|
|
|
Anar a: [ Malg ] [ Mallaf ] [ Mallor ] [ Mallorca D ] [ Malp ] [ Maluq ] Allò que fou dur de patir, és dolç de recordar. (Sèneca) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malgaulí d'Empúries Altre nom del comte Ponç VI d'Empúries. 2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Malgaulí d'Empúries (Sardenya, Itàlia, s XIV) Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d'Orroholi i San Mossai. Contribuïa als serveis de defensa de l'illa amb un cavall armat i un d'alforrat. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgovern (Lleida, Segrià) Partida, al sector de la dreta del Segre, a l'oest de la ciutat. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgrat (Cervera, Segarra) Poble, dins l'antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera de Sió, davant el cap del municipi. L'església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d'origen romànic, però molt 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malgrat, es (Calvià, Mallorca Occidental) Illot de la costa sud-oest de l'illa, al sud de Santa Ponça. 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malgrat de Noves (Noves de Segre, Alt Urgell) Despoblat (810 m alt), a l'esquerra del riu de la Guàrdia, dins l'antiga vall d'Aguilar. Pertanyia al vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malilla (València, Horta) Partida i antiga alqueria, dins el terme de la ciutat, vora la Fonteta de Sant Lluís. 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla, Arnau de (Malla, Osona, s XI - Catalunya, s XII) Eclesiàstic. Nom amb què és conegut Arnau Ènnec. Fou abat d'Amer (1051-1102) i bisbe de Vic (1102-09). La seva elecció tingué lloc després d'una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer (1100-01). Erigí la canònica augustiniana de Manlleu, consagrà les esglésies de Sant Miquel d'Ordeig i d'Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fou procurador de Bernat de Cabrera fill al temps en que aquest era processat. Tingué la castellania de Montsoriu. El 1372 fou un dels qui més es destacaren reclamant de Pere III el Cerimoniós la rehabilitació dels Cabrera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - HISTÒRIA Malla, riera d'en (Barcelona, Barcelonès) Construcció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l'aigua a mar. Donat per concessió reial. Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d'En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malla i Call, Ramon (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 4/set/1922 - Lleida, 18/abr/2014) Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l'ordenació sacerdotal l'any 1948 i l'episcopal el 1968. En l'etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó. Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l'estat espanyol, que l'obligava a tornar a l'Aragó més d'un centenar d'obres d'art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mallades, les (Bétera, Camp de Túria) Antigues instal·lacions ramaderes que, a partir del 1940, foren convertides en casernes militars i posteriorment en centre d'instrucció i de reclutament. 18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malladetes, cova de les (Barx, Safor) Cova amb jaciments prehistòrics (pop: de les Mallaetes), una de les que volten el Mondúver. Hi han estat trobats vestigis del paleolític superior: indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes. Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada. Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallafré i Gavaldà, Joaquim (Reus, Baix Camp, 1941 - ) Traductor. Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra i fou professor a la Universitat de Tarragona. Adquirí renom per la seva acurada traducció de l'Ulisses de James Joyce (1981). Posteriorment ha traduït, entre d'altres, Vida i opinions de Tristam Shandy (1993), de L. Sterne i el teatre complet de S. Beckett (1996), i ha publicat la traducció revisada de l'Ulisses (1996) i la d'Un viatge sentimental de L. Sterne (1996). El 1993 guanyà el Premi Nacional de Literatura Catalana per l'assaig Llengua de tribu i llengua de polis: bases d'una traducció literària (1991). El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallart i Cutó, Josep (Espolla, Alt Empordà, 1897 – Madrid, 1989) Pedagog. Estudià a Barcelona, Ginebra i Berlín. Fou professor de diversos centres especials de preparació professional. Ocupà el càrrec de secretari del Comitè Nacional de l'Organització Científica del Treball. Pertanyia a diverses corporacions internacionals en el camp pedagògic. A més de col·laborar a revistes especialitzades i de traduir textos estrangers, alguns d'ells de Pestalozzi, publicà obres originals, com La educación activa (1925), La Escuela del Trabajo (1928), La 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallart i Guimerà, Lluís (Barcelona, 1932 - ) Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968. Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona, i ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mal-lleó, Bernat de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol (Catalunya, s X) Segurament vescomte d'Urgell. Tenia un fill anomenat Simplici. Hom no ha pogut establir si aquests personatges pertanyien al mateix llinatge del vescomte Guillem que, el 988, rebria la vall de Castellbó i seria cap de nissaga conegut dels vescomtes d'aquest nom. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Arnau (Catalunya, s XIV – Sicília ?, Itàlia, s XV) Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí el Jove. En 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l'illa. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Berenguer (Barcelona, s XIII) Navegant i mercader. Fou parent de Ramon Marquet i home de confiança de Pere el Gran, el qual li va encomanar que dugués la reina Constança i els infants Jaume, que seria el rei Jaume II, i el futur Frederic II de Sicília, així com la infanta Violant, a Sicília. Tot i que era marí civil, acomplí les funcions d'almirall de la corona i es distingí en la defensa de Barcelona, quan aquesta ciutat 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Bernat (Catalunya, s XIV - Santes Creus, Alt Camp, 1428) Cronista. Monjo de Santes Creus. És autor d'una història de Catalunya, inèdita, referent al s XIII i d'un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus. Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós (s XVI). 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallol, el (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Vila (500 m alt), situada a l'esquerra del Gurb, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d'un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l'antic castell del Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas. L'església de Sant Just és esmentada al s XIV. L'actual església parroquial (Sant Bartomeu) fou bastida, probablement, damunt la del castell, al s XVIII. Fou la capital de l'antic terme de Sant Privat d'En Bas. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Ferrer (Barcelona, s XIII) Ciutadà. Féu prèstecs importants a l'infant Pere, el futur Pere II. El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Francesc (Catalunya, s XVIII) Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí. Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s'havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l'edat mitjana. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol, Llorenç (Catalunya, s XIV) Poeta. Va prendre part en els actes organitzats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa amb el poema titulat Vers figurat, espècie d'al·legoria mística. Més interès té el seu Escondit, composició escrita en 132 versos, que presenta paral·lelismes amb les composicions de Canzionere de Petrarca pel fet que totes dues obres procedeixen dels escondits de la poesia provençal. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Casanovas, Ignasi (Tarragona, 1892 – Bogotà, Colòmbia, 1940) Pintor i pedagog. Format en institucions privades d'ensenyament d'art, entre les quals la d'Alexandre Galí, després d'una estada a París s'establí a Olot, on es dedicà a la pintura de paisatges amb tonalitats plenes de llum. Fou un dels principals representants de l'escola d'Olot. Amb l'escultor Rebull dirigí més tard una escola d'art a Tarragona. Durant un quant temps formà part del grup Les Arts i els Artistes, de Barcelona. El 1939 s'exilià a Colòmbia. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Suazo, Josep Maria (Barcelona, 1910 – 1986) Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment, amb el pseudònim de Lollam, dibuixà en setmanaris infantils. Posteriorment es dedicà a la pintura de natures mortes i figures, gènere dins el qual és considerat un dels representants típics de l'estil acadèmic. Obtingué diversos premis de pintura, entre els quals el de la I Biennal Hispanoamericana. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallol i Suazo, Lluís (Barcelona, 1900 – 1968) Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou un dels dibuixants més actius de la revista "En Patufet". S'hi mostrà influït per Junceda. També és autor d'ex-libris notables. Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malloles (Perpinyà, Rosselló) Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el s. X, es despoblà durant el s. XIV, a benefici de Perpinyà. L'església de Santa Maria és documentada el 1155; el s. XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló). La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallolís (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà) Despoblat (1.251 m alt), situat a l'esquerra de la riera de Mallolís, que amb la de Farrera aflueix al barranc de Burg, a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. 37 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca (Mallorca Occidental) Nom antic de Palma de Mallorca. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mallorca (Illes Balears) Nom popular de tot l'arxipèlag (per contraposició a Catalunya i al País Valencià). 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Alícia de Veure> Alisa (filla de Ferran de Mallorca). 40 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, batllia de (Illes Balears, 1428 – 1788) Demarcació de l'orde de l'Hospital, erigida per un capítol celebrat a Rodes sobre l'antiga comanda de Mallorca. La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l'illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó. Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l'edifici de la drassana de la ciutat. El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l'església de Sant Joan, a la ciutat. El 1314 se li uniren els béns de l'antiga comanda templera de Mallorca: el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l'illa, el castell de l'Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma, Pollença i Montuïri; el primer comanador fou Bertran d'Arlet, i la comanda esdevingué, amb noves... Segueix... 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Bernardí de (Palma de Mallorca, s XVIII) Frare caputxí. Fou lector de filosofia i teologia al convent de Palma. Escriví en castellà i en llatí obres religioses, dins una línia lul·lista molt estricta. És autor també de la comèdia en vers El ángel del Oriente i de diverses poesies. 42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, bisbat de (Illes Balears) Demarcació de l'església catòlica. Té per capital Palma i que comprèn l'illa de Mallorca i la de Cabrera. Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca; però esdevingué diòcesi independent el 1795. Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca. De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies. Actualment té 26 arxiprestats, dividits en 43 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, capitania general de (Illes Balears) Veure> Balears, capitania general de. 44 ILLES BALEARS - ART
45 ILLES BALEARS - ESPORT Mallorca, Club Esportiu (Palma de Mallorca, 1916 - ) Entitat esportiva. Creada bàsicament per a la pràctica del futbol. Jugà a l'estadi Lluís Sitjar, conegut a nivell popular per es Fortí, i el 1999 es traslladà al nou estadi olímpic de Son Moix. Després d'algunes temporades a segona, la temporada 1986-87 pujà a primera. Posteriorment, baixà de categoria per recuperar-la el 1997. Situat entre els primers de la taula, disputà el 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, conquesta de (Mallorca, 3/set/1229 – 1231) Campanya militar de Jaume I de conquesta de l'illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes. Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l'enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahyè, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas. La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3/set/1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I... Segueix... 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Ferran de (Illes Balears, 1316 - d 1342) Baró d'Omeladès i senyor de Vernet. Fill pòstum de l'infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d'Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills. Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I. El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre. Desavingut amb aquest, fugí de l'illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca. 48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Gaietà de (Antoni Deyà i Tortellà) (Palma de Mallorca, 1707 – 1767) Historiador i caputxí. Entrà a l'orde en 1725. Estudià filosofia a Palma i teologia a València. Després de fer nova estada a Mallorca residí a València i a Alacant, on sobresortí com a orador sagrat. Tornat a Mallorca, es lliurà intensament a la investigació, tot fent grans recerques als arxius. Durant aquest període fou catedràtic de filosofia. Publicà les obres Misceláneas históricas de Mallorca, en vuit volums, Loseta ilustrada (1746) i Resumpta histórica, corográphica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751). Deixà inèdits d'altres treballs, entre ells un tractat sobre medalles romanes trobades a Mallorca, un apèndix a la Història de Binimelis, i el curiós assaig Antiglorias de Mallorca, que és una rèplica a les Glorias de Mallorca publicades per Serra i Ferragut el 1775. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Mercader de Altre nom amb que era conegut el poeta Bernat de Palaol. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Pagà de (Illes Balears ?, a 1314 - Llucmajor, Mallorca, 1349) Fill natural de l'infant Ferran de Mallorca i nét del rei Jaume II. Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles. El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d'Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós. El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós; fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat. Participà, portant l'estendart reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí. Enterrat a l'església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca. 52 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, regne de (Illes Balears, 1276 - 1349) Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca. La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalano-aragonesa sota Jaume I el Conqueridor. En el seu testament, atorgat el 21/ago/1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca. El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà. Després de la mort de Jaume I, el 1276, a València, Pere II de Catalunya-Aragó arrencà del seu germà Jaume II una concòrdia (1279) per la qual aquest es reconeixia feudatari del rei de Catalunya-Aragó per a si i per als seus successors. Es comprometé a acudir cada any a les corts de Catalunya... Segueix... 54 ILLES BALEARS - ESPORT
55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorca, Roderic de (Illes Balears, s XIV) Escriptor. Fou tingut per heterodox. Les seves obres no són conegudes. 53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mallorca, taifa de (Illes Balears, 1076 – 1231) Taifa independent. Comprenia la totalitat de l'arxipèlag de les Balears, constituïda com a conseqüència de la derrota dels Ban? Mug?hid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqt?dir. El valí de Mallorca, aleshores 'Abd All?h al Murtada, se n'autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mub?šir N?sir al-Dawla, fou signat l'acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l'arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisano-catalana (1114-15) contra les Illes. L'èxit cristià comportà, tanmateix, l'annexió de les Balears a l'imperi almoràvit. Un segon període independent s'inicià posteriorment, el 1158, amb l'entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203. Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Ban? Ganiya, l'últim dels quals, 'Abd All?h ibn Ish?q ibn G?niya, la perdé definitivament enfront del califa al-N?sir. 56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Mallorca Dominical (Palma de Mallorca, 14/feb/1897 - 29/des/1901) Setmanari. Fou dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló i era de tendència regionalista i catòlica. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mallorca Nova (Barcelona, 1937 – 1938) Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes durant la guerra civil. Fou dirigida per Francesc de Sales i Aguiló. 58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mallorques, Bernat de (o Bernat de Palol) (Illes Balears, s XIV - Catalunya, s XIV) Escriptor. Natural de Mallorca, segons creença general. És autor, entre altres obres, d'una cançó que es popularitzà en el seu temps i que arribà a ésser utilitzada en un càntic del Misteri d'Elx. Aquesta composició, que es pot inscriure en el gènere de comiat-maldir, conserva els esquemes de la lírica dels trobadors. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mallorques, Pere de (Catalunya, s XV) Militar. Prengué les armes contra Joan II. La seva actuació a la guerra contra aquest monarca resultaria destacada. El 1465, durant el regnat de Pere de Portugal, dirigí la reconquesta de Berga i de Bagà. 112 ILLES BALEARS - CULTURA mallorquí (Illes Balears) Varietat del català central del grup balear que es parla a l'illa de Mallorca. Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d'indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l'articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental. Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l'article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s' davant vocal), sa (s' davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l'article masculí precedit de la 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallorquines, les (Sils / Riudarenes, Selva) Caseria, equidistant dels caps dels dos municipis. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mallorquines, les (Montgat, Maresme) Barri, prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà. La pesca és activitat tradicional. És centre d'estiueig. Hi ha localitzades importants indústries químiques, entre d'altres. Té estació (estació de Montgat) del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró. 109 ILLES BALEARS - POLÍTICA mallorquinisme (Illes Balears, 1899 - 1936) Moviment polític, propugnador de reconeixement de la personalitat política de Mallorca (o de les Illes), amb l'objectiu d'integració als Països Catalans. La renaixença cultural autòctona del s XIX restà lluny de formulacions polítiques, tot i la participació al pacte de Tortosa (1869), impulsat per Valentí Almirall, i la sol·licitud de la diputació balear a integrar-se en la formació d'un estat català (1873). Fou Miquel dels Sants Oliver, a La qüestió regional (1899), el primer a plantejar una teoria autonomista, per als mallorquins i des de les Illes. D'altra banda, els republicans, dirigits per Lluís Martí, promogueren la necessitat de formar un parlament interprovincial entre els Països Catalans i, en el seu intent d'acostament al catalanisme, s'adheriren a Solidaritat Catalana. El primer grup... Segueix... 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Mallorquins, els (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat, esmentat ja el s XIV. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malniu, estany de (Meranges, Baixa Cerdanya) Estany (2.240 m alt) de capçalera de la vall Tova, al vessant meridional del puig Pedrós, al límit amb el terme de Ger. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malo, riu (Vall d'Aran) Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà). Desapareix al peu de la muntanya de Vaqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d'Et Bó). Aflueix al riu de Ruda per la dreta. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malón de Chaide, Pedro (Cascante, Navarra, v 1530 – Barcelona, 1589) Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malonda i Pons, Miquel (Binissalem, Mallorca, s XVII – 1736) Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l'Estudi General lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica. Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d'afecció a Felip V. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l'expedició borbònica que l'ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l'illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malosa (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Veure> Santa Magdalena de Malosa. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Malpàs (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.090 m alt), situat a la dreta del torrent de Peranera. Pertangué a la baronia, després comtat, d'Erill. Formà municipi independent fins el 1968. L'antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d'Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella. 73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Malpàs (Bompàs, Rosselló) Antic nom de la població, fins que canvià el nom, al s XIII, amb la construcció d'un pont sobre la Tet. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malpàs, el (Salses, Rosselló) Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l'estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malpàs, es (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Caseria, situat damunt la costa meridional de la badia de Pollença, entre les puntes de Manresa i de Tacàritx, a la península del cap des Pinar. És un antic nucli d'estiueig sorgit a partir del 1860. 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Malpàs, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (3.110 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, a la capçalera de la vall de Remunyé. 77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - CULTURA Malqueridas, Las (Barcelona, 1995 - ) Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Lipi Hernández. Ha presentat les coreografies: Mi paisaje, Malqueridas (1995), Caracol, Algo en el futuro (1996) i Tu camino (1997). 79 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malrem, coll de (Camprodon, Ripollès / la Menera, Vallespir) Coll (1.135 m alt) de la línia de crestes que separa les dues comarques. 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malretorn (les Alqueries de la Plana, Plana Baixa) Antiga alqueria, una de les que originaren el veïnat i parròquia de les Alqueries de la Plana. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malrubí, riera de (Bages) Afluent esquerrà de la riera Gavarresa. Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector. 82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta, batalla de (Malta, 3/mai/1283) Fet d'armes naval. La flota catalana afrontà, sota el comandament de Roger de Lloria, les naus de Carles I de Nàpols, que es presentaren amb la pretensió d'assegurar el domini de la casa d'Anjou a Malta. La victòria dels catalans fou total i tingué com a conseqüència el domini complet de l'illa de Malta (fora del castell, que encara resistí durant un quant temps) i de l'illa de Gozzo per part de la 83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta i Gozzo, comtat de (Sicília, Itàlia) Títol jurisdiccional, que, sobre els senyorius adquirits a Guillem Ramon de Montcada (1326), Frederic II de Sicília concedí a Guillem, duc d'Atenes, i que aquest traspassà a Alfons Frederic d'Aragó (1330). El títol passà més tard a la corona catalano-aragonesa. 84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Malta i Gozzo, marquesat de (Sicília, Itàlia) Títol jurisdiccional, concedit el 1396 per Martí I de Sicília a Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta. Encara que li havia estat confinat (1398), després el recuperà el seu fill. 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maltes i Beltran, Pere Tomàs (Palma de Mallorca, 1654 – 1732) Erudit i carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l'Estudi General, on introduí la filosofia de Roger Bacon. Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maluenda, Jacint Alfons (País Valencià, s XVII) Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies. Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí. Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maluenda, Tomàs (Gandia, Safor, 1566 – València, 1628) Teòleg. Professà al convent dominicà de Llombai. Fou professor en diversos convents de l'orde de Sant Domènec, on ensenyà filosofia i teologia. Autor de refutacions teològiques, començades quan tot just tenia 22 anys, contra Calvó. Obtingué molta anomenada 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer, Concepció G. (Concepció González i Maluquer) (Salàs, Pallars Jussà, 1918 - Barcelona, 20/abr/2004) Escriptora. Poetessa en els seus inicis, són remarcables les seves obres La creu dels vents (1959) i La ciutat i les hores (1960). Com a narradora, ha publicat Dues cases (1961), Parèntesi (1963) i Què s'ha fet d'en Pere Cots? (1966). A aquest títols cal afegir les novel·les Gent del Sud (1964), que tracta de la immigració al Pallars, Aigua tèrbola (1967), Gent del Nord (1971) i Làscaris (1991). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Aytés, Salvador (Enviny, Pallars Sobirà, 1810 – 1887) Advocat i polític. Pare de Joan Maluquer i Viladot, el qual introduí en la política. Exercí càrrecs públics en èpoques difícils: alcalde de Barcelona (1868) i president de la diputació (1872). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Bonet, Jordi (Barcelona, 1935 - ) Escriptor, periodista i crític musical. Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963). Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya. Conseller delegat del diari "Avui", deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i de Tirrell, Josep (Balaguer, Noguera, 1833 – Barcelona, 1915) Advocat, jurisconsult i polític. Dirigí diverses revistes jurídiques com "El Derecho" (1866-69). Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d'Estat. Encara que militava dins el partit liberal, se'n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Maluquer, Salvador (Barcelona, 1926 - ) Ornitòleg. Fill de Joaquim Maluquer i Nicolau. Membre fundador i president, des del 1972, de la Sociedad Española de Ornitología. Ha promogut els estudis d'ornitologia a les terres catalanes i ha estudiat sobretot l'avifauna del delta de l'Ebre. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Joaquim (Barcelona, 1892 – 1986) Zoòleg. Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural. Especialista en rèptils i amfibis, és autor dels treballs Les serps de Catalunya (1917) i Les tortugues de Catalunya (1919). En un altre camp publicà Resum de fundició de ferro (1918) i Soldadura elèctrica (1918). 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Josep (Barcelona, 1883 – 1960) Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d'Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d'Indústria. Féu importants estudis oceanogràfics. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Nicolau, Salvador (Barcelona, 1881 – 1955) Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Membre fundador de la Institució Catalana d'Història Natural, que presidí el 1910. Ha publicat diverses obres d'ensenyament i de divulgació científica: L'aquari d'aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936). En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació "Treballs" (1981). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Rosés, Joan (Barcelona, 1903 – 1963) Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Salvador, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931) Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell. Fou bibliotecari de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l'Instituto Nacional de Previsión. Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maluquer i Wahl, Joan (Barcelona, 1910 - 1999) Enginyer i escriptor. Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l'aviació i l'astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944) El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malva-rosa, la (València, Horta) Barri del districte marítim de la ciutat, entre les platges d'Alboraia i el Cap de França. Amb el Cabanyal forma l'aglomeració septentrional del port de València. Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s'hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malva-rosa, la (Sagunt, Camp de Morvedre) Caseria, situada a la costa, al nord del terme de Canet de Berenguer. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malvehí i Piqué, Benet (Igualada, Anoia, 1837 – Barcelona, 1892) Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat. Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel, teixit amb seda. Fou president del Col·legi Major de la Seda. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malvet (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Caseria, 2 km al nord del cap del municipi. 108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Malvins, es (Eivissa, Eivissa i Formentera) Grup d'illetes, no gaire lluny de la sortida del port d'Eivissa. Són les més grans, amb l'illa de ses Rates, de les d'aquesta zona marítima.
Anar a: [ Malg ] [ Mallaf ] [ Mallor ] [ Mallorca D ] [ Malp ] [ Maluq ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Malgrat de Mar
Malla
Mallorca
Mallorca, catedral de
Maluquer i Viladot, Joan
Maluquer de Motes i Nicolau, Joan