|
|
|
Anar a: [ Mam ] [ Mand ] [ Manen ] [ Mani ] [ Mano ] [ Manresa, R ] L'enveja és una passió inútil, però baratíssima, cosa que explica la seua difusió. (Josep V. Marquès i González) 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Mambla, la (Orís, Osona) Antiga masia i església, a la dreta del Ter. És testimoniada ja al s XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d'Orís. Ha donat nom a una propera colònia fabril. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mambla, Rafael (Vic, Osona, s XVI) Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l'emperador Carles V. 99 ANDORRA - GEOGRAFIA Mamontell, pic de (Andorra) Cim (2.275 m alt) de la serra que separa la ribera d'Ordino (coma de Llengonella) de la vall d'Arinsal, a l'est de la línia de crestes que separa Andorra d'Occitània, de la qual el 1 ILLES BALEARS - MUNICIPI
2 ILLES BALEARS - CULTURA Manacor, capella de (Manacor, Mallorca Oriental, 1899 - ) Agrupació polifònica formada per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes. El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades. 3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Manalt, Celestí (Perpinyà, 1867 – 1942) Escultor. D'origen modest, féu primer de tapisser. Visità París, Itàlia, Bèlgica i Espanya, i fou Influït per Constantin Meunier, El Greco i, sobretot, Rodin. Exposà a París i a Barcelona (1917). La seva producció és d'una gran expressivitat, alhora que té un caire pessimista. La seva millor època va del 1904 al 1924: L'hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L'abandonat, El menyspreat. La seva Pietat, realització primerenca, és considerada una obra mestra. Autor del monument als morts de Ribesaltes. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mañas i Bonví, Josep (Vinaròs, Baix Maestrat, s XIX - País Valencià, s XX) Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Barcelona. És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manau i Avellanet, Lluís (Catalunya, s XIX – 1909) Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana. És autor del recull narratiu Presentalles i de la comèdia lírica La festa major. Morí jove. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manaut i Taberner, Pere (Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921) Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la "Revista de Higiene", i el 1886, el "Boletín de Medicina y Farmacia". Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a "La Renaixensa", "L'Esquella de la Torratxa", "L'Aureneta" i "Cu-cut!", sovint amb els pseudònims d'Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics. Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L'abim (1911) i Blanca d'Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la "Lectura Popular". 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mancebon, Gaspar (Oriola, Baix Segura, s XVI - Palma de Mallorca, 1625) Frare agustí. Professà a València el 1585. Fou definidor de la província d'Aragó i prior dels convents de València i Mallorca. És autor de biografies de figures del seu orde. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mancebon, Joan (Oriola, Baix Segura, s XVI - Jumilla, Múrcia, s XVII) Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d'altres. És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà. 12 CATALUNYA - POLÍTICA Mancomunitat de Catalunya (Catalunya, 6/abr/1914 - 20/mar/1925) Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l'Estat espanyol amb finalitats administratives. Tres òrgans essencials sustentaren la base de l'entitat: l'assemblea general, el consell permanent i la presidència. L'assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys. El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític. El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6/abr/1914 i reelegit el 14/mai/1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923. Del gen/1924 al mar/1925, ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i 13 CATALUNYA - POLÍTICA Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) (Catalunya, 1987 - ) Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d'interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics. També s'encarrega de coordinar les activitats de l'Entitat Metropolitana del Transport i les de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d'implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d'Organització Territorial del 1987. 14 CATALUNYA - POLÍTICA Mancomunitat de Sabadell i Terrassa (Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 - ) Corporació de dret públic, amb categoria d'entitat municipal, per l'associació d'ambdós municipis. Té com a principals objectius l'ordenació urbanística de l'àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d'influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha. El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d'ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mancomunitat dels Quatre Pobles, la (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà) Territori comú del municipi, i dels termes de València d'Àneu, Sorpe i Son, a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de 16 ILLES BALEARS - MUNICIPI
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mandanya (Castelldans, Garrigues) Antic terme i masia, al nord del terme. 18 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Mandas, ducat de (Sardenya, Itàlia) Títol de Campidano, concedit el 1614 a l'illa (fou el primer ducat d'aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d'Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova. Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d'Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mandil, Abraham (Tarragona, s XIV – s XV) Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mandoni (Catalunya, s III aC - 205 aC) Cap dels ausetans. Aliat primer dels cartaginesos, no tardà a posar-se al costat dels romans, contra els quals es revoltà (207 aC), però fou perdonat per Escipió. El 206 aC, en una nova revolta contra els romans, fou vençut i mort. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mandor (Riba-roja de Túria, Camp de Túria) Veure> Vallesa de Mandor, la. 23 PAÍS VALENCIÀ / ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mandramany, Marià (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832) Escriptor i eclesiàstic. Fou secretari de la Inquisició a València i fiscal de la de Mallorca. És autor de bon nombre d'obres curioses de tema ben variat, com ja indiquen els títols: Oración en que se persuade que es menor mal sufrir ratones que tener gatos (1779), Oración en defensa de los gatos, Discurso sobre la segunda cosecha de la seda (1787), Tratado de la Nobleza de la Corona de Aragón, especialmente del reino de Valencia, comparada con la de Castilla (1788), Tratado de la locución del perfecto lenguaje y buen estilo respecto al castellano (1791) i Analogía entre la república constitucional y la república de las abejas (1820). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mañé i Miravet, Teresa "Soledat Gustavo" (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25/nov/1865 – Perpinyà, 5/feb/1939) Anarquista. S'uní (1891) a Joan Montseny (Federico Urales) i fou mare de Frederica Montseny. Col·laborà a "La Tramuntana", "El Productor", "Tierra y Libertad" i "La Revista Blanca" (1925-36), que dirigí. Se significà per la seva lluita en favor de l'emancipació de les dones. Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933). 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mànega, la (la Pobla Llarga, Ribera Alta) Enclavament (0,29 km2), entre els termes de Sant Joan de l'Énova i de Castelló de la Ribera. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mànega, pic de la (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Cim (2.215 m alt) de la serra que separa la vall Ferrera, al nord, de la coma de Burg i la Ribalera, al sud. Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega, obert al vessant meridional del pic. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manegat i de Pastors, Josep Antoni (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVIII – 1819) Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d'altres obres, d'unes Cartas críticas. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - LITERATURA Manelic (Catalunya, s XX) Personatge principal de Terra baixa d'Àngel Guimerà. Simbolitza el tipus de pastor primitiu i sense malícia que, enganyat per Sebastià, un propietari rural, disbauxat i cínic, acaba tractant-lo com ho feia amb el llop de la muntanya. Manelic té un monument a Montjuïc (Barcelona), i ha esdevingut un nom popular. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manén i Planas, Joan (Barcelona, 14/mar/1883 – 26/jun/1971) Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica. Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928). També va compondre, entre d'altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes. Publicà unes 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manent, can (Puig-reig, Berguedà) Colònia industrial tèxtil (o can Riera), situada a la dreta del Llobregat, abans de l'aiguabarreig amb la riera de Merlès. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manent i Pesas, Joan (Badalona, Barcelonès, 22/abr/1902 – París, França, 9/feb/1984) Sindicalista. Treballador del ram del vidre, Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937). Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s'exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent. 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manent i Puig, Nicolau (Maó, Menorca, 22/jun/1827 – Barcelona, 15/mar/1887) Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845. Actuà com a contrabaix a l'orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l'església de Sant Jaume. Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manent i Segimon, Albert (Premià de Dalt, Maresme, 23/set/1930 - Barcelona, 14/abr/2014) Escriptor. Fill de Marià Manent. Poeta postsimbolista, ha publicat Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951). En el camp de la crítica i la història literària ha escrit Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969), Literatura catalana en debat (1969), La literatura catalana a l'exili (1976), Josep M. de Casacuberta i l'editorial Barcino (1980), Escriptors i editors del nou-cents (1984) i Marià Manent. Biografia íntima i literària (1995, premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull). El 1980 fou nomenat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2000 director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manent i Victory, Joan (es Castell, Menorca, 1879 - Alaior, Menorca, 1936) Republicà. Organitzador de les Joventuts d'Unió Republicana a Menorca (1910-11) i promotor del Partit Republicà Radical. Fou governador civil de les Balears (1931-35). 39 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Manenta (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manera, Joan Nom amb què és conegut el pintor Joan Puig i Manera. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manera, Lambert (Bassegoda ?, Garrotxa, s XVII – Girona, 1675) Guerriller. Batlle de Bassegoda. Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya. Morí lluitant en l'intent de trencar 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Manero, Salvador (País Valencià, s XIX - Barcelona, s XIX) Editor i impressor. S'establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria. Col·laborà amb ell el dibuixant Padró i el gravador Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Història de Catalunya de Balaguer, en cinc volums, i l'antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manescal, Onofre (Barcelona, s XVI – s XVII) Professor de teologia, sacerdot i orador. Pronuncià discursos i sermons en llatí, català i castellà. És conegut sobretot per Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon, i història de la pèrdua de Espanya, grandesa de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la catedral de Barcelona i publicat el 1602. Famós per la seva defensa de la llengua catalana, tenia pretensions d'historiador. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Jeroni Pujades. 44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Manfred I d'Atenes (Sicília, Itàlia, v 1307 - Tràpena, Sicília, 1317) Duc d'Atenes (1312-17) i infant de Sicília. Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d'Elionor de Nàpols. Fou el primer duc català d'Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d'Estanyol i Alfons Frederic d'Aragó, germà il·legítim de Manfred. Morí d'una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manganell, el (Calders, Bages) Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders. Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó, aprofitant el salt d'un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom. És un 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mangraner (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Veure> Malagraner. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mangraners, els (Lleida, Segrià) Barri residencial obrer, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d'aviació de l'Aeroclub de Lleida. Creat el 1948 per immigrants andalusos, comprèn cases d'autoconstrucció, i també edificis heterogenis i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa. No és urbanitzat, i és deficitari en equipaments urbans. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mani i Roig, Carles (Tarragona, 1866 – Barcelona, 1911) Escultor. Estudià a Llotja alhora que treballava en alguns tallers d'escultors establerts a Barcelona. Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d'èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies. Després d'una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants de Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l'expressionisme. La seva obra és carregada d'intencionalitats psicològiques. 101 CATALUNYA - POLÍTICA Manifest d'Intel·ligència Republicana Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d'. 49 CATALUNYA - LITERATURA Manifest Groc (Catalunya, mar/1928) Manifest literari avantguardista. Signat per Salvador Dalí, L. Montanyà i S. Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrès i a la tècnica. Suscità nombroses controvèrsies. 96 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
50 MÓN - HISTÒRIA Manila, comtat de (Filipines) Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 - Madrid 1851), capità general de les Filipines. 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Manises, Atanasi de Veure> Soler i Royo, Vicent. 54 PAÍS VALENCIÀ - ART
55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Manises, marquesat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises. El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala. La senyoria, després baronia de Manises, havia estat concedida a Artal de Luna el 1237. A la primeria del s. XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d'Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manjarrés i de Bofarull, Josep de (Barcelona, 1816 – 1880) Teòric i historiador de l'art. Germà de Ramon. Es formà a Llotja, escola de la qual després fou director. Membre de l'Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona. Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880). Fundà la revista "Arte". 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manlleu, Berenguer de (Catalunya, s XII) Noble. Apareix documentat en temps d'Alfons I. Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manlleu, Bernadí de Veure> Bernadí de Manlleu. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manlleu, priorat de (Manlleu, Osona) Canònica augustiniana, avui església parroquial del poble. Consagrada el 906, fou reedificada el 1086, renovada al s XVIII i novament vers el 1940. Conserva una part del claustre romànic i un tram d'arcades gòtiques (s XVI). Una comunitat de preveres va rebre a Manlleu la regla canonical augustiniana el 1102. La canònica inicià la decadència al s XV i fou secularitzada l'any 1592. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA
64 ALGUER - BIOGRAFIA Manno i Díaz, Josep (l'Alguer, 1786 - Torí, Itàlia, 1868) Historiador i home de lleis. Fill d'un comandant del port de l'Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d'Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto. Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l'eliminació del feudalisme. Anuncià l'abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria. És autor de l'extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27). 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manol, riu (Alt Empordà) Riu, afluent dretà de la Muga. Neix a la Garrotxa, a les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, i recorre l'Alt Empordà en direcció oest-est; desemboca en el seu col·lector prop de Vilanova de la Muga. 66 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Manolada, batalla de la (camp de la Manolada (o de l'Esperó), prop de Clarença, Morea, Grècia, 5/jul/1316) Fet d'armes entre les forces de Ferran de Mallorca i les de Lluís de Borgonya, que vencé i decapità al capitost català i pogué emparar-se, així, del principat de Morea. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manolo Nom amb què és conegut el pintor i escultor Manuel Martínez i Hugué. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mañosas i Barrera, Enric (Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31/mar/1996) Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979). Fou membre fundador de l'Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d'Acció Catòlica de 69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Manresa (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere'), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa. La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí. 71 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Manresa (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional) Antic nom de la població. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Manresa, Bases de Veure> Bases de Manresa. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - ART
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresa, comtat de (Catalunya) Comtat nominal, sense comtes titulars. Testimoniat a partir del 906. Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d'Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l'avenç de la reconquesta, la denominació s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell. Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d'Osona a partir dels privilegis del rei Odó el 889 i el 890. Era una denominació d'un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllonganció del comtat d'Osona. Els avenços d'aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes. La denominació de comtat de Manresa anà desapareixent al s XII, i donà pas a diferents vegueries en els territoris de la seva antiga àrea d'atribució. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ferrer de (Catalunya, s XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d'amistat als navarresos (1274). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ferrer de (Barcelona, s XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l'aliança contra Gènova (1350-51). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Guillem de (Lleida ?, s XIV - 1393) Pintor de l'època gòtica, actiu a Perpinyà. Li són atribuïdes les pintures murals de la que fou església conventual de Puigcerdà, amb la interpretació d'un Calvari i el compliment de les premonicions del profeta Simeó. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Kim (Joaquim Manresa i Mirabet) (Barcelona, 1961 - ) Fotògraf. Col·laborador de Colita i, des del 1985, del diari "La Vanguardia". Ha destacat en el camp del fotoperiodisme. Entre els seus treballs destaquen Barcelona nit (1990, premi Fotopress), El Molino (1992), La sombra de toro (1996) i, sobretot, la sèrie de fotografies dedicades a l'ablació, amb què va guanyar el premi Godó de Fotoperiodisme (1998). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cortesà d'Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l'encarregat d'anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresa, regió de (Catalunya) Regió. Comprèn les comarques d'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat. Administrativament coincideix, aproximadament, amb l'antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d'Igualada, Manresa i Berga (província de Barcelona) i Solsona (província de Lleida), i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic (Bages i Anoia) i de Solsona, llevat d'uns sectors d'Anoia (diòcesi de Barcelona) i del Solsonès (Urgell). 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresa, sèquia de (Manresa, Bages) Canal de regadiu del Llobregat. Neix a Balsareny i recorre 35 km fins a desembocar al Cardener, a Manresa. El seu cabal és de 1.000 l/seg, i s'utilitza per al regatge d'unes 1.000 ha, que són l'àrea de regadiu més important de la comarca del Bages, i per fornir aigua a la ciutat de Manresa. L'obra data del s XIV i fou aprofitada al principi per assegurar sobretot la collita del blat; després s'originà una diversificació dels productes agrícoles (verdures, llegums i fruita). 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresa, vegueria de (Catalunya, s XIII – 1716) Demarcació administrativa. Comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès. Amb el temps li fou annexada la sots-vegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d'una sots-vegueria a partir del 1611. El Moianès tingué també caràcter de sots-vegueria, i depengué un quant temps de Barcelona. Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès; delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat. El 1553 tenia 1.819 focs. El 1716 es convertí en el corregiment de Manresa. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manresa i Formosa, Gerard (Arenys de Mar, Maresme, 1907 - Barcelona, ago/2002) Metge. Es formà a l'Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s'especialitzà en el tractament de malalties pulmonars. Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L'any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l'Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè. Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries. Impulsà una tasca pedagògica a través d'innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres. Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions médiques. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manresa i Martorell, Joan (Illes Balears, s XX) Escriptor. És autor del recull poètic L'hostal de l'equilibri últim, publicat el 1961. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Manresa i Montserrat, Andreu (Felanitx, Mallorca, 1955 - ) Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973. Ha estat redactor del setmanari "Cort", del diari "Baleares" i del "Diario de Mallorca", i director de Ràdio Nacional d'Espanya a les Illes Balears (1986-87) i a Catalunya (1987-90). Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular (1979-83) i del Govern Balear (1983). Des del 1990 fou redactor delegat del diari "El País" a les Illes Balears. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresana, la (Sant Ramon de Portell, Segarra) Antic poble, situat a l'oest del cap del municipi, pràcticament conurbat, al voltant de l'antic castell de la Manresana, centre del marquesat de la Manresana. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formà municipi independent fins el 1940, que es fusionà amb el de Portell per constituir el nou municipi de Sant Ramon. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresana, la (Juneda, Garrigues) Antic terme (o la Manreana), al sector occidental del terme. Era el límit occidental de l'antic comtat de Manresa (que formava part del d'Osona). 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Manresana, marquesat de la (Catalunya) Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d'Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana. Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manresana dels Prats, la (els Prats del Rei, Anoia) Poble, situat al sud-est de la vila. L'església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126. El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Manresano Realista, El (Manresa, Bages, 1827) Periòdic trisetmanal. Continuador del diari "El Realista Manresano" (1823) i d'"El Catalán Realista" (1827). Defensà l'absolutisme de Ferran VII i atacà violentament els liberals; tingué poca durada. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Manrique, Pedro (Nàpols, Itàlia, s XVI – Saragossa, Aragó, 1615) Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa (1600-11) i lloctinent de Catalunya (1610-11). Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa. Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris. Assolí la detenció de Perot Rocaguinarda i la seva quadrilla, i els atorgà el perdó, en canvi de servir a l'exèrcit d'Itàlia durant deu anys. 95 CASTELLA - BIOGRAFIA Manrique de Lara y Girón, Juan (Castella, 1555 - 1593) Polític i militar. Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya (1586-90). Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes; a més, per primer cop, els bandolers manats per l'anomenat minyó de Montellà s'apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per pagar les seves tropes.
Anar a: [ Mam ] [ Mand ] [ Manen ] [ Mani ] [ Mano ] [ Manresa, R ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mañé i Flaquer, Joan
Manegat i Pérez, Juli
Manent i Cisa, Marià
Manises
Manises, aeroport de
Manises, ceràmica de
Manjarrés i de Bofarull, Ramon de
Manresa
Manresa, col·legiata de