|
|
|
Anar a: [ Marca ] [ Marce ] [ March, P ] [ Marco ] [ Marcos ] [ Mare ] L'entusiasme és el pa diari de la joventut. L'escepticisme, el vi diari de la vellesa. (Pearl S. Buck) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Marçà (Alt Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marçà (Castellfollit de Riubregós, Anoia) Masia i antiga església (Sant Cosme i Sant Damià), al sud-oest de la vila. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marçà (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Veure> Marzà. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marca, Francesc (Olot, Garrotxa, s XVIII) Historiador. Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l'orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona. És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d'una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l'orde; en deixà una còpia a Barcelona. 6 EUROPA - BIOGRAFIA Marca, Pèire de (Gant, Bèlgica, 1594 - París, França, 1662) Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París. Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662). La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica sive limes hispanicus, editada l'any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marçà, Tomàs de (Catalunya, s XIV) Conseller de Pere III. El 1349, a Perpinyà, formavà part del primer consell que estudià el projecte d'aliança amb Venècia i de guerra amb Gènova. Ja el 1350 era membre de l'assemblea que confirmà els projectes esmentats i en decidí la realització. Ell o potser un fill homònim combatia a València, contra els castellans, el 1364. 9 EUROPA - LITERATURA Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus (París, França, 1688) Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d'exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet. L'obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans. El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs... Segueix... 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marçal (o Marsal) Sobrenom del guerriller carlí Marcel·lí Gonfaus i Casadesús. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Marçal, cala (Felanitx, Mallorca Oriental) Cala, al sud de Portocolom. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marçal, colònia (Cabrera d'Anoia, Anoia) Colònia industrial tèxtil, a la dreta de l'Anoia. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Marçal, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1876 pel pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaús i Casadesús, única titular. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marçal, Francesc (Maó, Menorca, 1591 - Palma de Mallorca, 1688) Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l'Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana. Publicà l'edició crítica de l'Ars Generalis ultima (1645) i de l'Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marçal de Sax (Alemanya ?, s XIV - València, 1410) Pintor. Actiu a València entre el 1393 i el 1410. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana, que representà la tendència gòtica internacional. Li són atribuïts dos dels més importants retaules valencians de la primera meitat del s XV: el gran Retaule de Sant Jordi, que es conserva el Museu de Victòria i Albert, de Londres, i que representa amb gran dinamisme escenes de la vida del sant, i el Retaule de la Santa Creu (v 1403). 17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Marçana, vall (Escaró, Conflent) Vall, afluent de la Tet per la dreta, entre Joncet i Serdinyà. En bona part forma el municipi. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Marçanyac (Navès, Solsonès) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva. Esmentada al s XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del s XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marcarol, Teòfil (València, v 1584 - Bay, Filipines, 1644) Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l'illa de Luzón. Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcè, Cristòfol (Barcelona, 1787 – 1857) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona. Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l'oratòria sagrada des del s XVI. 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Marcè i Sentaló, Pere (Rosselló, s XVIII – s XIX) Teòleg i poeta. El 1806 publicà, a Barcelona, el llibre Los set salms penitencials en versos catalans, segons lo sentit literal. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcel·lí de Castellví (Castellví de la Marca, Alt Penedès, 1908 – Bogotà, Colòmbia, 1951) Religiós caputxí i lingüista. Passà a Colòmbia com a missioner el 1931. A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcer i Oliver, Pere (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 1925) Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona. Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi. El 1900 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marcereta, la (la Granja de la Costera, Costera) Caseria i enclavament (0,18 km2), a l'esquerra del riu Cànyoles, aigua amunt del terme de Vallès de la Costera. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcet i Juncosa, Alícia (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1931 - ) Historiadora. Especialista en història moderna de la Catalunya Nord. L'any 1939 s'exilià a París amb la seva família, i posteriorment estudià a la Sorbona. Treballà com a professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993. Les seves línies de recerca han estat centrades en la història de les terres del nord de Catalunya i en mentalitats i comportament, cosa que li ha permès copsar el manteniment del caràcter diferencial dels catalans del nord davant l'estat francès. Autora d'una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord (1988) i Le Rattachement du Roussillon à la France (1995). Ha estat també una activa defensora de la identitat catalana de la Catalunya Nord i el 1990 fundà i presidí la Fundació Comte Guifré, dedicada a la defensa de l'ensenyament secundari en llengua catalana. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcet i Poal, Adeodat F. (Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Montserrat, Bages, 1964) Botànic. Germà d'Antoni Maria. Perit agrònom de professió, ingressà a l'orde benedictí i residí a l'abadia de Montserrat. Realitzà diverses recerques sobre la flora montserratina i fou membre corresponent de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. A més de les seves col·laboracions científiques al "Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural" i a la "Revista Montserratina", escriví algunes obres de caràcter religiós. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcet i Riba, Jaume (Barcelona, 27/gen/1894 – 25/nov/1963) Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals. Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc. Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico... de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926). Ingressà en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63). El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit. 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Antoni (Oliana, Alt Urgell, s XVIII – la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1819) Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura. Exercí una càtedra al seminari de la Seu d'Urgell. També en fou rector. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA March, Arnau Veure> Marc, Arnau. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA March, Ausiàs Veure> Marc, Ausiàs. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Baltasar Ausiàs (Catalunya, s XVI – 1622) Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs. Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge. Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d'Antoni de Cardona. Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601). Escrivia sempre en català, tot i que l'època ja no hi era propícia. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Francesc (Catalunya, s XIV) Diplomàtic. Estava al servei de Pere III el Cerimoniós. El 1378 anà a Roma, davant el papa Urbà VI, per exposar-li les condicions sota les quals el rei Pere podia considerar l'eventualitat de reconèixer-lo com a pontífex legítim enfront del papa d'Avinyó, les quals no foren acceptades. Es prolongà així el neutralisme del Cerimoniós davant el Cisma d'Occident. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Guillem (Catalunya, s XI) Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Ignasi (Manresa, Bages, s XVII – s XVIII) Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Jaume Veure> Marc, Jaume (funcionari reial). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Jaume (Catalunya, s XV) Cavaller. Besnét de Jaume Marc. Durant la guerra contra Joan II prengué el partit del monarca. El 1469 hagué de cedir el seu castell d'Eramprunyà després d'un setge bastant dur. Aleshores caigué presoner i patí captiveri. Rescatat per diners, passà al bàndol reialista. El 1471 li era confirmada per Joan II la senyoria d'Eramprunyà. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Joan (Girona, s XX) Compositor de sardanes. Obres seves són les titulades Nuvolada i Esclats de primavera. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Pere (Barcelona, s XIII) Notari. És el rebesavi del gran poeta Ausiàs Marc. Encapçala la sèrie de personatges il·lustres de la mateixa família. El 1249 fou afavorit per la donació reial de cases i terres a la zona de Gandia, com a probable recompensa de serveis prestats a la cort de Jaume I durant la conquesta de territoris valencians. Fill seu fou Pere March. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Pere (Catalunya, s XIV) Frare dominicà. Fou vicari general del seu orde el 1380. Gaudí de bon prestigi. Anselm Turmeda en parlà a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Pere Veure> Marc, Pere (poeta i senyor de Beniarjó). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA March, Ponç Bonfill (Catalunya, s X - v 1040) Jurista. Fou jutge del comtat de Barcelona fins al 1035, data en que morí Berenguer Ramon I. Des d'aleshores ajudà el govern d'Ermessenda durant els quatre anys de la minoritat de Ramon Berenguer I, del qual va ésser preceptor. Fou un dels redactors dels Usualia, nucli inicial dels Usatges. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA March i Alcalà, Susanna (Barcelona, 1918 – 22/des/1990) Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat, de la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966). Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d'Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós. S'acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA March i Batlles, Josep Maria (Manresa, Bages, 20/nov/1875 – Barcelona, 13/mar/1952) Historiador. Jesuïta (1893), fou ordenat de sacerdot el 1908. Professor d'història de l'Església des del 1911 a les facultats de teologia de l'orde de Tortosa i Sarrià, i a la Universitat Gregoriana de Roma. Bibliotecari i arxiver. S'especialitzà en la història de la Companyia: El Beato José Pignatelli y su tiempo (1935-36), El Comendador mayor de Castilla Don Luis de Requesens en el gobierno de Milán (1946), Niñez y juventud de Felipe II (1952) i La batalla de Lepanto y Don Luis de Requesens (1954). Difongué l'autobiografia d'Ignasi de Loiola (1920). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA March i de Velasco, Dionís (València, s XVII - Castelló de la Plana, 1706) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde. És autor de sermons publicats i d'una Elección conceptuosa de algunos santos y asuntos diferentes (1698). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA March i Labores, Josep (Catalunya ?, s XIX – 1865) Escriptor i polític. Fou governador civil de diverses províncies espanyoles. És autor dels remarcables assaigs Historia de la Revolución en Francia desde 1787 hasta 1815 (1834-38) i Historia de la marina real española desde el descubrimiento de América hasta el combate de Trafalgar (1854). 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA March i Servera, Joan (Santa Margalida, Mallorca, 1906 – Barcelona, 1973) Industrial. Fill de Joan March i Ordinas. Estudià a Barcelona i a Cambridge. Col·laborà amb el seu pare en les empreses familiars; presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction. Impulsà les activitats de la Fundació March. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcial, Marc Valeri (Bílbilis, Tarraconense, 38 o 41 - Roma ?, Itàlia, v 104) Poeta llatí. Descendent d'una modesta família burgesa. L'any 64 arribà a Roma i l'any 80 publicà una obra titulada Liber Spectaculorum, descripció de les lluites de circ i de l'arena, que li va valer el favor de Titus i de Domicià. Els llibres del seu epigramari van difondre's per l'Imperi; una posterior conjuntura política l'obligà a tornar a Bílbilis, i l'ajuda de Plini el Jove li va permetre el viatge de tornada. La seva obra consta exclusivament d'epigrames: iniciada amb el llibre esmentat abans (conservat fragmentàriament), culmina en 14 llibres, que reflecteixen panoràmicament la societat romana de l'època. En total, 1.554 composicions. El dístic elegíac és el metre predilecte del poeta. El seu realisme és generalment satíric i humorístic, i en el seu llenguatge abunden els neologismes i hel·lenismes col·loquials. La identitat dels personatges exposats en la seva crítica dels vicis romans queda velada pels noms imaginaris. La seva poesia, procedent de la sàtira àtica, és el coronament del gènere apigramàtic llatí. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcilla y Marín, Enrique (Granada, Andalusia, 1848 - Barcelona ?, s XIX) Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona. Durant la restauració s'afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86. Unit al lerrouxisme des del 1904, 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcillo, Guerau (Olot, Garrotxa, s XVI) Escriptor. Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Barcelona. Féu comentaris en català a la Gramática de Nebrija, amb estudis especials sobre la prosòdia, publicats a Barcelona el 1640 i reeditats el 1700. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcillo, Manuel (Olot, Garrotxa, s XVII) Escriptor i jesuïta. Catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona. El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estranjeras (1685), descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marco, cases de (el Campelló, Alacantí) Veure> Cases de Marco, les. 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marco, Josep "el Penjadet" (Xàtiva ?, Costera, s XVII - Catalunya, s XVIII) Guerriller. Antiborbònic, alliberà Xàtiva de les tropes de Felip V (1706) i la defensà l'any següent. En caure Xàtiva, fugí al Principat, on es distingí en campanyes a les comarques properes a Barcelona. 59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Marcó, Pere (Fraga, Baix Cinca, s XVIII - Franja de Ponent, s XIX) Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina, no accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (mar/1840). 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcó i Cabrer, Salvador (Duesaigües, Baix Camp, 1861 – Barcelona, 1931) Religiós escolapi. Fou provincial de l'orde a Catalunya, Cuba i Mèxic. Ocupà d'altres càrrecs. Publicà diverses col·laboracions periodístiques i dos llibres de text escolar. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcó i Dachs, Lluís (Palafrugell, Baix Empordà, 5/feb/1910 - Barcelona, 29/ago/2007) Escriptor. És autor del recull poètic 21 esclats (1964). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcó i del Pont, Francesc (Catalunya, s XVIII - Lujan, Xile, 1819) Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra. Amb un centenar d'homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d'Aragó. Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile. El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d'un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marco i Díaz-Pintado, Francesc (València, 1887 – s XX) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d'escultura decorativa a l'Escola d'Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València. Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l'escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquín 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marco i Marco, Sixt "Sixto" (Elx, Baix Vinalopó, 25/gen/1916 - 13/gen/2002) Pintor. Ha obtingut premis d'importància. Ha exposat a Alacant i Barcelona i també a diverses ciutats d'Espanya, França i Holanda. Fou membre del Grup d'Elx. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marco i Miranda, Vicent (País Valencià, s XIX - 1946) Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abr/1931), fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l'Esquerra Valencianista. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marco i Nadal, Enric (València, 3/mai/1913 - 13/nov/1994) Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l'any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys. El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS. És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marco i Poquet, Maria Rosa "Salomé" (Barcelona, 21/jun/1939 - ) Cantant. Es donà a conèixer al Festival de la Cançó Mediterrània el 1963 amb la cançó guanyadora Se'n va anar, de Josep Andreu i Lleó Borrell. El 1968 obtingué el premi al Festival de Sopot i el 1969 el Gran Premi de la Canço d'Eurovisió amb Vivo cantando, que fou compartit amb les representants d'Holanda, la Gran Bretanya i França. Ha editat nombrosos discs. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marco i Sanchis, Josep (València, 1830 – Madrid, 1895) Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns "Pro Patria" i fundà la revista "España Musical y Literaria". Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc. Fou director general d'ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d'instrucció pública. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marco i Seseras, Dolors (Barcelona, 1935 - Madrid, 11/oct/2005) Pianista i directora. Als disset es presentà com a directora d'orquestra, funció que encara no havia fet al país cap altra dona. Ha tingut bons èxits a diverses ciutats d'Europa i Amèrica. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marco i Seseras, Eugeni M. (Barcelona, 4/oct/1932 - Las Palmas, Canàries, 9/mar/1984) Músic. Es presentà com a director d'orquestra als setze anys. Ha dirigit el conjunt musical del teatre del Liceu. Les 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marco i Urrútia, Santiago (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949) Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Rigalt i amb Francesc Vidal). Es dedicà a l'elaboració i direcció de tota mena d'obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l'ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes. Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d'armes del llavors president, Porfirio Díaz. Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Les seves obres de conjunt més remarcables foren l'exhibició de la Casa Humil, a l'Exposició del Moble, i la participació a l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD. Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com "D'Ací i d'Allà", "Claror", etc. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcolan Pseudònim del periodista Silvestre Verdú i Verdú. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marcos, Los (Venta del Moro, Plana d'Utiel) Llogaret, situat uns 7 km a l'est de la vila. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marcos i Cano, Darius (Sogorb, Alt Palància, 1887 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1940) Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d'Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935). Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d'Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d'Obres 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marcota (Biar, Alcoià) Caseria, situada al sud-est de la vila. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marcoval, Josep (País Valencià, s XVIII - Rossell, Baix Maestrat, 1834) Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d'Herbers en l'aixecament carlí al País Valencià (1833). Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l'aprovació de Cabrera. Poc després fou pres i afusellat. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marcovau (Foradada, Noguera) Poble, al sud-est del cap del municipi. L'església de Sant Salvador depèn de la parròquia de Montclar. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcús (Barcelona ?, s X) Ciutadà. Caigué pres en l'expedició d'Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcús, Bernat (Barcelona, s XII) Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc. Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan s XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV. El 1152 signà el testament de la reina Peronella, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d'Alfons I el Cast. A Barcelona, a l'actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marcús, Ramon (Barcelona, s XII) Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mardà, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida (o Almardà), prop de la costa, damunt el terme de Canet de Berenguer; és regada per la sèquia del Mardà, fillola de la d'Algar (o Major de Morvedre). Hi ha les restes de la torre del Mardà, bastida com a torre de defensa als s XV-XVI, i ruïnes d'una vil·la romana. 84 CATALUNYA - CULTURA Marduix (Barcelona, 1976 - ) Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946). Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults. Actuen a Catalunya i arreu de l'estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals. Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l'ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d'Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001). 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mareny Blau, el (Sueca, Ribera Baixa) Urbanització, situada a la costa, prop del Mareny de les Barraquetes. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mareny de les Barraquetes, el (Sueca, Ribera Baixa) Llogaret, situat prop de la costa, al sud de la platja de les Palmeres. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mareny de Sant Llorenç, el (Cullera, Ribera Baixa) Llogaret, situat prop de la costa, al sector septentrional del terme. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marenyà, Francesc (Catalunya, s XIV - s XV) Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marés, Carles (País Valencià, s XVII – s XVIII) Pintor. Conreà la pintura religiosa dins un estil més aviat convencional. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marès, Francesc (Llívia, Baixa Cerdanya, s XVII) Escriptor i eclesiàstic. Tingué un benifet a l'església de Sant Miquel de Barcelona. És autor d'una notable Història de Nostra Senyora de Núria (1666). 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Marès, punta (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Cap de la costa septentrional de l'illa, que tanca per l'oest la cala de Portinatx. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marés, Vicent (Xelva, Serrans, 1663 - País Valencià, s XVIII) Eclesiàstic. Fou rector de la seva vila natal. Ocupà diversos càrrecs al bisbat de Sogorb. És autor de l'obra La fénix troyana (1681), que és una 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marès i Gribbin, Joaquim Pere (Barcelona, 1888 – 1964) Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín. Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marès i Roca, Josep Maria (Barcelona, 1804 ? – Madrid, 1874) Impressor. S'instal·là a Madrid. Entre els seus impresos destaquen les auques: Vida de San Vicente Ferrer, El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida del hombre y la mujer borrachos, etc. Treballaren per a ell els dibuixants R. Puiggarí, T. Padró i 98 CATALUNYA - COMARCA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maresme, el (Barcelona, Barcelonès) Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l'autopista de Barcelona a Mataró i la mar. És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d'habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa. La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d'una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d'inundacions. La població procedeix, en general, de les onades immigratòries. 100 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maresme, Francesc (Morvedre, Camp de Morvedre, 1379 - Grande Chartreuse, França, 1463) Eclesiàstic. Ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1402 i arribà a ésser-ne prior (1414-23). Des d'aquest càrrec gestionà l'unió de les cartoixes de la Península que obeïen el papa Luna amb la Grande Chartreuse; obtingut l'èxit, escriví una relació llatina de les gestions (publicada el 1890). Fou també prior de les de Montalegre (1423-25) i de Valldecrist (1425-37), i visitador de la província. Nomenat coadjutor del general de l'orde, Guillaume de la Motte, el representà al concili cismàtic de Basilea i Ferrara. Després de renunciar al cardenalat, fou elegit general dels cartoixans el 1437, càrrec que exercí fins a la mort. Ha estat considerat sant. A Montalegre es conserva una relació seva manuscrita sobre l'origen de la casa. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maresme del Penedès, el (Alt Penedès / Baix Penedès) Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís del Garraf fins al Gaià.
Anar a: [ Marca ] [ Marce ] [ March, P ] [ Marco ] [ Marcos ] [ Mare ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Marçà
Marçal i Serra, Maria Mercè
Marcèvol
March i Ordinas, Joan
Marenda, la
Marès i Deulovol, Frederic
Maresme, el