|
|
|
Anar a: [ Mer ] [ Mercade ] [ Mercader i C ] [ Mercader i M ] [ Merce ] [ Merl ] Els polítics valents passaran a la història. Els covards també. (Quim Calvó i Verges) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merades (Godall, Montsià) Masia i antic poble, al sud-oest del nucli. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Meravelles, cova de les (Gandia, Safor) Cova amb jaciment del paleolític superior. Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d'epigravetianes. Després del paleolític, la cova presenta materials fins a l'època del vas campaniforme. Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València. 5 CATALUNYA - EMPRESA
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Mercadal, el (Girona, Gironès) Antic raval de la ciutat, situat a l'esquerra de l'Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència). El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l'actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI. Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del s XI per la séquia Monar, s'hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (s XVII), de Santa Clara (s XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l'hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l'hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez. Les desamortitzacions del s XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l'aigua de la séquia Monar. Les muralles foren enderrocades el 1895. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercadal, el (l'Espunyola, Berguedà) Masia i església romànica (Santa Margalida del Mercadal), dins la parròquia del Cint, al peu dels cingles de Capolat. 9 ILLES BALEARS - MUNICIPI
10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mercadal, Francesc (Menorca, s XVIII) Escriptor i eclesiàstic. Beneficiat de l'església de Maó. És autor de l'obra Notícies antigues de l'illa de Menorca, que restà inèdita, i del drama en vers Presa de Menorca per lo rei Anfós. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercadal, monestir del (Girona, Gironès) Abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat. S'hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l'església de Santa Susanna (dita des d'aleshores de Santa Maria). El 1771 construiren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937. La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat del 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercadal, puig (Manresa, Bages) Un dels turons a l'esquerra del Cardener sobre els quals s'assenta la ciutat. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mercadal, roc (Alta Cerdanya) Cim (1.242 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir del Donasà (Llenguadoc), a l'esquerra de l'Aude. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Mercadal de Sant Pau, el (Lleida, Segrià) Antic raval de la ciutat, al voltant de l'església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l'indret de l'actual estació de ferrocarril. Barri mercader (el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans), formava una plaça porticada on donaven alguns carrers; en un d'aquests hi havia el convent del Carme. El 1429 es trobava gairebé despoblat. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadal i Peyri, Josep (Barcelona, 12/des/1903 - 10/feb/1976) Metge dermatòleg. Fou el fundador i director de l'Institut de Patologia Cutània. Col·laborà en més de 200 publicacions, moltes de les quals aparegueren en els Anales de la Academia de Ciencias Médicas (1930-35). 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mercadal i Pons, Antoni (Maó, Menorca, 1850 – 1873) Compositor. Malgrat la seva curta vida, tingué una carrera musical ben prometedora. És autor de l'òpera Julieta i Romeo, estrenada el 1871. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadé, Lluís (Barcelona, 1898 – 1959) Pintor. Visqué uns quants anys a París, on es formà artísticament. Conreà la figura, però sobretot el paisatge, en especial el francès, en un estil proper al noucentisme. Presentà obres a les galeries Dalmau de Barcelona i a la majoria de les exposicions que celebrà l'agrupació Les Arts i 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadé i Farrés, Jordi (Barcelona, 21/des/1923 - 24/jul/2005) Pintor. Fill de Jaume Mercadé. Inicià la seva activitat de molt jove influït per l'expressionisme i després pel cubisme. Després d'una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme gromètric i colorístic. El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d'Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista "Algol". Anà a París, becat pel govern francès. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme. Signa únicament Jordi. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadé i Martí, Josep (Reus, Baix Camp, 1867 – 1902) Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadé i Queralt, Pau (Valls, Alt Camp, 1892 - 1970) Pintor. Germà de Jaume. Estudià a l'Escola d'Art. Ha obtingut diversos premis, entre ells el Jaume Huguet vallenc. Estudià precisament la figura del pintor quatrecentista esmentat, i aportà les proves de la seva naixença a la capital de l'Alt Camp. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader (País Valencià, s XIII - ) Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta del País Valencià. El primer fou Jordi Mercader. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercader (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Antic sector, situat a l'est del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l'Almeda. Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment 25 EUROPA - BIOGRAFIA Mercader, Caritat (Caritat del Río i Hernández) (Santiago de Cuba, Cuba, 29/mar/1892 - París, França, 1975) Activista comunista. Resident des dels 6 anys a Barcelona. El 1925 se separà del marit i amb els 5 fills es traslladà a França, on s'afilià al partit socialista. En esclatar la guerra civil tornà a Catalunya, ingressà al PSUC i participà activament en la contesa. Exiliada el 1939, entrà en contacte amb el serveis secrets soviètics i intervingué en la preparació de l'assassinat de Trotski, que dugué a terme el seu fill Ramon Mercader. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader, Cristòfol (València, s XVII) Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l'orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d'una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader, Eduard (Catalunya, s XIX – s XX) Compositor de sardanes. Tocà a la cobla Principal de la Bisbal. Entre les seves composicions sobresurten les titulades Compassiva, Viola doble i Rosaura. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader, Galceran (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1451 fou governador de l'illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercader, grau (Bigues i Riells / Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Pas que guanya els cingles de Bertí damunt Puiggraciós, als límits dels dos termes, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader, Guillem (Catalunya, s XV) Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader, Jordi (Catalunya, s XIII – País Valencià, 1278) Noble. Primer membre del llinatge. S'establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de Pere Mercader. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader, Llorenç (Catalunya, s XIX) Actor. Assolí una bona anomenada als primers temps del teatre català de la Renaixença. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mercader, marquesat de (País Valencià) Títol atorgat el 1719 per l'emperador Carles VI al noble valencià Josep de Mercader i Torán, president de la cambra de Nàpols. Continua en la mateixa família. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader, Pere (País Valencià, s XIII – 1278) Comandant de mar. Fill de Jordi Mercader. Assistí a les corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de Guillem Mercader. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i Andreu, Pere (l'Escala, Alt Empordà, 27/oct/1885 - Cassà de la Selva, Gironès, 15/jul/1969) Compositor, també conegut pel pseudònim Joan Calders. Com a intèrpret a destacat a la cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva. En la seva producció de sardanes figuren entre les més notables les titulades Esperança, Cant a la Selva, La flor de la muntanya i Una joguina. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Carròs, Baltasar (País Valencià, s XVI) Cavaller de Sant Jaume. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Gaspar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló. Fou el pare de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Carròs, Berenguer (València, s XIV – 1378) Fill de Guillem Mercader. Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III. Avi de Berenguer Mercader i de Fenollet. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Carròs, Gaspar (València, 1568 – 1631) Poeta. Pertanyé a l'Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions. Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d'ell mateix i d'altres poetes com 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Carròs de Vilaragut, Gastó (País Valencià, s XVI – s XVII) Cavaller de Montesa. Fill de Baltasar Mercader i Carròs. Posà plet, i el guanyà, a la seva cosina-germana Anna Mercader i de Melo, i fou el tercer comte de Bunyol. Es casà amb una filla de Guerau de Cervelló i foren pares de Gaspar Mercader i de Cervelló. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i de Belloch, Enric de (Mataró, Maresme, 1832 - Barcelona ?, 1903) Apicultor. Germà de Joaquim. Fundà i dirigí una societat per fomentar l'agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu. Traduí l'obra de Layens i Bourniers sobre la cria d'abelles. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i de Belloch, Joaquim de (Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904) Arqueòleg. Descendent de Ramon de Bell-lloc i de Macip. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular. Membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica), publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas... que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876). 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Blanes, Baltasar (País Valencià, s XV – 1534) Fill de Pere Mercader i Mercader, i germà de Joan. Iniciador de la línia secundària de Xest. Fou tercer baró de Xest i cavallerís de Carles I. El seu nét fou Cristòfor Mercader i Vidal. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Calataiud, Lluís (País Valencià, s XVII - v 1709) Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís Mercader i de Montpalau i germà de Manuel. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Calataiud, Manuel (País Valencià, s XVII – s XVIII) Marquès de la Vega (1707). Mestre de l'orde de Montesa i partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona. Fou marquès de la Vega de València (1707), i regent per València al Consell d'Aragó. L'arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708). 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Centelles, Laudomi (País Valencià, 1592 – 1654) Segon comte de Bunyol. Fill de Gaspar Mercader i Carròs. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta, Anna Mercader i de Melo. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Cervelló, Gaspar (València, 1656 – 1686) Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials. Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n'han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre. Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Fenollet, Berenguer (País Valencià, s XIV – 1420) Camarlenc o cambrer major del rei Martí I. Nét de Berenguer Mercader i Carròs. Pare del notari i jurista Joan Mercader i Gomis. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Melo, Anna (País Valencià, s XVII) Muller de Felip de Cardona, marquès de Guadalest. Intentà succeir al seu avi, Laudomi Mercader i de Centelles, en el comtat de Bunyol, però li posà plet, i el guanyà, un cosí-germà del dit seu avi, Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Montpalau, Lluís (País Valencià, s XVII - v 1662) Nét de Cristòfor Mercader i Vidal i de Francesca Vives i Ferrer. Fou el setè baró de Xest i de Montitxelvo i senyor de Micrent, Rafalet, la Granja de Poçalet i Urrea. Fou el pare de Manuel i de Lluís Mercader i de Calataiud. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i de Palafox, Miquela (País Valencià, s XVII) Muller d'Eiximèn Milà d'Aragó, marquès d'Albaida. Filla de Gaspar Mercader i de Cervelló. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i de Zufía, Arnau de (Barcelona, 1852 – 29/jul/1932) Meteoròleg i museògraf. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i germà de Francesc Xavier i de Pere. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial. El 1899 finançà i fundà l'observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d'aparició mensual, primer publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Del 1924 al 1930 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i de Zufía, Francesc Xavier de (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i germà d'Arnau i de Pere. Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i de Zufía, Pere de (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch i de Paulina Pozzali, i germà d'Arnau i de Francesc Xavier. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i del Rio, Ramon (Barcelona, 7/feb/1914 - l'Havana, Cuba, 19/oct/1978) Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader. Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics. Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20/ago/1940. Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l'URSS, on fou condecorat amb l'Estrella d'Or, i després anà a Cuba. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Escolano, Lluís (Morvedre, Camp de Morvedre, 1444 - Bunyol, Foia de Bunyol, 9/jun/1516) Eclesiàstic i conseller reial. Doctor en dret per Salamanca, el 1468 es féu cartoixà a Valldecrist, en la qual exercí de mestre de novicis i procurador. Fou prior a Portaceli (1488) i a Valldecrist (1489), i visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes. Ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d'Alexandre VI 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Gomis, Joan (País Valencià, s XIV – 1429) Notari i jurista. Fill de Berenguer Mercader i de Fenollet, i pare de Berenguer Mercader i Miró. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Mercader, Gaspar (País Valencià, s XVI – València, 1603) Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València. Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d'Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló. Fills del seu primer matrimoni foren Gaspar i Baltasar Mercader i Carròs. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Mercader, Honorat Berenguer (País Valencià, s XV – s XVI) Conseller de Joan II. Fill de Berenguer Mercader i Miró i d'Elisabet Mercader i Sabata. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d'imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Mercader, Pere (País Valencià, s XV – 1520) Fill de Berenguer Mercader i Miró i d'Elisabet Mercader i Sabata, i germà d'Honorat Berenguer. Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II i cambrer de Ferran II. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i Miret, Jaume (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1914 - Barcelona, 31/des/2009) Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l'Escola Massana. Treballà per a l'orfebre Ramon Sunyer. Fou professor de l'Escola Tècnica d'Oficis d'Art. Ha obtingut premis importants. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Miró, Berenguer (València, s XV – 1471) Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d'Alfons el Magnànim, conseller de l'infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia. Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia J. Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i Moragues, Magí (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692). Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d'oposar-se al virrei, comte de Corzana, fou inhabilitat pel Consell d'Aragó per ocupar càrrecs públics (1700). Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Onofrio, Josep (País Valencià, s XVIII – s XIX) Besnét de Lluís Mercader i de Calataiud. Fou marquès de la Vega, baró de Xest i de Montitxelvo. El 1799 es casà amb Ignàsia Roca i de Castellví, cinquena marquesa de Malferit, gran d'Espanya, novena comtessa de Bunyol, baronessa d'Alcàsser, senyora d'Aielo i Cairent. Els darrers representants d'aquesta línia secundària de Xest son llurs rebesnétes la marquesa de Malferit i de la Vega de València i la marquesa de Mercader. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Sabata, Elisabet (País Valencià, s XV) Muller del seu parent Berenguer Mercader i Miró. Foren pares d'Honorat Berenguer i Pere Mercader i Mercader. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercader i Sacanella, Eduard (Catalunya, s XIX - s XX) Arquitecte. Formà part de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905. Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puelles. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercader i Vidal, Cristòfor (País Valencià, s XVI – 1612) Cinquè baró de Xest. Nét de Baltasar Mercader i de Blanes. Es casà amb Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, i foren avis de Lluís de Mercader i de Montpalau. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercadera (Peralada, Alt Empordà, s XIII - d 1325) Personatge. Ha esdevingut famós per l'esment que en fa Muntaner a la seva Crònica. Era una dona que tenia una botiga de merceria a Peralada. Durant el setge de la vila per les forces franceses de Felip III l'Ardit, el 1285, ferí i féu presoner un cavaller francès, en una lluita 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mercant i Melis, Jaume (Capdepera, Mallorca Oriental, 25/set/1908 - Palma de Mallorca, 26/abr/1999) Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal. Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc. Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d'una elaborada realització. 74 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Mercantil Valenciano, El (València, 1/abr/1872 - 28/mar/1939) Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit democrataprogressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va nèixer com a continuació del "Diario Mercantil de Valencia" i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde. Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada "País Valencià", redactada per Eduard Buïl. En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el nov/1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana. Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s'hi va imprimir "Avance", "Levante" i "Jornada". 75 ILLES BALEARS - EMPRESA Mercapalma (Mercat Central d'Abasts de Palma SA) (Palma de Mallorca, 1973 - ) Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central amb un capital inicial de 112 milions i mig de ptes amb la participació de l'ajuntament de Palma (51%), de l'empresa estatal Mercasa (26%) i de capital privat, sense la participació directa dels agricultors, cooperatives o germandats de llauradors. Les instal·lacions foren inaugurades el 1973, alhora que era suprimit l'antic mercat de sa Porta. Han sorgit dificultats motivades pel descontentament inicial dels agricultors locals i per tensions entre els organismes oficials que hi participen. 76 CATALUNYA - EMPRESA
77 CATALUNYA - EMPRESA Mercat de Futurs Financers de Barcelona (MEFF) (Barcelona, 1990 - ) Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l'estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials. L'objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d'interès d'aquests actius per part dels seus tenidors. També s'ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi. 78 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Mercat de Futurs, de Cítrics i Mercaderies de València (València, set/1995 - ) Mercat on hom negocia de manera normalizada contractes de futurs sobre la producció de cítrics, inicialment taronges i llimones, i posteriorment mandarines. Fou posat en funcionament amb l'objectiu de donar als productors un marc estable, reduint els riscs de les conjuntures de preus i de tipus de canvi. 79 CATALUNYA - CULTURA
80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Mercavalència (Mercat Central d'Abasts de València SA) (València, 1975 - ) Empresa. Constituïda per a la creació d'un mercat central amb la participació de l'empresa estatal Mercasa, del ministeri de comerç, de l'ajuntament de la ciutat i d'actuals majoristes i minoristes de l'àrea. Les instal·lacions se situen al sud de la ciutat, a la vora dreta del nou llit del Túria, sobre terrenys agrícoles (arrossar i horta), cosa que motivà forta oposició dels camperols afectats per l'expropiació. Hom ha criticat aquesta solució d'abast, puix que es preveu un net predomini de l'oferta alhora que l'emplaçament perifèric no afavoreix els petits botiguers. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercè, balneari de la (Capmany, Alt Empordà) Hotel i antic balneari, vora el Llobregat d'Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà. Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries. 123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mercè, convent de la (Montblanc, Conca de Barberà) Veure> Miracle, el. 82 CATALUNYA - CULTURA
83 CATALUNYA - ART Mercè, la (Barcelona, 1249) Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als s XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas. Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula. En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als s XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars. L'altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s'hi venera una bellíssima Verge del s XIV, atribuida a Pere Moragues. A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del s XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l'estructura primitiva. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Mercè, orde de la (Barcelona, 1235 - ) Orde religiós i militar. Fundat per sant Pere Nolasc, il·luminat per una visió de la Verge, que li encarregà la missió de redimir cristians captius dels musulmans. Nolasc i un grup de laics reberen el canonicat del bisbe Berenguer de Palou i la condició militar del rei Jaume I, i posteriorment aprovat pel papa Honori III. Inicialment fou anomenat de Santa Eulàlia, però poc abans de morir Pere Nolasc (1249), va rebre el nom d'orde de santa Maria de la Mercè. D'orde laicomilitar, l'any 1317 va convertir-se en orde clerical. Sant Ramon de Penyafort en va escriure la regla, que fou confirmada per Gregori IX de 17/gen/1325. Tingué noves constitucions i s'assimilà als ordes mendicants, segons consta en la butlla Aeternus Aeterni de Benet XIII. Al principi del s XIX experimentà una forta decadència, i fou restaurada al final del segle. Modernament els mercedaris es dediquen a l'ensenyament, als presoners i a les missions. El 1265 es va crear una branca femenina de l'orde, que s'extingí, però fou restaurada el 1870. Té cases a Espanya, Itàlia, l'Argentina, Xile, el Perú i l'Equador. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercè i de Fondevila, Antoni (Lleida, v 1810 - Catalunya, 1876) Compositor. Germà d'Aleix. Autor d'una Missa per a gran orquestra, d'un Stabat Mater, d'una Salve i d'altres peces religioses d'un estil influït per l'òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la "Biblioteca Musical Religiosa", col·lecció on edità diverses obres seves. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mercè i Santaló, Pere (Elna, Rosselló, s XVIII - s XIX) Escriptor. El 1806 publicà la seva traducció Los set Salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercè i Sendra, Francesc (Lleida, 1889 – 1918) Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina. Col·laborà a les revistes locals "Lo Gat del Famades" i "La Poticràcia". Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso. De retorn (1916), 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mercer, Mateu (València ?, s XIV – Castella, v 1360) Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l'armada reial. L'any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d'Algesires (1344). Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca. Anà a l'expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l'almirall Bernat de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l'Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d'Olocau. El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mercoral (França, s IX - Catalunya ?, s IX) Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a840). Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l'arquebisbe Nebridi de Narbona. Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l'arquebisbe Arnust, el rei Carles el 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merdançol, el (Berguedà) Veure> Margançol, el (riu, afluent del Llobregat). 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merdàs, riu (Ripollès) Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser. Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l'àmplia vall de Gombrén; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Llorenç d'Armàncies i conflueix amb el Freser, a Can Noguera, aigua avall de Campdevànol. L'afluent principal és la riera de Garfull. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mereia (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria (o Morea), fins al 1970 del municipi de Sant Salvador de Toló, al peu de la serra de Bonrepòs, a la capçalera del riu de Conques. 95 ANDORRA - GEOGRAFIA Mereig, bordes de (Canillo, Andorra) Petit grup de bordes, en un coster, al vessant meridional del pic de Casamanya. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Merelo i Sayró, Jeroni (València, 1803 – Madrid, 1850) Economista i funcionari de duanes. Fill d'un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València. Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda (1832), premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839). Diputat des del 1848 i sotsdirector general de duanes 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Merenciano i Puchol, Francesc (Poble Nou del Mar, València, 1885 - València, 22/ago/1958) Pintor. Fou deixeble de Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s'establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l'Exposició d'Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions. Influït per l'impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l'antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile. També es dedicà amb fruit a l'ensenyament. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mergelina i Selva, Joaquim (Villena, Alt Vinalopó, 1828 – València, 1902) Polític. Era marquès de Colomer. Fou alcalde de Villena i diputat a corts pels moderats (1861). La Revolució de 1868 el féu decantar cap al conservadorisme i el carlisme. Fou cap del partit carlí valencià. 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Merialles, pla de (Castell de Vernet, Conflent) Pla del massís del Canigó, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera. Hi ha el refugi de Merialles, centre d'una important zona forestal. 100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Meridià (Barcelona, 14/gen/1938 - 14/gen/1939) Setmanari de literatura, art i política. Editat com a tribuna cultural del Front Intel·lectual Antifeixista. Intentà de recollir el prestigi cultural de "Mirador". Dirigit amb Antoni Fuster i Valldeperes, amb Joan Merli com a cap de redacció, tingué diversos redactors, com Manuel Valldeperas, que en els últims números actuà de responsable. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors i caricaturistes catalans d'aleshores. Encara que orientat políticament pel PSUC, observa un gran eclecticisme en les col·laboracions. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA - HISTÒRIA Merita (Camarasa, Noguera) Despoblat, al sud del terme, a l'esquerra del Segre. Sembla que desaparegué durant la guerra del comte Mateu de Foix contra Joan I el 1396. 103 ANDORRA - GEOGRAFIA Meritxell (Canillo, Andorra) Poble i santuari marià (1.527 m alt) de la parròquia, Situat a l'esquerra de la Valira d'Encamp. Es venera la marededéu de Meritxell, talla romànica policromada de les més antigues del Pirineu (s. XII), patrona d'Andorra. Desaparegué en l'incendi que la nit del 8 al 9/set/1972 destruí el santuari. El 1976 fou inaugurat un temple nou, segons projecte de R. Bofill. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merlant (Porqueres, Pla de l'Estany) Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a l'esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l'esquerra del Ser. L'església parroquial depenia de la de Porqueres. 105 CATALUNYA - HISTÒRIA Merlès (Berguedà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Merlès, castell de (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l'església de Sant Martí de Merlès. El seu terme cavalca sobre els antics comtats d'Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l'altra, la de Santa Maria, del bisbat d'Urgell i després de Solsona. És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del s XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l'encomanà als castlans de la família de cavallers 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merlès, Ramon de (Catalunya, s XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. Encara el 1469, amb Berenguer de Peguera, feia atacs eficaços contra les forces reialistes des del castell de Montfalcó. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merlès, riera de (Berguedà) Afluent esquerrà del Llobregat, formada per diversos barrancs, drena el Lluçanès. Passa per Santa Maria de Merlès i desemboca al Llobregat prop de la colònia Riera, aigua avall de Puig-reig. 109 CATALUNYA - HISTÒRIA Merlet (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell) Despoblat, a l'est del poble. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merletti i Quaglia, Alessandro (Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943) Fotògraf. Després d'una estada a l'Argentina, s'establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre. Exercí de fotògraf professional i s'especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya. Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional. Treballs seus aparegueren a "Blanco y negro", "La Ilustración Artística", "Daily Mirror", etc. Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada. 111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Merli (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble (1.250 m alt) i antic municipi, disgregat vers el 1966. Es troba a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal (1.553 m alt), al voltant de l'església 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merlí (Alguaire, Segrià) Santuari (la Mare de Déu de Merlí), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI. La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d'Alguaire. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merlí i Feixes, Ramon (Cardona, Bages, 1767 – 1838) Metge. Exercí a l'hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic. El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l'epidèmia de febre groga del 1821. Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias... (1815). 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merli i Pahissa, Joan (Barcelona, 22/mai/1901 – 11/nov/1995) Marxant, promotor d'art i editor. Després d'iniciar-se com a editor, en tornar d'un viatge a París, fundà l'Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d'art per als seus associats. Impulsà diverses publicacions d'art ("La Mà Trencada", "Quatre Coses", "Les Arts Catalanes" i "Art", i fou assessor artístic de la Generalitat republicana. Publicà 33 pintors catalans (1937). Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l'editorial Poseidón i la revista cultural "Cabalgata" i dirigí la publicació dels exiliats "Catalunya" (1947). Tornà a Barcelona el 1971. Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació. 115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Merlo i Piquer, Ismael (València, 1/set/1918 – Madrid, 10/set/1984) Actor. Membre d'una nissaga d'actors, debutà al teatre als 15 anys. A partir dels anys 40 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merola (Puig-reig, Berguedà) Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l'antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merola, Jeroni (Balaguer, Noguera, s XVI) Escriptor. Catedràtic de la Universitat de Barcelona, és autor de l'obra República original sacada del cuerpo humano (1587, 1595), en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Merola, Miquel (Balaguer, Noguera, 1578 - Poblet, Conca de Barberà, 1661) LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d'Escarp i visitador general de la congregació. Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d'Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia. No reeixí en els seus esforços per a constituit-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l'orde a Catalunya. El seu predecessor fou Simó Trilla. 119 CATALUNYA - HISTÒRIA
120 CATALUNYA - GEOGRAFIA Merolla de Miralles (Cercs, Berguedà) Masia i antic terme, a la dreta del Llobregat, entre la serra de Blancafort i el riu Dometge. 121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Merton, Thomas James (Prada, Conflent, 1915 – Bangkok, Tailàndia, 1968) Escriptor trapenc nord-americà. Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres. Morí electrocutat, d'accident, mentre assistia a una conferència mundial organitzada per ell mateix.
Anar a: [ Mer ] [ Mercade ] [ Mercader i C ] [ Mercader i M ] [ Merce ] [ Merl ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Meranges
Mercabarna
Mercadal, es
Mercadé i Fàbrega, Benet
Mercader, Maria
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Mercé i Varela, Andreu