|
|
|
Anar a: [ Montcal ] [ Montclar, b ] [ Montde ] [ Monten ] [ Montesa ] [ Montesq ] Quan hom toca bona música la gent no escolta, i quan hom toca música dolenta la gent no parla. (Oscar Wilde) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcal (Canet d'Adri, Gironès) Poble (177 m alt) (ant: Montcald o Montcalt), situat a llevant del cap del municipi. De la seva parròquia de Santa Cecília depèn l'església de Montbó. Fou lloc reial. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcal, el (Maià de Montcal, Garrotxa) Muntanya (529 m alt), al límit nord-occidental del terme, contrafort meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcalb (Guixers, Solsonès) Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d'Ensija, separa les conques de l'aigua de Valls i de l'aigua d'Ora. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcan, el (Noves de Segre, Alt Urgell) Muntanya (1.797 m alt) de l'antic municipi de la Guàrdia d'Ares, entre els rius de Castellàs i de la Guàrdia. Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén. 6 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montcapell, el (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Cim (1.194 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre els colls de Pedra Dreta i del Faig. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcaro, el (Roquetes, Baix Ebre) Veure> Caro, el. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcasau, estany de (Vall d'Aran) Estany d'origen glacial del massís del Montardo, al circ de capçalera del riu Rencules, centrada en la bassa de Montcasau. L'estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d'Arties mitjançant un canal subterrani. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcau, el (Santa Maria de Corcó / Pruit, Osona) Petita plataforma tabular i acinglerada, termenal dels dos municipis, que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m alt), al sud dels cingles d'Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
11 ANDORRA - GEOGRAFIA Montcau, riu de (Canillo, Andorra) Riu, afluent esquerrà de la Valira d'Encamp. Neix al vessant oriental del pic de Casamanya i desemboca al seu col·lector a Canillo. Prop d'aquest poble hi ha les bordes de Montcau. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcau, turó de (Gelida / Subirats, Alt Penedès) Cim (643 m alt) del massís de Garraf, termenal dels dos municipis. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcaubo, el (la Vall de Cardós / la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.290 m alt) de la serra que separa les valls d'Àneu i de Cardós, al sud del coll de Campirme, entre els dos termes. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Montcerdà (Baixa Cerdanya) Antic nom de la ciutat de Puigcerdà. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montclar (Pontils, Conca de Barberà) Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (amb restes d'una torre), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí. El lloc és esmentat ja el s XI. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montclar (Agramunt, Urgell) Poble (470 m alt), forma un enclavament (9,32 km2) entre els mun. de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots de la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció est-oest, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt, al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d'Urgell. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn Marcovau. Es conserva el Castell, l'antiga masia senyorial del s XVII (el 1831 era del marquès de Palmerola). Formà part de l'antic 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Montclar, baronia de (Agramunt, Urgell) Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al s XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola. Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montclar, Fidel de (Montclar de Berguedà, Berguedà, 1867 - Arenys de Mar, Maresme, 1934) Frare caputxí (1882). Fou ordenat el 1892, essent a les missions de l'Equador. El 1905 era nomenat primer prefecte de les missions de Caquetà (Colòmbia). Exercí el càrrec fins que es retirà a Catalunya el 1930. És autor d'una sèrie de Relaciones de la misión de Caquetá y Putumayo. 19 ANDORRA - GEOGRAFIA Montclar, Sant Vicenç de (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Sant Vicenç de Montclar. 20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Montclús (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d'Àger. Havia depès d'Oroners. El castell de Montclús és esmentat el s XI. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Montclús, baronia de (Vallès Oriental) Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús, al nord del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l'inici del s XIII, a l'indret dit Montclús, turó que s'aixeca a la riba esquerra de la Tordera. La seva jurisdicció s'estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell. La vila de Sant Celoni -pertanyent a una jurisdicció distinta- restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d'Horta (dita des... Segueix... 104 CATALUNYA-ARAGO - HISTÒRIA Montclús, castell de (Aragó) Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l'esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l'antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX. Era centre de la senyoria de Montclús. La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús. Aigua avall, a l'entrada del congost d'Entremont, hi ha l'antic pont de Montclús, d'un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montclús, Guillem I de (Catalunya, s XIII) Fill i hereu de Guillem Umbert III de Montseny. Fou el pare de Guillem II de Montclús. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montclús, Guillem II de (Catalunya, s XIII - 1273) Fill de Guillem I de Montclús. Tingué conflictes armats amb la comanda de Sant Celoni i repetits plets i bregues amb el monestir de Sant Pol i amb els senyorius i homes de les cases aloeres de les seves baronies. Es casà amb Gueraua de Cabrera, filla del vescomte Guerau V, de la qual tingué dos fills: Guerau i Riambau II de Montclús. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montclús, Riambau II de (Catalunya, s XIII) Fill de Guillem II de Montclús i de Gueraua de Cabrera, i germà de Guerau. Tant violent com el seu pare, tingué bregues amb els hospitalers, ajudat pel seu germà il·legítim (el Bord de Montclús) i pel seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d'Anglès, a qui cedí (1277) les seves baronies. 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montcolobrer (Castelló de la Plana, Plana Alta) Nom antic del Columbret Gran, que designava també el conjunt de l'arxipèlag dels Columbrets. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcorb (Riudarenes, Selva) Santuari (Mare de Déu de Montcorb), situat al vessant orientals del Montcorb (181 m alt), turó que s'alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d'Esparra i de Vilarràs. El primer edifici fou bastit ja el 1125; ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcorbau (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.222 m alt) de l'antic mun. de Betlan. És situat al vessant de la serra d'Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona. L'església parroquial (Sant Esteve), en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d'argent del s XVI. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcorbison (Vall d'Aran) Massís muntanyós, que culmina als pics de Montcorbison (2 176 m alt.) i de Letassi (2 173 m alt.), que ocupa una bona part de l'antic terme de Gausac, a l'esquerra de la Garona. És cobert d'espessos boscs: de la Varicauba, de Socascarro i de Beusa, al nord; de Sobèrado, a l'oest; de Suquero i de Piusa, a l'est. Als seus vessants hi ha els oratoris de la Mare de Déu de les Neus (a Gèles), d'Et Sentet de Casau i d'Et Sentet d'Arròs. 29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montcoronat, el (Jújols / Noedes / Oleta, Conflent) Cim (2.171 m alt) del Pirineu oriental, que separa les valls d'Évol i de Noedes, termenal dels tres municipis. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Montcortès, baronia de (Plans de Sió, Segarra) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el s. XV pertanyia als Sacirera. Per enllaços passà als Marc i als Moixó. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montcortès de Segarra (Plans de Sió, Segarra) Poble de l'antic mun. de l'Aranyó, situat a l'est del cap del municipi, prop de la carretera de Cervera a Agramunt. L'església parroquial (Santa Anna) depèn de la de Sedó. Centra el poble el castell de Montcortès, notable edifici del s. XVI. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Montdarn, quadra de (Viver i Serrateix, Berguedà) Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el s XIX. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montderm, el (Castellar de N'Hug / Guardiola de Berguedà, Berguedà) Contrafort (1.530 m alt) meridional del Puigllançada, al límit dels dos municipis. 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montdevalls, el (Baells, Llitera) Muntanya (862 m alt), al límit amb el terme de Peralta i Calassanç, a la divisòria d'aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montdois (Rupit, Osona) Santuari de la Mare de Déu de Montdois, situat a l'extrem del pla de Montdios damunt el pantà de Susqueda, dins l'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues. Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268. L'edifici actual és del s. XVIII. 37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Montdragó, cala (Santanyí, Mallorca Oriental) Cala de la costa, a ponent de Portopetre. Al sector dit s'Amarador hi havia al s XVI un estany on s'amaraven lli i cànem. Notable per la seva bellesa, ha estat tractada literàriament per Josep M. Llompart, Blai Bonet i Miquel Pons. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Monteagudo, concòrdia de (Monteagudo, Sòria, 29/nov/1291) Pacte signat entre Jaume II el Just i Sanç IV de Castella, per tal de posar fi a l'estat de guerra entre ambdós sobirans. Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes (fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans) i la promesa d'ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans (com s'esdevingué més tard a Tarifa). Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina. 40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Montecateno, principat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1744 a Pere de Montcada i La Roca (mort el 1774) per permuta amb el principat de Monterreale, que posseïa vitaliciament. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monteia (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Montella. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montella (Sales de Llierca, Garrotxa) Llogaret (o Monteia), situat damunt els cingles de Montella, al sector oriental de la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró. L'antiga parròquia de Sant Miquel depèn actualment de la de Tortellà. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montellà (Noedes, Conflent) Masia i antic lloc (1.229 m alt), a la capçalera del riu de Noedes. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montellà (Cabó, Alt Urgell) Bordes, antic terme i església, situats a la vall de Montellà, drenada pel barranc d'Inglada (afluent per la dreta del riu de Cabó), on hi ha la borda de Montellà, de Favà i de Senyús. 46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Montella, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol, concedit el s XVI per Felip II a Dídac de Cabanyelles. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montellà, Minyó de (Montellà, Baixa Cerdanya, s XVI - Arsèguel, Alt Urgell, des/1588) Bandoler. El seu cop més conegut fou un gran robatori de diners comés prop de Sidamon. En 1587, havent creuat la ratlla d'Aragó, lluità contra la banda de l'anomenat Barber de Binèfar. L'any següent, perseguit de prop, es refugià al castell d'Arsèguel, on fou acollit pel famós Joan Cadell, senyor de la fortalesa, que resistia el setge de les forces reials. Morí defensant el castell. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montells i Nadal, Francesc (Barcelona, 1813 – 1893) Químic i metge. Fou professor de química a la universitat de Granada. És autor de nombroses obres sobre física i química, com les titulades Idea suscinta físíco-química sobre la infección y desinfección (1854) i Nomenclatura química arreglada a los conocimientos modernos (1857), així com dels assaigs Dios, la Naturaleza y la Humanidad (1883-84) i Historia del origen y fundación de la Universidad de Granada... (1870). 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montenartró, Fidel de (Llavorsí, Pallars Sobirà, 1811 - Olot, Garrotxa, 1897) Frare caputxí. Prengué l'hàbit el 1833. Visqué molts anys a Tremp. Tingué una gran fama popular per les seves virtuts. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Montenegro, comtat de (Aragó) Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, dit des d'aleshores de Montenegro. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnét i quart titular Joan Despuig i Dameto. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montengon i Paret, Pere (Alacant, 1745 – Nàpols, Itàlia, 1824) Escriptor i jesuïta (1759). Anà a Itàlia quan el seu orde fou expulsat, on fou ordenat. Després de la supressió papal de la Companyia, administrà els béns del duc d'Alcañices. Autor de les Odas de Felópatro (1776-79) i de les obres narratives Antenor (1778), Eusebio (1786-88), que la Inquisicó espanyola condemnà el 1779, Eudoxia (1793) i Mirtilo o los pastores transhumantes (1795). Traduí al castellà tragèdies de Sòfocles i poemes d'Ossian. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monterde, Jeroni (Benassal, Alt Maestrat, s XVII – València, 1705) Frare mercedari. Professà el 1652. Escriví lletres en llatí al papa i a alguns reis d'Europa perquè fessin una acció conjunta contra els sarraïns. El seu punt de vista es reflecteix a les obres Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano y agareno, y repercusión de los Lugares Santos (1684), i Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana (1686). Publicà d'altres escrits. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - HISTÒRIA Monteró (Camarasa, Noguera) Antic lloc i castell, a l'esquerra del Segre, enfront de Llorenç de Montgai, al cim (579 m alt) d'un turó. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monteró i d'Alòs, Josep Gregori de (Barcelona, 1731 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815) Erudit. Fill del comissari general de guerra del Principat Baltasar de Montero y González de Soria i de Maria Anna d'Alòs i de Rius. Ingressà a l'orde benedictí a Besalú (1744). Fou catedràtic de filosofia i teologia i, el 1767, ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Més tard fou secretari general de l'orde i abat de Sant Esteve de Banyoles. El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum i el 1766 la seva oració fúnebre per a Isabel Farnese. El 1788 fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montero i Delgado, Joaquim (València, 1869 - Santiago de Xile, Xile, 1942) Actor i comediògraf. Es casà amb l'actiu Maria Xatart i tots dos van recòrrer Espanya del 1888 al 1900. Després partí cap a Amèrica, on va estar-se durant bastants anys, sobretot a Xile. El 1913 tornà a la Península i s'instal·là a Barcelona, on actuà primer al teatre Romea i, al cap de poc, al teatre Novetats. Per a les dues companyies compongué i dirigí obres teatrals. Com a actor excel·lí en la representació d'obres de Pirandello, Lenormand i Vildrac. Dirigí a Barcelona el diari "La Noche". Autor de La boda, Clavé, Per Catalunya, A Barcelona, Montserrat, La revista del Romea, etc. En castellà, Balada de Carnaval, amb música d'Amadeu Vives. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montero i Pérez, Francesc (Alacant, 1857 – 1934) Escriptor. Tipògraf de professió, col·laborà a la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América (1919), Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca (1926) i Castelar y Alicante (1932). Fou germà seu Adalmir. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monterols (Reus, Baix Camp) Partida, al nord-oest de la ciutat, que dóna el nom al seu carrer principal. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monterols, turó de (Barcelona, Barcelonès) Turó (121 m alt) del pla de la ciutat, dins l'antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d'edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes. Forma part de la línia de petits turons paral·lels a la serra de Collserola (entre el d'en Modolell i el Puget) esmentada al s XI amb el nom dels Monterols. 64 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Monterosso, baronia de (Siracusa, Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, que adquirí el 1408 el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d'Enrico Rosso, a canvi de la baronia de Militello. Des d'aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montesa (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Barri mixt d'habitatges i indústria, situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat. Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà. 68 CATALUNYA - EMPRESA
69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montesa, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Montesa. La jurisdicció d'aquesta governació fou atribuïda inicialment a l'orde de Montesa, però ben aviat hom projectà la seva desaparició, i, de fet, fou agregada a la de Xàtiva, bé que es mantingué nominalment. Comprenia la vall de Montesa, l'Alcúdia de Crespins, la vall Farta, Énguera i el sector meridional de la Canal de Navarrés (Anna, Xella i Bolbait). Fou suprimida, definitivament, amb motiu de la divisió provincial. 70 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Montesa, orde de (Catalunya-Aragó, 1317 - 1587) Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l'orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França. Jaume II se'n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde. L'any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l'orde de Sant Jordi d'Alfama. L'orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l'orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció. Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l'any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montesa, vall de (Costera) Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l'Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d'Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d'Ontinyent que la separen de la Vall d'Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada. L'economia es basa en l'agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s'estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s'orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s'obtenen conreus mediterranis, amb predomini 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montesclado (Farrera, Pallars Sobirà) Poble (1.160 m alt), a la coma de Burg, al nord del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l'esquerra, el riu de la Glorieta. L'església parroquial (Sant Esteve) és moderna; en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado. L'antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble. 73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
74 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Montescot, baronia de (Catalunya Nord) Jurisdicció senyorial, que el s XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d'Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d'Oms. Des del s XVI fou coneguda 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos, Vicent (València, s XVII) Matemàtic. El 1641 publicà el llibre Almotacén o fiel de la medida y peso que se debe dar al pan, vino, carne, aceite y de otras mercaderías. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos i Ausina, Marian (València, s XIX) Pìntora. Filla de Rafael Montesinos i Ramiro i germana de Rafael. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos i Ausina, Rafael (València, s XIX) Pìntor. Fill de Rafael Montesinos i Ramiro i germà de Marian. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos i Millo, Antoni (Carlet, Ribera Alta, 1748 – València, 1822) Músic. Fou mestre de capella al col·legi de Corpus Christi de València, dit del Patriarca. La major part de les seves obres són d'inspiració religiosa. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos i Ramiro, Rafael (València, 1811 – 1877) Pintor. Deixeble de Bernardo López a Madrid i de Josep Pérez a València. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà diversos gèneres, però sobretot excel·lí en el paisatge. Pintor de cambra d'Isabel II (1851). 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montesinos Pérez Martínez i Orumbella, Josep (Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828) Historiador. Fou catedràtic d'humanitats i llatí a la seva ciutat natal. Deixà escrites dues obres, titulades Historia de Orihuela i Blasones de Orihuela. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montesol (Xavier Ballester) (Barcelona, 1/des/1952 - ) Dibuixant. Ha tingut un paper rellevant en l'àmbit de la historieta catalana contemporània com a fundador i impulsor de revistes ("Star", "Cairo", "Makoki") i per les seves col·laboracions en moltes altres ("Ajoblanco", "El Víbora"), inicialment amb el grup "El Rrollo Emmascarado". Després col·laborà també a la premsa ("El Món", "Diari de Barcelona"). 99 CATALUNYA - MUNICIPI
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montesquiu (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Poble (715 m alt), fins al 1970 del municipi d'Orcau, al nord-oest del terme, al vessant septentrional del coll d'Orcau, dominant el pantà de Talarn. De la seva església parroquial (Sant Serni) depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d'Aramunt. El s XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l'Anell. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Montesquiu (Àger, Noguera) Despoblat i antiga quadra (ant: Puigdelluell), al sud de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d'Àger i del riu de Farfanya. El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost; el 1086 fou cedit al monestir d'Àger. És esmentat encara al s XVII. La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Montesquiu (Vallbona de les Monges, Urgell) Despoblat i antic castell, al sud-est del poble. Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Montesquiu (Pujalt, Anoia) Antic castell, al límit amb la Segarra; comprenia el lloc de l'Astor. A la fi del s XVII pertanyia als Meca. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Bernat Guillem de (Catalunya, s XII) Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. Figurà alguna vegada al seu consell. Fou un dels signants de la concòrdia entre el comte barceloní i Ponç Hug d'Empúries, el 1138. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Bernat II de (Rosselló, s XII - d 1172) Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i Sant Esteve del Monestir. Fill i hereu de Guillem I de Montesquiu i de Garsenda de Rosselló. Es casà amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Bernat IV de (Rosselló, s XII – 1229) Senyor del castell de Montesquiu. Fill gran de Guillem II de Montesquiu i germà de Guillem III. Participà a l'expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca (1229). Anava amb les forces del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Bernat V de (Rosselló, s XIII – 1291) Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir. Fill i successor de Guillem III de Montesquiu i de Blanca. Prengué el partit del rei català contra els croats francesos. Només deixà un fill, il·legítim, Guillem de Montesquiu, i deixà tots els seus béns al rei de Mallorca. 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Guillem de (Rosselló, s XIII - s XIV) Únic fill, il·legítim, de Bernat V de Montesquiu. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Guillem I de (o de Sant Cristau) (Vallespir, s XI – s XII) Fill de Bernat I de Sant Cristau i d'Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou. Guillem es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. Fou pare de Bernat II de Montesquiu. 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Guillem II de (Rosselló, s XII - d 1217) Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i de Sant Esteve del Monestir. Fill de Bernat II de Montesquiu. A més dels dits castells, posseí Vilallonga dels Monts, Sant Martí d'Albera, Sant Joan d'Albera, el Voló, Nidoleres, Cànoes, Alenyà i Orla. Fou pare de Bernat IV i de Guillem III de Montesquiu. 97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Montesquiu, Guillem III de (Rosselló, s XIII – 1261) Fill petit de Guillem II de Montesquiu i germà de Bernat IV, al qual succeí. Havia heretat del seu pare del castell de Sant Esteve del Monestir. Es casà amb 98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montestruc i Fernández de Ronderos, Pau (València, s XVIII - Madrid, 1774) Jurista. Advocat dels Consells Reials, relator del Suprem de Castella i autor de la crònica Viaje real del rey nuestro señor Felipe V. Causa de la guerra y remedio para conseguir la paz (1712). 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Monteugues, Sant Cristòfol de (Figaró-Montmany, Vallès Oriental) Veure> Sant Cristòfol de Monteugues. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monteys, Josep (Catalunya, s XVII) Framenor. Destacà com a predicador. El 1699 publicà a Barcelona un llibre piadós titulat Via sacra.
Anar a: [ Montcal ] [ Montclar, b ] [ Montde ] [ Monten ] [ Montesa ] [ Montesq ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Montclar de Berguedà
Montellà i Martinet
Montesa
Montescot
Montesinos, Los
Montesquiu