A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Nav ]    [ Navarro ]    [ Navarro i B ]    [ Navarro i R ]    [ Navas ]    [ Nave ]

Els polítics deshonestos són la màxima aberració de la democràcia. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Nava, Joan de  (Catalunya-Aragó, s XV)  Marí. Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar (1453) amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà. En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d'intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l'imperi.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nava-Noroña i Alvarez de las Asturias-Bohorques, Gaspar Maria de  (Castelló de la Plana, 1760 – Madrid, 1815)  Militar i poeta. Segon comte de Noroña (1792). Fou ambaixador a Rússia. Capità de dragons (1778), participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra. Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia i obtingué la victòria de Puente-Sampayo. Típic autor neoclàssic, Escriví dues comèdies i una tragèdia, i el poema narratiu Omniada (1816). Una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías (1799-1800) i Poesías asiáticas.

3 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaNavailles, Gueraua de  (Biarn, França, s XIV)  Dama. Muller del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. Fills seus foren Isabel, casada amb Arquimbau de Grailly, i Mateu, que seria vescomte el 1381 sota la tutela de la seva mare. Mateu heretà després el comtat de Foix.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Navaiol  (Petrer, Vinalopó MitjàCaseria, al sector septentrional del terme.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaNavaixes  (Alt PalànciaMunicipi: 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014), (cast: Navajas). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s'estén a banda i banda d'aquest riu, entre Sogorb i Xèrica. L'agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s'hi conreen llegums i fruiters. Deus d'aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l'estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del s XX) i que és l'actual base econòmica del municipi. Població en descens. El poble, a la dreta del Palància, és d'origen islàmic. L'església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum. Ajuntament (en castellà)

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Navajas  (Alt PalànciaVeure> Navaixes (nom castellà del poble).

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Navaló  (Énguera, Canal de Navarrés)  Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme, dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d'Énguera, construïda a mitjan s. XIX.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navalon, Natividad  (València, 1961 - )  Artista. Doctora en belles arts i professora titular del departament d'escultura de la Universitat Popular de València. Desenvolupà els seus projectes des d'una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos; espacial, pel que fa a les instal·lacions, i poètica, amb elsInici página escrits que els acompanyen.

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesNavarcles  (BagesMunicipi: 5,52 km2, 244 m alt, 6.003 hab (2014). Situat a l'extrem oriental del pla de Bages, a l'esquerra de la riera de Calders, prop de la seva confluència amb el Llobregat, i per la riera de Navarcles, afluent de la de Calders, al nord-est de Manresa. A la vora del riu hi ha conreus d'horta per a consum local, però hi prepondera el secà (cereals, vinya). Ramaderia porcina i avicultura. El sector secundari i els serveis, però, són els principals recursos econòmics del municipi: indústria tèxtil (colònia del Galobard) i lloc de segona residència i estiueig. Població en ascens. El poble és a la confluència de la riera de Navarcles amb la de Calders, prop del Llobregat; l'església parroquial (s XVII) conserva des del 1863 les relíquies de sant Valentí. Resta de l'època medieval la capella de Sant Bartomeu (s XIII). Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol - Grup de Teatre - Centre Excursionista

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarra, Francisco de  (Tafalla, Navarra, 1498 - Torrent de l'Horta, Horta, 1563)  Eclesiàstic. Fou nomenat arquebisbe de València el 1556, per voluntat de Felip II. Assistí al concili de Trento.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarra, Pere de  (País Valencià, s XVI)  Prelat. El 1560 fou nomenat bisbe de la diòcesi occitana de Comenge. És autor dels llibres Diálogos sutiles y notables (1567) i Sobre la diferencia de hablar i escribir, y de cuál debe ser el cronista del príncipe.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarra, Vicenç  (Lleida, s XVI)  Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l'arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge. Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528. La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessantsInici página sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarra i Valentí, Josep Oriol  (País Valencià, s XIX – València, 1865)  Metge. Exercí al cos de Sanitat Militar. Pertanyia a diverses corporacions. És autor d'algunes obres mèdiques, originals i traduccions.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Navarre, Josep  (Perpinyà, 1718 ? - Catalunya Nord, s XVIII)  Escultor. Fill de Pere Navarre. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l'altar major de l'església d'Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757).

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Navarre, Pere  (Perpinyà, s XVII – 1749)  Escultor i arquitecte. Fill d'un pagès de Prada. Dissenyà el nou altar major de la catedral d'Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l'altar major rococó de Toluges. Fill seu fou Josep Navarre.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésNavarrés  (Canal de NavarrésMunicipi: 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d'Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals. Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l'economia. La vila és d'origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés. El terme comprèn els despoblats de l'Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal. Ajuntament (en castellà)

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaNavarrés, marquesat de  (País ValenciàTítol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinòs, sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei. Passà als Pròixida, comtes d'Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarrete, Carmen  (València, 1963 - )  Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València i els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials. Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarrete i Bergadà, Josep de  (València, 1828 – 1900)  Polític. Fou tercer marquès de Tremolar (1871). Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1878-79), senador (1884, 1891 i 1895) i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l'escissió de Silvela (1893). Presidí l'Acadèmia de Sant Carles (1895-1900).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarrete i Fos, Frederic  (València, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Gravador. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. En 1865 obtingué la plaça de professor de gravat de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Participà amb bon èxit a diverses exposicions de concurs. Són notables les seves làmines per a l'obra Viaje a Oriente de la fragata "Arapiles", així  com d'altres inspirades en obres religioses. Era germà del pintor Ricard.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarrete i Fos, Ricard  (Alcoi, Alcoià, 1834 – Madrid, 1909)  Pintor. Germà de Frederic. Format a Sant Carles i a San Fernando. Fou pensionat a Roma. Conreà, amb èxit, el retrat (Cristòbal Martí Herrera) i també féu paisatges i pintures de gènere. Obtingué la primera medalla a les exposicions universals de Viena i de Filadèlfia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNavarro (mossèn)  (Aragó ?, s XV - Catalunya ?, s XV)  Poeta. Milà i Fontanals creia que el seu nom de fonts podia ser el de Pere, i que probablement era aragonès de naixença. La hipòtesi no fou fonamentada. N'han restat una esparsa i un llai en llengua catalana, mostres discretes de poesia amorosa, contingudes al Cançoner de París.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Navarro, Bernat  (Perpinyà, s XVI – Barcelona, 1629)  Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde, del qual fou provincial. És autor d'una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Bru Josep  (València, 1706 – s XVIII)  Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro, Cecili  (Barcelona, s XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Felip  (València ?, 1680 – s XVIII)  Pintor. És autor d'obres remarcables per a l'església valenciana de Sant Joan del Mercat.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Francesc  (València, 1612 – 1650)  Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Francesc  (País Valencià, s XVIII)  Escultor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, a la qual ingressà l'any 1760. Conreà la temàtica religiosa i és autor, entre altres obres, dels baixos relleus Sant Vicent Màrtir a la presó (1777) i Moisès fa brollar aigua de la roca i de diferents treballs a l'antic cor de laInici página catedral de València i del Cor d'àngels de la capella de l'antic seminari de València. El seu estil és exponent d'un neoclassicisme poc assimilat.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Francesc  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953)  Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Garcia  (València, 1626 – 1698)  Frare carmelità. Fou catedràtic de prima a la Universitat de València. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor de bon nombre d'escrits religiosos, com els titulats De scientia Dei (1554), De esse Dei ejusque atributis (1655), De voluntate Dei (1657), De sacro Triados mysterio (1658), De sentibus Sacrae Scripturae (1666) i Narratio Evangelica Mathei (1658).

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Joan  (Olite, Navarra, s XVI – València, 1583)  Impressor. De nom Joan de Osses, àlias Navarro, naturalitzat el 1553 a València, on sembla que residia des del 1519. D'entre les seves produccions, que inicià el el 1532, cal destacar la versió castellana de l'obra d'Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní (1539), la Vida dels màrtirs... Sant Abdó i Senén (1542), i, després d'un silenci de deu anys, diverses obres de J. Timoneda i els quatre volums (el primer s'ha perdut) de la Crònica... de València (1564-66) de Martí de Viciana.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Joan  (Alcoi, Alcoià, s XVI - País Valencià, s XVI)  Metge. Estudià a la Universitat de València, on, més tard, hi ensenyà retòrica i promogué millores importants a l'ensenyament. És autor d'un tractat titulat Varias pareneticas, easque dictíssimas orationes per totos triginta annos plurimas amonisque generis contra sophistas, de studiis ataque de optima juventutis institutione, ad Senatum Valentinum in theatro ipsius Gymnasii habuit.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1558 – s XVII)  Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiisInici página febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Joan Blai  (València, 1526 – 1595)  Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d'obres de la seva especialitat, escrites en llatí.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Josep  (Muro del Comtat, Comtat, s XVII – València, 29/feb/1694)  Barber. Cap militar de la Segona Germania, comandà l'exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella (15/jul/1693). El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap (mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort). Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d'aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes. Condemnat a mort per l'audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Josep  (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII)  Religiós escolapi. És autor d'escrits pietosos.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Lluís  (Alboraia, Horta, 1788 - País Valencià, 1846)  Religiós i escriptor dominicà. Fou prior del convent de Sogorb i residí als d'Ontinyent i València. Desterrat a França durant la guerra del Francès. Va escriure unes memòries d'aquest episodi, avui perdudes, així com Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818 (en col·laboració amb Marià Rais), Una larga historia sobre el fingido cardenal de Borbón i l'aplec Proclamas, discursos y poesías patrióticas, publicades a la premsa valenciana. En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill deInici página l'especier (1817), El comte d'Urgell (1843), etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Miquel  (País Valencià, s XV)  Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Ramon  (Altea, Marina Baixa, 1903 - Barcelona, s XX)  Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d'altres ciutats.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro, Víctor  (País Valencià, s XIX – s XX)  Escriptor i advocat. Dirigí el "Boletín Jurídico Hebdomadario". Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Borràs, Enric  (València, 1891 – 1943)  Escriptor i polític. Lligat a "Lo Rat Penat", dirigí "Taula de Lletres Valencianes". Escriví teatre en català i poemes d'una bona sensibilitat literària: El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935).

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Cabanes, Josep  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1875 – València, 1929)  Periodista i erudit. Carlí, col·laborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a "Diario de Valencia", on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencià. Publicà un important catàleg de Premsa valenciana (1928), uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista (1917), l'estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921) i reculls d'articles (Oratoria monesipal, Monicepalerías i Bajonazos al idioma), preferentment anti-republicans. Aplegà una important col·lecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable biblioteca, les quals posteriorment passaren a institucions públiques.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNavarro i Cañizares, Miquel  (València, s XIX - Río de Janeiro, Brasil, 1913)  Pintor. Format a València (Sant Carles) i a Madrid, on fou deixeble de Federico de Madrazo. Residí, pensionat, a Roma des del 1864. El 1867 fou premiat a l'Exposición Nacional de Madrid. Residí a Caracas (1873), on féu importants retrats i pintà teles per a la catedral. Establert a Bahia (Brasil) el 1876, continuà treballant. Fou un típic pintor d'història i de temes religiosos (Santa Caterina portada al cel pels àngels, 1866; Muso de Arte Moderno de Madrid).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro i Costabella, Josep  (Barcelona, 1898 – Mèxic DF, Mèxic, 1949)  Escriptor i periodista. Redactor de "La Veu de Catalunya" des del 1927 amb el pseudònim de Roger. És autor de biografies sobre Pau Casals i Lluís Millet. Influït per la novel·lística russa, com molts escriptors del seu temps, és autor de novel·les, com El passat cendra (1926), Samuel, història d'un bon dependent, lladre i màrtir (1927), La suprema voluntad (1928) i La fadrina Berta (1929). La seva obra ve del postmodernisme i prefereix els ambients sòrdits i de vegades truculents. Publicà també La universitat de Catalunya (1937). Exiliat el 1939, col·laborà sovint a la premsa de Mèxic, país on morí.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i González, Eduard  (València, 1846 – 1902)  Autor teatral. Residí molt de temps a Madrid, on aconseguí èxits amb revistes de sàtira política (Los bandos de Villafrita, Las grandes figuras, Pan de Viena, Los monigotes del chico, etc). De retorn a València, escriví en català De València la cel, Cosetes de la terreta, Plorant i rient (en col·laboració amb Maximilià Thous).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro i Grauger, Antoni  (Vilaller, Alta Ribagorça, 1869 – Barcelona, 1936)  Eclesiàstic i poeta. Col·laborà a "La Ilustració Catalana" i a d'altres publicacions, i participà assíduament als jocs florals. La seva obra poètica és dedicada en gran part a la bellesa del Pirineu, on ell havia nascut: Pirinenques (1903), La balada de l'hivern (1905), Les cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l'infinit (1922), Roses iInici página Estels (1925) i Medallons (1927).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carmel Navarro i Llombart "Constantí Llombart"Navarro i Llombart, Carmel "Constantí Llombart"  (València, 1848 – 1893)  Escriptor. En el moment que es produí l'esclat de la Revolució del Setembre de 1868, va compondre un conjunt de cants republicants que el van fer popular. Fou el principal fundador de Lo Rat Penat (1878) i director de la revista bolingüe "El Turia". Amb el mateix esperit que els escriptors renaixentistes de Catalunya, publicà l'antologia Niu d'abelles (1872) i fundà el "Calendari Llemosí" (1876-85), amb la intenció de mantenir relacions amb els escriptors de Catalunya i de les Illes Balears. La seva obra versà sobre diferents gèneres gràcies a la seva tasca com a home de la Renaixença. El 1879 donà a conèixer el llibre de notes biogràfiques Los fills de la morta viva, i el 1887 publicà València antiga i moderna, on amb el nom de "morta viva" designava la llengua, abandonada i decadent, que fins aleshores no havia rebut l'alè renovador. És també autor d'un Diccionario valenciano-castellano (1886). Com a autor dramàtic, que en un començament havia conreat el castellà, va obtenir un èxit clamorós amb Lo darrer agermanat (1883). Associació Republicana Constantí Llombart

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Llorens, Josep  (València, 1867 – 1923)  Pintor. La seva obra, de tècnica molt depurada, s'ha revalorat en el món del comerç artístic. Entre les seves temàtiques preferides es troben els moros i les marines. El Museu de Belles Arts de València en conserva la Valenciana plorant.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro i López, Vicenç  (Gironella, Berguedà, 1937 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1962, féu estudis de sociologia i economia a Suècia, Anglaterra i els EUA. Treballà a l'OMS i s'especialitzà en temes de salut pública. Col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende. Professor de la Johns Hopkins University de Baltimore i autor de molts treballs sobre temes de medicina política, com Medicine Under Capitalism (1976).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNavarro i Navarro, Miquel  (Mislata, Horta, 1945 - )  Escultor i pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 -any que féu la primera exposició individual- es dedicà preferentment a l'escultura. Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l'evident intenció de recrear el paisatge urbà.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Palanca, Salvador  (País Valencià, s XIX)  Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles. Obtingué diversos premis. Té pintures al fresc a la capella major de les catedrals de Toledo i de València, i a la sala capitular de la darrera.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro Pastor, Alberto  (Elda, Vinalopó Mitjà, 1921 - )  Escriptor. Cronista de la seva ciutat natal, on també dirigí la Biblioteca Pública i la revista "Valle de Elda". És autor de Bibliografía de Elda (1957), Historia y leyenda del alcázar de Elda, Elda durante el primer tercio del siglo XX (1980), Historia de Elda (1981) i Vida y versos de El Seráfico (1982).

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Ramon, Joan  (Altea, Marina Baixa, 1903 - Sitges, Garraf, 1989)  Pintor. Ha estat influït pel surrealisme. Ha efectuat bon nombre d'exposicions, tres d'elles a Barcelona.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Reig, Felip Benici  (València, 1840 – Madrid, 1901)  Escriptor. Residí gairebé sempre a Madrid, on col·laborà en diversos periòdics i dirigí "El Campo". A la secció bibliogràfica de "Revista de España", prestà una certa atenció a la literatura catalana. Amic de Narcís Oller, traduí al castellà El vailet del pa i altres contes i La papallona (1886), i el posà en contacte amb Juan Valera, Publicà l'Arte cisoria d'Enric de Villena i diversosInici página treballs d'erudició històrica. Pòstumament li fou editat En la región de las noches blancas, recull de cròniques

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Reverter, Carmel  (València, 1840 – 1903)  Polític i escriptor. Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys. Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política: Pasado, presenta y porvenir (1886) i Una visita a la Escuela de Artesanos (1882).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Reverter, Joan  (València, 1844 – Madrid, 1924)  Polític i enginyer forestal. Contribuí a l'organització de l'Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l'escola d'enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s'uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d'hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies. Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909). Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro i Rodon, Llucià  (Barcelona, 1924 - )  Pintor i dissenyador. Format a Belles Arts, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas. En tornar exposà a la sala Argos. Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya (1956). Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, féu diversos frescs a Barcelona (Montbau) i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre altres. Ha fet vitralls a Apure (Veneçuela), Miami (EUA), Puerto Rico i, diversos, a Catalunya. És autor de la insòlita decoració de la façana de l'edifici blau de la plaça de Lesseps, a Barcelona (1972-73). Professor a l'escola d'Arts Aplicades de Barcelona des del 1958 i membre de l'equip fundador de "Cavall Fort". També ha conreat la il·lustració.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNavarro i Rodrigo, Carles  (Alacant, 1833 – Madrid, 1903)  Polític i escriptor. Redactor de "La Época", on sostingué campanyes en pro de la Unió Liberal. Diputat a corts (1861-66), fou governador de les Balears el 1864. Malgrat haver-se oposat a la Revolució el 1866, va ésser un dels signants de l'exposició protesta dels diputats contra el govern, motiu pel qual fou desterrat a Oviedo. Fou membre de la Junta Revolucionària en la revolució del 1868 i diputat per les Balears. Ministre de foment (1874 i 1884-86), com a tal reformà la llei d'instrucció pública. Després del 1888 una malaltia l'apartà de la política. Entre els diferents escrits de què és autor cal esmentar O'Donnell y su tiempo (1869).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Romero, Vicent  (València, 1888 - Barcelona, 1978)  Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, estudià també pintura amb López Mezquita i anà pensionat a Roma. Participà a les Exposiciones Nacionales de Madrid, on guanyà una primera medalla el 1915 amb L'aurora (Museo de Arte Moderno de Madrid). El 1918 esdevingué professor de l'escola de Llotja de Barcelona. El 1935 obtingué medalla d'honor a l'Exposició Regional de València, i el 1947 guanyà el Premio Nacional de Pintura y Escultura. Ha estat catedràtic d'escultura de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1950-58). Fou acadèmic de Sant Carles, de Sant Jordi i de San Fernando. Conreà un figurativisme estilitzat, sovint aplicat a una temàtica casticista ibèrica. De la seva extensa producció cal citar, a Barcelona, les estàtues del pati dels Tarongers, al palau de la Diputació o les estàtues Maternitat i Montseny de la plaça de Catalunya; així com diversos retrats.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Sangran, Joaquim  (València, 1769 – Madrid, 1844)  Militar. Comte de Casa Sarria. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal (1801) i contra Napoleó (1808-14). Assolí el grau de tinent general. Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones... (1830) i Memoria sobre un sistema de puntería (1863), molt consultades el s XIX.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro i Tercero, Joan  (Oliva, Safor, 19/jun/1951 - )  Poeta. Estudià filosofia a la Universitat de València. el 1973 fou guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés per l'obra Grills esmolen ganivets aInici página trenc de por. Fou antologat per Amadeu Fabregat a Carn fresca (València, 1974). Guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona del 1980 amb el recull Coltell al cap, etc. També ha publicat prosa i narrativa, i ha traduït de l'italià l'obra de Pier Paolo Pasolini.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro i Vives, Josep  (Castelsarrasin, Llenguadoc, 1931 - )  Pintor català. Format a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956. El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l'École des Beaux Arts de París. La seva obra ha tingut dues facetes ben diferenciades. D'una banda, s'ha apropat a una realitat de la forma; d'altra banda, ha prodigat un cinetisme d'arrel constructivista. Ha exposat a França, Anglaterra, Brasil, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, els EUA, i també en diferents capitals de l'estat espanyol.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert  (Barcelona, s XVIII – 1814)  Agrarista. Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs (Segarra) i, potser, baró de Granera. Es doctorà en dret i fou advocat de l'audiència de Catalunya. Ocupà càrrecs polítics durant l'organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran. Defensà l'agricultura com a base de la felicitat pública. Era partidari d'una especialització total: el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia -el nord- i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de Barba i Roca. Tingué un gran ressó a tota la península per les consultes que hom li feia com a director d'agricultura de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual ingressà el 1766, i per les seves publicacions, de les quals destaquen Memoria sobre las utilidades del colzat (1775), Modo de hacer el vino (1784), Instrucción sobre la raíz de la miseria (1788), Memoria sobre la viña en Cataluña (sd) i Resposta de corregiment de Barcelona al qüestionari de Francisco de Zamora (editat el 1973).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navarro-Reverter i Gomis, Joan  (València, s XIX – Madrid, 1933)  Polític. Fill de Joan Navarro i Reverter. Pertanyia al partit liberal. Fou diputat a Corts per Sogorb, com el seu pare. Ocupà càrrecs públics d'importància, com el de director general de penals i de comunicacions i governador civil de Madrid.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNavars  (BagesVeure> Navàs.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesNavàs  (BagesMunicipi: 80,60 km2, 370 m alt, 6.117 hab (2014), (o Navars, o Castelladral). Situat entre el Llobregat i el Cardener, al peu de la serra de Castelladral. Les activitats agrícoles estan en decadència: s'hi conrea només vinya. El principal recurs és la indústria, en primer lloc la tèxtil (filats de cotó), cal esmentar, també, la derivada de la fusta i la fabricació de materials per a la construcció. La població quasi s'ha quadruplicat des del 1900 (1.418 h), especialment entre el 1960 i el 1970, com a conseqüencia del desenvolupament industrial, que s'ha localitzat als voltants del nucli de Navars. El poble és en terreny pla, a la dreta del Llobregat; la parròquia arxiprestal (la Sagrada Família) data del 1907. El terme comprèn els pobles de Castelladral (capital del municipi fins al 1960), Sant Cugat del Racó, el Mujal i Sant Salvador de Torroella, l'antic monestir de les Esglésies, la quadra de Valldeperes, els nuclis industrials del Palà de Torroella i la colònia Valls i l'antic poble d'Orriols. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut Sant Jordi - Escola Diocesana

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navàs, Longi  (Cabacés, Priorat, 1858 – Girona, 1939)  Entomòleg. Estudià a Reus i a Barcelona. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot. Fou professor d'història natural a Saragossa i a Madrid. El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrès de naturalistes de Saragossa (1908). El 1918 fou nomenat membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada (1902), Neurópteros de España y Portugal (1908) i Entomologia de la Catalunya (1923-24), i un gran nombre d'articles en publicacions catalanes i estrangeres. Col·laborà a l'Enciclopedia Espasa.

68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Navas de Tolosa, batalla de Las  (La Carolina, Jaén, Andalusia, 16/jul/1212)  Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada. Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar unInici página gran prestigi. Aquesta victòria tingué com a conseqüència que la vall del Guadalquivir quedés oberta a la Reconquesta i que fos allunyada qualsevol nova amenaça africana sobre la península.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navas i Escuder, Maria Rosa de  (Barcelona, 1911 - el Port de la Selva, Alt Empordà, 1979)  Ceramista. Néta de Miquel Escuder i Castellà. Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l'acadèmia Baixas. Josep Guardiola l'animà en els seus inicis. S'especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d'una gran qualitat. Treballà a Sèvres. Exposà individualment a Barcelona (des del 1950), a Madrid i a París. Té el premi de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica de l'exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968. Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza. És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navas i Escuriet, Enric  (València, 1875 – 1952)  Pintor. Fou pensionat per la diputació de València (1905). Fou acadèmic de Sant Carles. Treballà a Roma i a Alemanya. Fou professor de Belles Arts a Barcelona i a Madrid. Conreà un paisatgisme de tipus impressionista, i té un Autoretrat (1943), retrats i figures al Museu de Belles Arts de València.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Navascort  (Bellver de Cerdanya, Baixa CerdanyaVeure> Lavascort.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navases, Jeroni  (València, 1787 – s XIX)  Pintor. Conreà els temes florals. Té algunes teles al Museu Provincial de València.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Navases, Marià  (València, 1697 – 1752)  Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a la universitatInici página valenciana. És autor del tractat Moralis Theologicae (1754), del qual restà inèdit el tercer i últim volum.

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàNavata  (Alt EmpordàMunicipi: 18,5 km2, 145 m alt, 1.262 hab (2014). Situat entre les ribes del Manol, en part límit septentrional del terme, i el Fluvià, en part límit meridional, drenat, a més, per la riera d'Àlguema, a la plana empordanesa, al límit amb el Pla de l'Estany, al sud-oest de Figueres. La zona forestal és ocupada per boscs de pins i d'alzines. Agricultura, predominantment de secà, destinada principalment als conreus de cereals, d'userda i de blat de moro. Ramaderia (bestiar boví i porcí). Activitats derivades de l'agricultura i d'artesania. Durant el s XX acusà un màxim demogràfic el 1910, amb 880 h. La vila és a l'interfluvi de la riera d'Àlguema i del Manol; destaca l'església parroquial de Sant Pere, barroca del s XVIII, i les restes del castell de Navata, que s'aixequen dalt d'un turó i que fou el centre de la baronia de Navata. El terme comprén, a més, els pobles de Taravaus (terme annexat el 1969) i Canelles i la masia i antic lloc de can Miró. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Futbol

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navata, Adalbert de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Tenia el castell de Navata per Ramon Berenguer III. El 1128 se n'apoderà el comte Ponç II d'Empúries, en un violent conflicte que el comte barceloní dominà ràpidament.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Navata, baronia de  (CatalunyaJurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI. Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge. El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d'Anglesola. El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNavata, Ermessenda de  (Catalunya, s XIII - a 1261)  Noble dama. Senyora de la major part de la vila de Peralada. El 1249 es casà amb el vescomte Dalmau VI de Rocabertí, fent una notable aportació a aquest vescomtat, que precisament establiria el seu palau a Peralada. El 1261 el seu marit es casava ja en segones núpcies amb Constança de Seixac. Fills seus foren el futur vescomte Jofre IV de Rocabertí i Guerau, senyor de Navata. Potser també ho fou Dalmau, futur senyor de Sant Llorenç de la Muga.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Navel  (Viver i Serrateix, BerguedàMasia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d'origen romànic, al sector sud-occidental del terme, a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l'esquerra, la qual neix a l'altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navel, Galceran de  (Barcelona, s XVI)  Ciutadà honrat. Tingué força relleu a la política municipal de Barcelona. En fou conseller tercer el 1561 i primer o en cap el 1575 i el 1587. Durant el darrer mandat, ja dins l'any 1588, fou ambaixador extraordinari a Madrid per exposar a la cort reial els greuges que afectaven Barcelona i el Principat en general. De tornada de Madrid i en passar per Tortosa, les autoritats locals el feren objecte de desconsideracions que provocaren un mogut incident entre el Consell de Cent i el consistori tortosí. El 1591 actuà de missatger entre el Consell i el governador Enric de Cardona. El 1592 formà part de l'ambaixada de la Generalitat a Madrid.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navel i de Cardona, Jeroni  (Barcelona, 1585 - 1641/44)  Polític. Ciutadà honrat de Barcelona, fou síndic a les Corts de Barcelona del 1626, on s'oposà a les exigències econòmiques de Felip IV. Ambaixador a Madrid (1634), s'oposà a Olivares en l'impost de les quintes. El 1640 fou nomenat novament ambaixador a Madrid per tal de protestar de la detenció de Tamarit i dels abusos de les guarnicions. Arran de la guerra dels Segadors, fou retingut a Madrid, i alliberat el 20/nov/1641.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNavel i d'Erill, Josep de  (Barcelona, s XVII - d 1680)  Polític. Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Jeroni Navel i de Cardona. El 1640 era capità d'una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la Guerra dels Segadors. Membre del Consell de Cent, participà en l'ambaixada barcelonina davant el rei de França (1642), el duc de Breze (1644) i la reina d'Espanya (1644), i mestre de camp de les forces barcelonines. El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França. Entre el 1653 i el 1655 actuà d'enllaç entre Joan d'Àustria i el Consell de Cent, i més tard fou conseller en cap (1661 i 1676). Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada (1675) per les forces de Lluís XIV.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsNavès  (SolsonèsMunicipi: 145,35 km2, 610 m alt, 280 hab (2014). Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages, a la dreta del Cardener, entre aquest riu i l'aigua d'Ora, afluent seu, entre la serra de Busa i els plans de Navès, a la vall de Lord, a l'est de Solsona. Una gran part del territori és accidentat per la Depressió Central. Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia: ovins, bovins i porcins. El poblament és dispers i amb oscil·lacions demogràfiques: 857 h el 1900; 1.019 h el 1950; actualment en descens. Església parroquial de Santa Margarida. L'antic castell de Navès és esmentat ja el 968. El terme comprèn els pobles i llogarets de Pegueroles, Besora, Tentellatge, les Cases de Posada, Busa i la Vall d'Ora, els antics termes, parròquies i esglésies d'Ossea, Guilanyà, Muntanyà, Ventolrà, Terres, el Pujol Melós, Tarascó, Sant Martí de Vilapedrers, Sant Grau d'Anglerill, Preixana, Antigues, Vila-seca, Marçanyac, Ginebrers, Castelló, Albereda, Vilandeny, Linya, Soler i Gifré, Peà, Cavall, el Fornell, les Serres, la Móra i la Selva i l'antic castell de Meda. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Navès, Miquel de  (Lleida o Benasc, s XIV - Catalunya, v 1423)  Eclesiàstic i ambaixador reial. Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida. Fou ambaixador d'Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança (1416) per a tractar de la solució del Cisma d'Occident. Bisbe de Vic (1423), prenguéInici página possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Navesa  (Ador, SaforAntic poble, al sud del cap del municipi.

85 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

naveta  (Illes BalearsTipus de construcció megalítica. Aixecada sobre una planta en forma de quilla invertida. Aixecades sobre plantes de base el·líptica, els materials de construcció són disposats regularment. La part essencialment del monument és una cambra, que a vegades consta de dues o tres naus separades per pilars, en que recolza una falsa cúpula. Si bé tradicionalment se'ls ha atribuït un caràcter funerari, les primeres navetes (milenni -II) tingueren funció d'habitatge. Fou en el milenni -I quan es construïren amb fins funeraris, sembla que exclusivament a l'illa de Menorca, on n'hi ha més d'una vintena. Les més famoses són la naveta des Tudons (Ciutadella) i la de Son Mercè de Baix (Ferreries).

86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Navilles  (Orbanyà, ConflentDespoblat, esmentat ja el 1266.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nazari  (Catalunya Nord ?, s VIII – Cuixà ?, Conflent, 745)  Ermità. Se suposa que habità prop de Cuixà molt abans de la fundació del monestir. Venerat com a sant, la festa se celebra el 12 de gener.

Anar a:    Nav ]    [ Navarro ]    [ Navarro i B ]    [ Navarro i R ]    [ Navas ]    [ Nave ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons