|
|
|
Anar a: [ Ne ] [ Nef ] [ Negre, F ] [ Negrell ] [ Nen ] [ Neri ] El bes és el contacte de dues epidermis i la fusió de dues fantasies. (Alfred de Musset) 1 CATALUNYA - POLÍTICA NE Sigla de Nacionalistes d’Esquerra. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nebot, Ascensi (dit el Frare) (País Valencià, s XVIII – s XIX) Guerriller i franciscà. Sostingué diverses lluites contra els francesos durant la guerra del Francès. El 1813 assetjà i féu rendir Morella i el seu castell. Comandant de la divisió de València, tenia a les seves ordres els regiment dels Francs. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Nebot, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot per l'emperador Carles VI, fou l'únic titular. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebot, Joan (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar austriacista. El 1704 combaté a Gibraltar, bé que la seva tasca fou bàsicament política i d'organització de l'exèrcit català. Després de la caiguda de Barcelona, fugí a Mallorca, i a la caiguda d'aquesta, s'exilià. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebot, Josep (Riudoms, Baix Camp, s XVII - Catalunya, s XVIII) Militar. Organitzà l'adhesió del Tarragonès a la causa dels Àustria. Amb un cos de voluntaris de les comarques del Priorat i del Baix Ebre derrotà els borbònics a Lechago, prop de Calamocha (1706), i combaté en el front de Lleida (1707). El 1714 continuava assetjant els borbònics en el Tarragonès. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nebot, Pasqual (València, 1743 – Madrid, 1791) Marí. Fou capità del port d'Algesires i del port de València i arxiver de la secretaria d'estat de marina. Formà una notable col·lecció numismàtica, i escriví una Descripción histórica y geográfica del río Turia (1793). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebot, Pere (Barcelona, s XV) Argenter. Autor d'una part de la vaixella que Barcelona oferí al príncep de Viena. D'ell es conserva la creu parroquial gòtica de Sant Fèlix de Sabadell (1457). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebot, Rafael (Riudoms, Baix Camp, s XVII - Viena, Àustria, 1733) Militar. Agosarat defensor de la causa austriacista, combaté al País Valencià -on sotmeté Xàtiva, Oliva, Gandia i València (1705) i Utiel (1706)-. En 1707-08 combaté en la defensa de la línia nord de Catalunya, i frustrà l'ofensiva del duc de Noailles. Durant 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nebot i Pérez, Benet Josep (Vila-real, Plana Baixa, 1853 – València, 1914) Escriptor i farmacèutic. S'encarregà de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València. Dedicat a la lingüística, va escriure Apuntes para una gramática valenciana popular i Tratado de ortografía valenciana clásica (1910), prologat per T. Llorente. Va escriure, a més, Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí (1904). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nebot i Sans, Josep (València, s XVIII – 1754) Jurisconsult. Deixeble de Vicent Tosca, juntament amb Andreu Piquer és considerat com a introductor dels corrents del pensament europeu de l'època. Fou corregidor de València. Com a advocat actuà en el plet de la successió del ducat de Gandia, a favor del comte de Benavent. Obres seves són Alegaciones (que s'han perdut), Epistolario IV Mayáns y Nebot i Un jurista teórico y un práctico. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebot i Torrens, Francesc de Paula (Barcelona, 1883 – 1965) Arquitecte. Obtingué una beca i pogué ampliar estudis a l'estranger. Fou professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual també fou director. És autor, entre altres obres, del cinema Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, d'una escola tipus per a la Mancomunitat de Catalunya i de nombrosos edificis d'habitatges, sempre amb un estil classicitzant i monumental. Com a urbanista, se li deu la urbanització del Passeig Nacional, a la Barceloneta, l'avinguda Diagonal, la urbanització de la plaça Catalunya, etc. Féu desaparèixer el tren de Sarrià de la superfície del carrer Balmes i col·laborà en els projectes de la Ciutat Universitària. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebridi (València, s V - Catalunya, a 546) Prelat. Era germà de sant Just d'Urgell, de sant Justinià i d'Elpidi, bisbe d'Osca. Tots quatre germans acudiren a l'episcopat. Ell fou elegit bisbe d'Egara (Terrassa) devers el 516. Aquest any assistí al concili provincial de Tarragona. L'any següent anà al de Girona. Hom no en sap res més. Era certament mort el 546, ja que hi havia a Egara un altre bisbe. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nebridi (França, s VIII – 822) Arquebisbe de Narbona (799-822). Potser introduí la litúrgia romana a Catalunya. Intervingué en la solució de l'afer Fèlix d'Urgell i recorregué el comtat d'Urgell per predicar-hi la veritable doctrina cristiana pertorbada per Fèlix. Vers el 800 fundà el monestir de la Grassa. També intervingué d'una faisó decisiva en l'elecció de l'abat Mercoral de Banyoles abans del 822. 13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nèfol (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.250 m alt), a la Batllia, a la banda dreta del torrent del Pi. L'església depèn de la parròquia del Pi. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negra, cova (Bellús, Vall d'Albaida) Cova, a l'estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d'època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València. Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d'home de Neandertal. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Negra, puig de coma (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Comanegra, puig de. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negra, punta (Cullera, Ribera Baixa) Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera. 19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Negra, serra (Alta Ribagorça) Alineació muntanyosa (2.810 m alt), estesa entre el coll de Llauset i el de Castanesa, que separa la vall de Benasc (vall Hiverna) del de Castanesa. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Negra de Surp, mata (Pallars Sobirà) Bosc de la vall d'Àssua, a l'antic mun. de Surp, estès entre el riu de Caregue i el pic de Mata Negra (2.082 m alt), punt culminant del massís que separa la vall d'Àssua de la de Baiasca. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negrals, els (Senet i els Negrals, Marina Alta) Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent). D'origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d'Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d'Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre (Rosselló, s XVII – s XVIII) Família d'escultors, iniciada per Francesc Negre. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre, Antoni (Perpinyà, s XVIII) Escultor. Fill i seguidor de l'obra de Francesc Negre. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negre, cap (Xàbia, Marina Alta) Cap de la costa, entre la platja del Portitxol i la punta Plana, al nord del cap de la Nau. 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre, Francesc (Perpinyà, v 1661 - s XVIII) Escultor. Cosí germà de Gauderic Negre. Format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d'aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica. És autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques (1688), d'un exuberant barroquisme, d'un crucifix per a Cameles (1687) i d'uns retaules -desapareguts- per a Perpinyà. Fou el pare d'Antoni Negre. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre, Gauderic (Tuïr, Rosselló, s XVII - Catalunya Nord, s XVIII) Escultor. Cosí germà de Francesc Negre. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Negre, gorg (Sant Celoni, Vallès Oriental) Gorg que forma la Tordera dins l'antic terme de Montnegre, aigua avall de la riera de Fuirosos. Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l'Astor, on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, el 1082; seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, gorg del Comte. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre, Miquel (Perpinyà, s XVIII) Escultor. Autor de l'altar de l'Àngel de la Guarda a Nefiac (1757). 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Negre, Patrici (Perpinyà, s XVIII) Escultor. Autor del retaule de Santa Caterina de Vinçà (1776). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Negre, riu (Solsonès) Riu, afluent dretà del Cardener (o riera de Solsona, ant: el Riner). Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d'Olius, de Riner i de Clariana de Cardener (forma part del límit dels dos darrers), en el qual s'aiguabarreja, prop del poble, amb el seu col·lector. 32 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Negre de Pallars, port (Andorra / Pallars Sobirà) Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d'Andorra i la vall Ferrera. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Negre de Peguera, estany (Espot, Pallars Sobirà) Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats, inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. Situat a 2.325 m alt, hom ha elevat una presa al nord-est (2.370 m alt) que facilita l'embassament útil de 12 hm3. La profunditat és de 69 m. Per un portell, d'origen també glacial, s'escola el riu de Peguera, barrat per la presa del nord-est, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d'una àrea lacustre de 3 km per 2,5. 34 ANDORRA - GEOGRAFIA
35 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Negre d'Urgell, port (Andorra la Vella, Andorra / les Valls de la Valira, Alt Urgell) Pas pirinenc (2.620 m alt) que comunica els dos municipis, entre el pic Negre d'Urgell, a l'est (2.701 m alt), i el de Claror, a l'oest. La vall del Port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Negre i Cases, Joaquim (Barcelona, s XIX – 1882) Notari. Fou col·laborador de les revistes "La Notaría" i "La Renaixença". Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Escriví diversos estudis relacionats amb la seva professió. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Negre i Pastell, Pelagí (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1895 – Girona, 1984) Advocat, polític i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d'Empúries. Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). S'ha dedicat a la investigació en el camp de la genealogia i l'estudi dels principals casals nobiliaris de Girona. Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquia nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Negre i Villavecchia, Antoni (Barcelona, 1931 - ) Empresari. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya (1976-93) i president de Banca Catalana durant tres anys. Fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i el 1996 fou nomenat president d'Eurochambres, l'associació amb seu a Brussel·les que aplega les 1.200 cambres de comerç europees. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - ART Negres, Els (Barcelona, s XX) Grup d'artistes catalans. Format entorn de Manuel Ainaud i Sánchez. L'integraven l'escultor Cèsar Cabanes i Badosa, el dibuixant Joaquim Biosca, el pintor i escultor Martí Gimeno i Massaguer —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau. Enric Casanovas s'apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats. Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l'escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar. Vinculats a l'Aplec Catalanista i relacionats amb literats, aviat el nom del grup fou aplicat a altres artistes d'estètica similar, com Ricard Opisso, i a literats, com Viura, Oller i Rabassa i Oliva i Bridgman. Representen la promoció més jove del postmodernisme, coetània dels noucentistes. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Negres, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Vicent de sa Cala. 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Negres, illes (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Grup de dos illots, entre les costes d'aquesta illa i les de Formentera, a ponent de l'illa des Penjats. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Negret, cap (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Cap de la costa occidental, que limita pel nord la badia de Sant Antoni de Portmany. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negret, torre del (Beneixama, Alt Vinalopó) Veure> Torre del Negret, la. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Negrón (Vallanca, Racó) Llogaret, situat al sector meridional del terme, a la capçalera de la rambla de Negrón, afluent per la dreta del Túria, al qual desemboca, després de córrer profundament engorjada, al terme d'Ademús. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nel·lo i Colom, Oriol (Barcelona, 1957 - ) Geògraf. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1988) i director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona. Ha publicat, juntament amb Enric Lluch, La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Codirigí la col·lecció Clàssics del Pensament territorial a Catalunya i fou editor de la revista "Papers". Els seus estudis s'han centrat especialment en les transformacions de la ciutat contemporània, en l'ordenació del territori des d'una perspectiva històrica, i en la planificació urbana i regional actual de Barcelona i Catalunya, respectivament. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nel·lo i Ventosa, Francesc (Tarragona, 1907 – Barcelona, 1997) Escenògraf i pintor. Nebot de Salvador Alarma. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, col·laborà en la il·lustració de llibres i revistes, però sobretot es dedicà a la pintura (figures i paisatges) i a l'escenografia. 51 CATALUNYA - LITERATURA Nenias Reales y Lágrimas Obsequiosas... (Barcelona, 1700) Corona poètica que l'Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II. Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l'antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català: un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d'Antoni de Peguera i Aimeric. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Neonelli, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol, concedit el 1774 pel rei de Sardenya a Pere Ripoll. 54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Neopàtria, ducat de (Grècia, 1319 – 1390) Territori conquerit per Alfons Frederic d'Aragó amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes. Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona. Depenien del regne català de Sicília. Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria (1362-70) anà restant reduït a la mera capital. El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol (1377), però Neopàtria caigué en mans dels florentins (1390) i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al s XVII. 55 CATALUNYA - EMPRESA
56 ALGUER - GEOGRAFIA Neptú, gruta de (l'Alguer) Cova natural, al cap de la Caça. L'entrada s'obre a la mar. Té formacions d'estalactites i d'estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya. El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys. 57 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Ner, riu (Alt Urgell / Andorra) Veure> Runer, el. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nere, riu (Viella, Vall d'Aran) Riu, que neix al vessant oriental del cap de Tóro (2.975 m alt). A la capçalera hi ha els petits estanys de Mulleres i de Tóro, però el cabal es deu, principalment, a l'aigua del güell d'Horno i del seu afluent per la dreta, el riu de Fontfreda, que baixa del port de Viella. S'uneix al barranc de Viella per l'esquerra. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nere, tuc (Viella, Vall d'Aran) Cim (2.503 m alt) (o des Crabes) de la serra que separa les valls de Varradòs i el riu Salient, que enllaça pel coll de Vilac amb la serra d'Arenyo. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nerellà (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Santa Eugènia de Nerellà. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Nerill (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble (1.502 m alt), situat dalt d'un turó, un dels més alts dels Països Catalans. L'església parroquial és dedicada a sant Tomàs. Formà municipi independent fins el 1966. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i les caseries de les Llagunes, Denui i Ardoné. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Neriolo, estany (la Torre de Capdella, Pallars Jussà) Llac (2.315 m alt) de la capçalera del Flamicell, d'origen glacial, alimentat per l'estany Cubeso, una presa eleva el nivell de l'aigua i estableix un desnivell amb l'estany Tort, al qual vessa. La collada de Neriolo, al sud-oest, al peu del pic de Neriolo (2.857 m), obrí camí cap a Barruera (Alta Ribagorça). 64 CATALUNYA - EMPRESA Nestlé, Societat Anònima (Barcelona, 1920 - ) Empresa industrial. Fundada com a filial de l'empresa suïssa Nestlé Alimentana AG. Dedicada a la fabricació de productes alimentaris derivats de la llet i del cacau, fou reestructurada el 1940 com a representant dels seus productes per a tot l'estat espanyol. Té instal·lacions a Esplugues de Llobregat, Sant Gregori, Viladecans, Sant Celoni i altres a la resta de l'estat. Constitueix el primer grup alimentari de l'estat espanyol. Amb les seves filials comercialitza una àmplia gamma de productes. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Net, Hug (Illes Balears, s XVI) Jurista. Fou fiscal i oïdor de la Reial Audiència de la ciutat de Mallorca. A conseqüència de les protestes contra Ferran Sanoguera, governador d'Eivissa, féu a l'illa l'enquesta ordenada per Felip II. Autor del tractat, inèdit, Repertorium juridicum. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Net i Figueres, Baldiri (Catalunya, s XIX) Metge. És autor d'una remarcable memòria professional conservada a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Net i Sunyer, Blai (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1887 – Barcelona, 1948) Pianista. Deixeble de Carles G. Vidiella, realitzà una brillant carrera concertística. Actuà amb Pau Casals, Francesc Costa i altres instrumentistes notables. Fou professor de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. 69 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Neulós, puig (l'Albera, Vallespir / la Jonquera, Alt Empordà) Muntanya (1.256 m alt) del massís de l'Albera, entre els dos municipis, del qual és el punt culminant. Al vessant meridional les aigües van a la riera d'Anyet (conca de la Muga), i al septentrional al riu Rom (conca del Tec). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nevà (Toses, Ripollès) Poble (1.256 m alt), damunt la riba dreta del Rigart, al sector sud-oriental del terme. L'església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern; resta encara l'antiga. El lloc és esmentat ja el s IX. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nevera, tossal de la (Catí, Alt Maestrat) Cim (1.281 m alt), al límit amb el terme de Morella, al sector muntanyós que separa els Ports del Maestrat. 73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA New Saint George (Menorca) Nom donat pels anglesos a la població d'es Castell. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Neyla, Francesc (Catalunya, s XVII) Religiós mercenari. El 1698 publicà a Barcelona un estudi sobre l'infant Sanç, fill de Jaume I i arquebisbe de Toledo.
Anar a: [ Ne ] [ Nef ] [ Negre, F ] [ Negrell ] [ Nen ] [ Neri ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Nefiac
Nel·lo i Colom, David