|
|
|
Anar a: [ Ob ] [ Obr ] [ Obreg ] [ Oc ] [ Oda ] [ Odena, G ] Poesia és la creació rítmica de la bellesa en paraules. (Edgar Allan Poe) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac (Organyà, Alt Urgell) Caseria, a l'esquerra del torrent de Fígols. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac, Sant Pere d' (Vilanova de Meià, Noguera) Veure> Sant Pere d'Obac. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obac, serra de l' (Matadepera, Vacarisses, Vallès Occidental / Mura, Bages) Unitat orogràfica, que amb la de Sant Llorenç del Munt forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral. Són separades pel coll d'Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix. Consta d'uns quants nuclis poc diferenciats: la serra de la Mata (921 m alt), al nord-est; el de Mura (722 m a la coma del Puig), al nord-oest; la Pola (930 m al turó de les Tres Creus) i Castellsapera (932 m), al centre; la serra del Pou de Glaç (944 m), al sud-est; i la serra de les Pedritxes (786 m a la Moleta), al sud. La carena resta paral·lela a la riera de les Arenes i separa els tres municipis. Molt minada per l'erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves. El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt - serra de l'Obac. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obago, estany (Salardú, Vall d'Aran) Estany del circ de Colomers (2.242 m alt), alimentat pels estanys de Ratera, als antics municipis d'Arties i Tredós. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obagues (Font-rubí, Alt Penedès) Caseria, situada al nord-oest de Guardiola. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Obergs, els (Utxafava, Pla d'Urgell) Despoblat (ant: els Albergs). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obilot, Guillem d' (Catalunya, s XII - Lleida ?, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149) per les forces combinades de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. Sembla que era vassall de tots dos comtes. Rebé del segon unes cases prop de la mesquita i uns molins prop del curs del Noguerola, propietats que cedí als hospitalers ja el 1150. El mateix any rebé diverses cases, uns banys i un forn de la ciutat, en donació del comte barceloní. Féu a aquest un prèstec important dins el 1150. El 1153, a Lleida, assistí a la compra del terç genovès de Tortosa. Figurà alguna vegada al consell de Ramon Berenguer IV, fins i tot fora de Lleida, on segurament residia. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Obiols (Avià, Berguedà) Antiga parròquia (Sant Vicenç) (hist: Albiols), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat. És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll. L'església té una base preromànica, potser d'època visigòtica (a l'entrada hi ha una tomba amb una moneda d'or d'Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular. Fou capgirada en època romànica (s XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació de Barcelona en 1959-62. Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols, Salvador (el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1900 - Jerusalem, Israel, 1930) Monjo de Montserrat i biblista. Encarregat del taller d'impremta de l'abadia de Montserrat, impulsà la biblioteca monàstica i es dedicà activament als estudis bíblics. Escriví un compendi gramatical de grec bíblic, en dos volums, i li foren encomanades la traducció i les notes de les epístoles de sant Pau per a la Bíblia de Montserrat (volums XXI i XXII). Passà els darrers quatre anys de la seva vida viatjant per les illes gregues, l'Àsia Menor i Palestina, en cerca de material documental per als seus estudis. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Delgado, Gustau (Berga, Berguedà, 1858 - Catalunya, s XX) Escultor. Fou deixeble de Rossend Nobas. Completà la seva formació a París, on obtingué alguns premis d'importància. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Palau, Àngel (Barcelona, 1888 – 1973) Compositor. Deixeble de Vicenç M. de Gibert, el 1917 fundà l'Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins al 1954. Autor d'una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta, Alegre primavera i Eulàlia. També té sardanes corals, i ha harmonitzat nombrosos ballets populars. És autor també de misses i de cançons. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Tramullas, Marià (Barcelona, 1809 – 1888) Compositor. Deixeble de Mercadante, estrenà a Milà l'òpera Odio ed amore (1837). Escriví la cantata Il regio imeneo per a la inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847), del qual fou nomenat director musical. Anys més tard hi estrenà l'òpera Editta di Belcourt (1874). Fou director del Conservatori del Liceu des de la fundació. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obiols i Vié, Joan (Granollers, Vallès Oriental, 1919 - Cadaqués, Alt Empordà, 1980) Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà (1972-79). L'any 1977, pel fet d'ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos. El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs Psiquiatria d'ahir, psiquiatria d'avui i psiquiatria de demà. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (Llenguadoc). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Obra, mas de l' (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Veure> Mas de l'Obra, el. 19 ILLES BALEARS - CULTURA
20 CATALUNYA - CULTURA Obra de la Visitació de Nostra Senyora (Barcelona, 1923 - ) Congregació fundada per Josep M. d'Alós i de Dou. Els estatuts foren aprovats el 1927 i la institució fou reconeguda per Roma el 1954. Es dedica a la visita i a l'assistència als malalts i als convalescents a diverses residències (l'Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell). 21 CATALUNYA - CULTURA Obra del Ballet Popular (Barcelona, 1950 - ) Institució que conrea i difón la dansa i música tradicional catalana. Inicialment dedicada als esbarts, el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d'Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa. També atorgà medalles al mèrit sardanista. El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana. N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí. L'òrgan ha estat la publicació "Agenda". 22 CATALUNYA - CULTURA Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelona, 1922 – 1939) Institució dedicada a recollir d'una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L'entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert. Fou patrocinada per l'Orfeó Català, amb la cooperació d'un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d'altres. Gràcies a aportacions diverses, a concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents i en la classificació de la qual, mitjançant un sistema de cèdules, treballaren 23 CATALUNYA - CULTURA Obra del Sant Evangeli (Catalunya, 1924 - ) Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics. Ha publicat diversos volums de l'Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí. 24 CATALUNYA - POLÍTICA Obra d'Exercicis Parroquials (OEP) (Manresa, Bages, 1922 – s XX) Moviment fundat pel jesuïta Francesc de Paula Vallet i Arnau, amb la finalitat de recristianitzar els homes per mitjà dels exercicis de sant Ignasi de Loiola, que es difongué arreu de Catalunya. Tenia com a òrgan la revista "Perseverancia", redactada en català fins el 1936. Vallet i molts exercitants contribuïren a la creació i a la continuïtat del diari "El Matí". 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador, Pere Joan (Illes Balears, s XVIII) Escultor i gravador. Esculpí l'estàtua de Sant Pere de l'altar major de Sant Jaume de Palma de Mallorca i totes les imatges de l'altar major de l'església parroquial de Binissalem i del de Santa Maria del Camí. Projectà el col·legi i l'església de Sant Ignasi, a Pollença, i n'obrà les escultures. Gravà diverses medalles, entre les quals la dels alumnes de l'Escola de Dibuix de Palma de Mallorca (1779). 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador i Bennàssar, Mateu (Felanitx, Mallorca, 1852 - Palma de Mallorca, 1909) Erudit i escriptor. Secretari de l'arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de "La Ignorància" i fundador de la revista continuadora d'aquesta, "La Roqueta". Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador i Obrador, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1787 – Madrid, 1865) Metge. Doctorat en medicina i cirurgia el 1815, el 1820 assistí els empestats d'Artà, Son Cervera i Capdepera. El 1829 guanyà la càtedra de medicina de la Universitat de Madrid. Durant la guerra dels Set Anys fou metge del pretendent Carles i director general de Sanitat de l'exèrcit carlí. Fou diputat a Corts per les Illes en tres legislatures i conseller reial d'Agricultura, Indústria i Comerç. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Obrador i Soler, Jaume Antoni (Felanitx, Mallorca, 1748 - Palma de Mallorca, 1803) Escriptor i sacerdot. Precoç en els estudis, a setze anys era ja doctor en teologia. Estudià també lleis i medicina. Ocupà les rectories d'Andratx i Bunyola, i el 1787 va ésser qualificador del Sant Ofici. Escriví poesies i comèdies, en castellà i en català. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors, Ferran J. Veure> Jaumeandreu i Obradors, Ferran. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors, Joan (l'Havana, Cuba, 1844 – Barcelona, 1895) Pianista i compositor de pares catalans. Estudià a París amb Gottschalk. Fou professor del conservatori de música barceloní, des de la seva fundació el 1877. És autor de composicions per a piano, una Elegia de concert i molts ballables, entre d'altres obres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obradors i Soley, Llogari (Catalunya, 1827 - 1902) Impressor. Excel·lí com a caixista amb treballs com Curs Pràctic per a Caixistes, col·lecció de cinc quadres de gran format, impressos a diverses tintes. La impremta que tenia al carrer de Petritxol fou assaltada diversos cops durant el període revolucionari del 1870. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Obregón, Alejandro (Barcelona, 1920 - Cartagena de Indias, Colòmbia, 1992) Pintor. Fill de mare catalana. Es formà a Boston (1939-40). Posteriorment residí uns quants anys a Barcelona i completà la seva formació amb estades a les capitals europees. Tornà a Colòmbia el 1946 i aviat hi guanyà un gran prestigi. Fou degà de l'Escola de Belles Arts de Bogotà i a la de Barranquilla. Fou influït per l'expressionisme abstracte i ha evolucionat vers un decorativisme basat en una generosa aplicació del color. 33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Obrero, El (Barcelona, set/1864 – jun/1866) Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart. De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del des/1865. Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars. 34 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Obrero, El (Palma de Mallorca, nov/1869 – oct/1870) Setmanari obrer en castellà. Publicat per Francesc Tomàs i Oliver. Molt relacionat amb "La Federación" de Barcelona, encapçalà el procés d'adhesió a l'AIT de les societats obreres mallorquines -de les quals fou òrgan a partir del gen/1870-. Pel gen/1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de "La Revolución Social", però els tres números que hom en féu foren segrestats. 35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
36 ILLES BALEARS / CATALUNYA - PUBLICACIÓ Obrero Balear, El (Palma de Mallorca, des/1900 – jul/1936) Setmanari socialista. En 1934-36 fou l'òrgan de la Federació Socialista Balear. El 1937 sortí a Barcelona un "Suplement de El Obrero Balear", portaveu de l'Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l'anterior i dirigt per Ignasi Ferretjans. 37 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Obres e trobes (València) Volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i potser imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans. L'únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València. Manca de data i de nom d'impressor. Té 58 fulls impresos. Conté obres d'un total de 40 poetes i 45 poesies (40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà). Posteriorment, ha estat editat el 1894 (amb introducció de F. Martí i Grajales), el 1945 (introducció de Josep Ibarra i Folgado) i el 1975 (en tres edicions, dues a càrrec, respectivament, de Lluís Guarner i M. Sanchis i Guarner). Ha despertat diverses polèmiques sobre la primacia de la impremta dins l'estat espanyol. 38 CATALUNYA - POLÍTICA Obres Públiques, Conselleria d' (Catalunya, 19/des/1932 – 1939) Organisme de la Generalitat. El primer conseller fou Joan Lluhí i Vallescà. Amb diversos canvis de noms, funcionà gairebé sempre lligada a altres conselleries. El 1935 preparà un Pla General d'Obres Públiques de Catalunya, en el qual s'ordenava principalment la xarxa de carreteres i l'aprofitament dels rius. El 1936 organitzà un important pla d'obres 39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (Madrid, 1795 – 1797) Obra d'Antoni Josep Cabanilles. Publicada en dos volums, primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes. Té 588 pàgines, il·lustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l'autor, gravats per T.L. Enguídanos. Producte d'un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Il·lustració, d'un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc. Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses. Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l'obra ha estat reeditada (el 1958, a cura de J.M. Casas i Torres, i, en facsímil, el 1972). 40 CATALUNYA - POLÍTICA Observança, constitució de l' (Catalunya, 1480 – 1714) Capítol de cort. Poc valria promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l'Observança. Equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya. El rei (Ferran II) acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l'autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya. Els oficials reials havien d'escoltar sentència d'excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca. La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional; aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l'audiència reial havia de decidir abans de deu dies. Ha estat considerada com la clau de volta de l'edifici pactista català, vigent fins al 1714. 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - CULTURA Observatori de l'Ebre (Roquetes, Baix Ebre) Observatori dependent dels jesuïtes. Fundat per Ricard Cirera el 1904. Té la finalitat d'estudiar la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, la darrera de les quals, com a complement, registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera. 43 CATALUNYA - CULTURA Observatori Fabra (Barcelona) Institució científica, fundada el 7/abr/1907 per Camil Fabra i Fontanills, amb la col·laboració de la Diputació i del municipi. Va erigir-se a la muntanya del Tibidabo i està adscrit a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. Entre altres missions estables, fa estudis sobre asteroides, cometes, meteorologia i sismologia catalana i publica nombrosos treballs. 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ocaive, castell d' (Pedreguer, Marina Alta) Antic castell (ant: Olocaive), situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d'Aixa. Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA O'Callaghan i Forcadell, Ramon (Ulldecona, Montsià, 1834 - Tortosa, Baix Ebre, 1911) Eclesiàstic i historiador. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, de la d'Història, de Madrid, i de la de 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA O'Callaghan i Tarragó, Ramon (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1798 - Montpeller, França, 1844) Militar d'origen irlandès. El 1822 acabdillà un alçament reialista a Benissanet, i posteriorment (1827) participà en la guerra dels Malcontents. Exiliat a França el 1827, tornà a la mort de Ferran VII i fou un dels dirigents de la primera guerra carlina. Ascendit a coronel, fou governador de Cantavella i, després, de Morella, a les ordres de Cabrera. Acabada la guerra al Maestrat, s'exilià novament a França (1840), on morí. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ocata (el Masnou, Maresme) Barri, amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila. S'estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, paral·lelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Oceja (Alta Cerdanya) Veure> Osseja. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ocelló (Santa Margarida de Montbui, Anoia) Veure> Saió, el. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ochando, Antoni (Aragó ?, s XVIII - Constantí ?, Tarragonès, v 1800) Escultor barroc. Documentat entre el 1747 i el 1800. Fixà la residència a Constantí, on, des de l'any 1747, obrà el retaule major de l'església parroquial. També és autor del retaule del Roser de Riudecols i del retaule major de l'església parroquial de Juneda, la seva obra més important, en el qual treballà des del 1760 fins al 1800. En el seu estil, que en línies generals és barroc acadèmic, persisteixen elements salomònics. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ochoa i Esteve, Enric (Enríque Estévez Ochoa) (Puerto de Santa Maria, Andalusia, 1891 - Palma de Mallorca, 1978) Pintor i dibuixant. Resident durant molts anys a Barcelona. Exposà amb èxit a Barcelona i a Madrid, entre altres ciutats, així com a diversos llocs d'Amèrica del Sud. Com a pintor conreà amb encert estils ben diferents, entre les seves obres cal destacar les pintures murals de Son Galceran (Mallorca). Com a dibuixant col·laborà en diverses revistes ("La Esfera", "Estampa"). 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - HISTÒRIA Octavianum, Castrum (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Nom d'una localitat identificada amb la ciutat. Hom ha suposat que el nom d'Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d'una rota partint de Barcelona. 56 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Octubre (Barcelona, mar/1935 – jul/1936) Setmanari. Òrgan del Partit Comunista de Catalunya. En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se "Justícia Social - Octubre", i poc després fou substituït per "Treball". 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Octubre, fets del sis d' Veure> Sis d'Octubre, fets del. 58 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Octubre, premis (València, 1972 - ) Certàmen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d'assaig Joan Fuster a iniciativa d'E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d'Edicions 62. El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l'Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic. 59 CATALUNYA - LITERATURA
60 CATALUNYA - LITERATURA Oda Nova a Barcelona (Barcelona, 1909) Poema de Joan Maragall, incorporat a Seqüències (1911). Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpoli (símbol de la comunitat nacional), que creix com un organisme vivent. Hi ha el contrapunt entre l'ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora. És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Odalric (França, s IX - d 859) Magnat franc, fou nomenat marquès de la Gòtia i comte de Barcelona (a la mort d'Aleran, 852) i de Narbona (852), càrrecs dels quals fou destituït per incapaç i reemplaçat per Unifred (857). El 856 veié saquejar Barcelona pels sarraïns. 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Odelló de Cerdanya (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Poble (1.596 m alt) i cap de l'antic municipi d'Odelló i Vià. situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d'Angost i el pla de la Perxa. El lloc és esmentat ja el 839. De l'església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu. 63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Odelló de Querramat (Ral, Capcir) Poble (1.510 m alt), a la dreta de l'Aude, on el riu forma el pantà de Puigbalador. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - MUNICIPI
66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Arnau d' (Catalunya, s XIII) Prohom. Poblador de la ciutat de Múrcia. En ocasió de passar un dia a la ciutat Jaume I (1273), fou el qui el saludà en nom de tots i li recordà que li devien tot allò que tenien, ja que ell, set anys abans, havia expulsat els sarraïns de la ciutat i, encara que la tornà al seu gendre, Alfons X de Castella, hi posà pobladors catalans per a més garantia de la frontera catalana. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Òdena, baronia d' (Catalunya) Veure> Conca d'Òdena, baronia de la. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Bernat d' (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149). Rebé diverses cases al carrer de Montcada d'aquella ciutat. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Òdena, conca d' (Anoia) Sector central i més característic de la comarca. Depressió marginal de la Depressió Central Catalana. Està excavada en les margues blaves característiques d'aquesta zona i limitada per relleus monoclinals. La conca és el resultat de l'erosió de l'alt curs del riu Anoia, el qual, havent travessat les muntanyes de la serra Prelitoral, ha desplaçat la seva capçalera, a causa d'un fenòmen d'erosió regressiva, fins als marges meridionals de la Depressió Central, i s'ha dilatat després gràcies a l'existència de terrenys terciaris -resultat de la sedimentació eocènica- fàcilment excavables. Els relleus monoclinals o plataformes estructurals, gairebé horitzontals, que s'anomenen serres, són conseqüència de la inclinació de les capes, que determinen relleus dissimètrics de pendent abrupte. Aquestes serres ultrapassen els 500 m d'altitud, mentre que, al centre de la conca, Igualada és a 284 m d'altitud. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ermessenda d' (Catalunya, s XII – s XIII) Filla de Ramon Guillem I d'Òdena i germana de Ramon II, Guillem i Elisenda d'Òdena i de Ramon de Pontons. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem Bernat d' (Catalunya, s XI) Magnat. Fou un dels prohoms que, exterioritzant l'oposició a Berenguer Ramon II el Fratricida, prengueren el 1085 la decisió d'encomanar la tutoria de l'infant Ramon Berenguer (futur III) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, sostraient-lo al seu oncle. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem d' (Catalunya, s XII) Fill de Ramon Guillem I d'Òdena i de Berenguera, i germà de Ramon II, Ermessenda i Elisenda d'Odena, i de Ramon de Pontons. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem I d' (Catalunya, s XI - 1086/89) Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fill d'un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt. Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda (morta en 1082/91). El 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida. Consta com a senyor dels castells d'Òdena, Callús, Arraona (que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare) i Pontons (adquirit el 1067) i d'altres béns al Penedès i a Anoia. Fou pare de Ramon I i de Pere d'Òdena. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem II d' (Catalunya, a 1196 – Sardenya, Itàlia, 1226/28) Noble. Senyor d'Òdena, Pontons, Montlleó i Rubinat. Fill de Ramon II d'Òdena i de Berenguera de Saguàrdia. Anà (1210) a la campanya de 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Guillem III d' (Catalunya, s XIII - d 1289) Fill de Ramon d'Òdena (mort d 1235) i de Blanca, i germà de Ramon (mort d 1263). El 1278, després de la mort del seu cosí germà Ramon Guillem II d'Òdena, reivindicà, amb èxit, la castlania del castell d'Òdena, que havia estat comprada pel monestir de Santes Creus, i la vengué el 1287 al vescomte de Cardona. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Pere d' (Catalunya, s XI - d 1101) Fill de Guillem I i germà de Ramon I d'Òdena. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Pere d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les seves campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Xàtiva, en recompensa pels serveis que havia prestat. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon d' (Catalunya, s XII - d 1235) Veguer reial de Manresa. Fill petit de Ramon II d'Òdena i germà de Guillem II d'Òdena. Casat amb Blanca, foren pares de Guillem III i de Ramon d'Òdena. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon d' (Catalunya, s XIII - d 1263) Fill de Ramon d'Òdena i de Blanca, i germà de Guillem III d'Òdena. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon II d' (Catalunya, s XII – v 1196) Fill i segurament hereu de Ramon Guillem I d'Òdena i germà de Guillem, Ermessenda i Elisenda d'Òdena i de Ramon de Pontons. Era senyor d'Òdena, Rubinat, Montlleó, Pontons, Callús, Súria, Ivorra i el Portell i d'altres béns dels Cardona, dels quals només devia tenir la castlania. Era casat, ja el 1188, amb Berenguera de Saguàrdia, i en morir deixà Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons al fill gran, Guillem II d'Òdena, i els castells de Callús, Súria, Ivorra i el Portell al petit, Ramon d'Òdena. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon Guillem I d' (Catalunya, s XII – 1159) Fill de Ramon I d'Òdena. Casat ja el 1131 amb Ermessenda, filla de Pere (I) de Queralt, i el 1138 amb Sança. Mantingué discussions amb el monestir de Sant Cugat sobre la possessió de la naixent vila d'Igualada, situada dintre els termes d'Òdena. Sembla que tingué encara una altra muller, Berenguera (morta després del 1155), que era mare de Guillem d'Òdena. A la seva mort, deixà el castell d'Arraona a la seva filla Elisenda d'Òdena. Altres fills seus foren Ramon II (l'hereu) i Ermessenda d'Òdena, i Ramon de Pontons. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òdena, Ramon Guillem II d' (Catalunya, 1196/1226- Sitges o Cubelles, Garraf, 1261) Senyor d'Òdena i de Pontons. Participà al setge i a la capitulació de València. El 1240 renuncià als drets feudals de la seva família sobre Igualada. Lluità contrà Jaume I en la rebel·lió nobiliària encapçalada pels Cardona, i, fet presoner, fou condemnat a ésser negat al mar (1270). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - CULTURA Odeon, Teatre (Barcelona, v 1850 – 1887) Local d'espectacles, al carrer de l'Hospital (prop de l'actual Teatre Romea), damunt les ruïnes de la biblioteca del convent de Sant Agustí. Inicialment s'anomenà Teatre de Sant Agustí. Sembla que J.A. Clavé hi celebrà els primers balls corejats. El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d'òpera i de sarsuela al mateix teatre. Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d'afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L'esquella de la torratxa, de F. Soler. El 1870 n'esdevingué empresari el comediògraf Jaume Piquet. El teatre fou tancat el 1887, i al lloc seu fou construïda la Fonda de Sant Agustí. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Odesind (Catalunya, s IX - 887) Bisbe d'Elna (860-865). Assistí al Concili de Troyes (878). L'any 885 acudí a Narbona per a la consagració del famós arquebisbe Teodard. A la seva mort fou succeït per Riculf, germà de Guifré I el Pelós. 90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Odesind de Ribagorça (Catalunya, s X – 976) Bisbe de Ribagorça (v956-v976). Era fill del comte Ramon III de Ribagorça i de Garsenda de Fesenzac. El seu pare gestionà de l'arquebisbe de Narbona Aimeric l'erecció de la seu del bisbat de Ribagorça a Roda d'Isàvena, i hi féu consagrar Odesind vers el 956. Aquest dedicà tot seguit la nova catedral. Tanmateix el bisbat no rutllà normalment fins per allà el 970; el bisbe dimissionari Oriolf acceptà de quedar-se amb l'abadiat d'Alaó. De fet, Odesind fou el primer bisbe de Roda independent del d'Urgell. La seva activitat com a constructor d'esglésies fou ben notable. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA O'Donnell i Abreu, Carles (País Valencià, 1834 - 1903) Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d'uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s'incorporà a l'exèrcit d'Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel. El 1869 abandonà l'exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d'Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític "Santo Sepulcro". 92 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA O'Donnell y Mareschal, Enrique José (Cadis, Andalusia, 1769 - Montpeller, França, 1834) Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència. Després del retorn de Ferran VII va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Odoric (Mallorca o Menorca, s XIII - Menorca ?, s XIV) Franciscà. L'any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l'Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l'orde a què pertanyia. Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.
Anar a: [ Ob ] [ Obr ] [ Obreg ] [ Oc ] [ Oda ] [ Odena, G ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Obiols i Germà, Josep Maria (Raimon)
Obra Cultural Balear (OCB)
O'Callaghan i Martínez, Josep
Odèn
Òdena