|
|
|
Anar a: [ Penad ] [ Pend ] [ Penj ] [ Penya B ] [ Per ] [ Peraf ] El veritable significat de les coses es troba al dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penadesa, la (Castalla, Alcoià) Caseria, al nord de la ciutat, a l'encreuament de les carreteres d'Alcoi a Biar i de Castalla a Onil. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Casa i santuari (225 m alt), a l'est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors. És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel. Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV. 3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Peñafiel, ducat de (Castella) Títol senyorial concedit el 1395 a l'infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya-Aragó), fill del rei Joan I. El cedí al seu fill l'infant Joan 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Penafreta, Pere de Veure> Prenafeta, Pere de. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penal, el (Bellcaire d'Urgell, Noguera) Quadra (ant: el Penal d'En Freixes), al sud-oest del poble, vora el canal de Sió. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Peñalba (Sogorb, Alt Palància) Veure> Càrrica. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - HISTÒRIA Penallonga (els Pallaresos, Tarragonès) Despoblat del Camp de Tarragona. 10 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Peña-Ramiro, comtat de (estat espanyol) Títol concedit el 1871 pel rei Amadeu de Savoia a Joaquim Caró i Álvarez de Toledo, diplomàtic, diputat, senador i governador civil de Madrid, fill dels marquesos de la Romana. Continua en la mateixa família. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penardell (Pau, Alt Empordà) Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l'església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al nord-oest de Vilaüt. El 1229, l'abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones. Desaparegué a la fi del s. XIV. Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament. 12 FRANJA PONENT - MUNICIPI
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pena-roja, la (Capafonts, Baix Camp) Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l'extrem septentrional de l'altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Penaroja, Perot de (País Valencià, s XV - Màlaga, Andalusia, 1488) Cavaller. Acudí amb molts altres valencians al setge de Màlaga, on morí. El seu epitafi, conservat a l'església de Sant Martí de València, fins al 1936, ha estat atribuït al famós escriptor Joan Roís de Corella. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peñarroja i Martí, Francesc (Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1868 – 1920) Músic. Estudià al seminari de Tortosa i al conservatori de València. Fou mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi de València a partir del 1909 i, posteriorment, catedràtic d'harmonia i de composició del conservatori de València. Escriví nombrosos motets i un Magnificat a dotze veus de qualitat notable. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peñarroya i Peñarroya, Josep (Forcall, Ports, 1910 – Barcelona, 1975) Dibuixant. Es formà artísticament a Barcelona i s'especialitzà en dibuixos humorístics; en aquesta modalitat, col·laborà en diverses revistes, la majoria infantils, i en diaris com "Noticiero Universal" o "Dicen". També realitzà dibuixos animats per al cinema. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Peñas de Dios, Las (Andilla / Figueroles / la Iessa, Serrans) Elevacions (1.163 m alt) calcàries i seques, entre els tres municipis. 18 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - CULTURA Pendiente, Companyia (Barcelona, 1992 - ) Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha. Han presentat diverses coreografies. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pendís, coll de (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà) Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penedes (Llagostera, Gironès) Veïnat, al nord-est del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques. L'antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera. Hi ha fonts d'aigües medicinals (aigua de Penedes, bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa). Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penedès, el (Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf) Regió natural i històrica, dividida entre tres comarques. En la divisió provincial, l'Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona. Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf. El mercat regional és Vilafranca del Penedès. 23 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Penella (Valldellou, Llitera) Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret de l'actual pantà de Santa Anna. El s. XVIII pertanyia a l'arxiprestat d'Àger. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - HISTÒRIA Penella, la (Peramola, Alt Urgell) Antiga masia i hostal, vora el Segre, a l'indret de l'actual pantà d'Oliana. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Penella i Moreno, Manuel (València, 1880 - Cuernavaca, Mèxic, 1939) Compositor. Deixeble del seu pare, Manuel Penella i Raga, de Salvador Giner i d'Andrés Goñi. És autor de sarsueles que obtingueren bastant d'èxit a Amèrica. Són dignes d'un esment especial El amor ciego, El gato montés (1916) i Don Gil de Alcalá (1932). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Penella i Raga, Manuel (Massanassa, Horta, 1847 – València, 1909) Músic. Fundà el 1868 l'Orfeó Valencià i fou el primer director de l'Escola Municipal de València. Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals. 28 CATALUNYA - MUNICIPI
110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Penén, Mateu (País Valencià, s XVII) Tipògraf. A la mort de Joan Vicent Franco, el succeí a la impremta que aquest tenia a Oriola. Entre les obres que hi imprimí cal destacar Sermón en el Caput Octava del Santísimo Sacramento del Altar, de F. López de Escobar (1672); Escuela muda de gramática latina, de M. Sánchez de Arbustante (1672) i Sermón a Nuestra Señora del Rosario, de López de Escobar (1673). De tornada a València hi imprimí La Fénix Troyana, de V. Morés. El 1689 s'instal·là de nou a Oriola. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pení, el (Cadaqués, Alt Empordà) Contrafort (513 m alt) oriental de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, que domina per llevant la vila i la badia de Cadaqués. Als seus vessants hi ha les instal·lacions d'una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953. 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Peníscola, governació de (País Valencià, 1707 – 1833) Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola. Comprenia el Baix Maestrat (excepte la Tinença de Benifassà) i la Serratella, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l'Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla, de la Plana Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Peníscola, setge de (Peníscola, Baix Maestrat, 1225) Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d'Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos. La manca de cooperació d'un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l'alçament del setge. El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penitència, la (Oriola, Baix Segura) Monestir de monges clarisses (Sant Joan de la Penitència), del qual pren el nom un carrer i un barri. Fou bastit en diferents i llargues etapes. L'església fou acabada el 1752 i el convent el 1772. Conserva obres de Salzillo. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Penjadet, el Sobrenom del guerriller Josep Marco. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Penjats, illa des (Formentera, Eivissa) Petita illa, situada entre les d'Eivissa i Formentera, al sud des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al nord de la illeta des Porcs i de s'Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs). A ponent de l'illa des Penjats hi ha les dues illes Negres. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Penna i Domènech, Tomàs (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1765 - Benissanet, Ribera d'Ebre, 1834) Eclesiàstic. Estudià filosofia a València i teologia a Salamanca. Després d'haver estat rector del reial col·legi de Tortosa, ingressà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem i rebé el priorat de Benissanet. Era conegut per les seves idees liberals, i els guerrillers absolutistes el perseguiren el 1822; havent triomfat l'absolutisme, estigué empresonat en 1824-26, i hagué de renunciar al priorat. Tornà a la presó el 1830-32. Deixà manuscrits autobiogràfics interessants per a l'estudi de l'època. 39 PAÍS VALENCIÀ - ART Penó de la Conquesta (València, 1238) Mena d'estandard, format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I (1238) en caràcters aràbics en negre. Havia onejat dalt la torre d'Ali Bufat (després del Temple) el dia de la conquesta i fou portat després 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penoso, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Caseria, al sud de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l'assagador de Llíria. 41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pensament Català, Lo (Barcelona, 5/mai/1900 - 27/abr/1902) Setmanari "científic i literari", fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de "La Creu del Montseny". Per no entrar en conflicte amb l'autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l'esperit de l'antic setmanari "La Veu de Catalunya". Hi col·laboraren importants escriptors de l'època. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pensaments, punta dels (Cullera, Ribera Baixa) Extrem meridional del cap de Cullera, en forma de promontori (cabeç dels Pensaments). 43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Pensamiento de Valencia, El (València, 1857 – 1858) Setmanari. Dirigit per Antoni Aparici i Guijarro, era una rèplica d'"El Pensamiento de la Nación", que dirigia a Madrid Jaume Balmes. Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic. Hi col·laboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera. El seu caràcter d'oposició a les actituds governamentals (Narváez) li ocasionaren segrests de números i imposició de multes. 44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Pensat i Fet (València, 1912 – 1972) Anuari publicat al març sobre temes exclusivament fallers. Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria (1912-36) i Ricard Sanmartín i Bargues (1940-72). Publicà alguns números extraordinaris (1914-23) dedicats a festes locals (Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats). Redactat íntegrament en català, deixà d'aparèixer en 1937-39. Arribà a tenir un tiratge de 45 ALGUER - BIOGRAFIA Pensè, Verdina (l'Alguer, v 1927 - ) Artífex i pintora. Ha reeixit en l'elaboració d'objectes de corall, producte característic de l'Alguer. Ha guanyat diversos premis en certàmens artístics italians. D'ençà de la institució de l'Escola del Corall de l'Alguer (1954), en fou directora. Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pentecosta, mestre de la (Catalunya, fi s XIV – s XV) Pintor gòtic anònim. El seu concepte pictòric deriva dels Serra, bé que a la seva obra s'observen troballes pròpies de l'estil internacional. És autor, entre altres, de diversos retaules de la Col·legiata de Cardona. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pentiner, cap (Tossa, Selva) Promontori (65 m alt) de la Costa Brava, que tanca per llevant la platja de Giverola. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Penya, la (Terrades, Alt Empordà) Masia i petit veïnat, als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga. 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Penya, Maria Josepa (Illes Balears, s XIX – s XX) Poetessa. És autora de bon nombre de composicions de publicació esparsa. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Penya, sa (Eivissa, Eivissa) Barri de la ciutat, extramurs, a l'antic puig de Santa Llúcia (l'alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L'extrem oriental del barri s'interna en el mar (d'aquí parteix l'escullera que tanca el port). Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s'ha anat convertint en una zona d'atracció turística, amb restaurants i botigues característiques. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - POLÍTICA Penya Blanca (Barcelona, 14/abr/1931 – mar/1933) Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d'Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l'aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president. Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l'aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d'afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics. El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s'adherí a Renovación 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penyacadell, castell de (Beniatjar / Otos, Vall d'Albaida) Veure> Benicadell, castell de. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Antic casal senyorial (pop: Sant Domingo), a l'esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida. Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1185, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs. El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l'església actuals, ampliats i renovats al s XVIII. Fou secularitzàt i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari. En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Penyafort, Ramon de (Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, v 1185 – Barcelona. 1275) Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya. Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l'any 1222 ingressà a l'orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l'encàrrec de reunir les Decretals. El 1238 fou elegit mestre general de l'orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans. Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l'orde de la Mercè. Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici), 57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Penyalba, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l'orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull. El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d'Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés. El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - HISTÒRIA Penyals, torre dels (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Antiga torre de defensa de la costa, al sud del terme, a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penya-roja, la (les Coves de Vinromà, Plana Alta) Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila. 62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Penyascaró, torrent de (Benasc, Alta Ribagorça) Afluent esquerrà de l'Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils. 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Penya-serrada (Mutxamel, Alacantí) Antic lloc, actual raval de la vila. Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins al 1846, que fou unit a Mutxamel. L'any 1808 hom hi féu un gran jardí. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Penya-serrada, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1697 a Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas, cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls. Passà als Pasqual de Riquelme. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Penyes de l'Àguila, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, 2 km a l'oest de la ciutat. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pep Jai Pseudònim del sindicalista i polític Josep Vidal i Riembau. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pepa Plana Veure> Plana, Pepa (pallassa). 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pepratx, Eugeni (Catalunya Nord, s XIX – Perpinyà, 1898) Naturalista. Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà. Recollí quatre mil espècies de mol·luscs al departament dels Pirineus Orientals. A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamaluca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxí. 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pepratx, Justí (Ceret, Vallespir, 1828 – Perpinyà, 1901) Escriptor. Fou un dels iniciadors de la Renaixença a la Catalunya Nord. Traduí diverses obres de Jacint Verdaguer al francès, entre elles L'Atlàntida (1844). Amb el pseudònim de Pau Ferriol de Ceret, publicà els poemes, de caire popular i local, Ramallets de proverbis (1880), Espigues i flors (1884) i Pa de sa casa (1888). 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pequignot, Jordi (Ribesaltes, Rosselló, 1914 - ) Jurista. Es doctorà en dret i es llicencià en lletres a la universitat de Montpeller, on fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948. Ha estat degà de la seva facultat de dret (1962-69) i president de la universitat d'ençà del 1971. Dirigí a Perpinyà (1957-62) l'incipient Institut d'Estudis Jurídics i Econòmics. Ha publicat Théorie générale du contrat administratif (1944) i Des contrats administratifs (1954). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
111 CATALUNYA - EMPRESA Per, Studio (Barcelona) Veure> Studio Per. 71 CATALUNYA - CULTURA Per tu ploro (Barcelona, 29/set/1872) Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall. De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pera (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell) Veure> Sant Julià de Pera. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pera (Oix, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de Pera. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pera, Bonanat de Veure> Sapera, Bonanat. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Pera, castell de (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall. Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir de 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pera, estanys de la (Lles, Baixa Cerdanya) Grup d'estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita). Llur emissari és el riu d'Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet. Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pera, Joan (Mataró, Maresme, 27/set/1948 - ) Actor de teatre, cine i televisió. Format a l'Institut del Teatre, ha estat membre de la companyia Adrià Gual i del Teatre Romea. Conegut pels seus treballs a la televisió, juntament amb Paco Morán assolí un èxit important amb La extraña pareja, que es va mantenir cinc temporades a la cartellera (1994-99). Amb el mateix Morán estrenà el 1999 La jaula de las locas. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pera, Joaquim Maria (Barcelona, s XIX – 1885) Pintor. Sobresortí com a decorador. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pera, tractat del cap de (Capdepera, Mallorca, 1232) Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü 'Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca. Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó. 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pera de s'Ase, port de sa (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Petit port de la costa de Tramuntana, a ponent de la vila. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Perabella (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l'antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d'Ancs. Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l'any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars. Des d'aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri. 82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perabona, torre de (Argelers / Sureda, Rosselló) Veure> Maçana, torre de la. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peracalç (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble, dins l'antic terme de Montcortès de Pallars. És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l'oest, i la del Boumort, a l'est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l'indret on aquests rius formen els congosts d'Erinyà i de Collegats. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - HISTÒRIA Peracamps, accions de (Llobera, Solsonès, abr-mai/1837 - abr/1840) Fets d'armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps. En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abr-mai/1837). En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abr/1840). Aquest sabé evitar l'emboscada del general carlí Sagarra i s'apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva. Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Peracamps, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1840, per la reina governadora Maria Cristina, al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837). Passà als Pavía i als Melián. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peracolls (de Malla), Francesc (Catalunya, s XVII – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 16/abr/1714) Voluntari de fusellers. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. S'incorporà al regiment d'Ermengol Amill. En una acció prop de Sant Feliu de Codines contra el destacament castellà de González, caigué ferit i presoner. Els borbònics el penjaren de seguida, "per ser home conegut en la defensa de la pàtria". Aquest fet ha conservat el nom de Peracolls com a símbol dels centenars de guerrillers anònims 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Peradalta (Sant Martí de Llémena, Gironès) Veïnat, situat a l'esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan. Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer. 89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Perafita (Banyuls de la Marenda, Vallespir) Veïnat, a la cala de Perafita, port natural obert entre la punta d'en Cames i el cap de Perafita. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Perafita, coll de (Cadaqués, Alt Empordà) Coll de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l'indret de la seva bifurcació vers Cadaqués. 92 ANDORRA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Perafita, Narcís (Catalunya, s XIX – s XX) Joier. Fou l'operari principal del taller d'orfebreria i d'esmalts de Lluís Masriera i Rosés. 94 CATALUNYA - MUNICIPI
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Peral i Vicente, Josep (Villena, Alt Vinalopó, s XIX - País Valencià, s XX) Escriptor. És autor dels llibres 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralada, comtat de (Catalunya, s IX – s XI) Territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d'Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d'Empúries- Peralada i, més sovint, comtat d'Empúries. Els seus comtes foren, doncs, els d'Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d'Empúries- Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L'expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l'edat mitjana comtes privatius. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralada, comtat de (Peralada, Alt Empordà) Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada. La grandesa d'Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí. A la seva mort, 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralada, Eimeric de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Formava part de la cort de l'infant Pere, futur Pere II el Gran. 100 CATALUNYA - CULTURA Peralada, festival de (Peralada, Alt Empordà) Veure> Festival Internacional de Música Castell de Peralada. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Peralada, Gausbert de (Catalunya, s XII) Magnat. Germà d'Eimeric i Ramon de Torrelles; hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí. Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard -fill del vescomte Dalmau Berenguer (I) de Rocabertí-, havia deixat a Ramon Berenguer III. La possessió d'aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d'Empúries: Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralada, vescomtat de (Catalunya) Vescomtat de l'antic comtat d'Empúries-Peralada (s X), que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s X). El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada. El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d'Empúries al seu segon fill Berenguer d'Empúries; aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralba (Pont de Claverol, Pallars Jussà) Antic terme de l'antic mun. d'Hortoneda de la Conca (o Perauba), a la capçalera del barranc de l'Infern, al límit amb el terme dels Masos de Baiarri. 105 CATALUNYA - HISTÒRIA Peralè (Salardú, Vall d'Aran) Antic castell de l'antic mun. d'Arties (o Peralena) que fou expugnat pels francesos, juntament amb el d'Entransaigoes, el 1283. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Perales i Boluda, Joan Baptista (Moixent, Costera, 1837 – Barcelona, 1904) Escriptor. Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i col·laborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo. Publicà Francia y Prusia. Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino (1872). A València estrenà (1873) les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novel·les històriques Mariola i Memorias de un convento (1878). Amb el títol d'Historia general del reino de Valencia (1878-80) publicà, anotà i continuà les Décadas (1610-11) de Gaspar Escolano. Fou autor de Tradiciones españolas. Valencia y su provincia (1882) i d'El grito del pueblo o las Germanías de Valencia (1886); col·laborà a "La Correspondencia de Valencia" i "El Correo de Valencia", i ocupà càrrecs destacats a "El Noticiero Universal", de Barcelona, des de la seva fundació (1888).
Anar a: [ Penad ] [ Pend ] [ Penj ] [ Penya B ] [ Per ] [ Peraf ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Penàguila
Pena-roja
Peníscola
Penya, Tomeu (Bartomeu Nicolau Morlà)
Penyagolosa
Perafita
Perafort
