|
|
|
Anar a: [ Pino ] [ Pinos, b ] [ Pinos, C ] [ Pinos, M ] [ Pinos d ] [ Pinos i M ] L'art de dirigir consisteix a saber quan cal abandonar la batuta per no molestar l'orquestra. (Herbert von Karajan) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pinohermoso, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal. El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d'Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia (mort el 1794), senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñol, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1873 – Àvila, Castella, 1955) Missioner. Dominicà (1889), després de la seva ordenació (1897) anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys. Fou rector del seminari de Paishuiying. El 1949 retornà a Espanya. Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa (1929), un diccionari sobre el mateix dialecte (1925) i un 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñol i Aiguadé, Joaquim (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1917 – Barcelona, 1977) Metge. Especialitzat en dermatologia, fou col·laborador de l'escola de X. Vilanova, del qual fou professor adjunt. Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona (1967), impulsà la presència de l'escola catalana en els congressos internacionals. Dels seus nombrosos estudis i publicacions destaquen els dedicats a la citologia cutània, els tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñol i Andreu, Ramon (Barcelona, 1916 – 1978) Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista. Fou deixeble i col·laborador d'Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona (1943-56), de les quals deixà una obra inèdita. Fou membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i de Hispanic Society of America. Ha publicat Heráldica de la catedral de Barcelona (1948), Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona (1949), Armorial del monestir de Pedralbes (1955) i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona (1956), i ha col·laborat a "Barcelona Divulgación Histórica". 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñol i Font, Josep Maria (Barcelona, 1923 – 1996) Escriptor. A la postguerra s'incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual després se separà. Fou un dels fundadors de l'editorial Estela. Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà sobretot el pensament conciliar: Dialèctica conciliar (1968), ¿Nuevos caminos en la Iglesia? (1969), Iglesia y liberación en América Latina (1972) i, posteriorment, El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència (1926-66) (1994). Comentà l'actualitat eclesial des de la premsa diària. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piñón i Oriola, Camil (Barcelona, 1889 – 1979) Sindicalista. El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metal·lúrgica. Seguidor de S. Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes. Deportat a la Mola de Maó (1920), el 1922 presidí el sindicat del transport. Defensà l'organització de la CNT en federacions nacionals d'indústria i signà el manifest dels Trenta. Restà al marge de l'organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació "Mar i Terra". 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piñón i Pallarès, Heliodor (Onda, Plana Baixa, 1942 - ) Arquitecte (1966). Format a l'Escola de Barcelona, treballa en col·laboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l'antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d'Art Santa Mònica (1985-89), i part de l'antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània (1993, premi FAD). Han projectat, també a Barcelona, l'Hotel Hilton (1990-93), la plaça dels Països Catalans en dues fases (1981-83 i 1990) i la Rambla de Mar (1994). Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas (1977), Nacionalisme i modernitat en l'arquitectura catalana contemporània (1980) i Arquitectura de las neovanguardias (1984). Pertangué al consell de redacció de la revista "Arquitecturas Bis". Fou catedràtic a l'ETSAB. 9 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pinopar, baronia de (Illes Balears) Títol concedit el 1709, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, al noble mallorquí Pere Descatllar i Bet, cavaller de Montesa. El 1913 fou revalidat, en virtut de les estipulacions del 12 CATALUNYA - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pinos (Benissa, Marina Baixa) Caseria, al sud-oest de la vila, al vessant meridional del tossal de l'Aspre. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós (Catalunya, s XI - s XV) Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l'Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès. Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia. Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat (mort d 1063) i Miró Riculf (mort d 1069), fills d'Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós. Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l'honor d'Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Antoni (Catalunya, s XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d'una Sinoptica relectio de nutritione (1750). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Arnau de (Catalunya, s XII – 1179) Senyor de Puigmàger, de l'honor de Rajadell i del feu de la Molsosa, dominis que deixà al seu germà Guillem de Pinós, mentre que deixà altres béns, la seva armadura i el seu cos a l'orde del Temple. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Arnau de (Baga, Berguedà, s XIV - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370) Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinós, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, pertanyent des del s XI als Pinós. Els seus límits eren al nord la serra de Cadí (al nord de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell), al sud la riera de Malanyeu, a l'est Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana (alta vall de Lillet), i a l'oest el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l'Espà. Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital. També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès. Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d'Alba de Tormes i a llurs successors en aquest ducat. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Berenguer de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Fill de Galceran (III) de Pinós i de Berenguera (de Montcada?), i germà de Pere i de Ramon Galceran (I) de Pinós. Juntament amb aquest darrer, empenyorà al monestir de Santes Creus la lleuda i el peatge de Puigcerdà (1185). Sembla que prengué part en la conquesta de Mallorca els anys 1229-30; el 1242 renuncià a favor de l'església de Mallorca part de les rendes que li havien estat concedides en el repartiment de l'illa. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Berenguer Galceran de (Catalunya, s XIV) Noble. Germà de Pere Galceran i de Bernat Galceran de Pinós. El 1372, amb ells i altres nobles parents, fou un dels qui pressionaren perquè el rei Pere III rehabilités la memòria del conseller i almirall Bernat de Cabrera. Dos anys després vigilava la Cerdanya en previsió de la invasió dels mercenaris de Jaume IV de Mallorca. Quan aquests precisaren un avanç per la part del coll de Panissars, passà a engruixir les forces de defensa de Girona, seguint ordres del seu germà Pere Galceran, que aleshores era governador del Rosselló i de la Cerdanya. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pinós, Bernadí de (Sicília, Itàlia, s XV) Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc Pinós, de Siracusa. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XI) Noble. Amb Miró Riculf, és considerat el primer antecedent conegut històricament de la casa nobiliària de Pinós. Reté homenatge al seu senyor natural, el comte Ramon Guifre de Cerdanya. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XIV) Doctor en lleis. Fill de Bertran de Pinós. Comprà a l'infant Martí la vila de Pertusa amb el castell i les seves aldees (1395). Fou pare de Roger de Pinós. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XIV - d 1389) Noble. En la seva joventut cometé una mort i fou exiliat per un temps. Així i tot serví a Pere III el Cerimoniós, el qual el féu servir d'ambaixador davant el papa d'Avinyó, Innocent VI (1358). Declarà a la cort papal el desafiament personal que feia Pere III a Pere I de Castella, per deturar la guerra dels Dos Peres, cosa que el rei castellà no acceptà. De tornada a Catalunya, prestà serveis destacats a la corona. El 1374, arran de la invasió dels mercenaris de Jaume IV de Mallorca, era un dels caps de les forces que restaren a Barcelona protegint el rei. El 1383 fou un dels pocs nobles destacats que acudiren personalment a les Corts de Montsó. El 1385 destacà a la campanya per reprimir la insurrecció del comte d'Empúries. A la mort de Pere III figurava entre els qui seguiren l'infant Martí, duc de Montblanc, a la persecució de la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, a la primeria de 1387. El 1389 defensà encara les fronteres del Rosselló contra les incursions del comte d'Armanyac. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble (dit també a vegades Bernat Galceran). El 1392 anà a Sicília amb l'expedició que havia de reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. Formà part, el 1396, del consell reial que restaria a l'illa per designació de Martí l'Humà, quan aquest hagué d'anar-se'n per ser rei de Catalunya-Aragó. Assistí el 1412 a les Corts de Saragossa, les primeres que presidí Ferran I d'Antequera. El 1425 un Bernat de Pinós figurava entre els magnats que juraven no ajudar cap maniobra de l'infant Enric contra Castella, i el 1430 era un dels garantidors de les treves de cinc anys estipulades aleshores amb els castellans. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XV) Noble. Fill natural d'un dels Pinós. Fou conegut molt generalment com el bord de Pinós. Assistí, el 1411, a les Corts aragoneses començades a Alcanyís i prosseguides a Saragossa. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Catalunya, s XVI - 1/jul/1550) Noble. Sobresortí entre els organitzadors de la defensa del Rosselló contra la invasió francesa del 1543. Fill seu era Pere. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat de (Barcelona, s XVI – s XVII) Noble. El 1588 estatjà a casa seva l'ambaixada tramesa a la capital per la ciutat de Saragossa. Amb altres familiars destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bernat Galceran de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. El 1185, arran de fer-se la pau entre Alfons I el Cast i Tolosa, ell i l'arquebisbe de Tarragona foren nomenats àrbitres per a les qüestions futures entre el monarca i el comtat tolosà. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bertran de (Catalunya, s XIV) Escrivà i protonotari. Era fill, segurament il·legítim de Pere Galceran (II), i l'iniciador de la línia de l'escrivà. Fou cortesà de Pere III el Cerimoniós. L'acompanyà a la campanya de Sardenya de 1354-55. Redactà aleshores els convenis de pau amb el rebel jutge d'Arborea. El rei li vengué el castell de Magallón (1378) i els castells i llocs de l'Arboç, Cambrils i Mont-roig en franc alou (1381). Fou pare 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Bord de (Catalunya, s XIII - d 1292) Fill il·legítim de Ramon Galceran (I) de Pinós i germà de Galceran (IV) de Pinós i de Galceran (V) de Pinós. Era rebesavi de Ramon de Pinós i de Santagustí. Fou el fundador de la línia dels senyors d'Ordet i Talltendre. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Constança de (Catalunya, s XIII – a 1295) Dama. Era filla de Galceran (V) de Pinós i de Berenguera. Es casà amb Bernat Amat de Cardona, senyor de Torà, Rupit i Verges. Degué morir abans que el seu pare (1295). El seu fill Ramon Amat heretaria el patrimoni d'aquesta branca dels Cardona. També tingué dues filles: Constança i Sibil·la, les quals es casaren respectivament amb el cavaller Gilabert de Cruïlles i amb el comte Ramon Roger II de Pallars. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Elisenda de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. La seva situació genealògica és imprecisa. Hi ha dues homònimes en una branca bastarda del llinatge, sorgida d'un fill natural del Galceran de Pinós casat amb Esclaramonda. De tota manera no és probable que sigui cap de les al·ludides la dama que es casà amb el noble Pere de Montcada, de la branca d'Aitona-Serós, que fou novè senescal dels regnes. Restà vídua el 1303. Els seus fills, llavors molt joves, tindrien un esdevenidor molt brillant: Elisenda arribaria a reina, Gastó seria bisbe d'Osca i de Girona, i Ot, també amb el grau de senescal, seria una de les figures màximes de la família Montcada. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Felip de (Catalunya, s XVII) Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26/gen/1641. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Francesc Galceran de Veure> Pinós-Fenollet-Cardona, Francesc Galceran de. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Francesca de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Era filla de Bernat Galceran de Pinós. Des del 1393 era casada amb Hug de Cardona, primer senyor de Bellpuig. Restà vídua encara ben jove, entre 1402 i 1405. Fou llavors senyora d'Anglesola com a tutora dels seus fills Ramon i Magdalena. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran (I) de (Catalunya, s XI - d 1117) Fill de Miró Riculf i de Sicarda. Prestà jurament de fidelitat pels castells de l'Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat i Vallmanya, primer al comte Guillem I (1068-95) i després a Bernat I de Cerdanya (1109-17). Del seu matrimoni amb Adelaida tingué tres fills: Galceran (II) de Pinós, Ramon de Pinós i Hug de Bagà, i potser també ho era Ramon Guillem de Prujans, senyor del castell de Toló, fill també d'una Adelaida. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran (II) de (Catalunya, s XI - d 1143) Noble. Senyor de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars. Figurà sovint en el seguici d'ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III (1130). El 1140 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella. Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157. Sembla que ha d'ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles. No consta, però, històricament, la participació de Galceran de Pinós en la conquesta d'Almeria, bé que és possible, ni consta tampoc que fos almirall. Tampoc no era fill de Berenguera de Montcada, com vol la llegenda, sinó 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran (III) de (Catalunya, s XII - a 1197) Noble. Fill de Galceran (II). De jove era de la mainada o guàrdia reial d'Alfons I el Cast. En 1177, trobant-se a l'aplec de fundació de la vila de Puigcerdà, fou ofès greument pel noble Ponç de Mataplana. El gran detractor d'aquest, Guillem de Berguedà, ha deixat record de l'incident en una de les seves composicions satíriques. Heretà del pare la baronia de Pinós. En 1193 apareix documentat amb el fill Ramon Galceran. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran (IV) de (Catalunya, s XIII - Bagà, Berguedà, 1277) Noble (dit el Vell). Senyor dels castells i les baronies de Pinós, Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l'Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt. Era fill de Ramon Galceran (I). El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual concedí una carta de franqueses el 1233. Prengué part en la conquesta de Mallorca (1229-30) i potser també en la de València (1233-45). Participà també en les guerres nobiliàries de la Catalunya de ponent: les de 1198-1269 entre els Urgell i els Castellbò per la qüestió del casament d'Arnalda de Caboet, senyora de la vall d'Andorra, i en les de 1256-60 entre els Montcada i altres nobles aliats amb el rei Jaume I contra els comtes d'Urgell i de Foix. En aquesta darrera ocasió estigué aliat amb el comte d'Urgell. Es casà amb Esclarmunda de Canet, senyora de la Guàrdia de Ripollès. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran (V) de (Catalunya, s XIII - 1294/96) Noble (dit el Jove). Senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran (IV) de Pinós. Prengué part en una expedició amb l'exèrcit reial a 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Apareix entre els participants de la campanya de Sardenya de 1409 i entre els tres nobles que capitanejaren el cos d'assalt a la plaça de Sanluri, on fou un dels primers a entrar amb el seu estendard. En aquesta acció bèl·lica hi ha referències de diversos Pinós. el destriament d'uns i altres no és sempre segur, a causa d'homonímies i d'ús de noms compostos, que a vegades podien ser citats només parcialment. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Galceran de (Catalunya, s XV – 1525/28) Eclesiàstic. Fill de Galceran de Pinós (m 1470). Fou rector de Bagà. Encara que no tingué males relacions amb el seu germà Francesc Galceran, hereu desposseït del patrimoni, actuà de procurador a les possessions familiars de Felip de Castro, que les havia preses, i dels hereus d'aquell. Aquest personatge podria ser el mateix que, el 1478, figurava entre els comissionats que anaren al Pallars, en nom de Ferran II el Catòlic, per tal d'establir una treva amb l'irreductible comte Hug Roger III de Pallars. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble. Probable fill de Bernat de Pinós. El 1276 fou empresonat per l'infant Pere quan, amb el comte Ramon Roger I de Pallars i altres nobles revoltats, atacava el castell de Montboló, del vescomte Guillem VI de Castellnou. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Jaume de (Barcelona ?, v 1682 - Viena, Àustria, 1754) Militar i comte de Vázquez. Probablement nét de Josep Galceran de Pinós. El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s'exilià a Viena, on restà al servei de l'emperador Carles VI, del qual fou conseller d'estat. Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials. Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Joan de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. El 1705 abraçà la causa de Carles d'Àustria. Fou enllaç entre aquest i la Generalitat quan el pretendent preparava l'entrada a Barcelona. L'any 1706, en ésser assetjada la capital per Felip V, fou nomenat ajudant de camp del rei Carles. Conservà tanmateix la plaça de capità de la Coronela. Al front de la seva companyia lluità el 3/abr a Montjuïc, en que fou rebutjat el primer atac enemic. Li fou atorgat el títol de gentilhome reial el 1708 i li era assignada una pensió anual de 30 lliures sobre els béns confiscats al seu parent Jeroni de Rocabertí, partidari dels borbònics. El 1713, considerant que era inútil la prossecució de la lluita, no volgué restar a Barcelona i es retirà a Centelles. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Joaquim (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1892) Actor. S'especialitzà en papers còmics. Actuà sovint 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Josep (Catalunya, s XVIII) Prelat. Fou rector de Balsareny. Nomenat bisbe de Vic, hi tingué una governació encertada. És autor de diversos escrits religiosos, com un Catecisme, un Curs de moral i unes Instruccions de bon govern i premi de les tropes. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Miquel de (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d'altres membres del seu llinatge. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Miró Galceran de (Catalunya, s XIV - 1393) Cavaller. Era fill natural de Pere Galceran de Pinós (m 1383) i d'una dama anomenada Romia. Per la seva condició de bastard no heretà la baronia de Pinós, la qual, per falta de successió legítima del pare, passà a l'oncle Bernat Galceran. Fou senyor de Castellar de N'Hug. El seu fèretre de fusta es conservà encara al s XX a l'església de Bagà, fins que un rector el féu cremar amb d'altres restes antigues. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Miró Riculf de (Catalunya, s XI) Magnat. Considerat amb Bernat com el primer antecedent cert del llinatge. Amb ell reté homenatge al seu senyor, el comte Ramon Guifre de Cerdanya. Formà part del tribunal d'aquell en un judici celebrat a Cornellà de Conflent el 1047. Es casà amb una dama anomenada Sicarda. El seu fill fou un Galceran gairebé desconegut, el primer dels molts personatges d'aquest nom amb que comptaria la família. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere de (Catalunya, s XII – s XIII) Fill de Galceran (III) de Pinós i germà de Ramon Galceran (I), Berenguer i Bernat de Pinós. Obtingué de Jaume I la confirmació de tinença del castell de Cervera, que els 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere de (Catalunya, s XVI) Vescomte de Canet. Era fill del Bernat mort el 1550. Actuà contra la invasió del Rosselló pels francesos el 1570. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere de (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere Galceran de (Catalunya, s XIV) Noble. Ha estat citat com a participant de l'expedició reial a Sardenya de 1354, i com a mort, víctima de pesta, durant el setge de l'Alguer. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere Galceran de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. És citat entre els diversos Pinós que participaren a la batalla de Sanluri, el 1409. Hi ha la referència que morí a la lluita. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Pere Galceran de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. El 1410 tingué disputes amb el noble aragonès Pere de Gurrea. Hi intervingué, en acció pacificadora, el Parlament de Catalunya reunit durant l'interregne 1410-12. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Ramon de (Catalunya, s XI – s XII) Fill de Galceran (I) de Pinós i germà de Galceran (II) de Pinós i d'Hug de Bagà, i potser també de Ramon Guillem de Prujans. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Ramon de (Catalunya, s XIV) Senyor de Cellers. Fill de Ramon Galceran de Pinós i de Montcada. Comprà (1370) el castell de Pinós al seu cosí germà Pere Galceran (III). Fou pare d'un altre Ramon de Pinós. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Ramon de (Catalunya, s XIV) Senyor de Cellers. Fill de Ramon de Pinós. El 1397 vengué Pinós a Arnau d'Altarriba. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Ramon Galceran (I) de (Catalunya, a 1164 - d 1211) Noble. Fill de Galceran (III) de Pinós i de Berenguera (de Montcada?), i germà de Berenguer i de Pere de Pinós. Pertangué a la cúria d'Alfons I, almenys vers el 1194. Juntament amb el seu germà Berenguer, empenyorà al monestir de Santes Creus la lleuda i el peatge de Puigcerdà (1185), que els havien estat concedits en remuneració de la guarda del camí que passava per Bagà. El 1211 donà al Temple els seus drets sobre els habitants del Berguedà, llevat dels drets militars. Fills seus foren Galceran (IV) i Bord i l'hereu Bernat Galceran de Pinós. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós, Roger de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fill de Bernat de Pinós. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinós, serra de (Solsonès) Anticlinal (931 m alt) de la Depressió Central Catalana, al sud-est de la comarca. Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica. És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (riera de Matamargó, afluent del Cardener) i el Segre (torrents de la capçalera del Llobregat i de la riera de Llanera, que hi aflueix). 69 CATALUNYA - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinós de Biure (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Altre nom del poble de Sant Pau de Pinós. 71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinós de Solsonès (Solsonès) Veure> Pinós. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pinós i de Cartellà, Joan Galceran (I) de Castre- (Catalunya Nord, s XVI) Noble. Fou l'iniciador de la línia dels Pinós-Fenollet, anomenats també després de Pinós-Fenollet-Castre. Es casà amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet i Pinós-Milany, i foren els pares de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Fenollet, Bernat Galceran (I) de (Catalunya, s XIV - 1421) Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (II) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l'Humà. Succeí el seu germà Pere Galceran (III), mort sense descendència legítima, l'any 1383. Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre (vers el 1368), ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Fenollet, Galceran (VI) de (Catalunya, s XIV - Bagà, Berguedà, 1354) Baró de Pinós. Fill i successor de Pere Galceran (III) de Pinós i de Mallorca i de Marquesa de Fenollet, i germà de Pere Galceran i Bernat Galceran. Participà en la defensa del Rosselló el 1349, quan hom temia una entrada de Jaume III de Mallorca, i en l'expedició a Sardenya del 1354, destinada a sufocar la revolta dels Doria, aliats amb els genovesos. Morí de resultes de les ferides rebudes a l'illa. El succeí el seu germà Pere Galceran (III). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Fenollet, Pere Galceran (III) de (Catalunya, s XIV - 1383) Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere. Succeí el seu germà Galceran (VI), mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue. Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà (1369) a Andreu (I) de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars (1374); a causa, però del preu, molt elevat, d'aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l'abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà (1376) als Peguera. Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes, comprada al rei o, més ben dit... Segueix... 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Mallorca, Pere Galceran (II) de (Catalunya, s XIV - Bagà, Berguedà, 1348) Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós. Orfe de pare, foren els seus 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Milany, Ramon Galceran de (Catalunya, s XIV – 1437) Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i de Sança de Milany. Fou anomenat també Ramon Galceran de Milany. Heretà les possessions de la mare (la baronia de Milany, amb Vallfogona i els castells de Cartellà i Tudela) i inicià la línia dels Pinós-Milany. Sembla que participà en la primera expedició a Itàlia d'Alfons el Magnànim (1420). Fou diputat de la generalitat de Catalunya pel braç militar en el trienni de 1434-37. Es casà amb la filla d'un ciutadà de Barcelona, Isabel Ballester, i tingué una filla, Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, amb la qual s'extingí la línia. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Montcada, Pere Galceran (I) de (Catalunya, s XIII – 1312) Fill de Galceran (V) de Pinós, i germà de Ramon Galceran. Es casà amb Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Sanç I. A causa de l'atac que ell i els seus homes portaren a terme contra el monestir de Sant Llorenç de Bagà, fou expulsat de pau i treva, i les tropes reials envaïren la baronia el 1307 i el 1308, mentre que els seus dominis eren embargats. El rei de Mallorca intervingué a favor seu i finalment fou absolt el 1309 pel rei. Morí jove i deixà un fill menor d'edat, Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Montcada, Ramon Galceran de (Catalunya, s XIV) Fill de Galceran (V) de Pinós, germà de Pere Galceran (I) i pare de Ramon de Pinós. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Pinós, Josep Galceran de (Barcelona, 1710 – 1785) Tercer marquès de Santa Maria de Barberà. Fill de Josep Galceran de Pinós i de Sacirera, òlim d'Alentorn, i de Josepa de Pinós i d'Urries, la qual succeí. Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president. Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó de Corpus, llegida el 1756. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Rocabertí, Joan de (Catalunya, s XVII – 1737) Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa i germà de Josep Galceran i de Miquel. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Rocabertí, Josep Galceran de (Barcelona, v 1665 – Burgos, Castella, 1718) Polític. Fill de Josep Galceran de Pinós, ben aviat fou considerat fidel partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, de qui fou representant (1706) prop de la Generalitat. Portà a terme la seva activitat militar antiborbònica a la ratlla de 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Rocabertí, Miquel de (Barcelona, 1667 - Catalunya ?, d 1714) Polític (o Miquel Antoni d'Alentorn). Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna. Germà de Josep Galceran; com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del s XVII i també es passà al bàndol austriacista. Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei-arxiduc Carles III amb el títol de marquès d'Alentorn. Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona. Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707. Més tard lluità al front de Lleida. No consta que s'exiliés després del 1714. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Santagustí, Ramon de (Catalunya, s XIV) Senyor d'Ordèn i Talltendre. Rebesnét de Bord de Pinós. Sembla que amb ell s'extingí la línia il·legítima dels senyors d'Ordet i Talltendre. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Sureda de Santmartí, Anastasi Francesc de (Barcelona, 1763 – 1830) Jurista i erudit. Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós. Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid. Afeccionat a l'arqueologia i la numismàtica, sol·licità i obtingué l'ingrés (1790) a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1795 fou llegit el seu discurs d'ingrés: Situación exacta de los ilercavones en Cataluña (publicat al volum segon de les Memorias de l'Acadèmia, el 1868). El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes; més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l'audiència. Fou col·laborador de Torres i Amat en el recull de dades per al seu diccionari. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i de Sureda de Santmartí, Josep Esteve Galceran de (Catalunya, s XVIII – 1813) Fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós i germà d'Anastasi Francesc. Fou quart marquès de Santa Maria de Barberà, 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i Desplà, Francesc de (Catalunya, s XV) Noble. Camarlenc del príncep Carles de Viana, després fou conseller del comte del Pallars. Destacà durant la guerra civil contra Joan II i participà en l'atac de la Força de Girona. Cap de l'armada catalana (1462), actuà en un intent de desbloqueig del port de Barcelona i, sobretot, fou destacada la seva intervenció en l'ocupació de Maó. Després, però, fou fet empresonar pel mateix conestable Pere de Portugal. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i May, Jeroni de (Catalunya, s XVI) Noble. Fill de Bernat Galceran de Pinós-Fenollet i d'Isabel May. Joan Pujol li dedicà el poema sobre la batalla de Lepant que fou imprès a Barcelona el 1573. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós i Palà, Joan (Barcelona, 1852 – 1910) Pintor. Format a Llotja. Participà en diverses col·lectives barcelonines, especialment durant el darrer deceni del s XIX. Fou soci del Cercle de Sant Lluc. Conreà un correcte i plàcid naturalisme ruralista. 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet, Bernat Galceran (III) de (Catalunya Nord, s XVI – 1550) Fill de Joan Galceran (I) de Castre-Pinós i de Cartellà, i de Joana Estefania de Pinós-Fenollet i de Pinós-Milany. S'intitulava vescomte de Canet i d'Illa (vescomtats que tenia en plet) i baró de Milany i la Portella. Fou pare de Jeroni, que formà la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà, i del successor Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Mur, Galceran (VII) de (Catalunya, s XV - 1470) Noble. Vescomte d'Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà. Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II. Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps. Diputat de la generalitat de Catalunya (1446-49), s'oposà a l'alliberament col·lectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449. A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per ordre de la reina, cosa que provocà grans protestes perquè es tractava d'un diputat. El... Segueix... 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Mur, Joan de (Catalunya, s XV) Hospitaler. Fill de Bernat Galceran (II) de Pinós-Fenollet i Fernández de Ahones i d'Aldonça de Mur i de Cervelló, i germà de Galceran i de Francesc. Contribuí a la lluita contra el bandolerisme pirinenc a Lleida el 1475. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Pinós-Milany, Joana Estefania de (Catalunya, s XV – v 1520) Filla de Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur. Conclosa la guerra contra Joan II li foren lliurades les baronies de Pinós i Mataplana. Era muller del capità navarrès Bertran d'Armendaris. També li foren lliurats els vescomtats d'Illa i Canet i els dominis cerdans quan Joan II recuperà el Rosselló i la Cerdanya el 1473. Reconquerits novament aquests pels francesos el 1475, no se sap en mans de qui romangueren els vescomtats. Pel que fa a les baronies, mort Armendaris, foren ocupades per Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós. El 1484 començà un plet que s'allargà anys i anys entre els seus descendents i els de Joana Estefania i el seu segon marit Joan Galceran de Castre-Pinós, intitulat vescomte d'Évol, i d'altres línies dels Pinós. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Zurita, Francesca de (Catalunya, s XVII – v 1663) Filla de Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau i germana de Miquel Galceran (I) i de Joan Galceran (II). Tercera comtessa de Vallfogona, segona comtessa de Guimerà i vescomtessa d'Évol (per herència del seu parent Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó Gurrea), vescomtessa de Canet i d'Illa (encara en plet), baronessa de Peramola, Milany i la Portella i senyora de molts més llocs i baronies en gran part discutits. Tot aquest conjunt passà a la seva descendència i del seu segon marit Joan (III) Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Zurita, Joan Galceran (II) de (Catalunya, s XVI – 1635) Fill de Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau. A la mort del seu germà Miquel Galceran (I) (1607) el succeí en el comtat de 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i de Zurita, Miquel Galceran (I) de (Catalunya, s XVI – 1607) Fill de Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau, i germà de Joan Galceran (II) i de Francesca. Fou creat comte de Vallfogona (1600), morí sense fills legítims i fou succeït pel seu germà Joan Galceran (II). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet i Fernández de Ahones, Bernat Galceran (II) de (Catalunya, s XIV – 1443) Noble. Fill de Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet i d'Urraca Fernández de Ahones. Fou l'iniciador de la línia del Pinós-Fenollet. Participà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte Mateu I de Foix el 1396, i en l'expedició a Sardenya del 1409 destinada a sotmetre la rebel·lió dels Arborea. Fou diputat de la generalitat de Catalunya pel braç militar en el trienni de 1431-34. El 1423, en morir sense successió Pere (VIII) de Fenollet, heretà els vescomtats d'Illa i Canet, la possessió dels quals li fou reconeguda el 1425. Del seu matrimoni amb Aldonça de Mur i de Cervelló tingué Galceran (VII), Francesc Galceran i fra Joan de Pinós-Fenollet i de Mur. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Fenollet-Cardona, Francesc Galceran de (Catalunya, s XV – 1540) Fill il·legítim de Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur i de la monja Gabriela (tal vegada del llinatge dels Perapertusa), que fou legitimat el 1469. Iniciador de la línia il·legítima dels barons de Gironella. Pladejà per les baronies de Pinós i Mataplana contra el seu parent el vescomte d'Évol i contra els comtes de Lerín, conestables de Navarra. El 1516 Guiomar Manrique li donà la possessió de la baronia de Gironella. Tingué també la baronia de Peguera. Per la seva muller Elisabet de Cardona i de Sacirera, la baronia Lloberola passà a llurs descendents, que s'extingiren el 1584; recolliren l'herència els Agulló. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Santcliment i de Santcliment, Bernat Galceran de (Barcelona, s XVI – 1626) Fill de Jeroni de Pinós-Santcliment i Mai. És autor d'una Historia o genealogía y descendencia de la casa de Pinós, manuscrita. El 1599 el rei li donà en feu honorat la senyoria i el castell de Santa Maria de Barberà i la castlania d'Arraona. El seu nét fou Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinós-Santcliment i Mai, Jeroni de (Catalunya, s XVI – v 1584) Cavaller de Sant Jaume. Dit també Jeroni de Pinós-Fenollet i Mai. Fou l'iniciador de la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Casat amb Maria Anna de Santcliment-Gualbes i de Santcliment, i foren pares de Bernat Galceran de Pinós-Santcliment i de Santcliment.
Anar a: [ Pino ] [ Pinos, b ] [ Pinos, C ] [ Pinos, M ] [ Pinos d ] [ Pinos i M ] |
Pinós
Pinós de Monòver, el