|
Anar a: [ Plans ] [ Plas ] [ Platja L ] [ Pli ] [ Pobla ] [ Pobla de M ] Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. (Joan Fuster i Ortells) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plans, els (Alcoi, Alcoià) Partida, al sud del terme, al sector occidental de la serra dels Plans (1.330 m alt), termenal entre els municipis d'Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes. 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Plans, els (Canillo, Andorra) Caseria de la parròquia. 3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Plans, els (Talau, Conflent) Llogaret, a les Garrotxes de Conflent. Esmentat ja l'any 870 com a pertanyent al monestir d'Eixalada. 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plans, els (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, situada a l'oest del cap municipal. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plans de Sió, els (Segarra) Nom oficial donat el 1974 al municipi de les Pallargues en agregarse-li el de l'Aranyó. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plans d'en Ferran, els (Argençola, Anoia) Caseria, 4 km al sud del poble, vora el llogaret de la Goda. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plans i Bagués, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 1857 – 1909) Músic. Deixeble d'Anselm Barba. Fou organista i mestre de capella notable. Compongué obres simfòniques i de cambra, música religiosa, corals, preludis i fugues per a orgue. L'any 1898 fou nomenat director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plans i Freyre, Josep Maria (Barcelona, 1878 – Madrid, 1934) Físic i astronom. Fou catedràtic de física a l'Institut de Castelló de la Plana (1909), de mecànica racional i de mecànica celeste a les universitats de Saragossa i de Madrid, respectivament. Publicà Lecciones de termodinámica con aplicación a los fenómenos químicos (1913), Nociones fundamentales de mecánica relativista (1919), Cálculo diferencial absoluto (1922) i un estudi sobre El·lipsoides de Dirichlet, premiat per l'Institut d'Estudis Catalans. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plans i Pujol, Fructuós (Barcelona, 1832 – 1890) Farmacòleg. S'especialitzà en l'estudi de la botànica i féu estudis sobre la fauna i la flora de Catalunya. Guanyà un lloc de numerari a l'Acadèmia de Ciències i Arts. L'any 1862 guanyà la càtedra de nocions d'història natural de l'Institut de Girona, d'on passà a la Universitat 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Plansallosa (Tortellà, Garrotxa) Assentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l'explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera). S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d'ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic). 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plansalloses (Montagut i Oix, Garrotxa) Masies i capella (els Cossos Sants), situades en un serrat, damunt la riba dreta del Llierca, al nord del terme. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plansó, Rafael (Catalunya, s XVI – s XVII) Arquitecte. L'any 1616 projectà el primer monument públic erigit a Barcelona: l'obelisc commemoratiu d'un prodigi que esdevingué quan fou traslladat el cos de santa Eulàlia; fou aixecat a la plaça del Blat, lloc on havia succeït el prodigi, i era rematat per un àngel, que després donà nom a la plaça. Modificà el projecte de la nova església d'Igualada, probablement de Pere Blai, i en dirigí la construcció (1617-20). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plantada i Aznar, Jordi (Barcelona, 1930 - ) Escriptor en castellà. Especialitzat en la genealogia i la nobiliària. El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar. És autor, entre d'altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana: masías del Vallés (1968), Hidalguías en Cataluña (1967), El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Catalunya: Ordenanzas y privilegios de la baronia de Montbuy 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plantada i Fonolleda, Vicenç (Catalunya, s XIX) Veterinari i mestre. Destacà com a folklorista. Fou un fervent propagandista de l'ideari de la Unió Catalanista. És autor d'Algunos amigos íntimos del agricultor (1880) i de Teorías para impedir la formación del granizo y el desarrollo del viento en los días tempestuosos. Com a resultat de les seves recerques folklòriques va escriure Costums populars del Vallès que s'han perdut. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plantada i Vicente, Mercè (Barcelona, 1892 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1976) Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona. Fins al moment de les seves actuacions amb l'Orquestra de Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l'Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu. Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l'esmentat Pau Casals. També cantà per a l'Associació Obrera de Concerts. Actuà en molts indrets de l'estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plantadís, el (la Cellera de Ter, Selva) Veïnat, als vessants nord-orientals del pla de Sant Gregori, damunt el congost del Pasteral. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plantalamor (Santa Eugènia de Berga, Osona) Masia (ant: mas Reixac), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas. El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plantat, el (Manresa, Bages) Raval (o les Ferreres), a 1,6 km del nucli urbà. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Plasència i Aznar, Joan Baptista (València, 1863 - Sagunt, Camp de Morvedre, 1897) Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi. Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Plasència i Valls, Joan Baptista (Benaguasil, Camp de Túria, 1816 – València, 1855) Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d'aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París. Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Plasència i Valls, Lambert (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València ?, 1894) Compositor. Germà de Joan Baptista i de Marià. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una missa de rèquiem a vuit veus, un Staber Mater, una missa de glòria a quatre i vuit veus i un Sacrum 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Plasència i Valls, Marià (Benaguasil, Camp de Túria, v 1815 – València, 1875) Músic. Germà de Joan Baptista i Lambert. Succeí al primer com a mestre de capella del col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platgetes, les (Benicàssim / Orpesa, Plana Alta) Urbanització, creada al límit dels dos municipis, prop de la torre i les platgetes de Bellver. 110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Platja d'Alcúdia (Alcúdia de Mallorca, Mallorca) Urbanització, nucli turístic situat a l'extrem nord-oriental de la badia d'Alcúdia. Indústria hotelera i de serveis. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Platja d'Argelers, la (Argelers, Rosselló) Barri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord. Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l'expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d'acord amb el pla d'endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l'església amb vitralls de Willy Mucha. A l'estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l'hivern hi ha una població permanent de prop d'un miler habitants. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Platja d'Aro (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres. El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l'atracció que suposa la platja. Tant l'afluència 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Platja de Calafell, la (Calafell, Baix Penedès) Barri marítim, al sud de la vila. Centre d'estiueig i turisme, d'ençà del decenni del 1960, en què s'originà el gran boom turístic. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Platja de Cambrils, la (Cambrils, Baix Camp) Veure> Port de Cambrils, el. 28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Platja de Canet, la (Canet de Rosselló, Rosselló) Poble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l'estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet. Amb prop de tres milers d'habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l'estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L'activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d'aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc. Era el port tradicional de Perpinyà; fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja de Mar, la (Puçol, Horta) Veure> Platja de Puçol, la. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Platja de Miami, la (Mont-roig, Baix Camp) Urbanització turística (o Miami Platja), situada a la platja, a la cala Figuera. A partir del boom turístic dels anys 60 hom hi bastí bon nombre d'apartaments i xalets. Hi ha 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Platja de Palma, sa (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Sector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s'Arenal. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja de Puçol, la (Puçol, Horta) Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Platja de Sant Cebrià, la (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló) Nucli turístic (o les Rotes), amb una població permanent propera al miler d'habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l'estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d'Elna. Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d'Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d'endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d'una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània. Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja de Sant Joan, la (Alacant, Alacantí) Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l'Horta i l'estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Platja de Santa Maria, la (Santa Maria de la Mar, Rosselló) Nucli de pescadors i d'estiueig comarcal, situat a l'esquerra d'una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló. No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme. Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l'estàtua de sant 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja d'Oliva, la (Oliva, Safor) Barri marítim, a 2 km al nord-est de la ciutat. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja d'Orpesa, la (Orpesa, Plana Alta) Barri marítim de la població. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Platja Llisa, la (Santa Pola, Baix Vinalopó) Nucli turístic, a ponent de la vila. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Platjola, bassa de la (Tortosa, Baix Ebre) Llacuna de la costa meridional del delta de l'Ebre, prop del límit amb el terme d'Amposta. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plaza, Daniel (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1966 - ) Atleta. Especialista en la modalitat de marxa, aconseguí la medalla d'or en la prova dels 20 km marxa als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, distància en la qual ja havia estat sotscampió europeu el 1990. Va aconseguir també la medalla de bronze als campionats del món del 1993. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plaza, Joan Veure> Plaça, Joan. 42 CATALUNYA - EMPRESA Plaza & Janés (Barcelona, 1959 - ) Editorial. Fundada per Germán Plaza, tot disposant del fons editorial Janés i el de l'Editorial Lara. Pertany al grup Printer Indústria Gráfica, del consorci editorial alemany 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plegamans (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) Poble i cap del municipi (o les Cases Noves, o Sant Genís de Plegamans). Format al s XIX a l'esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra. Està situat on s'aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s'aixecava l'església romànica de Sant Genís. Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al nord i al sud s'han format els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix. El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121. El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l'actual edifici té el seu origen al s XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions. Al s XV n'eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931. Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Després del 1939 hom bastí una nova parròquia. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plegamans, Bernat de (Catalunya, s XII) Cavaller. Destacà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Encara es trobà present al darrer encontre, el setge de Siurana, el 1153. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plegamans, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé 6 jovades i algunes cases de conreu. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plegamans, Marimon de (Barcelona, s XIII - a 1259) Veguer de Barcelona (1240). Fill de Ramon i pare de Romeu de Marimon i de Montoliu. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plegamans, Ramon de (Barcelona, a 1194- Barcelona ?, 1240) Prohom. Figurà entre els representants de Barcelona a l'assemblea de Pau i Treva de Tortosa (1225), preparatòria de l'atac a Peníscola. El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Fou benefactor de l'orde de la Mercè (1232-34) i d'altres obres piadoses. El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l'estol i proveïments per a l'expedició a Mallorca. Acudí (1230) a rebre el rei en tornar d'aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona. Fou veguer de Barcelona (1202 i 1209-10) i també batlle de la ciutat (1230). El 1236 actuava com a lloctinent del rei a Catalunya. Casat amb Maria, que li sobrevisqué, tingué per fill Marimon de Plegamans. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plens, Josep (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic i escriptor. Doctor en teologia, fou rector de Mollerussa, beneficiat de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona. És autor d'un Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l'any... (1699), reeditat 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plensa, Jaume (Barcelona, 1955 - ) Escultor i pintor. Després d'abandonar els estudis de belles arts es traslladà a Berlín, on inicià realment la seva trajectòria artística. Especialitzat en el treball de la forja i la fosa del ferro i el bronze, la seva obra parteix d'un llenguatge expressionista, amb múltiples referents orgànics; al·ludeix constantment a formes vives d'insectes o del cos humà i recorre sovint a la recerca d'abstraccions eròtiques. Reconegut internacionalment, el 1997 rebé el premi Nacional de Cultura (arts plàstiques). 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pleta Roja, tossal de la (Castellar de N'Hug, Berguedà / Toses, Ripollès) Cim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pleyan i Condal, Felip (Lleida, 1877 – 1934) Escriptor. Fill de Josep Pleyan i de Porta. Entre els seus escrits destaca el llibre Quan els canyars florien. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pleyan i de Porta, Josep (Lleida, 1841 – 1891) Historiador i poeta. Professor de l'escola nacional de Lleida i fundador de la Societat Lleidatana d'Excursions, fou membre de l'Acadèmia de la Història i de la de Bones Lletres de Barcelona. Cronista de la ciutat de Lleida, col·laborà a "El Criticón Ilerdense", "Revista de Lérida" i "El Leridano". És autor d'Apuntes de historia de Lérida (1873), La reconquista de Lérida. Memoria acerca de los tiempos árabes y de la restauración de Lérida (1880), etc. Fou un dels promotors de la Renaixença a Lleida, i publicà el poema èpic La reconquesta de Lleida. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plinera, Ramon (Catalunya, s XV) Escultor. Treballà com a imatger. El 1441 féu la gran imatge de Sant Andreu, de mida superior al natural, per a l'església de la Selva del Camp. 55 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plom, punta de (Begur, Baix Empordà) Cap de la Costa Brava, tanca pel sud la cala de sa Tuna. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Plomer i Vaquer, Jaume (Palma de Mallorca, 1687 – 1743) Frare agustí. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic de filosofia a l'Estudi General de Mallorca. Fou prior i visitador. És autor d'uns Apuntes y noticias para formar una crónica de los conventos de agustinos de Mallorca y de sus varones ilustres. 58 CATALUNYA - ESPORTS Ploms, els (Reus, Baix Camp) Centre esportiu (piscina i camp d'esports) del Club Natació Reus Ploms, situat a la carretera de Tarragona. Les obres foren iniciades el 1931. 59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pluma y Lápiz (Barcelona, 1901 – 1903) Setmanari artístic i literari, en castellà. A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers. Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l'època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes. Tingué una segona època, de molt curta durada. 60 ILLES BALEARS - VARIS PM (Illes Balears) Antiga sigla del territori en la placa de matrícula dels vehícles. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poal, Marquès de Veure> Desvalls i de Vergós, Antoni. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Poal, marquesat del (Catalunya) Títol senyorial concedit el 1725, segons sembla per l'emperador Carles VI, a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal. Continua en la mateixa família. El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei-arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poal i Aregall, Miquel (Sallent, Bages, 1892 – Barcelona, 1935) Escriptor. Periodista actiu, dirigí el "Diari de Sabadell" i col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Un Enemic del Poble", "Feminal", "Catalunya Teatral", etc. Com a assagista cal recordar-ne Gloses femenines (1914), Les dones davant la guerra (1917) i De l'educació de la dona (1917). Com a autor teatral assolí una certa popularitat i té una extensa bibliografia, com L'amor vigila (1919), Casa't mamà (1933) i La taverna dels valents (1934). Com a novel·lista oscil·la entre el 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poal i Jufresa, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1852 – Barcelona, 1929) Notari de Sallent, Sabadell i Barcelona. És autor d'obres jurídiques i d'una Gramàtica catalana. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poatx (Peníscola, Baix Maestrat) Quart, al nord del terme, a la vall de la rambla d'Alcalà. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobellà (la Torre de Capdella, Pallars Jussà) Poble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d'aquesta població, de la qual parròquia depèn l'església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pobes, Vidal (Catalunya, s XIII - Montserrat, Bages, s XIII) Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Escriví en llatí alguns estudis de caràcter litúrgic. Un d'ells fou editat a Girona el 1540. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla, can (Matadepera, Vallès Occidental) Masia, al massís de Sant Llorenç del Munt, al peu de la Mola. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA
72 ILLES BALEARS - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobla d'Alcolea, la (Morella, Ports) Veure> Pobleta d'Alcolea, la. 74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla de Bellvei, la (Pallars Jussà) Veure> Pobleta de Bellveí, la. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobla de Benaguasil, la (Camp de Túria) Veure> Pobla de Vallbona, la. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pobla de Benferri, baronia de la (País Valencià) Jurisdicció senyorial vinculada el 1632, amb facultat reial, per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d'Oriola. Passà als Ferrandis d'Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo. 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla de Carivenys, la (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Llogaret, al nord-est d'Aguiló, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla de Cervelló, la (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès) Veure> Hospital, l'. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Pobla de Claramunt, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el 1925 a Antoni Miquel i Costas, industrial paperer català, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després. 85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla de Ferran, la (Passanant, Conca de Barberà) Llogaret, al sud del poble. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla de Pontós, la (Pontós, Alt Empordà) Caseria. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobla de Rocamora, la (Daia Nova, Baix Segura) Poble (cast: La Puebla de Rocamora), situat a l'esquerra del riu. L'antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova. Pertangué als marquesos de Rafal. Fins l'any 1974 formava un municipi independent. 95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pobla de Rocamora, marquesat de la (País Valencià) Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal. Passà als Pardo i als Barroeta. 96 FRANJA PONENT - MUNICIPI
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
99 CATALUNYA - MUNICIPI
100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobla del Bellestar, la (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Poble (o Sant Miquel de la Pobla), a l'esquerra del riu de les Truites, límit amb Aragó. La seva església (Sant Miquel) conserva l'important retaule gòtic (s XV) de Sant Miquel, de Bernat Serra. 102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
103 CATALUNYA - HISTÒRIA Pobla d'en Taudell (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Despoblat. Esmentat encara el s XVIII. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobla d'Esplugues, la (Ribera Alta) Veure> Pobla Llarga, la. 105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pobla Tornesa, baronia de la (Benicàssim, Plana Alta) Jurisdicció senyorial. Centrada en el castell de Montornès, que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim. El 1515 fou comprada pels Casalduc. El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d'En Galceran. La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa. El títol continua en llurs descendents, 107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobla Vella, la (la Pobla de Claramunt, Anoia) Raval. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Població, Joan Martí (València, s XVI) Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l'elogia prop d'Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista. Estigué al servei de l'inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d'hispànics protegits per la reina de França Elionor d'Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França. Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556). Anar a: [ Plans ] [ Plas ] [ Platja L ] [ Pli ] [ Pobla ] [ Pobla de M ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|