A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Plans ]    [ Plas ]    [ Platja L ]    [ Pli ]    [ Pobla ]    [ Pobla de M ]

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. (Joan Fuster i Ortells)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plans, els  (Alcoi, AlcoiàPartida, al sud del terme, al sector occidental de la serra dels Plans (1.330 m alt), termenal entre els municipis d'Alcoi, Benifallim i la Torre de les Maçanes.

2 ANDORRA - GEOGRAFIA

Plans, els  (Canillo, Andorra)  Caseria de la parròquia.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Plans, els  (Talau, ConflentLlogaret, a les Garrotxes de Conflent. Esmentat ja l'any 870 com a pertanyent al monestir d'Eixalada.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plans, els  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Caseria, situada a l'oest del cap municipal.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPlans, serra dels  (Xixona, Alacantí / Alcoi, Alcoià)  Serra que s'estén en direcció sud-oest - nord-est, entre els dos municipis, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d'Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd. Les aigües del vessant meridional s'escolen cap a la conca del riu Sella.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plans de Sió, els  (Segarra)  Nom oficial donat el 1974 al municipi de les Pallargues en agregarse-li el de l'Aranyó.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plans d'en Ferran, els  (Argençola, Anoia)  Caseria, 4 km al sud del poble, vora el llogaret de la Goda.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Bagués, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1857 – 1909)  Músic. Deixeble d'Anselm Barba. Fou organista i mestre de capella notable. Compongué obres simfòniques i de cambra, música religiosa, corals, preludis i fugues per a orgue. L'any 1898 fou nomenat director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Freyre, Josep Maria  (Barcelona, 1878 – Madrid, 1934)  Físic i astronom. Fou catedràtic de física a l'Institut de Castelló de la Plana (1909), de mecànica racional i de mecànica celeste a les universitats de Saragossa i de Madrid, respectivament. Publicà Lecciones de termodinámica con aplicación a los fenómenos químicos (1913), Nociones fundamentales de mecánica relativista (1919), Cálculo diferencial absoluto (1922) i un estudi sobre El·lipsoides de Dirichlet, premiat per l'Institut d'Estudis Catalans.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plans i Pujol, Fructuós  (Barcelona, 1832 – 1890)  Farmacòleg. S'especialitzà en l'estudi de la botànica i féu estudis sobre la fauna i la flora de Catalunya. Guanyà un lloc de numerari a l'Acadèmia de Ciències i Arts. L'any 1862 guanyà la càtedra de nocions d'història natural de l'Institut de Girona, d'on passà a la UniversitatInici página de Santiago. També com a catedràtic, l'any 1865, es traslladà a la Universitat de Barcelona. És autor d'Historia natural farmacéutica. Teoría de la farmacología natural (1869), Lecciones de Botánica farmacéutica (1869-70) i d'uns Apuntes de Agricultura (1879).

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plansallosa  (Tortellà, GarrotxaAssentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l'explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera). S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d'ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plansalloses  (Montagut i Oix, GarrotxaMasies i capella (els Cossos Sants), situades en un serrat, damunt la riba dreta del Llierca, al nord del terme.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plansó, Rafael  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Arquitecte. L'any 1616 projectà el primer monument públic erigit a Barcelona: l'obelisc commemoratiu d'un prodigi que esdevingué quan fou traslladat el cos de santa Eulàlia; fou aixecat a la plaça del Blat, lloc on havia succeït el prodigi, i era rematat per un àngel, que després donà nom a la plaça. Modificà el projecte de la nova església d'Igualada, probablement de Pere Blai, i en dirigí la construcció (1617-20).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plantada i Aznar, Jordi  (Barcelona, 1930 - )  Escriptor en castellà. Especialitzat en la genealogia i la nobiliària. El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar. És autor, entre d'altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana: masías del Vallés (1968), Hidalguías en Cataluña (1967), El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Catalunya: Ordenanzas y privilegios de la baronia de MontbuyInici página (1969), i de caràcter històrico-polític, de Fernando VII y la masonería. Españoles: unión y alerta! (1970).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plantada i Fonolleda, Vicenç  (Catalunya, s XIX)  Veterinari i mestre. Destacà com a folklorista. Fou un fervent propagandista de l'ideari de la Unió Catalanista. És autor d'Algunos amigos íntimos del agricultor (1880) i de Teorías para impedir la formación del granizo y el desarrollo del viento en los días tempestuosos. Com a resultat de les seves recerques folklòriques va escriure Costums populars del Vallès que s'han perdut.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plantada i Vicente, Mercè  (Barcelona, 1892 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1976)  Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona. Fins al moment de les seves actuacions amb l'Orquestra de Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l'Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu. Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l'esmentat Pau Casals. També cantà per a l'Associació Obrera de Concerts. Actuà en molts indrets de l'estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plantadís, el  (la Cellera de Ter, Selva)  Veïnat, als vessants nord-orientals del pla de Sant Gregori, damunt el congost del Pasteral.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plantalamor  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Masia (ant: mas Reixac), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas. El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPlantalamor i Massanet, Lluís  (Palma de Mallorca, 1949 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca. Ha excavat a les Balears (Trepucó, Torre d'en Gaumés, So na Caçana) i les Pitiüses (Ca na Costa, Can Sargent) i col·labora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l'estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria. Ha publicat, entre altres, L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Mallorca i el seu marc cultural (1991), tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990. És membre de l'Institut d'Estudis Menorquins.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plantat, el  (Manresa, BagesRaval (o les Ferreres), a 1,6 km del nucli urbà.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Aznar, Joan Baptista  (València, 1863 - Sagunt, Camp de Morvedre, 1897)  Músic. Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi. Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades, un Miserere, dos Magnificat, alguns motets i una Cançoneta.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Joan Baptista  (Benaguasil, Camp de Túria, 1816 – València, 1855)  Compositor i organista. Format el Col·legi del Patriarca de València, fou organista d'aquesta institució del 1842 al 1848, any en què va anar a París. Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor (1855). Les seves obres més cèlebres en el camp religiós són un Himne a Sant Maur i un Veni Creator, per a orgue.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Lambert  (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València ?, 1894)  Compositor. Germà de Joan Baptista i de Marià. Fou infant de cor al Col·legi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies. El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Col·legi del Patriarca. Escriví una missa de rèquiem a vuit veus, un Staber Mater, una missa de glòria a quatre i vuit veus i un SacrumInici página convivium.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plasència i Valls, Marià  (Benaguasil, Camp de Túria, v 1815 – València, 1875)  Músic. Germà de Joan Baptista i Lambert. Succeí al primer com a mestre de capella del col·legi de Corpus Christi. És autor de música religiosa.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platgetes, les  (Benicàssim / Orpesa, Plana AltaUrbanització, creada al límit dels dos municipis, prop de la torre i les platgetes de Bellver.

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Platja d'Alcúdia  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca)  Urbanització, nucli turístic situat a l'extrem nord-oriental de la badia d'Alcúdia. Indústria hotelera i de serveis.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja d'Argelers, la  (Argelers, RossellóBarri marítim de la vila, estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al sud (que els separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al nord. Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades; l'expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d'acord amb el pla d'endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló. Entre els dos sectors hi ha l'església amb vitralls de Willy Mucha. A l'estiu dóna allotjament a més de 100.000 persones; a l'hivern hi ha una població permanent de prop d'un miler habitants.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja d'Aro  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Important nucli turístic de la Costa Brava, cap del municipi, situat vora la badia de Palamós i al peu del massís de les Gavarres. El principal recurs de la població és el turisme, que es concentra sobretot al litoral, a causa de l'atracció que suposa la platja. Tant l'afluènciaInici página turística, com el comerç, la indústria hotelera i de la construcció s'incrementaren ràpidament a partir del 1960. Disposa d'un gran nombre d'establiments hotelers i nombrosos apartaments i càmpings. Port esportiu.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Calafell, la  (Calafell, Baix Penedès)  Barri marítim, al sud de la vila. Centre d'estiueig i turisme, d'ençà del decenni del 1960, en què s'originà el gran boom turístic.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Cambrils, la  (Cambrils, Baix CampVeure> Port de Cambrils, el.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Canet, la  (Canet de Rosselló, RossellóPoble, sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l'estany de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet. Amb prop de tres milers d'habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km. La població arriba, a l'estiu, als 30.000 o 40.000 habitants. L'activitat pesquera era encara important en 1945-52 (sardines). A partir d'aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament. Hi ha un casino de joc. Era el port tradicional de Perpinyà; fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr. De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels banyistes.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja de Mar, la  (Puçol, HortaVeure> Platja de Puçol, la.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platja de Miami, la  (Mont-roig, Baix CampUrbanització turística (o Miami Platja), situada a la platja, a la cala Figuera. A partir del boom turístic dels anys 60 hom hi bastí bon nombre d'apartaments i xalets. Hi haInici página càmpings.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Platja de Palma, sa  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalSector turístic de la costa, a llevant de la ciutat, entre els nuclis de Can Pastilla i s'Arenal.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja de Puçol, la  (Puçol, Horta)  Barri del municipi, originàriament de pescadors, a la costa.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Sant Cebrià, la  (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)  Nucli turístic (o les Rotes), amb una població permanent propera al miler d'habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al sud de l'estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d'Elna. Petit centre pesquer i comercial (és el port tradicional d'Elna), sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d'endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d'una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Maillol, La Mediterrània. Hom hi ha construït un port (esportiu i de pesca) al sud de la urbanització; més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja de Sant Joan, la  (Alacant, Alacantí)  Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l'Horta i l'estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Platja de Santa Maria, la  (Santa Maria de la Mar, RossellóNucli de pescadors i d'estiueig comarcal, situat a l'esquerra d'una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló. No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme. Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l'estàtua de santInici página Galderic conservada al monestir de Cuixà (Conflent) per tal de demanar la pluja. Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d'una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja d'Oliva, la  (Oliva, SaforBarri marítim, a 2 km al nord-est de la ciutat.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja d'Orpesa, la  (Orpesa, Plana AltaBarri marítim de la població.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Platja Llisa, la  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Nucli turístic, a ponent de la vila.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Platjola, bassa de la  (Tortosa, Baix EbreLlacuna de la costa meridional del delta de l'Ebre, prop del límit amb el terme d'Amposta.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaza, Daniel  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1966 - )  Atleta. Especialista en la modalitat de marxa, aconseguí la medalla d'or en la prova dels 20 km marxa als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, distància en la qual ja havia estat sotscampió europeu el 1990. Va aconseguir també la medalla de bronze als campionats del món del 1993.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaza, Joan  Veure> Plaça, Joan.

42 CATALUNYA - EMPRESA

Plaza & Janés  (Barcelona, 1959 - )  Editorial. Fundada per Germán Plaza, tot disposant del fons editorial Janés i el de l'Editorial Lara. Pertany al grup Printer Indústria Gráfica, del consorci editorial alemanyInici página Bertelsman, que adquirí el seu capital entre el 1977 i el 1982. És situada a Esplugues de Llobregat (Barcelonès) i està especialitzada en l'edició d'obres literàries i de divulgació. El 1986 llançà al mercat la seva primera col·lecció de llibres en català ("Lletres Catalanes") i el 1992 creà Editorial Paradigma per a l'edició de novel·la i assaig.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plegamans  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)  Poble i cap del municipi (o les Cases Noves, o Sant Genís de Plegamans). Format al s XIX a l'esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra. Està situat on s'aixeca la casa forta o castell de Plegamans i on, fins el 1936, que fou destruïda, s'aixecava l'església romànica de Sant Genís. Afavorí la seva expansió el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí (1880-1932; 1936-39), entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui. Al nord i al sud s'han format els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix. El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962; hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès. La parròquia de Sant Genís, que centrava una població disseminada, fou consagrada el 1121. El castell o casa forta de Plegamans centrava la quadra de Plegamans; l'actual edifici té el seu origen al s XIV, però sofrí posteriorment diverses restauracions. Al s XV n'eren senyors els Vilatorta. Passà als Gualbes i als Clariana (Miquel de Clariana rebé el 1693 el comtat de Plegamans, títol que aviat fou canviat pel de comtat de Múnter) i als seus successors, els Sentmenat, que en tingueren la possessió fins el 1931. Les parròquies de Plegamans i Palau-solità formaren universitat conjuntament i ja el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Després del 1939 hom bastí una nova parròquia.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Destacà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Encara es trobà present al darrer encontre, el setge de Siurana, el 1153.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPlegamans, comtat de  (CatalunyaTítol, concedit el 1693 a Miquel de Clariana-Seva i d'Ardena. En lliurar-se-li el despatx (1698) li fou canviada la denominació per la de comtat de Múnter.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé 6 jovades i algunes cases de conreu.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Marimon de  (Barcelona, s XIII - a 1259)  Veguer de Barcelona (1240). Fill de Ramon i pare de Romeu de Marimon i de Montoliu.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plegamans, Ramon de  (Barcelona, a 1194- Barcelona ?, 1240)  Prohom. Figurà entre els representants de Barcelona a l'assemblea de Pau i Treva de Tortosa (1225), preparatòria de l'atac a Peníscola. El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Fou benefactor de l'orde de la Mercè (1232-34) i d'altres obres piadoses. El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l'estol i proveïments per a l'expedició a Mallorca. Acudí (1230) a rebre el rei en tornar d'aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona. Fou veguer de Barcelona (1202 i 1209-10) i també batlle de la ciutat (1230). El 1236 actuava com a lloctinent del rei a Catalunya. Casat amb Maria, que li sobrevisqué, tingué per fill Marimon de Plegamans.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plens, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic i escriptor. Doctor en teologia, fou rector de Mollerussa, beneficiat de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona. És autor d'un Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l'any... (1699), reeditatInici página diverses vegades i que amplià amb dos volums més de sermons (1715-35).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plensa, Jaume  (Barcelona, 1955 - )  Escultor i pintor. Després d'abandonar els estudis de belles arts es traslladà a Berlín, on inicià realment la seva trajectòria artística. Especialitzat en el treball de la forja i la fosa del ferro i el bronze, la seva obra parteix d'un llenguatge expressionista, amb múltiples referents orgànics; al·ludeix constantment a formes vives d'insectes o del cos humà i recorre sovint a la recerca d'abstraccions eròtiques. Reconegut internacionalment, el 1997 rebé el premi Nacional de Cultura (arts plàstiques).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pleta Roja, tossal de la  (Castellar de N'Hug, Berguedà / Toses, RipollèsCim (2.031 m alt) de la serra que, a ponent de Mogrony, separa la vall de Ribes de la de Lillet, entre els colls de la Creueta i de Castellar.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pleyan i Condal, Felip  (Lleida, 1877 – 1934)  Escriptor. Fill de Josep Pleyan i de Porta. Entre els seus escrits destaca el llibre Quan els canyars florien.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pleyan i de Porta, Josep  (Lleida, 1841 – 1891)  Historiador i poeta. Professor de l'escola nacional de Lleida i fundador de la Societat Lleidatana d'Excursions, fou membre de l'Acadèmia de la Història i de la de Bones Lletres de Barcelona. Cronista de la ciutat de Lleida, col·laborà a "El Criticón Ilerdense", "Revista de Lérida" i "El Leridano". És autor d'Apuntes de historia de Lérida (1873), La reconquista de Lérida. Memoria acerca de los tiempos árabes y de la restauración de Lérida (1880), etc. Fou un dels promotors de la Renaixença a Lleida, i publicà el poema èpic La reconquesta de Lleida.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plinera, Ramon  (Catalunya, s XV)  Escultor. Treballà com a imatger. El 1441 féu la gran imatge de Sant Andreu, de mida superior al natural, per a l'església de la Selva del Camp.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaPloaghe, baronia de  (Sardenya, Itàlia)  Jurisdicció senyorial que a la fi del s XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del s. XVI la tingueren els Cardona, tornà a passar als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plom, punta de  (Begur, Baix EmpordàCap de la Costa Brava, tanca pel sud la cala de sa Tuna.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Plomer i Vaquer, Jaume  (Palma de Mallorca, 1687 – 1743)  Frare agustí. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic de filosofia a l'Estudi General de Mallorca. Fou prior i visitador. És autor d'uns Apuntes y noticias para formar una crónica de los conventos de agustinos de Mallorca y de sus varones ilustres.

58 CATALUNYA - ESPORTS

Ploms, els  (Reus, Baix CampCentre esportiu (piscina i camp d'esports) del Club Natació Reus Ploms, situat a la carretera de Tarragona. Les obres foren iniciades el 1931.

59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pluma y Lápiz  (Barcelona, 1901 – 1903)  Setmanari artístic i literari, en castellà. A les seves contraportades reproduí a tot color nombrosos cartells modernistes catalans i estrangers. Foren col·laboradors literaris grans escriptors de l'època. Hi van publicar il·lustracions molts importants artistes. Tingué una segona època, de molt curta durada.

60 ILLES BALEARS - VARIS

PM  (Illes BalearsAntiga sigla del territori en la placa de matrícula dels vehícles.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPoal, el  (Manresa, Bages)  Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme de Sant Fruitós de Bages.

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellPoal, el  (Pla d'UrgellMunicipi: 8,87 km2, 216 m alt, 668 hab (2015). Situat a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent el 1930, a l'extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Noguera. L'agricultura de regadiu ocupa més del 85% del total conreat i es destina a cereals (especialment blat), farratges (blat de moro, alfals), hortalisses i arbres fruiters (pera llimonera). Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles i de conills. Petita indústria (taller de confecció). El poble és al sector de l'esquerra del riu Corb. L'església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan, fou bastida el 1776 i té com a sufragània la dels Arcs. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poal, Marquès de  Veure> Desvalls i de Vergós, Antoni.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Poal, marquesat del  (CatalunyaTítol senyorial concedit el 1725, segons sembla per l'emperador Carles VI, a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal. Continua en la mateixa família. El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei-arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poal i Aregall, Miquel  (Sallent, Bages, 1892 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Periodista actiu, dirigí el "Diari de Sabadell" i col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Un Enemic del Poble", "Feminal", "Catalunya Teatral", etc. Com a assagista cal recordar-ne Gloses femenines (1914), Les dones davant la guerra (1917) i De l'educació de la dona (1917). Com a autor teatral assolí una certa popularitat i té una extensa bibliografia, com L'amor vigila (1919), Casa't mamà (1933) i La taverna dels valents (1934). Com a novel·lista oscil·la entre elInici página sentimentalisme i l'anàlisi psicològica: Pecat d'amor (1916), Les dolces feminitats (1919), La meva amant (1920) i El diable que portem dins (1924).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Poal i Jufresa, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1852 – Barcelona, 1929)  Notari de Sallent, Sabadell i Barcelona. És autor d'obres jurídiques i d'una Gramàtica catalana.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Poatx  (Peníscola, Baix MaestratQuart, al nord del terme, a la vall de la rambla d'Alcalà.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobellà  (la Torre de Capdella, Pallars JussàPoble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d'aquesta població, de la qual parròquia depèn l'església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pobes, Vidal  (Catalunya, s XIII - Montserrat, Bages, s XIII)  Monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Escriví en llatí alguns estudis de caràcter litúrgic. Un d'ells fou editat a Girona el 1540.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla, can  (Matadepera, Vallès OccidentalMasia, al massís de Sant Llorenç del Munt, al peu de la Mola.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPobla, la  (Tornabous, UrgellAntiga quadra.

72 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaPobla, sa  (Mallorca SeptentrionalMunicipi: 48,53 km2, 28 m alt, 12.709 hab (2014). Situat sobre la plana quaternària de l'extrem meridional des Pla, al sector nord de l'illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Predominen els conreus d'horta (especialment les patates primerenques), els quals són possibles gràcies als regatges derivats de pous. Ramaderia. Les principals indústries són la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció (ciment), de la ceràmica i del vidre. Demogràficament, del 1900 al 1950 quasi duplicà la població, posteriorment registrà un descens que sembla haver superat en els últims decennis del s XX. A mitjan s XIX hi hagué l'intent de dessecar part de s'Albufera per tal d'aprofitar-la com a camp de conreu; l'intent, però, fracassà a causa de la salinització de les terres. La vila té l'origen en l'antiga parròquia de Crestatx. Església parroquial de Sant Antoni (s XVII-XVIII, campanar del s XVI). Són molt conegudes les festes dels foguerons per Sant Joan. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament - Festival Mallorca Jazz - Ràdio - Escola Sa Graduada

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla d'Alcolea, la  (Morella, PortsVeure> Pobleta d'Alcolea, la.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsPobla d'Arenós, la  (Alt MillarsMunicipi: 42,71 km2, 626 m alt, 154 h (2014), (cast: Puebla de Arenoso). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb l'Aragó. El terme, accidentat, s'estén a banda i banda del Millars. Els conreus ocupen una petita part del terme: produeix cereals, ametlles i vinya, principalment. Vora el riu s'estén una important zona d'horta. Hi ha ramaderia ovina i porcina. La vila és en una petita elevació a la dreta del Millars. L'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou bastida en 1540-95. Es formà, a partir del s XIII, dins el terme de l'antic castell d'Arenós i formà part de la baronia d'Arenós. El terme comprèn, a més,Inici página la caseria de Los Calpes i nombrosos grups de masos. Ajuntament (en castellà)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Bellvei, la  (Pallars JussàVeure> Pobleta de Bellveí, la.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de Benaguasil, la  (Camp de TúriaVeure> Pobla de Vallbona, la.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pobla de Benferri, baronia de la  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial vinculada el 1632, amb facultat reial, per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d'Oriola. Passà als Ferrandis d'Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo.

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratPobla de Benifassà, la  (Baix MaestratMunicipi: 136,18 km2, 705 m alt, 226 hab (2014). Situat a la Tinença de Benifassà, a l'alta conca del riu de la Sènia (o riu de la Pobla) i a la dreta de l'embassament d'Ulldecona. El sector de Malagraner i del Molí de l'Abat és separat del sector principal per l'antic terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà. L'any 1977 li foren annexats els termes de Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes. El territori és molt accidentat, i només una petita part del terme és conreada per agricultura de secà (ametllers). Perd població. El poble és el nucli més important de la Tinença de Benifassà i concentra el 90% de la seva població; església parroquial de Sant Pere. Al terme hi ha, a més, el monestir de Benifassà i les ruïnes del castell de Benifassà. Àrea comercial de la Sénia. Ajuntament

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Carivenys, la  (Santa Coloma de Queralt, Conca de BarberàLlogaret, al nord-est d'Aguiló, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPobla de Castre, marquesat de la  (CatalunyaTítol senyorial concedit el 1625 a Estefania de Cervelló i d'Alagó, òlim de Castre, baronessa de Castre i la Llacuna. Passà als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Cervelló, la  (Olesa de Bonesvalls, Alt PenedèsVeure> Hospital, l'.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesPobla de Cérvoles, la  (GarriguesMunicipi: 61,9 km2, 663 m alt, 222 hab (2015). Situat al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, al vessant septentrional de la la serra la Llena, d'on devallen diversos barrancs fortaments encaixats fins al riu Set, que forma tot el límit nord-oriental del terme. Gran part del terme és ocupat pel sector forestal (boscs de pins i matollar). Agricultura amb conreus de secà (predomini d'oliveres en més de les tres quartes parts, seguides dels cereals, els ametllers i la vinya); cooperativa oleícola i vinícola. Ramaderia ovina i porcina. Complementen l'economia les activitats derivades de l'agricultura i la ramaderia. Reducció de cop a les tres quartes parts de la població des del 1930. El poble és al peu d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell de Cérvoles; a l'església parroquial hom venera la Mare de Déu de la Junquera, patrona del poble i procedent de l'antiga ermita de la Junquera. Àrea de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Acadèmia a l'Orgue Barroc - Escola Josep Espasa

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaPobla de Claramunt, la  (AnoiaMunicipi: 18,47 km2, 265 m alt, 2.150 hab (2015). Situat a la conca d'Òdena, a la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, a l'inici del congost de Capellades (estret de la Pobla), al sud-est d'Igualada. A la zona forestal hi ha pins pinyers i blancs, alzines, roures, matollar i erms. S'hi conreen, de secà, cereals i vinya. L'activitat industrial ha pres rellevància enfront del sector agrícola; sobresurten la indústria paperera, la tèxtil (cotonera) i la deInici página materials de construcció. Important ascens demogràfic a partir del 1950. El poble està situat al peu de l'antic castell de Claramunt, de la baronia de la Conca d'Òdena, amb capella romànica. Església parroquial de la Trinitat (s XVIII), on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (atribuïda al s XIII). Museu del Moble i de la Casa Pairal. El terme comprèn, a més, el raval de la Pobla Vella, les caseries de Vivencs, la Rata, les Figueres i l'Estrassa. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla de Claramunt, marquesat de la  (CatalunyaTítol concedit el 1925 a Antoni Miquel i Costas, industrial paperer català, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPobla de Farnals, la  (Horta del Nord)  Municipi: 3,58 km2, 4 m alt, 7.790 hab (2014), (o la Creu del Puig). Situat en una plana al·luvial que arriba fins a la mar (port esportiu), on s'estén una zona de marjals, al nord de València. L'agricultura és de regadiu, gràcies als regatges derivats de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i es dedica als conreus preferents de tarongers i d'horta; les explotacions agrícoles són inferiors a les 5 ha. La indústria és molt diversificada: alimentàries, metal·lúrgiques i de la construcció. Té una certa rellevància el sector turístic i de serveis (la platja s'ha convertit en una gran urbanització). El principal augment demogràfic s'ha experimentat a partir de 1960. El poble, d'origen islàmic, és a l'antiga carretera de Barcelona a València, a l'interior del terme; església parroquial de Sant Josep, dels s XVIII-XIX. Els dos barris de la Creu del Puig i del Moratall depengueren del Puig de Santa Maria fins el 1608. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Ferran, la  (Passanant, Conca de BarberàLlogaret, al sud del poble.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPobla de l'Ardiaca, la  (Ribera AltaVeure> Pobla Llarga, la.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàPobla de Lillet, la  (BerguedàMunicipi: 51,42 km2, 843 m alt, 1.139 hab (2015). Situat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges. Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del s XVIII en que el téxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el s XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. La vila és a la confluència de l'Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic, i restes de l'antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana. El municipi comprèn també l'antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Associació Excursionista . Pessebre Vivent

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsPobla de Mafumet, la  (TarragonèsMunicipi: 6,19 km2, 97 m alt, 3.675 hab (2015). Situat al límit amb el Baix Camp, a la dreta del Francolí, al nord-oest de Tarragona. El principal conreu al secà és la vinya, seguida de les oliveres, els cereals, els avellaners i els fruiters; al regadiu predomina l'avellaner seguit dels arbres fruiters i els cereals. D'ençà del 1974, en què fou instal·lada una gran refineria de petroli, l'estructura econòmica del municipi ha passat d'ésser eminentment agrària a industrial. Hi ha també indústries auxiliars de la refineria; el conjunt forma part del complex petroquímic de Tarragona. El poble forma gairebé un continu urbà amb el Morell; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc sorgí dins l'antic terme de Codony. El municipi comprèn les antigues quadres de Requesens, Camareria i el Vilar del Baró. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques -Inici página Consulta de dades - Club de Futbol - Duatló

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaPobla de Massaluca, la  (Terra AltaMunicipi: 43,38 km2, 357 m alt, 341 hab (2015). Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, a la dreta del Matarranya fins a la seva confluència amb l'Ebre, creuat per un conjunt de serrats (serreta de la Pobla), a l'extrem nord de la comarca. La superfície inculta és ocupada per garriga, pasturatge i boscs. Els conreus representen només una tercera part de la superfície total. Agricultura pràcticament tota de secà (vinya, ametllers, oliveres, cereals, patates i hortalisses). Cooperativa oleícola i vinícola. La ramaderia és poc important (bens i cabres). Avicultura. El poble és al peu de l'ermita de Santa Madrona. Església parroquial de Sant Antoni Abat. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsPobla de Montornès, la  (TarragonèsMunicipi: 12,27 km2, 56 m alt, 2.861 hab (2015). Situat al sector de la comarca de l'esquerra del Gaià, darrera la façana marítima, i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral, al nord-est de Tarragona, el terme de Torredembarra el separa de la costa. L'aspecte paisatgístic del terme ha canviat amb l'augment dels ermots i les urbanitzacions. Agricultura de secà, s'hi conreen sobretot oliveres, ametllers i vinya, encara que perd importància davant la progressió i diversificació industrial. Dues urbanitzacions (Castell de Montornès i Poblamar). El poble és situat al pla; l'església parroquial és dedicada a santa Maria (1575-78). En un tossal a l'oest del poble hi ha el santuari marià de Montornès, al lloc on s'aixecà el castell de Montornès (o Puigperdiguers), nucli primitiu de la població. El municipi també comprèn el veïnat de Rubials. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla de Pontós, la  (Pontós, Alt EmpordàCaseria.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPobla de Pradell, la  (Penelles, Noguera)  Antic terme rural del pla d'Urgell, prop del poble.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla de Rocamora, la  (Daia Nova, Baix Segura)  Poble (cast: La Puebla de Rocamora), situat a l'esquerra del riu. L'antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova. Pertangué als marquesos de Rafal. Fins l'any 1974 formava un municipi independent.

95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pobla de Rocamora, marquesat de la  (País ValenciàTítol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Via-Manuel i marquesa de Rafal. Passà als Pardo i als Barroeta.

96 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaPobla de Roda, la  (RibagorçaMunicipi: 118,53 km2, 743 m alt, 288 hab (2014), (o Isàvena, cast: Isábena). Situat a la ribera d'Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls. Només la meitat del terme es aprofitat per a l'agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L'activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. L'any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980). El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l'antiga quadra de Sant Marçal. Àrea comercial de Graus. Ajuntament (en castellà)

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPobla de Rugat, la  (Vall d'AlbaidaVeure> Pobla del Duc, la.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del RacóPobla de Sant Miquel, la  (RacóMunicipi: 63,72 km2, 1.000 m alt, 71 hab (2014), (cast: la Puebla de San Miguel). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb l'Aragó i accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de la Matanza (on hi ha el puig de Calderon, de 1.839 m alt, el punt més alt del Païs Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l'àrea forestal i gran extensió de matollar. Els conreus és limiten a un 12% del territori, dedicats sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia de la llana (en regressió) aprofita els pasturatges locals. Pateix un procés de despoblament des de mitjan s XX, té la densitat més baixa de tot el País Valencià. La vila és a la capçalera de la rambla d'El Val, afluent del Túria; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Ajuntament (en castellà)

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàPobla de Segur, la  (Pallars JussàMunicipi: 33,79 km2, 524 m alt, 3.016 hab (2015). Situat a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, a la zona de contacte entre l'alta muntanya i la conca de Tremp, al nord-est d'aquesta ciutat, al límit amb el Pallars Sobirà, per la serra de Peracalç. L'agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del Flamicell (farratges, prats, fruiters i cereals), però la seva importància econòmica ha minvat davant el desenvolupament de les activitats industrials (tèxtil, de la fusta, alimentàries, etc). Central hidroelèctrica. Hi té una certa rellevància el turisme gràcies a la proximitat dels Pirineus. Important augment demogràfic durant el s XX. Al poble destaca l'església parroquial, neoclàssica. El terme comprèn a més els pobles i despoblats recents del Puig de Segur, Montsor, Puimanyons, Sant Joan de Vinyafrescal, la caseria deInici página Gramuntill i l'antic monestir de les Maleses. És centre d'una àrea comercial que comprèn les valls més septentrionals de la comarca. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Els Raiers

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaPobla de Vallbona, la  (Camp de TúriaMunicipi: 33,1 km2, 102 m alt, 22.730 hab (2014), (ant: la Pobla de Benaguasil). Situat a l'esquerra del Túria, el terme és planer i solament és accidentat per alguns turons calcaris al nord-oest. L'agricultura de regadiu ocupa la major part de les terres conreades, i és possible gràcies als regatges derivats del Túria i per mitjà de pous; els principals conreus són les taronges i les cebes; de secà s'hi conreen principalment garrofers. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Sobresurt la indústria de la construcció, la tèxtil i l'electrònica. Hi té una certa importància la funció residencial i d'estiueig. Població en ascens. La vila és al límit tradicional entre el secà i el regadiu. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Jaume. El terme comprèn també el barri de les Ventes de Vallbona, la masia de la Casablanca i la urbanització residencial de la Casa d'Alcedo. L'any 1958 li fou segregat l'actual municipi de l'Eliana. Ajuntament

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla del Bellestar, la  (Vilafranca del Maestrat, Alt MaestratPoble (o Sant Miquel de la Pobla), a l'esquerra del riu de les Truites, límit amb Aragó. La seva església (Sant Miquel) conserva l'important retaule gòtic (s XV) de Sant Miquel, de Bernat Serra.

102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaPobla del Duc, la  (Vall d'AlbaidaMunicipi: 18,48 km2, 243 m alt, 2.510 hab (2014), (ant: la Pobla de Rugat). Situat al centre de la comarca, entre la vall d'Albaida i la conca de la Safor, al nord-est d'Ontinyent. Més de les dues terceres parts del terme estan conreades, i l'agricultura, de secà, és la principal font de riquesa, amb predomini dels conreus de tipus mediterrani; el principal és la vinya, en règim de monocultiu. Hi ha granges avícoles i de porcs. Indústria alimentària (preparació i comercialització de raïm de taula). La vila és a la plana; església parroquial de Santa Maria (sInici página XVIII). El terme comprèn el despoblat de Rafalgani. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Ajuntament (en castellà)

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pobla d'en Taudell  (Mont-roig del Camp, Baix CampDespoblat. Esmentat encara el s XVIII.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pobla d'Esplugues, la  (Ribera AltaVeure> Pobla Llarga, la.

105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaPobla Llarga, la  (Ribera AltaMunicipi: 10,16 km2, 29 m alt, 4.524 hab (2014), (ant: la Pobla d'Esplugues o la Pobla de l'Ardiaca). Situat a la plana al·luvial dreta del Xúquer i del riu d'Albaida. Accidentat a l'est per la Serratella. Les sèquies derivades de l'Albaida hi fan possible l'agricultura de regadiu, que es destina principalment al conreu de tarongers, hortalisses i fruiters. Hi té una certa importància la cria de conills. Entre les activitats industrials hi sobresurten les derivades de l'agricultura (dels cítrics sobretot). El poble és a la plana. Església parroquial de Sant Pere (s XVII), molt restaurada posteriorment. El municipi comprèn també les caseries d'Esbrí i de Montflorit i l'enclavament de la Mànega. Àrea comercial de Xàtiva. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga). Ajuntament - IES Pere d'Esplugues

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pobla Tornesa, baronia de la  (Benicàssim, Plana Alta)  Jurisdicció senyorial. Centrada en el castell de Montornès, que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim. El 1515 fou comprada pels Casalduc. El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d'En Galceran. La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa. El títol continua en llurs descendents,Inici página cognominats Vallès.

107 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaPobla Tornesa, la  (Plana AltaMunicipi: 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014). Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l'Arc; accidenta també el terme, a l'oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d'un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l'esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d'àrea forestal (pinedes). L'agricultura és bàsicament de secà, s'hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d'horta. Indústria de materials de la construcció. El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel (s XVIII), d'una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pobla Vella, la  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Raval.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Població, Joan Martí  (València, s XVI)  Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l'elogia prop d'Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista. Estigué al servei de l'inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d'hispànics protegits per la reina de França Elionor d'Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França. Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556).

Anar a:    Plans ]    [ Plas ]    [ Platja L ]    [ Pli ]    [ Pobla ]    [ Pobla de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons