|
|
|
Anar a: [ Poble ] [ Poblenou ] [ Poblet ] [ Poc ] [ Poci ] [ Polit ] L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa. (Voltaire) 1 ANDORRA - PUBLICACIÓ Poble Andorrà, El (Andorra la Vella, 1/des/1974 - ) Diari. És el primer del Principat d'Andorra i també el primer editat en llengua catalana després de la guerra civil espanyola. El 1977 passà a setmanari i després s'ha difós sovint lligat a d'altres diaris ("El Noticiero Universal", "Diario de Barcelona", "Avui"). 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Baix, el (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Baix, el (la Vall de Laguar, Marina Alta) Veure> Campell. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Baix, el (Marina Baixa) Veure> Tàrbena. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Dalt, el (Marina Baixa) Veure> Benimantell. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Dalt, el (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble de Dalt, el (Tàrbena, Marina Baixa) Veure> Tarbeneta. 9 CATALUNYA - ART Poble Espanyol, el (Barcelona, Barcelonès) Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc. Construït per a l'Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo. Ocupa una superfície de 20.000 m2 i adopta 10 ILLES BALEARS - ART Poble Espanyol, es (Palma de Mallorca, Mallorca) Conjunt monumental, a imitació del de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia. Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d'edificis, majoritàriament d'Andalusia i Castella. Té una sala de congressos. Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d'informació i turisme. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poble Nou de la Mar, el (València, Horta) Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n'era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a València el 1897. Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d'esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poble Sec, el (Igualada, Anoia) Barri de la ciutat, dit també de Sant Magí, format a banda i banda de la carretera de Manresa. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poble Sec, el (Barcelona, Barcelonès) Veure> Poble-sec, el (barri de la ciutat). 13 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Poble Valencià, El (València, 31/mar/1917 - 7/nov/1931) Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31/mar a 5/mai/1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors. Reaparegue el 1931 (4/jul - 7/nov), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou, el (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Raval de la vila. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou, el (Alcàsser, Horta) Barri del municipi, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Picassent. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou, el (Manresa, Bages) Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del s. XIX. El 1915 hi fou oberta l'església de Sant Josep. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou, el (Catadau, Ribera Alta) Caseria, a l'oest del poble, vora la carretera de Llíria. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou, el (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Barri marítim, separat del nucli antic pel riu de la Vila. Fou creat el 1806. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou, el (Figueres, Alt Empordà) Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d'Olot. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou, el (Pineda de Mar, Maresme) Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Poblenou, el (Fraga, Baix Cinca) Barri de la ciutat, a la dreta del Cinca. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou, el (Terrassa, Vallès Occidental) Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, al voltant de la carretera de Rellinars i aïllat del centre urbà per la desviació de la riera de Palau. És format principalment per cases d'autoconstrucció i habitat per població immigrant. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou, el (Mutxamel, Alacantí) Veure> Penya-serrada. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Poblenou, es (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Veure> colònia de Gatamoix. 26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou de la Corona, el (Horta) Veure> Llocnou de la Corona. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou de la Salut, el (Sabadell, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, situat al nord-est de la ciutat, a 5 km del centre. S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell. Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta. Els terrenys eren d'un sol propietari, que els anà venent les parcel·les a terminis. Segons el pla general d'urbanisme vigent no s'hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou de Llers, el (Llers, Alt Empordà) Raval de la vila, al sud del nucli urbà. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblenou de Sant Rafael, el (Cocentaina, Comtat) Llogaret, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de l'Ull del Moro. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblenou del Delta, el (Amposta, Montsià) Poble agrícola, creat pel Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta, en la zona d'arrossars del delta de l'Ebre. Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobles, les (Aiguamúrcia, Alt Camp) Poble, al nord-est de Santes Creus, a la dreta del barranc de Pigot (afluent, per l'esquerra, del Gaià). La parròquia fou segregada de la de Santes Creus el s XIX. 34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pobles, les (Illes Balears) Nom genèric amb el qual hom coneix les fundacions medievals de poblats a l'illa de Mallorca, arrel de les ordinacions del rei Jaume II de Mallorca. Promulgades el 1300 i elaborades abans del 1285, hom pot incloure-hi poblacions com Llucmajor, Manacor, Binissalem, Felanitx, Sant Joan o Sa Pobla, caracteritzades per un urbanisme de traçat regular, que admet una clara relació amb el fenomen contemporani de les bastides franceses. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poble-sec, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, situat als vessants septentrionals de Montjuïc, entre el Morrot i la plaça d'Espanya. És mixt d'habitatge i indústria i és habitat principalment per menestrals i obrers. Es començà a formar entre el 1856 i el 1867 amb la urbanització del sector situat prop de les Hortes de Sant Bertran, fora ja del projecte d'eixample de Cerdà; no fou legalitzada fins el 1907. El nom oficial fou l'eixample de Santa Madrona. Format per carrers estrets amb fort pendent, des del començament del s XX hi hagué importants nuclis de barraques a la part alta del barri. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblet, el (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Caseria, prop del límit amb el terme de la Font de la Figuera (Costera). 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblet, el (Barcelona, Barcelonès) Nom donat al començament del s XX al sector de l'Eixample, dins l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la 40 CATALUNYA - ART
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poblet, vall de (l'Espluga de Francolí / Vimbodí, Conca de Barberà) Paratge natural d'interès nacional, que ocupa 2.477 ha dels dos municipis. Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984. El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l'entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica. L'any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblet de les Cases, el (Altea, Marina Baixa) Veure> Altea la Vella. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poblet dels Ferrers, el (Bocairent, Vall d'Albaida) Caseria, al sud-oest de la vila, prop del límit amb el 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poblet i Orriols, Miquel (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1928 - ) Ciclista. Actiu del 1944 al 1962, guanyà 22 títols espanyols, 34 etapes de la Volta a Catalunya, 3 etapes del Tour de França i 22 etapes del Giro d'Itàlia. Assolí dues victòries a la cursa Milà-San Remo i fou guanyador d'unes altres de clàssiques, com el Midi Libre i la París-Roubaix. Ha estat president de la Federació Catalana de Ciclisme. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobleta d'Alcolea, la (Morella, Ports) Poble (o la Pobla d'Alcolea), 18 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobleta de Bellveí, la (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L'església és dedicada a sant Feliu. El lloc té el seu origen en l'antic poble de Bellveí. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobleta de la Granadella, la (Garrigues) Veure> Bellaguarda. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pobleta de Mafumet, la (Tarragonès) Veure> Pobla de Mafumet, la. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobleta de Portaceli, la (Serra de Portaceli, Camp de Túria) Masia i antic llogaret, al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l'orde del Císter. Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli. Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta., transformat el s XIX en una explotació agrícola privada. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pobleta del Riu, la (Morella, Ports) Caseria, situada a l'oest de la ciutat, a la vall del Bergantes, vora el 53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pobra, na (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illot (24 m alt) de l'arxipèlag de Cabrera, al sector més septentrional, entre na Plana i l'illot Pla. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poc, Pere Joan (Barcelona, s XVI) Mestre argenter. Establert a Barcelona durant part de la seva vida, per bé que n'estigué absent del 1551 al 1587. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poc, Reginald (Planoles, Ripollès, s XVII) Eclesiàstic i escriptor. Frare dominicà. És autor dels llibres hagiogràfics dedicats a sant Galderic del Canigó, sant Magí i sant Medir. Foren publicats pels anys 1627-30. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poca i Gilabert, Jaume (Mollerussa, Pla d'Urgell, 1893 – Barcelona, 1968) Flautista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou flautista de l'Orquestra Pau Casals, amb la qual actuà com a solista a Barcelona i a París. Més tard ho fou de la Banda i de l'Orquestra Municipal de Barcelona. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (Fonollosa, Bages) Raval, al nord del poble. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (Maià de Montcal, Garrotxa) Veïnat. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (Vallgorguina, Vallès Oriental) Veïnat, al nord del poble. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Veïnat, molt pròxim al poble. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (Llagostera, Gironès) Veïnat (o Fonolleres), prop de la vila. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Veïnat. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina, la (Arbúcies, Selva) Veïnat, al nord-oest de la vila. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pocafarina del Mallol (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veïnat de l'antic mun. de Sant Privat d'En Bas. 69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pocets, pic de (Alta Ribagorça) Cim (3.375 m alt) de la comarca, al Pirineu central, al límit amb Sobrarb (Aragó). És el segon pic en elevació dels Pirineus. El contacte entre el duríssim granit i les calcàries paleozoiques originà una aurèola metamòrfica on es filtren aigües que, seguint les calcàries per sota el granit, ressorgeixen al riu d'Estós, afluent de l'Éssera (vessant benasquès), tot i originar-se a la conca del Cinca (vessant sobrarbès). És la culminació de quatre línies de crestes d'uns 3.000 m alt. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poch, Jeroni (Fortià, Alt Empordà, s XVII - Catalunya, s XVII) Metge. És autor del notable tractat De naturae malitia aetatem superante et de importantia ad copulam carnalem, estampat a Girona el 1637. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poch i Aguilà, Pelagi (Barcelona, 1899 - s XX) Químic. Fou catedràtic d'anàlisi química i un dels animadors del pla d'investigació del Laboratori d'Investigacions Físiques de Madrid. És autor de treballs remarcables sobre electròlisi. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poch i Carles, Ricard (Barcelona, 1855 – 1878) Escriptor. Figurà al grup inicial de l'associació patriòtica Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "Lo Nunci". Traduí en vers Les lamentacions de Jeremies, premiada als Jocs Florals de 1877. És autor d'algunes obres teatrals: Diners o la vida!, Pescar a l'encesa i Joves del dia. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poch i Comas, Àngels (Terrassa, Vallès Occidental, 1948 - ) Actriu. Cursà els estudis d'interpretació al Centre Dramàtic del Vallès. Debutà professionalment l'any 1979 en Bestiari, L'oncle Vània i Tafalitats, obres dirigides per Pau Monterde. D'ençà d'aleshores ha participat en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars (1990), Carícies (1992), Morir (1998), La corona d'espines (1994), any en què li fou atorgat el premi de la Crítica, Els gegants de la muntanya (1999), Tartuf o l'impostor (2000), Enric IV, La comèdia dels errors (2000), Dissabte, diumenge i dilluns (2002), Primera plana (2003), El cafè de la Marina (2003), L'oncle Vània (2004), 16. 000 pessetes (2005). La temporada 1997-98 fou guardonada amb el premi Margarida Xirgu. També ha treballat en cinema i televisió, on destaquen les produccions de TVC Estació d'enllaç i la sèrie de Dagoll Dagom La memòria dels cargols, i la pel·lícula Platillos volantes. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poch i Viñals, Rossend (Barcelona, 1913 – Madrid, 1986) Metge. Catedràtic d'oto-rino-laringologia a Granada (1953), Sevilla i Madrid. És autor d'una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l'audiometria supraliminar (1956); l'explotació funcional auditiva (1958) i els aspectes terapèutics. Dirigí "Progresos en ORL, y patología cervicofacial" (1978). 77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pociello (la Vall de Lierp, Ribagorça) Despoblat. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poculull, Joan (Barcelona, s XIII – s XIV) Mercader i diplomàtic. El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l'Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309. Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abü Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7/gen/1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Puculull tornava a trobar-se a Bugia. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pocurull i Vilagrassa, Josep (Lleida, s XVIII) Monjo cistercenc. Fou prior de Poblet i tingué fama de bon predicador. Autor d'una obra inèdita en nou volums, Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775, i d'un Ramillete de mil flores, en sermones panegíricos y morales, imprès a Barcelona el 1743. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Podu, tuc d'Et (Salardú, Vall d'Aran) Tuc de cap de port del circ de Colomers, entre els antics mun. d'Arties i Tredòs. 82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Poemes (Barcelona, 1963 – 1964) Revista de poesia trimestral, publicada i dirigida per Joan Colomines i Puig. En sortiren vuit números i hagué de desaparèixer per dificultats administratives. Publicava poetes clàssics, consagrats moderns i inèdits. A més una bibliografia de poesia catalana, crítica rigorosa de novetats importants, notes diverses sobre poesia forastera, traduccions i noticiari. Hi col·laboraren importants escriptors i poetes de mitjans del s. XX. 83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Poesia (Barcelona, 1944 – 1945) Revista clandestina. Primera publicació literària catalana de la postguerra. Editada per Josep Palau i Fabre. Publicà vint números, impressos en paper de fil i amb un tiratge de cent exemplars, numerats. Carles Riba, J.V. Foix, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Joan Perucho i altres poetes hi col·laboraren. Inserí també alguns textos en castellà, francès i gallec. Dedicà números monogràfics a Rosselló-Pòrcel, al superrealisme, la tanka i la poesia femenina. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pois, mall d'Es (Viella, Vall d'Aran) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro (o tuca Forcanada), entre la vall de Molieres i la vall d'Es Pois, centrada a l'estanyet d'Es Pois, l'emissari del qual, el barranc d'Es Pois és la capçalera del riu d'Et Joeu. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pol, Bernat Joan (Illes Balears, s XVI – s XVII) Jurista. Fou regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller del rei Felip II. És autor de les Noves ordinacions, estils i pràctica, així en les causes que poden evocar-se a la Reial Audiència, per sa Majestat instituïda i erigida, altament anomenada de la Rota, en la ciutat i regne de Mallorca (1618). Aquesta obra fou reimpresa al llibre Ordinacions, d'Antoni Moll (1663). 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pol i de Quimbert, Manuel Rafael (Maó, Menorca, s XVIII - Catalunya, s XIX) Espia. Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i col·laborà en el diari liberal "Tertulia Patriótica Mahonesa". Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d'Urgell li confià diverses missions, algunes a França. Capturat pels liberals (oct/1822), es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d'eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic (fins i tot el bisbe mateix de Vic, R. Strauch) amb la Regència d'Urgell. Mai no ha estat aclarit si era veritablement liberal o no. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pol i Juan, Antoni (Illes Balears, s XIX – s XX) Polític republicà i folklorista. El 1899 era secretari del Centre d'Unió Republicana de Palma. El 1917 participà en el Bloc Assambleista i tingué una actitud propera al regionalisme. Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona (1916), Da Mallorca. Costumbres, recuerdos y curiosidades (1915-16), Folklore musical mallorquín (1926). 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Pola, torre de (Tossa, Selva) Antiga torre de la Costa Brava, s'aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al nord (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al sud. 90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Polida, cova de na (es Mercadal, Menorca) Cova natural marina, situada a la costa septentrional, a sa Mola de Fornells. Hi ha formacions estalactítiques. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Polig (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble, situat en un altiplà, a l'interfluvi del Segre i el Rialb, a 1 km a llevant de la Torre de Rialb, centre del municipi i de la parròquia de Polig. 93 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Polig (Cameles, Rosselló) Llogaret, al nord del cap del municipi, a l'extrem nord-est dels Aspres. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Polinyà, mestre de (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim, del corrent francobizantí. Se li atribueixen les pintures de Sant Esteve de Polinyà, la decoració dels absis laterals i de la volta del creuer de l'església de 94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
95 CATALUNYA - MUNICIPI
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 ANDORRA - POLÍTICA Politar Andorrà (Andorra, 1763) Compilació dels costums de les Valls d'Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d'Andorra. L'autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest' d'Antoni Fiter i Rossell. És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l'autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans. 98 CATALUNYA NORD - CULTURA Politècnica dels Pirineus Orientals, Associació (Perpinyà, 1878 - ) Entitat cultural. Fundada per l'enginyer Alexandre Henrion. Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l'Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presidí l'associació des del 1953. Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l'àmbit dels Països Catalans. 99 CATALUNYA - POLÍTICA Política Interior, Conselleria de (Catalunya, 14/abr/1931 - 28/abr/1931) Nom que tingué la Conselleria de Governació de la Generalitat. 100 CATALUNYA - POLÍTICA Política Lingüística a Catalunya, llei de (Catalunya, 30/des/1997 - ) Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l'ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicació 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Poll, Bernat Joan (Illes Balears, s XVI) Jurisconsult i doctor en drets. Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II. Arran de la creació de l'audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d'aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi: Noves ordinacions, stils i pràctica..., publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poll, mas del (Llíria, Camp de Túria) Veure< Mas del Poll, el. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pollac, Berenguer de (Catalunya ?, s XII) Cavaller català o llenguadocià. Es distingí molt en la presa de Tortosa (1148), sota el regnat de Ramon Berenguer IV. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat, junt amb les d'altres cavallers. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pollarosa, la (Salomó, Tarragonès) Masia i antic terme. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
106 ILLES BALEARS - MUNICIPI
107 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pollença, badia de (Alcúdia de Mallorca / Pollença, Mallorca Septentrional) Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l'angle nord-est de l'illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l'extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d'Alcúdia, l'extrem del qual és el cap des Pinar. 108 ILLES BALEARS - ART Pollencina, Escola (Pollença, Mallorca, 1914 - ) Grup informal d'artistes. L'integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l'entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa. Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí. 109 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pollès i Vivó, Bonaventura (Barcelona, 1857 – Sevilla, Andalusia, 1919) Arquitecte. Estudià a Madrid i Barcelona i es titulà el 1880. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), dirigí la construcció de l'Hotel Internacional, segons el projecte de Domènech i Montaner. Fou arquitecte municipal de Madrid. També es distingí com a aquarel·lista. 111 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA
113 ALGUER - GEOGRAFIA Pòllina, cap de (l'Alguer, Sardenya) Cap de la costa occidental de l'illa, límit meridional del municipi. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Poble ] [ Poblenou ] [ Poblet ] [ Poc ] [ Poci ] [ Polit ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Poble Català, El
Poblenou de Benitatxell, el
Poblet, bosc de
Poblet, monestir de
Poblet i Guarro, Josep Maria
Polinyà del Vallès
Pollença
Pollestres
Polls i Condom, Esteve