|
|
|
Anar a: [ Pons i A ] [ Pons i I ] [ Pons i T ] [ Pont ] [ Pont de B ] [ Pont i ] Quan escric intento transmetre el que tinc a dins, i només seria capaç de fer-ho en la meva llengua. (Els Beerten) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Álvarez, Joan (Ciutadella, Menorca, 1946 - ) Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix. El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l'Scala de Milà. El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons i Arnau, Francesc (València, 1886 – Madrid, 1953) Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla, n'esdevingué gendre. Féu paisatges, composicions, retrats, flors, etc, amb un estil derivat del mestre però tenyit d'un aristocratisme convencional. Residí un quant temps a Barcelona, on exposà a les Galeries Laietanes (1936), i 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons i Boigues, Francesc (Carcaixent, Ribera Alta, 1861 – Madrid, 1899) Bibliògraf i arabista. D'una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid (1885). El 1886 ingressà al cos d'arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid. La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles (1897). Des del 1887, publicà regularment articles sobre la història del País Valencià a la revista valenciana "El Archivo". Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l'obra d'Ibn Tufayl, Hayy ibn Yaqzän (1900). 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Bonet, Miquel (s'Alqueria Blanca, Mallorca Oriental, 1/feb/1928 - ) Narrador i erudit. Llicenciat en filologia romànica, des del 1981 fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles a l'Institut Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca). Ha obtingut el premi Ciutat de Palma de novel·la amb El poble (1964) i el premi Ciutat de Manacor amb Cèdules personals (1967). El 1981 publicà Quatre narracions, contes premiats a diferents indrets. Col·laborà a diverses revistes amb treballs de caràcter històric, folklòric, bibliogràfic, etc. En col·laboració ha redactat una Guia bibliogràfica de llengua i literatura catalana per a les Illes Balears (1981). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Cirac, Antoni (Maella, Matarranya, 1921 – Barcelona, 1998) Vidrier. Residí a Barcelona des de petit. De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l'art de la talla del cristall (copes d'ornament, joies, quadres, etc). Ha emprat moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits. Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac. Hom li ha dedicat el film Las mans de Pons Cirac (1967), de J.F. de Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l'ànima enlairada, de Garcia i Sánchiz. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i d'Esquerrer, Lluís (Montclar de Berguedà, Berguedà, s XVII - Solsona, Solsonès, 1685) Prelat. Era frare benedictí. Fidel a a Felip IV, abandonà el monestir de Ripoll, on vivia, durant la guerra dels Segadors. Fou abat del monestir d'Arles. El 1664 rebé el nomenament de bisbe de Solsona, com a successor de Francesc Roger. Féu editar les Constitucions promulgades anteriorment a la seva diòcesi, i un Ritual del papa Pau V. Celebrà dos sínodes diocesans. Fou succeït per Manuel d'Alba. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Enrich, Josep (Manresa, Bages, 1811 – Barcelona, 1893) Industrial. Organitzà diverses fàbriques de filats i teixits de cotó a Sallent (1845), Navarcles (1851), Sant Joan de Vilatorrada (1852) i Manresa (1853). El 1876 fundà la Colònia Ponç de Puig-reig (Berguedà). Fou fundador i director de la Caixa d'Estalvis de Manresa i promotor dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa per Manresa i de Manresa a Berga. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Esquerra, Alfons (Sito Pons) (Barcelona, 1960 - ) Motociclista. Assolí dos títols mundials de 250 cm3 el 1988 i el 1989, primer espanyol a fer-ho en les grans categories. El 1990 es passà a 500 cm3, però un any després anuncià la seva retirada de la competició com a pilot i formà la seva pròpia escuderia, amb pilots de la importància d'A. Crivillé i C. Checa. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Fàbregues, Benet (Palma de Mallorca, 1853 - 1922 ?) Polític, historiador i arxiver. Director d'"El Eco de la Juventud" (1869), "El Comercio" (1880), "La Autonomía" (1883), "Las Baleares" (1890), "El Liberal Palmesano" (1896) i "El Ideal" (1910). Fou membre de nombroses corporacions. Entre la seva copiosa producció historiogràfica cal destacar Dictamen sobre los varones ilustres de Mallorca, Guía municipal de 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons i Forés, Carles (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1955 – València, 1999) Actor. Treballà en teatre, cinema i televisió. En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata, que el consagrà com a actor, Terentius, Puja't al carro, sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L'aniversari de Don Eduardo, homenatge a Eduard Escalante. En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez, dirigida per Berlanga. Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil. És considerat l'introductor del teatre en l'ensenyament a Castelló, tant a l'escola com a la universitat. Creà diverses companyies de teatre a Castelló, com la Xula Companyia de Comèdies. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Fuster, Bonaventura (Manresa, Bages, 1784 – 1857) Poeta. Germà de Lluís Gonçaga. Conreà la poesia en català. Figura al recull Los Trobadors Nous, editat per Manero i seleccionat per Bofarull el 1858. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Fuster, Lluís Gonçaga (Manresa, Bages, 1802 – 1873) Advocat. Germà de Bonaventura. Exercí la carrera a Barcelona. Presidí els Jocs Florals de 1861 i hi féu un discurs notable. En són conegudes diverses poesies. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Guimerà, Miquel (Barcelona ?, s XIX - l'Havana, Cuba, 1870) Metge. Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1846. Hi publicà "El Telégrafo", periòdic de tema mèdic i farmacèutic (1847-48), i obres pedagògiques, treballs, etc, com De las calenturas intermitentes en Barcelona (1849), a més de diverses traduccions d'obres estrangeres importants. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Iranzo, Isabel (Barcelona, 1912 - Rio de Janeiro, Brasil, 2002) Pintora i gravadora. Formada a l'Escola de Llotja i a l'Escola Industrial de Sabadell, el 1947 es traslladà al Brasil, país del qual es nacionalitzà. La seva obra, de forta personalitat, és propera a la nova figuració, amb elements presos de l'informalisme. Ha exposat arreu del món i ha rebut nombrosos premis internacionals, com el de la II Biennal de Mèxic (1960) i el de gravat a la XI Biennal de Sâo Paulo (1971). 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Joanmiquel, Joan (Verges, Baix Empordà, 1944 - ) Instrumentista i compositor. Ha estat membre de diverses cobles. Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès. Algunes de les seves obres més representatives són: L'estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d'argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i López-Lamela, Aurora (Barcelona, 1936 - ) Dansarina. El 1950 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu, l'any següent passà a ésser-ne solista i el 1953 ascendí a primera ballarina titular. El 1969 participà com a artista invitada en el Ballet de l'Òpera de Sofia, a Bulgària. Ha estat condecorada amb la medalla del Gran Teatre del Liceu, entre d'altres. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Marquès, Fèlix (Palma de Mallorca, 1910 – 1970) Advocat i polític. Membre del partit regionalista, fou regidor de l'ajuntament de Palma durant la República. Advocat de prestigi i especialista en dret foral balear, fou degà del Col·legi d'Advocats de Balears en 1956-61. Relacionat amb l'oposició democrata-cristiana al franquisme, participà en la reunió de Munic de 1962, després de la qual fou desterrat a les Canàries. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Marquès, Joan (Sóller, Mallorca, 1894 - Palma de Mallorca, 1971) Escriptor i erudit. Fou un dels puntals del mallorquinisme literari, des d'un angle històric i d'erudició. Especialitzat en arxivística, publicà 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Martí, Jaume (Gràcia, Barcelona, 1855 – Girona, 1931) Dibuixant i pintor. Era nebot i deixeble de Martí i Alsina. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Martorell, Joan (Illes Balears, s XX - ) Escriptor. És autor del recull poètic Clavell de venes (1951). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Massana, Josep Veure> Ponç i Maçana, Josep. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Mir, Agustí (Barcelona, 20/jun/1947 - ) Periodista i escriptor. Ha estat redactor d'"El Noticiero Universal", de "Destino" i director d'"Oriflama", a més de col·laborar en nombroses publicacions. El 1976 s'incorporà al diari "Avui" a la secció de cultura i fins el 1996 fou subdirector, que compaginà amb la seva columna "Figures, paisatges", que obtingué el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1991. Ha publicat els llibres de poemes, de narrativa, el llibre de memòries Converses amb Frederica Montseny (1977), i les biografies: Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994), Pere Calders, veritat oculta (1998) i Maria Aurèlia Campmany. L'època d'una dona (2000). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Montells, Pere (Barcelona, 1838 – Madrid, 1902) Jurista i polític. Col·laborà amb la junta revolucionària del 1868. Membre de la comissió de codis d'Ultramar i magistrat de l'Audiència de Madrid, fou també diputat a les corts. Escriví en nombrosos periòdics de Madrid i de Barcelona, ciutat on dirigí el setmanari "La Bomba". És també autor de les obres de teatre: L'arrencaqueixals, Un barret de pega i Les dues Tereses. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Pastor, Antoni (Palma de Mallorca, 1888 – 1976) Historiador i eclesiàstic. Gran investigador de la història de Mallorca, pertanyia a l'Institut Històric de Provença i al CSIC. Col·laborà a "Hispania" i a d'altres revistes especialitzades. Edità alguns textos històrics: el Menyspreu del món, d'Olesa, les Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XII-XIV), el Dietari del doctor Joaquim Fiol (1782-88); publicà treballs històrics, com els Pregons del segle XVI a Mallorca, Dos estatuts del govern de Mallorca (1398-1440), Règim polític de Mallorca del segle XIV, Biografia de Pere d'Alcàntara Penya, Ordinacions gremials (segles XIV-XV), Los judíos del reino de Mallorca durante los sigles XIII y XIV (dos volums, 1957-60), el llibre de divulgació Historia de Mallorca (dos volums, 1963-65) i la novel·la Besllums (1951), on reconstrueix el 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Pons, Damià (Campanet, Mallorca Septentrional, 22/oct/1950 - ) Historiador de la literatura, crític i poeta. Llicenciat en filologia catalana, és professor universitari i catedràtic d'institut. Com a erudit ha publicat diversos treballs sobre cultura i societat a Mallorca a la fi del s. XIX i primer terç del XX. També ha exercit amb assiduïtat la crítica literària en la premsa i ha estat animador dels grups poètics joves mallorquins, sobretot en la primera meitat de la dècada dels 70. Ha escrit llibres de poesia. El 1999 fou nomenat conseller d'educació i cultura del govern de les Illes Balears. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Sala, Ventura (Barcelona, 25/jul/1945 - ) Realitzador cinematogràfic. Iniciat el 1965 en el món del teatre, el 1978 dirigí el documental Ocaña, retrato intermitente (1978), al qual seguiren una sèrie de films adscrits a la comèria: El vicari d'Olot (1980), La rossa del bar (1986), Puta misèria! (1989), Què t'hi jugues, Mari Pili? (1991), Rosita, please (1993). A partir d'El perquè de tot plegat (1994) inicià una nova etapa caracteritzada per les adaptacions literàries: Actrius (1996), Carícies (1997) i Amic/Amat (1998). El 1998 fou elegit vicepresident de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pons i Samper, Josep (Elx, Baix Vinalopó, 1855 – Madrid, 1930) Metge i escriptor. Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas (1884), Fibras que laten (1885), No hay corona sin espinas (1892), La razón cantada (1911), El país natal (1910), Pleamar (1924), la llegenda en prosa La caída de un coloso (1894) i el drama El bastardo (1918). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Sanjinés, Jordi (Barcelona, 1933 - ) Alpinista. Membre del Grup d'Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès i del Grupo Alta Montaña Español, formà part dels organismes tècnics oficials relacionats amb l'alpinisme. Ha realitzat diverses escalades difícils als Dolomites i als Alps, entre les quals destaquen la famosa paret nord del Cervin (1962), de l'Eiger (1964) i les Grandes Jorasses (1967), les dues 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Tàrrech, Marian (Reus, Baix Camp, 1811 – Madrid, 1884) Polític i advocat. Fou assessor jurídic de l'ajuntament de Barcelona. Figurà entre els animadors del partit progressista, fet que li valgué persecucions i el forçà a exiliar-se. Col·laborava a diverses publicacions periòdiques. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Torres, Salvador (Pierola, Anoia, 1858 - Würzburg, Alemanya, 1927) Religiós augustinià i historiador. Professà al convent d'augustinians de Valladolid (1878) i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l'església filipina independent de Gregori Aglipay. Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l'Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà. Des d'aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar centra els seus antics amics. És autor de més de deu obres històrico-polèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Trabal, Joan Baptista (Barcelona, 1855 – 1928) Arquitecte. Format a Barcelona (1872-79) i titulat el 1880. Arquitecte municipal de Barcelona i la Garriga. Catedràtic de fusteria a l'Escola de Belles Arts. És autor d'una interessant monografia sobre el monestir de Santes Creus (1892). Féu un projecte d'urbanització de la plaça de Catalunya de Barcelona (1888). El seu estil és perfectament eclecticista. Entre altres, són obres seves, a Barcelona, les cases Peyra (1893), Dotres (1894), Boera (1893), Pia Batlló (1892), la pròpia (1908), Vives (1894), així com el panteó Cros del cementiri de Sant Gervasi (1894) i el monument a Vicenç Roca i Pi 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pons i Trainier, Simona (Illa, Rosselló, 1898 - 26/mar/1969) Poetessa (o Simona Pons de Gay). Germana de Josep Sebastià Pons. Fou la primera dona que escrigué en català al s XX a la Catalunya Nord. Ha estat premiada en diverses ocasions als Jocs Florals. Ha publicat els reculls poètics Aigües vives (1932), Lluita amb l'àngel (1938), tots dos amb traducció francesa, i La gerra al sol (1965). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Umbert, Adolf (Barcelona, 1873 - s XX) Publicista i advocat. Fou oficial de secretaria al congrés de Madrid i bibliotecari del congrés, des del 1891. És autor de nombroses obres sobre temes polítics del seu temps, entre les quals cal esmentar La política y los partidos (1896), Del regionalismo en Cataluña (1902) i Organización y funcionamiento de las Cortes, según las Constituciones españolas. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons i Vicens, Jaume (Binissalem, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1948) Jesuïta. És autor d'una notable producció d'obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa (1916) i Los tres libros del cristiano (1916, reeditada diverses vegades). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pons i Viladomat, Josep (Puig-reig, Berguedà, 1957 - ) Director d'oquestra. Format a l'Escolania de Montserrat, estudià direcció amb Antoni Ros Marbà i composició amb Josep Soler. Director de la coral Càrmina (1988-90), el 1985 fou cofundador de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, de la qual fou director titular fins el 1997. Fou també director de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (1993-2001) i de l'Orquestra Ciutat de Granada (1994-2004). Des del 1998, fou director principal associat del Gran Teatre del Liceu i el 2010 en fou nomenat director musical, càrrec que assumí a partir de la temporada 2012-2013. Fou director de l'Orquesta Nacional de España de 2003 a 2012. Ha realitzat diversos enregistraments amb aquestes i 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponsa, Maria Lluïsa (Barcelona, 1878 – 1919) Pianista i compositora. Deixebla d'Isaac Albéniz i d'A. Martorell, fundà l'Institut Musical de Barcelona i fou col·laboradora de "Feminal" i d'altres publicacions. Escriví un Himne a Catalunya, cançons i peces per a piano, algunes de les quals signà amb el pseudònim M.L. D'Orsay. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponsatí i Terrades, Josep (Banyoles, Pla de l'Estany, 1947 - ) Artista plàstic. Dedicat especialment a l'escultura, començà realitzant obres en metall i plàstic, d'acurat disseny i estructura molt calculada. Des del 1971 centra la seva producció en una sèrie d'escultures inflables, en les quals utilitzà mòduls de plàstic plens d'heli, que suspesos en l'aire adopten belles i variades formes, com la que elevà el 1977 a Montjuïc. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona i en diverses mostres col·lectives a París, Madrid, Romania, etc. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pons-Estel, Jaume (Campanet, Mallorca, 1793 - Palma de Mallorca, 1862) Frare mercenari. Tingué fama com a orador sagrat. És autor d'estudis històrics referents al seu orde. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponseti, Ignasi Vives Veure> Vives i Ponseti, Ignasi 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ponseti i Prats d'Aledo, Bernadí Josep (Maó, Menorca, 1833 - s XIX) Escriptor. Col·laborà al "Correo de Menorca" i a l'"Eco de Menorca" i a altres publicacions de Madrid, Palma de Mallorca i Barcelona. Traduí al castellà novel·les de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros (1857), Resumen histórico del canto (1858), Memoria sobre la Agricultura romana (1858), Educación de la mujer 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponsgrau, Pere (Vic, Osona, 1701 – Xina ?, 1747) Frare dominicà. El 1730 passà a les Filipines. Després fou missioner a la Xina i al Tonquín. Fou vicari provincial de Trunh Ling. És autor d'algunes obres sobre els màrtis de la Xina. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponsic i de Camps, Ramon de (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental, 1713 – Barcelona, 1775) Cavaller. Fill hereu de Joan de Ponsic i Monjo. El 1735 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys. Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud -amb nombroses citacions clàssiques- i la composició L'anyorança de l'aimat. Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743. El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponsich i Monjo, Joan (Barcelona, s XVII – 11/set/1714) Polític. Pare de Ramon de Ponsic i de Camps. El 1701 era conseller de Barcelona. Fou capità de la Coronela el 1706, durant el frustrat setge de Felip V. Tingué el càrrec de clavari o clauer de la capital. Durant el setge de 1713-14 s'ocupà de serveis de proveïment de la cavalleria de guarnició treballant amb el conseller en cap Rafael Casanova. D'altra banda prengué les armes contra els borbònics i fou alhora capità de la Coronela. Intervingué en nombroses accions de guerra. L'11/set/1714, amb la seva companyia, formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, el qual fou voltat pels borbònics i només una part dels defensors se'n salvaren obrint-se pas a la baioneta. Ponsich restà mort dins el baluard. Després de la capitulacio, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ponsich i Rondes, Pere (Perpinyà, 14/feb/1912 – 23/des/1999) Historiador i arqueòleg. Estudià a Lió i, a 49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pons-Sorolla i Arnau, Francesc (Madrid, 1917 - 5/mar/2011) Arquitecte. Fill de Francesc Pons i Arnau i nét de Joaquim Sorolla. Expert en restauracions, ha publicat articles de la seva especialitat a "Ilerda", "Castillos de España", etc. Director del Museo Sorolla de Madrid des del 1948. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont, Antoni (la Selva de Mallorca, Mallorca, 1500 - Palma de Mallorca, 1580) Eclesiàstic. Pertanyia a l'orde dels trinitaris. Era doctor en ambdós drets i catedràtic d'arts a l'estudi general de Lleida. En 1578 fou nomenat per Felip II arquebisbe d'Oristany (Sardenya). Fra Pont, mogut per la seva modèstia dilatà la seva acceptació fins que s'esdevingué la seva mort. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont, Antoni B. (Cadaqués, Alt Empordà, s XIX - s XX) Metge. El 1886 emigrà a l'Argentina, on assolí un gran prestigi. Els seus estudis sobre la lepra resultaren especialment remarcables. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques. Tornà a Catalunya el 1914. El 1919 fou donat el seu nom a una plaça de Cadaqués. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont, Dionís (Illes Balears, s XVI) Escriptor. Publicà un poema dedicat a cantar la victòria de Lepant sobre els turcs, poc després d'haver-se produït aquella, el 1571. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont, el (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental) Raval de la vila de Sant Celoni, situat a la confluència de la riera de Trentapasses amb la Tordera. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pont, El (Barcelona, 1952 – s XX) Revista literària. Dirigida i creada per Miquel Arimany. De periodicitat mensual en els seus inicis, passà posteriorment a publicar-se irregularment. Hi van col·laborar Carles Riba, J.V. Foix, Pere Calders, Fèlix Cucurull, Tomàs Garcés, Joan Coromines, Manuel de Pedrolo i molts altres escriptors catalans. Publicà números extraordinaris dedicats a Carles Riba i Josep M. López-Picó. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont, Gaietà (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX) Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya. El 1835 era professor subaltern de l'Escola de Nobles Arts. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont, Joan (Cervera, Segarra, 1813 - Igualada, Anoia, 1885) Compositor. Fou organista a Santa Coloma de Queralt, Olesa de Montserrat, Cervera i Igualada. És autor de música sacra. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont, Miquel (Manacor, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1755) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida, que l'influí. Hom conserva d'ell l'Epifania i La Circumcisió (parròquia de Sant Llorenç des Cardassar) i altres obres a esglésies, museus i col·leccions de Palma, Manacor i sa Pobla. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont, Miquel (Catalunya, s XVII) Prelat. Fou bisbe de Girona. Actuà a les Corts convocades al seu temps. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont, Pere (Illes Balears, v 1466 – València, 1545) Eclesiàstic. Trinitari, el 1511 fou nomenat bisbe de Cluensa. Assistí el 1512 al Concili V del Laterà, on fou encarregat de redactar un nou breviari de l'orde: Breviarium (1519, 1528, 1537, 1545). Des del 1519 anà a Mallorca com a bisbe de gràcia. El 1521 actuà com a intermediari entre els jurats de Palma i d'Alcúdia en plena guerra de les Germanies. El 1522, en absentar-se l'inquisidor de Mallorca Arnau Albertí, es féu càrrec interinament del tribunal. Intervingué de nou com a mitjancer entre els agermanats i les tropes reialistes desembarcades a l'illa. 62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Pont, Ramon (Fraga, Baix Cinca, s XIII – Tarragona, 1312) Bisbe de València (1288-1312). Abans del 1280 fou a Roma auditor de la Rota, prelat domèstic del papa i exarca de la marca d'Ancona. Pere II de Catalunya-Aragó el nomenà canceller del regne d'Aragó. Elegit bisbe de València, visità la diòcesi i celebrà sínodes el 1296 i el 1303. Seguint l'exemple d'altres bisbes és féu dominicà (1303) sense deixar el govern de la diòcesi. El rei li encarregà, juntament amb l'arquebisbe de Saragossa, un afer de l'orde del Temple i defensà llur causa al concili de Viena (1311-12). El sorprengué la mort en assistir al concili de Tarragona. Hom li atribueix alguns escrits, com un tractat sobre els sagraments i una relació sobre la causa dels 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont, santuari del (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Santuari (la Mare de Déu del Pont), dins l'antic terme de Lladrós, a la vall de Cardós, a la dreta de la Noguera de Cardós, a l'indret d'un antic pont de tradició romana. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont, Verònica (Palma de Mallorca, s XVII – 1747) Religiosa agustina. Germana de Martí. Escriví una autobiografia. 65 MÓN - PUBLICACIÓ Pont Blau (Mèxic, 15/set/1952 – des/1963) Revista cultural en català. Editada pels catalans exiliats a aquell país, amb un total de 126 números. Dirigida per Vicenç Riera Llorca, duia una completa informació dels esdeveniments culturals de l'àmbit català i als centres catalans d'Amèrica. De la direcció artística en tenia cura l'escultor Josep M. Giménez Botey; Joan B. Climent n'era el regent, i Ramon Fabregat l'administrador. La col·laboració des de l'exili i des de l'interior dels Països Catalans fou molt notable. Hi van escriure, entre d'altres, J. Roure-Torrent, Pere Calders, J.M. Miquel i Vergés, Joan Fuster, Rafael Tasis, Joan Triadú, Manuel de Pedrolo, Maurici Serrahima, Víctor Alba, A. Bladé i Desumvila i Miquel Ferrer. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pònt d'Arròs, Et (Viella, Vall d'Aran) Caseria de l'antic mun. d'Arròs i Vila, al voltant del pont d'Arròs, damunt el riu de Varradòs, per on passa la carretera de Viella a el pont d'Et Rei. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont d'Arsèguel, el (Arsèguel, Alt Urgell) Caseria (hostal i antiga fàbrica de filats de llana), situada vora el Segre, al punt que comunica la carretera de la Seu d'Urgell a Puigcerdà amb Arsèguel. 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont de Cabrianes, el (Sant Fruitós de Bages, Bages) Caseria, situat a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l'antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent de Llobregat i Navarcles (i, a 200 m, encara dels d'Artés i Calders). 72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pont de Ceret, el (Ceret, Vallespir) Barri de la vila, a la vora del Tec, a l'indret de l'antic pont de Ceret (o del Diable), al llarg de la carretera a Prats de Molló. Hi ha l'estació de ferrocarril. 73 CATALUNYA - MUNICIPI Pont de Claverol, el (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (507 m alt) i cap del municipi. El poble és situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, davant de la Pobla de Segur. 74 CATALUNYA - MUNICIPI
75 FRANJA PONENT - MUNICIPI
76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pont de Montfort, el (Valldellou, Llitera) Antic lloc, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Anadí. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont de Rabentí, el (Cercs, Berguedà) Poble, situat a l'esquerra del riu de Peguera (a menys d'un km de la seva confluència amb el Llobregat), prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al sud-est de l'antiga església parroquial de Sant Jordi de Cercs. L'església de Santa Maria, que domina el poble, és l'actual parroquial. Antigament fou un centre d'indústria tèxtil menestral. El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio. 78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pont de Rià, el (Rià, Conflent) Raval, a la dreta de la Tet, que sorgí al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, al voltant del pont que condueix al nucli vell de Rià i de les foneries dels Alts Forns de Rià. 80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pont de Serradui, el (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble, situat vora l'Isàvena, prop del pont que comunica Serradui amb la riba dreta del riu. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont del Príncep, el (el Far d'Empordà / Sant Llogaia d'Àlguema / Vilamalla, Alt Empordà) Veïnat, format al voltant del pont del Príncep, sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d'Alguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres. De població disseminada, s'estén pels tres termes. Els darrers anys hi ha estat instal·lat un polígon industrial. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pont d'Inca, es (Marratxí, Mallorca Occidental) Barri del municipi, del qual és el nucli més important. Situat prop del torrent Gros, al sud-oest del cap del mun, sa Cabaneta, i a prop de Palma de Mallorca, ciutat de la qual ha esdevingut un barri industrial. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont i Clavell, Pere (Catalunya, s XVIII) Frare agustí. És autor de les obres La soberbia francesa humillada y la humildad española exaltada (1792), El amor de Santa María Magdalena (1794) i el tractat 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont i Desmur, Jeroni (Illes Balears, s XVI – s XVII) Escriptor. El 1591 es casà amb una filla del mercader genovès Cesar Facio; el 1598 intervingué a favor dels Rossinyol en les bandositats contra els Anglada. El 1606 escriví uns comentaris a les profecies atribuïdes a Bernat de Mogoda (s XIII) (Borró de l'explicació de un pronòstic d'un cavaller astròleg dit Bernat de Mogoda), interessant font històrica sobre les Germanies a Mallorca, rèplica, segons consta al pròleg, a uns comentaris anteriors encarregats el 1576 pel lloctinent Miquel de Montcada a un anònim sacerdot nonagenari. Comentaris i profecies foren publicats el 1868. No seria impossible que es tractés d'un cas de falsificació, corrent a l'època, i que el mateix Jeroni Pont fou l'autor de tot. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont i Gol, Josep (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1907 – Lleida, 1995) Eclesiàstic. Estudià filosofia i dret canònic a Roma, s'hi doctorà en teologia i hi fou ordenat el 1931. Fou vicari d'Anglesola (Urgell). Des del 1939 fou professor al seminari de Solsona. El 1951 fou promogut al bisbat de Sogorb-Castelló. Intervingué brillantment en el concili Vaticà II i va publicar la pastoral L'Església davant el Concili (1962), una de les més importants sobre aquest tema. El 21/gen/1971 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Per raons d'edat, cessà al front de l'arquebisbat el 1983. També fou president de la Conferència Episcopal Tarraconense. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pont i Ibáñez, Jaume (Lleida, 24/mar/1947 - ) Poeta, professor i crític. Es llicencià en filologia hispànica en la Universitat de Barcelona i n'esdevingué professor. Després fou lector de castellà de la universitat de Poitiers. Ha col·laborat com a crític literari en moltes revistes especialitzades i en el diari "Avui". Des del 1979 dirigí "Quaderns de Ponent". En col·laboració amb J. Marco és autor de La nova poesia catalana (1980). La seva obra poètica reflecteix una de les experiències més rigoroses i profundes de la poesia catalana actual. 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont i Llodrà, Antoni Josep (Manacor, Mallorca, 1852 - Llucmajor, Mallorca, 1931) Sacerdot i músic. Fundador, juntament amb Antoni Noguera, de la Capella de Manacor l'any 1897. Fou director de la capella musical de la catedral de Palma de Mallorca. Va recollir moltes melodies tradicionals mallorquines, algunes de les quals foren publicades posteriorment al Cancionero musical español, de Felip Pedrell. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pont i Perelló, Martí (Palma de Mallorca, s XVIII – 1766) Escriptor. Augustinià (1694), és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i de gran nombre de composicions poètiques en català, que és conserven inèdites. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontarró, el (Martorell, Baix Llobregat) Barri de la ciutat, a l'esquerra de l'Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontarró, el (la Secuita, Tarragonès) Masia i antic terme. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontaut (Bausén / Canejan, Vall d'Aran) Caseria, vora la Garona, al límit dels dos municipis. 104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ponte d'Albaret, Antoine-Marie de (Pinerolo, Itàlia, 1691 - Perpinyà, 1750) Fill d'Étienne de Ponte d'Albaret. Fou cavaller del rei de França i exercí el càrrec de primer president del Consell Sobirà del Rosselló, per renúncia del seu pare (1718), fins al 1750, i el d'intendent. Deixà dos fills: Joan Francesc i Lluc de Ponte 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ponte d'Albaret, Étienne de (Pinerolo, Itàlia, 1652 – Perpinyà, 1727) Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718). Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d'aquestes guarnicions. És autor d'una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon (1710). Durant la seva intendéncia fou introduït l'ús de la llengua francesa en els actes públics. Fou el pare d'Antoine-Marie de Ponte d'Albaret. 105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ponte d'Albaret, Joan Francesc de (Perpinyà, 1732 - 1771) Primer vescomte d'Albaret (1759). Fill d'Antoine-Marie i germà de Lluc. 106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ponte d'Albaret, Lluc de (Perpinyà, 1736 - Torí, Itàlia, 1800) Bisbe de Sarlat. Fill d'Antoine-Marie i germà de Joan Francesc. 96 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontells, Sant Nicolau dels (Viella, Vall d'Aran) Veure> Sant Nicolau dels Pontells. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ponti, Josep (València, 1629 – 1698) Escriptor i frare dominicà. És autor de nombrosos escrits religiosos i científics, quasi tots inèdits, i de poesies en llatí. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pontí i Vilaró, Jaume (Catalunya, s XIX) Escriptor i dominicà. Hagué d'exiliar-se pel seu ideari absolutista. És autor d'unes Converses sobre temes polítics i morals i del tractat Iglésia de Christo d'Adam fins a nosaltres (1832). 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pontic, Miquel (Bulaternera, Rosselló, 1632 – Girona, 1699) Bisbe de Girona (1686-99). Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona (1652), a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere (1654). Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya (1684-86). Essent bisbe, féu construir la gran escala d'accés a la catedral gironina. Es remarcà en l'ordenació i apaivagament d'antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells (Selva) (1690) i restaurar l'església de les clarisses de Girona (1699). Arran de l'ocupació de la ciutat pel mariscal de Noailles (1694-97) hagué de marxar de Girona, on no retornà fins poc abans de la seva mort. 101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - MUNICIPI
Anar a: [ Pons i A ] [ Pons i I ] [ Pons i T ] [ Pont ] [ Pont de B ] [ Pont i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pons i Gallarza, Josep Lluís
Pons i Guri, Josep Maria
Pons i Massaveu, Joan
Pont d'Armentera, el
Pont de Bar
Pont de Montanyana, el
Pont de Suert, el
Pont de Vilomara i Rocafort, el
Pontellà
Pontils