|
|
|
Anar a: [ Pontm ] [ Ponts, G ] [ Porce ] [ Porr ] [ Port de C ] [ Porta, A ] Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. (Ovidi Montllor) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontmajor (Girona, Gironès) Barri de la ciutat, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l'antic terme municipal de Sant Daniel. Es formà prop del pont Major, que en aquest indret creua el riu. La seva esglèsia (Mare de Déu de la Pietat) fou bastida el 1572, en estil gòtic; havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona; es constituí parròquia el 1927. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pontnou, plana del (Manresa, Bages) Barri de la ciutat. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pontón, El (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, al nord-oest de la ciutat, a la dreta del riu Magre. 4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
5 CATALUNYA - MUNICIPI
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pontons, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1452 fou una de les principals figures militars de la campanya contra Florència. El 1453, en condicions honroses, hagué de capitular al front de la guarnició del castell de Vada. En fou excusat pel rei. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pontons, Bernat de (Catalunya, s XIII - s XIV) Cavaller. Pels anys 1325-30 era un dels principals col·laboradors de Guillem Estruç a la milícia mallorquina que prestava servei al rei de Tremisèn. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pontons, hort de (València, Horta) Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l'antic nucli urbà, feta construir a la fi del s XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706). Moltes de les pintures que l'adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers). El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX. Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pontons i Blasco, Pau (València, 1630 – 1691) Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare, del qual imità el colorit venecià. Pintor força esmentat però d'obra mal coneguda i delimitada. Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig. Pintà nombroses obres per al claustre i l'església de la Mercè, de València, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València. Col·laborà amb Espinosa en el retaule de Santa Maria de Morella, en el qual pintà el Naixement, l'Epifania, Sant Julià i Sant Teodor. 11 CATALUNYA - MUNICIPI
113 CATALUNYA - HISTÒRIA Pontós, batalla de (Pontós, Alt Empordà, 1795) Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran. Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l'exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses. Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Arnau de (Urgell, s XII - Catalunya, s XII) Magnat. Probablement fill de l'homònim. El 1166 signà en l'acta de fundació del monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i l'any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d'Extremadura. És constant la seva intervenció en els documents d'aquest comte fins al testament d'aquest (1177), del qual fou marmessor. Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazola (1179). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Bernat de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví a la cort de Jaume II, on figurà sovint al seu consell. Passà després al costat de l'infant Alfons, del qual fou fídel col·laborador com a home vell i de molta experiència. El 1322 l'infant el nomenà àrbitre per resoldre amb concòrdia les bandositats que existien a Terol. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Galceran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. El monarca li féu, en premi, donacions a Morvedre. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Guerau de (Urgell, s XIII – Sicília, Itàlia, s XIV) Noble. Serví a Sicília. Després de la coronació de Frederic II, el 1296, es negà a abandonar-lo, malgrat els requeriments perquè tornés a Catalunya. Els béns 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Guillem de (Urgell, s XII) Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponts, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de l'infant Jaume, el futur Jaume II. Acompanyà aquest a visitar, al castell de Matagrifó, el presoner Carles de Salern, per comunicar-li el seu trasllat a Catalunya i les renúncies que hom esperava d'ell. Fou un dels cavallers que s'encarregaren de traslladar el captiu (1285). 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Ponts, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d'Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts. A la seva mort sense fills (1689) passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d'Almonesir. La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina que l'havien adquirit al s XVI. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ponts, monestir de (Ponts, Noguera) Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts), fundada a l'església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila, a l'indret conegut per Sant Peret. L'església degué aixecar-se a partir del 1143, quan rebé importants donacions, especialment del comte Ermengol VI d'Urgell, encaminades a la fundació d'un monestir benedictí, que no hi fou fundat; en el seu lloc hom instituí una canònica augustiniana a partir del 1169, quan l'església fou donada per Pere de Puigvert al bisbe d'Urgell, Arnau. Fou un petit priorat compost d'un prior i quatre canonges, i entrà en plena decadència a mitjan s XIV, 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pont-xetmar (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Veïnat, situat al sud-est de Corts. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ponz, Antoni Veure> Ponç i Piquer, Antoni. 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pop, castell de (Benigembla, Marina Alta) Antic castell d'origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, al nord del poble. Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d'Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors. Dóna nom a la vall de Pop, vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent. Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent. 26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pòpia de sa Dragonera, sa (Andratx, Mallorca Occidental) Cim (360 m alt) culminant de l'illa de sa Dragonera, damunt la costa occidental, coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l'illa. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Poppelreuther, Hans O. (Poppel) (Köningsberg, Prússia, 1885 – Barcelona, 1965) Pintor aquarelista. Arribà a Mallorca el 1912 i ja no se'n va moure, fora d'algunes estades a Barcelona i Madrid. Es radicà a Orient 28 EUROPA - BIOGRAFIA Popper, sir Karl Raimund (Viena, Àustria, 28/jul/1902 – Londres, Anglaterra, 17/set/1994) Filòsof i sociòleg britànic. Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s'oposà tant al psicologisme i a l'historicisme com a l'inductivisme baconià. El 1989 li fou atorgat el primer Premi Internacional Catalunya. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pòpul, el (Xàbia, Marina Alta) Santuari (la Mare de Déu del Pòpul), al vessant meridional del Montgó. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Poquet, Miquel (Palma de Mallorca, s XVII – 1743) Religiós dels mínims. Fou provincial de l'orde. És autor d'obres pietoses en català. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poquí, el (Manlleu, Osona) Caseria, a 1 km al nord del nucli urbà. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcallà i Diomer, Josep (Girona, s XIX – 1881) Metge. Treballà a l'Hospital de Santa Caterina de Girona. És autor d'una Historia del cólera morbo epidémico que invadió la ciudad y partido de Gerona en el año 1854, que fou premiada per l'Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1859. Reuní una biblioteca important, que és al seminari de Girona. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Porcar, Pere Joan (València, 1560 - d 1629) Cronista. Des del 1596 era beneficiat de l'església de Sant Martí de València. És autor d'un extens dietari: Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 (publicat el 1934) i que conté interessants notícies sobre la història del País Valencià 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Porcar i Ripollès, Joan Baptista (Castelló de la Plana, 1889 – 1974) Pintor i escultor. Es formà a l'Escola Superior de Belles Arts de València i a Llotja de Barcelona. D'ençà del 1927 exposà habitualment a la Pinacoteca de Barcelona. El 1950 fou nomenat acadèmic corresponent de San Fernando. Destacà com a paisatgista. També és molt important la seva tasca dins el camp de l'arqueologia: fou un dels descobridors de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla i publicà diversos articles de tema arqueològic. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcar i Tió, Jaume (Tortosa, Baix Ebre, 1834 – 1888) Pedagog. Fou catedràtic de les Escoles Normals de Conca, Salamanca i Barcelona. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor de La educación del buen sentido i d'algunes obres de divulgació. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcel i Alabau, Ezequiel (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1926) Arquitecte. Autor de molts edificis particulars, destacà més pels seus treballs d'urbanista i topògraf, al servei de l'ajuntament de Barcelona. Amb Ferran Romeu i Ribot realitzà per a la capital el pla d'enllaços i espais lliures aprovat pel municipi el 1917. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Porcel i Riera, Miquel (Manacor, Mallorca, 1869 – Barcelona, 1933) Pedagog. Fou regent de l'Escola Pràctica de la Normal (1891) a Palma de Mallorca, on tingué també un col·legi privat. El 1892 publicà Memoria sobre el trabajo manual, fruit de la seva estada a Näas (Suècia) pensionat per la diputació de les Balears. A partir del 1893 organitzà colònies escolars de vacances. El 1895 publicà un Curso completo de enseñanza primaria con arreglo al método cíclico, del qual arribà a fer tirades d'un milió d'exemplars. Col·laborà a la revista "El Magisterio Balear" i publicà molts treballs relacionats amb l'ensenyament. El 1939 foren desautoritzats els seus texts. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcell (Catalunya, s XIII – Grècia, s XIV) Almogàver. Combaté contra els angevins a les guerres de Sicília. Fou un dels herois de la victoriosa batalla de Falconara (1299), en la qual, d'un sol cop de coltell, tallà la cama armada d'un cavaller francès i ferí profundament el cavall. Serví a la Companyia Catalana d'Orient. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Porcell, Andreu (Illes Balears, s XVIII) Pintor. Era fuster d'ofici. Hi ha una pintura seva a l'església dels framenors d'Artà. També sobresortí com a gravador. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Porcell i Guàrdia, Francesc (Palma de Mallorca, 1813 - Barcelona, d 1881) Músic. Estudià música a Barcelona i celebrà concerts als jardins del Tívoli, de Barcelona. És autor de diverses òperes italianitzants com El trovador (1842), Rosmunda in Ravenna (1844) i Sueño y realidad (1853). Compongué també la música de 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcià, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Mercader. Era membre del Consell de Cent, dels que hi restaren després de les eleccions municipals de 1713. Ocupà un lloc a una de les juntes que constituïren el govern provisional català durant el setge borbònic. També exercí en aquest període el càrrec de mostassaf de la capital. Després de la capitulació de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Porcingles (Canejan, Vall d'Aran) Caseria (1.035 m alt), a la part baixa de la vall de Toran. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Porcinyans (Nyer, Conflent) Masia i antic terme, al vessant occidental del coll de la Llosa, que comunica les valls de Nyer i Marçana, esmentat ja el 950 com a possessió de Cuixà. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porcioles i Colomer, Josep Maria de (Amer, Selva, 1904 - Vilassar de Mar, Maresme, 1993) Jurista i polític. Doctorat en dret per la Universitat de Barcelona i vinculat a la Lliga Regionalista, marxà fora del país el 1936 i no hi retornà fins a l'acabament de la guerra civil. Proper a l'Opus Dei, fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida. Alcalde de Barcelona (1957-73), la seva gestió s'escaminà a un desenvolupament urbanístic basat en el model de la Gran Barcelona que havia estat postulat a inicis del s XX. Destituït el 1973, després d'àmplies protestes ciutadanes, es dedicà posteriorment a diverses activitats financeres i empresarials. El 1983 li fou concedida la medalla d'or de la ciutat. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porciúncula, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Convent de franciscans, al sud-est del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s'Arenal, fundat el 1914, on s'instal·là el 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Porcons (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida) Masia i antiga alqueria islàmica, a l'oest del poble. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porcs, illa des (Formentera, Eivissa) Illot de les Pitiüses, just al nord de s'Espalmador. Hi ha la casa i el far d'en Pou (21 m alt). 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Porpres, les (Reus, Baix Camp) Partida i antic terme, al sud de la ciutat, que havia pertangut al terme del territori de Tarragona. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porqueras i Fàbregas, Joan (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1893 - Londres, Anglaterra, 1966) Economista i polític. Fill d'un taverner, estudià tenidoria de llibres. Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l'Argentina. De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions (venedor d'automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d'Intercanvi a Barcelona, etc). Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya. Des d'aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Fundà, a redós de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, l'Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres cursos d'economia, recollits en Assaig d'Economia Política (1932-34), i dirigí el seu butlletí. Per l'ago/1936... Segueix... 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porqueras i Mayo, Albert (Lleida, 1930 - USA, des/2003) Filòleg. Doctor en filologia romànica (1954), ha ensenyat literatura catalana i castellana, entre d'altres llocs, a les universitats de Bonn (1954), d'Hamburg (1955-58), Missouri (1960-68) i, des del 1968, a la d'Illinois, on fou un dels organitzadors del Primer Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-amèrica (1978). Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society. Els seus treballs sobre la literatura castellana s'han centrat en l'estudi del pròleg 52 CATALUNYA - MUNICIPI
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porqueres, Ponç de (Catalunya, s XII) Noble. Era senyor de Porqueres, vora el llac de Banyoles. Participà a l'expedició a Almeria el 1147 i a l'atac per conquerir Tortosa el 1148. Del seu llinatge havia de sortir el més conegut dels Santapau. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Porquerisses (Argençola, Anoia) Poble, a l'esquerra de l'Anoia, sota la serra de Montmaneu, format al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida (la qual ha estat desplaçada modernament). La seva església (Sant 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Porquerola, torre de (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Antiga torre de defensa de la costa, a 1 km al nord de les ruïnes de Miramar. 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porrals (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porrassa, sa (Calvià, Mallorca Occidental) Caseria, prop de la costa, al sud-oest de les urbanitzacions de Palma Nova, de Magaluf i de sa Torre Nova, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la Torre Nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616). Al sud d'aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l'illot de sa Porrassa (36 m alt), on hi havia una altra torre, enrunada. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porredon, Bartomeu "el Ros d'Eroles" (Oliana, Alt Urgell, 1796 - Clariana de Cardener, Solsonès, 1847) Militar carlí. Intervingué en la primera guerra carlina i en la dels Matiners. Durant aquesta segona fou comandant general de les terres de Lleida, i derrotà, prop de Calaf, juntament amb Tristany, el coronel Morcillo. Fou mort a cops de baioneta pels agutzils del capità general Pavia. 59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 CATALUNYA - HISTÒRIA Porreres (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antic poble (818 m alt) i parròquia (Sant Andreu de Porreres), situada als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou. En depenien les esglésies de Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll. L'edifici és d'origen romànic (es conserva l'absis). És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú. 61 ILLES BALEARS - MUNICIPI
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porrini, Emilio (Milà, Itàlia, 1858 – Barcelona, 1900) Clarinetista i compositor. Format a Milà, després del 1880 s'establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d'aquest instrument al Conservatori del Liceu. Actuà com a concertista per l'Amèrica del Sud, a València (1892), etc. Deixà concerts per a clarinet, 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porroig (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala (o port Roig) situada al nord de l'illa, tancada pel sud per la punta de Porroig, a ponent de cala des Jondal. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porros, illa des (es Mercadal, Menorca) Illa del port de Fornells, dita també l'illa Petita. 65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Porros, illot des (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Illot de la costa, al centre de la badia d'Alcúdia, davant la necròpoli de son Real. La necròpoli de l'illot des Porros, molt important i relacionada amb l'anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d'època talaiòtica (aproximadament dels s VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes. L'excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M. Tarradell. Els materials són al Museu d'Alcúdia. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Port, coll de (Alt Urgell / Solsonès) Veure> Comte, port del. 68 CATALUNYA - EMPRESA Port Aventura (Salou / Vila-seca, Tarragonès) Parc temàtic d'atraccions, obert el mai/1995. Té 1.150.000 m2 de superfície, dada que el converteix en el primer d'Espanya i el segon d'Europa. Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és destribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries. A partir del 1998 va dependre de l'empresa Universal Studios. 69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port d'Andratx, es (Andratx, Mallorca Occidental) Poble i nucli turístic, al sud de la vila. Situat al fons del port natural d'Andratx, ha esdevingut un important centre de turisme, amb nombrosos establiments hotelers. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Balansat, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Veure> Port de Sant Miquel, es. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Port de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Barri mixt d'habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos. És format per blocs d'habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri. Forma part del sector on existia des d'època romana el port, cobert posteriorment per terres d'al·luvió. L'antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Port de Borriana, el (Borriana, Plana Baixa) Poble i nucli marítim, al sud de la ciutat, sorgit a partir de la construcció del port el 1923 dos km més al sud del vell Grau de Borriana. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Campos, es (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Veure> Sant Jordi, colònia de. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Port de Comte, serra del (Alt Urgell / Solsonès) Massís orogràfic del Pre-pirineu, separa les dues comarques, s'estén en direcció SO-NE, i enllaça per l'extrem occidental amb el serrat d'Odén i per l'oriental amb la serra del Verd, de la qual la separa el coll de Port (1.694 m alt). És situada a la divisòria de les conques del Segre i del Llobregat; al seu peu hi ha les fonts del Cardener (a l'est), i al vessant occidental neix el barranc d'Odén, subafluent del Segre. La principal altitud és a la Tossa Pelada (2.378 m). Estació d'esquí. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Pollençà, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Poble i nucli marítim, al nord de la vila, situat a l'oest de la badia de Pollença. Nucli primerenc del turisme mallorquí (amb Formentor); sorgit com a barri de pescadors, esdevingué centre turístic a partir del decenni del 1960 amb nombroses urbanitzacions i establiments hotelers. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Port de Sagunt, el (Sagunt, Camp de Morvedre) Barri marítim, a l'est de la ciutat. Sorgí el 1907 al nord de la gola del Palància, com a port exportador del mineral de ferro aragonès d'Ojos Negros, que hi arribava per ferrocarril de via estreta. Desplaça com a port comercial l'històric Grau de Morvedre, més al sud. El 1923 s'hi bastí la primera gran empresa siderúrgica. El 1971 s'hi instal·là una planta siderúrgica integral, que després fou desmantellada. El seu port comercial és un dels més importants del País Valencià. 80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Port de Sant Llorenç, el (Rosselló) Veure> Barcarès, el. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Sant Miquel, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel, que es considera que també comprèn es Pla Roig. És la vénda on hi ha l'església. El port al qual fa referència el nom de la vénda és el port de Sant Miquel de Balanzat. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Sóller, es (Sóller, Mallorca Occidental) Poble, al nord del cap municipal. Situat a la riba nord del port natural, fou port comercial fins al 1936, any en què fou militaritzat. Centre turístic: indústria hotelera i 83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Port de Valentí, el (Portvendres, Rosselló) Veure> Paulilles. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port de Valldemossa, es (Valldemossa, Mallorca Occidental) Caseria, situada a la costa, a ponent de la vila. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port des Canonge, es (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Caseria, a la costa, al límit amb el municipi de Valldemossa. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port des Torrent, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de l'illa, fins on arriba el seguit d'urbanitzacions i d'hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi esmentat, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà. 87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Port Nou, es (Son Cervera, Mallorca Oriental) Caseria, a la costa. 88 CATALUNYA - EMPRESA Port Vell, el (Barcelona, Barcelonès) Complex lúdic i comercial, situat al moll d'Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995. Inclou diversos espais lliures i edificis per a l'esbarjo com l'Aquàrium, el cinema IMAX i el centre comercial Maremàgnum. Hi ha una passarel·la mòbil que connecta amb la Rambla de 89 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Porta (Quart de Poblet, Horta) Barri, a 3 km de la vila, poblat especialment per obrers de les indústries de rajoleria. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta, Andreu (Catalunya, s XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1402 ?) Abat de Santes Creus (1380-1402). En 1384 estatjà el príncep Joan, duc de Girona, quan aquest fou desposseït per uns dies de la lloctinència reial. El gest li valgué l'amistat de Joan (I) quan aquest pujà al tron. L'acompanyà en diverses ocasions i obtingué un precepte reial pel qual eren perdonats tots els deutes contrets pel monestir. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta, Bonastruc de Veure> Bonastruc de Porta. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Porta, Felip (País Valencià, s XVI) Pintor. Li és atribuït el notable retaule de Sant Feliu, a la col·legiata gironina de la mateixa advocació. També li era atribuït el de Santa Úrsula, potser destinat a la seu de Girona i traslladat després a la parròquia de les Olives, on fou destruït el 1936. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta, Miquel Joan (Àger, Noguera, v 1530 – València, 1609) Pintor. Establert a València vers el 1569, formà part del grup de pintors que seguiren l'escola de Rafael, un dels quals era Joan de Joanes; algun dels quadres atribuïts a aquest sembla que haurien de ser-ho a Porta, l'obra segura més important del qual és el retaule de Santa Maria d'Ontinyent (1590-96). També és autor de les il·lustracions del Llibre del Mustassaf (1549). 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Porta, Sanç de (País Valencià, s XVI) Gravador. Féu gravats del llibre Sermones Festivitatum Virginem Mariam, notable edició feta a València el 1512. 97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - ART Porta Ferrada, la (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Nom amb que és conegut el porxo de triple arcada, amb una elegant galeria sobreposada, a manera de trifori, que precedeix la gran nau del temple romànic del monestir de Sant Feliu de Guíxols. És una obra pre-romànica, segurament de vers el 970, que degué precedir el temple pre-romànic del monestir (segurament de planta basilical) anterior a l'actual. Fou restaurada el 1931 sota la direcció dels Amics de l'Art Vell. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Farguell, Ignasi (Girona, 1773 – 1851) Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Ferrés, Eduard (Barcelona, 1941 - ) Químic i museòleg. Llicenciat a Barcelona (1964), amplià estudis a Madrid. Fou tècnic dels Museus d'Art de Barcelona (1969-74). Vinculat als Museus de la diputació de Barcelona, n'ha estat cap (1983-85) i també cap dels laboratoris (des del 1970) i conservador (1984). Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia de la UAB, ha dirigit cursos especialitzats. Així mateix, des del 1979 fou consultor de la UNESCO de Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis (des del 1983) i coordinador del grup de treball d'Art Rupestre de l'ICOM. Té diverses publicacions. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Galobar, Josep (Berga, Berguedà, 1888 - Barcelona, 1958) Dibuixant i il·lustrador. Fou col·laborador de "Simplizissimus" i "Lüstiger Blatte". Pare de Josep Maria Porta i Missé. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Missé, Josep Maria (Barcelona, 1927 - ) Pintor. Fill de Josep Porta i Galobar. Ha fet seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Muñoz, Albert (Barcelona, 1946 - ) Artista plàstic. Conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru. De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l'any 1968. El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat -anomenat Evrugo-, amb els seus elements corresponents i un alfabet d'invenció pròpia. El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i J.W. Fulbright al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i s'inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d'imatges mitjançant diversos processos digitals. El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l'himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital, que rebé diversos premis internacionals tant per la seva obra plàstica com multimèdia. A partir dels anys 1970... Segueix... 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Pallissé, Antoni (Reus, Baix Camp, 1877 - s XX) Periodista i científic. Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus. Fundà i dirigí el setmanari "Reus Moderno" (1889-91) i la revista humorística "Miss Pimentón" (1895) i fou redactor de "Lo Sometent". De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917. Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L'ensenyança tècnica a Reus (1903), El nacionalisme i les ciències naturals (1916), El problema de l'aviació i moltes d'altres. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Vernet, Jaume de (Reus, Baix Camp, 1929 - ) Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1957) i doctorat (1966) a la Universitat de Barcelona, ha estat professor en diverses universitats. L'any 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la facultat d'enginyeria de petrolis de Santander (Bucaramanga), a l'Instituto de Ciencias Naturales de Bogotà, i fou cap de la secció d'estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià. De retorn a Catalunya, fou professor de paleontologia d'invertebrats (1968); posteriorment es traslladà a Salamanca, com a catedràtic, i més tard retornà a Barcelona. Especialitzat en invertebrats fòssils del Neogen i Quaternari, especialment de les ribes mediterrànies, i en dipòsits plistocens, terrasses i platges antigues i les oescil·lacions que ha sofert el nivell de la mar. S'ha ocupat també de qüestions biostratigràfiques del Neogen, i en general dels límits de la unitat dels terrenys miocènics, pliocènics i quaternaris més recents. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Porta i Vilalta, Francesc (Lleida, 1915 - ) Escriptor. Fou intendent mercantil i redactor en cap del setmanari lleidatà "Labor" en 1953-57. Ha desenvolupat una considerable activitat com a periodista i 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Portainé (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Indret. L'any 1986 foren inaugurades les instal·lacions de l'estació d'esports d'hivern, situades als clots de Roní, que disposa de dos teleselles i tres telesquís.
Anar a: [ Pontm ] [ Ponts, G ] [ Porce ] [ Porr ] [ Port de C ] [ Porta, A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pontons
Pontós
Ponts
Porcel i Pujol, Baltasar
Porqueres
Porrera
Porreres
Porta
Portabella i Ràfols, Pere
Portaceli
Portaceli i Roig, Carme