|
|
|
Anar a: [ Pou ] [ Pou i C ] [ Pov ] [ Prades ] [ Prat ] [ Prat i B ] L'acomplexament no ens fa només porucs, sinó també rucs. (Josep Maria Terricabras) 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Bernat de (Catalunya, s XIII – Barcelona, s XIV) Pintor. Havia treballat a Balaguer fins al 1313, on fou protegit per l'infant Alfons, el futur rei Benigne. El príncep el recomanà a Jaume II. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pou, far d'en (Formentera, Eivissa) Far situat a la petita illa des Porcs (o illa d'en Pou), al nord de s'Espalmador. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Francesc (Vic, Osona, s XVIII – Barcelona, 1834) Canonge magistral de Barcelona. Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat. Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l'expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra P.J. Avellà. En restablir-se l'absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou, Francesc (Palma de Mallorca, 1573 – 1630) Frare carmelità. Fou catedràtic de teologia a l'estudi general. En algunes ocasions seria prior del convent de la capital mallorquina. Deixà diversos escrits de caràcter religiós. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Francesc (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX) Jurista. Exercí l'advocacia a Barcelona. És autor de nombroses obres de caràcter jurídic. Col·laborà a algunes publicacions periòdiques. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Gabriel (Catalunya, s XV – Girona, 1543) Pintor. El 1502 treballava a Barcelona. Ho féu a Girona del 1518 fins l'any de la seva mort. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Melcior (Catalunya, s XVI) Frare dominicà. El 1541, quan era provincial de l'orde i residia al convent de Lleida, enllestí el recull de sermons marians titulat Mariale. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Onofre (Girona, s XVI) Gramàtic. Era doctor en arts. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Perpinyà. És autor d'una obra titulada La gramàtica d'Erasme en romanç, amb exemples de Ciceró (1582), que, segons Villanueva, es conservava al monestir de Bellpuig de les Avellanes, i d'un Thesaurus puerilis, de caràcter docent, del qual seria feta la segona edició a Barcelona el 1600. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pou, Pere de (Grècia, s XIV - Tebes, Grècia, 1362) Senyor de la Grècia catalana. Lloctinent del vicari general Mateu de Montcada als ducats catalans d'Atenes i de Neopàtria. Les injustícies que cometé contra la població catalanogrega aixecaren una revolta que acabdillà Roger de Lloria, un dels nobles perjudicats. Pere de Pou trobà la mort en un enfrontament prop de Tebes. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pou, pla de (Paterna, Horta) Veure> Pla del Pou, el. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Simó (Catalunya, s XVI – s XVII) Mestre d'aixa. Se'n conserva l'interessant projecte de la galera Sant Jordi, construïda el 1621 a les drassanes de Barcelona, molt notable pels seus aspectes decoratius de fusteria artística. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pou, son (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Possessió (o son Pou de Coanegra), al nord del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comallar de Coanegra. Prop de les cases hi ha el conegut avenç de son Pou (dit antigament cova des Coloms i, també, cova d'en Botó), important cova natural de 70 per 147 metres, il·luminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior; s'hi penetra actualment per un tunel excavat a la roca. Costa i Llobera li dedicà el poema L'avenç de Coanegra, i en homenatge al poeta hi ha tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra (1971). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou, Vicenç (Catalunya, s XVIII – França ?, s XIX) Escriptor i eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. Durant la Primera Guerra Carlina dirigí el diari de l'exèrcit carlí. Publicà l'opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas (1837) i aplegà els seus articles a "El Restaurador Catalán", de Berga, en un volum (1840). En acabar la guerra, s'exilià a França. El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña.... 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pou de la Riba, el (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén) Grup de masies, al sector nord-occidental del terme. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pou de Sant Vicent, el (Llíria, Camp de Túria) Veure> Sant Vicent de Llíria. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pou d'en Calbo, el (les Useres, Alcalatén) Caseria, 1 km a l'oest de la rambla de la Viuda. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Berard, Jaume (Palma de Mallorca ?, v 1497 - Roma, Itàlia, 1563) Cardenal. També anomenat Giacomo del Pozzo, fou conegut amb el sobrenom de Puteus. Instructor de la Rota a Roma durant quinze anys i defensor de la reforma catòlica, va intervenir en la preparació del concili de Trento. Nomenat cardenal el 1551, el seu pensament jurídic quedà recollit al volum Decisiones, publicat a Lió el 1583. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Bonet, Lluís (Palma de Mallorca, s XIX – 1893) Tècnic agrònom. Germà d'Emili. Fou catedràtic d'història natural i agricultura a l'Institut de Palma. És autor de diverses obres sobre qüestions agrícoles. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou i Camps, Joan Maria (Girona, 1801 – Madrid, 1865) Farmacèutic i metge. Estudià farmàcia a Barcelona. Ocupà la plaça de catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona (1829-38), ciutat on es llicencià en medicina (1837) i de química i d'anàlisi química de la Universidad Central de Madrid. Havia estat diputat per Girona a les corts espanyoles (1838). Revisà i amplià una nova edició de la Filosofía de la elocuencia, d'A. de Capmany (1836) i de la traducció castellana de la Histoire Naturelle de Buffon. Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición... y descripción del daguerrotipo y del diorama (1839). Intervingué activament a Madrid durant l'epidèmia de còlera del 1865 a causa de la qual morí. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Magranet, Jeroni (Palma de Mallorca, s XIX – 1922) Polític republicà. Advocat, fou el principal organitzador del Partit d'Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari "La Unión Republicana" (1896-1904). Regidor (1897 i 1901) i diputat provincial (1911), formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista (1913). En 1917-18 s'uní al Bloc Assambleista. El 1910 creà el setmanari "El Ideal". 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou i Martí, Josep Maria (Santa Eugènia de Berga, Osona, 1882 - Roma, Itàlia, 1961) Historiador franciscà. Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i inventarià els arxius de l'ambaixada d'Espanya a la Santa Seu. Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus. Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou i Mas, Joaquim (Sant Pol de Mar, Maresme, 1892 – 1966) Dirigent rabassaire. Participà en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (1923). Empresonat arran dels fets d'octubre de 1934, posteriorment fou conseller d'agricultura del 7/mai al 25/jun/1937. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Moreno, Ferran (Palma de Mallorca, s XIX – s XX) Advocat i polític republicà. Regidor, fou a partir de 1912-13 reformista. El 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S'uní el mar/1931 al Front Antimonàrquic i el 14/abr/1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació. Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d'altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia). 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Ordinas, Antoni Josep (Palma de Mallorca, 1834 - Caldes de Malavella, Selva, 1900) Jurista i filòsof. Fou catedràtic de dret romà a Barcelona. Defensor del tomisme, hi dedicà una gran part dels seus articles i conferències. Són obres seves: Prolegómenos o introducción general al estudio del derecho y principios de derecho natural (1877) i Historia externa del derecho romano (1884). 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Puigserver, Bartomeu (Algaida, Mallorca, 1727 – 1802) Filòsof i neohumanista, jesuïta. Professor de grec, retòrica i filosofia a Cervera, Calataiud i Tarragona. Expulsats els jesuïtes, va translladar-se a Itàlia; el papa Pius VI va cridar-lo a Roma i el nomenà el seu teòleg consultor. Anà després a Bolonya, on fou rector de la universitat durant uns quants anys. Tornà a Palma de Mallorca. Entre les seves obres, cal esmentar Los 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Reus, Antoni (Palma de Mallorca, s XIX - s XX) Polític liberal. Regidor el 1909 i el 1911, fou batlle de Palma en 1912-13. Posteriorment fou senador, i s'apropà al reformisme de Melquíades Álvarez. El 14/abr/1931 es féu càrrec del govern civil, però no pogué consolidar la seva influència política en negar-se a marxar juntament amb la coalició republicana-socialista. Resultà vençut en les eleccions a corts constituents del jun/1931 i les complementàries d'octubre del mateix any. 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pou i Riera, Bernat (Mancor de la Vall, Mallorca, 1896 - París, França, 1956) Anarco-sindicalista. Exiliat a França sota la Dictadura de Primo de Rivera, figurà dins la Federació de grups anarquistes de llengua espanyola. El 1930 formà part del comitè regional de la CRT de Catalunya com a delegat del sindicat de la construcció de Barcelona. Hi actuà com a secretari i tingué un especial paper en la reaparició de "Solidaridad Obrera" i en la formació d'un comitè revolucionari amb elements militars. Fou empressonat pel des/1930 arran del fracassat intent de Fermín Galán. Durant la República s'apropà al grup republicà federal d'Abel Velilla. En l'exili s'alineà amb Frederica Montseny. Col·laborà regularment a "Cultura Obrera" de Palma de Mallorca i a "Acción" (1930-31) i a "Tierra y Libertad" de Barcelona. Escriví, amb R. Magrinyà, Un año de conspiración (antes de la República) (1933). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou i Serra, Josep Maria (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1944 - ) Actor. Fonamentalment vinculat al teatre, debutà el 1968 al muntatge Marat Sade. Integrant de diverses companyies de Madrid i Barcelona, entre les seves interpretacions destaquen La galas del difunto i La hija del capitán (1978), Lorenzaccio, Lorenzaccio (1988), Desig (1991), de Benet i Jornet, La verdad sospechosa (1991), La corona d'espines (1994), de Sagarra, Àngels a Amèrica: El mil·lenni s'acosta (1996), La gavina (1997) i Arte (1998). En cinema destaquen títols com ara La noche más hermosa (1984), Madrid (1986), El complot dels anells (1987, premi Sant Jordi de Cinematografia, al millor actor), Remando al viento (1987), El pájaro de la felicidad (1993), El crimen del cine Oriente (1996), Subjúdice (1997), Amic/Amat (1998) i Goya (1999). Ha treballat 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pou i Vila, Francesc (Barcelona, 1897 - Catalunya, s XX) Pintor. Ha estat escenògraf ben notable, després de formar-se a diversos tallers de l'especialitat, com els de Chia i d'Alarma. A partir del 1920 establí taller propi. Del 1922 al 1927 treballà a l'Amèrica Llatina. Entre els seus decorats n'hi ha alguns per al Liceu i d'altres per a la Passió d'Olesa de Montserrat. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Poublanc (Montfort, Vinalopó Mitjà) Llogaret, al nord del terme. És l'únic nucli de població de llengua catalana de la comarca. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Poudevida (Folgueroles, Osona) Masia. Existia des del s XII. El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s'hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas. 35 CATALUNYA - POLÍTICA POUM Sigla del Partit Obrer d'Unificació Marxista. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pourtet, Nicolau (Perpinyà, 1797 – 1867) Músic. Durant més de trenta anys es dedicà a l'ensenyament musical a la seva ciutat natal. Escriví nombroses composicions religioses, en especial càntics i motets. De les seves obres es destaquen un Stabat Mater i un Miserere per a veus i gran orquestra. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pous, Anna de (Palaldà, Vallespir, 1908 - Catalunya Nord, s XX) Historiadora i arqueòloga. Especialitzada en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional. Entre les seves obres cal esmentar: 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pous, Antoni (Manlleu, Osona, 1932 - ) Escriptor i eclesiàstic. Residí a Igualada. És autor d'una Antologia de la poesia igualadina (1963). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pous, Enric (Barcelona, 1942 – 2000) Actor. Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa. Interpretà obres de M. Aurèlia Capmany (Un lloc entre els morts), J.M. de Sagarra (El cafè de la Marina) o La Trinca (Mort de gana show). Treballà amb diversos directors. El 1992 féu Timó d'Atenes i Lo desengany i el 1997 El florido pensil. Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman, conduïts per Rosa M. Sardà. Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s'esforçava a posar en relleu els absurds sil·logismes de la parla quotidiana. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pous, Josep Maria (Figueres, Alt Empordà, 1854 - Catalunya, s XX) Autor teatral. Format en l'ambient de la Renaixença, escriví teatre popular i humorístic. És autor d'una gran quantitat d'obres teatrals curtes en català, de caràcter còmic, com Lo patró Aranya (1883), Un músic de regiment (1884), Tot per les dones (1886), Innocents (1886), Un dinar a Miramar (1890), Fets i pastats (1894). També escriví la lletra d'algunes sarsueles, amb música de mestres famosos: Un marido a línea corta, Les reformes, La perla de Getafe, El gorro de Fermín, etc. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pous i Palau, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1870 - Catalunya, s XX) Pintor. Conreà l'aquarel·la i celebrà diverses exposicions de paisatges i de natures mortes. Sobresortí més com a escenògraf, dins la línia de Soler i Rovirosa. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pous i Solà, Pere (Centelles, Osona, 1887 – 1936) Eclesiàstic i biblista. Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura. Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic. Col·laborà en diverses publicacions religioses i en especial a la "Gaceta de Vic" i a "Analecta Sacra Tarraconensia". Traduí els Psalms i Isaies per a la Bíblia del Foment de la Pietat. Morí 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Povo i Audenis, Marta (Barcelona, 1951 - ) Fotògrafa. Ha realitzat fotografia publicitària i documental. Ha publicat Oficis artesans de la ciutat (1984), N. M. Rubió i Tudurí. El jardí obra d'art (1985) i Balnearis de Catalunya (1986). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Povo i Peiró, Francesc (València, 1879 – 1960) Pintor. Era escenògraf i cartellista. El 1919 presentà a Madrid una bona exposició de paisatges pintats per a ventalls, que cridà molt l'atenció. Des d'aleshores es dedicà quasi totalment a aquesta especialitat. 48 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Pozo Rubio, marquesat de (Múrcia) Títol concedit el 1887 a Àngela Roca de Togores i Aguirre-Solarte, filla dels marquesos de Molins, sobre una antiga senyoria murciana que els Roca de Togores havien heretat dels Carrasco. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1910 en memòria dels serveis del seu difunt marit 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pozzali i Crotti, Paulina (Itàlia ?, s XIX - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953) Escriptora. Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufia, segon comte de Bell-lloc. Escriví articles i opuscles de caire feminista, com Orientaciones femeninas (1944). Llegà terrenys a l'ajuntament de Cornellà per a la construcció d'una residència per a estudiants. 50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prada (Llívia, Baixa Cerdanya) Veure> Sant Llorenç de Prada. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Prada (Massalavés, Ribera Alta) Despoblat. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA NORD - CULTURA Prada, Festival de (Prada, Conflent, 1950 – ) Cicle d'audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J.S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d'actuar als Països Catalans sense fer-ho a l'estat espanyol, del qual s'havia exiliat el 1939. Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l'any següent, amb música de cambra d'autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l'església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca. Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d'orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells. El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prada, serra de (Catalunya) Sector de l'alineació muntanyosa que s'estén del congost de Collegats, al Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l'oest pel cap del prat d'Olient (1.895 m alt), on enllaça amb el massís de Boumort, i, a l'est, per la serra d'Ares (1.817 m alt). Separa la vall de Cabó (damunt la qual forma una llarga i alta cinglera) de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló. Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prada, Vicenç (Catalunya, s XVII) Abat de Poblet (1680-84). Succeí a Antoni Rossell al tercer mandat d'aquest. Fou així el LXIX abat de la comunitat pobletana, i el XV dels quadriennals. Seria succeït per Josep Tresànchez. Féu pintar divuit quadres de figures il·lustres de Poblet. Impulsà algunes obres al monestir. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 ANDORRA - HISTÒRIA Pradarrodó (Canillo, Andorra) Antic llogaret i església (Sant Pere), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d'Incles amb la Valira. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pradell, Josep Eudald (Ripoll, Ripollès, 1721 – Madrid, 1788) Gravador i tipògraf. Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l'armeria de Ripoll. S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d'impremta, tot i que era illetrat. El 1763 s'adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d'una pensió. El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III, que li oferí una pensió important en canvi que s'establís a Madrid, cosa que féu (1765) encara que no sabia parlar castellà. El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, de la qual fou el primer artesà ingressat. 60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pradell i Pujol, Damià (Barcelona, s XIX – s XX) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Era deixeble de Venanci Vallmitjana i de Rossend Nobas. Amplià la seva formació a París. Sobresortí en algunes exposicions importants a Barcelona i a Madrid, pels anys 1897-1901. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pradell i Ventura, Joaquim (Badalona, Barcelonès, 1921 - ) Restaurador d'obres d'art. Format a Llotja i a l'Escola Oficial d'Arts Aplicades. Fou restaurador dels Museus Municipals d'Art de Barcelona des del 1935 i restaurador en cap des del 1968. Ha dut a terme campanyes d'arrencament de murals romànics i gòtics reinstal·lats al Museu d'Art de Catalunya i ha restaurat, entre altres, obres de Pere Serra, el retaule de Banyoles i La Vicaria de Fortuny. Té diverses publicacions. 64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades (Catalunya, s XIV - s XV) Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l'infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. Fou primer comte d'Empúries (Pere I d'Empúries) i comte de Ribagorça i Prades. Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena. Altres fills seus foren Elionor de Prades, reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d'Entença. Aquest fou pare de Pere de Prades i d'Arenós. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Prades, comtat de (Catalunya) Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d'Empúries. Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l'Hospitalet de l'Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc. La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l'explotació d'unes mines n'augmentà considerablement les rendes. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Prades, illa d'en (Tortosa, Baix Ebre) Antiga illa de l'Ebre, dins el terme general de Tortosa, vora mar, on hi hagué des del s XV unes salines. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Prades, Josep (Vilafermosa, Alt Millars, 1689 – València, 1757) Músic. Estudià amb Antoni T. Ortells a la seu de València i fou nomenat mestre de capella de l'església d'Algemesí. Del 1717 al 1728 ocupà el mateix càrrec a l'església de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i, al cap d'un quant temps, fou mestre de capella d'aquesta ciutat. La seva producció comprèn unes quatre-centes obres: misses, de vuit a dotze veus, amb 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prades, muntanyes de (Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà / Priorat) Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral, que s'esten en direcció nord-est - sud-oest. Als seus vessants neix el Francolí, al qual aflueixen les aigües de la banda oriental (riu Brugent); les de la part occidental (Montsant, Siurana) s'escolen cap a l'Ebre. Són constituïdes per una cobertora de conglomerats, que cobreix el basament paleozoic corresponent al sòcol de la Depressió Central, elevat per intenses pressions; els materials antics del subsól hi afloren a través de la calcàries mesozoiques a causa de l'erosió. La massa forestal és escassa, a conseqüencia de la duresa del rocam. Hi ha conreus mediterranis de secà: vinya, oliveres, ametllers, i també castanyers. L'altitud màxima és de 1.201 m al tossal de la Baltasana. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prades de la Molsosa (la Molsosa, Solsonès) Poble (799 m alt), assentat en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al nord-est del cap del municipi. La seva església (Sant Abdó i Sant Senén) depèn de la parròquia de la Molsosa. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prades del Terri (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Caseria de l'antic terme de Sant Andreu del Terri, a la dreta del Terri, aigua avall de Santa Llogaia. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i d'Arenós, Jaume de (Catalunya, a 1389 – Sicília, Itàlia, 1408) Noble. Primer conestable d'Aragó. Fill de Joan, comte de Prades, i de Sança Eiximenis d'Arenós. Es casà amb una filla del duc de Gandia, cosina germana seva. Ostentà la dignitat del senescal per intervenció del rei Martí, reconegut pels 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i d'Arenós, Lluís de (Catalunya, s XIV - Roma, Itàlia, 1429) Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII. Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades. El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important. El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392. Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l'illa i Menorca. El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII. De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i a Peníscola. Féu un viatge a Mallorca amb Vicent Ferrer el 1412, però visqué sempre amb Pero de Luna. La diòcesi de Mallorca era regida per vicaris i algun bisbe titular que hi anava a conferir ordes. Vers el 1422 estava enemistat amb el rei Alfons el Magnànim a causa de la seva fidelitat al papa de Peníscola. Morí a Roma, on es trobava amb Alfons de Borja. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i de Cabrera, Joana de (Catalunya, 1387 ? - d 1441) Quarta comtessa de Prades i baronessa d'Entença (dita també Joana Gonçalva Eiximenis d'Arenós). Filla de Pere de Prades i d'Arenós i de Joana de Cabrera. Heretà el títol per mort del seu aví el comte Joan de Prades. En morir el seu pare, la mare i llur tres filles restaren sota la protecció del rei Martí, que es casà amb una d'elles, Margarida (1409). Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II. Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i de Foix, Jaume de (Catalunya, 1340 – València, 30/mai/1396) Eclesiàstic. Era fill del comte Pere I d'Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades. Conegut també per Jaume d'Aragó. El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys (1362). Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres (1363), i altres constitucions (1364-68). Regulà també l'ofici del canonge lectoral (1365). Fou nomenat bisbe de València el 1369. Des del 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i de Foix, Joan de (Catalunya, a 1358 – 1414) Tercer comte de Prades i baró d'Entença. Segon fill del comte Pere I d'Empúries i de Ribagorça i de Joana de Foix. Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa (1358). Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós. Durant el regnat d'aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València. Formà part del consell militar reial quan l'infant de Mallorca amenaçava d'envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre al comte Joan I d'Empúries. Estigué al costat de la reina Sibil·la, però no consentí que la seva filla Timbor es casés amb el germà d'aquella, Bernat, la qual cosa refredà una mica les relacions amb el rei; més tard la maridà amb el vescomte Bernat IV de Cabrera. En temps de Joan I participà en la lluita contra la invasió armanyaguesa, el 1390. El 1412 presentà la seva candidatura a Casp, amb bon dret com a nét de Jaume II per línia masculina, però després de la designació de Ferran d'Antequera li prestà fidelitat. Es casà amb Sança Eiximenis d'Arenós, i heretà els seus drets la seva néta Joana, filla de Pere, que li havia premort. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prades i de Villena, Violant de (Catalunya, s XV – 1471) Filla de Jaume de Prades i d'Arenós. Darrera representant de la família. Aportà les baronies de Càccamo, Alcamo i Calatafimi als Cabrera. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Prades i Perona, Lluís (Castelló de la Plana, 1929 - ) Pintor. Amplià la seva formació a París. Ha efectuat una quinzena d'exposicions a Castelló de la Plana, València, Barcelona, Madrid i Alacant. Té obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Prado Hermoso, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1849 a Joan de Clarós i de Ferran, doctor en dret civil i professor de l'Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación (mort a Barcelona el 1871), nét del brigadier Joan Clarós i Preses. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prasquiró (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria (fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló), al sud-oest del poble. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prat, aeroport del (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Barcelona, aeroport de. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat, Àngela Margarida (Manresa, Bages, 1543 – Barcelona, 1608) Fundadora. Introductora als Països Catalans de l'orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538. De jove serví a Barcelona. Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d'on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l'hàbit de beata dels caputxins (1588). Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599, que fou ajudada per la marquesa de Montesclaros. S'establí aleshores al carrer del Carme i el 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació, donant-los la regla de Santa Clara i les constitucions de les caputxines italianes. Morí amb fama de santedat i deixà algunes poesies i cartes publicades el 1643. El 1665 s'inicià el seu procés de beatificació. L'orde s'estengué tot seguit de la seva mort a Girona (1609), València (1609), Saragossa (1613) i Manresa (1638). Hi ha cases també en alguns llocs de l'estat espanyol i de l'Amèrica Llatina. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat, Bernat de (Catalunya, s XV - Vic, Osona, s XV) Historiador i notari. Escriví unes Noticias eclesiásticas de la diócesis de Vich, que restaren inèdites i guardades a l'arxiu de la seu. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prat, can (Puig-reig, Berguedà) Colònia tèxtil, situada al nord de la vila, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat, Domènec (Barcelona, 1886 - Buenos Aires, Argentina, s XX) Guitarrista. Tingué per mestre Miquel Llobet. Emigrà a Buenos Aires, on es dedicà a l'ensenyament, seguint el mètode de Tàrrega. Fou professor del Conservatori Nacional argentí. Escriví música per a guitarra. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prat, el (Baix Camp) Nom popular de Pratdip. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prat, el (Isona, Pallars Jussà) Santuari de la Mare de Déu del Prat (fins al 1970 del mun. de Figuerola d'Orcau), prop de la vila. És esmentat ja el s XVII. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Prat, el (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antic santuari (la Mare de Déu del Prat), a l'esquerra del Ter, a l'extrem nord-oriental de la vila. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prat, el (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Santa Maria del Prat. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat, Josep (Barcelona, s XIX – 1932) Anarquista. Evolucionà del republicanisme a l'anarcosindicalisme, i assistí al Congrés Anarquista de Londres del 1896. Fundà amb Ricardo Mella la revista "Natura", i col·laborà en altres publicacions, com ara "Tierra y Libertad" o "El Productor". Traduí nombroses obres de teòrics anarquistes i publicà diversos escrits: La barbarie gubernamental en España (1897), amb Mella, i La burguesia y el proletariado. Apuntes sobre la lucha sindical (1909), on exposa les seves teories anarcosindicalistes. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Prat, pantà del (Torreblanca, Plana Alta) Zona d'aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l'Arc, on es continua amb l'albufera d'Albalat dels Ànecs. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat, Ramon (Vic, Osona, s XIV - Manresa, Bages, s XIV) Mestre d'obres i pedrapiquer. Vers el 1344 treballà per al convent de predicadors de Manresa. El 1351 es va comprometre amb Jaume Figuera a fer, al convent del Carme, una capella ajuntada a la de Sant Salvador, que fou dedicada a sant Cosme i sant Damià. Des del 99 CATALUNYA - MUNICIPI
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gran, és l'única pàtria nostra... (Enric Prat de la Riba, 1890) 97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 CATALUNYA - HISTÒRIA Prat de Provençana, el (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Nom de la marina de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyols) (o deçà Aigua). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Ballester, Jordi (Pineda, Maresme, 1917 - Barcelona, 1/mai/1987) Editor i escriptor. Llicenciat en dret, fundà l'editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics. Fou fundador, com a liberal cristià, de l'Institut d'Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l'Institut d'Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític. Publicà La lucha por Europa 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Colom, Josep Melcior Veure> Prat i Solà, Josep Melcior (forma errònia del nom de l'escriptor). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Esteve, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 18/jun/1904 - Viena, Àustria, 1971) Escriptor. Conegut pel pseudònim d'Armand Obiols. Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d'amistat literària, col·laborà en el "Diari de Sabadell" i fundà la col·lecció "La Mirada" (1925). Col·laborà en "La Veu de Catalunya", signant White, "La Publicitat" i a "La Nau", amb el pseudònim de Buirac. Redactor en cap de la "Revista de Catalunya" (1938 i 1947), li donà un estil ben europeu. S'exilià el 1939. Malgrat una sòlida cultura, per abúlia i per hipercriticisme no publicà cap llibre. Els seus Poemes (1973) representen la quinta essència del millor noucentisme. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Figueres, Francesc (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 24/gen/1950 - ) Poeta. Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona. Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra (1982) i l'ha continuada amb El soldat rosa (1983, premi Vicent Andrés Estellés), i Larari (1986, premi Crítica Serra d'Or). Es tracta d'una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Gaballí, Pere (Barcelona, 1885 – 1962) Tècnic publicitari i escriptor. Fou el principal implantador de les modernes tècniques publicitàries a Catalunya i un dels fundadors de Publiclub. Col·laborà a moltes revistes humorístiques i modernistes i publicà El temple obert (1908), Poemes de la terra i el mar (1912), Oracions fúnebres (v 1915), a cavall del modernisme i del noucentisme, a part del "divertimento" d'avantguarda XHP (1931) i Moments (1962), classicitzant. De la seva bibliografia de gran publicitari cal destacar La publicidad en nuestro tiempo (1916) i L'ensenyament comercial i la formació comercial de 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Mas, Joan (Catalunya, s XIX) Tècnic agrònom. Ensenyà al seminari de Barcelona. És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Mas, Miquel (Catalunya, s XIX) Eclesiàstic. Germà de Joan. Era catedràtic del seminari de Solsona. Publicà algunes obres piadoses. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Pujoldevall, Manuel (Batet, Garrotxa, 1873 - Amoy, Xina, 1947) Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d'Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897). Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l'illa del 1898 al 1916. Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d'Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria. És autor d'obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Solà, Josep Melcior (els Prats de Rei, Anoia, 20/mai/1781 - Sant Sebastià, País Basc, 21/ago/1855) Escriptor i polític. De tendència liberal, fou diputat a corts i s'exilià el 1823. Visqué a Anglaterra, on es relacionà amb Antoni Puig i Blanch. Traduí obres per als protestants de l'Amèrica Llatina. És important la seva 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat i Ubach, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 1892 – Barcelona, 1969) Dibuixant i escriptor. Després de la primera etapa formativa a Barcelona, en què participà als Salons dels Humoristes, anà a París, on fou influït pel mestratge de Bernat Naudin. En tornar a Barcelona continuà exposant, alhora que, pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, col·laborà com a dibuixant en diverses revistes i diaris. Publicà la biografia Junceda, home exemplar (1958) i Els tòpics de l'humorisme (1961). També il·lustrà diversos llibres i féu ex-libris. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prat Rexach i Martí, Francesc (Vic, Osona, s. XVIII) Eclesiàstic. És autor d'opuscles sobre sant Bernat Calbó i sobre el mosaic de l'església barcelonina de Sant Miquel.
Anar a: [ Pou ] [ Pou i C ] [ Pov ] [ Prades ] [ Prat ] [ Prat i B ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pous i Pagès, Josep
Povill i Adserà, Joan
Prada
Pradell de la Teixeta
Prades
Prat de Comte
Prat de la Riba i Sarrà, Enric
Prat de Llobregat, el