|
|
|
Anar a: [ Prin ] [ Pro ] [ Proi ] [ Proj ] [ Pros ] [ Prull ] Els veritables progressistes són els que comencen per un profund respecte al passat. (Ernest Renan) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Príncep, pont del (Alt Empordà) Veure> Pont del Príncep, el. 2 CATALUNYA - POLÍTICA Princeps Namque (Catalunya-Aragó, 1481-1716) Usatge que estableix, en cas d'amenaça d'invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional. L'usatge obligava també els nobles feudataris. El costum implicava que no podia ésser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocatòria fou reglamentada per la constitució de Ferran II "Statuïm e ordenam" de la cort de 1481. A partir del s XVI fou convocat, sovint, tanmateix, pel lloctinent general. Perdurà fins a la Nova Planta. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Principat, el Veure> Catalunya, Principat de. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prió i Llaberia, Agustí (Barcelona, 1873 – 1929) Metge. Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l'introductor de la radiologia mèdica a la Península. Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona. Col·laborà en la fundació (1898) de l'Institut Mèdico-farmacèutic de Barcelona i en fou president (1904-06). Morí a conseqüència de les metàstasis d'una radiodermitis contreta professionalment. 6 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Priorat, coll de (Alt Empordà / Vallespir) Veure> Panissars, coll de. 7 CATALUNYA - COMARCA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Priorat, el (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) Església i antic priorat de Santa Maria de Banyeres. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Priorat de Tresponts, el (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Antic nom del poble de Tresponts. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Priu, Pau (Barcelona, s XVII – 1714) Pintor. Documentat des del 1684. És l'autor de la decoració del sostre de la Sala Capitular de la catedral de Barcelona, coneguda amb el nom de Glòria i dedicada a santa Eulàlia i a sant Oleguer. Aquesta obra és abarrocada i sembla que segueix la línia de la pintura catalana barroca (desapareguda) d'Escaladei, precursora de l'obra de Viladomat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Priu i Mariné, Tomàs (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 - Barcelona, s XX) Escultor. Estudià a l'Acadèmia Baixas i a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a tallista d'imatges religioses. És autor de restauracions i reproduccions de models antics. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Privà (les Avellanes, Noguera) Antic castell (puig de Privà) i terme. Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d'Urgell (inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa). 14 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Privilegi de la Unió (Aragó, 28/des/1288 - 14/oct/1348) Conjunt de concessions otorgades per Alfons II el Franc, forçat per la Unió Aragonesa, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes. Segons el privilegi -de fet, dos privilegis-, el rei no podria procedir contra cap noble d'Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d'Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d'Aragó i Ribagorça sense 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Privilegi General d'Aragó (Aragó, 1284) Privilegi concedit per Pere II el Gran a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa. Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d'Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d'Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l'autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia. Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Privilegis, Mestres dels (Illes Balears, s XIV) Pintor i miniaturista gòtic anònim. Autor de les miniatures del Llibre dels Privilegis de Mallorca (v 1334) i de les del llibre de les Lleis Palatines de Jaume II de Mallorca, així com dels retaules de Santa Eulàlia i de Santa Quitèria. El seu estil està íntimament relacionat amb el de les obres de joventut de Pietro Lorenzetti i conserva alguns reflexos del bizantinisme de Duccio. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
16 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Proa (València, 1935 – 1936) Institució cívica i cultural. Creada per promoure activitats relacionades amb l'idioma (cursos, conferències, edicions) i afavorir les relacions del País Valencià amb la resta dels Països Catalans i amb Galícia i el País Basc. Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P. Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto. Publicà el butlletí "Timó". Cessà d'actuar amb l'inici de la guerra civil de 1936-39. 17 CATALUNYA - EMPRESA Proa, Edicions (Badalona, Barcelonès, 1928 - ) Empresa editorial. Fundada per J. Queralt i M. Antic, amb la direcció literària de J. Puig i Ferrater. En un primer perìode, que arribà fins a la guerra civil, edità la col·lecció de novel·la "Biblioteca a tot vent". A partir del 1951 l'editorial fou represa a Perpinyà i més tard, el 1965, a Barcelona dependent de l'Editorial Aymà i amb la direcció literària de J. Oliver. Posteriorment, el 1983, entrà a formar part de la Fundació Enciclopèdia Catalana. A part de l'esmentada, té altres col·leccions, la més important de les quals és "Els Llibres de l'Óssa Menor", de poesia. 18 CATALUNYA - LITERATURA procés de les olives, Lo (Catalunya, 1495-96) Debat literari entre Bernat Fenollar i Joan Moreno, sobre el tema de les aptituds sexuals dels homes vells. D'un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles: hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per lo síndic del comú dels peixcadors, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l'extensió augmentà considerablement (més de 1.000 versos). En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l'època, que vol ésser un joc d'enginy però que no passa d'una discussió intranscendent. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - LITERATURA Proclamación Católica (Barcelona, 1640) Obra publicada pels consellers barcelonins. Adreçada a Felip IV i a l'opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang. El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande. Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i Berart. L'obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part; conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d'haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats; detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d'Olivares i que governi personalment. Aquest imprès, de 145 folis, suscità una viva indignació a la cort madrilenya i fou objecte de diverses respostes anònimes, com l'Aristarco o censura de la "Proclamación Católica", obra de Francisco de Rioja; No por el fuero, sino por el huevo, de Francisco de Quevedo, i altres. 21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Productor, El (Barcelona, 1/feb/1887 – set/1893) Publicació de caire social, dirigida per Antoni Pellicer. Tingué una segona època (1901-06). Assolí un alt nivell doctrinal per la bona qualitat de les col·laboracions. 22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Productor, El (Blanes, Selva, 1925 – Barcelona, jun/1930) Setmanari anarquista. Editat i dirigit per Manuel Buenacasa, primer a Blanes (fins al gen/1926) i després a Barcelona. Defensà sobretot la formació d'un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques: l'organització específica ("universalista"), el sindicalisme i el cooperativisme. Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb "La Protesta" i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l'oposició al sector sindicalista de la CNT. Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot amb la seva proposta. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Proeta, Maurici (Empúries, Alt Empordà, s XV – Illes Balears, 1546) Missioner. Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d'Empúries, d'on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Es doctorà a Tolosa de Llenguadoc. Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis. De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas. Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes. És patró dels tintorers. 25 CATALUNYA - ART Profeta, El (Catalunya, 1933) Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d'altura. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l'artista. És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l'important Cap de profeta, que ve a ésser l'immediat precedent de la gran peça. Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc). Els exemplars més coneguts són el del Musée d'Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid. 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Profiat Duran (Perpinyà, v 1345 - v 1414) Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d'Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l'acrònim Efodi. Es dedicà preferentment al prèstec de diners i féu estades a 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Profitós i Fonta, Joan (Balaguer, Noguera, 1892 – Barcelona, 1954) Pedagog. Escolapi (1906), desplegà la seva major activitat a Sabadell. És autor d'obres de text escolar (El llibre dels infants, 1922; reeditat diverses vegades i il·lustrat per Josep Obiols; El meu llibret, Sal·labari català..., 1931) i de Vida de Sant Josep de Calassanç... (1920). 28 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Progrès, Le (Prada, Conflent, 1882 – 1889) Publicació. Creació de "L'Indépendant" de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals. Donava regularment informació sobre Andorra. Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P. Cantié. 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Progreso, El (Barcelona, 29/jun/1906 – 1933) Diari en castellà fundat per Alejadro Lerroux. Dirigit de fet des d'un primer moment per Emiliano Iglesias, tingué una especial importància en la campanya lerrouxista antisolidària i preparà l'organització del Partit Republicà Radical. Anticlerical i demagògicament obrerista, hagué de fer cara al boicot de Solidaridad Obrera impulsat pels anarquistes el 1908 (afer de La Neotípia). Después contribuí a l'exacerbada campanya contra la guerra del Marroc, que afavorí l'esclat de la Setmana Tràgica. A partir del 1910 canvià l'anterior to obrerista i el 1913 Iglesias deixà la direcció. El 1933 es convertí en "Renovación". 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - POLÍTICA Prohibició d'Ús d'Armes (Barcelona, 15/set/1714) Ordre de les autoritats borbòniques que obligava tots els ciutadans particulars de la ciutat a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta. L'ordre fou aplicada amb altres bàndols a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes. La prohibició fou mantinguda durant tot el s. XVIII, encara que en ocasions (guerres, amenaces d'invasió, etc) calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran. El maig de 1808, durant l'ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d'ús d'armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se amb els catalans. Un mes més tard, però, la prohibició fou restablerta davant els atemptats soferts per l'invasor. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Prohomenia, Honorable (Anglesola, Urgell, d 1264 - s XX) Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns de la població, tant civils com criminals. Les sentències eren inapel·lables. El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici. El tribunal tenia per patrona 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida (Nàpols, Itàlia, final s XIII - País Valencià, s XVII) Llinatge noble valencià. Els seus membres intervingueren molt activament en la política local fent costat al partit dels Centelles. L'iniciador del llinatge fou Joan de Pròixida. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Alfons de (País Valencià, s XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d'Almazan, convinguda amb Castella. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Francesc de (País Valencià, s XIII - 1327/28) Fill gran de Joan I de Pròixida. Tractà el matrimoni (1291) d'una cunyada seva, filla d'en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida, i li prometé d'heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d'Almenara i el féu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d'un prèstec, i el 1309 anà al setge d'Almeria. Fou succeït pel seu germà Tomàs. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (Salern, Itàlia, v 1210 - Roma, Itàlia, 1299) Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l'illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l'illa, fou nomenat conceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d'altres, al País Valencià. Pare de Tomàs. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Serví el papa Benet XIII, amb el qual fou assetjat el 1398 a Avinyó. El 1425 era un dels que juraren no ajudar l'infant Enric contra Castella i l'infant Joan. El 1430 figurava entre els juradors de les treves de cinc anys convingudes amb els castellans. Era membre del consell 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joan de (País Valencià, s XV) Noble. Baró de Palma i d'Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Joana de (País Valencià, s XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixita i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug, l'hereu, i Guerau. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Lluís de (País Valencià, s XVII) Governador d'Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Olf de (País Valencià, s XIV – 1381) Alt funcionari reial. Bon col·laborador de Pere III, féu amb ell l'expedició a Mallorca (1343), i el 1347 combaté la Unió valenciana. L'acompanyà també (1354) a l'expedició a Sicília, on romangué i fou nomenat governador de Càller (1357). La guerra de Castella l'obligà a tornar a València com a marí, i actuà diverses vegades contra els estols castellans. El 1365 fou nomenat lloctinent del governador de Mallorca i més tard en fou governador. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida, Olf de (País Valencià, s XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II amb el partit beaumontès de Navarra (1465). 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Carròs, Constança de (País Valencià, s XIV - Catalunya, a 1424) Dama. Vídua de Berenguer d'Abella (1374), del qual tingué un fill, Nicolau d'Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós (1376). Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar: obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic (1381-82), i per raó d'un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i altres (1382). Acusada amb el seu marit juntament amb altres oficials, el rei volgué expulsar-los de la cort; el duc els defensà, però Constança perdé les seves possessions; novament vídua, les del Penedès li foren restituïdes (1385). Fracassat l'intent del duc de casar-la amb el comte d'Empúries per oposició de la duquessa, tingué per tercer marit Pere (VIII) de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet. Com a tutora del seu fill Francesc de Perellós, signà la venda dels llocs de Coaner i Torroella (1399); després cedí a Francesc les rendes de Vic (1402). Fou també filla seva Violant de Perellós. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Carròs, Nicolau de (País Valencià, s XIV – 1382) Alt funcionari reial. Fill segon d'Olf de Pròixida i d'Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica. Es distingí a la guerra de Castella, contra l'intent de Du Guesclin d'entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d'Arborea (1376). Fou governador d'Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380). Casat amb Elvira de Centelles, foren pares de Gilabert, Joan III, Nicolau, Olf i Tomàs de Pròixida i de Centelles. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pròixida i de Calataiud, Nicolau II de (Sicília, Itàlia, s XV) Comte d'Aversa (1445) i d'Almenara (1447). Fou majordom d'Alfons el Magnànim i lloctinent seu al regne de Nàpols. El succeí el seu fill Joan Francesc de Pròixida i de Centelles. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Calataiud, Tomàs de (País Valencià, s XV) Majordom del rei Joan II. Era un dels testimonis del jurament de concòrdia que féu el monarca, el 1465, amb els beaumontesos de Navarra. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Gilabert de (València, s XIV - Gènova, Itàlia, 1405) Poeta. Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs. Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395. Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat. A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII. Es casà amb Bernadona de Valleriola. Hom conserva vint-i-una poesies líriques seves, desconegudes fins el 1954; copiades en uns folis esborrats del cançoner Vega-Aguiló, foren llegides en aquesta data amb l'ajut de raigs ultraviolats... Segueix... 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Joan III de (País Valencià, s XV – 1449) Ardiaca d'Elna. Fill de Nicolau (I) de Pròixida i Carròs, i germà d'Olf (II), Gilabert i Nicolau. Fou ardiaca d'Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria, que jurà les treves amb Castella (1430). Fou pare de Tomàs i de Nicolau 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Nicolau de (País Valencià, s XIV – 1425) Cavaller de l'orde de Montesa. Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs. Comanador d'Atzeneta i Perputxent (Comtat). elegit mestre per la comunitat (1409) i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s'havia reservat l'elecció. Nicolau acudí a l'antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest. Per tal d'evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi. Recuperà la comanda i en fou després claver (1412). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Olf de (País Valencià, s XIV – Illes Balears, 1425) Baró de Llutxent i d'Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs. Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d'Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391. Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l'infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402. Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I. Prengué part en l'ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l'infant Joan amb Joana II. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415). Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i de Centelles, Tomàs de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Era fill de Nicolau i d'Elvira de Centelles. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l'expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pròixida i Milà d'Aragó, Ferran de (País Valencià, s XVI – 1574) Quart comte d'Almenara. Nét de Francesc de Pròixida i de Centelles. El 1525 prometé vendre el comtat d'Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja. 56 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Projecte Alcover (Països Catalans, 1996 - ) Coordinadora de teatre. Agrupa entitats i programadors de l'àmbit geogràfic balear, català i valencià amb l'objectiu de crear un circuit d'espectacles teatrals en llengua catalana en aquests tres territoris i facilitar l'intercanvi i la mobilitat dels muntatges. La iniciativa s'encetà amb la col·laboració de les ciutats d'Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico. El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què. La consolidació d'aquesta iniciativa es refermà amb l'ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra. El seu treball ha estat reconegut amb la concessió del premi d'honor Vila de Pedreguer al mèrit cultural. 57 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Prometeo, Editorial (València, 1913 - ) Empresa editorial. Continuadora de l'Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià). Fundada per Vicent Blasco i Ibáñez -que la dirigí- i pel seu gendre F. Llorca. D'una gran producció, incloïa nombroses col·leccions de temes molt variats -literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona-, però cal destacar la de sociologia i filosofia, la de grans obres (entre altres, la Novísima geografía universal, de Reclus, i la Historia social de la revolución francesa, de J. Jaurès) i les 58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Promos (Barcelona, 1961 – 1966) Revista mensual d'economia. El 1963 inicià una nova etapa dirigida per un gran nombre d'economistes i estudiants de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. Fou suspesa per problemes amb l'administració de l'estat. Encara que redactada en castellà, es feià ressó dels problemes econòmics i socials de Catalunya des d'una òptica crítica. En foren col·laboradors importants economistes del país. 59 CATALUNYA - EMPRESA Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECASA) (Catalunya, 1986 - ) Empresa creada per la Presidència de la Generalitat de Catalunya per al servei de les cooperatives agràries i de l'empresa agroalimentària petita i mitjana. Té com a objecte social la promoció de l'exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d'aquests productes. 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Propagador de la Libertad, El (Barcelona, oct/1835 – 1838) Publicació política en castellà apareguda sense una periodicitat fixa. En la seva presentació declarava que la seva intenció era la de difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics per tal de millorar les seves condicions de vida. Propagà també un cert socialisme utòpic, especialment influït per Saint-Simon. Arran dels fets revolucionaris del gen/1836 molts dels seus redactors foren detinguts i desterrats. L'aspecte literari, marginal dins la revista, té aixó no obstant una gran 61 CATALUNYA - EMPRESA Propagadora del Trabajo, La (Barcelona, s XIX) Fàbrica de teixits. Funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del des/1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas. Representants seus prengueren part al congrés obrer celebrat a Barcelona el des/1865. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pròsper (Catalunya, s VIII - Gènova, Itàlia, s VIII) Arquebisbe de Tarragona. Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església. S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli (Gènova), on fundà un monestir. Morí amb fama de sant i el rei Luitprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies. El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prosperitat, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, limitat per les importants vies de comunicació avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector nord de Sant Andreu de Palomar. El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu. Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta del s XX, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic. La formulació d'un pla parcial d'ordenació urbana (1957) desencadenà un important procés de creixement d'aquest sector, amb l'edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 ILLES BALEARS - EMPRESA Protectora, La (Palma de Mallorca, 1869 - ) Societat de socors mutus que assolí una gran popularitat. Arribà a tenir més de 5.000 socis. A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa, especialment amb l'organització dels balls de carnaval. També comptà amb un orfeó, i un teatre, actualment llogat com a cinema. A partir del 1940, amb la implantació de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se, si bé conserva encara uns 400 socis. 66 CATALUNYA - POLÍTICA Protectorat de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, s XX - ) Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a la Direcció General d'Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes. La seva funció es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s'orienten al compliment dels interessos generals de la fundació. El Protectorat s'exerceix a través de dues unitats: la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d'altres funcions de vigilància de l'actuació de les fundacions. Entre les seves funcions destaquen les següents: portar al Registre de Fundacions les escriptures de constitució de les 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prous i Vila, Josep Maria (Reus, Baix Camp, 1899 – Perpinyà, 1978) Escriptor. De formació autodidàctica (era forner), formà part del cenacle d'avantguarda reusenc i col·laborà a les revistes "Reus 1973" (1923) i "La columna de foc" (1917). Fou un dels promotors de la publicació noucentista "Llaç". Empresonat durant la dictadura de Primo de Rivera, publicà poesia: Infantaments (1932), La lluna dins el llac (1924) i, més tard, Nòpals. Elegies de guerra, 1921-22 (1931), Poemes de la revolució (1937) i Quatre gotes de sang (Dietari d'un català al Marroc). El 1939 s'exilià a Perpinyà, on edità algun poema. 68 CATALUNYA - POLÍTICA Proveïments, Departament de (Catalunya, 6/oct/1936 – 6/gen/1938) Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l'organització de l'abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d'Agricultura. Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de des/1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció. L'ago/1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d'Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat. Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Provençals (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Martí de Provençals. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Provençana (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Veure> Santa Eulàlia de Provençana. 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prua, la (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès) Poble, al nord de la vila, vora els límit amb els termes de Sant Llorenç d'Hortons i de Piera (Anoia), sota els alts del Portell, on neix el barranc de Monistrol. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prudenci, Aureli (Tarraconense, s IV) Poeta. Cità alguns dels seus contemporanis amb dades que faciliten llur identificació, com s'esdevé al seu himne als sants tarraconins. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prudenci Gali (Pirineus, s IX - Troyes, França, 861) Historiador i bisbe de Troyes (845-61). D'origen pirenenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d'Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya. Havia estat conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes. És autor dels importants Annals reials dits de Saint-Bertin, on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d'ambdues bandes del Pirineu. A més de l'interès personal per aquestes regions, certes notícies les podia saber a través d'Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries (848-852). 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pruedo (Salardú, Vall d'Aran) Altiplà d'aprofitament ramader, al límit de Valarties i d'Aigoamòtx, al sud del pla de Moràs. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - HISTÒRIA Prullans (Tremp, Pallars Jussà) Despoblat (fins al 1970 era del terme de Fígols de la Conca), al sector occidental del terme, vora Castissent. 78 CATALUNYA - MUNICIPI
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Prullans, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell. Passà al s XVI als Descatllar, senyors d'Avià, al s XVII als Linyau (o Llinau), cognomenats des d'aleshores Descatllar, i al s XVIII 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pruna, Joan Baptista (Arenys de Mar, Maresme, 1809 – 1890) Religiós caputxí. Arran de l'exclaustració del 1835 anà a Itàlia, i després fou enviat a Marsella; el 1844 tornà a Barcelona. Destinat a Arenys de Mar, el 1863 obtingué permís del govern espanyol per obrir-hi una casa missió, que esdevingué el primer convent caputxí restaurat després de l'exclaustració (1879). 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pruna, son (Ferreries, Menorca) Hostal (o çon Pruna), vora el barranc d'Aljandar. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pruna i Ocerans, Pere (Barcelona, 1904 – 7/gen/1977) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Amplià estudis a París, on treballà amb Picasso. Sentí predilecció pel retrat i la figura femenina, amb un estil classicista, proper en certa manera al Novecento italià i inscrit en el corrent europeu de retorn al classicisme formal que tingué lloc després de la primera ona avantguardista. Exposà tot sovint, no sols a Espanya, sinó també a França, Anglaterra i Amèrica. Fou distingit amb el segon premi del Carnegie Institute (1929) i amb el premi Nonell (1936), entre molts altres. També fou autor dels decorats i els vestuaris d'alguns dels ballets de Diaguilev. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona i en moltes col·leccions particulars d'Espanya i de l'estranger. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prunera, Santa Bàrbara de (Oix, Garrotxa) Veure> Santa Bàrbara de Prunera. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prunés i Magrans, Isidre (Barcelona, 1948 - ) Escenògraf. Professor d'escenografia de l'Escola de Disseny i Art Eina, de l'Institut del Teatre i de l'Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumula una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional. Cal destacar l'estreta vinculació amb Dagoll Dagom, amb qui ha col·laborat en la confecció d'escenografies i vestuari en la major part dels seus 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prunés i Sató, Lluís (Manresa, Bages, 1894 – Mèxic, 1964) Polític. Dedicat al comerç, ingressà a l'Esquerra Republicana i fou alcalde de Manresa (1931-32), governador civil de Girona (1932) i comissari de la Generalitat a Tarragona (1934). Conseller d'economia i agricultura (1936), en esclatar la guerra civil passà a la conselleria de treball durant uns quants dies. S'exilià l'any 1939. 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Prunet (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Poble (445 m alt) i cap del municipi, als Aspres, de població disseminada, centrat en l'església parroquial, romànica, al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m), dominant la vall del riu del Bulès. Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet, al vessant oriental de la qual i dins el municipi de Calmella, hi ha el santuari del Coll. 87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
88 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prússia, la (les Masies de Voltregà, Osona) Veïnat disseminat, al sector septentrional del terme. 90 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA PSAN Sigla del Partit Socialista d'Alliberament Nacional. 91 CATALUNYA - POLÍTICA PSC Sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya. 92 ILLES BALEARS - POLÍTICA PSM Sigla del Partit Socialista de Mallorca. 93 CATALUNYA - POLÍTICA PSUC Sigla del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Anar a: [ Prin ] [ Pro ] [ Proi ] [ Proj ] [ Pros ] [ Prull ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Priorat, el
Prullans
