|
|
|
Anar a: [ Puig, R ] [ Puig de P ] [ Puig i ] [ Puig i E ] [ Puig i M ] [ Puig i Si ] L'arc li xiuxiueja a la fletxa abans de ser llançada: "Em deus la llibertat". (Rabindranath Tagore) 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig, Ramon (Catalunya, s XVI) Pintor i daurador. Documentat del 1557 al 1597. Pintà i daurà el retaule de Santa Maria de l'Hospitalet (1568), el de Sant Miquel de l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt (1569) i acabà el retaule major de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona. Vers 1572-73, realitzà diferents obres per al santuari de Santa Agnès de Malanyanes i des del 1577 fou pintor del Palau de la Generalitat a Barcelona. 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puig, Renat (Perpinyà, 1898 - els Banys d'Arles, Vallespir, 1966) Metge i escriptor. Estudià a Lió, on fou degà de l'internat i cap de clínica de la facultat. De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l'hospital de Sant Joan. Publicà una gran quantitat de treballs professionals. Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes. Fou conseller de cultura de l'ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d'une amitié. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig Barutell, el (Peralada, Alt Empordà) Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou. Rep també el nom del Puig. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig d'Asprer, Josep (Barcelona, 1870 – Madrid, 1938) Polític republicà i advocat. Fou membre del partit radical des de la seva fundació, del comitè de la Lliga dels Drets de l'Home (1905) i diputat provincial (1917). Col·laborador de la Mancomunitat, en ésser proclamada la República fou governador civil de Lleida i diputat a les corts per Girona (1931). El 1934 fou nomenat director general d'Administració Local i president de la comissió mixta de traspàs de serveis a la Generalitat, càrrec que dimití per les dificultats que el govern espanyol posà al traspàs dels serveis de radiodifusió. Abandonà també el partit radical, a causa de la seva política anticatalana. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de Bellver, el (Sant Celoni, Vallès Oriental) Santuari (224 m alt) de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a l'oest de la vila, al cim del puig de Bellver, que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs. Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila. Fou refet després de les destruccions del 1936. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de Grus, el (Urús, Baixa Cerdanya) Veure> Vilagrau. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de la Baga, el (Gisclareny, Berguedà) Veure> Sant Martí del Puig. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig de la Bellacasa, el (Banyoles, Pla de l'Estany) Antiga masia fortificada i veïnat. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de la Creu (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Església (664 m alt), al cim del puig de la Creu, termenal amb el municipi de Sentmenat. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de la França, el (Ripoll, Ripollès) Santuari de la Mare de Déu del Puig de la França (o el Puig de França), a l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al veïnat de les Corts, dins el terme de Llaés. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig de la Garriga, el (Peralada, Alt Empordà) Antic llogaret, de l'antic terme de Vilanova de la Muga, unit el s XIX a Vallgornera. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig de l'Anell, el (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Antic poble (o el Pui de l'Anell), al nord-oest de l'antic terme d'Orcau, vora el límit amb el d'Aramunt, a l'indret on hi ha actualment el pantà de Talarn. El s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig de Maria, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Ermita i antic monestir (o de Pollença), aturonada al sud de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig. Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra. Vers el 1365 s'hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana (morta el 1388), que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir. Després d'una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l'orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI (1388) que el convertí en priorat de 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de Meià, el (Vilanova de Meià, Noguera) Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià), aturonat a 908 m alt, en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d'Escales. És un edifici romànic, amb un petit campanar d'espadanya. Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol. Fou consagrada pel bisbe Eribald d'Urgell (1033-42). 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig de Pollença, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Veure> Puig de Maria, el. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de Rialb, el (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble (631 m alt) (ant: el Puic), situat al vessant oriental de la vall de Rialb. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig de Sant Boi, el (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Sant Boi, castell de. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig de Sant Pere, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, situat vora el moll, i limitat pel baluard de sant Pere, la Llotja i l'església de Santa Creu. Nasqué al s XI com a suburbi, per influència de les drassanes allà instal·lades. Té un gran valor arquitectònic, per tal com les seves cases mostren l'evolució de les tècniques de l'habitatge al llarg del temps. Per un procés de degradació de l'entorn, 20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Puig de Santa Maria, batalla del (el Puig de Santa Maria, Horta, ago/1237) Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d'Entença i Guillem d'Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d'Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d'agost. La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s'havien 21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig de Segur, el (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig), a l'esquerra del Flamicell, aigua avall del congost d'Erinyà. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puig de Sornià, el (Sornià, Fenolleda) Barri, a l'esquerra de l'Adasig, a ponent de la vila. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puig de Vallsabollera, el (Vallcebollera, Alta Cerdanya) Llogaret (1.493 m alt), situat a l'esquerra de la Llavanera, entre el cap del municipi i la masia de Mascarell. La seva església conserva un retaule gòtic, del s XV, atribuït a Peitaví. 26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puig del Mas, el (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Veïnat, al sud del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls. 27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Puig d'en Serra, es (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Antiga vénda. Esmentada el 1775. 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig d'en Valls, es (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Barri de la ciutat, que s'ha format al peu i a la falda del petit puig d'en Valls, a la parròquia de Jesús. El seu creixement ha estat motivat per la proximitat de la ciutat d'Eivissa. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig des Molins, es (Eivissa, Eivissa) Veure> Molins, puig des. 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig d'Esparreguera, el (Esparreguera, Baix Llobregat) Església romànica de Santa Maria del Puig i antiga parròquia, al nord de la vila, al peu d'un tossal que domina, per l'esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat. Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig d'Espill, el (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Antic nucli de població. Esmentat el s XII, a l'indret de l'actual caseria de les Conilleres. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig d'Inca, el (Inca, Mallorca Septentrional) Veure> Santa Magdalena del Puig. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puig d'Orfila (Catalunya Nord, s XIII) Conseller de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Era un dels qui instigaren el monarca a aliar-se amb França, tot facilitant la invasió de Catalunya pels croats francesos el 1285. El mateix any, i poc abans de produir-se l'esperada invasió, el rei Pere II el Gran féu la seva famosa incursió a Perpinyà, on capturà a Puig d'Orfila amb un altre conseller que compartia amb ell responsabilitats semblants: Ramon Batlle. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Adam, Pere (Barcelona, 1900 – Madrid, 1960) Matemàtic. Llicenciat en ciències exactes a la Universitat de Barcelona i doctorat a Madrid, on fou professor de matemàtiques a l'Instituto de San Isidro. Fou catedràtic de didàctica matemàtica a la Facultad de Ciencias Matemáticas de Madrid. És autor de nombrosos llibres docents: Elementos de geometría y nociones de álgebra y trigonometría, amb la col·laboració de Rey Pastor, Resolución de algunos problemas en mecánica relativista restringida (1923), 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Alfonso, Francesc (Barcelona, 1865 – 1946) Escriptor, llibreter i polític. Impulsà la Societat Catalana d'Edicions, presidí la Societat Econòmica d'Amics del País i la Junta de l'Hospital Clínic i fou vicepresident de la Societat d'Atracció de Forasters i de la Cambra Oficial del Llibre. Fou, també diverses vegades, regidor de l'ajuntament de Barcelona. Publicà, entre d'altres, les obres Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad para evitar la vagancia y remediar el pauperismo (1914), Curiositats barcelonines (1920) i Recuerdos de un setentón (1943). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Almirall, Oriol (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1913 - ) Escriptor. Ha publicat treballs literaris i lingüístics, el llibre Proses rimades (1950) i obres de teatre com El retorn (1954), L'argenter de Girona (1955), El carlà de la Geltrú (1957), El cafè sense sucre (1961), La promesa del blanquer (1963), etc. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Andreu, Ramon Maria (Lleida, 1940 - ) Arquitecte. Ha intervingut en el pla especial de reforma interior del centre de Lleida, i en les obres de remodelació de l'antic barri del Canyeret, on hom ha construït una singular torre d'accés al conjunt de la Seu Vella. En el camp del patrimoni arquitectònic, ha intervingut en el conjunt monumental de Mur i en el de Gerri de la Sal. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Antich, Salvador (Barcelona, 30/mai/1948 – 2/mar/1974) Militant revolucionari. Després d'intervenir en diferents vagues de Comissions Obreres, el 1972 fou membre fundador de l'àcrata Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) i participà en diferents atracaments. Detingut el 1973 i acusat d'haver mort un policia, fou executat al garrot a la presó Model de Barcelona, en compliment de la sentència dictada per un 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Boada, Isidre (Barcelona, 1891 – 1987) Arquitecte, titulat el 1915. Deixeble de Gaudí, formà part de la Junta directiva de la construcció del temple de la Sagrada Família. Fou arquitecte diocesà de Solsona i projectà nombrosos edificis al Maresme i a Blanes. És autor dels llibres El Temple de la Sagrada Família (1929) i El pensament de Gaudí (1981). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Bosch, August (Barcelona, 1929 – Girona, 1999) Pintor i gravador. Sota l'atmòsfera de Miró i del cubisme, la seva obra prengué un caràcter informal i ple d'ambigüitat, que culminà en les produccions posteriors als anys 1955-56, quan s'accentuen els caràcters simbòlics de la seva temàtica, misteriosa i molt agressiva. Ha il·lustrat el Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de F. Garcia Lorca i altres obres de poetes i dramaturgs. Ha exposat principalment a Alemanya i a Suècia, així com a l'estat espanyol. Li fou organitzada una exposició antològica el 1975 al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Brutau, Josep (Barcelona, 1909 - ) Jurisconsult. Llicenciat a Barcelona el 1931. Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico (1956-57). Ha col·laborat a "The American Journal of Comparative Law". Ha publicat, entre d'altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado (1951), així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil (1970). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Busquets, Nadal (Balaguer, Noguera, 31/oct/1901 - Barcelona, 1/gen/1996) Compositor, pianista i organista. Estudià a l'escolania de Montserrat. Ha compost més de 300 obres, entre les quals dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes. Ha obtingut nombrosos premis i guardons i algunes de les seves obres han estat enregistrades. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i de Perafita, Jaume (Catalunya, s XVII - Barcelona, 11/set/1714) Polític. Pare d'Antoni, Francesc i Ramon Puig i Sorribes. Fou un dels principals prohoms de la zona de Vic que prepararen la rebel·lió contra Felip V. Amb els seus fills, Antoni de Peguera i Miquel Gallart feren els primers projectes per formar un regiment català contra els borbònics. Si bé la seva figura encara no ha estat estudiada degudament, sembla clar el seu paper preponderant entre els catalans que preparaven la vinguda de Carles d'Àustria, el qual li donà privilegi de noblesa (1706). Durant la guerra de Successió visqué generalment a Barcelona; en aquest període hi ha molt poca informació sobre les seves activitats. El 1713, quan fou decidida la resistència catalana contra Felip V, restà a Barcelona, on hi visqué tot el setge, i l'11/set, sense tenir en compte la seva edat, prengué les armes i acudí a la defensa de la barricada de la plaça de Palau, on morí combatent. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puig i de Samper, Josep Maria (València, 1751 - 1833) Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l'audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d'on passà a la de Granada (1800). Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern. Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración de 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Elias, Joan (Sallent, Bages, 1895 - Porto Alegre, Brasil, 1972) Mestre. Afecte a les idees de l'escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l'infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat. Mestre de l'Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat: president del CENU (1936), regidor de Barcelona (1936) i sots-secretari del ministeri d'instrucció pública (1937). A l'exili (França, Veneçuela i Brasil), desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d'exiliats. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puig i Espert, Francesc (València, 1892 - Asnières sur-Seine, Illa de França, 1967) Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalano-aragonesa. Professor d'institut, participà en la fundació del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Secretari de la Joventut Valencianista Republicana (1915); fundador del partit radical socialista a València. S'exilià a França el 1939. Publicà les narracions Raça vençuda (1915) i Nits d'hivern (1919) i els volums poètics Les jornades (1920, amb pròleg de J.M. López-Picó), Esberles del cor (1914) i Hortolans (1967). Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Esteve, Francesc de Paula (Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885) Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg. El 1837 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos. Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d'Espanya. Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic. Fou cofundador del periòdic "La Corona" (1843). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puig i Esteve, Lluís (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1915 - València, 31/jul/1990) Esportista. Professor d'educació física i directiu d'esports, tingué molts càrrecs públics com ara les presidències de les federacions valencianes de ciclisme, natació, bèisbol i hoquei. Fou seleccionador nacional de ciclisme i director de l'equip espanyol d'aquest esport. Fou president de la Federación Española de Ciclismo, membre del Comitè Tècnic de la Federació Internacional de Ciclisme Professional i del Comité Olímpico Español. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Ferriol, Lluís (Begur, Baix Empordà, 1932 - ) Jurista. Doctor en dret (1963), fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1982) i magistrat del tribunal superior de la mitra d'Andorra. Fou secretari general del Segon Congrés Jurídic Català. Ha publicat El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L'estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), El 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Gairalt, Ramon (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 – Barcelona, 1937) Arquitecte. Titulat el 1912. Viatjà per Europa i fou influït pel corrent simplificador de la nova arquitectura. Fou arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat, on construí les obres més significatives: l'anomenat gratacels de l'Hospitalet (1931-33) i el Grup Escolar Francesc Macià. També és autor de la casa Pidelaserra, al carrer de Balmes 180, de Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Genís, Manuel (Vic, Osona, 1869 – Barcelona, 1957) Pintor. Anà a Barcelona, on fou protegit per l'arxipreste Francesc Puig i Esteve. El 1881 fou deixeble d'Agustí Rigalt a Llotja. Anà becat a Madrid, on fou deixeble de Madrazo (1889), i a Roma (1891), on estigué amb contacte amb Enric Serra. Passà més tard per París. Fou bon dibuixant i excel·lí en la decoració, especialment la religiosa, a Vic, Sant Hilari, Barcelona, 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Gibert, Ferran (Girona, 1815 – Barcelona, 1901) Financer i polític. El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1855) i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el canal d'Urgell i la Junta d'Obres del Port de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici. Publicà obres de temes econòmics com El contrabando por Gibralta (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Lucà, Antoni (Barcelona, 1799 – 1848) Militar, escriptor i polític. Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes. Col·laborà, amb el pseudònim d'Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència; s'ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella. Fou soci fundador de la Societat d'Amics del País i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Manera, Joan (Olot, Garrotxa, 18/oct/1921 - l'Escala, Alt Empordà, 9/feb/2013) Pintor. Conegut com a Joan Manera. Estudià belles arts i dret a Barcelona. El 1956 s'instal·là a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René. Obtingué el primer premi de l'ambaixador d'Espanya a París (1966), el premi Tina (1970) i el primer premi de pintura —medalla d'or— de la diputació de Girona. Fou seleccionat per a representar l'escola de París al Carnegie International del 1961 al 1967. La seva obra assoleix netes transparències i amb la interpolació de plans de color crea ritmes formals plens d'íntima plasticitat i neta vibració dinàmica que constitueixen un estil característic que el converteix en un dels pintors cinètics més representatius i li ha valgut gran renom. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puig i Mas, Valentí (Palma de Mallorca, 14/abr/1949 - ) Escriptor i crític literari. Col·laborador habitual en diaris i revistes, ha destacat com a assagista des de Bosc endins (1982), dietari sense datar, compendi de narrativa i reflexió, fins a títols com Vicis dels temps (1990), Annus horribilis (1993), l'estudi sobre Josep Pla 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Miró, Francesc (Cervera, Segarra, s XVII) Escultor i arquitecte. Fill de Francesc Puig, amb el qual col·laborà sovint i continuà obres seves. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puig i Montserrat, Joan (Felanitx, Mallorca, 1813 - Puerto Rico, 1894) Prelat. Fou bisbe de Puerto Rico. A les Corts constituents de 1869 representà a Madrid l'illa esmentada, com a senador i diputat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Muset, Pere (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1912 – Barcelona, 1983) Farmacèutic. Fundà un laboratori farmacèutic on desenvolupà investigació original, especialment en l'estudi de la vitamina E, de la cianazida i d'alguns enzims. Fou membre de les acadèmies de Farmàcia i Medicina, i primer president de la Societat Catalana de Farmacologia. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Pallès (Girona, s XVII - s XX) Dinastia de mestres courers. Documentada des del s XVII i que ha tingut continuïtat fins al s XX. A la foneria dels Puig Pallès s'han construït la majoria de les campanes de la ciutat de Girona i comarca. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Perucho, Bonaventura (Barcelona, 1884 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1977) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou premiat a Madrid el 1920 i 1924. Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. Ha publicat el tractat didàctic La pintura de paisaje (1948). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Puig, Sebastià (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1866 – Barcelona, 1931) Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres. Fou professor d'història al seminari, canonge de la catedral i director del "Boletín Oficial Eclesiástico" de la diòcesi de Barcelona. Exercí la secretaria de cambra i de govern del bisbe Català. És autor d'obres piedoses, sobretot de traduccions, com Tractat de la vertadera devoció a la Santa Verge (1920); cal destacar les obres històriques El episcopologio de la sede barcelonense (1916) i Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Puig, Tomàs (Figueres, Alt Empordà, 1771 – 1835) Polític il·lustrat. Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons. Durant la Guerra Gran fou capità de sometents. L'any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra. El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Pujades, Josep (Figueres, Alt Empordà, 1883 – Perpinyà, 1949) Polític i escriptor. Narrador i periodista inquiet, publicà l'assaig Vida d'heroi: Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (1918), un estudi sobre Ignasi Iglésias, a més de narracions, mig costumistes, com Tragèdies de veïnat (1923), Besllums (1923) i L'oncle Vicenç (1926). Elegit diputat d'ERC per Girona (1936), fou comissari de la Generalitat a Girona. S'exilià el 1939. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Raposo, Miquel (Tarragona, 1954 - ) Economista. Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on féu de professor de teoria econòmica. Amplià estudis als EUA, i posteriorment estigué vinculat al departament d'indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs com ara director general d'indústria (1989-95) i secretari general del departament (1995-96), entre d'altres. Fou nomenat per la Generalitat comissionat per a la societat de la informació amb l'encàrrec de promocionar les noves tecnologies en la societat catalana. Fou director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió des del feb/2000 i director de Televisió de Catalunya des del set/2000. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puig i Roda, Gabriel (Tírig, Alt Maestrat, 1865 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1919) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid. El 1889 anà també pensionat a Roma, on s'estigué fins el 1900. Passà per París i per Barcelona i el 1905 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Roig, Josep Maria (Catalunya, s XIX – s XX) Escriptor. Especialitzat en temes referents al pessebre, fou secretari de l'Associació de Pessebristes de Barcelona (1928-33). És autor dels llibres Com es pot construir un pessebre (1928) i La construcció de pessebres (1934). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Roig, Pere (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1891 – Barcelona, 1980) Metge tocòleg. Llicenciat a la facultat de medicina de Barcelona (1915), es doctorà a Madrid, i s'especialitzà en tocoginecologia i obstetrícia (1922). És autor de molts treballs professionals: Cartilla de puericultura (1920), Enfermedad de Addison y embarazo (1920), A propòsit d'un cas d'elecció de pubiotomia (1921) i Preventori per a infants (1934). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sais, Ermenegild (Albons, Baix Empordà, 1860 - Barcelona, 1941) Metge. Matge auxiliar de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (1892), fou després director de la policlínica de l'hospital del Sagrat Cor (1900-04). Fou membre de la comissió organitzadora del primer Congrés Universitari Català i president de l'Acadèmia Laboratori de Ciències Mèdiques. Es dedicà sobretot a l'estudi de les malalties infeccioses. El jun/1923 sortí elegit diputat provincial. És autor d'El problema de la natalitat a Catalunya (1915) i Tractament de la septicèmia tifoidea (1919). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Savall, Lluís (Manresa, Bages, 1840 – Barcelona, 1883) Escriptor. Llicenciat en drets, exercí de mestre. És autor de Método para organizar en la capital de las Baleares escuelas gratuitas para adultos (1864), Cartilla de economía política (1864), Medios para evitar la lucha entre el capital y el trabajo (1882) i Medis per a millorar la condició social dels obrers, precedits d'una refutació dels errors comunistes i socialistes (1883). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Simon, Ignasi (Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1961) Químic i astrònom. Jesuïta. Ensenyà durant el període 1921-25 a l'Institut Químic de Sarrià, fins que fou nomenat sotsdirector de l'Observatori de l'Ebre. Publicà gran quantitat de treballs científics i obres de divulgació: Vademecum del químico (7 edicions), Resumen de un curso general de química (1924), Estudio sobre la radioactividad (1926), La noció d'isotopia (1927), Determinació de l'edat de la Terra (1930), Prácticas químicas (1930) i Manual de química moderna (1955). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Soldevila, Eduard (Ripoll, Ripollès, 1829 – 1891) Llibreter i editor. Des de molt jove s'establí a Barcelona. El 1845 fundà la revista "El Locomotor", substituïda després per "El Áncora". El 1861 establí a la plaça Nova una llibreria que tindria bon prestigi. Edità bon nombre d'obres dels escriptors renaixentistes. Era 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Soler, Dionís (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1854 - Granollers, Vallès Oriental, 1921) Meteorologista. De formació autodidàctica, publicà a "La Veu de Catalunya" i a "La Publicidad" els resultats d'un mètode descobert per ell de previsió atmosfèrica, que exposà al volum Dinámica atmosférica y barografía de Europa (1913). Publicà també l'opuscle El agua i altres petits treballs sobre temes relacionats amb l'agricultura, que el feren popular. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sorribes, Antoni (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei-arxiduc Carles III. Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglo-català de Gènova (1705). Posteriorment lluità al setge de Barcelona (1706), a Aragó (1707) i en la defensa final de Barcelona (1713-14), per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d'assolir reforços. Fou germà de Francesc. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sorribes, Francesc (Vic ?, Osona, s XVII - Berga, Berguedà, 1713) Polític i militar. Germà d'Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705). Participà en l'alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt. Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sorribes, Ramon (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Fill de Jaume Puig de Perafita i germà d'Antoni i de Francesc. El 1705 era rector de Tona (Osona). Participà a l'alçament vigatà a favor de Carles d'Àustria. Aquest el nomenà el mateix any, malgrat la seva condició eclesiàstica, capità de miquelets a la 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sureda, Francesc (l'Escala, Alt Empordà, s XIX – Barcelona, 1957) Farmacèutic. Germà de Joan. Destacà pels seus coneixements professionals. A la seva mort era president del Col·legi de Farmacèutics barceloní. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Sureda, Joan (l'Escala, Alt Empordà, 1880 - Barcelona, 1978) Metge cirurgià. Fou metge de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i professor auxiliar honorari de cirurgia. El 1928 fou elegit membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Es dedicà especialment a la cirurgia vascular, hipofisària, gastrointestinal i toracoplàstica. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puig i Terrats, Francesc (Perpinyà, s XVII) Advocat i polític. Fou el promotor principal del projecte d'expulsar de Perpinyà els francesos el 1674. El fracàs del complot determinà el seu empresonament. Malgrat les tortures sofertes, no revelà els noms dels qui el secundaren en el propòsit. Finalment fou executat. El seu fill i la seva muller aconseguiren de fugir de les autoritats franceses. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puig i Torralva, Josep Maria (València, 1854 – 1911) Escriptor. Fundador i impulsor de "Lo Rat Penat", publicà poemes renaixentistes, que aplegà a Lliris i cards. Com a erudit, publicà, en col·laboració amb F. Martí i Grajales, Orígens del gravat en València (1883) i Estudio històrico-crítico de los poetas valencianos de los 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puig i Xoriguer, Salvador (Barcelona, 1719 – 1793) Erudit. Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona (1743-58) i capellà de Palau (1760). Ingressà el 1748 a l'Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat: hi llegí poemes en català (1754 i 1756) i treballs com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya; traduí al castellà les Geòrgiques de Virgili i s'encarregà també d'organitzar els materials bibliogràfics per extreure el vocabulari d'un projectat diccionari català. Publicà, a doble columna, castellana i catalana, i per disposició del bisbe Climent, uns Rudimentos de gramática castellana (1770), que tingueren una gran difusió. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Puig Major (Escorca, Mallorca Septentrional) Veure> Major, puig. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig-agut (Manlleu, Osona) Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda), situat en un petit turó (696 m), termenal amb Torelló i l'Esquirol. En 1883-86 hi fou bastit un petit temple expiatori (s'ha dit que era el primer que es dedicà al Sagrat Cor), per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí "El Faro de Puig-Agut", que sortí, de manera irregular, fins al 1903. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig-alder (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Antic castell (707 m alt), a la vall de Cogolls, enlairat damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls. Sols s'hi conserva l'església, dedicada a sant Salvador, convertida en santuari. Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d'aquest castell i passà també a la corona. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig-alt de Ter (Ripollès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de les Abadesses.
Anar a: [ Puig, R ] [ Puig de P ] [ Puig i ] [ Puig i E ] [ Puig i M ] [ Puig i Si ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Puig i Blanch, Antoni
Puig i Cadafalch, Josep
Puig i Ferreter, Joan
Puig i Gairalt, Antoni
Puig i Grau, Arnau
Puig i Oliver, Lluís Maria de
Puig i Salellas, Josep Maria
Puig i Valls, Rafael