|
|
|
Anar a: [ Puigb ] [ Puigcerda ] [ Puigdo ] [ Puigg ] [ Puigm ] [ Puigo ] Qualsevol cosa que vulguis o somiïs que pots fer, comença-la. La determinació té geni, poder i màgia. (J.W. von Goethe) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigbac, Guillem de (Sant Feliu de Torelló, Osona, s XIII – Catalunya, s XIV) Cavaller. Segons Pere Tomic, una filla seva fou amistançada del rei Sanç de Mallorca. Aquest tingué tres filles d'aquest enllaç. Les tres es casaren respectivament amb Galceran de Pinós, Gilabert de Cruïlles i Pere de Talarn. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigbacó (Torelló, Osona) Masia i molí, a l'extrem septentrional del terme, prop del riu Ges. És esmentada ja el s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigbarral (Terrassa, Vallès Occidental) Veure> Santa Magdalena de Puigbarral. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigberenguer (Manresa, Bages) Partida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l'esquerra del Cardener), vestigi d'una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l'Elephas meridionalis i d'altres exemplars de la fauna pre-glaciar. El topònim surt documentat des del s XIII. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigblanch, Antoni Nom com signava el polític i escriptor Antoni Puig i Blanch. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigbó (Gombrèn, Ripollès) Veure> Sant Martí de Puigbó. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigbordell, el (Lleida, Segrià) Partida, centrada pel puig Bordell, a l'oest de la ciutat, actualment urbanitzada. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigcalent (Regencós, Baix Empordà) Veïnat, al sud del poble. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigcercós (Tremp, Pallars Jussà) Poble de l'antic mun. del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn. La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigcercós, Bernadí de (Catalunya, s XIII – s XIV) Jurista. Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320. És autor d'una resposta a la pregunta de Ramon d'Era sobre la licitud dels violaris i censals. 15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigcerdà, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l'antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó. En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigcerver (Senterada, Pallars Jussà) Poble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç. L'església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigcerver (Alforja, Baix Camp) Santuari (786 m alt) (la Mare de Déu de Puigcerver), al vessant oriental del puig Cerver (835 m alt), al límit amb el terme de Riudecols. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puigcerver, Andreu (Alacant, 1701 – València, 1765) Religiós jesuïta. Fou lector del col·legi de Gandia. Es doctorà després en teologia. Sobresortí pels seus sermons, dels quals alguns foren editats. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puigcerver, Felip (Illes Balears, 1745 – 1821) Filòsof i frare dominicà. És autor d'un Philosophia, en la qual atacava l'ideari de Gassendi i de Descartes. Les seves doctrines es manifesten rígidament fidels al tomisme. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigdassalit (Torelló, Osona) Masia, al sud de la vila. Donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala. És un notable edifici d'aire senyorial. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigdassalit, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1705/06, pel rei-arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassalit i Sáiz, únic titular. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigdelfí (Perafort, Tarragonès) Poble, a l'esquerra del Francolí, a l'oest del cap del municipi. La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià. El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigdemàger (els Prats de Rei, Anoia) Antic poble i castell, al puig de Màger (702 m alt), a l'extrem septentrional del terme. Esmentat ja el 1139, l'església parroquial era dedicada a sant Jaume; des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera. El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats. Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l'església, romànica (s XII), abandonada. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigdengolas i Barella, Josep (Barcelona, 1906 – 1987) Pintor. Format a les Escoles d'Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona. Viatjà per Itàlia, on amplià els seus coneixements artístics. Sobresortí com a paisatgista, influït per Joaquim Mir, i són molt conegudes les seves vistes de Mallorca. El 1951 fou elegit catedràtic de Paisatge de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigdetiula (Cunit, Baix Penedès) Caseria, al nord del terme. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigdollers i Macià, Josep (Roda de Ter, Osona, 1866 – Barcelona, 1908) Escriptor i economista. Especialitzat en qüestions financeres. Fou fundador de la revista comercial "Mercurio" (1901) i escriví Las relaciones entre España y América (1902), Escuela Naval de Comercio i Comunicaciones internacionales de España. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigdorca (Balsareny, Bages) Masia i antic lloc, al sector oriental del terme, a l'esquerra del Llobregat. L'església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada el s XVIII. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Puigdorfila, Pere de (Illes Balears, s XIII – Roma ?, Itàlia, s XIV) Eclesiàstic i diplomàtic. Des dels volts del 1295 residia a Roma, a la cort papal. Climent V el nomenà vice-canceller de l'Església (1307), abans de fixar la seu a Avinyó (1309). Els 1306-07 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA
36 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigfarner (Aguilar de Boixadors, Bages) Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra (o Puigfarners), situats a l'antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell. El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el s XV i desaparegué el XVIII. Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia. 37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Puigfell (Areny de Noguera, Ribagorça) Veure> Puifell. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigflorit de Fluvià (Alt Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palau de Santa Eulàlia. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigforniu (Soriguera, Pallars Sobirà) Veure> Puiforniu. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigfred (Mediona, Alt Penedès) Masia i caseriu, al nord-oest de Sant Joan de Mediona, al vessant de la serra de Puigfred (728 m alt), que separa les valls de Mediona i la Llacuna. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puiggarí, Antoni (Perpinyà, 1815 – 1890) Militar i erudit. Nebot de Pere Puiggarí. Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló; féu construir l'hospital militar dels Banys d'Arles i governà Perpinyà en 1870-71. Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d'Arles, que copià fidelment i que foren 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiggarí, Miquel (Catalunya, s XIX – Buenos Aires, Argentina, 1889) Científic. Emigrà a Buenos Aires, on s'establí. Fou un dels organitzadors de la facultat de ciències físiques i naturals a la universitat de Buenos Aires, d'on seria degà de l'esmentada facultat i també de la de ciències físico-matemàtiques. Des del 1854 fins a la seva mort, fou així mateix catedràtic molt destacat. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puiggarí, Pere (Perpinyà, 1768 – 1854) Militar i escriptor. Dedicat als estudis literaris i històrics, s'especialitzà en els referents a la llengua i literatura catalanes. Fundà la revista "Le Publicateur des Pyrénées Orientales". Obres seves són Catalogue biografique des évéques d'Elne, Leçons de langue espagnole, Grammaire espagnole-française i Grammaire catalane. Fou oncle d'Antoni Puiggarí. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiggarí, Ramon (Barcelona, 1820 – 1894) Dibuixant. El 1851 anà a París amb Eusebi Planas, on residí fins al 1854. Són molt conegudes les seves auques, capçaleres de romanços, litografies, sainets, etc. També conreà la caricatura política; en aquest camp col·laborà en diverses revistes com "La Flaca", "La Madeja Política" i "El Tupé". 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiggarí i Pastor, Lluís (Barcelona, 1863 - Molins de Rei, Baix Llobregat, 1926) Actor i autor teatral. Llicenciat en dret. Fou primer actor als teatres barcelonins Romea, Principal i Novetats i col·laborà amb el Teatre Íntim (Espectres d'Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles), i actuà també en les temporades dels Espectacles i Audicions Graner. Escriví les peces Mirallets per a caçar aloses (1907), Felicitat eterna (1910), Un crim passional (1911) i peces musicals com Permeti'm! (1906) o El testament (1910), amb música d'Adrià Esquerrà. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiggener i Fernández, Lluís (Barcelona, 1851 – 1918) Escultor. Format al taller de Vallmitjana. És autor de l'estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l'any 1887 i premiada l'any següent en ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l'any 1936, l'actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original. També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l'any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables. És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l'original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puiggener-Orís i Boïl d'Arenós, Raimunda de (Catalunya, s XVIII) Muller de Pere de Sentmenat i Copons. Era besneboda de Francesc V d'Orís. A la seva mort, entrà la successió dels Orís en la casa dels 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigjaner i Bagaria, Ignasi (Barcelona, 1914 - Saint-Cloud, França, 1984) Pintor. Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d'aquarel·la de la Universitat de Barcelona. Exercí la seva professió a París, on s'instal·là (1948). Dedicat de ple a la pintura (1962), assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye (1964) i de Saint-Cloud (1965). Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París. S'inscriu en una abstracció d'arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l'empastament. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig-l'agulla (Sant Julià de Vilatorta, Osona) Santuari (la Mare de Déu de Puig-l'agulla), dins l'antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o Puig l'Agulla (810 m alt). Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l'agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l'actual santuari el 1775. Al costat hi ha un gran hostal (1704-12). És lloc de molta devoció a la comarca. El 1975 ha estat restaurat i modernitzat. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigllançada, el (Berguedà) Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d'Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí. Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat. Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l'orogènia herciniana. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigllorenç (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Antic castell de la vall d'Àneu, proper a Unarre. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmaçana (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseria i església, al nord de l'antic terme de Mur, al límit amb els de Tremp i Talarn. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmadrona (Baix Llobregat) Veure> Madrona. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmal (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Veure> Santa Llúcia de Puigmal. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmal (Ripoll, Ripollès) Veure> Sant Vicenç de Puigmal (la Parròquia de Ripoll). 61 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puigmarí i Funes, Pere (Rosselló, s XVI - Bellpuig d'Urgell, Urgell, 25/des/1634) Eclesiàstic. Frare benedictí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. En 1631 era nomenat bisbe de Solsona, substituint Miquel dels Sants de Sant Pere, ja absent i promogut a arquebisbe de Granada. Celebrà sínodes diocesans en 1631 i 1634. Publicà un ritual el 1633. Fou succeït a la diòcesi per Diego Serrano de Sotomayor. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Puigmola, la (Barx, Safor) Colònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola. 65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Puigmolar (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Veure> Puimolar. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmoltó (Mediona, Alt Penedès) Masia i antiga quadra, al sud-oest de Sant Joan de Mediona. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmoltó (Sant Pere de Ribes, Garraf) Llogaret, a la dreta de la riera de Ribes. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigmoltó (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Caseria, al nord del terme, vora el límit amb el de l'Arboç (Baix Penedès). 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigmoltó (Sant Martí Sesgueioles, Anoia) Antiga quadra, que el s XIX formà un municipi amb Solanelles. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Puigmoltó i Mayans, Enric (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1829 – València, 1900) Militar. Primer vescomte de Miranda (1857). Era del cos d'enginyers. Lluità al Principat contra els matiners (1848) i a Madrid contra els insurrectes del 1856. Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d'Alfons XII. El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València. Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada (1878). El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Puignau, Francesc (Perpinyà, s XVI – s XVII) Notari i arxiver. El 1605 acabà el Llibre de rúbriques de la Real, anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690. El 1608 inicià l'inventari de l'arxiu del capítol d'Elna i el 1630 l'anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà: prop de 700 articles d'un total de 814 foren redactats per ell. És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l'anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló. 92 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puigneulós (Alt Empordà / Vallespir) Veure> Neulós, puig. 73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Puig-oltrer (Perpinyà, Rosselló) Despoblat. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigpalter (Banyoles, Pla de l'Estany) Veïnat i antiga parròquia (Sant Jaume), al sector oriental del terme. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puigpardines (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Poble, situat al sud-est de Sant Privat d'en Bas, a la dreta del Gurni. A l'antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d'Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines, pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit; tenia només un o dos preveres i algun servent. Fou famosa l'anomenada Confraria d'En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (s XIII-XIV). Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la de Sant Privat d'En Bas. Resta part de l'església romànica (s XII), molt malmesa pels terratrèmols del s XV i ampliada amb dos cossos i un absis renaixentista pobre. 77 CATALUNYA - CULTURA Puigpardines, Berenguer de (Catalunya, s XV) Personatge imaginari. Suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat, presentat com a autor d'una fantasiosa crònica d'interès nobiliari, titulada Sumari d'Espanya, que vol aparèixer com a escrita per inducció del comte Ramon Arnau Berenguer, que caldria identificar amb Ramon Berenguer III (1093-1131), i que en realitat fou redactada vers la fi del s XV. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Puigpardines, Galceran de (Grècia, s XIV) Noble de la Grècia catalana, germà gran de Francesc. Era un dels senyors feudals més poderosos del territori. Devers el 1380 tenia les senyories de Karditza i Atalanti, a la Beòcia. Poc després les seves possessions sucumbiren davant la gran invasió de les companyies navarreses. S'havia destacat entre els partidaris de reconèixer la sobirania directa del rei Pere III el Cerimoniós. 80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Puigpedrós, el (Alta Cerdanya) Veure> Campquerdós, serra de. 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - HISTÒRIA Puigperdiguers (la Pobla de Montornès, Tarragonès) Antic nom de Montornès. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigpiqué i Raurich, Francesc (Manresa, Bages, 1861 – Barcelona, 1943) Farmacèutic. Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones (1895), Importancia social de la farmacia (1899), 84 ILLES BALEARS - MUNICIPI
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Puigredó, Miquel de (Catalunya, s XIV - Esglésies ?, Itàlia, s XIV) Militar. Participà a l'expedició de l'infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al penós setge de la vila d'Esglésies, del 30/jun/1323 al 7/feb/1324. Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició a la plaça, un cop ocupada aquesta. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - HISTÒRIA
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Puig-rodon (Campdevànol, Ripollès) Antic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí), a l'extrem occidental del terme, a 1.122 m alt. La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre. Resta part de l'església romànica (s XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d'Auira. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Puig-roig (Olèrdola, Alt Penedès) Masia i antiga quadra, al nord del municipi, dins la parròquia de Sant Pere Molanta. És esmentada ja el s XII. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Puig-roig (Benavarri, Ribagorça) Veure> Purroi.
Anar a: [ Puigb ] [ Puigcerda ] [ Puigdo ] [ Puigg ] [ Puigm ] [ Puigo ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Puigbó i Valeri, Josep
Puigcerdà
Puigdàlber
Puiggraciós
Puiggròs
Puigmal, el
Puigpelat
Puigpunyent
