A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Puigb ]    [ Puigcerda ]    [ Puigdo ]    [ Puigg ]    [ Puigm ]    [ Puigo ]

Qualsevol cosa que vulguis o somiïs que pots fer, comença-la. La determinació té geni, poder i màgia. (J.W. von Goethe)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigbac, Guillem de  (Sant Feliu de Torelló, Osona, s XIII – Catalunya, s XIV)  Cavaller. Segons Pere Tomic, una filla seva fou amistançada del rei Sanç de Mallorca. Aquest tingué tres filles d'aquest enllaç. Les tres es casaren respectivament amb Galceran de Pinós, Gilabert de Cruïlles i Pere de Talarn.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbacó  (Torelló, Osona)  Masia i molí, a l'extrem septentrional del terme, prop del riu Ges. És esmentada ja el s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des delInici página 1230. Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV.

3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirPuigbalador  (CapcirMunicipi: 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013), (pop: Pibaladó; fr: Puyvalador). Estès des de la conca de l'Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats. Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d'alta muntanya. Pedreres d'ònix. Turisme d'hivern (estació d'esquí a Riutort) i d'estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població. El poble és situat a l'esquerra de l'Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir. El municipi comprèn, també, el poble de Riutort. Estació d'esquí (en francès) - Turisme (en castellà)

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbarral  (Terrassa, Vallès OccidentalVeure> Santa Magdalena de Puigbarral.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigberenguer  (Manresa, BagesPartida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l'esquerra del Cardener), vestigi d'una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l'Elephas meridionalis i d'altres exemplars de la fauna pre-glaciar. El topònim surt documentat des del s XIII.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigblanch, Antoni  Nom com signava el polític i escriptor Antoni Puig i Blanch.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigblanch, Martí  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Vidrier. És autor d'algunes vidrieres per a la catedral de Vic (1700).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbó  (Gombrèn, RipollèsVeure> Sant Martí de Puigbó.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Puigbó i ValeriPuigbó i Valeri, Josep  (Olot, Garrotxa, 17/feb/1958 - )  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'àmbit de l'activitat radiofònica, l'any 1973 entrà a Ràdio Olot, on treballà en diversos programes i serveis informatius. El 1975 fou nomenat cap de programes i informatius de l'emissora, i dissenyà la programació que portà Ràdio Olot a ésser, el 1976, la primera emissora a emetre en català les vint-i-quatre hores. El 1983 fou soci fundador i primer director de Ràdio Costa Brava, i el 1988 fou nomenat director de Ràdio Olot, càrrec que simultaniejà amb la direcció de Ràdio Costa Brava fins el 1989. Entre els anys 1991 i 1996 dirigí i presentà diversos programes informatius a Catalunya Ràdio (Catalunya nit, Catalunya vespre i Hora punta). Soci fundador d'Ona Catalana, al jul/1999 en fou nomenat conseller director general i director d'Ona Barcelona. En l'àmbit televisiu, ha treballat per a TVE-Catalunya com a presentador d'informatius (1989) i...  Segueix... 

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigbordell, el  (Lleida, SegriàPartida, centrada pel puig Bordell, a l'oest de la ciutat, actualment urbanitzada.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcalent  (Regencós, Baix EmpordàVeïnat, al sud del poble.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPuigcampana, el  (Finestrat, Marina Baixa)  Muntanya eminent (1.410 m alt), de forma piramidal molt destacada, que s'aixeca sobre els raiguers i tossals costaners, a la serralada Subbètica, situada entre el riu de Sella i el Guadalest, al sud-est de la serra d'Aitana. Hi brollen abundoses fonts. Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, serveix de referència per a les engilacions dels mariners.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcercós  (Tremp, Pallars JussàPoble de l'antic mun. del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn. La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigcercós, Bernadí de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Jurista. Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320. És autor d'una resposta a la pregunta de Ramon d'Era sobre la licitud dels violaris i censals.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaPuigcerdà  (Baixa Cerdanya Municipi i capital de la comarca: 18,88 km2, 1.202 m alt, 8.825 hab (2015). Situat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l'Aravó i del Segre, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb l'Alta Cerdanya. Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l'aigua de l'estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l'hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d'ençà del 1940. La vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d'una...  Segueix... 

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPuigcerdà, corregiment de  (CatalunyaDemarcació administrativa, creada el 1716 pel decret de Nova Planta. Comprenia l'antiga vegueria de Puigcerdà i la sots-vegueria de Ribes. El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigcerdà, vegueria de  (CatalunyaDemarcació administrativa del Principat de Catalunya, sorgida amb la divisió de l'antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell aigua amunt del Coll de Nargó. En depenia la sots-vegueria de Ribes, amb la qual sumaven 13.437 h el 1718.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcerver  (Senterada, Pallars JussàPoble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç. L'església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigcerver  (Alforja, Baix CampSantuari (786 m alt) (la Mare de Déu de Puigcerver), al vessant oriental del puig Cerver (835 m alt), al límit amb el terme de Riudecols.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puigcerver, Andreu  (Alacant, 1701 – València, 1765)  Religiós jesuïta. Fou lector del col·legi de Gandia. Es doctorà després en teologia. Sobresortí pels seus sermons, dels quals alguns foren editats.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puigcerver, Felip  (Illes Balears, 1745 – 1821)  Filòsof i frare dominicà. És autor d'un Philosophia, en la qual atacava l'ideari de Gassendi i de Descartes. Les seves doctrines es manifesten rígidament fidels al tomisme.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigcorbé i Benaiges, Joan Josep  (Barcelona, 22/jul/1955 - )  Actor teatral i cinematogràfic i director teatral. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, debutà com a actor teatral el 1974. Actor i coguionista de diversos films de F. Bellmunt, com ara L'orgia (1978), Salut i força al canut (1979) i La quinta del porro (1980), ha destacat com a actor de comèdia: La noche más hermosa (1984), Suite (1988), Salsa rosa (1991), Rosa Rosae (1993), El amor perjudica seriosamente la salud (1996) i Al límite (1997).

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsPuigdàlber  (Alt PenedèsMunicipi: 0,40 km2, 239 m alt, 539 hab (2015). Situat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, ocupa una petita extensió al sector septentrional de la plana del Penedès. El terme, de molt escassa extensió, es drenat per les rieres de Romaní i de la Serra, afluents de la de Sant Sebastià dels Gorgs. Agricultura amb conreus de vinya, principalment, a més de cereals i de fruita. Granges avícoles. Hi té tradició la manufactura de canyes (persianes), que exporta a França. Part de la població va a treballar a Vilafranca i a Sant Sadurní d'Anoia. Comparteix molts serveis municipals amb el Pla del Penedès. La població s'ha mantingut estacionària al llarg del s XX. El poble és a la vora de la riera de la Serra; església parroquial de Sant Andreu. Fou poble reialenc. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdassalit  (Torelló, Osona)  Masia, al sud de la vila. Donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala. És un notable edifici d'aire senyorial.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigdassalit, comtat de  (CatalunyaTítol concedit el 1705/06, pel rei-arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassalit i Sáiz, únic titular.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPuigdefrancor  (Camprodon, RipollèsAntic nucli de poblament i vil·la rural, dins l'antic terme de Freixenet de Camprodon, a l'interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904. El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon (952). El nom primitiu és Pugna francorum, cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren un aquest lloc una victòria.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdelfí  (Perafort, Tarragonès)  Poble, a l'esquerra del Francolí, a l'oest del cap del municipi. La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià. El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu. Situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigdemàger  (els Prats de Rei, Anoia)  Antic poble i castell, al puig de Màger (702 m alt), a l'extrem septentrional del terme. Esmentat ja el 1139, l'església parroquial era dedicada a sant Jaume; des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera. El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats. Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l'església, romànica (s XII), abandonada.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigdengolas i Barella, Josep  (Barcelona, 1906 – 1987)  Pintor. Format a les Escoles d'Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona. Viatjà per Itàlia, on amplià els seus coneixements artístics. Sobresortí com a paisatgista, influït per Joaquim Mir, i són molt conegudes les seves vistes de Mallorca. El 1951 fou elegit catedràtic de Paisatge de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdetiula  (Cunit, Baix PenedèsCaseria, al nord del terme.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuigdolena  (Sant Quirze Safaja, Vallès OrientalSanatori antituberculós (819 m alt), situat al vessant meridional del puig d'Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes. Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954. Hi residí set anys i hi morí (1942) Màrius Torres. El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser, regit per monges dominicanes de l'Anunciata.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigdollers i Macià, Josep  (Roda de Ter, Osona, 1866 – Barcelona, 1908)  Escriptor i economista. Especialitzat en qüestions financeres. Fou fundador de la revista comercial "Mercurio" (1901) i escriví Las relaciones entre España y América (1902), Escuela Naval de Comercio i Comunicaciones internacionales de España.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigdorca  (Balsareny, Bages)  Masia i antic lloc, al sector oriental del terme, a l'esquerra del Llobregat. L'església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada el s XVIII.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puigdorfila, Pere de  (Illes Balears, s XIII – Roma ?, Itàlia, s XIV)  Eclesiàstic i diplomàtic. Des dels volts del 1295 residia a Roma, a la cort papal. Climent V el nomenà vice-canceller de l'Església (1307), abans de fixar la seu a Avinyó (1309). Els 1306-07 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPuig-ermengol  (Santa Maria d'Oló, BagesAntiga església (Sant Martí) i lloc, sufragània de la de Sant Feliuet de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l'extrem nord-oriental del terme. Esmentada ja el 1136, l'església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres (sobretot l'absis romànic) aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigfarner  (Aguilar de Boixadors, Bages)  Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra (o Puigfarners), situats a l'antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell. El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el s XV i desaparegué el XVIII. Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puigfell  (Areny de Noguera, RibagorçaVeure> Puifell.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigflorit de Fluvià  (Alt Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palau de Santa Eulàlia.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigforniu  (Soriguera, Pallars SobiràVeure> Puiforniu.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigfred  (Mediona, Alt Penedès)  Masia i caseriu, al nord-oest de Sant Joan de Mediona, al vessant de la serra de Puigfred (728 m alt), que separa les valls de Mediona i la Llacuna.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puiggarí, Antoni  (Perpinyà, 1815 – 1890)  Militar i erudit. Nebot de Pere Puiggarí. Serví a Àfrica, a Itàlia i al Rosselló; féu construir l'hospital militar dels Banys d'Arles i governà Perpinyà en 1870-71. Com a arqueòleg descobrí (1845) unes importants inscripcions sobre ploms als Banys d'Arles, que copià fidelment i que forenInici página publicades el 1847 i que han servit modernament per a estudiar els primers vestigis de llengües indoeuropees a Catalunya. Deixà inèdites una gran quantitat d'estudis sobre gramàtica catalana (plural femení català, interjecció), literatura (els goigs), epigrafia, numismàtica, etc. Tingué una considerable influència sobre els estudis històrics rossellonesos.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí, Miquel  (Catalunya, s XIX – Buenos Aires, Argentina, 1889)  Científic. Emigrà a Buenos Aires, on s'establí. Fou un dels organitzadors de la facultat de ciències físiques i naturals a la universitat de Buenos Aires, d'on seria degà de l'esmentada facultat i també de la de ciències físico-matemàtiques. Des del 1854 fins a la seva mort, fou així mateix catedràtic molt destacat.

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puiggarí, Pere  (Perpinyà, 1768 – 1854)  Militar i escriptor. Dedicat als estudis literaris i històrics, s'especialitzà en els referents a la llengua i literatura catalanes. Fundà la revista "Le Publicateur des Pyrénées Orientales". Obres seves són Catalogue biografique des évéques d'Elne, Leçons de langue espagnole, Grammaire espagnole-française i Grammaire catalane. Fou oncle d'Antoni Puiggarí.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí, Ramon  (Barcelona, 1820 – 1894)  Dibuixant. El 1851 anà a París amb Eusebi Planas, on residí fins al 1854. Són molt conegudes les seves auques, capçaleres de romanços, litografies, sainets, etc. També conreà la caricatura política; en aquest camp col·laborà en diverses revistes com "La Flaca", "La Madeja Política" i "El Tupé".

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuiggarí i Llobet, Josep  (Barcelona, 1821 – 1903)  Historiador de l'art i dibuixant. Fou sotsarxiver municipal de Barcelona, president de l'Associació Artístico-Arqueològica de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. De la seva nombrosa producció cal destacar Estudios sobre el traje español en los siglos medios (1871), Estudi i impressió de Barcelona monumental (1879), Noticia de algunos artistas catalanes de la Edad Media y del Renacimiento (1881), Estudio de la indumentaria concreta y comparada (1892), etc.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggarí i Pastor, Lluís  (Barcelona, 1863 - Molins de Rei, Baix Llobregat, 1926)  Actor i autor teatral. Llicenciat en dret. Fou primer actor als teatres barcelonins Romea, Principal i Novetats i col·laborà amb el Teatre Íntim (Espectres d'Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles), i actuà també en les temporades dels Espectacles i Audicions Graner. Escriví les peces Mirallets per a caçar aloses (1907), Felicitat eterna (1910), Un crim passional (1911) i peces musicals com Permeti'm! (1906) o El testament (1910), amb música d'Adrià Esquerrà.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggener i Fernández, Lluís  (Barcelona, 1851 – 1918)  Escultor. Format al taller de Vallmitjana. És autor de l'estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l'any 1887 i premiada l'any següent en ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l'any 1936, l'actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original. També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l'any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables. És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l'original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puiggener-Orís i Boïl d'Arenós, Raimunda de  (Catalunya, s XVIII)  Muller de Pere de Sentmenat i Copons. Era besneboda de Francesc V d'Orís. A la seva mort, entrà la successió dels Orís en la casa delsInici página marquesos de Castelldosrius i barons de Santa Pau.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Puiggraciós (Vallès Oriental)Puiggraciós  (Figaró-Montmany, Vallès OrientalSantuari (la Mare de Déu de Puiggraciós), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí. Segons una tradició, la imatge gòtica (s XV), abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix s XV. El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria. Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany. Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana. Des del 1973 resideix a l'antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles. Conserva la imatge primitiva. Al cim del Puiggraciós hi ha una torre de l'antic telègraf òptic molt ben conservada, feta el 1854, i als seus peus una petita capella on hom deia que fou trobada la imatge mariana.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesPuiggròs  (GarriguesMunicipi: 9,85 km2, 334 m alt, 295 hab (2015). Situat a l'extrem nord de la comarca, al límit amb el Pla d'Urgell i prop del canal d'Urgell. Conreus mediterranis de secà (ametllers i oliveres), però hi prepondera el regadiu (blat de moro, alfalfs, blat i arbres fruiters -pomeres, pereres i presseguers-) gràcies als regatges derivats del canal d'Urgell. Bestiar porcí estabulat. Avicultura. Indústria de productes metàl·lics. La vila, que estigué emmurallada, està situada al peu de les restes del castell de Puiggròs, bastit el s XV, molt probablement sobre un d'anterior, i del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats; l'església parroquial és dedicada a Santa Maria (romànica refeta el s. XVIII), amb un robust campanar de torre quadrada. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Ciclista

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigjaner, Lluís  (Barcelona, s XIX – 1918)  Escultor. Col·laborà amb Flotats. Entre les seves obres figuren els monuments al general Prim del parc de la Ciutadella de Barcelona (destruït el 1936 i refet per Marès segons el model original) i de la plaça del seu nom a Reus. També és autor de la imatge de sant Sever per a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, obra realitzada el 1865.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigjaner i Bagaria, Ignasi  (Barcelona, 1914 - Saint-Cloud, França, 1984)  Pintor. Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d'aquarel·la de la Universitat de Barcelona. Exercí la seva professió a París, on s'instal·là (1948). Dedicat de ple a la pintura (1962), assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye (1964) i de Saint-Cloud (1965). Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París. S'inscriu en una abstracció d'arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l'empastament.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-l'agulla  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Santuari (la Mare de Déu de Puig-l'agulla), dins l'antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o Puig l'Agulla (810 m alt). Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l'agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l'actual santuari el 1775. Al costat hi ha un gran hostal (1704-12). És lloc de molta devoció a la comarca. El 1975 ha estat restaurat i modernitzat.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigllançada, el  (Berguedà)  Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d'Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí. Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat. Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l'orogènia herciniana.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigllat i Amigó, Marià  (Tona, Osona, s XIX - Roma, Itàlia, 1870)  Prelat. Fou consagrat bisbe de Lleida el 1862, com a successor del bisbe Uriz. Fou succesït a la diòcesi per Tomàs Costa.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigllorenç  (la Guingueta d'Àneu, Pallars SobiràAntic castell de la vall d'Àneu, proper a Unarre.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmaçana  (Guàrdia de Noguera, Pallars JussàCaseria i església, al nord de l'antic terme de Mur, al límit amb els de Tremp i Talarn.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmadrona  (Baix LlobregatVeure> Madrona.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmal  (Sant Joan de les Abadesses, RipollèsVeure> Santa Llúcia de Puigmal.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmal  (Ripoll, RipollèsVeure> Sant Vicenç de Puigmal (la Parròquia de Ripoll).

61 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

el Puigmal (Alta Cerdanya-Ripollès)Puigmal, el  (Er, Alta Cerdanya / Queralbs, RipollèsMuntanya (2.913 m alt) dels Pirineus Orientals, entre els mun. S'estén en direcció sud-oest - nord-est i separa les valls del Segre i del Freser; els seus vessants orientals limiten amb la vall de Núria, i els sud-occidentals amb la vall del Rigard. Per la collada de Finestrelles (al nord-est) enllaça amb un conjunt muntanyós que arriba fins al pic d'Eina. Al quaternari hi davallaven glaceres; hi resten testimonis de l'erosió glacial (circs, valls en forma de U). Quant als materials, el contacte entre les pissarres silurianes i gneis ha determinat l'aparició de profundes gorges (com la de Núria). La vegetació consta de prats entre els 2.000 i els 2.400 m, més avall comença el bosc (pi negre a les parts més altes i pi roig a les baixes). Estació d'esports d'hivern al municipi d'Er. Estació d'esquí del Puigmal

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuigmanyons  (la Pobla de Segur, Pallars JussàVeure> Puimanyons.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puigmarí i Funes, Pere  (Rosselló, s XVI - Bellpuig d'Urgell, Urgell, 25/des/1634)  Eclesiàstic. Frare benedictí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. En 1631 era nomenat bisbe de Solsona, substituint Miquel dels Sants de Sant Pere, ja absent i promogut a arquebisbe de Granada. Celebrà sínodes diocesans en 1631 i 1634. Publicà un ritual el 1633. Fou succeït a la diòcesi per Diego Serrano de Sotomayor.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puigmola, la  (Barx, SaforColònia, a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.

65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puigmolar  (Areny de Noguera, Alta RibagorçaVeure> Puimolar.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Mediona, Alt PenedèsMasia i antiga quadra, al sud-oest de Sant Joan de Mediona.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Sant Pere de Ribes, GarrafLlogaret, a la dreta de la riera de Ribes.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigmoltó  (Castellet i la Gornal, Alt PenedèsCaseria, al nord del terme, vora el límit amb el de l'Arboç (Baix Penedès).

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigmoltó  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia)  Antiga quadra, que el s XIX formà un municipi amb Solanelles.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigmoltó, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Per l'abr/1296, encesa la guerra amb Castella, es portà heroicament al victoriós assalt al castell d'Alacant, on entrà el primer, protegint en la lluita la persona del rei Jaume II, que el seguia i al qual s'havia avançat tot just abans de l'entrada. El monarca el nomenà governador de la fortalesa conquerida. El 1309 participà a l'expedició contra Almeria dirigida pel rei.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puigmoltó i Mayans, Enric  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1829 – València, 1900)  Militar. Primer vescomte de Miranda (1857). Era del cos d'enginyers. Lluità al Principat contra els matiners (1848) i a Madrid contra els insurrectes del 1856. Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d'Alfons XII. El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València. Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada (1878). El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Puignau, Francesc  (Perpinyà, s XVI – s XVII)  Notari i arxiver. El 1605 acabà el Llibre de rúbriques de la Real, anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690. El 1608 inicià l'inventari de l'arxiu del capítol d'Elna i el 1630 l'anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà: prop de 700 articles d'un total de 814 foren redactats per ell. És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l'anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló.

92 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puigneulós  (Alt Empordà / VallespirVeure> Neulós, puig.

73 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Puig-oltrer  (Perpinyà, Rosselló)  Despoblat.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig-oriol  (Lluçà, OsonaAntiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada el s XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a ponent del nucli de Lluçà. Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en féu centre d'una de les seves batllies (n'eren batlles naturals els hereus del mas).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigpalter  (Banyoles, Pla de l'EstanyVeïnat i antiga parròquia (Sant Jaume), al sector oriental del terme.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puigpardines  (la Vall d'En Bas, GarrotxaPoble, situat al sud-est de Sant Privat d'en Bas, a la dreta del Gurni. A l'antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d'Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines, pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit; tenia només un o dos preveres i algun servent. Fou famosa l'anomenada Confraria d'En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (s XIII-XIV). Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la de Sant Privat d'En Bas. Resta part de l'església romànica (s XII), molt malmesa pels terratrèmols del s XV i ampliada amb dos cossos i un absis renaixentista pobre.

77 CATALUNYA - CULTURA

Puigpardines, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Personatge imaginari. Suposat senyor del castell de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat, presentat com a autor d'una fantasiosa crònica d'interès nobiliari, titulada Sumari d'Espanya, que vol aparèixer com a escrita per inducció del comte Ramon Arnau Berenguer, que caldria identificar amb Ramon Berenguer III (1093-1131), i que en realitat fou redactada vers la fi del s XV.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaPuigpardines, Francesc de  (Grècia, s XIV)  Noble. Germà menor de Galceran. Devers el 1380 vivia amb aquell a les seves possessions de la Beòcia. El secundà en l'actitud de reconèixer la soberania de Pere III sobre els territoris grecs de domini català.

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Puigpardines, Galceran de  (Grècia, s XIV)  Noble de la Grècia catalana, germà gran de Francesc. Era un dels senyors feudals més poderosos del territori. Devers el 1380 tenia les senyories de Karditza i Atalanti, a la Beòcia. Poc després les seves possessions sucumbiren davant la gran invasió de les companyies navarreses. S'havia destacat entre els partidaris de reconèixer la sobirania directa del rei Pere III el Cerimoniós.

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Puigpedrós, el  (Alta CerdanyaVeure> Campquerdós, serra de.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampPuigpelat  (Alt CampMunicipi: 9,53 km2, 252 m alt, 1.119 hab (2015). Situat entre els rius Gaià i Francolí, a les terres lleugerament ondulades del mig de la comarca, a l'est i molt a prop de Valls. Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Important indústria paperera, de serveis i de la construcció. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Maria, barroca. Dins el terme, santuari de Nostra Senyora de l'Hospitalet (o de la Mare de Déu de la Llet); vestigis romans: un edifici, sepultures i aqüeducte. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Joan Plana

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puigperdiguers  (la Pobla de Montornès, TarragonèsAntic nom de Montornès.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigpiqué i Raurich, Francesc  (Manresa, Bages, 1861 – Barcelona, 1943)  Farmacèutic. Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones (1895), Importancia social de la farmacia (1899),Inici página Corrientes terapéuticas (1901) i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España (1902).

84 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaPuigpunyent  (Mallorca OccidentalMunicipi: 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014), (ant: Perpunyent). Situat al sector oest de l'illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d'Estellencs la separen de la costa. La població viu de l'agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s'hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (s XVIII). El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l'antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d'Andratx. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Escola Puig de na Fàtima

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puigredó, Miquel de  (Catalunya, s XIV - Esglésies ?, Itàlia, s XIV)  Militar. Participà a l'expedició de l'infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al penós setge de la vila d'Esglésies, del 30/jun/1323 al 7/feb/1324. Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front dels 200 homes que restaren de guarnició a la plaça, un cop ocupada aquesta.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuig-redon  (Torà de Riubregós, SegarraLlogaret, al sud de l'antic terme de Llanera de Solsonès (Solsonès). L'antiga església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Fontanet.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàPuig-reig  (BerguedàMunicipi: 45,83 km2, 455 m alt, 4.167 hab (2015). Situat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s'estén a banda i banda del Llobregat, i és accidentat i en gran part cobert de bosc. L'agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan s XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, can Vidal, l'Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l'alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. El poble és al peu de les ruïnes de l'antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l'església parroquial de Sant Martí, romànica. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan de Gollaci, l'antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l'antic monestir de Sant Julià de Puig-reig. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta dades - Ràdio - Polifònica - Institut

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPuig-reig, monestir de  (Puig-reig, BerguedàAntic monestir (Sant Julià de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028. Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d'una casa monàstica anterior a l'època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig-rodon  (Campdevànol, RipollèsAntic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí), a l'extrem occidental del terme, a 1.122 m alt. La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll (1096), del qual depengué sempre. Resta part de l'església romànica (s XII), ampliada posteriorment. En depenia com a sufragània Sant Pere d'Auira.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig-roig  (Olèrdola, Alt PenedèsMasia i antiga quadra, al nord del municipi, dins la parròquia de Sant Pere Molanta. És esmentada ja el s XII.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puig-roig  (Benavarri, RibagorçaVeure> Purroi.

Anar a:    Puigb ]    [ Puigcerda ]    [ Puigdo ]    [ Puigg ]    [ Puigm ]    [ Puigo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons