|
|
|
Anar a: [ Queras ] [ Querol, b ] [ Queros ] [ Quet ] [ Quint ] [ Quintas ] Quan la gent diu que està d'acord amb mi sempre sento que dec estar equivocat. (Oscar Wilde) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queràs (Cervera, Segarra) Llogaret, dins l'antic i al nord del terme de la Prenyanosa. Al s. XIX formà un municipi amb Tudela. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queràs, baga de (Setcases, Ripollès) Bosc de la vall de Camprodon, al vessant nord-oriental de la serra de Pastuira, al sector de la vall alta del Ter dit vall de Carlat. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Querimònia, la (Vall d’Aran, 23/ago/1313 - 1846) Privilegi concedit per Jaume II en retornar al domini de la corona catalano-aragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d'assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l'adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d'importants franqueses i nous privilegis. S'hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quermançó (Àger, Noguera) Veure> Espadella. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quermançó, castell de (Vilajüiga, Alt Empordà) Veure> Carmençó, castell de. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quero i Molares, Josep (Barcelona, 1905 - Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1987) Jurista i polític. Doctor en dret, fou professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic a Sevilla. Membre d'ERC, fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català (1932), conseller de Justícia de la Generalitat (1936) i sotssecretari d'Afers Estrangers del govern de la República durant la guerra civil (1938). S'exilià a París el 1939. És autor, entre d'altres, de La política de no-intervenció (1937) i El bombardeig de ciutats obertes (1938). 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Querol (la Garriga, Vallès Oriental) Caseria, a l'esquerra del Congost, a 1 km i mig al nord de la vila. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Querol (Montmajor, Berguedà) Antiga quadra, al voltant de l'església de Santa Maria de Querol. Formà el s XIX amb Montmajor el municipi de Montmajor i Querol. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Querol (Castellar de la Ribera, Solsonès) Antiga quadra, a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, en la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Querol, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Querol que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom. Estigué des de temps vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fin vers la fi del s XIX. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Querol, Nicolau (País Valencià, s XV) Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441. El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l'església d'aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l'Esperança i els Set Goigs per a l'església arxiprestral de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de 13 ANDORRA - GEOGRAFIA Querol, pic de (Canillo, Andorra) Cim (2.500 m alt) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles. Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Querol, Ramon (Dosquers, Garrotxa, s XIV - Girona, s XIV) Metge. Fundà a Girona, el 1395, el col·legi de Sobreportes per a escolars novicis. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Querol, serra de (la Coma i la Pedra / Guixers, Solsonès) Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2.214 m alt), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels dos municipis. 16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Querol, vall de (Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Vall, drenada pel riu d'Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre. A la part baixa de la vall, les aigües s'utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes. Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Querol i Bofarull, Ferran de (Reus, Baix Camp, 1857 – Tarragona, 1935) Escriptor. Llicenciat en dret, fou diputat provincial i president de la Societat Arqueològica de Tarragona. La seva obra narrativa és costumista i té com a tema principal el Camp de Tarragona. Publicà Amor i fe (1896), Clixes (1902), Hereu i cabaler (1903), Montserrat. Siluetes tarragonines (1904), Oratge de tardor (1909), Recull de contes (1912) i 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Querol i Gavaldà, Miquel (Ulldecona, Montsià, 1912 - ) Musicòleg i compositor. Format al monestir de Montserrat, amplià estudis amb Joan Lamote de Grignon i fou doctor en filosofia i lletres. Especialitzat en música espanyola antiga, ha col·laborat en diverses revistes i ha publicat nombrosos treballs, com La música en las obras de Cervantes (2 volums, 1948 i 1971), Música barroca española (6 volums, 1979-88), Cançoner català dels segles XVI-XVIII (1979), Madrigales españoles inéditos del siglo XVI (1981) i La música española en torno a 1492 (2 volums, 1992 i 1995). També és autor de diverses composicions, especialment de música vocal. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Querol i Roso, Leopold (Vinaròs, Baix Maestrat, 1899 - Benicàssim, Plana Alta, 1985) Pianista, compositor i musicòleg. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes. Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Querol i Roso, Lluís (Vinaròs, Baix Maestrat, v 1900 - País Valencià, s XX) Historiador. Germà de Leopold. Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Querol i Subirats, Agustí (Tortosa, Baix Ebre, 1863 – Madrid, 1909) Escultor. Format prop de Cerveto, Talarn i els Vallmitjana, continuà l'aprenentatge a l'Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma (1884), on residí i treballà molt fins al 1887. En tornar s'establí a Madrid i, protegit pel polític Cánovas, realitzà nombrosos monuments oficials, disseminats per tota la Península, Amèrica i Filipines. Les seves escultures, complexes i agitades, són realistes, mòrbides i plenes de la melanconia modernista. És autor entre altres obres, de l'estàtua de Frederic Soler Pitarra, a Barcelona, del sepulcre de Cánovas a Madrid, i de l'estàtua de Quevedo, en aquesta mateixa ciutat. Guanyà nombrosos premis internacionals i hagué de respondre a una gran quantitat d'encàrrecs, cosa que l'obligà a voltar-se de nombrosos col·laboradors; aixó restà qualitat a moltes de les seves obres. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Querola, la (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Veure> Queirola, la. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Querola, la (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Querola, la (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Querramat (Ral, Capcir) Antic castell enrunat, damunt un serrat que domina, per l'esquerra, l'Aude, al límit entre el Capcir i el Donasà, a la frontera septentrional de Catalunya. 27 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Querroig, torre de (Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà) Antiga torre de la serra de l'Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis. 28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Quers (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Llogaret (1.302 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l'esquerra del riu hi ha una font sulfurosa. El lloc és esmentat ja el s XIII. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ques, mossèn (Rosselló ?, s XVIII) Eclesiàstic. Fou rector del Soler (Rosselló). Traduí al català el drama de 30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quesades, Francesc (País Valencià, s XVII – s XVIII) Gravador. Director de gravat de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol. 32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Qüeso, el (la Pobla de Roda, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Qüeso), a l'antic mun. de Merli, dins l'antiga parròquia d'Esdolomada. 33 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Qüestió d'amor (València, 1513) Novel·la sentimental anònima (Cuestión de amor). Reeditada diverses vegades al llarg del s XVI, que reflecteix, amb personatges històrics reals, la vida cortesana a Nàpols entre el 34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Qüestions d'Art (Barcelona, 1967 - ) Revista trimestral. Promoguda pel grup d'Ars Sacra amb l'assessorament primer d'Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n'esdevingué director. L'edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després. Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d'activitats culturals. A part els membres del grup promotor hi han col·laborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep A. Codina i Josep Carol i esporàdicament J.V. Foix, J.M. Valverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres. 35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Qüestions de Vida Cristiana (Montserrat, Bages, 1958 - ) Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa. Publicada en format de llibre, amb una peridiocitat de cinc vegades l'any i una tirada d'uns dos mil exemplars, fou dirigida des del seu inici per Evangelista Vilanova. Inicialment de caràcter miscel·lani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura. Durant una època fou editada per l'editorial Estela (1960-69). Oberta, crítica i pluralista, s'interessà per la problemàtica catalana i els corrents 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quetglas i Bauzà, Joaquim (Illes Balears, s XIX) Republicà. Germà de Miquel. Redactor d'"El Iris del Pueblo" en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca. Regidor en 1872-73 i vice-president de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d'Antoni Villalonga. Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de "L'Autonomia" en 1883-84. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quetglas i Bauzà, Miquel (Palma de Mallorca, 1826 – 1872) Republicà. Propietari d'un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma. Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d'"El Iris del Pueblo" i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó. Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d'aquesta mena a Palma. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quetglas i Benedet, Maties (Ciutadella, Menorca, 1946 - ) Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix. Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quetglas i Ferrer, Pere "Xam" (Palma de Mallorca, 1915 - ) Pintor, dibuixant i gravador. Ha promogut diverses iniciatives artístiques i ha dirigit la Galeria Ariel. Fou l'inspirador del Grup Tago (1959). Passà per 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quetglas i Gayà, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1900 - Palma de Mallorca, 1964) Escriptor i sociòleg. Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca. Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars. Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo. Posteriorment fou nomenat director de l'Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari. Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales. El trabajo en la época romana (1935), El salario familiar (1936) i Los gremios en Mallorca (1939). 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quevedo, Josep (València, 1807 - 1875) Eclesiàstic, historiador i teòleg. Professà al monestir de jerònims d'El Escorial (1825), d'on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari; fou també confessor de Ferran VII. Després de l'exclaustració (1835) continuà al servei d'El Escorial, d'on Isabel II el féu primer bibliotecari (1847). Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz (1852), arxipreste d'Astorga i ardiaca de València (1867). Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia ... de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d'un catàleg dels seus manuscrits, inèdit. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quiles, Domènec (Catalunya, s XVI - s XVII) LVI abat de Poblet, II dels quadriennals. Fou elegit el 1628, succeïnt a l'abat Merola. Resistí amb èxit les temptatives de la congregació cistercenca d'abolir el col·legi de Poblet a Lleida i de fer que els monjos catalans estudiessin a Osca. Quiles triomfà el 1631, acudint a l'abat general del Císter. Cessà el 1632 i fou succeït per Miquel Mayor. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quilis, Nicolau (Morella, Ports, s XV) Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l'humanista Ferran Valentí. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quilis i Molina, Rafael (Onil, Alcoià, 1889 - País Valencià, s XX) Escriptor. Exercí la carrera de mestre. El 1918 fou nomenat director d'"El Tiempo" d'Alacant. Escriví bon nombre d'articles, narracions i poesies a diverses publicacions periòdiques. També és autor del volum de records Lo que el viento se llevó (1962). 46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Quillana, ras de la (la Llaguna, Capcir) Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d'Aude, a l'oest, i l'alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m). Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s'inicia a l'extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona. Al centre hi ha l'aeròdrom de la Quillana, destinat a l'entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quincaller, venta del (Alginet, Ribera Alta) Hostal i caseria, a l'est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira. Hom hi ha instal·lat indústries de mobles. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Quiñones, Heriberto (Gijón, Astúries, s XIX - 1941) Polític. Paleta, anà a Mallorca el 1931. Allí s'uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE i a partir del 1933 fou secretari polític del comitè regional. Detingut arran de la repressió de l'oct/1934, estigué empresonat fins el 1935. Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya. Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quint i Zaforteza, Josep Veure> Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quintana (Reus, Baix Camp) Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc. Es formà el primer terç del s. XX com a grup de xalets de famílies menestrals. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana, Gaspar (Catalunya, s XIX) Industrial. Tingué un paper de gran relleu en la creació d'una indústria metal·lúrgica al Principat. El 1821, al carrer de les Tàpies de Barcelona, establí una foneria de ferro, que fou la base d'una empresa molt important de ferreteria i maquinària. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana, Josep Miquel (Barcelona, s XVI - s XVII) Polític. Era ciutadà honrat de Barcelona. Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat (1629-32). El 1634 es destacà en activitats de protesta per l'afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona. Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit. El 1640 intentà d'assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho; cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gen/1641, la defensa de Barcelona. El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en la política de relació amb les autoritats franceses. Destinat com a capità de la torre del Cap del 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana, Pere de (Catalunya, s XIV – mar Mediterrània, 1407) Diplomàtic. Fou ambaixador de Martí l'Humà davant l'emperador de Constantinoble, des del 1405, al qual demanà diverses relíquies de sants per les quals el monarca català es mostrava molt interessat. El 1407, durant el viatge de tornada, el vaixell que el conduïa naufragà i morí ofegat. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana i Combis, Albert de (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1834 – Girona, 1907) Polític i escriptor. Membre del Partit Fusionista, actuà en la Revolució del 1868, fou governador civil d'Osca, intendent general de Finances a Cuba i delegat espanyol a l'Exposició Universal de Viena (1873) i a l'Exposició Universal de París (1878). Fou també diputat a corts i senador per Girona. Com a literat, tingué una participació important durant la Renaixença, i es mostrà molt interessat pel renaixement occità. Premiat en diversos jocs florals, entre la seva producció poètica sobresurten L'arpa morta, Cançó llatina, La batalla de Muret, El rei En Pere del Punyalet, Cançó del comte d'Urgell i Al castell de Montgrí. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana i de León, Albert de (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1890 – Madrid, 1932) Polític republicà, advocat i escriptor. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a "El Poble Català", "La Publicitat" i "El Día Gráfico" (Barcelona), "El Autonomista" (Girona) i "El Sol" (Madrid). Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d'ERC a les corts constituents per Girona (1931). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quintana i Ramon, Marià de (Eivissa, Eivissa, 1812 - Palma de Mallorca, 1885) Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62. Participà en la fracassada conspiració progressista del jun/1866 i per l'oct/1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació. Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l'11/feb/1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del jun/1872 al feb/1873. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana i Serra, Albert de (Girona, 1870 - s XX) Advocat i polític. Fill d'Albert de Quintana i Combis i germà de Pompeu. Es llicencià en dret i fou degà del Col·legi d'Advocats de Girona. Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintana i Vidal, Francesc de Paula (Barcelona, 1892 – 1966) Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1918. Participà als projectes de la façana principal de la Tabacalera de Tarragona; projectà l'Institut Antituberculós, al passeig de Sant Joan de Barcelona i col·laborà amb Gaudí a la Sagrada Família, feina que continuà fent després de la mort d'aquell. Fou professor de l'Escola Massana. Ha publicat l'estudi El hierro forjado español. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quintanes (les Masies de Voltregà, Osona) Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme. És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià. Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintas, Agustí (Barcelona, 1873 – 1934) Pianista. Fou un bon pedagog. Era professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. És autor d'obres didàctiques remarcables, entre les quals destaca Técnica moderna del piano. Transcriví per a aquest instrument moltes obres de Bach i de Wagner. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Quintes, avalot de les (Barcelona, mai/1773) Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III d'Espanya, decretà l'aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat. Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O'Connor Phaly ordenà d'establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Quintes, saragata de les (Valls, Alt Camp, 16/jul/1845) Aldarull que es produí amb motiu de la Llei de quintes i reemplaçament de l'exèrcit. L'origen fou un trasllat de presos liberals a Tarragona, entre els quals hi havia alguns polítics, oom Antoni Escoda (Escoda d'Alió) i Pere Sales (el Cego del Tint), el poble protestà de manera radical i als crits de "morin advocats i procuradors" i "morin els que saben llegir i escriure!" sortí al carrer i mostra l'inadversió cap a les classes altes. El dia 16/jul, un grup armat de Vilafranca del Penedès, sota el comandament d'Emeteri Huguet (l'Armanté) juntament amb vallencs liberals, desarmaren els mossos d'esquadra i tragueren els presos de la garjola, i a més, els van armar. Un cop van tornar els mossos de Tarragona a Valls, ara ja rearmats, sotmeteren els revoltats després d'una ferotge nit de lluita. La revolta va propiciar la mort de diversos combatents dels dos bàndols. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quintillà i Ramon, Elvira (Barcelona, v 1928 - ) Actriu cinematogràfica. Inicià la seva carrera en teatre castellà a Madrid. Posteriorment actuà en films com Esa pareja feliz (1951), Viaje de novios (1965), i tingué papers importants en pel·lícules com Bienvenido Mr. Marshall (1953) i Plácido, de Lluís García i Berlanga (1960), etc. També ha actuat en programes de televisió. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quint-Safortesa i Sureda, Josep (Illes Balears, s XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs Quint-Safortesa i Sureda i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Quint-Safortesa i Sureda, Tomàs (Illes Balears, s XVIII – s XIX) Noble. Fill gran de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Josep Quint-Safortesa i Sureda i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda. A la seva mort, sense fills, els seus dos germans es repartiren l'herència. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quint-Zafortesa i d'Amat, Josep (País Valencià, s XX – 1965) Cavaller de Sant Joan. Nét de Josep Quint-Zaforteza i de Togores. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d'Olives. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quint-Zafortesa i de Togores, Josep (País Valencià, s XIX – 1880) Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d'Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila). El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i d'Amat. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Quinzà, Bernat (País Valencià, s XVIII - d 1800) Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800. Juntament amb l'escultor Josep Esteve Bonet, obrà el tabernacle d'argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València. 71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quirze (Catalunya, s VII) Bisbe de Barcelona. El 656 manà alçar un cenobi al santuari de Santa Eulàlia. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quisí (Benissa, Marina Alta) Caseria (o el Quisí), al sud de la vila. 74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Quisi, baronia de (Sardenya, Itàlia) Jurisdicció senyorial que al s XVII pertanyia als Manca.
Anar a: [ Queras ] [ Querol, b ] [ Queros ] [ Quet ] [ Quint ] [ Quintas ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Querol
Querol i Campos, Vicent Venceslau
Quesa