|
Anar a: [ Rag ] [ Raim ] [ Rajadell, L ] [ Ram ] [ Ramblar ] [ Ramírez i ] Avui ser de poble petit i perdut no és cap vergonya; els perduts són avui als barris de les grans ciutats. (Ramon Tremosa i Balcells) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raga, Cora Veure> Muñoz i Raga, Maria Cora. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ragasol i Sarrà, Eduard (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1901 – Mèxic, 1962) Polític. De família benestant, es llicencià en dret. Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra (1937), sots-secretari de justícia de la Generalitat. Lluità al front de Terol i s'exilià el 1939. Ajudà els refugiats de l'èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig. Fundà a París (1945) una editorial de llibres catalans. Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i col·laborà en les activitats de la comunitat catalana. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ragon i Petit, Baltasar (Terrassa, Vallès Occidental, 1885 – 1958) Escriptor. De formació autodidàctica, s'interessà per temes històrics i artístics; col·laborà molts anys a "El Dia", de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa. Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil (1972). Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ragort (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Veure> Santa Cecília de Ragort. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ragudo (Viver, Alt Palància) Veure> Herragudo. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raguer, Eudald (Ripoll, Ripollès, 1809 - 1878) Metge. Arran de la crema del monestir de Ripoll (1835), en salvà documents preciosos continguts a l'arxiu, així com llibres molt valuosos. Com a sots-delegat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'ocupà de traslladar a Barcelona els fons recuperats. És autor d'estudis referents a la verola i a d'altres malalties contagioses. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raguer i Batlle, Eudald (Ripoll, Ripollès, 1809 – 1878) Metge i erudit. Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina (1830). El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s'haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll. Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l'expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció. Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático... de Ripoll en 1865 (1866). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raguer i Fossas, Tomàs (Ripoll, Ripollès, 3/jul/1861 – 21/mar/1946) Folklorista i historiador. Fill d'Eudald Raguer i Batlle. Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada. Juntament amb d'altres estudiosos, creà el 1929, l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll. Fou també l'ànima de la revista "Scriptorium", de la qual en fou un dels fundadors (1922) i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, en rebé, el 1933, la medalla d'or. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raguer i Suñer, Hilari (Madrid, 11/ago/1928 - ) Historiador. Després de llicenciar-se en dret a Barcelona (1950), ingressà a Montserrat el 1954 i fou ordenat de sacerdot el 1960. Aquell mateix any redactà, per a la facultat de dret de la Sorbona, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la Guerra Civil, que fou la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39), publicada el 1976. El 1966 fundà la revista "Documents d'Església" i treballa activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica. Ha publicat nombrosos llibres sobre història politico-religiosa catalana i espanyola del s XX: Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984) i El general Batet (1994), Gaudeamus Igitur. Notes per a una història del 'Grup Torres i Bages' (2000), del qual fou membre a la dècada del 1940 amb Joan Reventós i Jordi Pujol, La pólvora y el incienso (2001), Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista... Segueix... 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i d'Espona, Frederic (Barcelona, 1914 – 23/nov/1992) Editor, advocat i polític. Exiliat el 1939, en tornar el 1942 a Barcelona fundà l'editorial Teide i es preocupà pel foment de la cultura catalana. El 1976 es convertí en el representant, a Catalunya, del president Tarradellas, i quan aquest tornà de l'exili fou nomenat conseller de Governació (des/1977), càrrec que dimití l'oct/1978, a causa de les seves crítiques a la política presidencial. Membre d'ERC, formà part de la Comissió Mixta de Traspassos (1980), i el jul/1984 prengué possessió del càrrec de Síndic de Greuges, pel qual fou reelegit el 1989. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Llorens, Carles (Cadaqués, Alt Empordà, 28/jun/1881 – Girona, 15/mar/1939) Literat, publicista i historiador. Col·laborà en diverses revistes de Barcelona ("La Publicidad", "Las Noticias") i Madrid ("Nuestro Tiempo"). S'especialitzà en estudis històrics sobre Catalunya i especialment sobre Girona, on va viure. Rebé les Palmes acadèmiques de França i va pertànyer a l'Academia de la Historia de Madrid i a la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou president de l'Ateneu de Girona i sotspresident de la Comissió de Monuments. Formà part de diversos jurats literaris i de jocs florals. Escriví, entre altres obres, En Ramon Muntaner: l'home, la Crònica (1921), La dominació napoleònica a Girona (1922), Girona en l'antiguitat (1922), La ciutat de Girona (2 volums, 1929-30), Els jueus a Catalunya 1929), Visions històriques (1927), Vides heroiques (1932) i Ferran VII a Girona (1933). S'interessà molt particularment pel s XIX i escriví algunes obres sobre aquesta època. També féu traduccions del francès i del castellà. Arran de la caiguda de Girona en poder de les forces franquistes (1939), fou jutjat, condemnat a mort i executat en aquesta ciutat. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Martínez, Pilar (Barcelona, 21/oct/1958 - ) Periodista i política. Llicenciada en filologia, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes, així com a ràdio i televisió. Després d'ingressar a ERC, el 1993 fou elegida diputada a Madrid i el 1995 regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Pròxima al secretari general del partit, Àngel Colom, ambdós protagonitzaren una escissió d'ERC, i junt amb d'altres militants, fundaren el Partit per la Independència (PI), que perdé la representació al consistori barceloní el 1999. Ha publicat recull d'articles i novel·les. Pilar Rahola 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Molinas, Pere (Roses, Alt Empordà, 16/jul/1877 – Barcelona, 2/mar/1956) Polític i advocat. Estudià dret a Barcelona i es doctorà en ciències polítiques i econòmiques a París. Milità en la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona (1905), diputat a corts (1914), càrrec en que fou reelegit diverses vegades, i senador (1916). Vicepresident de l'Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i president de l'Ateneu Barcelonès (1922) fins que dimití (1924) pel fet d'haver rebutjat la junta un acte de solidaritat amb l'Ateneu de Madrid. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou processat dues vegades segons la llei de jurisdiccions, però fou absolt pel Tribunal Suprem. Durant la República l'elegiren diputat de la Lliga (1931, 1933 i 1936) per Barcelona ciutat. Fou ministre de Marina durant el breu govern de J. Chapaprieta (1935), que succeí al de la CEDA, amb ministre sense cartera amb Portela (1935-36). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Puignau, Silvi (Cadaqués, Alt Empordà, 1869 - Catalunya ?, s XX) Enginyer. Ocupà càrrecs importants en diverses companyies ferroviàries. Des del 1921 presidí la del Sud d'Espanya. El 1933 fou vice-president del Consell d'Indústria. És autor de bons escrits tècnics sobre ferrocarrils. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Trèmols, Frederic (Cadaqués, Alt Empordà, 18/jul/1858 – 10/nov/1919) Economista i polític. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb un treball sobre l'emigració europea als Estats Units (1879). Participà al Congrés Jurídic de Barcelona (1881) i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil. Després del 1881 fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón. Durant dotze anys (1890-1902) fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d'aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i fou un aferrissat proteccionista. Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la pau de París (1898) per tal d'aconseguir la conservació de la sobirania espanyola a les Filipines. Defensà, després del 1898, l'adopció de mesures radicals per tal d'evitar una crisi de sobreproducció tèxtil (nous mercats americans, reforma de les lleis aranzelàries i fiscals... Segueix... 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rahola i Trèmols, Víctor (Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952) Escriptor i metge. Germà de Frederic. Exercí a la seva ciutat natal. És autor de poemes humorístics recollits a "Lectura Popular" i del volum Cadaquesenques (1930), escriví també el monòleg teatral Teresa i L'auca de la tuberculosis, de caràcter informatiu. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raiguer, es (Mallorca Occidental) Contrada fisiogràfica, situada entre les badies de Palma (sud-oest) i Alcúdia (nord-est), i entre es Pla, a llevant, i la serra de Tramuntana, a ponent, amb una orientació nord-est - sud-oest. Constituït per materials quaternaris, és cobert per sòls de gran fertilitat que han donat lloc a una intensa explotació agrícola. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Raiguero de Bonança (Oriola, Baix Segura) Caseria (cast: Raiguero de Bonanza), a ponent de la ciutat, vora Bonança. Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent (o de Arriba). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raïmat (Lleida, Segrià) Poble, situat al nord-oest del cap del municipi, al vessant ponentí del serrat del Coscollar, al centre del pla de Raïmat. Regat pel canal d'Aragó i Catalunya. Era un antic lloc (castell de Raïmat) que es despoblà durant la guerra dels Segadors. A partir del s XIX i gràcies als nous regadius fou possible el repoblament. Avui, l'empresa Raventós i Codorniu, amb vinyes importades de Califòrnia i amb una moderna tecnologia, elabora vins de qualitat. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Raimon Pseudònim del cantant Ramon Pelegero i Sanchis. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raimonda (Catalunya, s XII) Dama. Potser del llinatge de Tornamira. Casada amb Ramon I de la branca Montcada de Tortosa. N'hagué dos fills: Guillem Ramon, cinquè senescal del regne, i Ramon, que tindria la senyoria de Tortosa. 21 EUROPA - CULTURA Raimundus Lullus Institut (Friburg, Alemanya, 1957 - ) Centre d'investigació lul·liana. Erigit a la universitat de Friburg, sota la direcció de Friedrich Stegmüller. Es proposa d'estudiar l'obra de Ramon Llull i molt en concret s'ha dedicat a preparar una Manuale Lullianum, que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar -primer en col·laboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el "Corpus Christianorum" de Bèlgica-, les Raimundi Lulli Opera Latina, de les quals hi ha prevists quaranta volums. Hom hi ha recollit igualment microfilms del manuscrits lul·lians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com dels lul·listes, els antilul·listes i els investigadors del lul·lisme. Stegmüller el dirigí i l'animà fins el 1967. Des del 1968 el dirigí Helmut Roedlinger, ajudat fins el 1980 per Alois Madre i des del 1974 per Charles H. Lohr. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Raiosa (València, Horta) Veure> Sant Vicent de la Roqueta. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rais i Rei, Marià (València, 1796 - País Valencià, d 1829) Historiador i poeta dominicà. És autor d'una Historia de la provincia de Aragón de la orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1816 (1816), de poesies de circumstàncies (1806, 1825) i d'uns Villancicos para cantar las religiosas (1829). 24 CATALUNYA - ESPORT Raiverd (Catalunya, 1990 - ) Multicompetició esportiva per equips que se celebra anualment al Berguedà i comarques properes al principi del mes de juny. Durant una setmana els equips participen en una aventura esportiva per la muntanya que consisteix a superar més de 400 km, 50 dels quals s'han de fer en canoa canadenca, tres nedant, 300 més en bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d'alçades superiors als 100 m. També hi ha una cursa d'orientació, una tirolina de 100, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d'altres especialitats que l'organització es reserva cada any fins a l'últim moment. A la prova hi participen equips, de tres o quatre persones, procedents de tota Europa. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raix, cap des (Son Cervera, Mallorca Oriental) Veure> Pinar, cap des. 26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Raixa (Bunyola, Mallorca Occidental) Possessió. D'origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d'Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620. El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d'Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa. La casa, típica construcció mallorquina a l'entorn d'una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. Aquest darrer traçà, a la darreria del s XVIII, els jardins, obra important de la jardineria neoclàssica, on hi ha una notable escalinata. L'estany, de... Segueix... 109 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Raixa (Palma de Mallorca, 1953) Revista literària mensual. Editada per Francesc de B. Moll. Per dificultats legals només edità sis números, que marquen un moment molt interessant del redreçament de la llengua i de la cultura als Països Catalans. Amb una col·laboració molt àmplia, publicà treballs d'Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Pere Bohigas, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Manuel Sanchis Guarner, Joan Triadú, Marià Villangómez, etc. 27 CATALUNYA - LITERATURA Raixa, Biblioteca (Barcelona, jul/1954 - ) Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d'autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l'Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran. Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat "Cap d'any", amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i biliografia de l'any anterior. La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris "Raixa", dirigits per Francesc de B. Moll, amb l'assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d'un bon nombre d'escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gen/1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l'any 1953. 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rajada, cala (Capdepera, Mallorca Oriental) Veure> Cala Rajada. 29 CATALUNYA - MUNICIPI Rajadell (Bages) Municipi: 45,52 km2, 361 m alt, 524 hab (2015), (ant: Riudagell). Situat a les ribes de la riera de Rajadell de 38 km de longitud, afluent del Cardener, que passa molt encaixat pels termes d'Aguilar de Boixadors i Rajadell, a l'oest de Manresa. Agricultura de secà: oliveres, vinya. Ramaderia. Prop de la meitat de la població viu disseminada. Acusà un màxim de població el 1930 (803 h). Ha esdevingut poble d'estiueig i de segones residències. El poble és establert al voltant de les restes de l'antic castell de Rajadell i de l'antiga església parroquial de Sant Iscle. Al terme hi ha també les parròquies de Monistrolet, bona part de la vella demarcació de Vallformosa, la sufragània de Sant Amanç, l'antic monestir de Santa Llúcia de Rajadell, l'església de Valldòria i l'antiga quadra de la Cirera. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Esclat Gospel 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Berenguer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença, i signà l'acta de concessió del comtat d'Urgell als contraents. El 1325, també a Lleida, era un dels notables que deliberaren sobre els drets de Jaume II a la corona de Mallorca. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Segurament diferent de l'homònim. Serví a Sardenya. El 1333 el lloctinent reial Ramon de Cardona l'envià a Catalunya per proposar que fossin expulsats de l'illa tots els genovesos. Potser era el mateix personatge que, el 1341, figurava entre els notables reunits per Pere III a Poblet de cara a tractar de la tensió amb França. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició d'Hug de Cervelló que seria desfeta als Aidu di Turdu. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Dalmau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Se sumà a les agitacions nobiliàries dels darrers anys del regnat de Jaume I. Fou un dels qui es negaren a ajudar Castella contra els sarraïns. El 1274 subscriví els pactes d'Àger, incorporant-se així a la gran confederació nobiliària enfrontada al poder reial. El 1275, arran de les corts de Lleida, hi representà, amb Guillem de Castellolí, el vescomte de Cardona i Ferran Sanxis de Castro, que no gosaven concórrer a l'assemblea per haver tingut part massa destacada als conflictes anteriors. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1383, a les corts de Montsó, es destacà a les reclamacions que causaren la destitució de diversos funcionaris de la cort de Pere III. Fou algutzir del rei Joan I. El 1388 s'enfrontà amb el fort incident que representava l'ocupació del castell de Carboneras, prop de Fraga, pel rebel Nicolau d'Abella. Obligat a actuar pel seu càrrec, no pogué resoldre la situació sense que el rei hi intervingués personalment. El monarca l'envià a Lleida per un temps el 1391, amb la missió de moderar-hi, en els possibles, els efectes de les predicacions antisemites d'aquells anys. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Joan Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans que entraren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena a mans de Pere el Cruel. Era veguer de Girona el 1364. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Lluís de (Catalunya, s XIV - d 1409) Cavaller. Home de confiança del rei Martí l'Humà, al qual havia acompanyat a la campanya de Sicília; es traslladà (1397) a la cort de Martí el Jove, on tingué un paper molt important en les relacions polítiques catalano-sicilianes. Fou membre destacat del consell reial de l'illa i, a la vegada, un fidel servidor de Martí el Jove. En morir aquest rebé grans beneficis econòmics i el càrrec de governador de Catània si la reina Blanca decidia de residir-hi. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Manuel de (Catalunya, s XIV - d 1411) Cavaller. Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l'Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalano- aragonesa el 1396. Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona. Representà un paper important en el parlament català, com a membre d'algunes comissions especials, durant l'interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d'Anjou. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rajadell, Ponç de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1309 participà a l'expedició de croada contra Almeria dirigida per Jaume II. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rajas, Pau Albinià de (o Rojas) (València, 1583 – 1667) Jesuïta, erudit i arquitecte. Ingressà a la Companyia de Jesús (1600) i anà a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d'Aitona. De retorn a Espanya, fou professor de teologia i d'escriptura als col·legis de la companyia a Saragossa i a València. A més d'escriptor (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis, Discurso de las medallas (1645), Descripción del Reyno de Aragón, Crítica de la reflexió, Consultatio Theologica) i arquitecte (planta de l'església de Llíria), fou també gravador (Exèquies de Saragossaa Felip III). 40 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Ral (Capcir) Municipi: 10,45 km2, 1.509 m alt, 63 hab (2013), (o Ral i Odelló; ant: Real; fr: Réal). Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l'Ós fins a la conca de l'Aude (límit occidental del terme), a les ribes d'aquest riu i de l'embassament de Puigbalador. El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del s XX. El poble és a la dreta de l'Aude, davant de l'aiguabarreig amb el riu de Lladura. El terme inclou també el poble d'Odelló i l'antic lloc de Querramat. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ral, el (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Caseria (o El Real), a la vall de la rambla del Ral (o d'El Real), afluent, per l'esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ral, la (Sant Pau de Seguries, Ripollès) Poble, situat al sector nord del terme, a la dreta del Ter. El lloc pertanyia a la batllia de la Rovira del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Jaume I hi fundà el 1248 una vila reial, centre de la vegueria de la Ral, però la immediata creació de la vegueria de Camprodon dificultà la prosperitat de la nova vila, que restà, a més, molt afectada pel terratrèmol del 1425. L'església de Santa Maria de la Gràcia (1388) fou refeta el 1609; és sufragània de la de Sant Pau de Seguries. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ral, mas (Malla, Osona) Masia i antiga quadra, a la confluència del Gurri i del riu de Tona. Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l'Estany; es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla. En precedeix la dinastia d'escultors Real o Ral. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Ral, vegueria de la (Garrotxa / Ripollès) Vegueria creada el 1248 per Jaume I. Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l'abat de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa (Sant Martí de Tornadissa o del Clot, Sant Ponç d'Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca), i, més tard, el terme del castell de Llaés (la Parròquia de Ripoll). Fou creada pel rei davant l'oposició de l'abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l'èxode de la gent de la vila a la Ral, l'abat cedí al rei Camprodon (1251), que esdevingué centre de la vegueria de Camprodon. Restaurada el 1262, subsistí fins al s XVIII; tanmateix, estigué sempre regida pel veguer de Camprodon o del Ripollès i Osona. 45 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Ralleu (Conflent) Municipi: 9,97 km2, 1.412 m alt, 26 hab (2013), (o Ralleu de Conflent, fr: Railleu). Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada. Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes heectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d'altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. El poble és situat a l'esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L'any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà) 46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rallui (Beranui, Ribagorça) Poble (1.300 m alt), situat en un coster, al vessant meridionals del coll de Planatossal. La seva església parroquial depenia de l'antic monestir d'Ovarra. 47 CATALUNYA - ESPORT Rally de les Dues Catalunyes (Catalunya, 1960 - ? ) Prova internacional d'automobilisme. Creada per l'Associació Esportiva de l'Automòbil Club del Rosselló i l'Automòbil Club de Catalunya. Tenia un recorregut de 860,4 kms, que calia fer en dues etapes, entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloien el pas pel sud del Llenguadoc. Destinada a automòbils de turisme i de gran turisme i era puntuable per al campionat d'Automobilisme de Catalunya, per al de França i per als del migdia i sud-oest de França. 48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Raluy (Fonts, Franja de Ponent, s XIX - ) Nissaga circense. Iniciada pel saltimbanqui Francesc Raluy Castán. Els seus descendents, després de passar per diversos circs i d'actuar per tot el món, tornà a Catalunya el 1992 per actuar, ja com a Circ Raluy, a Vilanova i la Geltrú en ocasió dels Special Olimpics. El 1993 tornà a marxar a Amèrica. A la darreria del 1995 inicià una gira per l'estat espanyol i consolidà una estètica reflectida en els vehicles i les instal·lacions (Circ-Museu Raluy) i una proposta de circ de cambra. Del 1975 al 2010 el Circ Raluy tingué els seus quarters i els magatzems a l'Aldea (Baix Ebre). Aquest any arribà a un acord per a traslladar-se a Vulpellac (Baix Empordà), on era prevista la fundació d'un parc temàtic de circ que havia d'incloure un centre de formació de tècniques circenses i un museu de fotografies, aparells, cartells, caravanes de circ, i altres utillatges circenses. El 1998 rodaren a Madrid la pel·lícula Raluy, amb guió i direcció d'Óscar Vega. Han rebut, entre altres guardons, el premi Max (1999) i la Creu de Sant Jordi (2007). 49 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Raluy i Castán, Francesc (Fonts, Franja de Ponent, 1878 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1951) Saltimbanqui. Iniciador de la nissaga circense. Pare de Lluís Raluy i Iglesias. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Raluy i Iglesias, Lluís (Carcassona, França, 1911 – l'Aldea, Baix Ebre, 1984) Artista de circ. Fill de Francesc Raluy i Castán. Treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la guerra civil espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs. Ell i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren alguns dels números clàssics del circ. Tingué quatre fills: Lluís, Carles, Francis i Eduard Raluy i Tomàs. 56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ram, Domènec (Alcanyís, Aragó, s XIV - Roma, Itàlia, 1445) Eclesiàstic i polític. Bisbe d'Osca. Compromissari a Casp. Representant del Parlament aragonès, cubiculari i agent de Benet XIII, al començament fou partidari de Frederic de Luna, però després votà per Ferran d'Antequera en la sentència de Casp dictada el 28/jun/1412. Després fou nomenat bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona. 57 ILLES BALEARS - EMPRESA Ram, el (Palma de Mallorca) Fira de juguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua. Fou originada el s XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el s XV i que s'exposava amb tal ocasió. Posteriorment s'ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Ram, la (Xerta, Baix Ebre) Antic terme, esmentat encara el 1834. 59 CATALUNYA - EMPRESA Ram, mercat del (Vic, Osona) Important mercat (i actualment petita fira de mostres) que hom celebra anualment a la ciutat a partir del dissabte abans del diumenge de Rams. El mercat, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s'ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns. El mercat del Ram es convertí en el més típic i principal. Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes; decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres, sempre amb nous aspectes econòmics i amb manifestacions populars i folklòriques (concurs de pintura ràpida, curses atlètiques, etc). Des del 1976 l'exposició comença el dissabte abans del del Ram i es clou el diumenge del Ram (abans s'estenia del dissabte del Ram al de Glòria). 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rama (Ripoll, Ripollès) Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l'hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama. 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rama, punta de la (Eivissa) Extrem de la prolongació meridional de l'illa, a ponent de la de ses Portes. És el punt més meridional d'Eivissa. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Ramadal, el (Susqueda, Selva) Antic raval del municipi, actualment regat per les aigües del pantà, a la vora del Ter, dit també barri del Pont. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramallets i Simon, Antoni (Barcelona, 1/jul/1924 - Sant Joan de Mediona, Alt Penedès, 30/jul/2013) Porter de futbol. Destacà a diversos clubs com el Girona o el Mallorca, el 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on va jugar 473 partits. Internacional amb la selecció espanyola a partir del 1950, fou considerat un dels millors porters del món. Retirat el 1961, treballà posteriorment com a entrenador. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ramastué (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Poble, al vessant meridional de la serra de Santa Margarida. La seva església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rambal i Garcia, Enric (Utiel, Plana d'Utiel, 1890 – València, 1956) Actor teatral. El 1910 formà companyia. Treballà intensament al front de la seva formació, que adquirí fama com a especialitzada en obres de gran espectacle. Obtingué èxits notables entre un public popular. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rambla, la (Alcoi, Alcoià) Caseria, a la vora del riu d'Alcoi, aigua avall de la ciutat, dividit entre els nuclis de la Rambla Alta i la Rambla Baixa. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rambla, la (Barcelona, Barcelonès) Passeig del nucli urbà de la ciutat, el més popular i característic, que va des de la plaça de Catalunya fins al port. No fou urbanitzat fins al s XVIII, tot i la presència de notables edificis anteriors, i recorre el límit del primer recinte emmurallat de Barcelona, que el separa del barri del Raval. Els seus diversos trams reben diferents noms; així, des de dalt, rambla de Canaletes (on hi ha la cèlebre font), rambla de les Flors o de Sant Josep (amb les parades de vendes de flors i d'ocells, el mercat de la Boqueria, el palau de la Virreina), rambla del Centre o dels Caputxins (amb el Liceu, el Teatre Principal i l'entrada a la plaça Reial) i rambla de Santa Mònica, que acaba a la plaça de la Porta de la Pau, on hi ha el monument a Colom. 68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rambla, La (Barcelona, 27/gen/1867 – jun/1867) Setmanari humorístic. Editat per Innocenci López i suspès voluntàriament al número quinze, a causa d'un greu entrebanc amb l'autoritat militar provocat per un article sense signar de Manuel de Lasarte. 70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rambla, La (Barcelona, 10/feb/1930 - 9/gen/1936) Setmanari catalanista i esportiu. Sortí com a substitució de "La Nau dels Esports". Les informacions polítiques provocaren suspensions i penyores, que menaren a la transformació, durant uns mesos, en "La Rambla de Catalunya", títol que tornà a emprar el 1935. El setmanari fou transformat en diari del vespre al començament de 1936. 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rambla, La (Barcelona, 9/gen/1936 - 24/gen/1939) Diari del vespre. Dirigit al començament per Joaquim Ventalló, durant la guerra civil esdevingué l'òrgan del PSUC i de la seva secció de juventuts. Continuà editant-se fins quasi al final de la guerra. 71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rambla de Catalunya, La (Barcelona, 1930/31 - 1935/36) Setmanari. Nom amb el qual continuà la publicació "La Rambla" quan fou suspès en 1930-31 i, altre cop, quan fou suspès en 1935-36. El segon cop, en reprendre la publicació, "La Rambla" esdevingué diari. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rambla Seca (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Caseria, a l'esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos. Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca, que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ramblar, el (Oriola, Baix Segura) Caseria i partida (camp del Ramblar), al límit amb el terme de Redovà, vora la rambla de Favanella. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ramblelles, les (la Vall d'Alba, Plana Alta) Caseria, al nord del poble. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rambleta, la (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseria, a l'oest de la vila, prop del límit amb el terme de Pinós. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rameil, Pere (Perpinyà, 1878 – 1936) Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any. Fou sots-secretari d'estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l'École des Arts Décoratifs. Publicà poemes i alguns sainets. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ramell (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, al nord de la ciutat. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Raminyó (Fogars de la Selva, Selva) Veure> Ramió. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ramió (Fogars de la Selva, Selva) Poble, a la capçalera de la riera de Ramió, que neix als vessants septentrionals de la Tordera i aflueix a aquest riu per la dreta aigua amunt de la seva confluència amb la riera d'Arbúcies. De l'església parroquial de Sant Andreu depèn l'antic santuari de la Serra. 80 ANDORRA - GEOGRAFIA Ràmio (Andorra la Vella, Andorra) Nucli de bordes (1.555 m alt), situat a la vall del riu Madriu. 81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 ? - Graus, Aragó, 1063) Primer rei d'Aragó (1035-63). Fill i successor de Sanç el Major de Navarra al comtat d'Aragó. Amb la mort del seu germà Gonçal (1045) va ampliar el seu regne amb l'annexió dels antics comtats de Sobrarb i Ribagorça (1045). Va morir durant el setge a la població de Graus, rebutjat pel rei de Saragossa. 82 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ramir II d'Aragó "el Monjo" (Aragó, v 1080 – Osca, Aragó, 1157) Rei d'Aragó i comte de Ribagorça (1134-37). Fill de Sanç III i germà de Pere I i d'Alfons I d'Aragó, el qual morí (1134) sense descendència, després de la derrota de Fraga, i els aragonesos l'elegiren rei. Restà aviat quasi bé sense autoritat i hagué de fugir a Catalunya. El 1135 Ramon Berenguer IV l'acollí a Besalú i probablement convingué amb ell un pla a seguir. Vers la fi del mateix any, Ramir, de manera probablement anticanònica, contragué matrimoni amb Agnès de Poitiers, la qual a la fi de l'any següent li donà una filla que rebé el nom de Peronella. Davant l'amenaça castellana, tant Ramir com els seus sotmesos, cercaren la solució pel cantó oposat: el 1137 fou convingut a Barbastre l'esponsalici de Peronella amb Ramon Berenguer IV i el traspàs de la sobirania al comte barceloní; el mateix any els veïns d'Osca juraren fidelitat a aquest; Ramir declarà nul·les les donacions fetes per ell sense consentiment del comte; i el rei traspassà a Ramon Berenguer tots els drets i prerrogatives que havia retingut, conservant, però, el títol de rei. Després d'això es retirà al priorat de Sant Pere el Vell (Osca), on visqué encara vint anys. Poc abans de morir reprengué l'hàbit benedictí. 83 ARAGÓ - BIOGRAFIA Ramir I de Ribagorça Veure> Ramir I d'Aragó. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramires, Andreu (Castella, s XVI - l'Espluga de Francolí ?, Conca de Barberà, s XVI) Pintor i escultor. Obrà les cinquanta cadires del cor de l'església del monestir de Poblet que havien de substituir les cremades l'any 1575, i més tard, el 1580, contractà l'escultura d'un sepulcre d'alabastre amb les figures de l'enterrament de Crist per a la galilea de la mateixa església. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramires, Cristòfol (València, s XVI - El Escorial, Madrid, 1577) Miniaturista. Felip II el nomenà, el 1566, escriptor i il·luminador dels llibres de cor per al monestir de l'Escorial, amb l'obligació de residir en aquest monestir. En aquest càrrec realitzà algunes obres de qualitat remarcable. Després de fracassar en les proves realitzades amb unes pells, s'establí novament a València (1568). Tornat a cridar pel rei (1572), fou comissionat per buscar pergamins a Catalunya i Aragó i, finalment, tornà a l'Escorial. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramírez, Josep (València, 1624 – 1692) Pintor, escriptor i eclesiàstic. Deixeble d'Espinosa. Fou prevere de la congregació de Sant Felip Neri i beneficiat de la seu de València i de la parròquia del Salvador de la mateixa ciutat. Pintà Santa Llúcia Romana per a la casa de la seva congregació, a València, i decorà el claustre d'aquesta casa. Publicà diverses poesies i d'una biografia de sant Felip Neri, que dedicà al papa Innocent XI. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramírez, Josep (Guadassèquies, Vall d'Albaida, s XVIII – Madrid, 1781) Frare de Montesa. Fou capellà d'honor del rei Carles III. És autor d'un Libro mayor de todas las rentas, derechos, responsiones y regalías de la orden de Montesa, que escriví essent superintendent del seu orde. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ramírez de Arellano, Diego (Xàtiva, Costera, v 1595 - País Valencià ?, a 1633) Cosmògraf i navegant. Estudià a Madrid i a Sevilla. El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l'estret de Magallanes i el cap d'Hornos (descobert dos anys abans), del qual determinà la latitud. En tornar fou nomenat (1620) pilot major. Escriví el 1621 una obra tècnica de navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación. Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d'illes al sud de la Terra del Foc. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramírez de Arellano, Juan Agapito (Puente la Reina, Navarra, s XVIII – Girona, 1810) Bisbe de Girona (1798-1810). Durant l'ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l'acceptació d'aquest. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramírez i Molas, Pere (Vic, Osona, 1933 - ) Historiador de la literatura. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill. Estudià filologia iberoromànica a la universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d'Ausiàs March (1970). Al costat d'altres estudis sobre literatura catalana (mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor) s'ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana (Tiempo y narración, 1978). El 1970 fou nomenat lector de castellà i el 1979 catedràtic de la universitat de Basilea. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramírez i Montpeó, Joan (Valls, Alt Camp, 1908 - Vallirana, Baix Llobregat, 1996) Constructor d'automòbils. De jova practicà l'automobilisme i guanyà diversos premis. Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d'automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu. Posteriorment ha creat un sistema d'embragatge automàtic per a automòbils d'ínvàlid (1965) i ha patentat (1976) un dispositiu d'estalvi de combustible, un sistema de servacomandament de l’embragatge (1982) i un adaptador de temperatura de l’oli del motor (1985). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramírez i Rialp, Narcís (Girona, s XIX – Barcelona, 1880) Impressor. Treballà quasi tota la seva vida a Barcelona. El 1862 s'hi establí amb taller propi. Fou dels més actius del seu temps. És dedicà també a l'edició de cartes de joc. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramís (Catalunya, s XV) Escriptor. En són ignorats tots els detalls personals. Se n'ha conservat un Lai al Cançoner de París, que el revela com a poeta estimable. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis, Domènec (Palma de Mallorca, s XIX – 1847) Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramís, Francesc (Catalunya, s XV) Diplomàtic. El 1462 seguí la causa de la Generalitat catalana contra Joan II. El 1/nov/1463, amb Rafael Julià, sortí de Barcelona per oferir la corona a Pere de Portugal. Després que aquest l'acceptà, el serví a la seva cort. El 1464 fou enviat per Pere de Barcelona, des del front de Cervera, per cercar diners per l'exèrcit. Per l'abr/1464, amb Joan Cristòfol de Gualbes, anà a França per establir-hi contacte amb el duc de Berry i altres nobles hostils al rei Lluís XI. 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramís, Francesc (Illes Balears, s XVII – Palma de Mallorca, d 1716) Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d'Àustria. Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l'Àngel. Hom creu que hi morí. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ramis, Sant Julià de (Gironès) Veure> Sant Julià de Ramis. 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Alonso, Miquel (Sineu, Mallorca, 1906 - ) Eclesiàstic i filòsof. Ha publicat El llibre d'apunts en la formació intel·lectual (1932), Al margen de El Criterio de Balmes (1934), En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset (1948), Don Miguel de Unamuno (1953), entre altres. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ramis i Coris, Joaquim (Barcelona, 1928 - ) Metge. Es llicencià en medicina a Barcelona (1951) i s'especialitzà en pediatria. Ha estudiat especialment problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d'ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica. Ha estat cofundador del Centre d'Estudis Hospitalaris (1965), de l'Agrupació Democràtica de Metges (1966) i del Centre d'Anàlisi i Programació Sanitàries (1983), així com de les revistes "Delta. Quaderns d'Orientació Familiar" (1961) i "Cavall Fort" (1961); també ha estat un dels principals impulsors de la col·lecció "Monografies Mèdiques". És coautor dels llibres: El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), La pediatria en el suburbi (1967), Reflexions científiques sobre l'"Humanae vitae" (1968) i el Vocabulari mèdic (1974). Membre de la Societat Catalana de Pediatria, de la de Biologia i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitats de les quals ha format part de les juntes directives. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Palau, Juli (Sóller, Mallorca, 20/jun/1910 - Palma de Mallorca, 15/mar/1990) Pintor. Començà a pintar el 1923. Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Junyer-Vidal. El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera. Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París (1928) entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l'avantguarda. Exposà a l'Haia, Londres, Zuric, Barcelona (galeries Syra, 1932 i 1933), Madrid, Palma, París, Stuttgart, etc, i col·lectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (1951), a la Biennal de Venècia (1960) i al Salon des "Réalités Nouvelles" de París. Residí a Tànger des del 1939 i visqué una mica al marge de moviments i marxants. Posseïdor d'un gran domini del dibuix, passà de la influència cubista i fauve a un estil treballat amb sorres o sovint petxines damunt de suports de tota mena (fusta, cartó, paper de diari, etc. ), que en fan un dels precursors de l'informalisme. Hom ha destacat especialment, però, els seus paisatges, serens, esquemàtics, solitaris i de colors poc violents. És representat als museus d'art modern de París, Lió, Israel, Madrid i Sóller. 101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Ramis, Antoni (Maó, Menorca, 1771 – 1840) Historiador. Escriví, entre altres obres, les titulades Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1825), Fortificaciones antiguas de Menorca i Inscripciones relativas a Menorca, y noticia de varios monumentos descubiertos en ella (1833). Entre 1826 i 1838 publicà set quaderns titulats Noticias relativas a la isla de Menorca. 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Ramis, Bartomeu (Maó, Menorca, 1751 – 1837) Metge. Germà de Joan, Antoni, Pere i Josep. Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó. A més de l'exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s'han perdut i de Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d'enterrar dins les esglésies (1818). 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Ramis, Joan (Maó, Menorca, 27/abr/1746 – 12/feb/1819) Literat, historiador i advocat. Estudià les primeres lletres a Maó. Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular. Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa. De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia (1769), en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i per la seva defensa de la llibertat. Conquerida Menorca per l'exèrcit franco-espanyol (1781-82) i retornada dins la monarquia hispànica (1783), escriví la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783) -influïda pel teatre castellà del s XVII- i l'ègloga Tirsis i Philis (1783) i altres poemes laudatoris al... Segueix... 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Ramis, Josep (Maó, Menorca, 1766 – 1821) Sacerdot. Germà de Joan, Bartomeu, Antoni i Pere. Graduat en teologia per la universitat literària de Mallorca, és autor del manuscrit -avui perdut- Tractat d'agricultura i economia rural de l'illa de Menorca, que dedicà a la pagesia menorquina. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis i Ramis, Pere (Maó, Menorca, 1748 – 1816) Advocat i traductor. Germà d'Antoni, Bartomeu, Josep i Joan. Es doctorà en drets a Avinyó (1775) i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vice-almirallat durant l'ocupació britànica de Menorca (1798-1802). Dominava, a més del llatí i el grec, l'hebreu i l'àrab, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos. Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis d'Ayreflor i Sureda, Joan (Ciutadella, Menorca, 1881 - Palma de Mallorca, 1956) Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a "La Roqueta" amb quadres de costums i dirigí "La Gazeta de Mallorca" i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya. Poeta menor de l'escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a "Lectura Popular". 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ramis d'Ayreflor i Sureda, Josep (Palma de Mallorca, 1877 – 1960) Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l'ingrés com a membre corresponent a l'Academia de la Historia. Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d'Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954). Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60). Anar a: [ Rag ] [ Raim ] [ Rajadell, L ] [ Ram ] [ Ramblar ] [ Ramírez i ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|