|
|
|
Anar a: [ Romani ] [ Rome ] [ Romero i P ] [ Romeu i P ] [ Rop ] [ Roques ] La gent que no diu res quan enraona és la que enraona més. (Joan Brossa i Cuervo) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romaní (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Caseria, al sud del poble, a la dreta de la riera de Pontons. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romaní (Molins de Rei, Baix Llobregat) Veure> Sant Pere de Romaní. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romaní, abric (Capellades, Anoia) Balma del congost de Capellades, damunt l'Anoia. Fou habitada durant el paleolític i conté dos nivells: l'inferior, amb indústries mosterianes (paleolític mitjà), i el superior, amb paleolític superior. Descoberta per Amador Romaní (1909), que li donà el nom (el tradicional és balma del Fossar Vell), fou excavada i publicada per L. Marià Vidal (1911-12); posteriorment, E. Ripoll hi dirigí noves excavacions. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romaní, Baltasar de (País Valencià, s XVI) Traductor i poeta. El 1539 publicà la primera versió castellana de les obres d'Ausiàs Marc. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romaní, Jaume de (País Valencià, s XIV - València, 1348) Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius. Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romaní, Ramon (Capellades, Anoia, 1846 – 1898) Paperaire. Introduí a la seva indústria millores tècniques notables. Fundà una Associació d'Amics dels Pobres, de caràcter benèfic. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romaní i Puigdengolas, Francesc (Capellades, Anoia, 7/mar/1831 – Barcelona, 17/des/1912) Jurisconsult i polític. Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d'una organització plurinacional a l'estil de la confederació catalano-aragonesa. Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal (1868), s'avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts. Redactà la memòria que l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona (1898) i la comissió codificadora del dret civil català (1899). Fundà la revista "La España Regional" (1884-93) i, entre altres obres, publicà El federalismo en España (1869) i Antigüedad del regionalismo español (1890). 9 CATALUNYA - ART romànic, art (Catalunya, s X - s XIII) Corrent artístic i cultural. ARQUITECTURA: A Catalunya sorgí (s X) l'anomenat primer romànic català amb carreus rústics, decoració amb arcs cecs i bandes llombardes; al principi s'usà coberta de fusta (Sant Pere del Burgal), però aviat fou substituïda per la volta de canó (Santa Maria d'Amer, Santa Cecília de Montserrat, Sant Martí del Canigó) i, a la primera meitat del s XI, per una cúpula en el creuer (Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cruïlles). Les formes del 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romànica, la (Barberà del Vallès, Vallès Occidental) Barri de la ciutat, també conegut amb el nom de la Creu. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romanius (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Poble, a mig km a llevant del cap del municipi. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romano i Ventura, David (Istambul, Túrquia, 1925 - ) Historiador. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1966. S'ha especialitzat en l'estudi de la història dels jueus hispànics, així com en història de les ciències. Ha publicat, entre d'altres: Antología del Talmud (1953), Los hermanos Abenmenasse al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1956), Bartomeu de Tresbéns, Tractat d'Astrologia (2 vols, 1957-58), Los judíos de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV (1959), Los funcionarios judíos de Pedro el Grande de Aragón (1964) i La ciencia hispano-judía (1992). 12 PAÏSOS CATALANS - CULTURA romanticisme (Països Catalans, inici s XIX - inici s XX) Corrent cultural. Dins la tendència medievalista del romanticisme es construïren a Catalunya nombrosos edificis (alguns d'ells enderrocats posteriorment), entre els quals sobresurten la Universitat de Barcelona, d'E. Rogent, el seminari conciliar, la plaça de toros de les Arenes (mudèjar) i moltes cases particulars, no solament de Barcelona, sinó d'altres poblacions catalanes. - LITERATURA: Nous òrgans del moviment com "El Vapor" i "El Propagador de la Libertad" hi donen impuls a Catalunya. A partir del 1840 Hugo, Dumas i Scott són traduïts, en castellà, a les terres catalanes, i les edicions es multipliquen. Això accentuà el predomini del romanticisme conservador damunt el liberal. La línia estètica i historiocista que se'n derivava fou seguida per Pau Milà i Fontanals, que divulgà el pensament estètic dels germans Schlegel, influí sobre l'erudit i germà seu Manuel i també sobre Pau Piferrer. Bergnes de les Cases, editor, humanista i traductor, en fou un altre puntal. A Mallorca la línia conservadora té com exponent "La Palma" i la personalitat de J.M. Quadrado. A València hi ha una tendència liberal (Bonilla, Ayguals d'Izco, que publicà Maria, la hija del jornalero). La Renaixença acollí els ferments romàntics i a través dels Jocs Florals s'anà catalanitzant. Cal remarcar les figures de J.M. Bartrina, de Víctor Balaguer i de Teodor Llorente. L'historicisme, l'escorcoll del passat, fou una de les característiques del romanticisme. Cal recordar, doncs, la història de València, de Vicent Boix; la de Catalunya i Aragó, de Balaguer; la civil i eclesiàstica, també de Catalunya, d'Antoni de Bofarull, i Recuerdos y bellezas de España, de Piferrer i Quadrado, a més de la revaloració, la influència i els aplecs de literatura popular i tradicional: romancer, llegendari, costumari. - MÚSICA: El primer músic romàntic català en el camp instrumental fou el guitarrista Ferran Sor, especialment amb les seves obres l'Elegia i l'Adéu. La música religiosa del s XIX fou cultivada per Francesc Andreví i per Ramon Vilanova, Mateu Ferrer, Josep Barba i Anselm Barba. Josep Pons i Francesc Xavier Cabo, ambdós valencians, mantingueren encara estructures clàssiques. A Barcelona la inauguració del conservatori del Liceu (1838) i del Gran Teatre del Liceu impulsà la formació d'un grup de músics. Els principals compositors autòctons que cultivaren el gènere foren Ramon Carnicer, Baltasar Saldoni, Vicenç Cuyàs, Melcior Gomis, Marià Obiols i, més tard, Rupert Chapí. Una altra figura romàntica fou Josep Anselm Clavé, l'iniciador del moviment coral català. Amb el romanticisme va aparèixer l'escola musical nacionalista, el teòric de la qual fou Felip Pedrell. La seva preocupació fou l'estudi i la recuperació del passat musical i la creació d'una música nacional. Isaac Albéniz, Enric Granados i Joaquim Malats foren els principals compositors adscrits a aquest estil musical. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romanyà, Joan (Piera, Anoia, v 1615 - Montserrat, Bages, 1687) Músic. Fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc i l'any 1632 professà com a monjo del monestir de Montserrat. Actuà com a organista i mestre de capella. Escriví gallardes i tocates per a xeremies. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romanyà de Besalú (Pontós, Alt Empordà) Poble, a la riba esquerra del Fluvià, al sud del terme. L'església parroquial (Sant Mer i Sant Celdoni) havia estat possessió del monestir de Camprodon; té per sufragània la de Canelles (Navata) i també en depengué el santuari de la Mare de Déu de Lurda (1890), excavat a la roca, avui sense culte. El lloc de Romanyà és esmentat a la fi del s IX; posteriorment formà part de la baronia de Pontós. Fou de la vegueria de Besalú. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Poble (325 m alt), enlairat als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d'aigües entre les valls d'Aro i de Calonge. L'església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d'una nau, fou de la canonja de Girona. Tenen importància els monuments megalítics pròxims: el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs (un d'ells dit la pedra Aguda o de les Goges). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - CULTURA Romea, Teatre (Barcelona, 1863 - ) Sala d'espectacles del carrer de l'Hospital. Construït en honor de l'actor espanyol Julián Romea y Yanguas. El 1867 adoptà el nom de Teatre Català Romea i es convertí en un dels principals centres del teatre en català, especialment de la mà de Frederic Soler Pitarra, que en fou director artístic (1870-95). Reformat el 1913, entre el 1939 i 1946 va fer només teatre en castellà. Fou escenari dels èxits d'actors mítics com M. Xirgu, E. Borràs i de companyies com la d'Adrià Gual, dirigida per R. Salvat. El 1981 esdevingué seu del Centre Dramàtic de Catalunya. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romedo, riu de (Lladorre, Pallars Sobirà) Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, emissari dels estanys de Romedo, circ lacustre d'origen glacial format al vessant meridional del pic de Colatx, format per l'estany de Romedo de Baix (2.020 m alt, aprofitat per a alimentar la central hidroelèctrica de Tavascan), l'estany de Romedo de Dalt (2.120 m) i els de Senó (2.204 m) i Colatx (2.140 m) i els de Guiló. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeguera, Francesc (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVI - Girona, s XVII) Jurista. Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió. Per encàrrec del bisbe Miquel Pontic publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis (1691, reimpreses el 1718) amb nombroses glosses i comentaris. Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d'Antonio Conciolo (1700) juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l'època. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romella (Tivenys, Baix Ebre) Barri de la població. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Romella (Alacant, Alacantí) Caseria, a l'oest de Santa Faç. 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Romeral, El (la Pobla d'Arenós, Alt Millars) Antic llogaret de l'antic mun. de Campos d'Arenós, a l'esquerra del Millars. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Romeria, Santa Maria de (Mieres, Garrotxa) Veure> Santa Maria de Romeria. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romero, Joan Baptista (València, 1756 - s XVIII) Pintor. Fou pintor de la Real Casa y Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid. Des del 1783 participà als concursos de la sala de flors de l'Acadèmia de Sant Carles i en guanyà diversos. Fou un dels principals pintors de flors valencians del seu temps. Treballà per a la fàbrica de ceràmica del Buen Retiro (1800-02). Hi ha obres seves al Museu de València, a l'Academia de San Fernando de Madrid, al palau de Riofrío i a altres col·leccions. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romero, Lluís (Arciles, Marroc, 15/oct/1921 - Barcelona, 5/mai/2008) Boxador. Des dels 4 anys visqué a Barcelona. Al llarg de la seva curta carrera esportiva, iniciada el 1946, participà indistintament en les categories dels ploms i dels galls. En aquesta darrera categoria esdevingué campió europeu el 1949 en guanyar l'italià Ferracin. Perdé el títol al cap de dos anys, a Glasgow, contra Keenan. El 1951 guanyà el campionat espanyol del pes ploma i fracassà en el seu intent de conquerir el campionat del món en perdre davant el sud-africà Vic Powell. Es retirà el 1958. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romero i Almenar, Joan Baptista (País Valencià, 1807 - 1872) Comerciant i financer. Dedicat a la indústria de la seda, fou membre del Col·legi de l'Art Major de la Seda i formà part de la junta de l'hospital Provincial de València. Finançà la plaça de toros de València (1850-60). Fou prior i cònsol del Tribunal de Comerç de València i per iniciativa seva es féu el Jardí de Monforte. Diputat a corts pels districtes de Gandia i Sant Vicent (València), més tard fou nomenat senador vitalici del Regne i marquès de Sant Joan. Fundà l'asil de Sant Joan Baptista. 29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romero i Orozco, Honori (Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920) Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d'obres d'inspiració religiosa. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romero i Pérez, Lluís (Barcelona, 24/mai/1916 - ) Escriptor. Visqué anys a Buenos Aires i es donà a conèixer amb La noria (1951), premi Nadal de novel·la. Després, entre d'altres, ha publicat diversos llibres en castellà, i La finestra (1956), El carrer (1959) i Castell de cartes (1991, premi Ramon Llull), en català. Especialitzat en la història de la guerra civil, ha publicat Tres días de julio (1967), sobre l'inici de la contesa, Desastre en Cartagena (1971), El final de la guerra (1976) i Hacia el despeñaperro. Por qué y como mataron a José Calvo Sotelo (1982). També ha publicat diversos treballs sobre Dalí: Todo Dalí en un rostro (1975) i Dedálico Dalí (1989). 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romero i Vicient, Gregori Carles (Dolores, Baix Segura, 1906 - ) Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions. En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 ANDORRA - BIOGRAFIA Romeu, Carles (Andorra la Vella, 1855 - Prada, Conflent, 1933) Escriptor. Fou veguer d'Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d'Honor. És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Romeu, el (Lleida, Segrià) Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l'edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar. Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu. La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu— i Major era anomenada el Peu del Romeu, que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romeu, Francesc Xavier (València, s XVIII - s XIX) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana. És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d'alguns sermons notables. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu, Joan (Catalunya, s XVI) Tallista. L'any 1524 féu l'obra de talla del retaule que havia de pintar Pere Nunyes per a l'església de Sant Julià d'Argentona i, tres anys després, obrà un altre retaule semblant per a Santa Agnès de Malanyanes. Tallà part del cadirat del cor de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – 1890) Xilògraf. Format amb Francesc Brangulí i Royo a Barcelona. Residí uns anys als EUA, on tingué força prestigi. De retorn s'establí a Barcelona. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu, Llorenç (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya, s XVII) Metge i escriptor. Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga (1623), on es mostrà influït per Pere Jaume Esteve. També escriví un Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu, Octavi Pseudònim de l'escriptor Eugeni d'Ors i Rovira 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu i Borràs, Pere (Torredembarra, Tarragonès, 1862 – Barcelona, 1908) Artista. Molt interessat pel món de l'art, fou, juntament amb Rusiñol, Utrillo i Casas, un dels fundadors dels Quatre Gats, el restaurant cerveseria que esdevingué lloc de reunió d'artistes i intel·lectuals de la Barcelona de l'època. Edità també la revista "Quatre Gats", i fóu un dels personatges més representatius del modernisme, cèlebre pels retrats que d'ell feren Casas, Picasso i d'altres. Es dedicà més tard a l'automobilisme. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu i de Ferrer, Josep (Catalunya, s XVII) Jurista i polític. Regent de la Cancelleria i membre del Consell Reial de Catalunya, acabdillà l'equip de govern de Joan d'Àustria durant el virregnat d'aquest al Principat. Formà part de la comissió francoespanyola (Ceret, del 22/mar al 23/abr/1660) encarregada de delimitar la frontera pirinenca després del tractat dels Pirineus. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu i Figueras, Josep (Ódena, Anoia, 16/mar/1917 - Barcelona, 18/des/2004) Escriptor i investigador. Doctor en lletres, fou membre de l'Institut de Musicologia de Barcelona (1971-84). Fou un dels fundadors de la revista cultural i clandestina "Ariel" (1946). Professor del departament de català de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-84), el 1972 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. S'ha especialitzat en literatura popular i ha publicat: El comte Arnau, la formació d'un mite (1947), Cançons nadalenques del segle XV (1949), Les nadales tradicionals (1952), La nit de Sant Joan (1953), Poesia popular i literatura (1974), El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans (1984), Materials i estudis de folklore (1993), Teatre català antic (1994-95) i Assaigs i altres indagacions crítiques (1996). S'ha especialitzat en edicions del teatre medieval per a "Els Nostres Clàssics" i ha publicat el resum, en dos volums, Literatura catalana antiga (1954). Poeta postsimbolista, de tall rigorosament formal, publicà diversos llibres de poesia. Premi Nacional de Literatura Catalana en la modalitat d'assaig (1985) i premi de la Crítica Serra d'Or (1996). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Romeu i Parres, Josep (Sagunt, Camp de Morvedre, 1778 – València, 1812) Guerriller. Fill d'un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià. Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts. Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu i Quingles, Llucià (Vic, Osona, 1761 – 1846) Pintor, anomenat el Nou Just. Col·laborà en diferents obres de Francesc Pla el Vigatà, i fou el primer professor de l'escola de dibuix de Vic. La major part de la seva obra, de temàtica religiosa, estigué destinada a les esglésies de la plana de Vic (santuari de Rocaprevera, Sant Domènec de Vic, Torelló, Aiguafreda). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeu i Ribot, Ferran (Barcelona, 1862 – 1943) Arquitecte i urbanista. Realitzà alguns edificis a Barcelona, entre els quals cal destacar l'antiga casa Conrad Roure (carrer d'Aribau, 155), d'estil modernista. Guanyà el concurs per a la construcció del monument a Colom a Santo Domingo. Juntament amb Ezequiel Porcel i Alabau, és autor d'un pla d'urbanisme per a Barcelona, anomenat el Pla d'Enllaços. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - POLÍTICA Romeu-Porcel, pla (Barcelona, Barcelonès) (o Pla General d'Urbanització de Barcelona) Pla d'urbanització (oct/1917) de la ciutat. És la concreció a nivell d'esquema general (infrastructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona. Fou realitzat conjuntament per l'Oficina Municipal d'Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l'arquitecte Ferran Romeu. La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d'aquest any a l'ajuntament de Barcelona. El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l'illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l'eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d'Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià). L'esquema del pla fou vigent fins a l'aprovació del pla comarcal del 1953. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Romeva i Ferrer, Pau (Barcelona, 1892 – 1968) Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922). Fou un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932). Durant la guerra mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S'exilià del 1939 al 1942. Havia escrit a "El Matí", "La Paraula Cristiana" i "La Nova Revista" i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952). 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Romincòsa (Vall d'Aran) Nom antic del terçó de Marcatòsa. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ronçana (Vallès Oriental) Veure> Santa Eulàlia de Ronçana. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rondalla del Dijous, La (Barcelona, 1909) Revista infantil. Setmanari publicat en català. Dirigit per Josep Massó i Ventós, publicà textos de Perrault, Andersen i Grimm, i també d'escriptors catalans com Verdaguer, Maspons i Labrós, Capmany i Casaponce. Les il·lustracions foren de Doré, Riquer, Llongueras, Vila i d'altres. El 1924 l'Editorial Catalana va reprendre la seva publicació, amb col·laboradors com ara Lola Anglada i Emili Ferrer. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ronesa (Tibi, Alcoià) Caseria, al sud de la vila, a la dreta del riu de Montnegre, al peu del Maigmó. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roní (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Poble (1.101 m alt), situat en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. De la seva església parroquial (Sant Cristòfor) depèn la de Beraní. Als clots de Roní s'iniciaren les obres de l'estació d'esports d'hivern de Portainé. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ronquillo i Vidal, Josep Oriol (Barcelona, 1806 – 1876) Farmacèutic. Fill del metge Carles Ronquillo i Pau. Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d'"El Constitucional", fou regidor (1843) de l'ajuntament de Barcelona i president del Col·legi de Farmacèutics. Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola (1851-66) i l'aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos... (1844). 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rontonar, serra del (Benifallim, Alcoià / la Torre de les Maçanes, Alacantí) Alineació muntanyosa (1.252 m alt), al límit de les dues comarques. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ronyó, Joan (Santa Coloma de Farners ?, Selva. s XVI - Barcelona ?, s XVI) Pintor. Residí molts anys a Cornellà del Bèrcol (Rosselló), on té documentades diverses obres religioses, com el retaule major de Sant Cebrià (Rosselló) i d'un altre retaule per a Santa Maria del Voló. També pintà el retaule de Sant Lluc, per a l'església de Sant Jaume de Perpinyà. Després del 1551 s'establí a Barcelona, on féu amistat amb el seu col·lega i també escriptor Pere Serafí. 62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Roperós (la Vall de Lierp, Ribagorça) Llogaret, al límit amb el municipi de Tor-la-ribera. 63 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Ropidera (Rodés, Conflent) Despoblat. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roqué i Gomara, Agustí (Barcelona, 1942 - ) Escultor. S'inicià en l'escultura al començament de la dècada dels 1970. Residí a Londres entre el 1976 i el 1980. Establí contacte amb Henry Moore i féu estudis sobre materials a la Patney School of Art, tot realitzant també joies d'argent. L'any 1977 féu la primera exposició individual, a Barcelona. La seva obra, que també acusa influències de Xavier Corberó, és d'una gran pulcritud formal i tècnica. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roque i Pagani, Pere (Barcelona, 1822 – 1880) Químic. Fou professor de l'escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista "Lo Verdader Català" i n'escriví la important Introducció. Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón (1847), en col·laboració amb Jaume Arbós i Tor. Fou catedràtic de l'institut de Barcelona i més tard secretari de l'Escola Industrial. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roquer (l'Ampolla, Baix Ebre) Caseria, al pla del Burgar, al nord del poble. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roquer, Bernat (Catalunya, s XIV - d 1400) Mestre d'obres. Succeí Jaume Fabre a la seu de Barcelona (1356), on sembla que, entre altres obres, dirigí la construcció dels campanars. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roquer, Marià (Catalunya, s XIX) Dominicà. Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del col·legi del seu orde a Tortosa. Acusat d'absolutista el 1821, fugí a Andorra. Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido, on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims. Afiliat al carlisme, consta que fou director del "Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia". 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roquer i Casadesús, Josep (Barcelona, 1857 – 1903) Metge. Fou otorinolaringòleg de prestigi. Fundà la "Revista de Laringología, Otología y Rinología" (1885). És autor d'estudis mèdics remarcables. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roquer i Marí, Joan (l'Arboç, Baix Penedès, 1868 – Barcelona, 1934) Fotògraf. Ideà, projectà i realitzà (1902) a la seva possessió de l'Arboç la reproducció de la Giralda de Sevilla, en una alçària de 50 m, construïda amb la supervisió tècnica del mestre d'obres Antoni Feliu i Ventosa. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roquer i Vilarrasa, Ramon (Ripoll, Ripollès, 1901 – Barcelona, 1978) Eclesiàstic i escriptor. Després de doctorar-se en teologia a Roma (1925), es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1929). Fou professor de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1929, i el 1932 hi guanyà una càtedra. Fou membre de la Societat Internacional de Pedagogia Comparada. Col·laborador de "La Vanguardia", publicà llibres com ara La moral contingentista de Emilio Boutroux (1929), Lecciones de ética (1933), Ontología y teoría del conocimiento (1943), La plegaria eterna (1950), Semana Santa (1950), i la traducció, el pròleg i les notes del Nou Testament de La Santa Biblia (1967). 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roques, les (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Roquetes, ses. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roques, ses (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa, dins la parròquia de Sant Ferran. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roques d'Aguiló, les (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Poble, dins l'antic terme d'Aguilo, a l'esquerra de la riera de Clariana. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roques de Lleó, les (Culla, Alt Maestrat) Caseria, a 5 km de la vila. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Roques d'Osona, les (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sobremunt. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roquesblanques (Ribes de Freser, Ripollès) Veïnat i capella, a la dreta del Rigard, a 2 km a l'oest de la vila. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roqueta (Maria de la Salut, Mallorca Septentrional) Casa, a l'oest de la vila; l'antiga cavalleria de Roqueta formà part, amb el Repartiment posterior a la conquesta catalana de l'illa, de la porció del comte d'Empúries. Des del 1323 pertangué als Santjoan. El seu territori incloïa el nucli de Maria. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Roqueta, La (Palma de Mallorca, 1/gen/1887 – des/1902) Publicació setmanal en català. Creat per Pere d'A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment. Tingué una segona època l'any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l'any 1902. Amb el mateix títol de "La Roqueta", va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l'any 1911, editat per mallorquins. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roqueta, Ramon (Catalunya, 1888 - 1932) Dibuixant. Col·laborà en la il·lustració de publicacions de Madrid i de Barcelona, especialment a "L'Esquella de la Torratxa". El seu esquematisme decoratiu deriva de l'estil de Xavier Gosé. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roqueta, sa (Illes Balears). Nom que els habitants donen a la seva illa natal. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roqueta, Sant Vicent de la (València, Horta) Veure> Sant Vicent de la Roqueta. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA
87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roquetes, les (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat, al peu i vessants del turó de les Roquetes (305 m alt), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l'antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és practicament tot desproveït de vegetació. Fins el 1950 tingué algunes torres d'estiueig i casetes amb hortet disperses; aleshores s'inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció. Actualment el barri és format per blocs d'habitatges. Els dèficits en equipament urbà són importants. Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi ha arribat tardanament (el 1974 i el 1981 respectivament). 89 CATALUNYA - HISTÒRIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roquetes, les (Sant Pere de Ribes, Garraf) Barri, situat a uns 4 km del cap del municipi, a l'extrem més sud-occidental del terme, a tocar de Vilafranca del Penedès. Experimenta un creixement continuat de població. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roquetes, platja de ses (ses Salines de Santanyí, Mallorca) Platja, a la costa meridional de l'illa, entre l'illot de na Moltona i l'illot de ses Roquetes. 91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roquetes, ses (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Urbanització, vora el nucli des Coll d'En Rabassa. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Roquissar (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Antic raval.
Anar a: [ Romani ] [ Rome ] [ Romero i P ] [ Romeu i P ] [ Rop ] [ Roques ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Roquetes
