|
|
|
Anar a: [ Rovira ] [ Rovira d ] [ Rovira i P ] [ Roviro ] [ Rual ] [ Rubi, S ] No cal conèixer més que les vint-i-quatre lletres per aprendre alló que hom anhela. (Samuel Smiles) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira (Barcelona, s XVIII – 1919) Família d'arquitectes. Iniciada per Antoni Rovira i Riera. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Antoni (Catalunya, s XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII) Pintor. Apareix documentat del 1591 al 1625, com a autor de pintures per a diversos temples. Era pare i mestre de Jacint. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira, castell de la (Sant Hilari Sacalm, Selva) Veure> Mascarbó, castell de. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Domènec (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1608 - Catalunya, 1679) Escultor. Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d'importància. Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar (1639) donat per Pau Ferran, l'escultura del retaule major del Bonsuccés (1639) i un riquíssim sagrari 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Domènec (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVII - Catalunya, 1689) Imatger. Nebot de l'homònim. És autor de l'escultura de sant Pau instal·lada a la cantonada de la Casa de Convalescència de Barcelona que dóna al carrer d'Egipcíaques (1668) i de les de l'Assumpció de la Mare de Déu, Sant Benet i Sant Bernat de la façana de l'església de Poblet (1669). L'any 1670 contractà, junt amb el seu oncle, el retaule major de l'Arboç, que acabà el 1680. Juntament amb l'escultor Francesc Grau va fer (1678-79) el sepulcre barroc del bisbe sant Oleguer, a la seu de Barcelona, obra de gran qualitat. També amb Francesc Grau contractà la decoració de la capella de la Puríssima de la seu de Tarragona (1678) i la construcció del retaule major d'Alcover (1679). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Serví a l'artilleria durant la guerra de Successió. Fou un dels millors bombarders que actuaren a Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14, en emulació amb el famós Francesc Costa. Comandà generalment, a la fase final i més perillosa del setge, la bateria del baluard del Portal Nou, una de les més actives i eficaces, tot i que era molt batuda pel foc enemic. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Jaume (Catalunya, s XIV) Escriptor. El 3/mai/1386 sostingué un debat amb Bernat de Palaol, dit en aquest cas Bernat de Mallorques, sobre els avantatges d'amar o d'ésser amat. Els dos jutges fallaren a favor de Rovira, que defensava la primera posició. És autor de la poesia En labor de virtuts. També li ha estat atribuïda, per bé que sense fonament, Vers d'amors. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Jeroni (Catalunya, s XVII – Barcelona, 13/jun/1714) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant el gran setge de 1713-14 defensà Barcelona. Era capità del regiment d'infanteria regular del Roser. Lluità heroicament el 17/mai/1714, a les trinxeres exteriors del convent de Caputxins, contenint un gran assalt en masa fins que, ja voltat, rebré l'orde de retirar-se i s'obrí pas a la baioneta. Morí al contraatac sobre la primera paral·lela de les obres d'aproximació a la plaça. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Joan (Catalunya, s XIII) Mestre d'obres. Entre el 1274 i el 1289 dirigí la construcció de la parròquia de Sant Joan de les Abadesses, dedicada a sant Joan i a sant Pau, que fou en part destruïda pel duc de Noailles l'any 1690 i posteriorment reduïda a simple església, coneguda amb el nom de Sant Pol. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Joan Antoni (Tarragona, 1730 - d 1803) Arquitecte. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1803). Projectà el campanar de l'església del Vendrell (1769) i la nova església de Vallmoll (1772). Estudià l'aqüeducte romà de les Ferreres de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció aigües a la ciutat (1778-98). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Pere Joan (Amer, Selva, s XV - Barcelona, s XV) Pintor. Sembla que fou deixeble de Joan Mates. Fou un actiu pintor de retaules, tots ells desapareguts o no identificats. Apareix documentat del 1409 al 1446. Residí ordinàriament a Barcelona. Hom creu que encara treballava el 1466. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Ricard (Barcelona, 1848 – s XIX) Advocat. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia de Dret (1873). Publicà un Tratado de derecho político (1882). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira, turó de la (Barcelona, Barcelonès) Un dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. L'any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira, Xavier (Catalunya, s XVIII – s XIX) Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia. El 1809 dirigí part del sometent que protegia l'entrada d'un comboi d'auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat. La seva acció més important fou l'ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811). 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Alemany, Josep Maria (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX) Enginyer industrial. Fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid. Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l'Alcora. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Armengol, Josep (Catalunya, s XX - Buenos Aires, Argentina, 1971) Escriptor. Es doctorà en lletres a la Universitat de Barcelona i fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. Membre d'Acció Catalana, fou nomenat cònsol a Marsella. S'exilià i s'establí a Buenos Aires, on esdevingué una de les figures de la comunitat catalana i col·laborà a "Catalunya". Edità els Usatges de Barcelona. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Artigues, Josep Maria (Barcelona, 1902 - s XX) Poeta. Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d'importació. Col·laborà a "El Dia" de Terrassa, "Revista de Poesia", etc. Influït per Carner i per Maragall, ha publicat Poemes d'amor i de camí (1927), L'oreig primaveral (1932), A l'ombra de l'amor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rovira i Bonet, Francesc de (Perpinyà, 1728 - Roma, Itàlia, v 1797) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l'església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre. És autor d'algunes obres piadoses, hagiografies i d'un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Brocandel, Hipòlit (València, 1695 – 1765) Arquitecte, escultor i pintor. Era deixeble de l'italià Conca. La seva obra més important, encara que hi intervingueren d'altres arquitectes, és el palau del marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d'una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana. Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de València. Morí foll. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Brull, Josep Maria (Barcelona, 1926 - Mataró, Maresme, 13/jun/2000) Pintor. Format a Sant Jordi. Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d'Octubre (1954-56) i formà part del grup Sílex (1955-57), amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona. Partint d'un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista. Integrat en l'equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme. Il·lustrà diversos llibres i col·laborà també com a il·lustrador a "Tele-Estel". Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l'art fantàstic de la seva 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier (Alacant, 1740 – València, 1823) Militar. Fill del regidor d'Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d'artilleria 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Font, Joan (Barcelona, 1824 - Nova Orleans, EUA, 1849) Metge. Exercí la medicina a Calaf (Anoia). Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a "La Fraternidad", s'oferí a ésser el representant d'Espanya a l'expedició icariana d'Étienne Cabet. Amb els donatius d'altres coreligionaris anà a París i s'embarcà amb Cabet en la fragata Rome, amb la qual passà a Texas (1848). En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet; el seu desencís el menà al suïcidi. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rovira i Meri, Hipòlit (València, 1693 – 1763) Pintor i gravador. Deixeble d'Evarist Muñoz a València, l'any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística. Pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València. És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Planas, Pere (Badalona, Barcelonès, 1921 – Barcelona, 18/ago/1978) Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira. Treballà primerament en un taller de sastreria. Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort. Les seves col·leccions tingueren gran ressó a Europa i Amèrica. El seu estil era d'una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Planas, Pere (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 16/jul/1947 - ) Poeta. Estudià a Barcelona i a la universitat de Vincennes. Professor universitari a Lleida. Ha treballat sobre alguns autors moderns, ha col·laborat en diverses revistes i ha fet alguna traducció. La seva formació acadèmica i un ampli ventall de 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Rabassa, Antoni (Barcelona, 1845 – 1919) Arquitecte. Fill d'Antoni Rovira i Trias. Es titulà a l'Academia de San Fernando el 1867. Professor de Geometria Descriptiva a l'Escola de Mestres d'Obres i catedràtic a la d'Arquitectura (1868 i 1899). Fou autor de tractats de gnomònica, perspectiva, ombres i estereotomia. Construí el campanar de l'església de les Corts de Sarrià (1896) i l'edifici del Panorama de Plewna (1888). Fou premiat a l'Exposició de Filadèlfia (1871) per un projecte de monument als herois d'Àfrica i dibuixà decoracions per al Teatre Circ Barcelonès del carrer de Montserrat. Fou membre de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (1870). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Riera, Antoni (Catalunya, s XVIII – s XIX) Mestre fuster. Hom li atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial (1802), segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d'Espanya i d'Etrúria amb motiu de les esposalles règies (plànols conservats a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona). Fill seu fou Antoni Rovira i Trias. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Roure, Joan (Lleida, s XIX – 1936) Periodista i advocat. Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l'Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga. Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Serra, Manuel (Barcelona, 1/gen/1865 – 26/abr/1929) Autor teatral. Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d'advocat. El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català. Políticament milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista. La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i en castellà; entre molts altres, hom pot citar Los orfanets (1887), El dia del judici (1892), L'hereu del mas (1893), Els minaires (1899), Gent de vidre (1901), la seva obra més famosa, Sin gobierno (1901), Los vencedores, El sabio Vernier, etc. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Serrabassa, Miquel (Vic, Osona, 1882 – 1957) Eclesiàstic i músic. Estudià amb Gasper Berga i Lluís Romeu. Fou nomenat mestre de la catedral de Vic a partir del 1920. Fundà l'Orfeó de Sant Lluís Gonzaga (1902), que es convertí en Orfeó Vigatà (1915). Escriví nombroses obres de caràcter religiós i composicions corals. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Soler, Josep (Santiago de Cuba, Cuba, 6/feb/1900 - Barcelona, 1998) Pintor. Passà la seva infantesa a Vilafranca del Penedès, d'on procedia la seva família. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. El 1924 obtingué el premi Masriera. Féu llargs viatges per Europa i Amèrica, tot treballant-hi amb èxit. Sobresortí com a retratista. També pintà paisatges i natures mortes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovira i Trias, Antoni (Barcelona, 27/mai/1816 – 2/mai/1889) Arquitecte. Format a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Promogué la formació del cos de bombers de Barcelona, del qual després fou director. Tot i 38 CATALUNYA - POLÍTICA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Els homes poden caure. Les terres poden ésser envaïdes. Les institucions polítiques poden canviar. Però quan veiem aplegat el nostre poble i comprovem que és un poble amb unitat i amb personalitat -es a dir, una nació- comprenem que és indestructible, i que la seva voluntat persistent el durà al triomf definitiu. (Antoni Rovira i Virgili, a La Humanitat, el 7/oct/1936) 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovira Roja, la (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat, al nord del terme, vora el de Vilobí del Penedès. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Roviralta de Santa Clotilde, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1951, pel papa Pius XII, al doctor Raül Roviralta i Astoul en evocació de la seva finca Santa Clotilde, sobre la platja de la Boadella, a Lloret de Mar. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roviralta i Astoul, Emili (Barcelona, 1895 – 1987) Cirurgià. Ha estat professor ajudant de la càtedra d'operacions de la facultat de Barcelona. Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria. En 1948 féu conèixer el síndrome frenopilòric, més anomenat arreu com a Síndrome de Roviralta. És autor, enstre d'altres treballs especialitzats, de La Cirurgia abdominal del nen (1932), Abdomen Quirúrgico en el niño (1946), El lactante vomitador (1950), La Ectopía gástrica parcial (1953) i El megacolon congénito (1960). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roviralta i Astoul, Raül (París, França, 1891 – Madrid, 1979) Metge i col·leccionista. Germà d'Emili. Estudià a Barcelona, on exercí la seva carrera. Tenia un bon prestigi professional. Reuní una valuosa col·lecció de miniatures navals, així com d'objectes artístics de tema mariner. Fou conseller d'Assistència Social de la 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roviretes Veure> Verdaguer i Portet, Josep 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Rovirola (Maçanet de la Selva, Selva) Antic veïnat. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rovirola, la (Santa Maria d'Oló, Bages) Raval, al nord-oest del poble, a la carretera de Vic a Avinyó. Es formà a partir de la segona meitat del s XVIII. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovirola, Rafael de (Catalunya, s XVI - Barcelona, 1609) Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1604, succeint a Alfons Coloma, destinat a la diòcesi de Cartagena. El mateix any posà la primera pedra del nou convent de monges caputxines, promogut pel seu antecessor. També dedicà els temples dels mínims i de les carmelites descalçades, el 1608. A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rovirosa i Blanch, Raimon (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, s XX) Polític republicà. Advocat (1897), residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s'uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comitè Republicà Federalista de Barcelona (1904). El 1906 seguí Lerroux. Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel feb/1912. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ròvol, el (Rosselló) Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l'Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d'Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc. Aflueix, per l'esquerra, a l'Agli, poc abans de Ribesaltes. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Royal Catalan Veure> Català Mazarí. 52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Royal Roussillon Veure> Català Mazarí. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Royo, El (Castellfabib, Racó) Llogaret (o El Arroyo Cerezo), situat al nord-oest del terme. L'església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Royo, Josep (Barcelona, 1945 - ) Tapisser. Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona. Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria. Ha col·laborat amb Miró i Tàpies. Féu recerques experimentals amb materials no 55 EUROPA - BIOGRAFIA Rozman i Borstnar, Ciril (Ljubljana, Eslovènia, 19/jun/1929 - ) Metge. Arribat molt jove a Catalunya, es llicencià a Barcelona el 1954 i s'hi doctorà el 1957. Deixeble d'A. Pedro i Pons i P. Farreras, fou catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969). Especialitzat principalment en l'estudi de les malalties de la sang, dirigí l'Escola d'Hematologia Farreras Valentí i la revista "Medicina Clínica"; ha col·laborat en el tractat de medicina mèdica d'A. Pedro i Pons i ha revisat i modernitzat l'última edició del text clàssic de Domarus-Farreras. Ha treballat principalment en l'estudi de l'esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia d'Hodgkin i la ultrastructura cel·lular en hematologia (1976). 56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ru, el (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Poble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l'Éssera, abans d'entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo. L'església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d'Assan. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rua, la (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret (1.109 m alt), a l'extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l'església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials. Formà part de la baronia d'Abella. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruaix, Miquel (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. El 1704 conspirà a favor de la vinguda de Carles d'Àustria, a Barcelona. El virrei borbònic Velasco manà que l'empresonessin, però fugí a temps. Embarcà a la flota amb què el príncep Jordi de Darmstadt havia fet una operació de tempteig sobre Barcelona. Amb els 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rualda, la (Benassal, Alt Maestrat) Caseria, al sud del terme, prop del coll de la Rualda, damunt el camí de Benassal a Culla. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruano i Llopis, Carles (Orba, Marina Alta, 10/abr/1878 – Mèxic, 2/set/1950) Pintor i cartellista. Format a Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a "La Esfera", "Mundo Gráfico", "El Mercantil Valenciano", etc. El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949). És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubau i Donadeu, Juli (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Germà de Josep. Signà amb ell el manifest al demòcrates espanyols. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubén, Isaac ben (Barcelona, s XI) Escriptor jueu. Les seves obres foren editades a Venècia al s XVII. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubert i de Ventós, Xavier (Barcelona, 1/set/1939 - ) Filòsof i polític. Llicenciat en dret i doctor en filosofia, catedràtic d'estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre les seves obres destaquen: Teoria de la sensibilitat (1969), Ofici de Setmana Santa (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1979), Coneixement, memòria, invenció (1982) i Catalunya, de la identitat a la independència (1999). Membre del PSC-PSOE, fou diputat al Congrés i al Parlament Europeu. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rubert i Mollà, Manuel (Alacant, 1870 – 1919) Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà. Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic. 69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ruberts (Sencelles, Mallorca Septentrional) Poble (o Roberts), al sud-est de la vila. El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles. L'església (el Carme) fou construïda en 1768-70 i ampliada en 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rubí, Bartomeu (Llucmajor, Mallorca, 1705 - Palma de Mallorca, 1774) Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca diversos càrrecs dintre l'orde. És autor de tres obres filosòfiques i d'algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubí, ducat de (Catalunya) Títol concedit el 1920 al capità general Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife. Continua en la mateixa família. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubí, marquesat de (Catalunya) Títol concedit per Carles II, el 1694, a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors. El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urries, marquesos d'Ayerbe. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubí, riera de (Vallès Occidental) Curs d'aigua, afluent esquerrà del Llobregat, vora el Papiol (Baix Llobregat), la capçalera del qual rep el nom de riera de les Arenes. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rubí, Sebastià (Palma de Mallorca, v 1700 – 1762) Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu antilul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor. És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d'una altra obra on exposa l'oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de (Barcelona, 1669 - Brusel·les, Bèlgica, 1740) Militar i erudit. Marquès de Rubí i primer secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres. A la guerra de Successió formà part des del 1702 del consell de l'arxiduc Carles i fou el seu lloctinent a la corona catalano-aragonesa. Fou també virrei de Mallorca (1713-15), on hagué de rendir-se al general francès Asfeld, i després, per ordre de l'arxiduc convertit ja en emperador (Carles VI), virrei de Sardenya. Més tard fou nomenat governador d'Anvers. Deixà escrits alguns llibres. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí i de Marimon, Ramon de (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1601 - Madrid, a 1664) Magistrat. Baró d'Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l'audiència reial. Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l'audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d'Aragó. Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona; reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l'execució pel batlle de la població. Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluñ (1642), manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d'Oxford. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubí i de Sabater, Pere (Barcelona, 1637 – 1693) Militar. Destacà a les guerres contra França. Després de participar amb el seu terç en el defensa de Puigcerdà i de Girona, fou nomenat general d'artilleria i governador de Roses (1693). Atacat per l'exèrcit del duc de Noailles, organitzà la defensa, i fou ferit al cap de pocs dies. Substituït en el comandament per Gabriel de Quinones, aquest capitula. Poc després morí a Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rubiales, Pedro (Extremadura, s XVI - València, s XVI) Pintor. També anomenat Francisco Roviale. Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula (Museu de 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubials (la Pobla de Montornès, Tarragonès) Despoblat, al nord-oest del poble. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rúbies (Camarasa, Noguera) Enclavament (1.141 m alt) de l'antic terme de Fontllonga, separat del sector principal del municipi pel de Vilanova de Meià. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Perauba. L'antic terme s'estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Terradets, al límit amb el Pallars 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubinat (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (40 m alt) de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells (ant: Rabinat o Robinat'), aturonat al sud del cap del municipi. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de Llindars. Al peu del poble hi ha diverses fonts d'aigua clorosulfatada (que conté sulfat sòdic), emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX (aigua de Rubinat). Prop d'aquest lloc hi hagué la batalla de Rubinat durant la Guerra contra Joan II. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Rubinat, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1476 a Joan d'Aimeric i de Subirats, algutzir reial, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil. Passà als Erill, barons i després comtes d'Erill, i als Melzi. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA
91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rubines (Binissalem, Mallorca Septentrional) Antiga alqueria islàmica, que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn. Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d'aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 (la casa rectoral, el 1406), encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI. Una imatge de la Mare de Déu de Rubines -sense tradició antiga- fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens.
Anar a: [ Rovira ] [ Rovira d ] [ Rovira i P ] [ Roviro ] [ Rual ] [ Rubi, S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Rovira i Beleta, Francesc
Rovira i Belloso, Josep Maria
Rovira i Canals, Josep
Rovira i Comas, Teresa (
Rovira i Trias, pla
Rovira i Virgili, Antoni
Rovirosa i Albet, Guillem
Ruaix i Vinyet, Josep
Rubau Donadeu i Corcellés, Josep
Rubí
Rubí, Basili de
Rubianes i Alegret, Josep "Pepe Rubianes"
Rubiés i Monjonell, Anna