A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Rovira ]    [ Rovira d ]    [ Rovira i P ]    [ Roviro ]    [ Rual ]    [ Rubi, S ]

No cal conèixer més que les vint-i-quatre lletres per aprendre alló que hom anhela. (Samuel Smiles)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira  (Barcelona, s XVIII – 1919)  Família d'arquitectes. Iniciada per Antoni Rovira i Riera.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Antoni  (Catalunya, s XVI – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII)  Pintor. Apareix documentat del 1591 al 1625, com a autor de pintures per a diversos temples. Era pare i mestre de Jacint.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovira, castell de la  (Sant Hilari Sacalm, SelvaVeure> Mascarbó, castell de.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Domènec  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1608 - Catalunya, 1679)  Escultor. Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d'importància. Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar (1639) donat per Pau Ferran, l'escultura del retaule major del Bonsuccés (1639) i un riquíssim sagrariInici página amb quarant-vuit figures (1641). Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l'Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral barcelonina. També féu la traça del gran retaule de Sant Feliu de Guíxols (1657) i la del de l'Arboç (1670), que, en morir ell, acabà el seu nebot. Considerat un dels artistes més prestigiosos a la seva època, maldà per obtenir l'autonomia del seu gremi.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Domènec  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVII - Catalunya, 1689)  Imatger. Nebot de l'homònim. És autor de l'escultura de sant Pau instal·lada a la cantonada de la Casa de Convalescència de Barcelona que dóna al carrer d'Egipcíaques (1668) i de les de l'Assumpció de la Mare de Déu, Sant Benet i Sant Bernat de la façana de l'església de Poblet (1669). L'any 1670 contractà, junt amb el seu oncle, el retaule major de l'Arboç, que acabà el 1680. Juntament amb l'escultor Francesc Grau va fer (1678-79) el sepulcre barroc del bisbe sant Oleguer, a la seu de Barcelona, obra de gran qualitat. També amb Francesc Grau contractà la decoració de la capella de la Puríssima de la seu de Tarragona (1678) i la construcció del retaule major d'Alcover (1679).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Serví a l'artilleria durant la guerra de Successió. Fou un dels millors bombarders que actuaren a Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14, en emulació amb el famós Francesc Costa. Comandà generalment, a la fase final i més perillosa del setge, la bateria del baluard del Portal Nou, una de les més actives i eficaces, tot i que era molt batuda pel foc enemic.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRovira, Jacint  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI - s XVII)  Pintor. Fill d'Antoni, de qui fou deixeble i col·laborador. També fou daurador. Apareix documentat fins al 1637.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Escriptor. El 3/mai/1386 sostingué un debat amb Bernat de Palaol, dit en aquest cas Bernat de Mallorques, sobre els avantatges d'amar o d'ésser amat. Els dos jutges fallaren a favor de Rovira, que defensava la primera posició. És autor de la poesia En labor de virtuts. També li ha estat atribuïda, per bé que sense fonament, Vers d'amors.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Jeroni  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 13/jun/1714)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant el gran setge de 1713-14 defensà Barcelona. Era capità del regiment d'infanteria regular del Roser. Lluità heroicament el 17/mai/1714, a les trinxeres exteriors del convent de Caputxins, contenint un gran assalt en masa fins que, ja voltat, rebré l'orde de retirar-se i s'obrí pas a la baioneta. Morí al contraatac sobre la primera paral·lela de les obres d'aproximació a la plaça.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Joan  (Catalunya, s XIII)  Mestre d'obres. Entre el 1274 i el 1289 dirigí la construcció de la parròquia de Sant Joan de les Abadesses, dedicada a sant Joan i a sant Pau, que fou en part destruïda pel duc de Noailles l'any 1690 i posteriorment reduïda a simple església, coneguda amb el nom de Sant Pol.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Joan Antoni  (Tarragona, 1730 - d 1803)  Arquitecte. Acadèmic de mèrit de San Fernando (1803). Projectà el campanar de l'església del Vendrell (1769) i la nova església de Vallmoll (1772). Estudià l'aqüeducte romà de les Ferreres de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció aigües a la ciutat (1778-98).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRovira, Josep  (Catalunya, s XVII - Olot, Garrotxa, s XVII)  Gravador. En són coneguts treballs al boix estimables. També a Olot i al mateix període hi ha un homònim dedicat a la producció de goigs i estampes populars.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Pere Joan  (Amer, Selva, s XV - Barcelona, s XV)  Pintor. Sembla que fou deixeble de Joan Mates. Fou un actiu pintor de retaules, tots ells desapareguts o no identificats. Apareix documentat del 1409 al 1446. Residí ordinàriament a Barcelona. Hom creu que encara treballava el 1466.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Ricard  (Barcelona, 1848 – s XIX)  Advocat. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia de Dret (1873). Publicà un Tratado de derecho político (1882).

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovira, turó de la  (Barcelona, BarcelonèsUn dels cims (261 m alt) de la muntanya Pelada, a la petita alineació del nord del pla de Barcelona que separa els antics termes de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. L'any 1987 fou inaugurat el túnel de la Rovira, de 1.720 m de llarg, que enllaça el primer i el segon cinturó.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira, Xavier  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia. El 1809 dirigí part del sometent que protegia l'entrada d'un comboi d'auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat. La seva acció més important fou l'ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811).

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRovira de Baix  (les Llosses, Ripollès) Masia de l'antic mun. de Palmerola, que juntament amb la de la Riera forma un enclavament (3,31 km2) separat del sector principal pel de Borredà (Berguedà). S'estén a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Alemany, Josep Maria  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX)  Enginyer industrial. Fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid. Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l'Alcora.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Armengol, Josep  (Catalunya, s XX - Buenos Aires, Argentina, 1971)  Escriptor. Es doctorà en lletres a la Universitat de Barcelona i fou professor d'història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. Membre d'Acció Catalana, fou nomenat cònsol a Marsella. S'exilià i s'establí a Buenos Aires, on esdevingué una de les figures de la comunitat catalana i col·laborà a "Catalunya". Edità els Usatges de Barcelona.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Artigues, Josep Maria  (Barcelona, 1902 - s XX)  Poeta. Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d'importació. Col·laborà a "El Dia" de Terrassa, "Revista de Poesia", etc. Influït per Carner i per Maragall, ha publicat Poemes d'amor i de camí (1927), L'oreig primaveral (1932), A l'ombra de l'amorInici página (1947), Balades i sonets (1950), Els goigs (1964), Cinc Nadals (1967) i Vint poemes (1968).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Rovira i BeletaRovira i Beleta, Francesc  (Barcelona, 25/set/1912 – 23/jun/1999)  Realitzador cinematogràfic. Llicenciat en dret (1942), fou ajudant de direcció i guionista per a CINESA fins que s’inicià en el llargmetratge amb Doce horas de vida (1948). De les seves 17 pel·lícules destaquen: Siempre hay un camino a la derecha (1953), Once pares de botas (1954), Expreso de Andalucía (1956), Los atracadores (1961), La dama del alba (1965), La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969), No encontré rosas para mi madre (1972), La espada negra (1976) i Crónica sentimental en rojo (1986), a les quals cal afegir Los tarantos (1963) i El amor brujo (1967), nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. President honorari del Col·legi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb la Medalla d’Or a les belles arts del ministeri de cultura i la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cinema (1996) i el premi Carles Duran de Cinema (1999).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Rovira i BellosoRovira i Belloso, Josep Maria  (Barcelona, 10/mar/1926 - )  Eclesiàstic i teòleg. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona i a la Gregoriana de Roma. S'ordenà de sacerdot el 1953. Advocat i doctor en teologia. Ha tingut diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya i, des del 1996, rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Fou un dels principals representants de la teologia moderna catalana. Autor, entre d'altres, de La visión de Dios según Enrique de Gante (1960), Estudis per a un tractat sobre Déu (1970), Fe i llibertat creadora (1971), L'univers de la fe (1975), Trento, una interpretación teológica (1979), Leer el Evangelio (1980), Revelació de Déu, salvació de l'home (1981), La humanitat de Déu (1984), Fe i cultura al nostre temps (1987), Societat i regne de Déu (1992), Tratado de Dios Uno y Trino (1993), El misteri de Déu (1994), Introducción a la teología (1996), Vaticano II: un Concilio para el tercer milenio (1997), Del Vaticà II al Concili Provincial Tarraconense (1998), Déu, el Pare (1999), Símbols de l'esperiInici página (2001) i Qui és Jesús de Natzaret (2005).

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rovira i Bonet, Francesc de  (Perpinyà, 1728 - Roma, Itàlia, v 1797)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l'església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre. És autor d'algunes obres piadoses, hagiografies i d'un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rovira i Brocandel, Hipòlit  (València, 1695 – 1765)  Arquitecte, escultor i pintor. Era deixeble de l'italià Conca. La seva obra més important, encara que hi intervingueren d'altres arquitectes, és el palau del marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d'una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana. Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de València. Morí foll.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Brull, Josep Maria  (Barcelona, 1926 - Mataró, Maresme, 13/jun/2000)  Pintor. Format a Sant Jordi. Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d'Octubre (1954-56) i formà part del grup Sílex (1955-57), amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona. Partint d'un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista. Integrat en l'equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme. Il·lustrà diversos llibres i col·laborà també com a il·lustrador a "Tele-Estel". Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l'art fantàstic de la sevaInici página primera època.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jospe Rovira i CanalsRovira i Canals, Josep  (Rubí, Vallès Occidental, 1902 - Boulogne-sur-Seine, França, 1968)  Polític. L'any 1926, des de França, participà al complot de Prats de Molló, que dirigí Francesc Macià. Retornà a Catalunya l'any 1932, després d'haver viscut en diversos països d'Europa i d'Amèrica, i s'afilià a Estat Català Proletari de primer i, després, al Bloc Obrer i Camperol. Fou membre dels comitès central i executiu del BOC, i el set/1935 s'integrà al Partit Obrer d'Unificació Marxista, que reunia el BOC amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin. A l'inici de la guerra civil (jul/1936) comandà la Divisió Lenin, que actuà al front d'Aragó, fins que fou dissolta a mitjan 1937. Dins del procès republicà contra el POUM, fou empresonat el 1937 i, altra vegada, el 1938; romangué a la presó fins al gen/1939. Durant la guerra mundial actuà en la resistència francesa, i el 1944, amb una part del POUM, formà el Moviment Socialista de Catalunya.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa Rovira i ComasRovira i Comas, Teresa  (Barcelona, 13/des/1918 - 23/set/2014)  Bibliotecària. Filla d'Antoni Rovira i Virgili, en 1936-39 cursà estudis a l'Escola de Bibliotecàries, que hagué d’interrompre en exilar-se la seva família a França. Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i fou, durant un temps, cap de les biblioteques de Barcelona. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán (1972, amb C. Ribé), la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil (1973, no publicada) i Organització d’una biblioteca escolar (1981, amb altres). El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2008 el premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil per l’article El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta (2008).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rovira i Fernández de Mesa, Francesc Xavier  (Alacant, 1740 – València, 1823)  Militar. Fill del regidor d'Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d'artilleriaInici página de Marina, professor d'artilleria de l'Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d'artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos. Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l'ascens a tinent general. És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Font, Joan  (Barcelona, 1824 - Nova Orleans, EUA, 1849)  Metge. Exercí la medicina a Calaf (Anoia). Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a "La Fraternidad", s'oferí a ésser el representant d'Espanya a l'expedició icariana d'Étienne Cabet. Amb els donatius d'altres coreligionaris anà a París i s'embarcà amb Cabet en la fragata Rome, amb la qual passà a Texas (1848). En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet; el seu desencís el menà al suïcidi.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rovira i Meri, Hipòlit  (València, 1693 – 1763)  Pintor i gravador. Deixeble d'Evarist Muñoz a València, l'any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística. Pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València. És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Planas, Pere  (Badalona, Barcelonès, 1921 – Barcelona, 18/ago/1978)  Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rovira. Treballà primerament en un taller de sastreria. Obrí casa el 1948, la qual no es tancà fins un any després de la seva mort. Les seves col·leccions tingueren gran ressó a Europa i Amèrica. El seu estil era d'una acuradíssima elegància i arquitecturada forma, bé que dins de la més estricta simplicitat.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Planas, Pere  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 16/jul/1947 - )  Poeta. Estudià a Barcelona i a la universitat de Vincennes. Professor universitari a Lleida. Ha treballat sobre alguns autors moderns, ha col·laborat en diverses revistes i ha fet alguna traducció. La seva formació acadèmica i un ampli ventall deInici página lectures, sobretot de la poesia castellana moderna, es reflecteixen en una obra personal i madura de temàtica reflexiva i amorosa i d'un lirisme sobri. Publicà poemes en castellà i en català, com Distàncies (1981, premi V. Andrés i Estellés). Ha tingut cura de l'edició de l'Obra poètica de Miquel de Palol (1897-1963) (1985).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Rabassa, Antoni  (Barcelona, 1845 – 1919)  Arquitecte. Fill d'Antoni Rovira i Trias. Es titulà a l'Academia de San Fernando el 1867. Professor de Geometria Descriptiva a l'Escola de Mestres d'Obres i catedràtic a la d'Arquitectura (1868 i 1899). Fou autor de tractats de gnomònica, perspectiva, ombres i estereotomia. Construí el campanar de l'església de les Corts de Sarrià (1896) i l'edifici del Panorama de Plewna (1888). Fou premiat a l'Exposició de Filadèlfia (1871) per un projecte de monument als herois d'Àfrica i dibuixà decoracions per al Teatre Circ Barcelonès del carrer de Montserrat. Fou membre de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts (1870).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Riera, Antoni  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Mestre fuster. Hom li atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial (1802), segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d'Espanya i d'Etrúria amb motiu de les esposalles règies (plànols conservats a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona). Fill seu fou Antoni Rovira i Trias.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Roure, Joan  (Lleida, s XIX – 1936)  Periodista i advocat. Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l'Estatut, diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga. Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, lleiInici página municipal, finances municipals i governació. Fou mort pel jul/1936, en els primers moments de descontrols a l'inici de la guerra civil.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Serra, Manuel  (Barcelona, 1/gen/1865 – 26/abr/1929)  Autor teatral. Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d'advocat. El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català. Políticament milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista. La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i en castellà; entre molts altres, hom pot citar Los orfanets (1887), El dia del judici (1892), L'hereu del mas (1893), Els minaires (1899), Gent de vidre (1901), la seva obra més famosa, Sin gobierno (1901), Los vencedores, El sabio Vernier, etc.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Serrabassa, Miquel  (Vic, Osona, 1882 – 1957)  Eclesiàstic i músic. Estudià amb Gasper Berga i Lluís Romeu. Fou nomenat mestre de la catedral de Vic a partir del 1920. Fundà l'Orfeó de Sant Lluís Gonzaga (1902), que es convertí en Orfeó Vigatà (1915). Escriví nombroses obres de caràcter religiós i composicions corals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Soler, Josep  (Santiago de Cuba, Cuba, 6/feb/1900 - Barcelona, 1998)  Pintor. Passà la seva infantesa a Vilafranca del Penedès, d'on procedia la seva família. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. El 1924 obtingué el premi Masriera. Féu llargs viatges per Europa i Amèrica, tot treballant-hi amb èxit. Sobresortí com a retratista. També pintà paisatges i natures mortes. Viquipèdia - Blog

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovira i Trias, Antoni  (Barcelona, 27/mai/1816 – 2/mai/1889)  Arquitecte. Format a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Promogué la formació del cos de bombers de Barcelona, del qual després fou director. Tot iInici página haver guanyat el concurs per a la reforma urbanística de Barcelona, el seu projecte fou substituït -per ordre del govern- pel d'Ildefons Cerdà. Com a arquitecte de la ciutat, projectà i drigí la construcció dels mercats de Sants, la Concepció i Sant Antoni. També és autor de la llotja del palau Moià, al carrer de la Portaferrissa. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències Artístiques de Catalunya.

38 CATALUNYA - POLÍTICA

detall del pla Rovira i TriasRovira i Trias, pla  (Barcelona, 15/abr/1859)  Projecte per a l'eixample de la ciutat, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias -amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte- al concurs convocat per l’ajuntament. El 19/nov/1859 en resultà guanyador. Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics (Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí). Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la col·locació estratègica de places. A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans. Tot l’eixample projectat s’envoltava per una nova línia de ferrocarril que connectava entre elles les tres ja existents, i paral·lelament hom preveia un...  Segueix... 

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Rovira i VirgiliRovira i Virgili, Antoni  (Tarragona, 26/nov/1882 – Perpinyà, 5/des/1949)  Escriptor, historiador i polític. Fou un dels principals representants de l’esquerra catalanista en la política activa i, principalment, en el periodisme polític. Evolucionà del federalisme al catalanisme d’esquerra i participà en la vida política afiliat a petits partits de tendències republicanes i catalanistes organitzats durant les dues primeres dècades del s XX. Més endavant intervingué, arran de la Conferència Nacional Catalana, en la fundació d’Acció Catalana, fundà Acció Republicana i el Partit Catalanista Republicà (fusió dels dos partits esmentats) fins que, l’any 1931, ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya. Col·laborà en els principals periòdics esquerrans (“El Poble Català”, “La Publicitat”, “LaInici página Humanitat”) i fundà i dirigí la ”Revista de Catalunya” i “La Nau”. Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932), durant la guerra civil espanyola fou vicepresident del Parlament (1938) i...  Segueix... 

Els homes poden caure. Les terres poden ésser envaïdes. Les institucions polítiques poden canviar. Però quan veiem aplegat el nostre poble i comprovem que és un poble amb unitat i amb personalitat -es a dir, una nació- comprenem que és indestructible, i que la seva voluntat persistent el durà al triomf definitiu. (Antoni Rovira i Virgili, a La Humanitat, el 7/oct/1936)

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovira Roja, la  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, al nord del terme, vora el de Vilobí del Penedès.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Roviralta de Santa Clotilde, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit el 1951, pel papa Pius XII, al doctor Raül Roviralta i Astoul en evocació de la seva finca Santa Clotilde, sobre la platja de la Boadella, a Lloret de Mar.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roviralta i Astoul, Emili  (Barcelona, 1895 – 1987)  Cirurgià. Ha estat professor ajudant de la càtedra d'operacions de la facultat de Barcelona. Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria. En 1948 féu conèixer el síndrome frenopilòric, més anomenat arreu com a Síndrome de Roviralta. És autor, enstre d'altres treballs especialitzats, de La Cirurgia abdominal del nen (1932), Abdomen Quirúrgico en el niño (1946), El lactante vomitador (1950), La Ectopía gástrica parcial (1953) i El megacolon congénito (1960).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roviralta i Astoul, Raül  (París, França, 1891 – Madrid, 1979)  Metge i col·leccionista. Germà d'Emili. Estudià a Barcelona, on exercí la seva carrera. Tenia un bon prestigi professional. Reuní una valuosa col·lecció de miniatures navals, així com d'objectes artístics de tema mariner. Fou conseller d'Assistència Social de laInici página Generalitat durant el període en que l'esmentat organisme fou controlat pel govern de la República espanyola (1935).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roviretes  Veure> Verdaguer i Portet, Josep

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rovirola  (Maçanet de la Selva, Selva)  Antic veïnat.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rovirola, la  (Santa Maria d'Oló, BagesRaval, al nord-oest del poble, a la carretera de Vic a Avinyó. Es formà a partir de la segona meitat del s XVIII.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovirola, Rafael de  (Catalunya, s XVI - Barcelona, 1609)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Barcelona el 1604, succeint a Alfons Coloma, destinat a la diòcesi de Cartagena. El mateix any posà la primera pedra del nou convent de monges caputxines, promogut pel seu antecessor. També dedicà els temples dels mínims i de les carmelites descalçades, el 1608. A la seva mort, fou succeït per Joan de Montcada.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Rovirosa i AlbetRovirosa i Albet, Guillem  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4/ago/1897 – Madrid, 27/feb/1964)  Escriptor i propagandista catòlic. La seva família descendia, des de feia segles, de Rocacrespa. Fou un tècnic en electricitat, però, en convertir-se a trenta-sis anys al catolicisme, sentint una prèdica del cardenal Verdier, es lliurà del tot a l'apostolat i promogué la Internacional Obrera Catòlica. Fundà, en els temps difícils del franquisme, les Germandats Obreres d'Acció Catòlica (GOAC, més conegudes per les sigles del seu nom castellà, HOAC) i la seva personalitat es destacava per la seva dialèctica en el camp social i el seu arborament místic que suggestionava la gent. Fou l'iniciador del comunitarisme. Visqué, després d'un greu accident, a Montserrat i publicà, entre altres obres, Cooperativismo integral (1959), El primer traidor cristiano, Judas de Keriot, el apóstol (1962) i El primer santo cristiano, Dimas elInici página ladrón (1962).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rovirosa i Blanch, Raimon  (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, s XX)  Polític republicà. Advocat (1897), residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s'uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comitè Republicà Federalista de Barcelona (1904). El 1906 seguí Lerroux. Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel feb/1912.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ròvol, el  (Rosselló)  Riu de la comarca, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l'Escala i el Montolier de Perellós, din el terme d'Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc. Aflueix, per l'esquerra, a l'Agli, poc abans de Ribesaltes.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Royal Catalan  Veure> Català Mazarí.

52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Royal Roussillon  Veure> Català Mazarí.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Royo, El  (Castellfabib, RacóLlogaret (o El Arroyo Cerezo), situat al nord-oest del terme. L'església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Royo, Josep  (Barcelona, 1945 - )  Tapisser. Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona. Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria. Ha col·laborat amb Miró i Tàpies. Féu recerques experimentals amb materials noInici página tèxtils que incorpora a la tapisseria. Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional. Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA. Professor (1970) a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís.

55 EUROPA - BIOGRAFIA

Rozman i Borstnar, Ciril  (Ljubljana, Eslovènia, 19/jun/1929 - )  Metge. Arribat molt jove a Catalunya, es llicencià a Barcelona el 1954 i s'hi doctorà el 1957. Deixeble d'A. Pedro i Pons i P. Farreras, fou catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969). Especialitzat principalment en l'estudi de les malalties de la sang, dirigí l'Escola d'Hematologia Farreras Valentí i la revista "Medicina Clínica"; ha col·laborat en el tractat de medicina mèdica d'A. Pedro i Pons i ha revisat i modernitzat l'última edició del text clàssic de Domarus-Farreras. Ha treballat principalment en l'estudi de l'esplenograma (1957), les col·lagenosis, les púrpures, la malaltia d'Hodgkin i la ultrastructura cel·lular en hematologia (1976).

56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ru, el  (Castilló de Sos, Alta RibagorçaPoble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l'Éssera, abans d'entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo. L'església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d'Assan.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rua, la  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Llogaret (1.109 m alt), a l'extrem oriental del terme, aturonat (el nucli és format per l'església parroquial i una casa) damunt el curs profundament engorjat del riu de Puials. Formà part de la baronia d'Abella.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ruaix, Miquel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. El 1704 conspirà a favor de la vinguda de Carles d'Àustria, a Barcelona. El virrei borbònic Velasco manà que l'empresonessin, però fugí a temps. Embarcà a la flota amb què el príncep Jordi de Darmstadt havia fet una operació de tempteig sobre Barcelona. Amb elsInici página vaixells anà a la presa de Gibraltar. Restà en aquesta plaça durant el setge castellà subsegüent. El 1705 tornà a Catalunya amb Carles d'Àustria. Aquest el nomenà capellà del seu regiment d'infanteria regular de Guàrdies Catalanes.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Ruaix i VinyetRuaix i Vinyet, Josep  (Moià, Bages, 1940 - )  Eclesiàstic, gramàtic i escriptor. Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya; es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat (1969) i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1979). Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma (1966-71) i del bisbat de Vic des del 1971. Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català (1984-88). Ha publicat una cinquantena de títols d'obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s'han fet successives edicions, han tingut una gran acceptació. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d'avui (1994-95), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997). Com a escriptor ha conreat la poesia, la història...  Segueix... 

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rualda, la  (Benassal, Alt MaestratCaseria, al sud del terme, prop del coll de la Rualda, damunt el camí de Benassal a Culla.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ruano i Llopis, Carles  (Orba, Marina Alta, 10/abr/1878 – Mèxic, 2/set/1950)  Pintor i cartellista. Format a Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a "La Esfera", "Mundo Gráfico", "El Mercantil Valenciano", etc. El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949). És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaRubau  (Faura, Camp de Morvedre)  Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls. Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d'Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al mun. de Faura el 1845.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Rubau Donadeu i CorcellésRubau Donadeu i Corcellés, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1841 – Madrid, 1916)  Polític republicà. Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic. El 1863 fundà el periòdic "El Debate" i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864. Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid (1867), on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic "Cartas Federales". En la revolució del 1868 s'alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l'aixecament de l'Empordà contra les quintes (1872). Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou secretari particular d'Estanislau Figueras i intervingué en les negociacions originades arran de la proclamació de l'Estat Català (1873). Acompanyà Fanelli en la seva visita de 1868-69 i fou un dels membres de l'Aliança bakuninista de Ginebra en 1869-70. En el congrés obrer del 1870 cercà sense èxit que aquest donés suport a la política republicana. Sota la Restauració, des del 1876 seguí Castelar, però el 1893 rebutjà la integració en el partit liberal. El 1898 actuà dins la Fusión Republicana de Salmerón i el 1906 féu costat a la campanya antisolidària.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubau i Donadeu, Juli  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Germà de Josep. Signà amb ell el manifest al demòcrates espanyols.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubén, Isaac ben  (Barcelona, s XI)  Escriptor jueu. Les seves obres foren editades a Venècia al s XVII.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRubert i Candau, Josep Maria  (Vila-real, Plana Baixa, 7/feb/1901 - Madrid, 1979)  Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s'establí. Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D'altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d'una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l'absolut i de la supervivència. Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubert i de Ventós, Xavier  (Barcelona, 1/set/1939 - )  Filòsof i polític. Llicenciat en dret i doctor en filosofia, catedràtic d'estètica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre les seves obres destaquen: Teoria de la sensibilitat (1969), Ofici de Setmana Santa (1978), De l'amor, el desig i altres passions (1979), Coneixement, memòria, invenció (1982) i Catalunya, de la identitat a la independència (1999). Membre del PSC-PSOE, fou diputat al Congrés i al Parlament Europeu.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rubert i Mollà, Manuel  (Alacant, 1870 – 1919)  Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà. Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic.

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ruberts  (Sencelles, Mallorca SeptentrionalPoble (o Roberts), al sud-est de la vila. El lloc és esmentat ja al s XIII com a dependent de Sencelles. L'església (el Carme) fou construïda en 1768-70 i ampliada enInici página 1909-10. El 1948 s'hi establiren les germanes de la caritat.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalRubí  (Vallès OccidentalMunicipi: 32,31 km2, 123 m alt, 74.536 hab (2015). Situat a la riba de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al sector més meridional de la comarca, al sud de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat. L'agricultura, en altre temps important, fou desplaçada per l'activitat industrial arran de les riuades del 1962, que malmeteren els camps de conreu. Des d'aleshores ençà el principal recurs econòmic és la indústria, activitat lligada a un espectacular creixement demogràfic, que representa un increment del 445% en poc més de trenta anys (1960-91). Les instal·lacions industrials han aprofitat les terres que s'estenen a banda i banda de la riera; sobresurten les indústries dedicades a la metal·lúrgia, a l'electrònica, a la química i a la construcció. Els factors principals, tant del desenvolupament industrial com del creixement demogràfic, han estat la proximitat a la ciutat de Barcelona i les òptimes condicions de localització (s'ha beneficiat de la dinàmica generada al voltant...  Segueix... 

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rubí, Bartomeu  (Llucmajor, Mallorca, 1705 - Palma de Mallorca, 1774)  Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca diversos càrrecs dintre l'orde. És autor de tres obres filosòfiques i d'algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basili de RubíRubí, Basili de  (Rubí, Vallès Occidental, 1899 - Barcelona, 1986)  Religiós caputxí. Estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Barcelona. Entrà a l'orde en 1924 i fou ordenat sacerdot en 1927. Es doctorà en filosofia a Roma en 1927 i en dret canònic i civil en 1940, també a Roma. Fou professor de filosofia al convent d'Olot i de dret canònic i història franciscana al de Sarrià. En 1949 fundà "Franciscàlia", entitat de promoció literària, social i cívica de la joventut. Reprengué la publicació de les revistes caputxines "El Apostolado Franciscano" (1940), "Estudios Franciscanos" (1948) i "Critérion" (1959), a les quals ha col·laborat assíduament. És autor de dos pròlegs,Inici página filòsof i polític, als dos volums de les Obres completes de Jaume Balmes, publicats en 1948. Així mateix, ha publicat Manual del pessebrista olotí (1932), Reforma de regulares a principios del siglo XIX (1943), Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i de Balears (1945), Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia: hacia una revisión del caso Verdaguer (1958) i El padre Bernardino de Manlleu, embajador de Catalunya en la corte de Felipe IV (1962).

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rubí, ducat de  (CatalunyaTítol concedit el 1920 al capità general Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife. Continua en la mateixa família.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rubí, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit per Carles II, el 1694, a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors. El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urries, marquesos d'Ayerbe.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubí, riera de  (Vallès OccidentalCurs d'aigua, afluent esquerrà del Llobregat, vora el Papiol (Baix Llobregat), la capçalera del qual rep el nom de riera de les Arenes.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rubí, Sebastià  (Palma de Mallorca, v 1700 – 1762)  Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu antilul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor. És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d'una altra obra on exposa l'oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRubí, Sunifred de  (Catalunya, s X – s XI)  Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubí i de Boixadors, Josep Antoni de  (Barcelona, 1669 - Brusel·les, Bèlgica, 1740)  Militar i erudit. Marquès de Rubí i primer secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres. A la guerra de Successió formà part des del 1702 del consell de l'arxiduc Carles i fou el seu lloctinent a la corona catalano-aragonesa. Fou també virrei de Mallorca (1713-15), on hagué de rendir-se al general francès Asfeld, i després, per ordre de l'arxiduc convertit ja en emperador (Carles VI), virrei de Sardenya. Més tard fou nomenat governador d'Anvers. Deixà escrits alguns llibres.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubí i de Marimon, Ramon de  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1601 - Madrid, a 1664)  Magistrat. Baró d'Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l'audiència reial. Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l'audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d'Aragó. Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona; reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l'execució pel batlle de la població. Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluñ (1642), manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d'Oxford.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rubí i de Sabater, Pere  (Barcelona, 1637 – 1693)  Militar. Destacà a les guerres contra França. Després de participar amb el seu terç en el defensa de Puigcerdà i de Girona, fou nomenat general d'artilleria i governador de Roses (1693). Atacat per l'exèrcit del duc de Noailles, organitzà la defensa, i fou ferit al cap de pocs dies. Substituït en el comandament per Gabriel de Quinones, aquest capitula. Poc després morí a Barcelona a conseqüència de les ferides rebudes.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rubiales, Pedro  (Extremadura, s XVI - València, s XVI)  Pintor. També anomenat Francisco Roviale. Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula (Museu deInici página Belles Arts, València). Anys abans (el 1527) un tal Francisco Roviales treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino. Col·laborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l'església del Santo Spirito de Roma. Bé que hi ha poques semblances entre el retaule de València i aquestes obres italianes, hom creu que són del mateix pintor.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rubials  (la Pobla de Montornès, TarragonèsDespoblat, al nord-oest del poble.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Rubianes i Alegret "Pepe Rubianes"Rubianes i Alegret, Josep "Pepe Rubianes"  (Villagarcía de Arousa, Galícia, 2/set/1947 - Barcelona, 1/mar/2009)  Actor còmic i director teatral. Va viure gairebé tota la vida a Barcelona, on va desenvolupar la seva carrera professional, conegut sobretot pels seus irònics monòlegs. Va debutar en el teatre professional amb Dagoll Dagom als musicals No hablaré en clase (1977) i Antaviana (1978). Desvinculat del grup, marxà a Cuba, on residí durant tres anys i on conformà un tipus d'espectacle basat en el monòleg i la narració. El 1982 va emprendre carrera en solitari i va obtenir gran èxit i permanència a l'escenari amb Rubianes, solamente el 1997, entre d'altres obres. També va fer cinema (El crimen del cine Oriente, 1997) i televisió (Mikinavaja, 1995).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rúbies  (Camarasa, Noguera)  Enclavament (1.141 m alt) de l'antic terme de Fontllonga, separat del sector principal del municipi pel de Vilanova de Meià. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Perauba. L'antic terme s'estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Terradets, al límit amb el PallarsInici página Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim de Montsec de Rúbies.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Rúbies i GarroféRúbies i Garrofé, Maria  (Camarasa, Noguera, 21/nov/1932 – Lleida, 14/gen/1993)  Mestra. Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent. Pionera en el camp de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d'estiu i fundà el Consell Català d'Ensenyament. En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al congrés de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC. En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l'ajuntament de Lleida. Dels seus escrits cal esmentar Fem matemàtica (1974-80), una sèrie de llibres per a estudiants d'EGB.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anna Rubies i MonjonellRubiés i Monjonell, Anna  (el Port de la Selva, Alt Empordà, 31/mai/1881 – Barcelona, 24/mar/1963)  Mestra. Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins al 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona. Introduí als Països Catalans el mètode Decroly, que havi conegut en els seus nombrosos viatges a Europa. Membre del consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les escoles d'estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica. Les obres La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria (1929) i Experiències didàctiques (1933), són un recull de la seva activitat pedagògica.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRubiés i Monjonell, Mercè  (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1884 - Catalunya, s XX)  Escriptora. Germana d'Anna. Ha exercit l'ensenyament, vinculada al moviment de la Nova Edició. Assistí als congressos celebrats a Helsinki el 1929 i a Niça el 1932. Ha obtingut alguns premis literaris. Ha publicat Fullejant el llibre de la meva vida (poesies, 1947), XXIV estampres de Comunió (1959), i uns Poemes editats amb proses de la seva germana.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rubinat  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (40 m alt) de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells (ant: Rabinat o Robinat'), aturonat al sud del cap del municipi. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de Llindars. Al peu del poble hi ha diverses fonts d'aigua clorosulfatada (que conté sulfat sòdic), emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX (aigua de Rubinat). Prop d'aquest lloc hi hagué la batalla de Rubinat durant la Guerra contra Joan II.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rubinat, baronia de  (CatalunyaTítol concedit el 1476 a Joan d'Aimeric i de Subirats, algutzir reial, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil. Passà als Erill, barons i després comtes d'Erill, i als Melzi.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRubinat, batalla de  (Sant Pere dels Arquells, Segarra, 23/jul/1462)  Combat lliurat a l'inici de la guerra contra Joan II, entorn del castell de Rubinat, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer -un total de més de 2.000 combatents- i el de la Generalitat, que pujava a uns 1.800 combatents, la gran majoria de peu. L'exèrcit reialista restà victoriós. De l'exèrcit del Principat, moriren els principals capitostos, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes. No fou, amb tot, un fet d'armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la Generalitat, fou difícil de remuntar.

91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rubines  (Binissalem, Mallorca SeptentrionalAntiga alqueria islàmica, que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn. Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d'aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 (la casa rectoral, el 1406), encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI. Una imatge de la Mare de Déu de Rubines -sense tradició antiga- fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens.

Anar a:    Rovira ]    [ Rovira d ]    [ Rovira i P ]    [ Roviro ]    [ Rual ]    [ Rubi, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons