|
|
|
Anar a: [ Salan ] [ Salau ] [ Sale ] [ Sales A ] [ Salg ] [ Saline ] Els drets es prenen, no es demanen; s'arrenquen, no es pidolen. (José Julián Martí Pérez) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salana, tuc d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Cim (2.480 m alt) de la serra que separa les valls de Valarties i d'Aigoamòtx, a l'antic mun. d'Arties, al sud del coll de Pruedo. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salanca, la (Rosselló) Gran plana costanera de la comarca, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al nord, fins al cap de Leucata, i, al sud, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers. Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar (els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície), recentment conquerida a la mar. Fou un centre de producció de sal (Sant Llorenç, Canet). En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salanca, la (Peralada, Alt Empordà) Veïnat, prop de la confluència de les rieres d'Anyet i d'Orlina. 4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Salandra, ducat de la (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1613 a Francesc de Revertera i Ruffo, senyor de la Salandra. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1718 per Carles III al seu besnebot i quart duc Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli, primer comte de Tricarico. Continua en la mateixa família. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salano, Wilebald Veure> Solano, Wilebald. 6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Salanova (Lasquarri, Ribagorça) Masia i caseria, a l'esquerra de l'Isàvena. 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salarich i Torrents, Miquel dels Sants (Vic, Osona, 28/oct/1904 – 1996) Metge i escriptor. Poeta tradicional, amb reflexs de Carner, publicà Els meus racons de Vic (1947), La finestra oberta (1954), Llaors i ofrenes (1956), Poemes de tarda (1964) i Secrets (1970). Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic (1962) i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salarich i Verdaguer, Joaquim (Vic, Osona, 16/set/1816 - Caldetes, Maresme, 4/mar/1884) Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d'un important herbari. Col·laborà en diverses revistes ("Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc). Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya. És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881). 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salarsa (Camprodon, Ripollès) Poble de l'antic mun. de Beget, situat a la dreta de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l'antic terme de Freixenet. L'església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168; és un notable exemplar romànic. El lloc, esmentat el 1017, fou del 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salas i Anton, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1854 – Barcelona, 1931) Cooperativista, advocat i polític. Afiliat al partit republicà, el 1888 va ésser president de l'Associació de Corresponsals de la Premsa Nacional i Estrangera i el 1890 va fundar amb Odón de Buen "El Radical". També va fundar la Cambra Regional de Societats Cooperatives de Catalunya i Balears i la revista "Cooperativa Catalana" (1890). Va ocupar el càrrec de regidor de Barcelona (1901). Va ésser secretari de la Cambra de Comerç espanyola a Londres i va dirigir la revista "The Anglo-Spanish Trade" (1903-13). A les corts del 1916 va ésser diputat per Sabadell. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salas i Ricomà, Ramon (Tarragona, 20/abr/1848 – 4/abr/1926) Arquitecte. Format a Barcelona, on obtingué el títol l'any 1873. Fou arquitecte provincial de Tarragona. És autor del monument a Roger de Llúria (Tarragona) i d'algunes obres de reforma i restauració a la catedral de Tarragona i als monestirs de Poblet i de Santes Creus, dels quals escriví unes guies. 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salat, barranc (Marina Alta / Marina Baixa) Curs d'aigua, que neix al tossal de l'Aspre, al terme de Benissa, i després de còrrer entre les serres de Bèrnia i Oltà desguassa a la mar prop del límit entre els termes de Calp i d'Altea. 18 CATALUNYA - CULTURA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salat i Móra, Josep (Cervera, Segarra, 1762 - Igualada, Anoia, 1832) Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera. Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822. Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salau, Françoy (França ?, s XIV - Catalunya ?, s XV) Escultor gòtic. Treballà en la decoració del Palau Reial a Poblet (1398-1408), obra de l'arquitecte Arnau Bargués, al qual substituïa quan aquest viatjava a Barcelona per supervisar les obres de la Casa de la Ciutat, que dirigia simultàniament. Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada. Es creu que el seu estil és una premissa indispensable de l'art de Pere Joan. Per aixó es pensa en una possible col·laboració de Salau amb Anton Joan, germà de Pere, que devia actuar com a possible transmissor del nou decantament artístic, caracteritzat per una major llibertat imaginativa i un ritme més mogut i nerviós. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Salaverd (Os de Balaguer, Noguera) Antiga quadra, fins al 1964 del terme de Tragó de Noguera. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Salaverd (Tornabous, Urgell) Antiga quadra. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salaverria, José María (Vinarós, Baix Maestrat, 1873 - País Valencià, 1940) Pintor. La seva formació fou autodidàctica, i els inicis de la seva carrera literària (Vieja España, 1907, i la novel·la La virgen de Aranzazu, 1909) demostren les seves afinitats amb l'anomenada generació del 98. Va viatjar per Espanya i Amèrica. La seva obra assagística revela una evolució ideològica -semblant a la de Maeztu- que el va dur cap a un tradicionalisme de filiació carlina: Afirmación española (1917), Alma vasca (1920) i España: pueblos y paisajes (1936). 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salavert i Roca, Vicent (Torrent, Horta, 10/mai/1911 – Madrid, 1993) Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950. El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles. Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals. Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Salazar i Andreu, Pere Fèlix de (Eivissa, Eivissa, 1664 – Illes Balears, s XVIII) Escriptor. Fill del governador del castell d'Eivissa. Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler i per això fou empresonat i emigrà. Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial. Escriví una relació, en castellà i en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V (1702) i una Vida y muerte del Il... R. Llull (1702). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salazar i Navarro, Rodolf (Alacant, 1880 – 1937) Escriptor. Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari "ABC" (1918), del qual fou cap de redacció (1929); féu crítica teatral a "Blanco y Negro". Col·laborà a publicacions literàries alacantines. Publicà, com a poeta, Ecos del alma (1901), Arpa sonora (1912) i, per al teatre, Náufragos de vida (1918), comèdia amb música de Rafael Campos de Loma. En català publicà una novel·la curta, costumista: Remediets i Frasquiteta (1902). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salbà i de Vallgornera, Miquel de (Catalunya, s XVII) Diplomàtic. Regent de la tresoreria de la generalitat. Fill de Miquel de Salbà i de Vallgornera. El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia. Posteriorment fou nomenat lloctinent general de Mallorca (1663-67). El 1682 fou creat marquès de Vilanant, antiga senyoria heretada de la seva mare Melciora de Vallgornera i de Llupià. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - HISTÒRIA Salbana, torre (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Antiga quadra (dita abans de Sacort), prop del terme de Sant Boi. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Salces de Ebro, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l'entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo. La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari (Salces, Santader). El seu nét i tercer titular Ricard Conde i Rosales ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d'Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional. 110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Salcet, Mateu (Illes Balears, s XIV - s XV) Notari i cronista. Anotà tots els esdeveniments ocorreguts a Mallorca des del 1372 fins al 1408. Quadrado li atribueix unes Lamentacions referents a la catàstrofe de sa Riera esdevinguda l'any 1403. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saldaña i Beüt, Carles Nom de l'artista de varietats, conegut com Alady. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Saldet (Ventalló, Alt Empordà) Poble, a la dreta del Fluvià, aigua amunt de l'Armentera. L'església parroquial és dedicada a santa Eugènia; havia estat sufragània de la de l'Armentera. Formà part del comtat d'Empúries. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saldoni i Remendo, Baltasar Simó (Barcelona, 1807 – Madrid, 1889) Músic i musicòleg. Estudià a l'Escolania de Montserrat. El 1829 es traslladà a Madrid, on el 1830 fou nomenat professor del nou Conservatori de Música de Madrid. És autor de l'opereta El triunfo del Amor, de les òperes Ipermestra (1838), Cleonice (1840), Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno, de diverses sarsueles i d'obres religioses, vocals i simfòniques. Fou membre de la secció de música de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando des de la seva fundació (1873). Escriví diversos estudis d'història de la música: Reseña histórica de la Escolanía de la Virgen de Montserrat en Cataluña (1856), Diccionario boigráfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (4 volums, 1868-81). 36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salelles (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Poble (280 m alt), situat en terreny pla. L'església parroquial, romànica, del s XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al s XIX. El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Salelles, Blanca de (Illes Balears, s XIV) Filla de Ramon de Salelles. Es casà amb Pagà, el menor dels fills bastards de l'infant Ferran de Mallorca. El seu marit morí, fent costat a Jaume III, a la batalla de Llucmajor (1349). 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Salelles, Ramon de (Illes Balears, s XIV) Ric prohom mallorquí. Pare de Blanca de Salelles. El 1343, essent jurat de Mallorca, reté homenatge a Pere III, que es possessionà de l'illa. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salelles, Sant Joan de (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Veure> Sant Joan de Salelles. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Salelles, Sebastià (Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666) Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614. Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de 42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Salenques, vall de les (Montanui, Alta Ribagorça) Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono. És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1 815 m alt), el cap de Llauset (2 852 m), el pic de Russell (3 205 m), la cresta de Tempestes (3 258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2 801 m), el pic de les Salenques (2 986 m), el tuc de Mulleres (3 010 m), el pic de la Tallada (2 955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2 630 m) i de Viella (2 572 m). És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salerm, Sant Joan (Juià, Gironès) Veure> Sant Joan Salerm. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sales (Viladecans, Baix Llobregat) Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa. El lloc és esmentat ja al s X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l'hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat. Sota l'ermita, prop de l'actual cementiri, hi ha les restes d'una vil·la romana del s I. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Ascensi (València, 1699 – Barcelona, 1766) Eclesiàstic. Professor a la Universitat de València, prefecte d'estudis al Col·legi del Corpus Christi; canonge (1732) i rector del Col·legi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intel·lectual. Bisbe de Barcelona (1755-66), consagrà l'església de Sant Miquel del Port (1755), promogué obres especials d'atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol (1759). Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sales, Carles (Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 1788) Escultor. Estudià a Madrid i fou pensionat a Roma. S'establí a Saragossa, on ensenyà modelat a l'escola que més tard es convertí en l'Academia de San Luis. Autor del gran relleu en marbre de l'Assumpció a la seu de la capital aragonesa, també s'encarregà de la capella del Pilar a la mateixa seu. La major part de la seva obra és a Aragó. A Catalunya intervingué en la capella de Santa Tecla, de Tarragona, i realitzà l'estàtua al·legòrica de la ciutat de Reus. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Cristòfor (València, 1763 – s XIX) Arquitecte. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, n'esdevingué acadèmic de mèrit (1785) i director. Fou arquitecte major de la ciutat de València, on projectà i dirigí la construcció del Teatre Principal, l'Escorxador i el Cementiri. També dirigí les obres de la universitat i les de diversos ajuntament (Algemesí), presons (Dénia) i cementiris (Catarroja, Massamagrell, Paterna, Riba-roja) del País Valencià. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Francesc (Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736) Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Tomàs Agustí Sales i Alcalà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sales, Galceran de (Sales de Llierca, Garrotxa, s XII - Requena, Plana d'Utiel, 1184) Fill d'Ermengol VI 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sales, illa d'en (Calvià, Mallorca Occidental) Illot de la costa meridional, davant Portals Nous. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Joan (País Valencià, s XVI) Escultor. Era seguidor de Damià Forment. Conreà l'escultura religiosa. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Lluís (València, 1745 - Navaixes, Alt Palància, 1807) Eclesiàstic. Frare dominicà, prengué l'hàbit el 1761. Del 1770 al 1790 fou missioner a Califòrnia. És autor d'unes Noticias de la California (1794) i d'altres obres que restaren inèdites. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales, Miquel (Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761) Eclesiàstic. Molt entés en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d'un nou llibre d'himnes a la seu valenciana. Important mestre de l'escola musical de Catí. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sales, Rafael (Catalunya, 1815 – Girona, 1849) Guerriller. Fou un dels millors oficials carlins, més conegut pel sobrenom de Planadamunt. Morí afusellat. 59 CATALUNYA - CULTURA
60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales i Alcalà, Joan Baptista (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 - Mèxic ?, s XVIII) Missioner a Mèxic. Germà de Tomàs Agustí. 62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sales i Cotoner, Joan de (Palma de Mallorca, 1741 – 1817) Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sales i Ferré, Manuel (Ulldecona, Montsià, 1843 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1910) Historiador i sociòleg. Catedràtic de geografia i història a la universidad de Sevilla (1874) i de sociologia a la de Madrid (1889), i fundador en aquesta darrera ciutat de l'Instituto de Sociología. És autor, entre d'altres, de les obres: Filosofía de la muerte (1877), El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia Universal (1884), Del origen del lenguaje, El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907) i Tratado de sociología (1889-1904), la seva obra cabdal. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales i Gomis, Jaume (Borriana, Plana Baixa, 1816 – València, 1879) Polític. Estudià lleis i fou (1860) degà del Col·legi d'Advocats de València. Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional a les accions de Xest i Xiva durant la Primera Guerra Carlina. Fou membre de la junta revolucionària (1854), diputat a corts (1865) i president de la diputació provincial de València (1874-75). 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sales i Reig, Jacob (València, 1849 – Madrid, 1905) Escriptor. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a "El Diario Español" i "El Gobierno". Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, "El Diario de Valencia". Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d'Astúries i Huelva. Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sales i Vallès, Francesc d'Assís (Terrassa, Vallès Occidental, 1914 - Barcelona, 13/des/2005) Matemàtic. Germà de Joan. Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi "Torres Quevedo" del CSIC pels seus treballs en el camp de les probabilitats. Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algebraica, i l'anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics. Ha estat catedràtic d'estadística 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saleta, Felip de Veure> Saleta i Cruxent, Felip de. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saleta, Silvestre (Sant Hilari Sacalm, Selva, s XVIII – s XIX) Ciutadà. El 1809 organitzà a la seva casa pairal els auxilis per a 1.200 persones que, procedents de Vic, fugien dels napoleònics. Aquests cremaren després la casa de Saleta i l'obligaren a fugir. En recompensa per la seva generosa actitud li fou atorgada una condecoració especial i rebé el nomenament de secretari de guerra. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saleta i Cruxent, Honorat de (Calella, Maresme, 1844 - Villafranca, Navarra, 1915) Militar i escriptor. El 1872 participà en la darrera guerra contra els carlins al País Basc. El 1884 era coronel i actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Essent general, fou comandant militar de Saragossa. Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i de Sevilla. Entre les seves obres cal esmentar Compendio de Historia de España (1870), Historia Universal (1872), Agricultura y Letras (1888) i Historia del regimiento de pontoneros (1892). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saleta i Llorens, Emili (Reus, Baix Camp, 1888 – Barcelona, 1953) Escriptor. Col·laborà a "De Tots Colors" (1908) i a "Ideari" (1929) de Barcelona, i a "L'Avi Muné" de Sant Feliu de Guíxols. Publicà l'entremés còmic Coincidències (1908), la novel·la La malalta (1911) i els reculls de poemes A l'ombra del camí (1924) -amb pròleg d'Ignasi Iglésies- i L'íntim refugi (1954). 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salga Aguda, turó de (la Quar, Berguedà) Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga. 78 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salgot, Josep Anton (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1953 - ) Director cinematogràfic. Ha realitzat el curt-metratge Madison (1977), codirigit per C. Jover, i el llarg-metratge Serenata a la claror de la lluna (1978), que tracten aspectes de la joventut i de la burgesia benestant barcelonina. Es mostrà creador sensible i meticulós a Mater amatissima (1979-80), sobre el cas d'un nen autista. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Salgueda, la (Sant Pere de Torelló, Osona) Antiga masia de la parròquia de Vidrà, situada dins l'antic terme del castell de Curull, en una petita vall afluent a la del riu Ges. 82 CATALUNYA - HISTÒRIA Salí de Cardona, el (Cardona, Bages) Antiga colònia industrial del raval de la Coromina. Des de mitjan s XIX hi hagué una capella dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salicrú i Puigvert, Carles (Calella, Maresme, 22/feb/1884 - 1974) Escriptor i eclesiàstic. Sobresortí com a orador sagrat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví a la secció religiosa del diari "El Noticiero Universal", de Barcelona. És autor d'obres diverses com Análisis del suicidio, El empirismo y la metafísica, Orientaciones sociales, Aristóteles y el tomismo, Valoración cultural de la literatura y de la música, El somni d'una reina i El "raid" España Argentina. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salient, riu (Vall d'Aran) Curs d'aigua, afluent dretà de la Garona, que neix a la serra de l'Arenyo, rep, per l'esquerra, el riu de Burts i s'uneix al seu col·lector sota Vilac. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salies, coma (Gausac / Viella, Vall d'Aran) Coma, al límit dels dos municipis, tributària, per la dreta, del riu d'Et Joeu. És dominada, pel sud, pel pic de coma Salies (2.573 m alt). 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salinas (Alt Vinalopó) Veure> Salines d'Elda, les. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salinas, Antoni Josep (Catalunya, s XVIII – Castelló de la Plana, 1814) Prelat. Fou nomenat bisbe de Tortosa el 1790. Durant la guerra del Francès abandonà la diòcesi enduent-se el tresor de la seu. Visqué a Onda i a Castelló de la Plana, on morí. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Salines, les (Manuel, Ribera Alta) Jaciment de sal, a l'esquerra del riu d'Albaida. Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l'evaporació de l'aigua de mar. La producció, al darrer quart del s XIX era de 10.000 quintars. Havien estat comprades a l'estat pel marquès de Vivel. Tancades per antieconòmiques el 1990, foren donades a l'exèrcit. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salines, les (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d'Arles). La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada. 92 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Salines, pla de (Toses, Ripollès / Vallcebollera, Alta Cerdanya) Altiplà (2.502 m alt) de la serra que separa les dues comarques, a l'est del coll de Maians. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salines, punta de les (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Promontori de la Costa Brava, espadat damunt la mar, format per un contrafort del massís de Montgrí. 94 PAÍS VALENCIÀ GEOGRAFIA
99 ILLES BALEARS - MUNICIPI
95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salines, ses (es Mercadal, Menorca) Urbanització, a la riba occidental del port de Fornells, al nord d'unes salines (Salines Noves i Salines Velles) la producció de les quals no arriba a cobrir el consum menorquí. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salines de la Ràpita, les (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Caseria (o les Salines de la Trinitat), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs. Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver. Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània. Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), foren ocupades prop de 400 ha noves (les Salines Noves), de les quals hom extreu anualment unes 25.000 t, exportades en part al nord d’Europa. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Salines de Sant Ferran, ses (Formentera, Eivissa) Caseria, dins la parròquia de Sant Ferran, prop de les salines de Formentera. 100 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Salines d'Eivissa, ses (Eivissa) Un dels antics quartons en què fou dividida l'illa després de la conquesta catalana, corresponent al terme municipal d'Algarb, per bé que no exactament. Correspongué a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l'arquebisbat de Tarragona. Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines. Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s'estenen les Salines d'Evissa, actualment explotades per la Salinera Espanyola SA; vora seu, a la costa meridional (terme de Sant Josep de sa Talaia), s'estén la llarga platja de ses Salines, de gran atracció turística. 101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
103 CATALUNYA - HISTÒRIA Salinoves (la Baronia de Rialb, Noguera) Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell. El 937 el poble fou donat al monestir d'Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l'erecció d'un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d'Elins. Resten ruïnes d'una església a la casa Olivelles, dites el Convent. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salionç (Tossa, Selva) Veure> Sant Lionç. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Saliquet i Zumeta, Andreu (Barcelona, 1877 – Madrid, 1959) Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917. El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva. El 18/jul/1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (mar/1939). Des d’aleshores hi residí. Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salis, Pere (Catalunya, s XVI) Argenter. Autor de nombroses creus d'argent per a diferents parròquies de la comarca de Vic, ciutat en la qual tingué l'obrador (Santa Eugènia de Berga, 1567; Sant Andreu de la Bola, 1583; Malla, 1584; Santa Cecília de Voltregà, 1586). Obrà també la Veracreu de Sant Martí a Aiguafreda 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Salisachs i Roviralta, Mercè (Barcelona, 1916 - ) Escriptora en castellà. Formada a la high life, la seva novel·lística respon a problemes psicològics lligats a una particular metafísica o a la classe de l'alta burgesia en què ha viscut. Entre d'altres, ha publicat: Una mujer llega al pueblo (1957), Adán helicóptero (1958), La estación de las hojas amarillas (1963), La última aventura (1967), La gangrena (1975, premi Planeta), La sinfonía de las moscas (1982), El volumen de la ausencia (1983) i La voz del árbol (1998). Ha escrit també contes i articles. 107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sàlit (la Tor de Querol, Alta Cerdanya) Llogaret, sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent, per l'esquerra, del riu d'Aravó. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Salitja (Vilobí d'Onyar, Selva) Poble, a la dreta de l'Onyar, aigua amunt de Vilobí; comprèn diversos veïnats. L'església parroquial de Santa Maria havia estat possessió del monestir de Breda. En depèn el santuari de les Fonts. El lloc, esmentat ja el 1019, formava part del terme del castell de Brunyola.
Anar a: [ Salan ] [ Salau ] [ Sale ] [ Sales A ] [ Salg ] [ Saline ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Salardú
Salàs de Pallars
Salas i Bosch, Xavier de
Salas i Sureda, Manuel
Saldes
Sales de Llierca
Sales i Amenós, Ramon
Sales i Coderch, Francesc
Sales i Coderch, Jordi
Sales i Vallès, Joan
Salgar
Salines, ses
Salines d'Elda, les