|
Anar a: [ Sant ] [ Sant Al ] [ Sant Andreu de Cl ] [ Sant Andr. de T ] [ Sant Antoni ] [ Sant Ant. de G ] Cada cantor és un soldat menys, per això cal cuidar-se del que no canta perquè alguna cosa amaga. (Facundo Cabral) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant, el Sobrenom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Aciscle (Perpinyà, Rosselló) Antiga església (o Sant Iscle), esmentada al s XIII, situada a l'oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l'estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Adeodat (es Mercadal, Menorca) Lloc o possessió, al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Adjutori d'Olost (Oristà, Osona) Ermita, situada al sud del poble d'Olost, ja dins el terme d'Oristà. Fou bastida al s XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d'una pesta. En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans. Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Adrià, raval de (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Sant Adrià de Besòs. 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Adrià de Besós, monestir de (Sant Adrià de Besós, Barcelonès) Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià. Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108). Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l'església, la comunitat es traslladà pels volts de l'any 1112 a Santa Maria de Terrassa. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Adrià de Tendrui (Tremp, Pallars Jussà) Poble (843 m alt) de l'antic mun. de Gurp de la Conca, al sud del municipi. La seva església (Sant Llorenç) era parroquial. El 1831 pertanyia al baró d'Eroles. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Agustí (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri residencial, al sud-oest del cap del municipi. Formà un continu urbà amb Can Català (Calvià). Estiueig des del començament del segle XX. Hi ha nombroses residències secundàries i un club nàutic. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Agustí (es Mercadal, Menorca) Lloc o possessió, situat al sector des Migjorn, a l'esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura. Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí, circuït per una muralla ciclòpia: habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots. Un d'aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears. Fou declarat monument nacional el 1931. 12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Agustí del Panyo (Viella, Vall d'Aran) Antiga canònica augustiniana, establerta a l'església i santuari de Mig-aran. 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Agustí des Vedrà (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Parròquia. Important centre turístic, en especial a la Cala de Bou, que forma el sector més meridional de la badia de Portmany. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Alís (Vilanova de Meià, Noguera) Antiga església, al nord-oest de la vila. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Amanç (Rajadell, Bages) Poble, a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a ponent del cap del municipi. L'església (1637), amb vestigis d'una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Amanç (Anglès, Selva) Poble, al sud de la vila, centrat per l'església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa. Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d'Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa). 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Amanç (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s'uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes. 20 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Amanç (Montoriol, Rosselló) Capella, al límit amb els termes de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d'Oms. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Amanç, serra de (Ogassa, Ripollès) Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l'oest amb el Freser i a l'est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d'estructura juràssica regular, que s'estén en direcció est-oest. El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (s XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església. Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - ESPORT Sant Andreu, Club Esportiu (Barcelona, 1925 - ) Societat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar. Fundada per fusió de la Unió Esportiva de Sant Andreu i el club L'Avenç de l'Esport. Els seus jugadors vesteixen samarreta groga amb les barres catalanes i pantalons negres. Juga a l'Estadi Municipal de Sant Andreu, que té una cabuda de 18.000 espectadors. Jugà en la segona divisió de la lliga espanyola de futbol del 1948 al 1951, i novament del 1968 al 1980. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Andreu, molí de (Xàtiva, Costera) Molí i petit territori, enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l'esquerra del riu Cànyoles. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau, Osona) Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries. Consta des del 1101. Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624. Ara té només 5 masos habitats. A l'extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s'hi ha construït una moderna urbanització i un hotel. 26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Andreu de Bigaranes (Santa Maria de la Mar, Rosselló) Antiga església, al nord-oest del poble. Conserva un retaule del començament del s XVII, obra de Jaume Forner. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Calbinyà (Anserall, Alt Urgell) Llogaret, al sector oriental, al camí de Calbinyà a Llirt. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de can Pallot (Puig-reig, Berguedà) Església romànica (s XII), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès. Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Castellbó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.325 m alt) (o Sant Andreu de la Vall de Castellbó), fins al 1970 del terme de Castellbó, al vessant occidental de la vall, al nord-oest de la vila. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Centelles (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Veure> Tresponts, monestir de. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Clarà (Moià, Bages) Veure> Clarà. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Comallonga (Fonollosa, Bages) Capella, al nord-est del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Andreu de Gallinera (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, fundat el 1612. Durà fins a l'exclaustració del 1835, després de la qual s'arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Gurp (Tremp, Pallars Jussà) Veure> Gurp de la Conca. 37 CATALUNYA - MUNICIPI
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de la Castanya (el Brull, Osona) Masia, situada a poca distància, vers l'est, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del s XIX, un dels primers refugis de muntanya. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de la Serreta (Capolat, Berguedà) Veure> Serreta, la. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de les Maleses (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Maleses, les. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès, Osona) Antiga parròquia, situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars. Existia el 1034 i fou independent fins al s XIV, després s'uní a Prats de Lluçanès. L'església, notable exemplar romànic, és del s XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent. No té culte des del 1936. 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Andreu de Llimiana (Llimiana, Pallars Jussà) Antiga església. Les restes de la qual semblen ésser les descobertes a llevant del poble el 1972. És romànica, amb una sola nau, però amb dos absis bessons. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Palomar (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l'est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l'oest. Als s XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig. El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d'altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Porreres (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Porreres. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Socarrats (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya. La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de 47 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu de Tresponts (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Veure> Tresponts, monestir de. 50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Andreu del Coll (Olot, Garrotxa) Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Riudaura, als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del Coll. La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995. L'actual edifici és d'origen romànic; conservà fins al 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll (mort el 1334), senyor del lloc. Al s XIV ja depenia de Riudaura. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu del Far (Dosrius, Maresme) Veïnat (435 m alt) (o el Far, ant: Bonaconjunta), al nord del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès). L’església parroquial (Sant Andreu), que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del s XVII. El terme s’independitzà de Llinars el 1597. El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Andreu del Terri (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Poble (69 m alt), situat a la dreta del Terri, centrat per l'església de Sant Andreu (s XIII), d'origen romànic, amb absis i campanar gòtic, sufragània de la de Ravós del Terri. Fou possessió del monestir d'Amer. Fou lloc reial. Fins al 1976 fou municipi independent. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri (amb l'antic castell de Ravós), de Santa Llogaia del Terri i la caseria de Prades del Terri. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - MUNICIPI
56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Àngel, torre de (el Barcarès, Rosselló) Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l'estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA
58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble i cap del municipi, situat a banda i banda del riu d'Ondara. Església romànica de Santa Maria. 60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Antoni (Maó, Menorca) Predi conegut, sota la dominació britànica de l'illa, amb el nom de The Golden Farm, situat damunt la costa septentrional del port de Maó, que en aquest indret forma la cala de Sant Antoni (dividida en dues per una petita punta), on hi ha un desembarcador per al servei de la casa. Aquest és un notable exemplar del s XVIII. Fou residència de l'almirall anglès Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi féu estada la seva amant, lady Hamilton. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l'Alcúdia de València, a l'esquerra del Túria, davant la porta de Serrans. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l'esquerra del Millars, aigua avall de la vila. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l'est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el s XVI. La confraria fou fundada el s XVII. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> Ermita de Sant Antoni, l'. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni, cap de (Xàbia, Marina Alta) Cap del Marquesat de Dénia, que tanca pel nord la badia de Xàbia. És una prolongació de la serra del Montgó, que forma penya-segats gairebé verticals, d'uns 100 m d'altitud. A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni. L'antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l'indret conegut actualment per la cova de la Bassota. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Antoni, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1914, pel papa Pius X, a Narcís Sicars i Salvadó, únic titular. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni, pantà de (la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà) Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera. És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n'han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm3. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d'alçada. Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes. Esports nàutics. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Antoni Abat (Eivissa) Veure> Sant Antoni de Portmany. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni d'Albinyana (Albinyana, Baix Penedès) Santuari (383 m alt), a ponent del poble, aturonat al límit amb l'Alt Camp i amb el Tarragonès. 75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Sant Antoni de Calaceit (Calaceit, Matarranya) Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca. Excavat extensament pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de P. Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965). És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els s. V-III aC. Els materials es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baix Empordà) Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d'Aró i Palamós, a ponent d'aquesta última ciutat. És un centre turístic força important, amb un bon nombre d'hotels, allotjaments i residències secundàries. Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l'actualitat hi ha una església d'estil neogòtic. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Santuari (1.322 m alt), edificat al sud-est de la vila, dalt un cim. El primer santuari s'edificà en un puig veí (Sant Antoni Vell) el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692. L'actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700. Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni de Cullera (Cullera, Ribera Baixa) Barri marítim de la ciutat. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni de la Florida (Crevillent, Baix Vinalopó) Barri, al sud de la vila, a la carretera d'Oriola. 83 ANDORRA - HISTÒRIA Sant Antoni de la Grella (la Maçana, Andorra) Antic santuari, al límit amb la parròquia d'Andorra la Vella, a la dreta de la ribera d'Ordino, al mig de la gorja de la Grella (o gorges de Sant Antoni), destruït en obrir la nova carretera. Prop seu hi ha l'antic pont de Sant Antoni, al camí d'Andorra la Vella a Ordino. 84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Antoni de la Platja (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Can Pastilla. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Antoni de les Codines (Centelles, Osona) Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (s XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Llefià (Badalona, Barcelonès) Sector del barri i antic veïnat de Llefià. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Antoni de Llombai (Llombai, Ribera Alta) Ermita i caseria, 3 km a l'oest de la vila. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 ILLES BALEARS - MUNICIPI
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Puigpardines (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Església i antiga parròquia de l'antic municipi de Sant Privat d'En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Ribes (Ribes de Freser, Ripollès) Santuari, situat 3 km a l'oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons. Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l'ermità. És lloc molt visitat, restaurat fa poc. 92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni de Susterris (Talarn, Pallars Jussà) Veure> Susterris. 94 CATALUNYA - MUNICIPI
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Antoni dels Ermitans (Roquetes, Baix Ebre) Ermita, a l'esquerra del barranc de Sant Antoni (afluent, per la dreta, de l'Ebre, que davalla del Caro). 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Arnac (Fenolleda) Veure> Centernac. 98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Aventí (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseria i antiga quadra, a l'est del poble, al camí de Beranui. Depenia de la parròquia de Torlarribera. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Aventí, roca de (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis. Anar a: [ Sant ] [ Sant Al ] [ Sant Andreu de Cl ] [ Sant Andreu de T ] [ Sant Antoni ] [ Sant Ant. de G ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|