|
|
|
Anar a: [ Sant B ] [ Sant Bartomeu del ] [ Sant Bl ] [ Sant Car ] [ Sant Cl ] [ Sant Climent de la ] El plaer més difícil de transmetre és el de llegir. (Montserrat Roig i Fransitorra) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Baldiri (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental) Raval, al sud del poble, vora la capella de Sant Baldiri, esmentada ja el 1075. El 1679 hi fou dut l'antic altar de l'església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Baldiri (Cistella, Alt Empordà) Santuari (459 m alt), al cim de la serra de Sant Baldiri, al nord-oest del terme. És un petit edifici romànic, amb campanar d'espadanya i porxo. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Baldiri (el Port de la Selva, Alt Empordà) Santuari, situat en un puig, prop de la costa i del terme del Port de la Selva. El 974 l'església fou donada pel comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes. Hom fortificà el lloc al s XVI (es conserva la torre rodona), i restaurà el santuari el 1849. És 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Baldiri (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Santuari, dins la parròquia de Solius. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu (Olius / Solsona, Solsonès) Cim (876 m alt) de la serra que separa les valls del Cardener i de la riera de Solsona, entre els dos municipis. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu (Ulldemolins, Priorat) Ermita, al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Siurana. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops, Alt Empordà) Veure> Bell-lloc. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de Cabanyes (Órrius, Maresme) Església, al coll de Sant Bartomeu, depressió de la Serralada Litoral al nord-est del turó de Séllecs, al límit amb el municipi de la Roca del Vallès. L'església és esmentada ja l'any 931. L'actual edifici és romànic; el 1299 depenia ja de la parròquia d'Argentona. Al s XIX passà a la parròquia d'Òrrius. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà, Ripollès) Antiga església, sufragània de la parròquia i municipi, situada a llevant del terme, al vessant meridional del puig de Cubell (1.482 m alt), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l'esquerra del riu Ges. Rebé el nom de la vil·la rural vidranesa de Covildases (960). S'erigí al pas del s XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123. El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l'edificació, que fou reparada definitivament el 1548. No té culte des del 1936; l'edificació romànica és en curs de restauració. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei, Baix Llobregat) Llogaret (156 m alt), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s XIII, dins el terme del castell d’Olorda. Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI; però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi. L’antiga església, romànica, i 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de la Valldan (Berga, Berguedà) Veure> Valldan, la. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de Matamala (Porqueres, Pla de l'Estany) Ermita, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu de Mont-ras (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Església i antiga parroquia, situada al nord-est del poble, al límit amb el terme de l'Ametlla del Vallès, al vessant meridional del Puiggraciós. Al seu voltant ha estat construïda una urbanització. És esmentada ja el 1123; havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Bartomeu del Boí (Vistabella del Maestrat, Alcalatén) Veure> Boí, el. 17 CATALUNYA - MUNICIPI
18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Bartomeu del Torricó (el Torricó, Llitera) Església, al sud-oest del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera. És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu d'Olorda (Molins de Rei, Baix Llobregat) Veure> Sant Bartomeu de la Quadra. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet, Osona) Poble i antiga parròquia rural, a l’extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església. Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts. Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església. L’església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769. 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Benet (Alcoi, Alcoià) Caseria, al sud-oest de la ciutat, a la dreta del riu de Polop, dividit entre Sant Benet Alt i Sant Benet Baix. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Benet (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Ermita (312 m alt), al cim de la muntanya de Sant Benet, contrafort meridional de la serra d'Irta, damunt el poble d'Alcossebre. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Benet, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Jesús, raval de. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages, Bages) Veure> Bages, monestir de. 26 CATALUNYA - CULTURA Sant Benet de Lleida (Lleida, Segrià) Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense. Establert el 1592 per a la formació dels novicis i el joves monjos benedictins dels monestirs afiliats a la congregació. Fou dotat amb les rendes d'antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII. Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós. El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Benet de Montserrat (Marganell, Bages) Abadia de monges benedictines, nascuda canònicament el 1952 com a resultat de la fusió en una sola comunitat de les antigues de Santa Clara de Barcelona i de la de Sant Benet de Mataró. Aquesta darrera, filial de Sant Pere de les Puelles, fou fundada el 1881, i el seu convent fou destruït el 1936. Acabada la guerra, ambdues comunitats s'uniren en l'antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, on residiren entre el 1940 i el 1954, fins que decidiren la fusió i la creació d'un nou monestir. Hom adoptà i amplià l'edifici de l'hotel Marcet, en un vessant de Montserrat, prop de la colònia Puig. Actualment hi ha unes 50 monges. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bernabé de les Tenes (Ripoll, Ripollès) Poble de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll, aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona. La vil·la Tennas, o Tendas, pertanyia al monestir de Ripoll des del 890. La parròquia s'organitzà el s. XI; depenia del monestir i era servida des de Ripoll. El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Bernabé de Polinyà (Polinyà de Xúquer, Ribera Baixa) Església i caseria, vora el terme d'Alzira. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Bernat, alqueria de (València, Horta) Veure> Rascanya. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Bernat de Montseny (Montseny, Vallès Oriental) Capella i hotel (880 m alt), al veïnat de Montseny d'Amunt, al vessant meridional del Matagalls, en un petit replà que domina, per l'esquerra, l'alta vall de la Tordera. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Blai (Alacant, Alacantí) Barri obrer de la ciutat, que sorgí vora l'antic cementiri de Sant Blai, desaparegut, a ponent de la ciutat, entre el que fou barranc de Sant Blai i l'estació del ferrocarril de Madrid. El 1952 fou erigida la parròquia de Sant Blai. Des de fa alguns anys s'hi celebren unes festes de moros i cristians. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Blai, mas de (la Morera de Montsant, Priorat) Masia, a l'est del poble, a l'indret on hi havia hagut l'antic monestir cistercenc de Bonrepós. En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d'Escaladei. Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l'ermita de Sant Blai. 36 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Blai de Campos (Campos, Mallorca Oriental) Antiga parròquia i santuari, situada 3 km al sud de la vila, en terreny planer. Fou una de les primitives parròquies de Mallorca, erigida el 1248 i dedicada a sant Julià, advocació que ha passat a la parroquial de la vila de Campos. El 1405 consta com a parròquia vella i, en perdre l'antiga funció, es dedicà a sant Blai i es convertí en un santuari, on se celebra un tradicional aplec el 3/feb. És un edifici gòtic rectangular. En una capella lateral guarda un retaule del s XV. Tingué prop seu un cementiri i clos tancat, convertit en parc municipal el 1958. 37 CATALUNYA - CULTURA Sant Boi, barca de (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, en una de les principals vies de comunicació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid. Des del s XVII, substituïa un antic pont fet al s XIV i que fou conservat fins a la fi del s XVI. El peatge era cobrat pel municipi barceloní; el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial. Amb l'obertura, l'any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Boi, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d'Eramprunyà. Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez. El succeïren els seus fills Joan de Cardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d'Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasol, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Boi d'Alcalà (Baix Llobregat) Veure> Sant Boi de Llobregat 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de (Barcelona, Barcelonès) Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient. El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n'eren administradors els consellers de Barcelona. Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S'hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important. El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, germandat del (País Valencià, 1917 - ) Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja. Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat. 45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Carles, fort de (es Castell, Menorca) Antiga fortificació, auxiliar del gran fort de Sant Felip, que s'assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve). Actualment hi ha un far. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Carles, fort de (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Fortificació defensiva del port de la ciutat (o fort de Portopí). Fou projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l'anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i Cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona. Fou ampliat en 1662-63; el 1965 l'ajuntament en sol·licità la cessió al municipi. 47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Carles de Peralta (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Poble i parròquia (74 m alt), al nord del cap municipal, a ponent de la talaia de Sant Carles (235 m alt). Població disseminada. Església de mitjan s XVIII. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cebrià de Cabanyes (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Veure> Cabanyes. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Despoblat, dins l'antic terme de Cruïlles. És situat als vessants nord-occidentals del puig d'Arques, al sector de les Gavarres. L'església parroquial de Sant Cebrià era de l'arxiprestat de la Bisbal. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles. 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Cebrià de Pineda (Peralada, Alt Empordà) Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés. És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu. En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i 52 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
53 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Cebrià de Rosselló, camp de (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, feb/1939 - ?/1939) Camp de concentració organitzat a la platja pel govern francès, destinat, com el proper camp d'Argelers, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya als darrers mesos de la guerra civil. S'hi concentraren 30.000 homes, els quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, en una gran part, al camp del Barcarès. A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - MUNICIPI
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cebrià dels Alls (Cruïllee, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Poble (o Camós de les Gavarres), a l'extrem meridional del terme, als vessants orientals del puig d'Arques, a les Gavarres. L'església parroquial pertany a l'arxiprestat de Girona. L'antiga casa forta de Camós és actualment pagesia. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cebrià d'Horta (Barcelona, Barcelonès) Ermita, dedicada a sant Cebrià i santa Justina, al peu de la serra de Collserola, dins l'antic municipi d'Horta. Existia al s XII; segons la tradició hi residí Francesc d'Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa. Sota la protecció de Ferran II, s'hi establí poc temps (1493) una comunitat de mínims; hi residí fra Bernat Boïl. Es 58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Celoni, Francesc de (Catalunya, s XV) Síndic de la ciutat de Girona. Assistí al parlament de Catalunya reunit durant l'interregne (1410-12). Amb el seu col·lega el jurista Guillem Domenge protestà vivament de la forma en què foren nomenats els compromissaris de Casp. Arribà a declarar davant el Parlament que no reconeixeria la sentència o compromís (1412). Aquesta actitud inicial no seria obstacle per al seu acatament posterior al nou monarca elegit, Ferran I d'Antequera. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Celoni, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. Com a premi dels seus serveis li foren donades vuit jovades de terra al terme de Pollença. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climenç (Pinell de Solsonès, Solsonès) Poble i nucli urbà més important del municipi, aturonat a 800 m entre les rieres de Sallent i de Sanaüja, al sud-est de l'església de Pinell, a l'indret de l'antic castell de Sant Climenç, bastit al s XIV (que formà part del comtat de Cardona). La seva església parroquial és dedicada a sant Climent. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Climent (Maó, Menorca) Poble, situat 5 km al sud-est de la ciutat. El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça. El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó. El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII. El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia. El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950. A la seva demarcació hi ha l’aeroport de Menorca o de Sant Climent, les caseries de Binicalaf i Binimaimut i les urbanitzacions de Binidalí, es Canutells i Son Vitamina. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Climent, aeroport de (Maó, Menorca) Aeroport, situat al sud-est de l’illa, a 4,5 km de la ciutat i a 2 del poble de Sant Climent. Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca. Inaugurat el mar/1969, consta d’una pista de 2.450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, instal·lacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció. Per les seves característiques tècniques 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Berenguer de (Barcelona, s XIV) Cavaller. El 1388 sortí elegit conseller segon de Barcelona, després de les reformes del sistema electoral introduïdes per Joan I. No desitjava pas la conselleria; calgué, perquè l'acceptés, que el veguer de Barcelona l'amenacés amb una penyora de 100 lliures. Per una ironia de la sort hagué de ser encara Conseller en Cap en 1392-93. Pel set/1393 féu un sentit discurs al Consell de Cent, davant el rei Joan I, acomiadant-lo per a la projectada expedició a Sardenya. El mateix monarca reproduí en una lletra aquest discurs, un dels pocs que es conserven dels consellers en data tan reculada. El 1395 un Berenguer de Sant Climent era veguer de Berga i el Berguedà. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Bernat de (Barcelona, s XIV) Prohom barceloní. El 1343 fou un dels qui donaren la benvinguda de la ciutat a Pere III el Cerimoniós quan aquest tornà de Mallorca. El 1348 fou enviat a València pel rei de cara a minar la Unió valenciana amb promeses i persuassions, poc abans de ser iniciada la marxa militar que obtindria el triomf decisiu de Mislata. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Elisenda de (Lleida, s XIII) Dama. De casada visqué a Pollença. Caigué presonera, amb el marit i la filla, dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis, l'emir dit pels cristians Miralmomoní prengué per muller la joveníssima filla d'Elisenda, Guillemona, que es canvià el nom pel de Rocaia. Morí per aquest temps el marit d'Elisenda, la qual restà al palau de l'emir fins que es casà en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona. Anà amb aquest a viure a Lleida. A la insabuda d'aquell s'endugué de Tunis una relíquia que era considerada el Sant Drap de la Passió de Crist. Li havia estat donada 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Francesc de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Hi ha dubtes de destriament amb l'homònim. Serví a Sardenya, on hi era el 1357. El 1364 era veguer del Conflent. El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gales. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Francesc de (Lleida, s XIV – s XV) Prohom. Era paer de la ciutat el 1413, quan es produí l'alçament de Jaume d'Urgell, contra el nou rei Ferran I. Fou un dels principals col·laboradors del comandant de la plaça, Riambau de Corbera, per mantenir Lleida en mans del rei. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Guillem de (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1462, en esclatar la guerra contra Joan II, es declarà partidari d'aquest. Per l'oct/1462 la generalitat l'inclogué en una llista d'enemics de la terra. El 1471 anà d'ambaixador a Nàpols. Hi concertà el matrimoni entre Frederic, el fill segon del rei Ferran de Nàpols, i Joana, filla de Joan II. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Jaume de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fou conseller en cap de Barcelona. Ocupava el càrrec el 1399, quan el rei Jaume III de Mallorca vingué a prestar homenatge, a la capella del palau reial, a Pere III el Cerimoniós. Assistí a la ceremònia. Prestà alguns serveis útils al rei Pere. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví a Sardenya. Rebé donacions de recompensa. Figura entre els catalans que tenien possessions feudals a l'illa el 1332. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Pere de (Catalunya, s XIV) Ciutadà de Barcelona. El 1354-55, durant l'absència de Pere III el Cerimoniós, que era en campanya a Sardenya, fou membre del consell de governació del Principat, que presidia Pere de Montcada. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Climent, Pere de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. El 1409, amb Ramon Fiveller, escriví una carta expressant la seva inquietud per certes veus de casori entre una filla de l'infant de Castella i el petit Frederic de Luna, aleshores promès a Violant de Prades. Era procurador de la generalitat als territoris de l'antic comtat d'Empúries el 1411. Hagué d'afrontar llavors un incident greu, quan Joan de Vilamarí s'emparà del castell de Palau-saverdera, prop de Roses, que pertanyia a Ramon Sagarriga, governador del Rosselló i de la Cerdanya. Diversos intents de mitjanceria sobre el cas fracassarien totalment. No aconseguí tampoc que Vilamarí cedís i li deixés ocupar de manera pacífica la fortalesa en nom de la generalitat, per tenir-la en custòdia mentre n'era dirimida jurídicament la possessió. Per reduir Vilamarí hagué de sotmetre'l a un setge en regla amb forces de la generalitat i artilleria. Aquest cas fou un dels desordres més greus entre els esdevinguts al període crític de l'interregne 1410-12. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climent d'Almafà (Baix Llobregat) Veure> Sant Climent de Llobregat. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climent de Codinet (Noves de Segre / Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Veure> Codinet, monestir de. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climent de la Riba (Lluçà, Osona) Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès. El lloc, juntament amb l'església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L'heretà el seu fill Ermengol, bisbe d'Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037). Els Lluçà cediren el mas i l'església al monestir de Lluçà i fou des d'aleshores cap d'una batllia seva. L'església fou sufragània de Lluçà fins el 1878. Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos. 80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Climent de la Serra (Fullà, Conflent) Antiga església, esmentada ja el 1025, al límit amb el terme de Cornellà de Conflent, de la qual només hi ha restes de l'absis. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Antic poble (954 m alt) i parròquia (o Sant Climent de Vallcebre), sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climent de Peralta (Forallac, Baix Empordà) Poble de l'antic mun. de Peratallada, al sector meridional del terme. L'antiga església parroquial de Sant Climent, de què només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cel·la monàstica on el 844 residien uns monjos. El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altra privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010. A la fi del s. XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona. Fou després una simple parròquia. 84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Climent de Reglella (Illa, Rosselló) Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila. És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d'immunitat de Carles el Calb. Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda. Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l'antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d'Illa. Resta 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Climent de Soler (Bolvir, Baixa Cerdanya) Veure> Soler. 86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
87 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Sant Climent de Torogó (Tremp, Pallars Jussà) Antic priorat benedictí, filial del monestir d'Alaó, situat al llogaret de Torogó. Entre els anys 838 i 846 els abats d'Alaó adquiriren terres i l'església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d'Orrit. El 974 ja es feien donacions a l'església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d'Alaó, regida pel prior Cometal. Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d'Alaó. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Corneli (Albanyà, Alt Empordà) Antiga església, fins el 1969 del terme de Bassegoda (Garrotxa), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera franco-espanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga. És un petit edifici romànic, actualment arruïnat. Formava part del terme de Ribelles. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Corneli (Cercs, Berguedà) Nucli miner (991 m alt), el més important de les mines de Fígols, al planell estès entre els cingles de Vallcebre i de la Garganta, dominant la vall del Llobregat. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Corneli (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Santuari (1.341 m alt), al cim de la serra de Sant Corneli, fins al 1969 del municipi d'Aramunt. La serra és la continuació vers l'oest de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cosme (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l'Obra Sindical del Hogar dins el pla d'absorció del barraquisme de Barcelona. Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d'habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l'OSH ha esmenat els principals defectes de l'edificació, després de continuades protestes populars. La proximitat a l'aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cosme (l'Albí, Garrigues) Raval, a l'oest de la vila. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Cosme (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Veïnat, als vessants meridionals del turó de Sant Cosme (613 m alt), al sud-est de la serra d'Aiguanegra. L'església de Sant Cosme pertany a la parròquia de Begudà.
Anar a: [ Sant B ] [ Sant Bartomeu del ] [ Sant Bl ] [ Sant Car ] [ Sant Cl ] [ Sant Climent de la ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Bartomeu
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de Llobregat
Sant Cebrià de Rosselló
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Celoni
Sant Climent de Taüll
Sant Climent Sescebes