|
|
|
Anar a: [ Sant F ] [ Sant Feliu de G ] [ Sant Feliuet ] [ Sant Francesc d ] [ Sant G ] [ Sant Genis de R ] Busqueu la bellesa, és l'única protesta que val la pena en aquest món fastigós. (Ramón Trecet) 1 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Felip, castell de (es Castell, Menorca) Antic castell, damunt la punta de Sant Carles, al sud de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608. Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls. El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA
3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Felip, raval de (Maó, Menorca) Veure> Raval de Sant Felip, sa. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Felip de Maó, Serafí de (Catalunya, 1685 – Barcelona, 1763) Religiós caputxí (1701). Fou professor de teologia al seminari diocesà de Solsona. És autor de l'obra Imperio de María, en dos volums publicats el 1742 i 1748. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Felip Neri (Crevillent, Baix Vinalopó) Poble (o el Llogaret), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral, a la zona del Saladar bonificada a la fi del s XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L'església fou acabada el 1703. La població conserva la llengua castellana dels primer colonitzadors. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Felip Neri (Barcelona) Advocació de l'església de la congregació de sacerdots seculars de l'Oratori (felipons). Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del s XVIII. El temple consta d'una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular. El convent, al costat de l'església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l'església. A l'interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d'Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Felipet, raval de (Maó, Menorca) Veure> Raval de Sant Felip, sa. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Feliu (Tremp, Pallars Jussà) Antic terme, de l'antic municipi de Gurp de la Conca, esmentat el s XIV. 9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Feliu, comtat de (Catalunya Nord) Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d'Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d'Amunt i Sant Feliu d'Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Feliu, Ignasi de (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 – Barcelona, 1685) Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l'any següent del de Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona. Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la guerra dels Segadors. En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661. És autor d'una Introductio ad Summulas. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Feliu, Mestre de (València, s XV - Girona, s XVI) Pintor. Probablement originari de València, que treballà a Girona durant la primera meitat del s XVI. És l'autor del retaule de Sant Feliu de la col·legiata gironina d'aquest sant, del qual rebé el nom. D'aquest retaule, realitzat vers l'any 1518, sobresurten el dramatisme dels personatges i el luxe de l'ornamentació; algunes escenes s'inspiren en gravats de Dürer. Li són atribuïts també el retaule de Santa Úrsula (les Olives, Girona), un Calvari i un retaule de Sant Andreu 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu, raval de (Oristà, Osona) Raval del municipi, a llevant del poble de Sant Feliu Sasserra. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Feliu, Simó de (Catalunya, s XIII) Notari reial de Jaume I el Conqueridor i de Pere II el Gran. En abdicar el primer, poc abans de morir, a benefici del segon, Simó de Sant Feliu fou el qui rebé els segells reials transferits al successor, el 20/jul/1276. 14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Boada (Palau-sator, Baix Empordà) Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals. El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom. L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya. Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada. Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada. 18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Cadins (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà) Veure> Cadins, monestir de. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Castellar (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Feliu del Racó. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Girona (Girona, Gironès) Església (s XIII) de la ciutat. Fou seu d'una canònica o capitol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia. En l'aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d'art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l'absis de la basílica, el 23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Guíxols, monestir de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l'entrada a l'església preromànica del s X, pertanyent al monestir. Les dependències d'aquest foren remodelades al s XVIII. L'església que subsisteix és del s XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el s XIV. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) Església, al sud del terme, al peu del puig de Segalà (179 m). Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle (el campanar quadrat és obra del s XIII), és un notable exemplar romànic, molt malmès; fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat. Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al s XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar. Al s XVII fou totalment refet com a casal fortificat. Fou novament danyat el 1640 (ho havia ja estat en la guerra contra Joan II). Modernament ha estat una masoveria. 27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - MUNICIPI
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Lluelles (Montmajor, Berguedà) Poble, a l'oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès. L'església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del s. XVIII. 30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Feliu de Planeses (Sant Julia de Vilatorta, Osona) Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l'antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d'Osormort, de la qual depèn actualment l'església de Sant Feliu (s XI). L'antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda. El lloc és esmentat ja el 970. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Savassona (Tavèrnoles, Osona) Església, situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet. Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis. És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (s X) i la nau refeta al s XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló, Bages) Veure> Sant Feliuet de Terrassola. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Torelló (Osona) Veure> Torelló. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Església (pop: Sant Feliuet), al nord del terme, al camí de Granera. L'edifici és romànic. S'hi venera una imatge en relleu de la Mare de Déu de l'Ajuda (desapareguda el 1936, fou reposada el 1954). 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Feliu de Veri (Bissaürrí, Alta Ribagorça) Poble (1.415 m alt) (o de la Múria), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d'Estet i Gavàs), que aflueix, per l'esquerra, a l'Éssera, al congost del Ru. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu de Vilamilanys (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Feliuet de Vilamilanys. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu del Pinyó (Vallès Oriental) Veure> Sant Feliu de Codines. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Poble (350 m alt), (ant: Sant Feliu de Valrà o de Castellar), al nord-oest del poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt. El nucli primitiu sorgí al voltant de l'església parroquial (Sant Feliu), però als vessants muntanyosos propers al poble han sorgit una gran urbanització. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Feliuet (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Veure> Sant Feliu de Vallcarca. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Feliuet de Vilamilanys (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) Antiga església, situada a l'oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès. Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al s V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d'una vil·la dins les propietats de Sant Cugat. És un edifici pre-romànic d'una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina. L'absis major té planta semicircular a l'interior. Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu. Més tard es cobrí amb volta. El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és una simple capella de les Fonts, on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Fèlix, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1897, pel papa Lleó XIII, a l'advocat tarragoní Antoni Sarri i Oller (mort a Sant Sebastià el 1911). 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Ferran, castell de (Alacant, Alacantí) Fortalesa (1809-12). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d'Alacant i l'obra fou dirigida per l'enginyer Pablo Ordovas. No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l'ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l'hipòdrom. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Ferran de Formentera (Formentera, Eivissa) Poble de l'illa, a l'est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l'església parroquial, una de les tres erigides el 1786. 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Ferriol (Ceret, Vallespir) Santuari (301 m alt), al nord del terme, prop del de Vivers. S'alça en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l'alt Rosselló amb el Vallespir. El sant que s'hi venera (sant Ferriol) és copatró de Ceret; un important aplec hi té lloc el 18/set, durant les festes de Ceret. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Formatge, roques de (Seròs, Segrià) Partida del terme on s'hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels s IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938). Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar. De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC). Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig. Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Francesc (Manises, Horta) Barri de la ciutat, molt próxim al nucli urbà, poblat per obrers industrials principalment. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Francesc (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri i parròquia, al sud del terme municipal, a més d'un km de la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula. Sorgí al començament del s. XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s'hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957. 58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Francesc, castell de (Andratx, Mallorca Occidental) Antic castell que defensava el port, era una torre quadrada que s'alçava a la costa, davant el far. Existent ja el 1739, fou venut per l'estat el 1889. 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sant Francesc, mestre de (Illes Balears, s XV) Pintor gòtic. Autor d'un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d'altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del s. XV, Alonso de Sedano. Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Francesc, platja de (Blanes, Selva) Veure> Bona, cala. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Francesc d'Assís (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Molar, el. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA
62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Francesc de Formentera (Formentera, Eivissa) Poble (42 m alt) i cap de l'illa i del municipi (o Sant Francesc Xavier). Situat a l'oest de l'illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Francesc de ses Salines (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Parròquia, on hi ha les antigues i importants salines i l'aeroport d'Eivissa. Ocupa la part més meridional de l'illa d'Eivissa. Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració. L'església resta gairebé aïllada, vora els estanys. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Francesc de València (València, Horta) Convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar. Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat. L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al s XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al s XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna. Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores. 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Francesc Xavier (Formentera, Eivissa) Veure> Sant Francesc de Formentera. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Francesc-s'hi-moria (Vic, Osona) Popular capella, dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot. El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer. Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia; és coneguda des del 1244. S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Fruitós de Mont-rodon (Brunyola, Selva) Antic nom de Sant Fruitós de Brunyola. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Fruitós de Quadres (Gurb, Osona) Capella rural (o del Grau), situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana. Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840. L'església és pre-romànica, amb l'afegitó d'una capçalera i un absis al començament del s XI. Fou restaurada el 1868. No té culte d'ençà del 1936. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Gabriel (Alacant, Alacantí) Barri obrer, al sud de la ciutat, vora la mar. La parròquia fou erigida el 1947. 76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Galdric (Perpinyà, Rosselló) Barri residencial, sorgit a l'indret d'un antic raval obrer, al sud-est del nucli urbà, prop del límit amb el terme de Cabestany. S'hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Gallard (les Piles, Conca de Barberà) Poble, a l'extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià. Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d'aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l'antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt. El domini útil pertanyia, l'any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís (Jorba, Anoia) Poble i antiga quadra, centrat per l'església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població. Existia ja el 1270 i l'església fou renovada el 1629. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Genís, mestre de (Catalunya, s XI) Escultor romànic anònim. Autor de la llinda de Sant Genís de Fontanes (1021), d'un finestral de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i d'una part de la decoració de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). És un dels principals mestres del primer romànic. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís de Bellera (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Veure> Bellera, monestir de. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís de Besalú (Besalú, Garrotxa) Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila. El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l'església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís. 81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Genís de Fontanes, monestir de (Sant Genís de Fontanes, Rosselló) Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l'any 819 i era regida per l'abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L'església fou reedificada al final del s. X i consagrada el 1153, després d'algunes reformes i ampliacions. El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l'entrada, que fou encarregat per l'abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre de 1019 i l'octubre del 1020). Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d'existir després de la Revolució francesa. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Genís de Massadella (Navars, Bages) Antiga església, al nord-oest d'aquest nucli, prop de la caseria de Massadella. Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l'antic edifici, romànic (s. XII). L'advocació passà al veí poble de Navars, i l'endemà del dia de la festa (25 d'agost) hom fa un aplec en aquesta capella. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís de Palafolls (Palafolls, Maresme) Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap. El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels s XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al s X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als s XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559. Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del s XVI i un copó ostensori del s XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (s XIV), procedent del castell de Palafolls. Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere de 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís de Palol (Ventalló, Alt Empordà) Veure> Palol de Fluvià. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Genís de Pi (Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès. Es formà en un domini o alou petanyent al monestir de Ripoll des d'abans del 938. L'antic domini de Pi s'estenia de l'Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella. L'església, refeta el s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís de Plegamans (Palau-solità, Vallès Occidental) Veure> Plegamans. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat) Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població. Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V (1713). A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del s XII al XIII). Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Genís de Rubí (Rubí, Vallès Occidental) Antiga església, actualment arruïnada, a l'oest de la vila, prop de Can Casanoves. Existia ja el 1080. El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís Desprac (Espolla, Alt Empordà) Església romànica de volta apuntada, situada prop de l'Orlina. Era una cel·la monàstica que l'any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l'abat de Banyoles i el de Rodes. Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Genís d'Oriola (Sant Miquel de les Salines, Baix Segura) Convent mercedari, prop de la costa, que depenia del convent d'Oriola i existia ja l'any 1419. A l'església de Montserrat i d'Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls per tal de defensar el convent quan era atacat per pirates nord-africans. Fou 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Genís Sacosta (Amer, Selva) Despoblat, al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d'Amer. Al s XVII era lloc reial. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Genís Sadevesa (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Antiga església, sufragània d'Olost, situada a l'extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977. L'església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Gerber, estany de (Pallars Sobirà) Veure> Gerber, estany. 97 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Germà de Cuixà (Codalet, Conflent) Antiga advocació del monestir de Cuixà. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Germés (Viella, Vall d'Aran) Despoblat (o Sant Germer), dins el terme de Vilac. 99 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA . HISTÒRIA Sant Gervasi, pacte de (Barcelona, 8/mar/1914) Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi. L'aliança provocà l'escissió de la redacció d'"El Poble Català" i de la mateixa UFNR. Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anar a: [ Sant F ] [ Sant Feliu de G ] [ Sant Feliuet ] [ Sant Francesc d ] [ Sant G ] [ Sant Genis de R ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Feliu d'Amunt
Sant Feliu d'Amunt, monestir de
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Xàtiva
Sant Feliu Sasserra
Sant Ferran, castell de
Sant Francesc de Mallorca
Sant Fulgenci
Sant Genís dels Agudells
Sant Gervasi de Cassoles (