|
|
|
Anar a: [ Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ] Si un instant pot justificar una vida, un matís pot justificar un llibre. (Jordi Llimona i Barret) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Gil (Queralbs, Ripollès) Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l'indret on segons una tradició habità com a penitent l'abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla. La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d'ampliació. És famosa la font de Sant Gil, d'aigües gelades, que brolla prop de la capella. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Gili (Lleida, Segrià) Antiga parròquia de la ciutat. Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas. El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l'església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Gra (Pinós, Solsonès) Llogaret i antiga quadra, al nord-est de l'església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós. La seva església és dedicada a sant Grau. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Grau d'Anglerill (Navès, Solsonès) Església i antiga parròquia, al sud del terme, vora el límit amb el de Clariana de Cardener. Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Linya. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Grau d'Ardenya (Tossa, Selva) Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau. El santuari, que existia ja al s XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l'ajuntament. Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Grau de Ginebret (Gombrén, Ripollès / la Pobla de Lillet, Berguedà) Antiga església, al límit de les dues comarques. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Grau de Talltorta (Bolvir, Baixa Cerdanya) Despoblat. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Grau d'Entreperes (Sales de Llierca, Garrotxa) Veure> Entreperes. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Gregori (Osor, Selva) Veïnat, centrat per l'ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d'Osor pel nord, divisòria d'aigües, amb la conca del Ter. L'ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Gregori, jaciment de (Falset, Priorat) Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l'Epipaleolític mediterrani peninsular. Dels cinc nivells diferenciats a l'abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics. D'entre els seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors. 13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Guim de l'Estació (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l'antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa. El nucli ha sorgit al voltant de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Hilari d'Abrera (Abrera, Baix Llobregat) Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat. Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del s X. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Hilari de Cardó (Benifallet, Baix Ebre) Veure> Cardó. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Hilari de Lleida (Lleida, Segrià) Monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial. El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní. El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar. El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Honorat (Algaida, Mallorca Oriental) Ermita del puig de Randa, situada prop d'un precipici al seu vessant meridional. Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica. Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans. El 1763 s'hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX. El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors. El 1962 l'església i la seva residència foren ampliades i reformades. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Honorat (Peramola, Alt Urgell) Ermita (1.061 m alt), al cim de la serra de Sant Honorat, que s'alça al nord de la vila, damunt la vora dreta del grau d'Oliana, sobre Castell-llebre. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Ignasi, vescomtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1837, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, al marquès consort de Monistrol d'Anoia, Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparrell, únic titular. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Iscle de Bages (Sant Fruitós de Bages, Bages) Poble, a l'extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa. L'església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d'origen romànic. Prop seu ha sorgit últimament l'important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Llogaret de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat. L’església parroquial (Sant Iscle) és romànica, d’una nau i un absis; és esmentada ja el 964. El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola. En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes. El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Iscle de Pineda (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Veure> Sant Iscle de Colltort. 32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Iscle de Vidreres, castell de (Vidreres, Selva) Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers. Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria. Fou ocupat pels remences el 1485. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Iscle d'Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà) Poble, a ponent del cap del municipi. L'església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal. En depenia Cunyà. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Isidre de Benaixeve (Montcada de l'Horta, Horta) Poble, al límit amb el terme de Bétera, format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve. Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Isidre de la Quar (la Quar, Berguedà) Ermita, prop del cim de la serra de Sant Isidre (1.122 m alt), que separa les valls de la Portella, al nord, i les de la Riba i Sant Maurici, al sud. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume (Castelldans, Garrigues) Antic terme, al nord del terme, vora el de Puigverd de Lleida. És esmentat encara el primer terç del s. XIX. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume (Sant Vicenç de Castellet, Bages) Església (838 m alt), a l'est del nucli urbà, al cim d'un turó que limita amb el municipi de Mura. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d'Olesa i d'Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s'uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d'Ustrell. 99 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume (Barcelona, Barcelonès) Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823. S'aixecava, en part, sobre l'ala esquerra de l'actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l'actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal. L'actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l'Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume, castell de (Cadaqués, Alt Empordà) Antiga fortificació (o de les Creus), actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port. A mitjan s XIX era ja en estat ruinós. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume, castell de (Castellví de Rosanes / Martorell, Baix Llobregat) Veure> Rosanes, castell de. 43 PAÍS VALENCIÀ GEOGRAFIA
44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Jaume, vall de (Fenollet, Fenolleda) Veure> Fenollet, vall de. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume d'Anoia (Piera, Anoia) Veure> Sant Jaume Desoliveres. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume de Calaf (Calaf, Anoia) Veure> Calaf, priorat de. 46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Jaume de Calaons (Catllà de Conflent, Conflent) Santuari (531 m alt), al nord del poble, al centre d'una vall tributària, per l'esquerra, de la Tet. La imatge del sant és de fusta, del s XIII. El lloc de Calaons és esmentat ja l'any 968. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume de Castellmós (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antiga església, vora la qual hi havia el 1413 l'hospital de pobres. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Jaume de Fadrell (Castelló de la Plana, Plana Alta) Santuari, al sud de la ciutat. Antiga església del despoblat de Fadrell. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume de Fenollet (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Església romànica (s XI) propera al mas de 50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - MUNICIPI
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume de Montbac (Ripoll, Ripollès) Veure> Sant Jaume del Barretó (o de Bonbac). 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume de Pallars (Talarn, Pallars Jussà) Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares. El convent s'edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l'orde amb el nom de Schola Christi i s'hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà. Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan s XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans. Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s'edificà el 1903 una casa de beneficiència. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
57 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Jaume de Queixàs (Queixàs, Rosselló) Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble). 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume de Queralt (Bellprat, Anoia) Antiga parròquia (o Sant Cristòfol de Queralt), prop de l'antic castell de Queralt. És una església romànica (s XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós. Des del s XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l'any 1686). Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume de Riner (Riner, Solsonès) Església (822 m alt), situada al nord-oest del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera de Solsonès. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume de Treià (Argentona, Maresme) Veure> Treià. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) Veure> Vallparadís. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Jaume de Viladrover (el Brull, Osona) Caseria, de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà. Prengué el nom d'una antiga vil·la rural coneguda des del 1029. És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons, pel mas dels Bastons que té prop seu. El 1860 tenia 18 famílies; fou erigida en parròquia independent el 1878. L'església romànica és obra de principi del s XII, amb l'absis renovat al principi del s XX. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume dels Bancs (Montmajor, Berguedà) Església romànica, a l'enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l'antic terme de Correà. Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume. 65 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Jaume dels Cortals (Encamp, Andorra) Església preromànica (1.804 m alt) de la parròquia, situada al cim d'un serrat que separa les valls dels Cortals i d'Ensagens. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jaume Sesoliveres (Piera, Anoia) Poble (187 m alt), al sud del municipi, a l'esquerra de l'Anoia, al voltant de l'església, parroquial des del 1070. Havia pertangut al terme del castell de Piera ja l'any 1058. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Jeroni, Antoni de (Vic, Osona, s XVIII – 1802) Escriptor i frare trinitari. Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d'Olesa de Montserrat, on s'interpretà per primera vegada el 1795. 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir, Safor) Veure> Cotalba. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Jeroni de Gandia (Alfauir, Safor) Veure> Cotalba. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jeroni de la Murtra (Badalona, Barcelonès) Veure> Murtra, monestir de la. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (Barcelona, Barcelonès) Veure> Vall d'Hebron, monestir de la. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Jeroni de Matada (Llaurí, Ribera Baixa) Veure> Matada. 78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Jeroni de Xàbia (Xàbia, Marina Alta) Antic convent de frares jerònims, fundat el 1374 a la plana de Sant Antoni, a l'indret de l'actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857. De l'antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares. També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir servità. La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia. El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba (Safor), on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan (Montblanc, Conca de Barberà) Ermita (68 m alt), situada dins un penyal, al cap del cingle. Fou fundada o reedificada per Elionor d'Urgell, germana del darrer comte d'Urgell. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan (Ponts, Noguera) Església i antic castell (487 m alt), al nord de l'antic terme del Tossal, enlairat damunt la riba dreta del Segre, aigua amunt de Torreblanca. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan (Artesa de Segre, Noguera) Església i antiga parròquia, a l'antic terme d'Anya, vora el camí de Montmagastre, al terme del qual pertany. És esmentada ja a la fi del s XI. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Joan, Ausiàs de (Catalunya, s XV) Escriptor. Participà al certamen poètic de 1488, convocat en honor de sant Cristòfol. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Joan, Bernat de (Catalunya, s XIII – s XIV) Diplomàtic. Serví Jaume II. El 1308 fou ambaixador a Bugia i preparà la situació perquè els missatgers d'aquesta ciutat nord-africana es traslladessin a Barcelona i hi convinguessin el tractat de 8/mai/1309, que establia notables avantatges per als catalans. Tornà aleshores a Bugia perquè el soldà ratifiqués les còpies del tractat, que ell duia. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Joan, castell de (Blanes, Selva) Antic castell (o castell de Blanes), conegut pel Forcadell, les ruïnes del qual s'aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt), al nord-est de la vila. Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan (advocació que tingué l'església de l'antic castell). Fou bastit al s X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes. Passà a formar part del vescomtat de Cabrera. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Joan, castell de (Lloret de Mar, Selva) Antic castell (68 m alt), les ruïnes del qual s'aixequen al promontori de la punta de Fenals, que tanca per ponent la platja de Fenals, al sud-oest de la vila, molt desfetes darrerament per l'acció de les noves urbanitzacions turístiques. Fou bastit a mitjan s XI per Humbert Odó de Montseny a l'indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079. Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del s XVIII. Fins aleshores havia estat viu el culte de l'església, on acudien els devots en processons i rogatives (lletànies). 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan, castell de (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Suda de Tortosa, la. 89 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Joan, cavalleria de son (Mallorca) Alqueria (o de çont Sant Joan), anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l'illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn. Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d'Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarrossa, a Pere de Mura. Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Joan, Felip de (Catalunya, s XVII - Vic, Osona, s XVII) Frare carmelità. Pertanyia al convent de Vic. Deixà diversos escrits de caràcter teològic. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Joan, Francesc Nicolau de (Catalunya, s XVII – Barcelona, 21/abr/1706) Cavaller. Fou un dels delegats de la ciutat de Barcelona prop del virrei del Principat, que defensava Girona contra els francesos el 1675). El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona i durant el setge dirigit pel mariscal Vendôme que acabaria amb l'expugnació de la capital (1697). El 1700 fou membre de la comissió que deliberà sobre l'acceptació al Principat dels poders del cardenal Portocarrero. També actuà en altres comissions que tractaren dels abusos del nou rei Felip V (1702), una de les quals li costà, junt amb molts dels seus companys, una condemna d'inhabilitació per a càrrecs públics. Mesura revocada el 1705 quan Barcelona fou alliberada per Carles d'Àustria. A les eleccions immediates sortí elegit Conseller en Cap. En virtut del càrrec tingué grau de coronel de la Coronela durant el setge franco-espanyol de 1706. Morí d'un tret en circumstàncies poc aclarides. Fou el pare d'Hug de Sant Joan i Planella. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan, serra de (Coll de Nargó, Alt Urgell) Contrafort (1.745 m alt) de les serres interiors pre-pirinenques, continuació vers l'est de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials. Al seu contrafort més oriental s'alça l'ermita de Santa Fe, que domina la vila d'Organyà. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Joan, serra de (Albocàsser, Alt Maestrat / les Coves de Vinromà, Plana Alta) Alineació muntanyosa que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal dels dos municipis. Culmina a 939 m alt, a l'indret on s'alça l'ermita de Sant Joan Nepomucé. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Joan, torre de (Amposta, Montsià) Antiga torre de defensa, a la costa meridional del delta, vora l'Encanyissada, a llevant de la punta de Sant Joan. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Joan, vall de (Ripollès) Sector de la conca alta del Ter. Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció nord-sud (que reprèn a partir de Ripoll) per la nord-est - sud-oest. Una falla est-oest separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall. D’economia agrària (patates i pomeres, farratge i prats) i industrial (tèxtil i extractiva).
Anar a: [ Sant Gi ] [ Sant H ] [ Sant Iscle de V ] [ Sant Jaume de F ] [ Sant Jaume dels ] [ Sant Joan ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Gregori
Sant Hilari Sacalm
Sant Hipòlit de la Salanca
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Ildefons
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà, monestir de
Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Perpinyà
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jeroni
Sant Jeroni de Mallorca