[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: [ Sant Jor ] [ Sant Jordi, J ] [ Sant Jordi de P ] [ Sant Josep d ] [ Sant Julià de F ]  [ Sant Julià de V ]

És preferible mantenir silencis de tres mesos que escriure per escriure. (Benjamí Villoslada i Gil)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Poble, situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849. Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes. Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església (testimoniada el 1451), dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases; el 1863 començà a tenir culte regular. El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església; s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Poble i parròquia, situat al sud-oest de la ciutat d'Eivissa, és un nucli agrícola.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi  (Camarasa, Noguera)  Santuari, situat al nord-est de la població, a la serra de Sant Jordi (679 m alt), contrafort de la serra Carbonera. El seu tradicional aplec del 23 d'abril, conegut des del 1731, anava seguit d'un dinar que pagava la municipalitat.

4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Jordi  (Faió, Matarranya)  Caseria i ermita, al nord-oest del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi  (Piera, Anoia)  Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila. Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots. Atesa la vinculació dels Sescots a l'orde de Sant Jordi d'Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d'aquest orde militar.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi  (Xàbia, Marina Alta)  Capella i antic castell de Sant Jordi, al fons de la badia de Xàbia, a la partida de la Mesquida. El castell fou destruït pels anglesos durant la Guerra del Francès.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi!  (Catalunya, s XIV)  Crit de guerra emprat dels combatents catalans a l'edat mitjana. La Crònica de la Morea l'esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís (1311).

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi, bandera de  (Catalunya)  Ensenya de la diputació del general de Catalunya, blanca amb la creu de Sant Jordi.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, cala de  (Maó, Menorca)  Cala del port (o cala Vinyassa), entre els promontoris des Llatzeret i de la Mola. El 1900 fou construït el canal de Sant Jordi, entre es Llatzeret (que esdevingué una illa) i la costa septentrional del port.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, colònia de  (ses Salines, Mallorca Oriental)  Poble (o es Port de Campos), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos. En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del s XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme. Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945. El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.

11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1650 a Gabí de Manca i Sasso, cavaller de Sant Jaume.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi, comtat de  (Calonge, Baix Empordà)  Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3,5 ha) que comprà a la Costa Brava. Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella. El bisbat vengué els terrenys i s'hi construí un nucli turístic (el Comtat de Sant Jordi).

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi, confraria de  (Catalunya-Aragó)  Confraria del braç militar, establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans. El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol. El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia. La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353. A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors. La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553. A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV (Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi), però les primeres ordinacions conegudes són del 1565 i foren reformades el 1573, el 1580 i el 1595 i depenia de la diputació del general.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi, golf de  (Catalunya)  Entrant de la costa, que s'obre cap al nord al cap de Salou (Tarragonès), i és tancat pel delta de l'Ebre, amb el cap de Tortosa a l'extrem meridional.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Jordi, Jordi de  (País Valencià, s XIV - 1424)  Cavaller i escriptor. És un dels lírics més importants de la literatura catalana anterior a Ausias March. Poeta cortesà i militar, va estar al servei d'Alfons el Magnànim, el qual seguí en el setge de Bonifaci i el 1422 apareix atestat al costat del rei a Nàpols, ciutat en la qual fou presoner de Francesco Sforza (testimoni d'aquesta captivitat és el seu poema Presoner). Per a la seva obra pren temes ja tractats pels trobadors. El poema Lo setge d'amor és una al·legoria pròpia de poetes cavallers, amb ascendència ovidiana. Una de les seves composicions més conegudes és La Passió d'Amor, joc al·legòric sobre l'amor que mostra una marcada diferència envers el Roman de la Rose. Una altra característica notable d'aquest poeta és la d'intercalar citacions de versos procedents d'altres composicions trobadoresques, tot acceptant els models dels trobadors dels s XII i XIII i allunyant la seva poesia dels esquemes creats pel Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa. Escriptor en català, es val encara de gran nombre de provençalismes. Tal com feren altres poetes, utilitza els senhals per cantar una dama, que en molts d'ells és la reina Margarida de Prades. No n'han pervingut gaires poemes.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Jordi, mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Jordi (Art Institute de Chicago i Louvre de París) i d'altres obres abans d'ésser documentalment identificat amb Bernat Martorell.

17 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Sant Jordi, paperera de  (Xàtiva, Costera)  Fàbrica de paper i sector industrial, al voltant de la qual s'ha format un barri, al nord de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.

18 CATALUNYA - CULTURA

Sant Jordi, premis  (Barcelona, 1957 - )  Guardons cinematogràfics. Creats per iniciativa del Cinefòrum de RNE. En un principi els premis eren concedits per les votacions d’un jurat, compost per crítics cinematogràfics, i els oients de RNE, encara que des de fa uns anys solament participen en els vots els crítics. El premi consisteix en una petita escultura de ferro dissenyada per Lluís Terricabras i Molera.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Jordi, torrent de  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Curs d'aigua intermitent, que neix a l'oest del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d'oest a est, i passa per l'indret on hi havia l'antiga església de Sant Jordi. La seva vall, aigua amunt de la vila, s'anomena vall d'en Marc; i aigua avall, la vall de Santuïri. Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi, venta de  (Alcoi, Alcoià)  Hostal, situat 5 km al sud de la ciutat, a la bifurcació de les carreteres d'Alcoi a Alacant i a Relleu de la Marina.

21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alcoi, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1922, pel papa Benet XV, a l'alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi d'Alfafar  (Alfafar, Horta)  Barri de la població.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alfama  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre)  Antic castell, al nord del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi (oberta al sector septentrional del golf de Sant Jordi), a l'antic desert d'Alfama o plana de Sant Jordi. En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d'Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l'orde de Sant Jordi d'Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d'un dels priorats de l'orde, unit al de Montesa des del 1399. De fet, però, l'orde anà abandonant el castell (els mateixos priors deixaren de residir-hi) i la defensa fou assumida per la ciutat de Tortosa. El 1575, tanmateix, l'orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors; refet al s XVIII, serví encara durant la Primera Guerra Carlina. Les seves ruïnes són conegudes per les torres de Sant Jordi.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi d'Alfama, orde de  (Catalunya, 1201 - 1400)  Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó. L'investí amb el domini de les terres del desert d'Alfama (l'Ametlla de Mar). L'orde es regí per la regla de Sant Agustí, fou confirmat (v 1373) pel papa Gregori XI a instàncies de Pere el Cerimoniós i rebé d'aquest monarca el lloc d'Aranda. El rei Martí, davant la decadència de l'orde, l'adjuntà al de Montesa, acte que fou confirmat per Benet XIII pel gen/1400.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Jordi de Cercs  (Cercs, Berguedà)  Antiga església parroquial, primitivament titulada de Sant Andreu, al nord-oest de la població, sobre el Pont de Rabentí. L'edifici romànic, restaurat recentment, s'edificà al s XII i canvià de titular al s XVIII. Prop seu s'edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s'anomenà de Sant Jordi.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Sant Jordi de Levàdia, orde de  (Grècia, 1382 - ? )  Orde militar, creat a la Grècia catalana pel rei Pere III. Devia ésser una mera prolongació de l'orde dels cavallers de Sant Jordi que tingué la seva seu al castell de Levàdia.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Lloberes  (Gaià, Bages) Veure> Lloberes.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Muller  (la Sentiu de Sió, Noguera)  Veure> Muller.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Jordi de Puigseslloses  (Folgueroles, Osona)  Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses. En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2/oct/1870. El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Jordi del Carner  (Ceret, Vallespir)  Església (o Sant Jordi del Pla del Carner), situada entre la vila i Morellàs, a l'antic pla del Carner. El 1387 el bisbe d'Elna donà permís per a la seva construcció. El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret. El 1674 s'hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l'espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria. No té culte i es troba abandonada.

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sant Jordi del Maestrat  (Baix Maestrat)  Municipi: 36,5 km², 175 m alt, 1.020 hab (2015), (o Sant Jordi). Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Montsià, entre els colls de Càlig i de la Bassota, és drenat pel riu de la Sénia, al nord, i pel Cérvol, al sud. El terme és allargassat, amb el sector meridional més elevat. Les aigües són drenades directament cap a la mar. Una cinquena part del territori és de muntanya improductiva. La resta correspon a l'agricultura de secà; amb predomini tradicional de l'olivera, acompanyada dels garrofers, els ametllers i la vinya. La terra és molt repartida i és treballada quasi tota en explotació directa. La vila, d'origen àrab (mas d'Estellers), és situada sobre un petit turó, a la part més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Jordi del Puig  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Santuari, vora l'antic camí de València, erigit el s XVI per tal de commemorar el lloc on s'esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi. Arruïnat el s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926. És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l'interior es conserven tres retaules de ceràmica.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Jordi Desvalls  (Gironès)  Municipi: 11,70 km², 57 m alt, 720 hab (2015). Situat a l'esquerra del Ter, al nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Desemboca dins el terme la riera de Cinyana, que drena el sector del sud-oest. Part del territori és ocupat per boscs de pins i alzines; tenen importància els arbres de ribera (pollancres), a la vora del Ter. Agricultura de secà, amb conreus de cereals, vinya i oliveres; al regadiu, hi ha hortalisses i patates. Hi és important la ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. El poble és a l'esquerra de la riera de Cinyana; l'església parroquial és dedicada a sant Jordi (s XVIII); hi ha restes d'una fortificació medieval. El municipi comprèn, a més, el poble de Sobrànigues i els veïnats de Mas Masó, l'Estació, Diana i de Sant Mateu. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Club Ciclista

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Josep  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi. Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat. En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà. Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep  (Quart de Poblet, Horta)  Barri obrer de la ciutat, a 3 km del nucli urbà.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del s XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà. Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).

37 CATALUNYA - VARIS

Sant Josep, filla de (o josefina)  (Catalunya)  Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges. Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades. El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions (basades en les dels jesuïtes), tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona. En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí. El 1900 obtingueren el decretum laudis, seguit de l’aprovació pontifícia (1902) i de l’aprovació definitiva (1935). El 1925 foren enviades les primeres religioses a Amèrica, i el 1958 la congregació es dividí en quatre províncies: dues a Europa, una a l’Amèrica Central i l’Amèrica del Nord, i l’altra a l’Amèrica del Sud. La casa generalícia passà, després, de Girona a Madrid.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Josep, Josep de  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII – Barcelona, 1718)  Religiós carmelità descalç. Fou prior del convent de Barcelona. Deixà uns annals del seu orde i d'altres escrits.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Josep, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1720 a Joan Milà d'Aragó i Macip, secretari de la cambra reial per la corona d'Aragó, fill dels barons d'Otos. Ha passat als Pedro, als Moore i als Tamarit.

40 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sant Josep, Pere de  (Benavarri, Ribagorça, s XVII - Alcalà, Castella, 1651)  Eclesiàstic, orador i pintor. Augustinià descalç, fou definidor de l'orde i prior en diversos convents (Osca, Coïmbra i Alcalà). És autor de tres sermonaris en castellà i es conserven quadres seus de temes religiosos.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Josep, pla de  (Elx, Baix Vinalopó)  Veure> Pla de Sant Josep, el.

42 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sant Josep, riu de  (Canillo, Andorra)  Afluent esquerrà de l'Arieja, a la solana d'Andorra, que neix al vessant oriental del port Dret i s'uneix al seu col·lector el pla de la Vaca Morta.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Josep de la Muntanya  (Barcelona, Barcelonès)  Santuari de Gràcia, situat al barri de la Salut. Formà part del convent de la Congregació de Mares dels Desemparats per a nenes orfes, fundat primer a Sant Gervasi (1887), traslladat poc després al carrer de Sant Salvador i el 1896 traslladat a l’indret actual. El santuari, obra de Miquel Pasqual, s’inicià el 1896 i fou inaugurat el 1902. És un edifici neoromànic envoltat per un gran convent. El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari. Tot seguit esdevingué molt popular i els barcelonins escrivien cartes al sant demanant favors, que eren cremades en la processó mensual. El 1921 es féu la coronació canònica de la imatge de sant Josep. L’asil té 150 orfes, nens i nenes.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Josep de la Palomera, vall de  (Andratx, Mallorca Occidental)  Vall (o d'Andratx o de s'Arracó), al nord de l'antic terme de la Palomera, dins la parròquia de s'Arracó, vora la costa, on s'instal·là, el 1830, la casa monàstica de la Trapa.

45 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Sant Josep de sa Talaia  (Eivissa)  Municipi: 158,96 km², 475 m alt, 25.674 hab (2015). Situat a l'oest de la vila d'Eivissa, comprèn el sector sud-oest de l'illa. La costa és alta i rocosa, amb algunes cales (Vedella i Llentrisca). Inclou el punt culminant d'Eivissa (sa Talaiassa, 475 m) i l'illot des Vedrà, a la badia de Portmany. L'agricultura s'ha reduït considerablement com a conseqüència de l'expansió del turisme; els conreus més estesos són els cereals (blat, civada i ordi) i fruiters. Ramaderia bovina, ovina, porcina i de cabrum. L'explotació de ses Salines d'Eivissa ha estat i és molt important. Actualment les activitats secundàries i terciàries són les més importants: el modern aeroport a la zona des Codolar, una fàbrica de llet i, sobretot, el turisme. Creixement continu de la població. El poble és dominat al sud-oest per sa Talaiassa; es formà a partir del s XVIII, al voltant de l'església parroquial de Sant Josep (parròquia des del 1785). El municipi comprèn, a més, les parròquies de Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines i la Mare de Déu del Carme. Àrea comercial d'Eivissa. Ajuntament - Turisme (en castellà)

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Josep del Terme  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Veure> Indioteria, s'.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià  (Viella, Vall d'Aran)  Despoblat.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià  (Tarragona, Tarragonès)  Antiga església desapareguda, prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí, alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià  (Sant Julià de Ramis, Gironès)  Poblat ibèric. És al cim de la muntanya de Sant Julià. S'hi han documentat restes d’una muralla del s IV aC, al seu voltant se'n bastí una altra al principi del s II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple. L’ocupació perdurà fins a finals del s II aC. Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el s IV aC i final del s II aC.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Julià, torre de  (Benicàssim, Plana Alta)  Torre de defensa de la costa, a l'est de la vila.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià d'Altura  (Sabadell, Vallès Occidental)  Antic terme i parròquia, situat entre aquesta població i Matadepera. És troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac. La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l'antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier. La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l'anterior. Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s'uní aleshores a Sabadell.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Bellpuig  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Nom antic de la població, que li fou donat, des del s. XIV, pel veinatge del casal de Bellpuig.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Boada  (Palau-sator, Baix Empordà)  Poble (o Boadell), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al nord de Sant Feliu de Boada. L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura. No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou. Existia ja al s X. El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Julià de Bussac  (Reiners, Vallespir)  Església.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Cabrera  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Poble de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera. És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera, que li dóna el nom al disseminat. El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855. És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures. Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià de Cerdanyola  (Berguedà)  Municipi: 11,80 km², 954 m alt, 242 hab (2015). Situat a la vall de la riera de Cerdanyola, a la confluència d'aquest amb el Bastareny. Més de les dues terceres parts del territori són dominats per bosc, erms matolls i bardisses Minsos conreus de secà i de regadiu, amb horts per a consum propi. La principal activitat econòmica del municipi era l'extracció de carbó de les mines de la zona, les quals varen tancar a principis de la dècada del 1990. Fins el 1942 fou cap d'un municipi que comprenia tres entitats de població: Sant Climent de la Torre de Foix, Sant Llorenç prop Bagà i Guardiola de Berguedà, i es constituí de nou en municipi independent el 1993, segregant-se de Guardiola de Berguedà. El poble és l'únic nucli habitat del municipi, és situat just després de l'aiguabarreig de les dues rieres. L'església parroquial de Sant Julià fou, possiblement, un antic monestir que degué tenir una comunitat clerical vers el 984, però que, havent decaigut, fou unida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Cosp  (les Llosses, Ripollès)  Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l'any 905. L'església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l'Areny. La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix de l'antic municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny (Berguedà). Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Fréixens  (Vallcebre, Berguedà)  Antiga quadra i parròquia (o de Vallcebre), situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat. Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre. Conserva l'edificació romànica, molt transformada.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de la Cirera  (Sant Feliu Sasserra, Bages)  Antiga parròquia rural, dins la demarcació històrica de Lluçà, situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l'antic castell de la Cirera. Fou sufragània des del s XV de la parròquia de Sant Feliu i fou abandonada al s XVIII. Només en resta la planta.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de les Olles  (Sant Julià de Vilatorta, Osona)  Nom popular donat a la població des del s. XVI per la seva antiga indústria dels terrissers, especialitzats a fer olles.

63 ANDORRA - MUNICIPI

Sant Julià de Lòria  (Andorra)  Parròquia: 60,5 km2, 908 m alt, 9.379 hab (2015). A la riba esquerra de la Valira, afluent del Segre; comprèn el sector meridional de les Valls. L'agricultura és fonamentalment de secà, amb conreus de cereals, tabac i prats de regadiu. Ramaderia (ovina i bovina). Fou interessant la indústria tèxtil (fabricació de draps de llana) durant el s XIX; en l'actualitat les activitats més importants són l'hotelera (gràcies a l'increment turístic) i la comercial (tercer centre comercial del país, després d'Andorra la Vella i les Escaldes). La població, que creixé molt lentament fins al s XIX, s'incrementà durant la primera meitat del s XX i aquest procès s'accelerà a partir del 1965, gràcies a l'existència d'un fort corrent immigratori. La vila s'estén al llarg de la carretera de la Seu d'Urgell a Andorra la Vella; hi ha barris residencials moderns, com els Xalets d'En Trilla i el Solà. L'església parroquial de Sant Julià ha estat refeta i ampliada modernament, però conserva el campanar...  Segueix... 

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Montjuïc  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga església, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al s XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona. El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial (dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona), però al s XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al s XIX.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Palomera  (les Llosses, Ripollès)  Antiga església parroquial (o de Moreta, o de Vilacorba), situada prop de l’antic mas Moreta. Existia ja el 1014. Perdé la majoria dels seus antics masos al s XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola. Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp (antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà), també del municipi de les Llosses.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià de Pera  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell)  Antic poble, a la vall de la Vansa, potser identificable amb l'església de Sant Julià propera a Sisquer.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià de Ramis  (Gironès)  Municipi: 18,82 km², 128 m alt, 3.415 hab (2015). Situat al centre de la comarca, a la confluència del Terri i el Ter, al nord de Girona. Una sèrie d'elevacions, com la muntanya de Sant Julià (200 m alt), on hi ha restes d'un poblat ibèric, formen el congost del Ter. L'agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de cereals (blat, moresc) i farratges; el regadiu produeix hortalisses. Indústria paperera, de ciment, química i de materials per a la construcció. Població en ascens. El poble és a la muntanya del seu nom, a l'esquerra del Ter, centrat per l'església parroquial (actual santuari) de Sant Julià, romànica (s XI). El municipi comprèn, a més, el grup d'hostals del collet de Costa-roja, el veïnat de Sarrià (nucli principal de població), el veïnat i antic castell de Montagut, el veïnat i antic poble d'Olivars i l'antic terme de Medinyà. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Excursionista - Bàsquet

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Julià de Raó  (Vilanova de Raó, Rosselló)  Església romànica (s XII), a l'est del poble, vora la carretera de Perpinyà a Brullà, a l'indret de l'actual cementiri.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Ribelles  (Albanyà, Alt Empordà)  Parròquia del poble de Ribelles.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Saltor  (Ogassa, Ripollès)  Veure> Saltor.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Sentís  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Veure> Sentís, monestir de.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Vallcebre  (Vallcebre, Berguedà)  Veure> Sant Julià de Fréixens.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià de Vilacorba  (les Llosses, Ripollès)  Veure> Sant Julià de Palomera (nom que tenia als s XVII-XIX).

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià de Vilatorta  (Osona)  Municipi: 15,91 km², 600 m alt, 3.104 hab (2015). Situat a la plana de Vic, a la riba esquerra d'un afluent del Gurri, accidentat a l'est per les Guilleries. Aquesta part muntanyosa, a l'est del terme, és ocupada per boscs de pins i alguns claps d'alzinar, i s'hi troben algunes antigues masies. L'agricultura de secà, amb conreus de cereals, patates i farratges, es concentra a la part baixa de la població. Té importància també la ramaderia bovina i porcina. L'activitat tradicional ha estat la terrisseria, actualment molt reduïda. Hi ha indústria tèxtil. El terme ha esdevingut lloc d'estiueig des del començament del s XX. El poble es troba prop de l'antic casal fortificat de Bellpuig, a l'esquerra de la riera de Sant Julià (que desemboca al Gurri al terme de Vic); conserva moltes cases antigues amb llindes de pedra; església de Sant Julià, d'origen romànic, ampliada i modificada diverses vegades. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Vilalleons (unit el 1941), el santuari de Puig-l'agulla i l'antic monestir de Sant Llorenç del Munt. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol - Escola Bellpuig - Club de Tennis

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià del Fou  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)  Veure> Fou, el.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià del Llor  (Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)  Poble, uns 5 km al sud-est d'Amer. S'estén per una plana regada per la sèquia de Sant Julià, que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l'esquerra del Ter. S'hi explotaven mines de galena. La parròquia de Sant Julià existia des d'abans del 1086; els abats d'Amer hi adquiriren moltes possessions. El 1363 la seva jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l'abat d'Amer, al qual sempre pertangué. Tenia 7 focs el 1370.

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Julià del Llor i Bonmatí  (Selva)  Municipi: 9,7 km², 160 m alt, 1.272 hab (2015). Situat a la riba esquerra del Ter, davant d'Anglès, al límit amb el Gironès, en una plana regada per la sèquia de Sant Julià. Se segregà del municipi d'Amer el 1983. Agricultura de regadiu (hortalisses, farratges i fruiters), que aprofita l'aigua de la sèquia de Sant Julià. Ramaderia bovina i porcina. Indústria de fusteria i ebenisteria, construcció, alimentària i plantes. Antigament s'hi explotaven mines de galena. L'antiga colònia tèxtil de Bonmatí és el cap del municipi i la parròquia de Sant Julià del Llor (que existia des d'abans del 1086) està format per masies i cases de poblament dispers. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Jordi

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià del Mont  (Santa Pau, Garrotxa)  Monestir benedictí, situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al nord del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts. La serra, continuació vers l’est de la serra de Batet, separa la vall del Ser (o de Santa Pau), al sud, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al nord. El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns. Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç. Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cel·la monàstica a Sant Esteve de Banyoles. Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175. Des del s XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú, que més tard (s XVII) era sufragània de Sant Miquel de la Miana (la Parròquia de Besalú). L’església de Sant Julià té una nau romànica, amb capelles laterals posteriors, un campanar sobre la façana i un pòrtic.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià dels Torts  (la Jonquera, Alt Empordà)  Veure> Torts, els.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Julià d'Uixols  (Castellterçol, Vallès Oriental)  Antiga parròquia (900 m alt), situada al sud del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa. L'església de Sant Julià existia ja el 961; al s XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura. L'edifici, amb elements pre-romànics, es reconstruí al s XII i s'amplià al s XVII. Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Julià Sassorba  (Gurb, Osona)  Poble (786 m alt), a l'oest del terme, vora el torrent de Sant Julià (afluent, per l'esquerra, de la riera de Sant Joan). És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917. Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080. El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supresió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII. Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782.

80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Julià Vell  (Mosset, Conflent)  Antiga església parroquial, situada vora la Castellana, aigua avall del poble, prop del monestir de Corbiac.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just  (Camarasa, Noguera)  Llogaret, al terme de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d'Àger.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just  (Barcelona, Barcelonès)  Església de la ciutat (o Sants Just i Pastor), bastida durant els s XIV i XV, en substitució d'una antiga església d'aquesta mateixa advocació (citada documentalment ja en el s X) situada molt a la vora de l'actual. És un dels principals temples gòtics de la ciutat. Consta d'una sola nau de 5 trams, amb capelles rectangulars entre els contraforts, i d'un absis poligonal amb dues capelles. La façana és flanquejada per dues torres de planta irregular i mur perforat amb un gran finestral. La portada és moderna. Fou començada el 1342 i consagrada per primera vegada el 1360. Les obres de la façana i del campanar van durar fins al final del s XVI. La decoració escultòrica monumental gòtica és escassa, donada la sobrietat del gòtic català trescentista. Respecte als finestrals que no han estat tapiats, gairebé tots tenen vidrieres modernes. Cal esmentar, entre altres peces de la decoració interior, el retaule (s XVI) de la capella de Sant Feliu, pintat per Pere Nunyes i daurat per Gabriel Alemany.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Just, Bartomeu de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Miravet. El 1304, quan fou decretada la dissolució i despossessió del seu orde, defensà mentre pogué la fortalesa que li era encomanada.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just d'Ardèvol  (Pinós, Solsonès)  Poble, situat a l'extrem septentrional del municipi. L'església de Sant Just, existent ja el s XII, fou reconstruïda al s XVI; fou sufragània de Su fins al principi del segle actual. Pertanyia a l'antic municipi d'Ardèvol.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Just de Joval  (Olius, Solsonès)  Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme, a l'est del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener. Fou restaurada al principi del s XX i ha perdut una bona part del seu antic caràcter romànic.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Just de Pedrinyà  (Crespià, Pla de l'Estany)  Veure> Pedrinyà.

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Just Desvern  (Baix Llobregat)  Municipi: 7,85 km², 122 m alt, 16.631 hab (2015). Situat al vessant sud-oest de la serra de Collserola. L'agricultura és en regressió. Les activitats industrials són la base econòmica del municipi. Indústria de la construcció, siderometal·lúrgica, química (laboratoris farmacèutics) i alimentària. Urbanitzacions. Increment demogràfic continuat (944 h el 1860; 1.101 h el 1900 i 2.931 h el 1950), especialment sensible a partir de les dècades de 1940-50 i 1970-80 a causa d'un fort corrent immigratori procedent de diverses regions d'Espanya, atret per la indústria i la proximitat de Barcelona. A la part més antiga del poble hi ha l'església parroquial Sant Just i Sant Pastor (s XVI); conserva torres modernistes, com can Solanes, can Madolell, etc, i cases pairals, com can Coscoll, ca N'Oliveres, can Mèlic, etc (la majoria dels s XIV al XVI). Bloc d'habitatges Walden 7. Dins el terme hi ha el barri de la Torreblanca i l'antic monestir de Sant Joan de l'Erm; també s'han trobat restes d'un poblat ibèric a la Penya del Moro i vestigis romans a diversos indrets. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Institut - Atlètic Futbol Club - Club Bàsquet

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Just d'Orema  (Bissaürri, Alta Ribagorça)  Veure> Orema.

Anar a: [ Sant Jor ] [ Sant Jordi, J ] [ Sant Jordi de P ] [ Sant Josep d ] [ Sant Julià de F ]  [ Sant Julià de V ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons