|
|
|
Anar a: [ Sant Se ] [ Sant Si ] [ Sant V ] [ Sant Vicenç d ] [ Sant Vicenç de T ] [ Sant Vicent ] L'art no té pàtria, però l'artista sí. (Joan Maragall i Gorina) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sebastià (Castellar de la Ribera, Solsonès) Església i caseria, dins el terme de Clarà, prop de Pinell de Solsonès. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sebastià (Palafrugell, Baix Empordà) Santuari, situat a la costa, dalt el promontori (165 m alt) que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per llevant la cala de Llafranc. Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià. Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia. Foren bastits, torre i església, a mitjan s XV pel prior de Santa Anna de Barcelona; l'edifici del santuari fou renovat el 1770. Prop seu hi ha una hostatgeria. L'antic altar barroc fou destruït el 1936. S'hi celebren diversos aplecs. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Sebastià, farga de (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Antiga farga reial, a la vora de la Muga, prop de la seva confluència amb el Rimal. Resten les ruïnes de bon nombre de murs. Fou feta construir per Carles III al s XVIII per a la fabricació de bombes i bales de canó i tingué força importància. Fou destruïda per les tropes franceses el 1794, durant la Guerra Gran. Dalt d'un petit turó resta la petita església de Sant Sebastià, que era la de la farga. Ha estat citada amb el nom erroni de Santa Bàrbara. 4 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA Sant Sebastià, pacte de (Sant Sebastià, País Basc, 17/ago/1930) Conveni polític signat entre diferents dirigents republicans, catalanistes, galleguistes i socialistes per enderrocar la monarquia i instaurar la República. En les clàusules d'aquest pacte fou acordat garantir la llibertat religiosa i política, procedir a l'elecció d'unes Corts Constituents i reconèixer l'autonomia de les regions que ho sol·licitessin. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sebastià de Buseu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Llogaret (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d'Enseu, al nord, i del riu Major, al sud. La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén. El lloc és esmentat l'any 1163. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sebastià del Monestir (Saldes, Berguedà) Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet. Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta. El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca. El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir. L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners. Continuà en poder dels monjos de Sant Llorenç fins el 1836. Després l’indret es convertí en masia, que fou habitada fins el 1910, i fou destruïda la seva església rodona, excavada modernament (1971-76). En les excavacions ha estat descoberta l’antiga estructura de l’església i monestir, una de les rotondes més antigues del país. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Poble (211 m alt), al nord del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l'esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó). L'església parroquial és la de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Segimon del Bosc (Sant Feliu de Buixalleu, Selva) Santuari, situat vers el nord-oest del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners. Existia ja el 1244 amb consideració d'ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia. El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Sepulcre, el (Olèrdola, Alt Penedès) Antic priorat, situat a llevant del lloc de Sant Miquel d'Olèrdola, agregat a la Plana Rodona, vora el mas dit del Sant Sepulcre. L'església és un curiós exemplar romànic, de planta rodona, amb absis i fornícules interiors, construït vers el 1060. El 1175 hi havia un priorat de l'orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del s XV era una simple capella, que fou modificada el s XVII en el seu interior i mal restaurada en temps moderns. Vers el 1954 hom hi descobrí unes interessants pintures murals del s XI que es guarden in situ. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Sepulcre, el (les Oluges, Segarra) Antiga quadra, al límit amb el de Sant Ramon de Portell, actualment masia de la Molgosa. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sepulcre de Palera, el (Beuda, Garrotxa) Priorat benedictí, situat sobre un petit pujolet, dins la parròquia de Palera. El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí. Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d’ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835. Li resta l’església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del s XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera. Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s’hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l’han presa sota llur patrocini. Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Serni de la Torre (Capolat, Berguedà) Església (o de Torrers), situada a l'extrem septentrional del municipi, prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Serni de Llanera (Torà de Riubregós, Segarra) Llogaret (o del Bosc), a l'oest de l'antic terme de Llanera de Solsonès, a l'esquerra de la riera de Llanera. Vora l'església, que es sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera. 18 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Serni de Nagol (Sant Julià de Lòria, Andorra) Església de Nagol, situada al sud i una mica separada del poble. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall, Alt Urgell) Important abadia benedictina (o Sant Sadurní de Tavèrnoles), situada a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, anant cap a Andorra. Malauradament només es conserven les restes d'aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l'església, que, en part, han estat aprofitats per a l'actual temple parroquial. Se suposa que fou consagrada vers l'any 1040. Procedent d'aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del s XII. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Serni del Bosc (Llanera de Solsonès, Solsonès) Veure> Sant Serni de Llanera. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sever (Barcelona, Barcelonès) Advocació de l'església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres. El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l'any 1698 i l'any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d'una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular. La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor. El retaule major i altres altars secundaris són del s XVIII. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Silvestre de la Valleta (Llançà, Alt Empordà) Veure> Valleta, la. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Simó (Mataró, Maresme) Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l'esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix). Construït el s. XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d'ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951. Al seu voltant s'estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent. Procedeix dels ex-vots d'aquest santuari la famosa Coca de Mataró. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sixt de Miralplà (Vic, Osona) Capella rural (o Sant Sist), situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga. Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà. Resta l'església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d'època romànica, al seu costat. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Telm (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Veure> Sant Elm. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Tirs, pla de (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Plana al·luvial, a l'esquerra del Segre, aigua avall d'Adrall, que centra el poble del Pla de Sant Tirs i és regada per la sèquia del Pla. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Tomàs (Bocairent, Vall d'Albaida) Ermita (918 m alt), a l'est de la vila, al sector més alt de la serra de Mariola. 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Tomàs (es Mercadal, Menorca) Lloc, a la costa de Migjorn, prop de la platja de Sant Tomàs (o platja d'Atalis), on ha estat bastida una urbanització d'alt nivell de qualitat. 29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Tomàs de Balaguer (Fontpedrosa, Conflent) Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer. El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d'Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant. Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l'Església, vora l'indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d'aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Tomàs de Canyà (Torroella de Fluvià, Alt Empordà) Veure> Sant Tomàs de Fluvià. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià, Alt Empordà) Poble, al sector occidental del terme. L'església de Sant Tomàs, romànica, parròquia des del 1789, havia estat la del monestir de Sant Tomàs de Fluvià. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Tomàs de Fluvià, monestir de (Torroella de Fluvià, Alt Empordà) Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià. El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià. En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor. El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes. Desaparegué dins aquest segle. En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble. El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes pintures romàniques del s XIII. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Tovà (Cardona, Bages) Antiga capella i actual masia, situada a l'extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald. Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473. Tingué culte fins avançat el s XIX; hi celebraren els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Valentí de les Cabanyes (les Cabanyes, Alt Penedès) Església parroquial i antigua comanda hospitalera (Sant Valentí del Penedès). 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Valentí del Penedès (les Cabanyes, Alt Penedès) Comanda de l'orde de l'Hospital (o de les Cabanyes). Fou una de les primeres cases de l'orde a Catalunya. L'hospital de Sant Valentí, del terme del castell d'Olèrdola, existia ja l'any 1135. Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798. Des d'ella s'administraven els quantiosos béns de l'orde al Penedès. La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca, i l'any 1306 es féu el trasllat definitiu de l'hospital i preceptoria. El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar. La casa de les Cabanyes romangué com una simple propietat, però els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes. 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Valerí (Bissaürri, Alta Ribagorça) Poble, a l'est del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l'Isàvena. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Vicenç (les Bordes, Vall d'Aran) Despoblat del terme d'Arró. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç, banys de (el Pont de Bar, Alt Urgell) Balneari i caseria (810 m alt), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d'Arsèguel. L'establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l'indret d'un antic hospital. Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Noble. Era fill de Guillem. Almenys des del 1251 era senyor del castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac, al Maresme. El 1262 el donà al seu fill Guillem. El mateix any, a Montpeller, fou membre d'un consell davant el qual Jaume I el Conqueridor procedí a una nova partició de l'heretatge reial entre els fills del monarca. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1314 assistí, a Lleida, al casament de Teresa d'Entença amb l'infant Alfons, i figurà entre els signants de l'acta d'adjudicació del comtat d'Urgell als contraents. El 1326 era ambaixador de Jaume II a Sicília i Nàpols per afavorir la pau entre els dos reialmes. El 1341, a Poblet, formava part de l'assemblea especial convocada per Pere III de cara a debatre la situació tibant que hi havia amb França. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Bernat de (Catalunya, s X – s XI) Noble. Destacà a la cort dels comtes Ramon Borrell i Berenguer Ramon I de Barcelona. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Almenys del 1193 al 1243 era senyor del castell de Sant Vicenç, posteriorment dit de Burriac. El 1229 participà a l'expedició de Jaume I a Mallorca. Hi anava amb les forces dels Montcada. Combaté a la davantera a la batalla de la serra de Portopí, el 12/set. Al final de la campanya li foren concedides 11 cavalleries. El 1238 prengué part al setge de València. Fou un dels qui juraren els pactes de capitulació d'aquesta ciutat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Guillem de (Catalunya, s XIII - 1290) Noble. Nét de Guillem. El 1262 rebé del seu pare Berenguer el castell de Sant Vicenç, dit després de Burriac. El 1274 participà a la revolta nobiliària d'aquest any. Arribà a deseixir-se de Jaume I. Fou un dels cent cavallers que havien d'assistir Pere II el Gran al frustrat desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou (1283). Col·laborà amb l'infant Alfons als preparatius per a aquell esdeveniment, abans del qual visità Bordeus com a missatger. Era procurador a Catalunya del comte Gastó VII de Biarn. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. El 1299 destacà entre els capitans de Jaume II a la batalla naval de Cap Orlando. El 1314, a Lleida, assistí al casament de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença. Signà com a testimoni a l'acta de concessió als contraents del comtat d'Urgell. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Vicenç, mas de (Perpinyà, Rosselló) Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S'hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos. Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Pere de (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. Participà a la campanya de croada contra Almeria, empresa el 1309 pel rei Jaume II el Just. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Ramon de (Catalunya, s XIV - Morea, Grècia, 1352) Marí. El 1351 partí cap a la Mediterrània oriental, a les ordres de Ponç de Santapau, per lluitar contra els genovesos. Pel feb/1352 participà a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant de Pera, molt costosa per als dos bàndols a causa de la tempesta que s'hi barrejà. Santapau morí a Constantinoble poc després, i Ramon salpà amb una galera per conduir a Catalunya les despulles del qui havia estat el seu superior. A la fase inicial de la travessia fou sorprés per 10 galeres enemigues i la nau es perdé. L'accident fou a Port de Jones (Navarino, a la Morea). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Roger de (Catalunya, s XIV) Noble. Anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que manava l'infant Alfons (1323). El 1331 cooperà al projecte de croada contra Granada que seria suspès per la sobtada aliança entre castellans i sarraïns. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Vicenç, Vicent (País Valencià, s XIV – s XV) Pintor. Vivia el 1416. 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Bajoles (Perpinyà, Rosselló) Veure> Bajoles. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Burriac, castell de (Cabrera de Mar, Maresme) Veure> Burriac, castell de. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Camós (Camós, Pla de l'Estany) Poble (226 m alt) i cap del municipi. Situat a l'interfluvi del Revardit i de la riera de Malamors, centrat per l'església parroquial de Sant Vicenç, amb un campanar romànic, que pertangué a l'ardiaconat de Girona. El lloc formava part a la fi del s. XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós. 59 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Vicenç de Campllong (Vernet, Conflent) Despoblat (o de Vernet), situat a l'est del poble, a la dreta del riu de Sant Vicenç, curs d'aigua que davalla de la pica del Canigó i drena la vall de Sant Vicenç, coberta de boscs; després de rebre, per la dreta, el riu de Bonaigua, el riu de Sant Vicenç davalla ràpidament (amb notables salts d'aigua). Aigua avall de l'esmentada església s'obre a la vall de Vernet, deixa aquest poble a ponent i, després de passar per Cornellà de Conflent, s'uneix al riu de Cadí per formar el riu Major, afluent, per la dreta, de la Tet. L'església, arruïnada, pertanyia al començament del s IX al comte Bel·ló de Carcassona; el 874 pertanyia al comte Miró. Prop seu hi havia el vilar de Campllong, esmentat el 863. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - MUNICIPI
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Cercedol (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Vicenç del Bosc. 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Cotlliure (Cotlliure, Rosselló) Santuari de la vila, construït en un petit illot, davant el port d'Amunt. Les notícies més velles són de l'any 1642. La devoció popular renovà i engrandí l'església al s XVIII i declarà el sant protector de la vila. Cada any el 16 d'agost s'hi celebra una tradicional processó per mar. Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari. 63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Forques (Forques, Rosselló) Església romànica, al sud-est del poble. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Gerri (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Veure> Gerri, monestir de. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell, Vallès Occidental) Antic municipi i parròquia (o Jonqueres), incorporat a mitjan s XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l'actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell. El terme és esmentat ja el s X, com a dependent de Terrassa; l'església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics; el 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona. El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de la Roqueta (Sant Julià de Ramis, Gironès) Veure> Roquetes, les. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Llavaneres (Maresme) Veure> Sant Vicenç de Montalt. 69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 ANDORRA - HISTÒRIA
71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Vicenç de Puigmal (Ripoll, Ripollès) Antiga parròquia rural de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional. Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al s XIV; després s'uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos. L'església actual és una petita construcció rectangular del s XVII. 72 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Vicenç de Rus (Castellar de N'Hug, Berguedà) Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l'indret on se li uneix la riera de Torles. L'església, romànica (s XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al s XVI; després s'uní com a sufragània a Castellar de N'Hug. Tenia prop seu l'antiga farga de Sant Vicenç. En iniciar-se unes obres de restauració de l'ermita, l'any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV. 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Vicenç de sa Cala (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Veure> Sant Vicent de sa Cala. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Sau (Santa Maria d'Olo, Bages) Veure> Sant Vicenç de Vilarassau. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Toló (Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà) Veure> Toló. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - HISTÒRIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Verders (Santa Maria de Corcó, Osona) Veure> Sant Vicenç Sarriera. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç de Viladassau (Santa Maria d'Oló, Bages) Poble (o de Sau, o de Vilarassau), prop l’antic mas de Viladassau, al sud-est del terme. La seva església des del s XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània. És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del s XI. Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia. Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç del Bosc (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Antiga església parroquial (o de Vallarec; ant: de Cercèdol), arruïnada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo. Al s XX exercia funcions parroquials, i al s XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc. 81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera, Ribagorça) Església i antiga quadra, fins al 1965 de l'antic mun. de Betesa, aturonada a 1.574 m alt, vora el límit amb el de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al s XIX. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - HISTÒRIA
84 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Vicenç d'Enclar (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Sant Vicenç de Montclar. 85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Vicenç d'Eus (Eus, Conflent) Església, situada al peu del turó on s'assenta el poble. És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213. Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus. Fou parroquial d'Eus fins que al s XVIII fou construïda la nova església al cim del poble. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç d'Isona (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Veure> Fontclara, monestir de. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç d'Oveix (Surp, Pallars Sobirà) Veure> Oveix. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Vicenç Sarriera (Santa Maria de Corcó, Osona) Apèndix, situat com una llenca a l'esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l'antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres. Al s XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou desmembrada vers el 1572 i l'església es convertí en masia. Una bona part del territori i l'església restaren inundades pel pantà de Sau. El 1973 fou desmuntada l'església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Déu de Sabadell, a càrrec d'una entitat bancària. 89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Vicent (Borriol, Plana Alta) Santuari, caseria i hostal, al nord-est de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat. S'hi conserva un mil·liari romà. Darrera l'església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció. 91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Vicent, necròpolis de la cala de (Pollença, Mallorca Septentrional) Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l'edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l'illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas. Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Penya), foren publicades detalladament per l'arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n'identificà 13, que no conserven gairebé cap material. Tenen un pati exterior a l'entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Vicent, torre de (Benicàssim, Plana Alta) Torre de defensa de la costa, al sud de la vila. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Vicent d'Agullent (Agullent, Vall d'Albaida) Santuari, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent. Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer (1455), arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles. Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis. El 4/set hi té lloc una processó amb fanals i torxes (dites fogueretes) en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila. Més avall hi ha una capella, de la segona meitat del s XVII, que commemora aquest miracle. El 1742 s’hi constituí una congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer d’Agullent. 95 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Vicent d'Alcaidús (Alaior / Maó, Menorca) Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre. Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d'un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d'aquesta cultura. El poblat continuà habitat durant l'època romana. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Vicent de la Roqueta (València, Horta) Església i antic monestir cistercenc, situat extramurs de l’antiga ciutat. L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei. La primitiva església s’erigí al s IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo (l’actual carrer de Sant Vicent). Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir. Fou reedificat i continuà com a església cristiana al s XII (al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa). El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i aquest la cedí el 1177 al monestir de Sant Joan de la Penya. El 1232 el rei Jaume I la cedí al monestir de Sant Victorià d’Assan i el facultà d’erigir-hi un monestir, però un cop conquerida València fou reedificada l’església i s’hi erigí un hospital. Jaume I la cedí temporalment a l’orde de la Mercè, però aquesta no arribà a ocupar-la per les protestes de Sant Victorià. Finalment el rei Alfons II la cedí el 1282 al monestir de Poblet, en canvi de la vila de Piera. Després d’un plet i conveni entre Sant Victorià i Poblet, restà lliure per a Poblet el 1289, que hi establí un priorat cistercenc que tenia 11 monjos el 1448. Els cistercencs continuaren mantenint-hi l’hospital, regit per personal sotmès als cistercencs i sota la vigilància del monjo sagristà. L’hospital fou agregat el 1512 a l’Hospital General de València. El priorat subsistí fins a l’exclaustració del 1835. Després d’uns quants anys d’abandonament, fou adquirit vers el 1874 per les agustines ermitanes de Sant Josep i Santa Tecla, que el vengueren a una immobiliària. L’edifici ha estat molt malmès per les successives reformes, però conserva un mur del s XIII i un portal romànic, als capitells del qual figuren els atributs del màrtir Vicent. La campanya portada a terme darrerament per a salvar l’antic edifici ha paralitzat l’intent d’aterrar-lo, mentre hom tramita de convertir-lo en edifici de patrimoni públic. L’església fou transformada al s XIX en parròquia de la ciutat. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Vicent de sa Cala (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Parròquia (73 m alt) (o Sant Vicent Ferrer o sa Cala), al nord-est de l'illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s'obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians. Entre aquesta cala i la punta Grossa, que l'abriga pel nord, hi ha un nucli turístic. La vénda de sa Cala és esmentada ja l'any 1775 dins el quartó de Santa Eulària. L'església parroquial (Sant Vicent), edificada al començament del s XIX, centra un reduït nombre de cases. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Vicent del Pla (el Torrent de l'Horta, Horta) Parròquia del poble del Mas del Jutge, a l'oest de la vila, al pla de Quart. 100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Vicent Ferrer (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Veure> Sant Vicent de sa Cala. 102 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
103 CATALUNYA - CULTURA Sant Vicent Ferrer, Col·legi de (Barcelona) Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d'Aragó. Fundat el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles. S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort. El 1758 fou traslladat a l'antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835. S'hi ensenyava filosofia i teologia i s'hi donaven set cursos. La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l'altra meitat de la resta de convents de la província d'Aragó; cada convent tenia un nombre fixat d'estudiants. El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres. 104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Vicent i Giner, baronia de (País Valencià) Títol concedit el 1804 al noble Manuel Giner i Giner. 105 CATALUNYA - CULTURA Sant Victorià, Col·legi de (Barcelona, 1815 - ) Institució dedicada a l'ensenyament de la ciència farmacèutica, creada amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial, concedit per Ferran VII. El col·legi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona havia sol·licitat repetidament des del 1763. Els primers catedràtics del col·legi foren Josep Antoni Balcells i Camps (física i química), Josep Antoni Savall (matèria farmacèutica), Agustí Yáñez (història natural) i Raimon Fors (farmàcia experimental). El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823. Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva facultat de ciències.
Anar a: [ Sant Se ] [ Sant Si ] [ Sant V ] [ Sant Vicenç d ] [ Sant Vicenç de T ] [ Sant Vicent ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Segimon del Montseny
Sant Tomàs de Riudeperes (
Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Torelló
Sant Vicent del Raspeig