|
|
|
Anar a: [ Santa A ] [ Santa Anna d ] [ Santa Barbara, ] [ Santa Ce ] [ Santa Coloma, m ] [ Santa Cr ] El primer sospir d'amor és el darrer del seny. (Antoine Bret) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Afra (Sant Gregori, Gironès) Santuari, dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori. L'actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l'església hi ha una albergueria. 108 CATALUNYA - ART Santa Àgata (Barcelona, Barcelonès) Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327). Els fonaments d'aquesta església d'una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l'embigat del sostre; l'absis té volta d'ogives i el seu campanar és de planta octagonal. En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d'altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d'Olivera. Les capelles 2 PAÍS VALENCIÀ - ART Santa Àgata, capella de (València, Horta) Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies, construïda el s. XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies. 3 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Àgata del Coll (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Antic poble (o Santa Àgata de Montnegre), al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès). 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Agnès de Corona (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Parròquia, al nord del terme, al centre del pla de Corona. L'església parroquial (Santa Agnès), creada per la divisió parroquial del 1785, i les quatre cases al seu entorn són situades a la vénda des Pla de Corona. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Agnès de Malanyanes (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Poble, situat al nord-est del terme, a l'esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers. L'església parroquial és d'origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al s XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja. El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes. És centre de segona residència i estiueig. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA
7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Àgueda (Benicàssim, Plana Alta) Ermita del desert de les Palmes, al nord de la vila. A ponent s'alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda (537 m alt), termenal amb el límit de Cabanes de l'Arc. 8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Anastàsia (Montseny, Vallès Oriental) Antiga església del veïnat de Vila-seca. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Anna (Prullans, Baixa Cerdanya) Antiga església destruïda, al nord-oest del poble, al coll de Santa Anna (1.722 m alt), a la serra de Santa Anna, que separa la vall de la Llosa de la de Prullans. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna (Montblanc, Conca de Barberà) Ermita i antic monestir augustinia, a l'est del terme, vora Prenafeta. La construcció de l'església fou iniciada el 1373 (el rei Pere III i l'arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra); fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada. Es trobava dins l'antic terme del castell de Montornés, de la jurisdicció de Poblet. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Santa Anna (Castellonroi, Llitera) Església de l'antic lloc de Pinyana, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l'actual resclosa del pantà de Santa Anna. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna (Elx, Baix Vinalopó) Rodal i partida, a la zona muntanyosa del nord del terme, vora el límit amb Alacant. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna (Mediona, Alt Penedès) Masia, capella i caseria, situada a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall del castell de Mediona. La capella és del s. XIII. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna, pantà de (Noguera) Embassament de la Noguera Ribagorçana, situat al límit amb la Llitera, aigües avall del pantà de Canelles, amb el qual enllaça. Fou acabat el 1961 i té una capacitat per a 237 hm3. Es destina a la producció d'energia elèctrica, i compta amb una potència instal·lada de 30.400 kW i una producció mitjana anual de 65 milions de kWh. El nom de Santa Anna és degut a l'església dedicada a aquesta santa, que hi ha ben a prop, dins el terme municipal de Castellonroi. 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Anna d'Albaida (Albaida, Vall d'Albaida) Antic monestir de dominicans, al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta. Fou fundat el 1538 pel segon comte d'Albaida Cristòfor Milà d'Aragó i perdurà fins a l'exclaustració del 1835. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna d'Albal (Albal, Horta) Santuari, al cim d'un tossal, a l'oest del terme, a l'indret on passa la sèquia reial del Xúquer. Conservava un gran retaule gòtic del s XV. 19 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Anna d'Alcúdia (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antiga església (o Santa Aina), construïda el s. XIII a l'indret de les ruïnes de l'antiga Pollentia. Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Claret (Santpedor, Bages) Ermita, a tocar del terme de Sant Fruitós de Bages. La capella de Santa Anna primitiva (1507) es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós. El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret. El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l'un al costat de l'altra. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna de Gandia (Gandia, Safor) Barri, aturonat al nord de la ciutat, on hi ha el santuari de Santa Anna. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna de Mont-ral (Gurb, Osona) Capella, unida al mas de Santa Anna, prop de l'antic casal fortificat de Mont-ral, prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. L'edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l'advocació de santa Maria. En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca. Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l'Esperit Sant. Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament. Conserva la primera edificació romànica. 24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Anna dels Quatre Termes (Glorianes, Conflent) Santuari, al límit amb els de Bula d'Amunt i de la Bastida (Rosselló) i prop del de Vallestàvia (Conflent), al cim del puig de Santa Anna (1.347 m alt), damunt el coll de Montportell. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Anna d'Oliva (Oliva, Safor) Caseria, vora el santuari de Santa Anna, al nord-oest de la ciutat. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Anna i Tió (Premià de Dalt, Maresme) Barri del municipi, al sud del terme. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d'Alzira. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del Vinalopó. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Ulldemolins, Priorat) Ermita, al Montsant, a prop de l'antic camí d'Albarca a Margalef. Fou el lloc on Jeroni de l'Albi (segle XVI) féu l'ermitatge. Tenia jurisdicció sobre la capella de Sant Antoni. El 1558 30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l'església de Santa Bàrbara. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Anglès, Selva) Santuari (854 m alt), al cim de la muntanya de Santa Bàrbara, al límit amb els termes de Brunyola i d'Osor. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (l'Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Bàrbara (Montcada de l'Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d'un d'anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca. 35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Bàrbara, Companyia de (Girona, jun/1809 – s XIX) Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic. El cos reuní cent vint dones, dividies en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy. Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Bàrbara, farga de (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Nom amb què és coneguda erròniament la farga de Sant Sebastià. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut i Oix, Garrotxa) Poble de l'antic mun. d'Oix, centrat per l'antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara (719 m alt), que domina per la dreta les rieres de Llierca i d'Oix, al sector de llur confluència. L'església havia estat una cel·la o priorat dependent de Santa Maria de Panissars. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Bàrbara d'Oix (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Santa Bàrbara de Prunera. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Basilissa, mestre de (Catalunya, s XV) Pintor gòtic anònim. Autor dels retaules de Santa Bàrbara i de Sant Julià i Santa Basilissa, que es conserva al Museu d'Art de Catalunya. Es caracteritza per un efectiu modelat i una certa tendència a l'expressionisme. Se'l relaciona amb l'escola gironina quatrecentista de pintura gòtica. 41 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Santa Beatriz, comtat de (Castella) Títol concedit el 1839, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, a Alexandre Palavicino i Espinosa, únic titular. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Brígida (Amer, Selva) Veure> Costa de Santa Brígida, la. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Santa Càndia (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Probable cel·la monàstica d'origen visigòtic. Existia el 913 i el comte Miró li féu donacions els anys 915 i 917. Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida. El 973 fou incorporada al monestir d'Alaó, del qual fou en endavant una dependència. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Catalina (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, situat vora la mar a ponent de l'antiga zona murada. Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners. L'antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l'església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l'actual parròquia de la Immaculada; i l'hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics. Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l'aprovació del primer pla d'urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s'afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d'una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat. La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial. 46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Catalina des Port (Sóller, Mallorca Occidental) Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del s XVI. El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Caterina (València, Horta) Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic. Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l'art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó. 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Caterina (Baixàs, Rosselló) Santuari, al nord del poble. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Caterina (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Santuari, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat. Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Caterina, puig de (Manresa, Bages) Turó (265 m alt) d'origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d'un monestir de monges, documentat des del s XIII. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Caterina de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Convent de frares dominicans. Establert l'orde en aquesta ciutat el 1219, al final del s. XIII ja tenia construïda l'església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l'antic raval de Sant Pere. Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d'aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l'arquitectura gòtica 52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Santa Caterina de Biarra (Portvendres, Rosselló) Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília de Ragort (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Església i petit veïnat, situada en un fondal a l'oest de la vila, prop del mas Ragort. És romànica (s. XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília de Riutort (la Pobla de Lillet, Berguedà) Llogaret, centrat en l'antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt, a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu 56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília d'Elins (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Elins, monestir d'. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cecília Sacàrcera (Sant Martí de Llémena, Gironès) Veure> Serres, les. 59 EUROPA - HISTÒRIA Santa Clara, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane. Es troba vacant. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Coloma (Faura, Camp de Morvedre) Antic lloc de moriscs (o Santa Coloma de Quart), tenia 31 focs el 1609. Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s'hi annexà fins el 1848, després d'haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d'Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte. Pel mai/1409 anà a Sardenya amb l'expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri. Pel des/1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l'Humà de la situació sarda. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma, comtat de (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Títol senyorial concedit el 1599 a Pere de Queralt i d'Icard, quan n'era senyor de la vila. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1647 al seu nèt -fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina- i tercer comte, Dalmau de Queralt i d'Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt. La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós. Continua en la mateixa família. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, comte de Veure> Queralt i de Codina, Dalmau de (virrei de Catalunya). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Filomena de Veure> Filomena de Santa Coloma. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, Jofre de (Catalunya, s XII) Cavaller. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l'orde del Temple, autoritzat aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebé la dotació inicial fins al 1143. El 1157 tingué entrada ocasional al consell del comte Ramon Berenguer IV. 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Coloma, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1683 a Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d'Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar. Passà als Oriol. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Coloma, mestre de (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d'Andorra. El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d'Urgell. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma, riera de (Selva) Curs d'aigua que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet. Canvia aleshores la direcció oest-est per la nord-sud, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera. 73 ANDORRA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Bellera (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Veure> Santa Coloma d'Erdo. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Can Cabra (Castellar del Riu, Berguedà) Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l'Aiguadora. 76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma de Farners, incidents de (Santa Coloma de Farners, Selva, abr/1640) Revolta popular durant la Guerra dels Segadors. L'algutzir reial Monredon havia ordenat que s'hi allotgés el terç de Lleonard Moles, la qual cosa provocà aldarulls per part de la població. Monredon ordenà incendiar les cases dels qui es 79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Coloma de la Comanda (Rosselló) Veure> Santa Coloma de Tuïr. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Coloma de les Illes (Queixàs, Rosselló) Llogaret, als Aspres, a la vall de la riera de les Illes. L'antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs. Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d'Amunt, i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Matella (Serra de Daró, Baix Empordà) Veure> Matella. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma de Montpedrós (Baix Llobregat) Veure> Santa Coloma de Cervelló. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Coloma de Salses (Salses, Rosselló) Llogaret, a poca distància al sud del nucli urbà de la vila. 86 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
87 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Coloma de Vinyoles (Centelles, Osona) Antic nom de Centelles, Santa Coloma de, fins al s XVI, per tal com es trobava dins la demarcaió de la vil·la rural i casa forta de Vinyoles. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Coloma d'Erdo (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Despoblat (1.423 m alt) (ant: Santa Coloma de Bellera), situat al nord del municipi, damunt el llogaret d'Erdo. L'església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera. Al s XIII pertanyia a la baronia de Bellera. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Creu, Ciril de (Catalunya, 1577 - Mataró, Maresme, 1630) Religiós caputxí. Abans de professar fou, durant catorze anys, catedràtic d'eloqüència a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l'orde el 1616. A part d'alguns escrits de la seva època universitària, publicà el 1619 unes Cartes familiars i un Compendio del arte de retórica. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Calafell (Baix Penedès) Veure> Calafell. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Castellbó (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.293 m alt), fins el 1970 del municipi de Castellbó, al nord-oest de la vila. De la seva església parroquial depenia la d'Albet. Formà part de l'antic terme de la Vall de Castellbó. 93 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Creu de Creixà (Piera, Anoia) Antiga església i antic terme, al sector oriental del terme, vers Masquefa. L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Desoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau, i en algunes ocasions Santa Maria (o Santa Creu i Santa Maria) de Palau. El nom de Creixà és esmentat ja al s XII. Fou primitivament sufragània de Piera (1184). Fou ampliada i renovada als 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Joglars (Olost, Osona) Poble (o de Jutglar), al nord-oest del terme, format per dos nuclis dispersos. Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars; la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall. Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès. El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris. Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de la Selva (Port de la Selva, Alt Empordà) Veure> Vall de la Santa Creu, la. 96 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Creu de Lloriac (es Mercadal, Menorca) Antiga parròquia, al nord de la vila, a l'indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou). El seu terme, esmentat el s XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del s XV. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Montclar (Montclar de Berguedà, Berguedà) Església romànica. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu de Palou (Mura, Bages) Església (o de Farell), sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d'un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l'esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort. El temple, romànic (s XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Creu de Roteros (València, Horta) Veure> Roteros. 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Creu del Bosc (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Antiga ermita, esmentada el s. XIV. 102 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Creu d'en Nét (Porreres, Mallorca Oriental) Santuari, proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del s XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del s XVII. La capella i l'hospici de pelegrins foren construïts a mitjan s XVIII. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Creu d'Enviny (Sort, Pallars Sobirà) Antiga església de l'antic mun. d'Enviny, que s'alçava a l'indret de l'actual mas (o borda) de Santa Creu. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Creu d'Ollers (Guixers, Solsonès) Església, que depèn de l'església parroquial de Sant Llorenç de Morunys. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anar a: [ Santa A ] [ Santa Anna d ] [ Santa Barbara, ] [ Santa Ce ] [ Santa Coloma, m ] [ Santa Cr ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Santa Àgueda, castell de
Santa Bàrbara
Santa Bàrbara, castell de
Santa Cecília de Montserrat
Santa Cecília de Voltregà
Santa Clara de Barcelona
Santa Clara de Mallorca
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
Santa Coloma de Tuïr
Santa Creu d'Olorda