|
|
|
Anar a: [ Santa Cri ] [ Santa Eug ] [ Santa Eul ] [ Santa Eulària ] [ Santa Fe de S ] [ Santa Ll ] Demana als llibres la ciència i a la vida l'experiència. (Ramon Miquel i Planas) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cristina (Corçà, Baix Empordà) Església, situada a l'esquerra del Rissec. És un notable exemplar romànic que fins al principi del s XX conservava un retaule anònim del s XV amb escenes de la vida de la santa; actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cristina (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès) Santuari (375 m alt), emplaçat en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l'Alt Camp i el Baix Penedès. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Cristina (Lloret de Mar, Selva) Santuari, enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel sud les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic. El santuari existia com a ermita ja l'any 1376; l'edifici actual fou iniciat el 1764; té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Cristina d'Artana (Artana, Plana Baixa) Santuari, a l'esquerra de la rambla d'Artana, aigua amunt de la vila. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santa Cruz Pacheco, Francisco (Oriola, Baix Segura, v 1802- Madrid, 1883) Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d'Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí. Es mostrà partidari d'O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d'Amadeu de Savoia. Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Digna (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antiga església, al sud-est del nucli urbà. El terme de Santa Digna és esmentat el 1108. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Digna (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Masia i capella, de la parròquia de Llerona, situades al peu de l'antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà. Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466. La capella consta des del 1372. El mas i la capella es construïren sobre el solar d'una antiga vil·la romana, de la qual han aparegut murs i paviments. L'actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Engràcia (Tremp, Pallars Jussà) Poble (1.036 m alt), dins l'antic terme de Gurp de la Conca. De la seva església parroquial (Santa Engràcia) depenia la de Gurp. Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa. El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI. 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Engràcia (Banys d'Arles, Vallespir) Capella de l'antic mun. de Montalbà de l'Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l'esquerra de les gorges de Montdony. Es troba sota un turó (887 m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d'Arles i Montalbà. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Escolàstica (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà) Ermita i antic mas, al sector interior muntanyós del terme. Havia depès del monestir de Sant Feliu de Guíxols. 13 CATALUNYA - LITERATURA
14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Eugènia (el Soler, Rosselló) Església i castell, a l'esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Santa Eugènia (Enveig, Alta Cerdanya) Veure> Vinyola, la. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eugènia (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà) Veïnat i santuari, a la dreta del riu Manol, prop del camí de Figueres a Olot. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Eugènia, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. A vegades resulta difícil de destriar del seu contemporani Bernat. Participà a la conquesta de Mallorca el 1229. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Eugènia, Bernat de Veure> Santaeugènia, Bernat de. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Eugènia, Marc de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1283 era un dels qui havien de fer costat a Pere III el Gran al desafiament del monarca a Bordeus amb Carles d'Anjou. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Eugènia, Sança de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla de Bernat de Santaeugènia. Per haver mort el seu germà Ponç Guillem de Torroella, rebé del seu pare, probablement encara en vida d'aquest, la senyoria de Torroella de Montgrí. Casada amb el vescomte Guerau VI de Cabrera, permutà al costat d'aquest la senyoria de Torroella per la de Vilademuls, que era dels Rocabertí. Filla seva fou Marquesa de Cabrera, que es casà amb el comte Ponç Hug IV d'Empúries. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Eugènia, Tomàs de (Catalunya, 1681 – Guaiana, 1784) Religiós caputxí. Entrà a l'orde el 1699. Fou ordenat el 1723. Anà a les missions dels caputxins catalans de la Guaiana. El 1733 organitzà i dirigí una expedició per l'Orinoco. Hi fundà diversos poblats. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 ILLES BALEARS - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eugènia de Nerellà (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble, a l'extrem occidental del terme. La seva església, romànica, conserva un interessant campanar. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eugènia de Relat (Avinyó, Bages) Poble i terme, al nord del cap municipal. La demarcació de l'església parroquial de Santa Eugènia i la seva sufragània de Sant Marçal de Relat formen l'extrem septentrional del terme d'Avinyó, a la vall de la riera de Relat. Inicialment (951) pertanyia al terme feudal d'Oristà i als senyors del castell de Lluçà, que el cediren a Ripoll. El 982 la parròquia de Santa Eugènia ja depenia del monestir de Ripoll. L'església té el campanar romànic (s XII), però fou modificada i en part renovada els anys 1680 i 1895. El municipi fou unit el 1840 al d'Avinyó. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Santa Eugènia de Tresmals (Elna, Rosselló) Antic lloc. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós, Baix Empordà) Nom antic de Sant Joan de Palamós. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l'església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix s XIX i renovada modernament). L'abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l'església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi. 31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Santa Eulàlia (Areny de Noguera, Ribagorça) Llogaret (1.300 m alt), fins al 1965 del terme de Betesa, situat en un coster, al vessant meridional de la serra del Cis. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia (Begues, Baix Llobregat) Raval (o Santa Eulària), al nord del poble, al peu del turó que corona la capella de Santa Eulàlia. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Santa Eulàlia, mestre de (Illes Balears, s XV) Pintor gòtic. És el representant més notable de l'estil internacional a Mallorca. Realitzà el retaule de la Dormició de la Verge de l'església de Santa Eulàlia de Palma, el de Sant Pere i Sant Pau de Castellitx, el de Sant Bernat de la Llotja, i col·laborà en el de Sant Nicolau, Sant Antoni Abat i Santa Clara de la Societat Arqueològica Lul·liana. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia, raval de (Santa Maria d'Oló, Bages) Barri, al nord del poble. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Eulàlia, veïnat de (Fullà, Conflent) Veïnat (o de Baix), al nord del cap del municipi, al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Eulàlia de Costa (Girona, Gironès) Veure> Santa Eulàlia Sacosta. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia de Palau (el Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà) Poble i cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia de Pardines (Prats de Lluçanès, Osona) Parròquia rural, al sud-est del terme. Existia el 944 dins l'antic terme del castell d'Oristà. El 1074 es féu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l'actual. Des del s XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Vuit masos de la seva feligresia són del terme d'Oristà. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà, Osona) Poble i cap del municipi. El 905 ja existia l'església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà. La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l'àmbit de l'actual cementiri, on resta part de la vella edificació. El 1855 s'independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població. El poble es formà a partir del s XVIII. Després d'un període d'estancament s'ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l'enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits. 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Eulàlia de Sarrià (Barcelona, Barcelonès) Antiga capella, erigida vers el 1463 a Sarrià. Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona. Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat. El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya. Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi. Era molt popular la font de Santa Eulàlia, descoberta el 1637. Al llarg del temps s’amplià amb nous altars (1784), un campanar i cor, i el seu voltant, ple de boscs, s’omplí de capelles i donà origen al desert de Sarrià, visitat per reis i personatges importants. El convent de Santa Eulàlia de Sarrià fou destruït el 1835. El 1887 fou restablerta a la vora la vida conventual, sota l’advocació de santa Anna. A l’indret del vell convent s’instal·là un estatge de beneficència, l’Institut del Desert de Sarrià per a Obrers Invàlids. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona, Barcelonès) Antic poble rural del terme de Sant Andreu de Palomar (agregat a Barcelona el 1897), situat al peu del turó de la Peira, al límit amb el d’Horta. El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels s X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega. La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia; centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del s XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector. El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó. L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945; les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per edificis de pisos i sorgiren els nuclis de la Torre Llobeta (1944), del turó de la Peira i de Can Porta. Es conserven algunes antigues masies, com ca n'Artés, can Ballester, can Nadal o can Sitjar (que fou convertida al s XVIII en residència senyorial d’estiueig). Després del 1939 s’edificà una nova església parroquial al passeig de Fabra i Puig. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia del Camp (Barcelona, Barcelonès) Convent de canonges augustinians, fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat. El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles. El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna. Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de religioses dominicanes procedent del monestir de Prulla (Llenguadoc), que des del 1351 era prop del portal de Jonqueres, prop de la muralla de la ciutat. En passar a Santa Eulàlia prengueren el nom de convent de Montsió. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Eulàlia Sacosta (Girona, Gironès) Antiga parròquia de la ciutat (o Santa Eulàlia de Costa), que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants. A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada. N'era sufragània l'església de Campdorà. Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Eulària, illa de (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Illa, de 400 m de longitud, situada enfront de punta Arabí. Té 35 m alt. 49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Eulària, quartó de (Eivissa) Un dels quartons en què era dividida l'illa (s XIII – s XIX). En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut). Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l'Eivissa àrab. N'era el centre Santa Eulària del Riu. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Eulària, riu de (Eivissa) Curs d’aigua, l'únic permanent de les Balears, que neix al nord de l'illa, entre Sant Miquel de Balanzat i Santa Gertrudis de Fruitera, i desemboca a la costa oriental, dins el terme de Santa Eulària del Riu, sota el puig de Missa. 51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - MUNICIPI
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Fe, Galceran de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1274, pels pactes d'Àger, s'adherí a la gran coalició nobiliària formada enfront de l'autoritat de Jaume I. Sembla que ell fou dels qui prolongaren menys aquesta actitud d'insubmissió. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Fe, Ponç de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formà al bàndol del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Destacà a les temptatives d'avinença de 1226, que no foren resoltes del tot fins a la pau d'Alcalà signada l'any següent. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe de la Serra (Sant Julià de Ramis, Gironès) Veïnat (ant: Santa Fe de Medinyà), al nord-est de l'antic terme de Medinyà. Hi ha una església dedicada a santa Fe. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Fe de Medinyà (Sant Julià de Ramis, Gironès) Antic nom de Santa Fe de la Serra. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe de Montseny (Fogars de Montclús, Vallès Oriental) Santuari i veïnat (1.200 m), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou. La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal de Montseny. Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat. La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien orde d’ermitans de Santa Fe. Del s XIV en endavant estigué a cura d’un ermità, dependent del rector de Fogars. La capella d’origen fou engrandida el 1577 i renovada al s XVIII. Es troba adossada al modern hotel de Santa Fe. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe de Quer (Bagà, Berguedà) Església, situada en un lloc enlairat, a la dreta del Bastareny, al vessant oriental del coll de Turbians. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe de Segarra (les Oluges, Segarra) Poble (599 m alt), aturonat a la dreta del Sió, a l'est del cap del municipi, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Pere (de la qual depenia la d'Alta-riba) i de l'antic castell de Santa Fe. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA
63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe dels Solers (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Caseria i antiga església, actualment enrunada, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la riera d'Anyet, prop del mas dels Solers. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Fe d'Organyà (Organyà, Alt Urgell) Santuari (1.207 m alt), aturonat al cim de la serra de Santa Fe, extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d'Organyà i de Cabó. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Florentina, castell de (Canet de Mar, Maresme) Nom donat a l'antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement. Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900. El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S'hi conserva una notable col·lecció d'art antic. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Gemma (Viella, Vall d'Aran) Despoblat, a l'antic municipi de Vilac. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Grata (Senterada, Pallars Jussà) Nom primitiu del monestir de Senterada. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Helena (Fogars de Montclús, Vallès Oriental) Ermita, al vessant sud-est del turó de l'Home. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Helena (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Església i caseria, a l'oest de la vila. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Helena (el Port de la Selva, Alt Empordà) Santuari, situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes. Era una petita dependència del monestir, on residien un grup de comunitaris. L'edifici és d'origen romànic. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Isabel, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril, tresorer general de la reina i intendent de la reial casa i patrimoni, cunyat del primer marquès de Casa Riera. Passà als Ricart. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Justa (Lliçà d'Amunt, Vallès Oriental) Veïnat i antiga parròquia (o Santa Justa i Santa Rufina). Esmentada ja el 1101, l'any 1321 era encara independent. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA
76 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Llúcia (Dénia, Marina Alta) Caseria, a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l'ermita de Santa Llúcia. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia (la Jonquera, Alt Empordà) Veure> Sant Miquel de Solans. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Llúcia, castell de (Cànoes, Rosselló) Antic castell, al voltant del qual es bastí el poble. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Galobardes (Prats de Lluçanès, Osona) Veure> Santa Llúcia de Quer. 84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Santa Llúcia de Manacor (Manacor, Mallorca Oriental) Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d'antic. El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s'hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d'ermita de la Concepció). 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Mancor (Mancor, Mallorca Septentrional) Santuari, al nord de la vila, dominant la vall. L'església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l'illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva; durant alguns any hi hagué ermitans. Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d'una promesa feta pels jurats. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Paüls (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Església romànica, a la vall Fosca, dins l'antic terme de Paüls de Flamicell, entre aquest poble i el Flamicell. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina. Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Quer (Prats de Lluçanès, Osona) Església de l'antic castell de Quer (o de Galobardes). 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Rajadell (Rajadell, Bages) Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan s XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell. La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del s XV ja no tenia comunitat. L'església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del s XIV. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Tragó (Peramola, Alt Urgell) Veure> Tragó de Segre. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia de Trenteres (Santa Pau, Garrotxa) Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot. El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s'hi celebra un aplec anual. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Llúcia Sacosta (Girona, Gironès) Altre nom de la parròquia de Santa Eulàlia de Costa. 82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Santa Lucia, marquesat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1700, pel darrer dels Àustria hispànics al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.
Anar a: [ Santa Cri ] [ Santa Eug ] [ Santa Eul ] [ Santa Eulària ] [ Santa Fe de S ] [ Santa Ll ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Santa Eulària del Riu
Santa Fe del Penedès
Santa Llocaia
Santa Llogaia d'Àlguema