|
|
|
Anar a: [ Sei ] [ Sellu ] [ Selv ] [ Sem ] [ Sen ] [ Senest ] Cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres. (Abel Cutillas) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Seïllà (Finestret, Conflent) Masia i antic poble (700 m alt), al sud del terme. Esmentat el s XIV. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seix (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (1.260 m alt) de l'antic municipi d'Aravell, a l'antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet. La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó. 4 CATALUNYA - EMPPRESA
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seix de Gurp, bordes del (Tremp, Pallars Jussà) Grup de bordes, dins l'antic terme de Gurp de la Conca, al sud del poble. 5 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Seixà (Sornià, Fenolleda) Antic castell, a l'extrem de l'Adasig, dominant el camí de Sornià a Illa. És esmentat ja el 989. L'església de Santa Felicitat de Seixà pertanyia a Cuixà el 1011. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seixac, Constança de Veure> Fenollet i d'Urtx, Blanca de. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seixac, Hug de Veure> Fenollet, Hug (I) de. 8 CATALUNYA - EMPPRESA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sella, riu de (Marina Baixa) Curs d'aigua de la comarca. Neix als vessants de la serra d'Aitana i corre en direcció perpendicular a la costa. El seu principal afluent (per la dreta) és el riu de Relleu, aigües avall de la confluència del qual hi ha l'embassament de Sella d'Amadòrio. Passa per Sella, Orxeta i la Vila Joiosa, vora la qual desemboca. També és anomenat riu de la Vila i d'Amadòrio. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sellecs, turó de (Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral (o de Céllecs), el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis. És coronat per les restes d'un poblat ibèric. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sellent, Agustí (Barcelona, s XVIII - s XIX) Gravador. Nom que apareix al peu de nombrosos gravats fets a Barcelona entre els anys 1776 i 1821. Les diferències estilístiques que s'hi observen han fet pensar en l'existència de dos gravadors d'igual nom. Entre les obres cal remarcar una estampa de la Mare de Déu de la Mercè (1787) i els retrats dels membres de la família reial. També és autor de la medalla commemorativa de la visita de Carles IV a Barcelona (1802). 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sellent de Xàtiva (Ribera Alta) Veure> Sallent de Xàtiva. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sellerès, el (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Caseria o raval, vora el poble, a l'esquerra de la riera de Guardiola. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sellés (Llanera de Solsonès, Solsonès) Veure> Cellers. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sellés i Codina, Joaquim (Barcelona, 1906 – 1995) Arquitecte. Fill de l'arquitecte Salvador Sellés i Baró. Estudià a l'Escola de Barcelona (1923-30). Arquitecte municipal des del 1931 fins al 1976. Cap del Servei de Sanitat i Beneficència (1950-56), del d'Edificis Administratius (1956-67) i del d'Abastaments i Patrimoni Municipal (1967-76). És autor de l'edifici dels jutjats -amb Porqueras-, Clínica Puigvert, Policlínica Corachán, 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selles i Figueres, Jaume (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1975) Sindicalista i polític. Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires. Fou diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya. Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d'agricultura i de contractactes de conreu. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sellés i Gonzàlez, Salvador (Alacant, 1848 – 1938) Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S'inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s'observa una influència de les doctrines espiritistes. Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935). 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Selleta, la (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén) Caseria, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de Benafigos. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sellui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d'Ancs, al nord del terme. La seva església parroquial (que tenia annexa l'església de Balestui) depèn de la d'Ancs. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sellumbres, rambla de (Ports) Curs d'aigua de l'extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d'aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola). Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Selma (Aiguamúrcia, Alt Camp) Antic poble (743 m alt), al sector oriental del terme. Sota el puig de Selma (801 m alt) presidit per les mines del castell de Selma. Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l'església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc. El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Extingit l'orde templer (1312), passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del segle XVIII. Des del segle XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d'ells establerts al Pla de Manlleu. Modernament ha estat abandonat. En resta l'església gòtica de Sant Cristòfol. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Selma, Ferran (València, v 1752 – Madrid, 1810) Gravador. Deixeble d'Ignasi i de Josep Vergara. L'any 1783 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid. Il·lustrà l'Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d'una Vista d'Aranjuez. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Selma, Francesc (Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777) Erudit i sacerdot. És autor d'una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l'Avellà, d'uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d'una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d'un Devocionario eucarístico (1766) i d'altres escrits relacionats amb Catí, inèdits. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selma i Salavert, Onofre (Catalunya, s XVI) Escriptor. Visqué a Castella durant 36 anys. En tornar-ne escriví La verdad defendida, conjunt de comentaris de caràcter moralitzant que resulten d'un cert interès per a la coneixença dels costums de l'època. L'obra és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Selmella (el Pont d'Armentera, Alt Camp) Despoblat (828 m alt), aturonat al voltant de l'antic castell de Salmella, que des d'Ansulf II (mort vers el 990) fou dels Cervelló, del qual hi ha importants restes. El 1182 fou cedit per Guillem Pontils al monestir de Santes Creus. La seva antiga església parroquial (Sant Llorenç) depenia de la de Querol. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó (la Seu d'Urgell ?, Alt Urgell, s XIII – s XIV) Autor jueu, de cognom desconegut i d'època incerta que escriví un comentari filosòfic a Averrois. Algun manuscrit de la seva obra el fa resident a la Seu d'Urgell. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó Astruc (Barcelona, s XIV) Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l'any 1391. És autor d'un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d'Isaies, al salm 139 i al Llibre d'Ester. A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó ben Ishaq Gerundi (Girona, s XIII) Poeta religiós jueu. Pertanyent, segons sembla, al cercle de cabalistes i deixeble de Mosé ben Nahman. Se'n conserven cinc composicions. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó ben Mesullam de Piera (Cervera, Segarra, v 1345 - Saragossa, Aragó, v 1420) Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps. Durant els avalots de l'any 1391 perdé béns i família. Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s'establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l'aljama. El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu. Bescanvià poemes i cartes rimades amb tots els poetes de l'època. Es conserva d'ell una part d'un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó ben Reuben Bonafed (Barcelona, v 1360 - Santa Coloma de Queralt ?, Conca de Barberà, v 1430) Poeta jueu (o Astruc Bonafeu) El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391; ell s'establí a Santa Coloma de Queralt. Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l'aljama de Saragossa. Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressó de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó Bonisaq (Barcelona, s XIV ?) Autor jueu. Conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Bahran (Llibre de les Crisis) de Galè de l'àrab a l'hebreu. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selomó Bonjuda (Barcelona, s XIV – València, s XIV) Mercader i poeta jueu de circumstàncies, de qui es conserva una poesia de felicitació a Mosé Natan de Tàrrega. Es convertí el 1391 i rebé el nom de Pere de Montcada. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selta Runega Pseudònim de l'escriptor Francesc Altés i Casals. 39 CATALUNYA - COMARCA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Selva, la (Morellàs i les Illes, Vallespir) Llogaret (612 m alt), al nord del poble, al vessant oriental del coll de les Cireres. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Selva, Pròsper de (Perpinyà, 1811 - Pau, Bearn, 1883) Marí. Fill d'Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana. Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia. 43 ILLES BALEARS - MUNICIPI
44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 EUROPA - BIOGRAFIA Selva i Henry, Blanca (Alvèrnia, França, 29/gen/1884 - 3/des/1942) Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d'Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano. S'establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística. Publicà, entre altres escrits, L'enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Selva i Mergelina, Josep de (València, 1885 – 1932) Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit. Fou cap legitimista de València i, arran de l'escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc. Treballà en la formació d'una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selva i Villaret, Bonaventura (Vic, Osona, s XX - ) Escriptor. Fundà i dirigí la revista "Inquietud Artística". El 1965 publicà el llibre Vigatans i vigatanisme. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selva i Vives, Josep (Reus, Baix Camp, 1902 – Barcelona, 1987) Novel·lista i historiador de l'art. El 1948 fou nomenat conservador adjunt del Museu d'Art Modern de Barcelona. És autor de les novel·les La llum i l'ombra (1931) i Albada (1933), dels estudis El arte de España durante los Borbones (1943) i L'escultor Joan 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Selvanera (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós. L'església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja. Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selves i Carner, Joan (Castelltallat, Bages, 4/des/1898 – Barcelona, 28/jun/1934) Advocat, periodista i polític. Líder de les forces republicanes i catalanistes de Manresa, tingué molt d'ascendent en les organitzacions obreres i fou l'alcalde que proclamà la República a la dita ciutat (1931). Diputat a les Constituents (1931) i al Parlament Català (1932), fou conseller d'Economia i Agricultura (gen-feb/1933), i conseller de la Governació (feb-oct/1933 i gen-jun/1934). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Selvin (Andreu Llorens) (Barcelona, 1952 - ) Il·lusionista, Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr. Til·la, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s'inscriu de ple en la tradició del gènere. Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l'estat espanyol, Alemanya, el Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l'espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura (1998). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sem Tob ben Ishaq (Tortosa, Baix Ebre, 1196 - Marsella, França, s XIII) Metge i traductor jueu. Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l'estudi de la medicina -que exercí a Montpeller i Marsella- i les traduccions de l'àrab a l'hebreu. Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefes traduí el comentari d'Averrois al De Animo d'Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Simus l'obra de medicina d'al-Zahrawï en 30 llibres, que acabà el 1258. Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitäb al-Mansürï d'al-Räzï. 58 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
59 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Semanario Curioso, Erudito, Comercial y Económico (Barcelona, 1773 - d 1777) Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N'aparegueren 62 números (fins al 30/set/1774). Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel. Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d'E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777. 60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Semanario de Mallorca (Palma de Mallorca, 1779 – 1820) Publicació. Denominació de l'òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, iniciada amb el nom de "Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana...". Fou denominat també "Semanario Económico" el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se. En fou el principal impulsor Bernat Contestí. 61 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Semanario Político de Mallorca (Palma de Mallorca, 2/oct/1809 – 1810) Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític i fou continuat pel "El Extraordinario Político Mallorquín", també setmanal (1810). 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
56 CATALUNYA - LITERATURA Sembrando Flores (Catalunya, 1906) Novel·la de Federico Urales. Francesc Ferrer i Guàrdia li encomanà diversos llibrets per a l’Escola Moderna, d’on sorgí aquesta novel·la, que assolí un gran èxit i que inaugurà la seva dedicació a la literatura obrerista de caire anarquista. 57 CATALUNYA - CULTURA Seminari Matemàtic de Barcelona (Barcelona, abr/1936 – ) Institució creada dins la Universitat Autònoma de Barcelona. en fou director Esteve Terrades, i Josep M. Orts sots-director. Les seves activitats no començaren fins al 1939. Hom hi organitzà cursos monogràfics que introduïren els nous corrents matemàtics, i joves llicenciats foren enviats a l'estranger. Publicà nombroses monografies i la revista "Collectanea Mathematica". Viculat al conseju Superior de Investigaciones Científicas, fou dirigit per Joan Augé. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Semir i Zivojnovic, Vladimir de (Barcelona, 19/set/1948 - ) Periodista. Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de "La Vanguardia" des del 1982. És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral "Quark (ciencia, medicina y cultura)", i fou el primer director del diari "Eco", publicat a Barcelona des del 23/abr/1996. El 1994 rebé el premi de periodisme científic del CSIC. 64 CATALUNYA - CULTURA Sèmola Teatre (Vic, Osona, 1978 - ) Companyia teatral. Els seus membres treballen en circ i teatre. El 1988, amb In concert, assolí prestigi en l’àmbit internacional. Amb una dramatúrgia particular, fonamentada en la sorpresa i la investigació escènica, ha presentat Pols de matrimoni (1991), Híbrid (1992), Esperanto (1996), premi Kontatk 1999 al Teatre Wilama Horzycy de Polònia, Bailamos, estrenat durant el Grec 2000, Centivinticinc (2004). El 2004 la seu de la companyia patí un incendi que destruí bona part dels seus recursos materials. Malgrat tot, el suport dels col·lectius teatrals catalans i la bona acollida internacional del seu nou espectacle ajudaren la companyia a superar la crisi. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sempere i Fernàndez de Messa, Francesc “Messa” (Albaida, Vall d'Albaida, 1915 - 1996) Pintor. Residí a Barcelona. Ha exposat amb bon èxit a l'Hospitalet de Llobregat, Palma de Mallorca, Formentera i diverses capitals espanyoles. Li han estat concedits alguns premis d'importància. Té obres als museus de l'Hospitalet, Alacant, Maó i Salamanca. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sempere i Guarinos, Joan (Elda, Vinalopó Mitjà, 1754 – 1830) Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805). Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sempronio Pseudònim de l'escriptor Andreu Avel·lí Artís i Tomàs. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Semuel ben Benvenist (Barcelona ?, s XIV) Metge jueu. Traduí a l'hebreu el tractat de l'asma de Maimònides. Se li atribueix també una de les dues traduccions a l'hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci. No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d'igual nom que apareixen en la documentació cristiana. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Señal, La (Lleida, 1/set/1929- 1930) Periódic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d'Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català. El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 ILLES BALEARS - MUNICIPI
77 CATALUNYA - HISTÒRIA Sendes (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Despoblat (1.243 m alt), de l'antic terme de la vall de Castellbó, al nord de Castellbó. De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule de Sant Feliu, gòtic (s XIV-XV), que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer, destinat al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Sendes, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1764 al notari de Castellbó Josep Gramunt i Navarro. Es troba vacant. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sendín i Galiana, Alfred (Xàtiva, Costera, 1903 - València, 1985) Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades. Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres. Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sendra i Puig, Lluís (Gràcia, Barcelona, s XIX - Barcelona, s XIX) Escriptor. El 1866 estrenà amb èxit l'obra teatral Un pas de comèdia. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sendrosa (Salardú, Vall d'Aran) Sector occidental (o Cendrosa) del circ de Saboredo, dins l'antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix). Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la d'Aigoamòg. 83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seneja (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 34 focs. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Senent, Benet (País Valencià, 1746 - s XVIII) Pintor. Fou mestre de l'Art Major de la Seda i dibuixant de la fàbrica que els Cinco Gremios de Madrid tenien a València. Especialitzat en la pintura de flors, ingressà a l'Acadèmia de Sant Carles de València (1776) i fou professor de la Sala de Flors i Ornaments quan aquesta fou creada (1784). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Senent i Anaya, Joan (València, 1916 – 1975) Publicista. Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes. Col·laborà en la instal·lació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot. Fou editor i director de la revista "Gorg". Publicà En defensa del regionalismo (proceso a la revista Gorg) (1976), Els xiquets i la circulació (1971) i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València (1970). 85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - HISTÒRIA senescal (Catalunya, s XI – s XIV) Funcionari reial. En la monarquia franca i a Catalunya a l'edat mitjana, funcionari que tenia a les seves ordres el personal palatí; per aixó també rebia el nom de majordom. A més de les funcions pròpiament palatines, portava la direcció de les campanyes bèl·liques. A Catalunya el càrrec de senescal, anomenat també dapífer, va estar vinculat als Montcada. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra (Catalunya, s XIV - s XVIII) Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el s XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors. Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra (en realitat un fadristern dels Calders), mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda. Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi. El primer membre documentat fou Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Figurà entre els més addictes a la reina Sibil·la de Fortià. Aquesta actitud li costà de ser processat, el 1387, pel nou rei Joan I. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia, Bernat I (Catalunya, s XIII - Almeria, Andalusia, 1309) Cavaller. Comprà el castell de Palau-sator (vers el 1302) i morí a la campanya d'Almeria, en la qual participà també el seu fill natural, Guillem I Senesterra de Santaeugènia, que el succeí. També foren fills seus Bernat II i Ramon I Senesterra de Santaeugènia. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia, Guillem I (Empordà, s XIII – Sardenya, Itàlia, s XIV) Fill i successor de Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia, amb el qual participà a la campanya d'Almeria (1309). Serví l'infant Alfons i tingué, vitalícia, la jurisdicció de Palau-sator. Fou conseller d'Alfons III. Germà de Bernat II i de Ramon I, amb els quals anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. Guillem fou succeït probablement pel seu germà Ramon I. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia, Ponç (Catalunya, s XIV - 1383/90) Coper de la reina Sibil·la. Fill de Bernat (III) Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, i germà de Bernat (IV) Senesterra de Santaeugènia i de Raset. Anà a Sardenya amb l'estol reial (1382-83). La reina li preparà el matrimoni amb Violant Carròs, comtessa de Quirra, però no hi ha certesa de la seva realització. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia, Ramon I (Catalunya, s XIV – 1349) Conseller reial. Fill de Bernat (I) Senesterra de Santaeugènia. Germà de Guillem I i de Bernat II, amb els quals anà a Sardenya, potser després de la conquesta, i tots hi adquiriren feus. El 1332 figurava entre els senyors feudals de Sardenya. Actuà com a ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop de la infanta Elionor de Sicília, de cara a convenir el projectat i no realitzat matrimoni d'aquella amb l'infant Ramon Berenguer, oncle del rei (1337). El 1343 era cap militar a la frontera de l'Empordà. Cooperà aleshores als preparatius per a la primera invasió del Rosselló, de cara a desposseir Jaume III de Mallorca. A la segona campanya rossellonesa, el 1344, era membre del 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, Bernat III (Catalunya, s XIV - v 1415) Militar. Prengué part en la guerra de Castella (1363). S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibil·la. Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel (1379). Fet governador d’Oriola (1380), obtingué privilegi de noble (1381). Nomenat després governador de Càller (1383), fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial. Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries. El rei li vengué el castell d’Estagell (1381) i alguns drets a Salses (1385), i li donà possessions de rebels a Palau-saverdera. Ambaixador a Granada per a fer una treva (1386), intervingué novament en el tractat de pau amb Sardenya i fou encarregat de l’alliberament de Brancaleó. Per haver estat partidari de la reina Sibil·la, Joan I li prengué tots els càrrecs d’Oriola i de Sardenya, si bé fou encara Bernat un dels qui negociaren l’acord del rei amb els Fortià (1387). Fou procurador del comtat d’Empúries ja en temps dels darrers comtes, i després amb el rei Martí, del qual fou conseller i camarlenc. El mateix rei li vengué els llocs de Monells, Ullastret, Sant Iscle i Siurana d'Empordà (1408). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Casteràs, Maria (Catalunya, s XVII – s XVIII) Baronessa de Sornià. Rebesnéta de Francesc Senesterra de Santaugènia i de Vilanova. Casada (1708) amb el seu cosí germà Àngel Carles de Casteràs. Fou la darrera membre d'aquest llinatge. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles, Bernat V (Catalunya, s XV - d 1482) Domèstic de la reina Maria. Fill i successor de Bernat (IV) de Senesterra de Santaeugènia i de Raset. Col·laborà en el setge de Girona i en el reforçament dels passos pirinencs (1462). Però més tard es passà a la banda de Joan II. Li succeí el seu fill gran Bernat VI Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, germà de Francesc I. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Lanuza, Maciana (Catalunya, s XVI – s XVII) Filla gran i successora de Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa. Es casà amb Francesc de Vilarig, a la família del qual passà la baronia de Siurana. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, Bernat VI (Catalunya, s XV – v 1484) Fill gran i successor de Bernat (V) de Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles. No deixà fills de la seva muller Elionor de Barutell, per la qual cosa li succeí el seu germà, Francesc I. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Margarit, Francesc I (Catalunya, s XV) Fill de Bernat (V) Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles. Succeí al seu germà Bernat VI. Recuperà les possessions i reclamà també Siurana. El seu fill gran fou Lluís I Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, germà de Francesc. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Raset, Bernat IV (Catalunya, s XIV – 1434) Fill de Bernat (III) Senesterra de Santaeugènia i de Caramany, i germà de Ponç Senesterra de Santaeugènia. Fou senyor de Monells, Ullastret i Sant Iscle. La seva mare, Gueraua de Raset, vengué el castell de Siurana a Lluís de Pontons (1419). Casat amb Francesca de Cruïlles i de Blanes, morí assassinat; de la seva mort fou acusat Pere de Vilagut. El seu fill i successor fou Bernat (V) Senesterra de Santaeugènia i de Cruïlles. 97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senesterra de Santaeugènia i de Vilanova, Lluís I (Catalunya, s XV) Fill gran de Francesc I Senesterra de Santaeugenia i de Margarit i germà de Francesc. Es casà amb Maciana de Josa i el seu fill fou Guillem II Senesterra de Santaeugènia i de Josa. 104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Senet de Barravés (Vilaller, Alta Ribagorça) Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a santa Cecília. Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l'aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduida després cap a la central del Pont de Suert. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. 105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Seneta (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 73 focs.
Anar a: [ Sei ] [ Sellu ] [ Selv ] [ Sem ] [ Sen ] [ Senest ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Seix Barral, Editorial
Selecta, Editorial
Sella
Sellarès i Perelló, Miquel
Selva, la
Selva de Mallorca (
Selva de Mar, la
Selva del Camp, la
S
Sempau i Barril, Ramon
Sempere i Juan, Eusebi
Senan
Sendra i Barrufet, Cast “Cassen”