A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:  Seni ]  [ Sent ]  [ Sentl ]  [ Sentmenat i d'A ]  [ Sentmenat i de P ]  [ Sentmenat i de V ]

Per sentir admiració envers un savi, no l'hem d'acabar d'entendre bé. (Santiago Rusiñol i Prats)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàSénia, la  (MontsiàMunicipi: 108,39 km2, 369 m alt, 5.799 hab (2015). Situat al límit amb el Baix Maestrat (riu de la Sénia), al sud-oest de la comarca, accidentat pels contraforts orientals dels ports de Beseit i per la depressió de la Sénia. Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d'oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s'hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Població en ascens. La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroco-neoclàssica. El municipi comprèn els despoblats de Refalgarí i Vallcanera i el santuari de Pallerols. Àrea comercial de Tortosa. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l'orde de l'Hospital). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Ràdio - Institut - Centre Excursionista - Escola Jaume I

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSénia, marquesat de la  (CatalunyaTítol concedit el 1871 a Ferran Cotoner i Chacón. Continua en la mateixa família.

3 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sénia, riu de la  (Baix Maestrat / MontsiàRiu de la xarxa mediterrània, que neix a les muntanyes de la Tinença de Benifassà, als estreps dels ports de Beseit, s'estén en direcció nord-oest - sud-est i assenyala el límit entre les dues comarques; desemboca al Mediterrani entre la serra de Montsià i la plana de Vinaròs. És de règim pluvial mediterrani, de gran irregularitat, per la qual cosa es construí l'embassament d'Ulldecona, al Baix Maestrat. La superfície total de la seva conca és de 238 km2. Gràcies a l'embassament han minvat les crescudes, encara que no es poden regular suficientment els estiatges; presenta les aigües altes pels mesos de novembre-abril i les baixes pels de maig-octubre (amb un mínim en aquest últim mes). S'aprofita per al regatge de les hortes, sobretot després de la regularització de l'embassament, que ha permès l'extensió del regadiu, amb hortes molt ben protegides gràcies a la serra de Montsià i afavorides pel clima benigne i les bones comunicacions.

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaSenija  (Marina AltaMunicipi: 4,80 km2, 234 m alt, 610 hab (2015). Situat a la serralada pre-bètica valenciana, el petit terme és geirebé envoltat pel terme de Benissa. L'agricultura és totalment de secà; els conreus més estesos són els cereals, seguits de la vinya (per a panses), en regressió, de garrofers i d'ametllers, en expansió, i d'oliveres. Les terres conreades són molt repartides. La proximitat de la costa ha fet augmentar el percentatge de població activa dedicada essencialment als serveis (influència turística) i a la construcció. El poble és en un coll entre la lloma Llarga i les llomes de l'Agre. L'església parroquial és dedicada a santa Caterina, fou restaurada el 1770 sobre l'antiga mesquita, convertida en rectoria de moriscs el 1535 i en parròquia el 1569; havia depès de Benissa. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSenijola  (Benissa, Marina AltaCaseria, al nord de la vila, prop del terme de Senija.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Senill, barranc de  (NogueraAfluent esquerrà del Segre, que neix al terme de Tudela de Segre i desguassa aigua avall d'Artesa de Segre.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Senillers  (Lles, Baixa Cerdanya)  Balneari (1.060 m alt), situat al sud del terme, a l'esquerra del riu d'Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí. Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d'una font ferruginosa, allunyada de l'establiment. L'edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu; a la dreta d'aquest, dins l'antic terme de Músser, hi ha l'antic balneari de Caldes de Músser.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Senillers  (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Despoblat, dins el terme de Saneja.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip SenillosaSenillosa, Felip  (Barcelona, 26/mai/1790 - Buenos Aires, Argentina, 20/abr/1858)  Escriptor i matemàtic. De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares. El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat. Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians (1813). Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina. El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar. Passat un temps gaudí d’un gran prestigi en el seu camp i fou nomenat director de l’Academia de Matemàtiques. Projectà la construcció de les esglésies de San José de Flores, Guardia de Luján i Chascomús iInici página la segona torre de San Ignacio de Buenos Aires. Féu també els projectes de diversos edificis...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni de Senillosa i CrosSenillosa i Cros, Antoni de  (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empordà, 27/feb/1994)  Polític. Monàrquic, formà part del secretariat polític de Joan de Borbó. Fundà el Partit Popular de Catalunya, del qual fou president, i no n'acceptà l'entrada a la Unión de Centro Democrático (UCD). Elegit diputat per Coalición Democrática (1979), el 1982 encapçalà a Catalunya la candidatura del Centro Democrático y Social (CDS), però no aconseguí l'escó. Nomenat el 1985 director general de relacions culturals del Ministeri d'Afers Estrangers, dimití el càrrec dos anys més tard. Va morir en un accident de trànsit.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seniofred Llobet  Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català).

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seniola, la  (Xàbia, Marina AltaCaseria, a 1,4 km de la vila.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senjust i Pagès, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Aristòcrata. Tenia el títol de donzell. El 1675 era Conseller en Cap de Barcelona. Ho tornava a ser el 1684. Féu funcions d'habilitador municipal el 1686.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Senjust i Pagès, Galderic  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Religiós. El 1700 figurava entre els membres de la junta que es constituí a Barcelona per deliberar sobre la conveniència d'admetre el nomenament del cardenal Portocarrero com a governador general, fet per Carles II, ja gairebé moribund. Formà amb els seus germans un grup familiar addicte al nou rei Carles d'Àustria, el qual el nomenà abat del monestir de Camprodon. El 1713 assistí a la Junta de Braços de Barcelona, i fou membre de la ponència especial perInici página aconsellar els parlamentaris. Després de la victòria de Felip V fou expulsat del país.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sennell, Joles  Pseudònim de l'escriptor Josep Albanell i Tortades.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosa Sensat i VilaSensat i Vila, Rosa  (el Masnou, Maresme, 17/jun/1873 – Barcelona, 1/oct/1961)  Mestra. Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars. Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona (1914-30) i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar (1930-39); féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en diversos congressos: I Congrés Nacional d’Ensenyament Primari (1909), a Barcelona, III Congrès International d’Enseignement Menager (París, 1922) i al Congrès des Écoles Nouvelles (Niça, 1932). Les seves publicacions, fonamentalment relacionades amb...  Segueix... 

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sensui  (Salàs, Pallars JussàDespoblat (712 m alt), al nord de la vila. La seva església parroquial (Santa Bàrbara) depèn de la de Sant Adrià.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentels  (les Bordes, Vall d'AranDespoblat, del terme d'Arró.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentena i Ramañach, Ramon  (Roses, Alt Empordà, 1849 - Catalunya, s XX)  Republicà. Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal. S'establí després a l’Escala, on fou secretari (1877-78) i president (1879-90) del comitè federal. En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana delInici página partit. El 1910 ingressà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSenterada  (Pallars JussàMunicipi: 34,55 km2, 729 m alt, 133 hab (2015), (ant: Santa Grata). Situat a la serralada interior Pre-pirinenca, a l'aiguabarreig dels rius Flamicell i Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l'Alta Ribagorça. Agricultura fonamentalment de secà (cereals); el regadiu aprofita l'aigua dels rius i produeix hortalisses, patates i farratges. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Turisme. El poble és situat a la riba esquerra del riu de Bellera. Església parroquial de l'antic monestir de Senterada. El municipi comprèn, a més, els poblets de Cérvoles, Naens, Puigcerver, Reguard, Cadolla i Lluçà, el llogaret de Burguet, la quadra de Miravet i un petit enclavament, on hi ha el poble de Larén i on s'eleva el tossal de Santa Bàrbara (1.596 m alt). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Senterada, monestir de  (Senterada, Pallars JussàAntic monestir, situat a l'indret de l'església parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamicell, hi hagué amb anterioritat al s IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d'on ha derivat el nom de Senterada. Després d'un quant temps d'abandonament, el bisbe Possedoni d'Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria (Santa Maria de Senterada), a la qual sotmeté la cel·la o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui. Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d'Urgell continuaven considerant-la com casa seva. El seu abat Agilà el 844 recaptà un nou precepte d'immunitat del rei Carles el Calb. Malgrat això, el monestir decaigué al llarg del s X fins al punt que el bisbe substituí la comunitat benedictina per una de clergues o canonical (1042), que hi perdurava el 1312 només amb tres clergues, sota l'obediència directa del bisbe. A la fi del s XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d'Urgell.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSentfores  (Vic, Osona)  Antic municipi, fusionat el 1932 amb l'actual, a la vall del riu Mèder, a l'oest del qual és situat. Era centrat pel poble de Sentfores, dit popularment la Guixa. La parròquia primitiva (Sant Martí de Sentfores) es troba a l'extrem de ponent del terme, abandonada. Fou consagrada el 1151 en substitució d'una altra de consagrada des del 900. La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església (1865-78), motivà l'abandonament de l'antiga. Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores, en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911; el seu domini fou dels cavallers Sentfores, que el tenien en feu de la mitra de Vic; després passà als Centelles i a Bernat III de Cabrera, que el comprà el 1362. La dualitat de domini entre els Cabrera i el domini superior de la mitra foren causa de plets constants entre ambdós senyors els s. XIV i XV. El castell fou enderrocat en la guerra remença del 1472.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sentfores  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Santuari (Santa Maria de Sentfores), enlairat en un turó de 500 m alt. Existia ja 1329. La llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya. El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835. La seva església es reedificà el 1656 i s'amplià amb el cambril el 1777. Té una hostatgeria i casa d'ermitans al costat. És lloc de molta devoció comarcana.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentigosa  (Sant Joan de les Abadesses, RipollèsAntiga vil·la rural, avui masia i caseria. És troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa, que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa, a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet. Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentiñón, Gaspar  (Barcelona ?, v 1840 – Barcelona, 1903)  Metge, internacionalista i lliure pensador. S'afilià al grup internacionalista de Barcelona (1869), i assistí al Congrés de la I Internacional, a Basilea (1869), en representació de les societat obreres de Barcelona, i també al Congrés Obrer Nacional de Barcelona (1870). Aquell mateix any fundà el Club Lliurepensador de Barcelona. Administrador de "La Federación", publicà també "La Humanidad", fins que l'any 1871 fou empresonat, i es retirà de tota activitat obrerista.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sentís  (Sarroca de Bellera, Pallars JussàPoble de l'antic mun. de Benés, situat al sud-oest del coll de Mont-roig, de la seva església parroquial depèn la de Benés. Prop seu hi havia l'antic monestir de Sentis.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentís, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713. Formà part d'una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentís, Joan  (Xerta, Baix Ebre, s XVI – Barcelona, 1632)  Eclesiàstic. Prior de la col·legiata de Santa Anna i posteriorment bisbe de Barcelona (1620). El 1623 Felip IV el nomenà virrei de Catalunya. Malgrat que substituí el duc d'Alcalá, famós pel seu anticatalanisme, el seu nomenament topà amb una gran oposició, pel fet que el rei no havia jurat encara les llibertats catalanes. El descontentament augmentà encara per culpa de la duresa d'Olivares. Hi hagué una certa distensió poc abans de les Corts del 1626, però aquestes foren un fracàs en negar-se el Principat a votar el subsidi de tres milions de lliures que sol·licitava el rei. El mateix any, Sentís fou rellevat del càrrec. Continuà com a bisbe de Barcelona, i impulsà les obres del seminari trinitari.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSentís, monestir de  (Sarroca de Bellera, Pallars JussàAntic monestir (Sant Julià de Sentís), situat sota el poble de Sentís, prop del riu de Bellera. Hom en desconeix la fundació. El 848 els preveres Constantí i Atilà, que regien el lloc, s'oferiren a l'abat Trassari de Lavaix perquè hi restaurés la disciplina monàstica. L'intent era de crear-hi un monestir independent, però no hi reeixí. Sovint s'ha confós documents de Sant Tirs de Llastarri, propietat de Lavaix, amb els de Sentís.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Sentís i AnfrunsSentís i Anfruns, Carles  (Barcelona, 9/des/1911 - 19/jul/2011)  Periodista i polític. S'inicià amb èxit a "La Publicitat" i "Mirador" i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que col·laboraven amb el bàndol franquista. Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional. Col·laborà a "Destino" i fou corresponsal d'"ABC", "La Vanguardia" (diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida) i "Clarín" de Buenos Aires. Col·laborà també a "El Correo Catalán". Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg (on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats) i la crisi del Congo. Fou agregat de premsa de l’ambaixada espanyola a Brussel·les i, després, a París, director de l’agència EFE (1963), fundador i director de "Tele-exprés" (1966), director de Ràdio Barcelona (1974), president de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona (1974-77 i des del 1984) i director general de coordinació informativa durant el...  Segueix... 

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentiu, baronia de la  (la Sentiu de Sió, Noguera)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu que el s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentiu, la  (Gavà, Baix Llobregat)  Antiga quadra i veïnat, al sud del terme, als primers contraforts del massísInici página de Garraf, a la vall de la riera dels Canyars.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraSentiu de Sió, la  (NogueraMunicipi: 29,57 km2, 281 m alt, 459 hab (2015). Situat a la baixa Noguera, aigua amunt de la plana de Balaguer, a banda i banda del Sió, afluent del Segre, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt. Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, ametllers, oliveres, vinya). Els conreus de regadiu són possibles gràcies al canal d'Urgell i es destinen a cereals, farratges (alfals) i fruiters (pera llimonera, especialment). La ramaderia consisteix en bestiar oví, boví, porcí i granjes de conills. Hi ha una cooperativa agrícola i una de teixits. El 1930, any en què fou separat de Bellcaire d'Urgell, tenia 892 hab. El poble és situat a l'esquerra del Sió; l'església parroquial de Santa Magdalena fou bastida sobre el solar de l'antic castell islàmic. Esdevingué al s XVI centre de la baronia de la Sentiu. El municipi comprèn, a més, les caseries de Muller i de Bensa. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust i de Castre, Francesc de  (Barcelona, s XVI – Girona, 1627)  Eclesiàstic. Era fill d'Enric de Sentjust i Jerònima de Castre. Ingressà a l'orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d'on fou nomenat ardiaca del Penedès. Era doctor en dret canònic i civil. El 1598 fou elegit abat d'Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616. D'aquí passà a bisbe d'Elna (1621), bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona. Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623. Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l'altar major, que ell havia fet ornar.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust-Pagès i de Paixau, Galderic de  (Barcelona, 1657 - Catalunya ?, s XVIII)  Frare. Germà de Josep i de Manuel. Fou abat del monestir de Camprodon. Per les seves simpaties austriacistes fou expulsat del Principat el 1716.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentjust-Pagès i de Paixau, Josep de  (Barcelona, 1647 - Catalunya ?, s XVIII)  Militar. Senyor de la Morana i Albors. Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697. Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III. Foren germans seus Manuel i Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentjust-Pagès i de Paixau, Manuel de  (Barcelona, 1648 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1720)  Eclesiàstic i polític. Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l'arxiduc Carles. El 1705 fou nomenat membre de la Junta d'Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710. A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat (1717) i es retirà a l'Ametlla del Vallès.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sentlí, Valerià  (Morella, Ports, s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador. És autor de poesies religioses en català.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentluc, Jacomi  Veure> Jacomi de Senlecques.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalSentmenat  (Vallès OccidentalMunicipi: 28,84 km2, 207 m alt, 8.652 hab (2015). Situat al vessant sud del Montmajor, a la partió d'aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat. La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l'abandonament progressiu de l'activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n'hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l'automòbil, entre d'altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Població en ascens. La vila és a l'esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l'antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s'aixeca l'antic castell de Sentmenat, gòtic. El municipiInici página comprèn, a més, l'antic castell Guanta, la caseria de Serrabarona i l'antic terme de la Vallcomdal. Àrea comercial de Sabadell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Actualitat - Ràdio - Institut

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat  (Catalunya, s XII - s XIX)  Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom. Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, fills de Beatriu.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Fill de Beatriu i germà de Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, els quals són els personatges més reculars del llinatge.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Arnau de  (Catalunya, s XII - Tortosa ?, Baix Ebre, d 1170)  Cavaller. Fill de Pere, el qual li deixà la castellania de Tortosa. Formaria en aquesta ciutat una nova branca de la família. Germà seu era Pere, castellà de Sentmenat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Germà d'Arnau, Guillem i Pere (I). Segons Bernat Boades participà a l'expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Noble. Fill segon d'un senyor de Sentmenat. Serví Ferran II el Catòlic. Tingué el títol de vicealmirall de Castella.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Fill de Beatriu i germà d'Arnau, Berenguer i Pere, el qual acompanyà a la conquesta de Lleida, el 1149.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Senyor dels castells de Sentmenat de Tortosa i de Carles. Vengué al rei (1302) la vegueria, l'escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Jofre de  (Catalunya, s XV - Terrassa, Vallès Occidental, 1456)  Donzell. Pertanyia a una branca secundària de la família. Era cosí germà del Pere que fou conseller i majordom de Maria de Luna i del Galceran senyor del castell de Santa Fe. El 1432 comprà, a Terrassa, l'edifici que havia albergat de cartoixa de Vallparadís. Hi viuria, com els seus descendents, en bregues continuades amb la vila i els propietaris veïns. El 1456, amenaçat pels homes del baró de Sant Vicenç dels Horts, que eren davant el seu casal en so de guerra, disparà sobre ells amb una espingarda. L'arma li esclatà i li causà la mort.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Jofre de  (Catalunya, s XV)  Donzell. Fill de l'homònim. Vivia a Terrassa, on continuà mostrant el tarannà bregós propi d'aquesta branca de la família. El 1485 fou assetjat al seu casal de Vallparadís pels remences rebels de Pere Joan Sala, els quals hagueren d'anar-se'n en acostar-se un gran cos d'auxili sortit de Barcelona.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sentmenat, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit el 1691 a Joan de Sentmenat i de Toralla, senyor de Sentmenat. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1880 al cinquè titular Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga. Continua en la mateixa família.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat, Pere (I) de  (Catalunya, s. XII – v 1170)  Cavaller. El primer d'aquest llinatge sobre el qual hi ha un bon nombre de referències. Era castellà de Sentmenat, fortalesa que pertanyia als Montcada. Al costat d'un d'aquest, el Gran Senescal Guillem Ramon IV, participà a la conquesta de Tortosa (1148). S'hi distingí tant que les seves armes foren esculpides a les muralles de la ciutat. Des d'aleshores tindria alguna entrada al consell de govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1149 excel·lí encara a la conquesta de Lleida. El mateix any era un dels signants de la carta de població de Tortosa i hi rebia, del seu senyor el Gran Senescal, que posseïa tot un terç de la ciutat, el títol de castellà perpetu d'aquella. En 1151 reapareixia al consell comtal. Mort Ramon Berenguer IV en 1162, Pere de Sentmenat prolongaria l'activitat política dins el regnat d'Alfons I, segurament a redós de la prepotència de Guillem Ramon IV de Montcada. Subscriví algunes de les cartes de població d'aquest temps. A partir del 1168 apareix actuant amb ell el fill homònim. Testà en 1170. Era casat amb una dama anomenada Ermessenda. Fills seus foren Arnau, hereu dels drets de Tortosa, i l'al·ludit Pere, que fou el seu successor a la castellania de Sentmenat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere (II) de  (Catalunya, s XII - d 1213)  Fill de Pere (I) de Sentmenat i germà d'Arnau i de Sibil·la. Rebé del seu pare la resta dels béns a la Catalunya Vella i fou castlà de Sentmenat. Acompanyà Pere I a Roma per a la seva coronació (1204) i assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), amb el seu fill Pere (III) de Sentmenat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere (III) de  (Catalunya, s XII – v 1230)  Fill de Pere II. Castellà de Sentmenat. El 1212 lluitava al costat del seu pare a la batalla de les Navas de Tolosa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Pere de  Veure> Sentmenat i de Ribes, Pere (V) de.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta del País Valencià amb Jaume I. Rebé, en recompensa, terres a Xàtiva i altres donacions.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Segurament fill de l'homònim. El 1332 figurava entre els propietaris feudals catalans a l'illa de Sardenya.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Era cambrer del rei Martí l'Humà. Figurà entre els assistents a les darreres visites al monarca que el pressionaven perquè nomenés directament un successor al tron (1410).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat, Sibil·la de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Muller d'Arnau de Tornamira. Filla de Pere (I) de Sentmenat, a la mort del qual rebé el castell de Granera. Era germana d'Arnau, Guillem i Pere (II).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Agulló, Menna de  (Catalunya, s XVII – 1746)  Governador d'El Puerto de Santa Maria. Fill de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. Fou l'iniciador de la línia dels marquesos de Gironella. En heretar el patrimoni dels Agulló, es cognomenà d’Agulló-Pinós i fou cinquè marquès de Gironella i senyor de Bellveí, les Sitges, Lloberola i Castellnou, baró de Florejacs i senyor de Riuverd. La línia s’extingí amb la seva besnéta Lluïsa de Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Alentorn, Joan (II) de  (Catalunya, s XVI – 1615)  Fill i hereu de Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat. Fundà el convent de Sant Francesc de Terrassa (1609) i es casà (1587) amb la pubilla Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment, que li aportà la meitat de la baronia d’Eramprunyà, lesInici página baronies de la Roca del Vallès i Montbui, la quadra de Pallejà i la casa de Torrelles. Aquest matrimoni disposà que el primogènit heretés el patrimoni Sentmenat i el secundogènit el dels Torrelles amb imposició de cognom i armes i que mentre hi hagués altres fills no fossin mai units ambdós patrimonis. Llur nét Pere de Torrelles, òlim de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, en fou un dels hereus i fou germà petit de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Boixadors, Joan Antoni (I) de  (Catalunya, s XVIII – 1781)  Fill de Francesc de Sentmenat-Torrelles i d'Agulló. Per raó de vincle hereditari, es cognomenà Gassol de Sentmenat, i contragué matrimoni (1754) amb la pubilla Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner, quarta comtessa de Múnter, senyora de la casa d’Alta-riba a Sant Julià de Vilatorta i de Palau de Plegamans. Els succeí llur fill Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Antoni de  (Barcelona, 1734 - Aranjuez, Castella, 1806)  Eclesiàstic. Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms. Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal (1789) i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Francesc de  (Catalunya, s XV)  Fill de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar i germà de Joan Pere (I). Fou conseller de Joan II i vice-almirall de Castella (1466).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Cartellà, Joan Pere (I) de  (Catalunya, s XV)  Fill de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar, i germà de Francesc. Es casà amb la pubilla de la línia de Dosrius. Només tingueren una filla, Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Cartellà, Joana Antiga de  (Catalunya, s XV)  Néta de Galceran de Sentmenat i de Peguera. Traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal del llinatge.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Centelles, Galceran de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Fill de Ramon de Sentmenat i de Ribes. Campsentelles fou adquirit pel seu matrimoni amb Sibil·la de Marata. El seu rebesnét fou Jofre de Sentmenat i de Vilafranca.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Clariana-Seva, Francesc (IV) de  (Catalunya, s XVIII – 1845)  Fill de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors, i de Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner. Heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies d’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès). Fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri. El seu fill fou Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Copons, Maria Teresa de  (Catalunya, s XVIII – 1812)  Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Filla de Josep de Sentmenat i d'Oms i germana de Ramon i de Pere. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Copons, Pere de  (Catalunya, s XVIII – 1817)  Fill de Josep de Sentmenat i d'Oms i germà de Maria Teresa i de Ramon. Marit de l'hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d'Orís, senyora de Vallgornera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur nét fou Pere Carles de Sentmenat i de Riquer.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Copons, Ramon de  (Catalunya, s XVIII – l'Havana, Cuba, 1840)  Brigadier. Fill de Josep de Sentmenat i d'Oms, i germà de Maria Teresa i de Pere. S'establí a l'Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius) —que fou continuada pels seus fills Antoni i Francesc de Sentmenat i de Zayas.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Gualbes, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Fill de Pere VI de Sentmenat i de Peguera. Fou pare de Ramon i de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Antoni de  (Catalunya, s XVII - 1640)  Noble. Serví a les guerres contra França. en 1639 era governador de la plaça de Cotlliure. Hi féu canonejar, per imposar ben dràsticament l'ordre, grups de soldats espanyols que es barallaven entre ells. El seu hereu traspassaria el mateix any, essent solter. Per aquesta raó la baronia de Dosrius anà a un germà d'Antoni, l'eclesiàstic Galceran.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Enric de  (Catalunya, s XVII – 1652)  Baró de Dosrius. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, i germà d'Antoni, de Galceran i de Ramon. Es casà dues vegades, la segona d'elles (1643) amb la seva cosina germana Maria de Lanuza i de Raset, que li aportà la casa de Raset. El 1646, a la mort del seu germà Galceran, n'heretà la baronia. Fill seu fou Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Lanuza, Galceran de  (Barcelona, s XVII – Roma, Itàlia, 1663)  Canonge i vicari general de Barcelona. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms i germà de Ramon, d'Antoni i d'Enric. El 1643 fou expulsat pels francesos.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Lanuza, Ramon de  (Barcelona, 1596 – 1663)  Eclesiàstic. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, baró de Castelldosrius. Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic (1639). Prengué possessió del bisbat el 1640. En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d'oberta oposició als francesos. Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu. El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses; per això el seu vicari general, d'acord amb ell, llançà una solemne excomunió contra ells. El 1654 fou preconitzat per al bisbat de Barcelona, del qual prengué possessió el 1655. En aquesta ciutat desplegà una forta activitat pastoral per reparar els efectes de la llarga lluita soferta.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Mercader, Ramon de  (Barcelona, 1903 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1972)  Actor cinematogràfic. Enginyer. Casat el 1926 amb l'escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas. Fou un dels galans més populars d'abans de la guerra civil en films com Mercedes (1933), Sor Angélica (1934) de Francesc Gargallo -la seva revelació-, Incertidumbre, El secreto de Ana Marís (1934), El 8º mandamiento, Ud. Tiene ojos de mujer fatal i La milloná (1936).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Pau, Maria Anna de  (Catalunya, s XV)  Néta de Galceran de Sentmenat i de Peguera. Aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Peguera, Galceran de  (Catalunya, v 1358 - Barcelona ?, v 1448)  Cavaller i senyor del castell de Santa Fe. Fill segon de Berenguer (I) de Sentmenat. Fou camarlenc de la reina Violant de Bar. Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I (1393), que el recompensaren amb la senyoria de Palagonia (1396) i la castlania de Tavi (1398). El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu; el 1405 l'envià d'ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu. El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s'havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Peguera, Pere (VI) de  (Catalunya, s XIV – 1435)  Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou Berenguer de Sentmenat i de Gualbes.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Peguera, Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Senyor de Campsentelles. Nét de Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles i germà de Pere (VI) i de Galceran. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de  (Catalunya, s XVII – 1669)  Mestre de camp d'infanteria. Germà de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa. El 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc. Foren pares de Ramon i de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Requesens, Aleix de  (Barcelona, v 1600 - v 1670)  Polític. Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III (1609), però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec. Fou capità de la Coronela de Barcelona (1634). En iniciar-se els conflictes amb Felip IV, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb M. d’Espenan, governador francès de Leucata. Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat. Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de Garay, fou alliberat, ja en plena guerra, en un bescanvi de presoners. Lluità contra Felip IV a Barcelona, a l’Ebre i al front de Lleida i féu d’enllaç entre la generalitat i el Consell de Cent.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribera, Baltasar de  (Catalunya, s XVIII - Cuba, s XVIII)  Militar. Fill cabaler de Menna de Sentmenat i d'Agullo. Fou coronel i iniciador de la branca cubana, la qual encara perdura a Amèrica.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribes, Pere (V) de  (Catalunya, s XIII - 1326/28)  (dit el Cavaller). Acompanyà Jaume II a Roma (1298). Assistí al setge d'Almeria i a la guerra contra Granada. Es casà amb Saurina de Torrelles, neboda de Guillem de Torrelles, bisbe d'Osca. Foren pares de Francesc (I) i de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Ribes, Ramon de  (Catalunya, s XIII - Granada, Andalusia, 1308/10)  Nét de Pere (III) de Sentmenat i germà de Pere (V). Governador de Càller i Goceà. Morí en la guerra contra Granada. Sembla que fou el fundador de la línia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. Fou el pare de Galceran de Sentmenat i de Centelles.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Riquer, Carles de  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1856)  Segon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona. Nét de Pere de Sentmenat i de Copons i germà de Pere Carles. Fou el besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Riquer, Pere Carles de  (Catalunya, s XVIII – 1846)  Nét de Pere de Sentmenat i de Copons i germà de Carles. Heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845). Es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Saiol, Galceran Miquel de  (Catalunya, s XV – v 1537)  Nét de Jofre de Sentmenat i de Vilafranca. Es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s'uní en matrimoni amb la pubilla de la línia principal de Sentmenat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sarriera, Joaquim de  (Barcelona, s XX – 1968)  Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol. Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l'Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona. Conreà també l'escultura.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sentmenat, Elisabet Maria de  (Catalunya, s XV)  Única filla de Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà. Aportà l'herència de la línia principal a l'hereu de la de Vallparadís de Terrassa, Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol. Tingué dos fills: Jaume (I) i Enric de Sentmenat i de Sentmenat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Sentmenat, Enric de  (Catalunya, s XVI – 1580)  Fill de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol, i d'Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat, i germà de Jaume (I). Fou l'inicador de la línia dels marquesos de Castelldosrius. Heretà la baronia de Dosrius i Canyamars i obtingué privilegi de noble el 1577. Fou pare de Galceran de Sentmenat i d'Oms.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Sentmenat, Jaume (I) de  (Catalunya, s XVI – v 1574)  Fill i hereu de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol, i d'Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat, i germà d'Enric. Inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d'Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu fou Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Toralla, Joan (IV) de  (Catalunya, s XVII – 1724)  Militar. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol i germà de Ramon. Capità de cuirassers, el 1691 fou creat marquès de Sentmenat. Es casà (1696) amb l'hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran fou Francesc de Sentmenat-Torrelles i d'Agulló.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Toralla, Ramon de  (Catalunya, s XVII – 1713)  Comanador de Vallfogona a l'orde de Sant Joan. Té incoat procés de beatificació. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol, i germà de Joan (IV).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Torrelles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller i conseller del rei Alfons III. Fill del Pere que testà en 1326. El seu germà Francesc, més gran que ell, fou l'hereu de la castellania de Sentmenat. Berenguer rebé d'Alfons III el Benigne, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, onInici página havia de formar-se una nova branca del llinatge.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Torrelles, Francesc (I) de  (Catalunya, s XIV – 1359)  Senyor de Campsentelles. Fill i hereu de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes i de Saurina de Torrelles, i germà de Berenguer. Fou aví de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Vilafranca, Jofre de  (Catalunya, s XIV – 1443)  Comprà Vallparadís (1432). Rebesnét de Galceran de Sentmenat i de Centelles. Fou avi de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Vilallonga, Joaquim (I) Gassol de  (Catalunya, s XIX – 1884)  Militar. Fill de Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva. Fou brigadier, vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880. Fou pare de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Xetmar, Joan (I) de  (Catalunya, s XV)  Noble. Fill de Berenguer de Sentmenat i de Gualbes, germà de Ramon i pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Xetmar, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Fill de Berenguer de Sentmenat i de Gualbes i germà de Joan (I). Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l'iniciador de la línia del Rosselló, extingida al s XVII.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i de Zayas, Antoni de  (l'Havana, Cuba, s XIX – 1864)  Coronel. Fill de Ramon de Sentmenat i de Copons i germà de Francesc. Fou (1845) el primer president de la Sociedad Filarmónica de Cuba.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i de Zayas, Francesc de  (l'Havana, Cuba, s XVIII – Mèxic, 1844)  Militar. Fou general. Condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i Despujol, Ramon (I) de  (Catalunya, s XIX – 1892)  Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit). Fou dues vegades president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92), diputat per Vic (1867) i alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879). El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Oms, Antoni de  (Catalunya, s XVII – 1710)  Noble. Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, i germà de Fèlix i de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms. Morí cinc mesos després que el seu pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat i d'Oms, Galceran de  (Catalunya, s XVI – 1603)  Fill d'Enric de Sentmenat i de Sentmenat. El 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d'Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué quatre fills cognomenats de Sentmenat i de Lanuza.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSentmenat i d'Oms, Josep de  (Catalunya, s XVIII – 1776)  Militar. Sisè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau, títols que recollí de Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, el qual morí sense fills. Fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra. Fou pare de Maria Teresa, de Ramon i de Pere de Sentmenat i de Copons.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio, Lluïsa de  (Catalunya, s XIX – 1850)  Vuitena marquesa de Gironella. Besnéta de Menna de Sentmenat i d'Agulló. Darrera membre d'aquesta línia, que aportà l'herència al seu marit, el marquès de Villa-Palma de Encalada i de Saudín i a llurs descendents.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santa Pau i Cartellà, Antoni  (Barcelona, s XVIII)  Prelat. Germà de Manuel. Fou canonge de Barcelona. Protegit per la cort espanyola, fou successivament bisbe d'Àvila, cardenal i patriarca de les Índies. També exercia la cancelleria i pro-capellania de Carles IV, del qual era no sols almoiner, sinó també conseller influent. Tingué el títol de vicari general de l'exèrcit espanyol.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de  (Barcelona, 1730 - Palma de Mallorca, 1796)  Militar. Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l'orde de Sant Jaume (1786). Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms. Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca (1793-96). El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i deInici página Torremayor.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de LanuzaSentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, Manuel de  (Barcelona, 15/gen/1651 - Lima, Perú, 26/abr/1710)  Militar i polític. Fill i successor d’Enric de Sentmenat i de Lanuza, baró de Dosrius. Es doctorà en filosofia a Barcelona (1665) i a 18 anys inicià la carrera militar: fou capità de cavalls al Rosselló i, després, de guàrdies del lloctinent de Catalunya duc d’Osuna durant cinc anys, i es trobà als setges i la presa (1674) dels forts de Bellaguarda i dels Banys. El 1675, nomenat mestre de camp d’infanteria a Barcelona, passà a l’Empordà i la Cerdanya i assistí a la presa de Maurellàs a les ordres del duc de San Germano. El 1676 fou nomenat governador de Castell-lleó i, el 1677, de Tarragona, on durà poc, però en fou nomenat de nou el 1680. La seva eficiència portà com a conseqüència que el 1681 fos nomenat lloctinent general del regne de Mallorca, càrrec que ocupà fins el 1688. Fou nomenat conseller de guerra (1689) i elegit protector del braç militar (1688-91). El 1691 fou nomenat...  Segueix... 

111 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, Francesc Xavier de  (Múrcia, 1767 – Madrid, 1842)  Militar. Cinquè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà. Assistía al setge de Gibraltar com a ajudant del duc de Crillon i a la campanya del Rosselló. Fou senador per Barcelona (1837).

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Fèlix de  (Catalunya, s XVII – Gap, Delfinat, França, 1744)  Segon marquès de Castelldosrius. Fill segon de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza i germà de Joan Manuel. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d'El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de campInici página de l'exèrcit de l'infant Felip durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà.

113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Joan Manuel de  (Palma de Mallorca, 1687 – Barcelona, 1754)  Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d'alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Torrelles i d'Agulló, Francesc de  (Barcelona, 1697 – 1762)  Poeta. Segon marquès de Sentmenat. Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella. Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigil·lografia. Membre fundador de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la puresa de la llengua catalana. Havia intervingut, vers el 1721, en debats poètics, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i el seu germà, el general de l'orde dominicà, fet que demostra l'existència de tertúlies literàries anteriors a la represa de l'Acadèmia.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de  (Barcelona ?, 1633 – 1717)  Polític i militar. Baró de la Roca i marquès de Torrelles. Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l'administració de justìcia. El 1713 prengué part activa en la resistència contra els felipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional. Després de la derrota, li foren confiscats els béns.

Anar a:  Seni ]  [ Sent ]  [ Sentl ]  [ Sentmenat i d'A ]  [ Sentmenat i de P ]  [ Sentmenat i de V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons