|
|
|
Anar a: [ Seni ] [ Sent ] [ Sentl ] [ Sentmenat i d'A ] [ Sentmenat i de P ] [ Sentmenat i de V ] Per sentir admiració envers un savi, no l'hem d'acabar d'entendre bé. (Santiago Rusiñol i Prats) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - HISTÒRIA
3 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - GEOGRAFIA Sénia, riu de la (Baix Maestrat / Montsià) Riu de la xarxa mediterrània, que neix a les muntanyes de la Tinença de Benifassà, als estreps dels ports de Beseit, s'estén en direcció nord-oest - sud-est i assenyala el límit entre les dues comarques; desemboca al Mediterrani entre la serra de Montsià i la plana de Vinaròs. És de règim pluvial mediterrani, de gran irregularitat, per la qual cosa es construí l'embassament d'Ulldecona, al Baix Maestrat. La superfície total de la seva conca és de 238 km2. Gràcies a l'embassament han minvat les crescudes, encara que no es poden regular suficientment els estiatges; presenta les aigües altes pels mesos de novembre-abril i les baixes pels de maig-octubre (amb un mínim en aquest últim mes). S'aprofita per al regatge de les hortes, sobretot després de la regularització de l'embassament, que ha permès l'extensió del regadiu, amb hortes molt ben protegides gràcies a la serra de Montsià i afavorides pel clima benigne i les bones comunicacions. 4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Senill, barranc de (Noguera) Afluent esquerrà del Segre, que neix al terme de Tudela de Segre i desguassa aigua avall d'Artesa de Segre. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Senillers (Lles, Baixa Cerdanya) Balneari (1.060 m alt), situat al sud del terme, a l'esquerra del riu d'Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí. Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d'una font ferruginosa, allunyada de l'establiment. L'edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu; a la dreta d'aquest, dins l'antic terme de Músser, hi ha l'antic balneari de Caldes de Músser. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Senillers (Guils de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Despoblat, dins el terme de Saneja. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seniofred Llobet Veure> Sunifred Llobet (ardiaca, científic i astrònom català). 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Seniola, la (Xàbia, Marina Alta) Caseria, a 1,4 km de la vila. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senjust i Pagès, Francesc (Barcelona, s XVII) Aristòcrata. Tenia el títol de donzell. El 1675 era Conseller en Cap de Barcelona. Ho tornava a ser el 1684. Féu funcions d'habilitador municipal el 1686. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Senjust i Pagès, Galderic (Catalunya, s XVII – s XVIII) Religiós. El 1700 figurava entre els membres de la junta que es constituí a Barcelona per deliberar sobre la conveniència d'admetre el nomenament del cardenal Portocarrero com a governador general, fet per Carles II, ja gairebé moribund. Formà amb els seus germans un grup familiar addicte al nou rei Carles d'Àustria, el qual el nomenà abat del monestir de Camprodon. El 1713 assistí a la Junta de Braços de Barcelona, i fou membre de la ponència especial per 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sennell, Joles Pseudònim de l'escriptor Josep Albanell i Tortades. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Sensui (Salàs, Pallars Jussà) Despoblat (712 m alt), al nord de la vila. La seva església parroquial (Santa Bàrbara) depèn de la de Sant Adrià. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Sentels (les Bordes, Vall d'Aran) Despoblat, del terme d'Arró. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentena i Ramañach, Ramon (Roses, Alt Empordà, 1849 - Catalunya, s XX) Republicà. Estudià veterinària a Saragossa i aviat s’uní al Partit Republicà Federal. S'establí després a l’Escala, on fou secretari (1877-78) i president (1879-90) del comitè federal. En 1892-1900 fou delegat en l’Assemblea Catalana del 20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - HISTÒRIA Senterada, monestir de (Senterada, Pallars Jussà) Antic monestir, situat a l'indret de l'església parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamicell, hi hagué amb anterioritat al s IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d'on ha derivat el nom de Senterada. Després d'un quant temps d'abandonament, el bisbe Possedoni d'Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria (Santa Maria de Senterada), a la qual sotmeté la cel·la o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui. Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d'Urgell continuaven considerant-la com casa seva. El seu abat Agilà el 844 recaptà un nou precepte d'immunitat del rei Carles el Calb. Malgrat això, el monestir decaigué al llarg del s X fins al punt que el bisbe substituí la comunitat benedictina per una de clergues o canonical (1042), que hi perdurava el 1312 només amb tres clergues, sota l'obediència directa del bisbe. A la fi del s XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d'Urgell. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sentfores (Sant Martí de Tous, Anoia) Santuari (Santa Maria de Sentfores), enlairat en un turó de 500 m alt. Existia ja 1329. La llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya. El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835. La seva església es reedificà el 1656 i s'amplià amb el cambril el 1777. Té una hostatgeria i casa d'ermitans al costat. És lloc de molta devoció comarcana. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Sentigosa (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Antiga vil·la rural, avui masia i caseria. És troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa, que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa, a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet. Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sentís (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble de l'antic mun. de Benés, situat al sud-oest del coll de Mont-roig, de la seva església parroquial depèn la de Benés. Prop seu hi havia l'antic monestir de Sentis. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentís, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Advocat i ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713. Formà part d'una de les juntes que compongueren el govern provisional català durant el setge de Barcelona. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentís, Joan (Xerta, Baix Ebre, s XVI – Barcelona, 1632) Eclesiàstic. Prior de la col·legiata de Santa Anna i posteriorment bisbe de Barcelona (1620). El 1623 Felip IV el nomenà virrei de Catalunya. Malgrat que substituí el duc d'Alcalá, famós pel seu anticatalanisme, el seu nomenament topà amb una gran oposició, pel fet que el rei no havia jurat encara les llibertats catalanes. El descontentament augmentà encara per culpa de la duresa d'Olivares. Hi hagué una certa distensió poc abans de les Corts del 1626, però aquestes foren un fracàs en negar-se el Principat a votar el subsidi de tres milions de lliures que sol·licitava el rei. El mateix any, Sentís fou rellevat del càrrec. Continuà com a bisbe de Barcelona, i impulsà les obres del seminari trinitari. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Sentiu, baronia de la (la Sentiu de Sió, Noguera) Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu que el s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Sentiu, la (Gavà, Baix Llobregat) Antiga quadra i veïnat, al sud del terme, als primers contraforts del massís 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentjust i de Castre, Francesc de (Barcelona, s XVI – Girona, 1627) Eclesiàstic. Era fill d'Enric de Sentjust i Jerònima de Castre. Ingressà a l'orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d'on fou nomenat ardiaca del Penedès. Era doctor en dret canònic i civil. El 1598 fou elegit abat d'Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616. D'aquí passà a bisbe d'Elna (1621), bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona. Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623. Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l'altar major, que ell havia fet ornar. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentjust-Pagès i de Paixau, Galderic de (Barcelona, 1657 - Catalunya ?, s XVIII) Frare. Germà de Josep i de Manuel. Fou abat del monestir de Camprodon. Per les seves simpaties austriacistes fou expulsat del Principat el 1716. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentjust-Pagès i de Paixau, Manuel de (Barcelona, 1648 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1720) Eclesiàstic i polític. Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l'arxiduc Carles. El 1705 fou nomenat membre de la Junta d'Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710. A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat (1717) i es retirà a l'Ametlla del Vallès. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sentlí, Valerià (Morella, Ports, s XVII) Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador. És autor de poesies religioses en català. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentluc, Jacomi Veure> Jacomi de Senlecques. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat (Catalunya, s XII - s XIX) Llinatge. Originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom. Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, fills de Beatriu. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Arnau de (Catalunya, s XII) Fill de Beatriu i germà de Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, els quals són els personatges més reculars del llinatge. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Arnau de (Catalunya, s XII - Tortosa ?, Baix Ebre, d 1170) Cavaller. Fill de Pere, el qual li deixà la castellania de Tortosa. Formaria en aquesta ciutat una nova branca de la família. Germà seu era Pere, castellà de Sentmenat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Berenguer de (Catalunya, s XII) Cavaller. Germà d'Arnau, Guillem i Pere (I). Segons Bernat Boades participà a l'expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria (1147). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Francesc de (Catalunya, s XV) Noble. Fill segon d'un senyor de Sentmenat. Serví Ferran II el Catòlic. Tingué el títol de vicealmirall de Castella. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Senyor dels castells de Sentmenat de Tortosa i de Carles. Vengué al rei (1302) la vegueria, l'escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Jofre de (Catalunya, s XV - Terrassa, Vallès Occidental, 1456) Donzell. Pertanyia a una branca secundària de la família. Era cosí germà del Pere que fou conseller i majordom de Maria de Luna i del Galceran senyor del castell de Santa Fe. El 1432 comprà, a Terrassa, l'edifici que havia albergat de cartoixa de Vallparadís. Hi viuria, com els seus descendents, en bregues continuades amb la vila i els propietaris veïns. El 1456, amenaçat pels homes del baró de Sant Vicenç dels Horts, que eren davant el seu casal en so de guerra, disparà sobre ells amb una espingarda. L'arma li esclatà i li causà la mort. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Jofre de (Catalunya, s XV) Donzell. Fill de l'homònim. Vivia a Terrassa, on continuà mostrant el tarannà bregós propi d'aquesta branca de la família. El 1485 fou assetjat al seu casal de Vallparadís pels remences rebels de Pere Joan Sala, els quals hagueren d'anar-se'n en acostar-se un gran cos d'auxili sortit de Barcelona. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Sentmenat, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1691 a Joan de Sentmenat i de Toralla, senyor de Sentmenat. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1880 al cinquè titular Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga. Continua en la mateixa família. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Pere (II) de (Catalunya, s XII - d 1213) Fill de Pere (I) de Sentmenat i germà d'Arnau i de Sibil·la. Rebé del seu pare la resta dels béns a la Catalunya Vella i fou castlà de Sentmenat. Acompanyà Pere I a Roma per a la seva coronació (1204) i assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), amb el seu fill Pere (III) de Sentmenat. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Pere (III) de (Catalunya, s XII – v 1230) Fill de Pere II. Castellà de Sentmenat. El 1212 lluitava al costat del seu pare a la batalla de les Navas de Tolosa. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Pere de Veure> Sentmenat i de Ribes, Pere (V) de. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Segurament fill de l'homònim. El 1332 figurava entre els propietaris feudals catalans a l'illa de Sardenya. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Ramon de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Era cambrer del rei Martí l'Humà. Figurà entre els assistents a les darreres visites al monarca que el pressionaven perquè nomenés directament un successor al tron (1410). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat, Sibil·la de (Catalunya, s XII – s XIII) Muller d'Arnau de Tornamira. Filla de Pere (I) de Sentmenat, a la mort del qual rebé el castell de Granera. Era germana d'Arnau, Guillem i Pere (II). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i d'Agulló, Menna de (Catalunya, s XVII – 1746) Governador d'El Puerto de Santa Maria. Fill de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. Fou l'iniciador de la línia dels marquesos de Gironella. En heretar el patrimoni dels Agulló, es cognomenà d’Agulló-Pinós i fou cinquè marquès de Gironella i senyor de Bellveí, les Sitges, Lloberola i Castellnou, baró de Florejacs i senyor de Riuverd. La línia s’extingí amb la seva besnéta Lluïsa de Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i d'Alentorn, Joan (II) de (Catalunya, s XVI – 1615) Fill i hereu de Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat. Fundà el convent de Sant Francesc de Terrassa (1609) i es casà (1587) amb la pubilla Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment, que li aportà la meitat de la baronia d’Eramprunyà, les 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Boixadors, Joan Antoni (I) de (Catalunya, s XVIII – 1781) Fill de Francesc de Sentmenat-Torrelles i d'Agulló. Per raó de vincle hereditari, es cognomenà Gassol de Sentmenat, i contragué matrimoni (1754) amb la pubilla Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner, quarta comtessa de Múnter, senyora de la casa d’Alta-riba a Sant Julià de Vilatorta i de Palau de Plegamans. Els succeí llur fill Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Cartellà, Antoni de (Barcelona, 1734 - Aranjuez, Castella, 1806) Eclesiàstic. Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms. Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal (1789) i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Cartellà, Francesc de (Catalunya, s XV) Fill de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar i germà de Joan Pere (I). Fou conseller de Joan II i vice-almirall de Castella (1466). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Cartellà, Joana Antiga de (Catalunya, s XV) Néta de Galceran de Sentmenat i de Peguera. Traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal del llinatge. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Centelles, Galceran de (Catalunya, s XIII - s XIV) Fill de Ramon de Sentmenat i de Ribes. Campsentelles fou adquirit pel seu matrimoni amb Sibil·la de Marata. El seu rebesnét fou Jofre de Sentmenat i de Vilafranca. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Clariana-Seva, Francesc (IV) de (Catalunya, s XVIII – 1845) Fill de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors, i de Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner. Heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies d’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès). Fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri. El seu fill fou Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Copons, Maria Teresa de (Catalunya, s XVIII – 1812) Dama. Muller de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas. Filla de Josep de Sentmenat i d'Oms i germana de Ramon i de Pere. Menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Copons, Ramon de (Catalunya, s XVIII – l'Havana, Cuba, 1840) Brigadier. Fill de Josep de Sentmenat i d'Oms, i germà de Maria Teresa i de Pere. S'establí a l'Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius) —que fou continuada pels seus fills Antoni i Francesc de Sentmenat i de Zayas. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Gualbes, Berenguer de (Catalunya, s XV) Fill de Pere VI de Sentmenat i de Peguera. Fou pare de Ramon i de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Lanuza, Antoni de (Catalunya, s XVII - 1640) Noble. Serví a les guerres contra França. en 1639 era governador de la plaça de Cotlliure. Hi féu canonejar, per imposar ben dràsticament l'ordre, grups de soldats espanyols que es barallaven entre ells. El seu hereu traspassaria el mateix any, essent solter. Per aquesta raó la baronia de Dosrius anà a un germà d'Antoni, l'eclesiàstic Galceran. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Lanuza, Enric de (Catalunya, s XVII – 1652) Baró de Dosrius. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, i germà d'Antoni, de Galceran i de Ramon. Es casà dues vegades, la segona d'elles (1643) amb la seva cosina germana Maria de Lanuza i de Raset, que li aportà la casa de Raset. El 1646, a la mort del seu germà Galceran, n'heretà la baronia. Fill seu fou Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Lanuza, Ramon de (Barcelona, 1596 – 1663) Eclesiàstic. Fill de Galceran de Sentmenat i d'Oms, baró de Castelldosrius. Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic (1639). Prengué possessió del bisbat el 1640. En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d'oberta oposició als francesos. Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu. El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses; per això el seu vicari general, d'acord amb ell, llançà una solemne excomunió contra ells. El 1654 fou preconitzat per al bisbat de Barcelona, del qual prengué possessió el 1655. En aquesta ciutat desplegà una forta activitat pastoral per reparar els efectes de la llarga lluita soferta. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Mercader, Ramon de (Barcelona, 1903 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1972) Actor cinematogràfic. Enginyer. Casat el 1926 amb l'escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas. Fou un dels galans més populars d'abans de la guerra civil en films com Mercedes (1933), Sor Angélica (1934) de Francesc Gargallo -la seva revelació-, Incertidumbre, El secreto de Ana Marís (1934), El 8º mandamiento, Ud. Tiene ojos de mujer fatal i La milloná (1936). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Pau, Maria Anna de (Catalunya, s XV) Néta de Galceran de Sentmenat i de Peguera. Aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Peguera, Pere (VI) de (Catalunya, s XIV – 1435) Conseller de Martí I i majordom de la reina Maria. Estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat de Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill fou Berenguer de Sentmenat i de Gualbes. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Peguera, Ramon de (Catalunya, s XIV – s XV) Senyor de Campsentelles. Nét de Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles i germà de Pere (VI) i de Galceran. Algú el fa originari de la línia de Campsentelles i Vallparadís. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de (Catalunya, s XVII – 1669) Mestre de camp d'infanteria. Germà de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa. El 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc. Foren pares de Ramon i de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Ribera, Baltasar de (Catalunya, s XVIII - Cuba, s XVIII) Militar. Fill cabaler de Menna de Sentmenat i d'Agullo. Fou coronel i iniciador de la branca cubana, la qual encara perdura a Amèrica. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Ribes, Pere (V) de (Catalunya, s XIII - 1326/28) (dit el Cavaller). Acompanyà Jaume II a Roma (1298). Assistí al setge d'Almeria i a la guerra contra Granada. Es casà amb Saurina de Torrelles, neboda de Guillem de Torrelles, bisbe d'Osca. Foren pares de Francesc (I) i de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Ribes, Ramon de (Catalunya, s XIII - Granada, Andalusia, 1308/10) Nét de Pere (III) de Sentmenat i germà de Pere (V). Governador de Càller i Goceà. Morí en la guerra contra Granada. Sembla que fou el fundador de la línia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. Fou el pare de Galceran de Sentmenat i de Centelles. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Riquer, Pere Carles de (Catalunya, s XVIII – 1846) Nét de Pere de Sentmenat i de Copons i germà de Carles. Heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845). Es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Saiol, Galceran Miquel de (Catalunya, s XV – v 1537) Nét de Jofre de Sentmenat i de Vilafranca. Es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s'uní en matrimoni amb la pubilla de la línia principal de Sentmenat. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Sarriera, Joaquim de (Barcelona, s XX – 1968) Vuitè marquès de Sentmenat. Nét de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol. Cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l'Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per a donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del Patronat Pro Música de Barcelona. Conreà també l'escultura. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Sentmenat, Elisabet Maria de (Catalunya, s XV) Única filla de Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà. Aportà l'herència de la línia principal a l'hereu de la de Vallparadís de Terrassa, Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol. Tingué dos fills: Jaume (I) i Enric de Sentmenat i de Sentmenat. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Sentmenat, Jaume (I) de (Catalunya, s XVI – v 1574) Fill i hereu de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol, i d'Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat, i germà d'Enric. Inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d'Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu fou Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Toralla, Joan (IV) de (Catalunya, s XVII – 1724) Militar. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol i germà de Ramon. Capità de cuirassers, el 1691 fou creat marquès de Sentmenat. Es casà (1696) amb l'hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran fou Francesc de Sentmenat-Torrelles i d'Agulló. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Toralla, Ramon de (Catalunya, s XVII – 1713) Comanador de Vallfogona a l'orde de Sant Joan. Té incoat procés de beatificació. Fill de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa i d'Emerenciana de Toralla i de Gassol, i germà de Joan (IV). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Torrelles, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller i conseller del rei Alfons III. Fill del Pere que testà en 1326. El seu germà Francesc, més gran que ell, fou l'hereu de la castellania de Sentmenat. Berenguer rebé d'Alfons III el Benigne, en 1328, les senyories de Vilamajor i de Cardedeu, on 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Torrelles, Francesc (I) de (Catalunya, s XIV – 1359) Senyor de Campsentelles. Fill i hereu de Pere (V) de Sentmenat i de Ribes i de Saurina de Torrelles, i germà de Berenguer. Fou aví de Pere (VI), de Ramon i de Galceran de Sentmenat i de Peguera. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Vilafranca, Jofre de (Catalunya, s XIV – 1443) Comprà Vallparadís (1432). Rebesnét de Galceran de Sentmenat i de Centelles. Fou avi de Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Vilallonga, Joaquim (I) Gassol de (Catalunya, s XIX – 1884) Militar. Fill de Francesc (IV) de Sentmenat i de Clariana-Seva. Fou brigadier, vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880. Fou pare de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Xetmar, Joan (I) de (Catalunya, s XV) Noble. Fill de Berenguer de Sentmenat i de Gualbes, germà de Ramon i pare de Francesc i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Xetmar, Ramon de (Catalunya, s XV) Fill de Berenguer de Sentmenat i de Gualbes i germà de Joan (I). Caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435). Fou l'iniciador de la línia del Rosselló, extingida al s XVII. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i de Zayas, Francesc de (l'Havana, Cuba, s XVIII – Mèxic, 1844) Militar. Fou general. Condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i Despujol, Ramon (I) de (Catalunya, s XIX – 1892) Fill de Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga. Més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit). Fou dues vegades president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92), diputat per Vic (1867) i alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879). El seu nét fou Joaquim de Sentmenat i de Sarriera. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i d'Oms, Antoni de (Catalunya, s XVII – 1710) Noble. Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, i germà de Fèlix i de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms. Morí cinc mesos després que el seu pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat i d'Oms, Galceran de (Catalunya, s XVI – 1603) Fill d'Enric de Sentmenat i de Sentmenat. El 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d'Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué quatre fills cognomenats de Sentmenat i de Lanuza. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio, Lluïsa de (Catalunya, s XIX – 1850) Vuitena marquesa de Gironella. Besnéta de Menna de Sentmenat i d'Agulló. Darrera membre d'aquesta línia, que aportà l'herència al seu marit, el marquès de Villa-Palma de Encalada i de Saudín i a llurs descendents. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Oms de Santa Pau i Cartellà, Antoni (Barcelona, s XVIII) Prelat. Germà de Manuel. Fou canonge de Barcelona. Protegit per la cort espanyola, fou successivament bisbe d'Àvila, cardenal i patriarca de les Índies. També exercia la cancelleria i pro-capellania de Carles IV, del qual era no sols almoiner, sinó també conseller influent. Tingué el títol de vicari general de l'exèrcit espanyol. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, Manuel de (Barcelona, 1730 - Palma de Mallorca, 1796) Militar. Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l'orde de Sant Jaume (1786). Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms. Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca (1793-96). El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera, Francesc Xavier de (Múrcia, 1767 – Madrid, 1842) Militar. Cinquè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà. Assistía al setge de Gibraltar com a ajudant del duc de Crillon i a la campanya del Rosselló. Fou senador per Barcelona (1837). 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Fèlix de (Catalunya, s XVII – Gap, Delfinat, França, 1744) Segon marquès de Castelldosrius. Fill segon de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza i germà de Joan Manuel. Guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Fou -nomenat pel pare- tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d'El Callao (1707-08). Morí essent mariscal de camp 113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sentmenat-Oms de Santapau i d'Oms, Joan Manuel de (Palma de Mallorca, 1687 – Barcelona, 1754) Militar. Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza. Succeí el seu germà Fèlix. Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d'alabarders (1707-10). Tornà a la península el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737. En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill il·lustre de Mallorca. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Torrelles i d'Agulló, Francesc de (Barcelona, 1697 – 1762) Poeta. Segon marquès de Sentmenat. Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella. Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigil·lografia. Membre fundador de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la puresa de la llengua catalana. Havia intervingut, vers el 1721, en debats poètics, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i el seu germà, el general de l'orde dominicà, fet que demostra l'existència de tertúlies literàries anteriors a la represa de l'Acadèmia. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de (Barcelona ?, 1633 – 1717) Polític i militar. Baró de la Roca i marquès de Torrelles. Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, participà en el combat de Montjuïc (1705) contra les tropes de Felip V. Exercí el càrrec suprem en l'administració de justìcia. El 1713 prengué part activa en la resistència contra els felipistes, i, essent membre de la Junta especial assessora del mariscal Villarroel, participà en les reunions del govern provisional. Després de la derrota, li foren confiscats els béns.
Anar a: [ Seni ] [ Sent ] [ Sentl ] [ Sentmenat i d'A ] [ Sentmenat i de P ] [ Sentmenat i de V ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sénia, la
Senillosa, Felip
Senillosa i Cros, Antoni de
Sensat i Vila, Rosa
Sentís i Anfruns, Carles
Sentiu de Sió, la
Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, Manuel de