|
|
|
Anar a: [ Sento ] [ Seq ] [ Serg ] [ Serra ] [ Serra, J ] [ Serra, M ] La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes. (Pau Casals i Defilló) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sentpere (Vall d'Albaida) Veure> Sant Pere d'Albaida. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sentpere, Jeroni (País Valencià, s XVI – València, d 1561) Poeta. Era comerciant. Convocà el 1532 el certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València. També hi participà. 5 ANDORRA - GEOGRAFIA Senyal de Sisqueró, el (Canillo, Andorra) Cim (2.761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d'Andorra (vall de Juclà i el territori ultrapirinenc de la solana d'Andorra) amb el País de Foix. 6 PAÏSOS CATALANS - CULTURA senyera (Països Catalans) Bandera nacional de tots els territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa. Es tracta de quatre barres vermelles sobre fons groc. 7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Senyiu (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.278 m alt), a l'oest del terme, a l'interfluvi de la Valira de Castanesa i l'Isàvena. 106 EUROPA - ART
9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Senyoria, la (Vallès de la Costera, Costera) Enclavament (7,5 ha), entre Llocnou d'En Fenollet i el Genovés. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Senyús (Cabó, Alt Urgell) Poble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església. 11 CATALUNYA - CULTURA Senza Tempo (Barcelona, 1990 - ) Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol. Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo (1990), Cuento sin título (1992), Capricho, Cien años (1994) i Robadors de sal (1995). També han fet incursions en el món del vídeo dansa: Capricho als terrats (1996). 12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Separació, Guerra de Altre nom de la Guerra dels Segadors. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Septí, sèquia del (Camp de Morvedre) Sèquia de la comarca, que s'alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega els termes municipals de Benifairó de les Valls i de Quart de les Valls. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sepulcre, el (Olèrdola, Alt Penedès) Veure> Sant Sepulcre, el. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Sepulcre, el (Peralada, Alt Empordà) Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al nord-oest del terme, prop del veïnat de les Olives. Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l'absis de l'església del s. XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA sepulcres de fossa, cultura dels (Catalunya) Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s'ha trobat d'aquesta cultura són les necròpolis. Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s'atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l'existència a Catalunya del grup-cultura d'Almeria, denominació que va ser canviada per la de 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sequeros López, Antonio (Benejússer, Baix Segura, 1900 - ) Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes històricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956). 19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sequial, el (Sueca, Ribera Baixa) Antiga vall de desguàs, que, a les acaballes del s XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la sèquia Major obtingudes per la universitat de Sueca per privilegi d'Alfons el Magnànim del 1457. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ser, el (Garrotxa) Afluent dretà del Fluvià. Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l'Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serafí, Àngela Margarida Veure> Prat, Àngela Margarida. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serarols, Salvador (Catalunya, s XVII) Argenter. Li foren encarregades unes sumptuoses imatges de sant Just i santa Escolàstica per a la seu de Manresa. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sérbol, riu (Baix Maestrat) Veure> Cèrvol, riu. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serc (Alt Urgell) Veure> Cerc. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serch i Gelambí, Amadeu (Barcelona, 1904 - 27/nov/1988) Animador cultural. Pioner de l'escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58). Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya (1934-38). Es dedicà al cinema en català i col·laborà a "Claris", "La Publicitat" i Catalunya Ràdio. A la postguerra es dedicà també a l'estudi del marketing i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma. Pertangué a la direcció del Club d'Amics de la Futurologia. Ha publicat Txecoslovàquia (1932) i Càmping (1934). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serclaes de Tilly, Albert Octavius 'T (Flandes, França, 1656 – Barcelona, 1715) Militar i polític. Passà al servei de Felip V; lluità en la guerra de Successió (Catalunya, 1709-10 i 1713-14), fet que li valgué els càrrecs de capità general d'Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15), en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick. Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l'ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà catedràtics i rector. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sercs (Berguedà) Veure> Cercs. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sereñana i Partagàs, Prudenci (les Borges Blanques, Garrigues, 1842 - Barcelona, 1902) Metge i escriptor. Estudià a Osca i a Barcelona. Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona. El 1869 fou redactor i impulsor de "Les Barres Catalanes", revista republicana catalanista. Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona... (1882), La sífilis matrimonial (1887), etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà. Dirigí diverses revistes mèdiques. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serés i Ibars, Manuel (Vilanova d'Alpicat, Segrià, 3/abr/1888 – Barcelona, 26/jul/1928) Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912. S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia. Fou catedràtic d'anatomia a Granada (1914), Sevilla (1915) i Barcelona (1922). El 1926 dirigí la clínica urològica de 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seret i Vila, Domènec Veure> Saret i Vila, Domènec. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sergi (Catalunya, s VI) Arquebisbe de Tarragona (v520-v555). Presidí el primer concili de Barcelona (540) i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia (451), d’Agde (506) i d’Orleans (511). Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers. Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics. 37 CATALUNYA - MUNICIPI
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serinyà (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat, al sud de la vila. 39 EUROPA - HISTÒRIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seró (Artesa de Segre, Noguera) Poble, dins l'antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill. És centrat per l'antic castell de Seró, esmentat al s XII, transformat en casal, i per l'església parroquial de Santa Maria, reformada als s XVIII i XIX; aquest conté l'antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603. El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l'antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Seró i Navàs, Prudenci (Cabacés, Priorat, 1883 – 1963) Briòleg i metge. Doctor en medicina i en ciències naturals. Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la universitat de Barcelona. Publicà Musgos de los alrededores de Bohí (1956), Flora briológica de las comarcas barcelonesas (1956), Contribución al estudio de la flora briológica catalana... (1962). 43 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serola, coll (Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola. 45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 CATALUNYA - HISTÒRIA Seròs, batalla de (Seròs, Segrià, abr/1938) Cap de pont de les tropes franquistes en l'etapa final de l'ofensiva d'Aragó, a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l'indret anomenat Costa de la Barca. Els dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per dues brigades republicanes. Posteriorment fou l'escenari d'una àmplia operació ofensiva, també de l'Exèrcit Popular (7 al 22/nov/1938), per tal d'alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l'Ebre. L'Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs, Aitona i Soses, però no 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seròs, canal de (Segrià) Canal derivat del Segre, aigués avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s'estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca). Al curs baix s'ha construït l'embassament d'Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir enèrgia elèctrica. A més, s'utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura. També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Seròs, central hidroelèctrica de (Aitona, Segrià) Central hidroelèctrica, prop del límit amb el de Seròs, que aprofita l'aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d'Utxesa o de Secà. Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA). Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serpis, riu (País Valencià) Veure> Alcoi, riu d'. 49 CATALUNYA - ART SERPPAC Sigla del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català. 50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Serra (Torís, Ribera Alta) Despoblat, al sud de la vila, esmentat el 1238, centrat en l'antic castell de Serra (a l'indret de l'actual Castellet). 51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria, a la vall de Cardós, a l'esquerra de la Noguera de Cardós, prop de l'església de Santa Eulàlia, a la vall de Boldís. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Masia i antic poble, al sud i enmig dels dos principals nuclis de població. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra (Barcelona, s XIV - Catalunya, s XV) Família de pintors formada pels germans Francesc, Jaume, Joan i Pere Serra. Tenien obert un taller en comú, on pintaven seguint els models sienesos desenvolupats a Catalunya per Ramon Destorrents, del qual es podien considerar continuadors pel que fa al concepte i a l'estil. El conjunt de les obres conegudes, o que els són atribuïdes, demostra que feien més aviat una producció una mica industrialitzada, i no pas una recerca artística creadora. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Serra, alqueria de (Dénia, Marina Alta) Veure> Alqueria de Serra, l'. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Bernabeu (Catalunya, s XVI) Jurista. Fou oïdor de l'Audiència de Barcelona. Publicà l'obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Bernat (Tortosa, Baix Ebre, s XV) Pintor. Actiu des del 1423 fins al 1456. Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals. De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel (1429), de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Bernat (Catalunya, s XV) Escriptor. N'és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Serra, cala d'en (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cala de la costa septentrional de l'illa, entre la punta del Gost i la punta d'en Serra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Francesc (I) (Barcelona, s XIV) Pintor. Germà de Joan, Jaume i de Pere. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra. Fou el pare de Francesc Serra (II). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Francesc (II) (Barcelona, s XIV - València, s XIV) Pintor. Fill de Francesc (I) i nebot, per tant, de Pere, Jaume i Joan. Treballà algun temps a Barcelona, amb feines diverses com la de l'enteixinat del Palau Menor. Li ha estat atrbuït el retaule de Torroella de Montgrí, conservat parcialment a la col·lecció Junyer. Després es traslladà a València, on introduí el nou estil que s'imposava al Principat, inspirat en l'escola de Siena. Vivia a la capital valenciana el 1394. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Escriptor. És autor d'una de les escasses obres teatrals catalanes de l'època: Lo primer plor de l'auba. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Ginebró Veure> Serra i Ferrer, Josep Miquel. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serra, Gonçal (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Guillem (Catalunya, s XV) Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Sant Julià del Montseny. Amb el títol de Gènesi de Scriptura, traduí al català una bíblia occitana, el contingut de la qual barreja els textos bíblics amb llegendes i fragments d'evangelis apòcrifs. L'obra és signada el 1451. La publicà Miquel Victorià Amer el 1873, dins la "Biblioteca Catalana" de Marià Aguiló. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra, Guillem (Illes Balears, s XVIII – 1754) Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Guillem de (Catalunya, s XIV) Diplomàtic. Al servei de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor, aquesta el trameté com a ambaixador a Sicília (1372), davant el seu germà Frederic III el Feble, per tal de protestar dels compromisos que aquest contreia amb els angevins, en detriment de les vinculacions catalanes del reialme sicilià. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Jaume (Barcelona, s XIV) Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Pere. Ha romàs part del retaule de La Mare de Déu encomanat per fra Martín de Alpartil per al convent del Sant Sepulcre a Saragossa (Saragossa, Museo de Bellas Artes) l’any 1360; d’aquesta obra es poden extreure les característiques pròpies del seu art, que el confirmen com a continuador de Destorrents. Del retaule que féu per a l’església de Castellfollit de Riubregós consta el document de cobrament (1397) pel seu germà Pere, que indica que Jaume ja era mort. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serra, Jaume (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a l'expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Jaume (Tortosa, Baix Ebre, s XV - v 1466) Pintor. Germà de Bernat; ambdós contractaren a Tortosa (1423) el retaule -desaparegut- de l’església de Casp a Aragó. Domiciliat a Morella, pintà el 1441 el retaule de Sant Pere per a l’ermita del sant a Castellfort, i des del 1448 visqué de nou a Tortosa, on consta fins el 1466 només com a pintor de senyals. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Jaume (Catalunya, s XV - 1508) Escultor. Esculpí el túmul funerari d'Aldonça de Corbera, al monestir de Santa Maria de Valdonzella de Barcelona (1504). A la seva mort deixà inacabat el sepulcre de Galceran de Requesens, a l'església de Sant Joan de Palamós, obra que portaren a terme Pedro de Robredo i Pedro de Sarabia. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Joan Àngel (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. Carmelità, fou doctor en teologia. El 1701 publicà a Girona una extensa col·lecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme, que fou molt reeditada: hom en coneix quatre edicions més a Girona, dues a Barcelona i una a Vic. L'obra conté també una història de l'orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes. 76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Serra, Joan de (Sardenya, Itàlia, s XIV – s XV) Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l'illa, pel mai/1409, prometent l'indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Josep (Catalunya, s XVII) Abat de Poblet. Fou elegit el 1672 succeint a Antoni Rossell al segon mandat d'aquest. Fou així el LXVII abat de la sèrie pobletana i XIII dels quadriennals. Cessà el 1677. Fou succeït per Antoni Rossell al tercer mandat d'aquest. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Josep (Catalunya, s XIX) Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Josep Maria (Mataró, Maresme, 1810 - les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 1886) Benedictí, missioner i bisbe. El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849; deu anys després hi renuncià 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra, Juniper Veure> Serra i Ferrer, Josep Miquel (missioner). 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (Prullans, Baixa Cerdanya) Veïnat (1.150 m alt), al camí de Martinet. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (la Llacuna, Anoia) Veïnat. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental) Caseria, formada al turó on s'aixecava la primitiva parròquia de Sant Genís de Plegamans i encara s'aixeca la casa forta o castell de Plegamans, damunt el poble de Plegamans, cap del municipi. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (la Torre de Claramunt, Anoia) Caseria, situada al sud del poble de Vilanova d'Espoia. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (Vila-rodona, Alt Camp) Llogaret, aigua avall de la vila, a la dreta del Gaià. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Serra, la (Farrera, Pallars Sobirà) Antic santuari de la Mare de Déu de la Serra, situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al nord del terme. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Serra, la (Montblanc, Conca de Barberà) Monestir de clarisses i santuari (la Mare de Déu de la Serra) (360 m alt), fora del recinte amurallat, davant el portalot de la Serra. El santuari és esmentat ja el 1295. La imatge de la Mare de Déu és d'alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anava a Saragossa a fer-ne l'ofrena: el carro que duia la imatge s'aturà a l'indret de l'església. L'església i el convent són gòtics. Es conserven diversos sepulcres gòtics d'abadesses i altres personatges. Presideix la plaça que s'obre davant el monesti la creu Verda o dels Miracles. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Lleonard (Barcelona, s XVII) Membre del Consell de Cent (1640). Fou un dels notables detinguts per ordre del virrei comte de Santa Coloma, i dels alliberats després en una revolta popular a Barcelona. Era adversari tenaç de la política de Felip IV i tingué un paper de relleu en l'actuació de les autoritats catalanes als inicis de la guerra de Separació. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Lluís (Catalunya, v 1670 – Saragossa, Aragó, 1745) Músic. Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1699-1715) i de l'església d'El Pilar de Saragossa (1715-45), de la qual fou també racioner. Hom n'ha conservat nombrosos magnificats, una Salve Regina, etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d'altres, alguns motets, un solo i un duo. Moltes d'aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental (a vegades baix continu). També deixà publicat un volum de Villancicos (1634). És considerat un dels millors compositors hispànics de l'època barroca. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Pau (Barcelona, 1749 – 1796) Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a Barcelona i d'Ignasi Vergara a València. Es traslladà a Madrid, on treballà amb Francisco Gutiérrez i assistí a l'Academia de San Fernando, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit. De retorn a Barcelona, obrà diferents escultures per al portal de l'església del monestir de Montserrat, per a diferents retaules de l'església de la Mercè de Barcelona (com la imatge de Santa Maria de Cervelló, que presidia -abans del 1936- el seu altar), per al convent dels Dominics i per a l'església de Sant Gaietà. Estilísticament s'inscriu en la transició entre barroc i neoclàssic. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Pere (Barcelona, s XIV - Gènova, Itàlia, 1405) Cardenal. Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona. Pere III de Catalunya-Aragó l'envià el 1383 a la curia papal d'Avinyó per tal d'aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu nét Martí amb Maria de Sicília. Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a col·lector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l'administració de l'arquebisbat de Monreale. El 1395, havent destituït, per rebel·lió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat. Creat cardenal per Benet XIII el 1497, l'any següent renuncià aquella mitra i passà a la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, on conservà l'apel·latiu de cardenal de Catània. Es traslladà a la cort d'Avinyó, i acompanyà el papa Benet a Gènova, on morí de pestilència. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Pere (Catalunya, s XIV) Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d'aquesta ciutat. 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Serra, Pere (Menorca, s XIV – s XV) Prelat. És autor d'un Llibre de diverses profecies, polítiques i religioses, i un recull de consells dirigits a la ciutat de València amb el títol Del stament de la vida política. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Pere (Catalunya, s XVIII – 1796) Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Pere Anton (Catalunya, s XVI – Lleida, 1632) Prelat. El 1621 fou consagrat bisbe de Lleida, on succeïa a Pere Virgili. El 1629 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Morí poc abans d'expirar aquest mandat civil. Fou succeït a la diòcesi per fra Antonio Pérez. 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Serra, puig d'en (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Puig (438 m alt), el segon en elevació de l'illa, al nord-oest des Cubells. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Serra, Ramon (Catalunya, s XIII) Comanador de l'orde del Temple a Mallorca, illa acabada de conquerir. Fou nebot de l'homònim. 103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Serra, sa (Llubí, Mallorca Septentrional) Caseria, al sud de la vila. 104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Serra, Sant Climent de la (Fullà, Conflent) Veure> Sant Climent de la Serra. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Serra, Tomàs (Borriana, Plana Baixa, s XVIII - 1755) Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d'un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d'una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.
Anar a: [ Sento ] [ Seq ] [ Serg ] [ Serra ] [ Serra, J ] [ Serra, M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sento (Vicent Llobell i Bisbal)
Senyera
senyoretes del carrer d'Avinyó, Les (París, França, 1907) Quadre a l'oli de 
Seras i Isern, Pere
Serdinyà
Serinyà
Serna, Assumpta (Assumpta Rodés i Serna)
Seròs