A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Sento ]    [ Seq ]    [ Serg ]    [ Serra ]    [ Serra, J ]    [ Serra, M ]

La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes. (Pau Casals i Defilló)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sento (Vicent Llobell i Bisbal)Sento (Vicent Llobell i Bisbal)  (València, 8/des/1953 - )  Dibuixant de còmics. Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a "Bésame Mucho" (on presentà Historias galantes i Barrachina) i a "El Víbora". La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana. Autor de diversos àlbums (Romance, 1984; Museo vivo, 1987; Cazando millonarios, 1989; El laboratori del Doctor Arnau, 1989), després compaginà la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de València.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sentpere  (Vall d'AlbaidaVeure> Sant Pere d'Albaida.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSentpere, Andreu  (Alcoi, Alcoià, s XVI – València, 1572)  Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica. La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al s XIX, trenta de les quals a Mallorca. Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l'època.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sentpere, Jeroni  (País Valencià, s XVI – València, d 1561)  Poeta. Era comerciant. Convocà el 1532 el certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València. També hi participà.

5 ANDORRA - GEOGRAFIA

Senyal de Sisqueró, el  (Canillo, Andorra)  Cim (2.761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d'Andorra (vall de Juclà i el territori ultrapirinenc de la solana d'Andorra) amb el País de Foix.

6 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

senyera  (Països CatalansBandera nacional de tots els territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa. Es tracta de quatre barres vermelles sobre fons groc.

7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaSenyera  (Ribera AltaMunicipi: 2,05 km2, 40 m alt, 1.175 hab (2015). Situat al sector meridional de la comarca, en un terreny pla i al·luvial, estès a la dreta del riu d'Albaida. La base econòmica fonamental és l'agricultura i hom conrea la totalitat de la superfície, en regadiu, per mitjà d'una xarxa de sèquies derivades i d'aigua de pous; produeix principalment taronger, en règim quasi de monocultura, amb alguns sectors d'hortalisses i arrossars, aquests havien estat molt importants; el secà és quasi inexistent. Avicultura. Té com a complement econòmic els magatzems de preparació de la fruita. El poble és a la dreta del riu d'Albaida; l'església parroquial de Santa Anna havia estat sufragània de la de Castelló de la Ribera i després de la de Benimeixís. Fou lloc de moriscs, de la fillola deInici página Càrcer; depenia del castell de Benimeixís. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Senyiu  (Montanui, Alta RibagorçaPoble (1.278 m alt), a l'oest del terme, a l'interfluvi de la Valira de Castanesa i l'Isàvena.

106 EUROPA - ART

Les senyoretes del carrer d'Avinyó (Picasso)senyoretes del carrer d'Avinyó, Les  (París, França, 1907)  Quadre a l'oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Museum if Modern Art, de Nova York). Pintat a París, evocant un prostíbul del carrer d'Avinyó de Barcelona, és més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d'Avignon. Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor. L'agressivitat de certes línies i de certs colors marquen una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa. D'estil expressionista, fauve, negroide i cubista alhora, obre les portes a aquestes dues darreres tendències de l'art modern.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Senyoria, la  (Vallès de la Costera, Costera)  Enclavament (7,5 ha), entre Llocnou d'En Fenollet i el Genovés.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Senyús  (Cabó, Alt UrgellPoble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església.

11 CATALUNYA - CULTURA

Senza Tempo  (Barcelona, 1990 - )  Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Inés Boza i Carles Mallol. Experimenten en el camp del teatre dansa i fins ara han presentat els espectacles Senza Tempo (1990), Cuento sin título (1992), Capricho, Cien años (1994) i Robadors de sal (1995). També han fet incursions en el món del vídeo dansa: Capricho als terrats (1996).

12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSeoane y de Hoyos, Antonio de  (Alcalá del Río, Andalusia, s XVIII - Castella?, 1862)  Militar. Fou capità general de València (1840-41) i, interinament, de Catalunya. Com a tal, volgué obligar Barcelona a pagar la multa il·legal de dotze milions de rals decretada per Espartero, però topà amb una aferrissada resistència.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Separació, Guerra de  Altre nom de la Guerra dels Segadors.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Septí, sèquia del  (Camp de MorvedreSèquia de la comarca, que s'alimenta de la font de Quart de les Valls, de la qual recull una cinquena part del cabal total i rega els termes municipals de Benifairó de les Valls i de Quart de les Valls.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sepulcre, el  (Olèrdola, Alt PenedèsVeure> Sant Sepulcre, el.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sepulcre, el (Peralada, Alt Empordà)  Antic priorat de canonges del Sant Sepulcre, dependent de Santa Anna de Barcelona, situat al nord-oest del terme, prop del veïnat de les Olives. Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades. El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada. Resten murs i l'absis de l'església del s. XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

sepulcres de fossa, cultura dels  (Catalunya)  Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s'ha trobat d'aquesta cultura són les necròpolis. Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s'atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l'existència a Catalunya del grup-cultura d'Almeria, denominació que va ser canviada per la deInici página sepulcres de fossa. L'existència de tombes individuals o de parella, amb cossos posants de costat, presentava una especificitat que fou estudiada per M. Fusté, que donà a les restes humanes una caracterització antropològica. El registre d'aquesta cultura era característic del litoral i del prelitoral catalans, però també era ben representat al Pirineu. Els aixovars funeraris es componien de ceràmiques, sílexs tallats i ornamentació. La necròpolis de Sant Julià de Ramis (cai i cova de les Gorges) ofereix un registre molt significatiu d'aquesta cultura.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sequeros López, Antonio  (Benejússer, Baix Segura, 1900 - )  Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres. Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes històricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956).

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sequial, el  (Sueca, Ribera BaixaAntiga vall de desguàs, que, a les acaballes del s XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la sèquia Major obtingudes per la universitat de Sueca per privilegi d'Alfons el Magnànim del 1457.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ser, el  (GarrotxaAfluent dretà del Fluvià. Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l'Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serafí, Àngela Margarida  Veure> Prat, Àngela Margarida.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerafí, Pere "Lo Grec"  (Catalunya, 1505/10 – Barcelona, 1567)  Poeta i pintor. Les primeres dades que se'n conèixen el presenten com a pintor. Desplegà una gran activitat pictòrica: un retaule de la Mare de Déu a l'església de Montcada (1541), un altre a Vic (1544), i sembla que l'any següent treballà a la capella barcelonina de Sant Sever. Associat amb el pintor italià Pietro Paolo de Montalbergo o amb altres, realitzà nombroses obres d'estil renaixentista, entre les quals cal remarcar les de les portes de la seu de Tarragona (1563). També realitzà les de la seu de Barcelona. Intervingué en nombrosos altres treballs, generalment de tipus religiós, però també procedents d'organismes civils (Generalitat de Catalunya), ja que fou un artista l'obra del qual assolí un gran predicament. Com a escriptor, ocupà un lloc remarcable entre...  Segueix... 

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serarols, Salvador  (Catalunya, s XVII)  Argenter. Li foren encarregades unes sumptuoses imatges de sant Just i santa Escolàstica per a la seu de Manresa.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Seras i IsernSeras i Isern, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - Lima, Perú, 1985)  Polític i empresari. Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar (1913) i s’instal·là a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president. Col·laborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca”. Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera; el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina. Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de joguines, i es dedicà a la importació; fou fundador de la cambra argentina de la Indústria de la Joguina. Arran de la guerra civil espanyola, fou un dels organitzadors de les trameses de queviures que el Casal Català de Buenos Aires enviava a Catalunya. Els seus fills -Núria, Fiveller, Manelic i Guifré- han estat, tot i ésser súbdits argentins, fundadors del Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, políticament molt radical.

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSerbí, pica de  (Benés / Sarroca de Bellera, Pallars JussàVeure> Cerbi, pica de.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sérbol, riu  (Baix MaestratVeure> Cèrvol, riu.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serc  (Alt UrgellVeure> Cerc.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serch i Gelambí, Amadeu  (Barcelona, 1904 - 27/nov/1988)  Animador cultural. Pioner de l'escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58). Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya (1934-38). Es dedicà al cinema en català i col·laborà a "Claris", "La Publicitat" i Catalunya Ràdio. A la postguerra es dedicà també a l'estudi del marketing i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma. Pertangué a la direcció del Club d'Amics de la Futurologia. Ha publicat Txecoslovàquia (1932) i Càmping (1934).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serclaes de Tilly, Albert Octavius 'T  (Flandes, França, 1656 – Barcelona, 1715)  Militar i polític. Passà al servei de Felip V; lluità en la guerra de Successió (Catalunya, 1709-10 i 1713-14), fet que li valgué els càrrecs de capità general d'Aragó (1711-14) i capità general de Catalunya (1714-15), en substitució, aquest darrer, del duc de Berwick. Exercí la repressió contra els austriacistes, intervingué en la planificació de la Ciutadella de Barcelona i donà l'ordre de traslladar la universitat a Cervera, per a la qual nomenà catedràtics i rector.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sercs  (BerguedàVeure> Cercs.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerdanya, Salvador  (Catalunya, s XVII – Barcelona ?, s XVIII)  Gravador i argenter. Establert a Barcelona. Els seus gravats, excel·lents, són documentats de 1695 a 1704. La seva passantia com a argenter és del 1710.

32 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentSerdinyà  (ConflentMunicipi: 16,91 km2, 510 m alt, 219 hab (2013). Situat a la vall de la Tet, accidentat per la Tartera, al peu del massís del Canigó, que accidenta part del terme, al Conflent mitjà. Modesta economia agrària, amb conreus de regadiu vora el riu, principalment fruiters (pomeres i albercoquers), hortalisses i vinya. Ramaderia (bestiar oví). El poble és dividit en dos sectors, a banda i banda de la Tet, units per un pont gòtic d'un sol arc: el Bac i el Solà. En el primer hi ha l'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, romànica (s XI), reformada al començament del s XVIII, i on es conserven importants objectes religiosos. El municipi comprèn, a més, els antics termes de Joncet, Flaçà i la Guàrdia (els quals formaven el territori jurisdiccional de la Sajonia de Conflent) i el poble i antic municipi dels Horts (agregat al començament del s XIX). Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sereñana i Partagàs, Prudenci  (les Borges Blanques, Garrigues, 1842 - Barcelona, 1902)  Metge i escriptor. Estudià a Osca i a Barcelona. Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona. El 1869 fou redactor i impulsor de "Les Barres Catalanes", revista republicana catalanista. Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona... (1882), La sífilis matrimonial (1887), etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà. Dirigí diverses revistes mèdiques.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serés i Ibars, Manuel  (Vilanova d'Alpicat, Segrià, 3/abr/1888 – Barcelona, 26/jul/1928)  Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912. S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia. Fou catedràtic d'anatomia a Granada (1914), Sevilla (1915) i Barcelona (1922). El 1926 dirigí la clínica urològica deInici página l'Hospital Clínic. Publicà treballs de recerca sobre innervació de l'aparell urinari.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seret i Vila, Domènec  Veure> Saret i Vila, Domènec.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sergi  (Catalunya, s VI)  Arquebisbe de Tarragona (v520-v555). Presidí el primer concili de Barcelona (540) i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia (451), d’Agde (506) i d’Orleans (511). Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers. Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanySerinyà  (Pla de l'EstanyMunicipi: 17,43 km2, 188 m alt, 1.130 hab (2015). Situat a la rodalia de Banyoles, al vessant meridional de la serra de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de la comarca, al límit amb la Garrotxa, vora el Ser, a la seva confluència amb el Fluvià (on hi ha la presa de Serinyà). Drenen també el terme la riera de Serinyà i la de Rodeja. La base econòmica fonamental és l'agricultura, quasi totalment de secà: es conreen cereals, patates i farratges. Ramaderia ovina. Extracció de guix. El poble és a la plana de la dreta del Ser. Església parroquial de Sant Andreu, notable exemplar romànic (s XII). El municipi comprèn, a més, el veïnat Casals (amb l'església de Sant Miquel Sesvinyes) i els de Maixella, Bosquerós, Valldebaió, la Cellera d'Amont i Llavanera, la masia i antic poble de Reixac i l'antic castell de Taià. Jaciments prehistòrics a les coves de la Bora Gran d'en Carreres, el reclau Viver, la d'En Pau, Mollet, dels Encantats i de l'Arbreda. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira de Fades - Escola

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serinyà  (Cassà de la Selva, GironèsVeïnat, al sud de la vila.

39 EUROPA - HISTÒRIA

Inici páginaSermoneta, ducat de  (Roma, Itàlia)  Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu nebot Roderic d'Aragó i de Borja (dit també de Borja i d'Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònim, prop de Roma, que havia confiscat (1499) als Gaetani (que en posseïen la senyoria des del 1297). Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l'hi confiscà i els retornà als Gaetani. Li fou annexada la grandesa d'Espanya el 1616, al duc Francesco Coetani.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assumpta SernaSerna, Assumpta (Assumpta Rodés i Serna)  (Barcelona, 16/set/1957 - )  Actriu cinematogràfica. En els seus inicis treballà amb Dagoll-Dagom al teatre i el 1978 debutà al cinema amb L'orgia. Entre els seus films destaquen El crimen de Cuenca (1979), Dulces horas (1981), Lola (1985), Matador (1986), El maestro de esgrima (1992), Como un relámpago (1996) i Subjúdice (1997). Ha treballat també a la televisió, a sèries com ara Falcon Crest o Brigada Central.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seró  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble, dins l'antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill. És centrat per l'antic castell de Seró, esmentat al s XII, transformat en casal, i per l'església parroquial de Santa Maria, reformada als s XVIII i XIX; aquest conté l'antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603. El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l'antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Seró i Navàs, Prudenci  (Cabacés, Priorat, 1883 – 1963)  Briòleg i metge. Doctor en medicina i en ciències naturals. Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la universitat de Barcelona. Publicà Musgos de los alrededores de Bohí (1956), Flora briológica de las comarcas barcelonesas (1956), Contribución al estudio de la flora briológica catalana... (1962).

43 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaSerola, castell de  (Canavelles, ConflentAntic castell i terme (o de l'Erola), entre el poble i els banys de Toés. És esmentat ja l'any 957. En resta l'església de Sant Pere dels Graus (o de Serola, o d'Eixalada).

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serola, coll  (Barcelona, Barcelonès / Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Depressió (403 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, que comunica el pla de Barcelona amb la depressió del Vallès i dóna nom a la serra de Collserola.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSeròs  (SegriàMunicipi: 85,80 km2, 103 m alt, 1.886 hab (2015). Situat a banda i banda del Segre, al sud-oest de Lleida, al límit amb el Baix Cinca. Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, ordi), vinya, oliveres i ametllers; el regadiu és possible gràcies a les aigües derivades del canal de Seròs i del d'Aragó i Catalunya, i produeix fruites i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i avicultura. Petita indústria alimentària, derivada de l'agricultura (conserves vegetals) i de la construcció. Producció d'oli. Central elèctrica al terme d'Aitona. La vila és a la plana de la dreta del Segre. Església parroquial de Santa Maria, barroca. El municipi comprèn, a més, l'antic monestir de Vinganya, el despoblat d'Enviure, part de la zona lignitífera de la Canota i és zona d'importants troballes arqueològiques, a les roques de Sant Formatge (hallstàttica), la Torre dels Moros (ibèrica) i el Bovalar (restes basílica paleocristiana). Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Club Ciclista

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seròs, batalla de  (Seròs, Segrià, abr/1938)  Cap de pont de les tropes franquistes en l'etapa final de l'ofensiva d'Aragó, a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l'indret anomenat Costa de la Barca. Els dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per dues brigades republicanes. Posteriorment fou l'escenari d'una àmplia operació ofensiva, també de l'Exèrcit Popular (7 al 22/nov/1938), per tal d'alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l'Ebre. L'Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs, Aitona i Soses, però noInici página va poguer profunditzar. La contraofensiva franquista arrencà el dia 19, ocupà Seròs i enllaçà amb el batalló que, isolat, encara defensava el cap de pont. D'aqui partí l'atac principal de l'ofensiva franquista contra Catalunya (des/1938).

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seròs, canal de  (Segrià)  Canal derivat del Segre, aigués avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s'estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca). Al curs baix s'ha construït l'embassament d'Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir enèrgia elèctrica. A més, s'utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura. També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Seròs, central hidroelèctrica de  (Aitona, SegriàCentral hidroelèctrica, prop del límit amb el de Seròs, que aprofita l'aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d'Utxesa o de Secà. Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA). Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serpis, riu  (País ValenciàVeure> Alcoi, riu d'.

49 CATALUNYA - ART

SERPPAC  Sigla del Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Serra  (Torís, Ribera AltaDespoblat, al sud de la vila, esmentat el 1238, centrat en l'antic castell de Serra (a l'indret de l'actual Castellet).

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSerra  (la Vall d'Ebo, Marina AltaDespoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra  (Lladorre, Pallars SobiràCaseria, a la vall de Cardós, a l'esquerra de la Noguera de Cardós, prop de l'església de Santa Eulàlia, a la vall de Boldís.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra  (Pedret i Marzà, Alt Empordà)  Masia i antic poble, al sud i enmig dels dos principals nuclis de població.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra  (Barcelona, s XIV - Catalunya, s XV)  Família de pintors formada pels germans Francesc, Jaume, Joan i Pere Serra. Tenien obert un taller en comú, on pintaven seguint els models sienesos desenvolupats a Catalunya per Ramon Destorrents, del qual es podien considerar continuadors pel que fa al concepte i a l'estil. El conjunt de les obres conegudes, o que els són atribuïdes, demostra que feien més aviat una producció una mica industrialitzada, i no pas una recerca artística creadora.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Serra, alqueria de  (Dénia, Marina AltaVeure> Alqueria de Serra, l'.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Bernabeu  (Catalunya, s XVI)  Jurista. Fou oïdor de l'Audiència de Barcelona. Publicà l'obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Bernat  (Tortosa, Baix Ebre, s XV)  Pintor. Actiu des del 1423 fins al 1456. Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals. De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel (1429), de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat aInici página l’església de Vilafranca del Maestrat. Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca. Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Bernat  (Catalunya, s XV)  Escriptor. N'és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Serra, cala d'en  (Sant Joan de Labritja, EivissaCala de la costa septentrional de l'illa, entre la punta del Gost i la punta d'en Serra.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Francesc (I)  (Barcelona, s XIV)  Pintor. Germà de Joan, Jaume i de Pere. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra. Fou el pare de Francesc Serra (II).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Francesc (II)  (Barcelona, s XIV - València, s XIV)  Pintor. Fill de Francesc (I) i nebot, per tant, de Pere, Jaume i Joan. Treballà algun temps a Barcelona, amb feines diverses com la de l'enteixinat del Palau Menor. Li ha estat atrbuït el retaule de Torroella de Montgrí, conservat parcialment a la col·lecció Junyer. Després es traslladà a València, on introduí el nou estil que s'imposava al Principat, inspirat en l'escola de Siena. Vivia a la capital valenciana el 1394.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Escriptor. És autor d'una de les escasses obres teatrals catalanes de l'època: Lo primer plor de l'auba.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Francesc  (Xilxes, Plana Baixa, s XVIII – Madrid, 1814)  Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal. A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813). Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Ginebró  Veure> Serra i Ferrer, Josep Miquel.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serra, Gonçal  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigí l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Guillem  (Catalunya, s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Sant Julià del Montseny. Amb el títol de Gènesi de Scriptura, traduí al català una bíblia occitana, el contingut de la qual barreja els textos bíblics amb llegendes i fragments d'evangelis apòcrifs. L'obra és signada el 1451. La publicà Miquel Victorià Amer el 1873, dins la "Biblioteca Catalana" de Marià Aguiló.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra, Guillem  (Illes Balears, s XVIII – 1754)  Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Diplomàtic. Al servei de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor, aquesta el trameté com a ambaixador a Sicília (1372), davant el seu germà Frederic III el Feble, per tal de protestar dels compromisos que aquest contreia amb els angevins, en detriment de les vinculacions catalanes del reialme sicilià.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Jaume  (Alzira o Algemesí, Ribera Alta, s XV - Roma, Itàlia, 1517)  Cardenal. Fou arquebisbe d'Oristany (Sardenya). Residí molts anys a Roma. N'ha restat un epistolari notable en valors literaris.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Pintor. Germà de Francesc (I), de Joan i de Pere. Ha romàs part del retaule de La Mare de Déu encomanat per fra Martín de Alpartil per al convent del Sant Sepulcre a Saragossa (Saragossa, Museo de Bellas Artes) l’any 1360; d’aquesta obra es poden extreure les característiques pròpies del seu art, que el confirmen com a continuador de Destorrents. Del retaule que féu per a l’església de Castellfollit de Riubregós consta el document de cobrament (1397) pel seu germà Pere, que indica que Jaume ja era mort.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serra, Jaume  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l'expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Jaume  (Tortosa, Baix Ebre, s XV - v 1466)  Pintor. Germà de Bernat; ambdós contractaren a Tortosa (1423) el retaule -desaparegut- de l’església de Casp a Aragó. Domiciliat a Morella, pintà el 1441 el retaule de Sant Pere per a l’ermita del sant a Castellfort, i des del 1448 visqué de nou a Tortosa, on consta fins el 1466 només com a pintor de senyals.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Jaume  (Catalunya, s XV - 1508)  Escultor. Esculpí el túmul funerari d'Aldonça de Corbera, al monestir de Santa Maria de Valdonzella de Barcelona (1504). A la seva mort deixà inacabat el sepulcre de Galceran de Requesens, a l'església de Sant Joan de Palamós, obra que portaren a terme Pedro de Robredo i Pedro de Sarabia.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Joan  (Barcelona, s XIV)  Pintor. Germà de Francesc (I), de Jaume i de Pere. Només es coneixen referències documentals com a pintor, però no en resta cap obra.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Joan Àngel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Carmelità, fou doctor en teologia. El 1701 publicà a Girona una extensa col·lecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme, que fou molt reeditada: hom en coneix quatre edicions més a Girona, dues a Barcelona i una a Vic. L'obra conté també una història de l'orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes.

76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Serra, Joan de  (Sardenya, Itàlia, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l'illa, pel mai/1409, prometent l'indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Josep  (Catalunya, s XVII)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1672 succeint a Antoni Rossell al segon mandat d'aquest. Fou així el LXVII abat de la sèrie pobletana i XIII dels quadriennals. Cessà el 1677. Fou succeït per Antoni Rossell al tercer mandat d'aquest.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Josep  (Catalunya, s XIX)  Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1810 - les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 1886)  Benedictí, missioner i bisbe. El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849; deu anys després hi renunciàInici página per motius de salut, i es traslladà a Madrid, amb el títol de bisbe de Dàulia. Fundà la congregació de les oblates del Santíssim Redemptor a Cienpozuelos. Fou perseguit, i s'hagué d'exiliar en temps d'Amadeu de Savoia pel seu ideari absolutista.

109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra, Juniper  Veure> Serra i Ferrer, Josep Miquel (missioner).

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Veïnat (1.150 m alt), al camí de Martinet.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (la Llacuna, Anoia)  Veïnat.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (Palau-solità i Plegamans, Vallès OccidentalCaseria, formada al turó on s'aixecava la primitiva parròquia de Sant Genís de Plegamans i encara s'aixeca la casa forta o castell de Plegamans, damunt el poble de Plegamans, cap del municipi.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (la Torre de Claramunt, Anoia)  Caseria, situada al sud del poble de Vilanova d'Espoia.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (Vila-rodona, Alt Camp)  Llogaret, aigua avall de la vila, a la dreta del Gaià.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Serra, la  (Farrera, Pallars SobiràAntic santuari de la Mare de Déu de la Serra, situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al nord del terme.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSerra, la  (Fogars de la Selva, Selva)  Santuari (la Mare de Déu de la Serra), situat als vessants septentrionals del Montgrós, prop de la Tordera. És esmentat ja el s. XIV. Depenia de la parròquia de Ramió.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Serra, la  (Montblanc, Conca de BarberàMonestir de clarisses i santuari (la Mare de Déu de la Serra) (360 m alt), fora del recinte amurallat, davant el portalot de la Serra. El santuari és esmentat ja el 1295. La imatge de la Mare de Déu és d'alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anava a Saragossa a fer-ne l'ofrena: el carro que duia la imatge s'aturà a l'indret de l'església. L'església i el convent són gòtics. Es conserven diversos sepulcres gòtics d'abadesses i altres personatges. Presideix la plaça que s'obre davant el monesti la creu Verda o dels Miracles.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Lleonard  (Barcelona, s XVII)  Membre del Consell de Cent (1640). Fou un dels notables detinguts per ordre del virrei comte de Santa Coloma, i dels alliberats després en una revolta popular a Barcelona. Era adversari tenaç de la política de Felip IV i tingué un paper de relleu en l'actuació de les autoritats catalanes als inicis de la guerra de Separació.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Lluís  (Catalunya, v 1670 – Saragossa, Aragó, 1745)  Músic. Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1699-1715) i de l'església d'El Pilar de Saragossa (1715-45), de la qual fou també racioner. Hom n'ha conservat nombrosos magnificats, una Salve Regina, etc, a diferents veus, els salms Beatus vir, Domine ad adjuvandum, Dixit Dominus, Laetatus sum i d'altres, alguns motets, un solo i un duo. Moltes d'aquestes obres són per a veus i acompanyament instrumental (a vegades baix continu). També deixà publicat un volum de Villancicos (1634). És considerat un dels millors compositors hispànics de l'època barroca.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Martí  (Muro, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1715)  Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l'orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d'Alagó amb motiu de l'interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca. Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d'Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d'altres. Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d'una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Pau  (Barcelona, 1749 – 1796)  Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a Barcelona i d'Ignasi Vergara a València. Es traslladà a Madrid, on treballà amb Francisco Gutiérrez i assistí a l'Academia de San Fernando, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit. De retorn a Barcelona, obrà diferents escultures per al portal de l'església del monestir de Montserrat, per a diferents retaules de l'església de la Mercè de Barcelona (com la imatge de Santa Maria de Cervelló, que presidia -abans del 1936- el seu altar), per al convent dels Dominics i per a l'església de Sant Gaietà. Estilísticament s'inscriu en la transició entre barroc i neoclàssic.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Pere  (Barcelona, s XIV - Gènova, Itàlia, 1405)  Cardenal. Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona. Pere III de Catalunya-Aragó l'envià el 1383 a la curia papal d'Avinyó per tal d'aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu nét Martí amb Maria de Sicília. Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a col·lector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l'administració de l'arquebisbat de Monreale. El 1395, havent destituït, per rebel·lió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat. Creat cardenal per Benet XIII el 1497, l'any següent renuncià aquella mitra i passà a la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, on conservà l'apel·latiu de cardenal de Catània. Es traslladà a la cort d'Avinyó, i acompanyà el papa Benet a Gènova, on morí de pestilència.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Pere  (Barcelona, v 1343 - 1407)  Pintor. Germà de Francesc (I), de Jaume i de Joan. La seva obra es fonamenta en el retaule de l'Esperit Sant de la seu de Manresa (1394) i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall, per al convent de Sant Domènec de la mateixa ciutat (Museu de Vic); en ambdues obres es veuen les diferències respecte a la pintura del seu germà Jaume: el sentit més minuciós de realització que apropa la seva pintura a la miniatura -sobretot en obres atribuïdes del període de jovenesa: predel·la de Sant Onofre a la seu de Barcelona-, el color més treballat i el sentit arquitectònic que domina la composició dels quadres. Hom li atribueix moltes obres on resulta evident la col·laboració d’altres mans, primerament de Jaume, i l’existència d’un gran obrador d’on sortiren el retaule de Sant Llorenç de Morunys, el de La Mare de Déu d’Abella de la Conca, el de La Mare de Déu de la Seu de Tortosa (Museu d’Art de Catalunya), el de Tots Sants de Sant Cugat del Vallès, el de Cubells, la taula de la Mare de Déu de Tobed (Saragossa, col·lecció particular) i d’altres. Resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que Pere s’introdueix al s XV i l’obra de Borrassà s’inicia a la darreria del s XIV.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Pere  (Catalunya, s XIV)  Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d'aquesta ciutat.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Serra, Pere  (Menorca, s XIV – s XV)  Prelat. És autor d'un Llibre de diverses profecies, polítiques i religioses, i un recull de consells dirigits a la ciutat de València amb el títol Del stament de la vida política.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Pere  (Catalunya, s XVII)  Escultor. Documentat des del 1648 fins al 1680. Juntament amb Josep Ratés, l'any 1648 obrà una porta de marbre per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona. Acabà el retaule major de Santa Maria del Mar (1669) i contractà el de la parròquia de Sant Cugat del Rec, de Barcelona (1670), i el del Sant Crist de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa (1670). Se li atribueix un escut d'armes a les Drassanes de Barcelona, l'única de les seves possibles obres conservada.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Pere  (Catalunya, s XVIII – 1796)  Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Pere Anton  (Catalunya, s XVI – Lleida, 1632)  Prelat. El 1621 fou consagrat bisbe de Lleida, on succeïa a Pere Virgili. El 1629 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Morí poc abans d'expirar aquest mandat civil. Fou succeït a la diòcesi per fra Antonio Pérez.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Serra, puig d'en  (Sant Josep de sa Talaia, EivissaPuig (438 m alt), el segon en elevació de l'illa, al nord-oest des Cubells.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSerra, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Comanador de l'orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I. El seu nebot homònim, fou el comanador de l'orde a Mallorca.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serra, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Comanador de l'orde del Temple a Mallorca, illa acabada de conquerir. Fou nebot de l'homònim.

103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Serra, sa  (Llubí, Mallorca SeptentrionalCaseria, al sud de la vila.

104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Serra, Sant Climent de la  (Fullà, ConflentVeure> Sant Climent de la Serra.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Serra, Tomàs  (Borriana, Plana Baixa, s XVIII - 1755)  Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d'un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d'una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.

Anar a:    Sento ]    [ Seq ]    [ Serg ]    [ Serra ]    [ Serra, J ]    [ Serra, M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons