|
|
|
Anar a: [ Sim ] [ Simon ] [ Sin ] [ Sine ] [ Sire ] [ Siscar ] L'home que treballa i no s'avorreix, mai és vell. (Pau Casals i Defilló) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Simanya, cova (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Cova d'origen càrstic, situada al vessant est del Montcau, al massís de Sant Llorenç del Munt. És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud. Al mateix sistema i vers el sud s'obre la cova Simanya Petita. 2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Simat de Vilallonga (Vilallonga de la Safor, Safor) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, desaparegut amb l'expulsió del 1609. 4 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Simeri, comtat de (Calàbria, Itàlia) Títol feudal erigit el 1519 sobre les terres de Simeri, Brancaleone i Palazzo, al regne de Nàpols, a favor d'Alfons d'Ayerbe d'Aragó i Sánchez en atenció als seus mèrits i als del seu pare Sanç d'Ayerbe i d'Urries, senyor de Simeri. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Arnau (Catalunya, s XIV) Escriptor i prelat. Era frare dominicà. El 1351 figurava ja citat a les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d'Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo. Després fou bisbe d'Ottana (Sardenya). El 1382 era bisbe auxiliar de Saragossa. Traduí al català les històries de Justí. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó, Joan Baptista (País Valencià, s XVII – Madrid, 1717) Pintor. Deixeble d'Antoni Palomino, amb el qual col·laborà en la pintura de les voltes de l'església dels Sants Joans de València. Acabada l'obra, anà amb Palomino a Madrid, on fixà la residència. Hi pintà les petxines i medallons de la volta de l'església de San Felipe el Real. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Pau (I) (Catalunya, s XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1702) Mestre d'obres. Des de l'any 1692 fins a la mort fou mestre de les obres de la catedral de Tortosa, on dirigí la construcció d'una part de la capella de la Cinta. En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó (1710), esdevingué mestre de la seu el seu fill Pau 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó, Pau (II) (Catalunya, s XVII – s XVIII) Arquitecte. Fill de Pau Simó. Com ell fou mestre de les obres de la seu tortosina (1710-18), dirigí la continuació de la capella de la Cinta i féu la porta de l'Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Andreu, Maria Antònia (Barcelona, 22/mai/1915 - 3/ago/2007) Excursionista i escaladora. Fou una de les principals capdavanteres de l'alpinisme femení que atacà les grans dificultats de l'escalada acrobàtica a Catalunya (1940). Ha participat activament en cursets i conferències, i conjuntament amb el seu marit, Agustí Jolis, ha publicat diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bach, Ricard (Sabadell, Vallès Occidental, 11/mai/1911 - 11/ago/1991) Historiador i biògraf. D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili. Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes. Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers (1984) i Sabadellencs morts en l’exili (1986). Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar. El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Badia, Ramon (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1872) Tipògraf i escriptor. Militant obrer, el 1854 fou representant dels impressors barcelonins en les negociacions amb les autoritats locals. El 1855 anà a Madrid, on fundà "El Eco de la Clase Obrera" (ago/1855-feb/1856). Participà en la petició adreçada a les corts demanant protecció local al dret d'associació obrera. És autor de l'opuscle Memoria sobre el desacuerdo entre 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bofarull, Jaume (Reus, Baix Camp, 3/set/1884 - Torreón, Mèxic, 1958) Polític. Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical. Fou alcalde de Reus (1918) i president del Centre de Lectura (1911-12), que catalanitzà. Publicà diverses obres jurídiques. Com a radical independent (amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid), fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les corts de la República (1931), durant la qual fou també governador civil de Girona. S'exilià el 1939. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Bofarull, Josep (Reus, Baix Camp, 20/des/1889 – 1966) Arquitecte. Titulat a París, realitzà diverses obres a Barcelona, com els cinemes Kursaal i Pathé i l'edifici de l'antic Banc de Catalunya, a la Rambla. Treballà també en d'altres poblacions catalanes, especialment a Reus (Centre de Lectura, Institut de Puericultura, estadi del Reus Esportiu, rehabilitació del castell del Cambrer), i a Salou, on col·laborà en els primers plans d'urbanització. Col·laborà com a periodista a "La Veu del Camp" i a "Revista del Centre de Lectura" i fou dues vegades alcalde de Reus (1919 i 1922). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simó i Costa, Romuald (el Bruc, Anoia, 1880 – Montserrat, Bages, 1928) Eclesiàstic. Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903. Es doctorà en teologia a Roma (1906) i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona (1912) i confessor extraordinari del bisbat. Fou redactor i després director de la "Revista Montserratina". Fou prior de Montserrat (1913-17) i després d’El Pueyo (Aragó), fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano. El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Marín, Manuel (Ontinyent, Vall d'Albaida, 8/des/1868 - València, 1/set/1936) Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el "Diario de Valencia"; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica. Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València. Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Ortí, Franc (Torrent de l'Horta, Horta, 1841 – Barcelona, 1925) Eclesiàstic i escriptor. Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s'ordenà (1865) i fou beneficiat de l'església de Sant Carles. Es dedicà a la predicació i l'apologètica, i també conreà la pintura religiosa. El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela (1887) i durant trenta anys procurador de la província catalano-aragonesa. Fou 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simó i Terol, Trinitat (València, 1935 - ) Historiadora de l'art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com "Estudis Pro-Arte". D'entre les seves obres destaquen les dedicades a l'arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 ALGUER - BIOGRAFIA Simon, Bartomeu (l'Alguer, 1734 - 1819) Doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l'Alguer (1767). Probable autor de poemes catalans. Pare de Domènec, Joan Francesc i Mateu Lluís Simon i Delitala. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simon, Tomàs (Barcelona, s XVII – s XVIII) Notari. Exercí des del 1676. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Durant el setge de 1713-14 fou membre del govern provisional català. A les eleccions municipals de 1713 continuà al Consell de Cent. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. Exercí de notari fins al 1727. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sim'on ben Semah Duran (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444) Metge, rabí, filòsof i talmudista. Fou versat en totes les ciències religioses i profanes. Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Ishaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita. A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa (contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé), tractats rituals i poemes religiosos i profans. La seva obra principal, Magen Abot, tracta de filosofia religiosa enmig de coneixements enciclopèdics. 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sim'on ben Yosef (Perpinyà, s XIII – s XIV) Rabí i polemista jueu. Participà en la lluita antimaimonista secundant l'acció d'Abba Mari ben Mosé ben Yosef. Se'n conserven tres cartes, escrites cap el 1300, una de 26 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Delitala, Domènec (l'Alguer, Sardenya, 1758 - Torí, Itàlia, 1829) Jurisconsult. Germà de Mateu Lluís i Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya. Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència. Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano. 27 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Delitala, Joan Francesc (l'Alguer, Sardenya, 1762 – 1819) Teòleg i bibliòfil. Germà de Domènec i Mateu Lluís. Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia (1784). Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea (1787), protonotari apostòlic (1790), consultor canonista del rei Víctor Amadeu III (1793) i director del Col·legi dels Nobles, de Càller (1794). Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l'Alguer i a Florència. Més tard fou acollit pel bisbe d'Esglésies. Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme (1797). Retirat a l'Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una Descrizione della Grotta di Porto Conte. Publicà diverses memòries eclesiàstiques, oracions, epístoles, així com assaigs i apunts. 28 ALGUER - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simon i Font, Francesc (Barcelona, 1843 – 1923) Editor. Amb Ramon Montaner i Vila fundà la empresa Editorial Montaner i Simon. Presidí l'Institut Català de les Arts del Llibre. Hi impulsà l'escola de formació professional. 30 ALGUER - BIOGRAFIA Simon i Mossa, Antoni (Pàdua, Itàlia, 1916 - Sardenya, Itàlia, 1971) Filòleg. Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals. Poliglot, s'especialitzà en l'alguerès i en els dialectes sards. Publicà proses i pomes en català i fou president del Centre d'Estudis Algueresos. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Simonet i Lombardo, Enric (València, 1863 – Madrid, 1927) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Bernat Ferrandis. Obtingué premis importants. Fou professor de l'Academia de San 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simont i Guillén, Josep (Barcelona, 1875 - Caracas, Veneçuela, 1968) Dibuixant. El 1898 s'establí a París, on residí durant molts anys. Il·lustrà nombrosos contes infantils, novel·les i revistes franceses, entre les quals "Le Monde Illustré", "L'Illustration", etc. Els seus dibuixos comentaven amb molta gràcia la vida parisenca de l'època; després en féu d'altres de gran valor, inspirats en la I Guerra Mundial. El seu prestigi arribà a Anglaterra, Alemanya i els Estats Units, on fou molt sol·licitat. El 1947 retornà a Barcelona i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simplici (Urgell, s X) Fill de Mallol, vescomte, segurament d'Urgell, documentat a mitjan s. X. Hom no ha pogut establir el seu possible parentiu amb el vescomte Guillem d'Urgell que és per ara el cap de nissaga comprovat dels vescomtes de Castellbó. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Simplicio, Francesc (Barcelona, 1874 - d 1936) Constructor de guitarres. Continuà l'obra d'Enric Garcia, amb qui havia treballat. Els seus instruments assoliren bon prestigi. 36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sinarques, comtat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques. Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta (1670), passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sinca (Lladurs, Solsonès) Masia i caseria, al nord del poble. 39 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA síndic (Catalunya-Aragó) Representants de les viles i ciutat reials a les corts. El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests. / AND Procurador general de les Valls d’Andorra, president del consell general. / BAL A les Illes Balears, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà. / ALG A l’Alguer (Sardenya), cap de l’administració municipal, denominació comuna a l’estat italià. 40 CATALUNYA - POLÍTICA Síndic de Greuges (Catalunya, 28/feb/1984) Institució aprovada pel Parlament de Catalunya per a la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, a efectes de la qual podrà supervisar les activitats de l'administració de la Generalitat. Prevista la institució a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979), com a primer síndic fou elegit Frederic Rahola i d'Espona. 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Sindicalismo (Barcelona, 14/feb/1933 – València, 28/nov/1935) Setmanari. Òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué en substitució de "Cultura Llibertària" (nov/1931 - feb/1933). Fou animat especialment per Ángel Pestaña, Joan Peiró i Joan López. El 24/jul/1934 passà a ésser editat a València, i després d'una suspensió de diversos mesos (nov/1934 - abr/1935) reaparegué allà mateix en una segona època (des del 25/abr). 43 CATALUNYA - EMPRESA Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC) (Catalunya, 29/abr/1937 – 1939) Organització. Creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes -alguns, membres del GATCPAC-. Es varen emparar (8/ago/1936) dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Afiliat simultàniament als dos sindicats, fou legalitzat per un decret de la Generalitat. Transformà radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics. Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un pla de... Segueix... 44 CATALUNYA - CULTURA
45 CATALUNYA - EMPRESA Sindicat de Banquers de Barcelona (SINDIBANK) (Barcelona, 1910 - ) Entitat bancària. Creada amb un capital d’l milió de pessetes. Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal -empreses individuals i familiars de caràcter comarcal- que incloïa entitats de tot Catalunya. El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs -amb més volum, equip humà i organització- o la mateixa Administració. El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil. No obstant això, la seva idiosincràsia es perdé un any després, quan la banca no anònima passà a formar part de l’Associació. Actualment pertany al Monte dei Paschi di Siena (tercer grup bancari italià). El 1991 posseïa uns recursos propis de 6.052 milions i de 64.197 d’aliens, duplicant els del 1988. Té una xarxa de 39 oficines. 46 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Catalunya (Catalunya, 1931 – 1936) Sindicat. Reuní la majoria dels treballadors sindicats del tèxtil del Principat. Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa. En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua. El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel des/1913 i dissolta pel gen/1920, que hom 47 CATALUNYA - EMPRESA Sindicat de Metges de Catalunya (Catalunya, 1920 – Illes Balears, 1939) Organització professional mèdica. Tingué una gran influència a Catalunya i a les Balears, sorgida arran del Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana (Tarragona). El 27/mar/1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari E. Puig i Sais i J. Mestre i Puig. A partir del jun/1920 publicà un "Butlletí". Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears. Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939. Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit; construí el Casal del Metge; redactà una Ponència de sanitat i beneficència sol·licitada per la Generalitat i contribuí a la delimitació dels partits mèdics comarcals i a la vigorització d’un comunitari sentiment corporatiu entre els metges. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC) (Barcelona, 1978 - 1987) Central sindical. Fundada com a coordinació de seccions sindicals de tots els sectors d’activitat i amb estructura bàsicament territorial. Defensa la natura nacional del Principat de Catalunya, el seu camp d’actuació, i es defineix com a sindicat reformista i reivindicatiu que postula una major participació de dret dels treballadors en l’empresa i l’Administració, en lloc de la seva col·laboració de fet, tot tendint a la cogestió. Creat originàriament com a organització sindical de quadres (assalariats amb responsabilitat de gestió o de personal), ha anat esdevenint, en la seva línia de dotar Catalunya d’un sindicalisme autòcton eficaç, en un sindicat de tots els treballadors. Té un paper important en la coordinació internacional dels sindicats nacionals. El 1987 es fusionà amb la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya, sota el nom de Confederació Sindical de Catalunya (CSC). 49 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) (Barcelona, 9/mar/1966 - 1968) Organització constituïda en l'assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, 50 ILLES BALEARS - POLÍTICA Sindicat Forà (Illes Balears) Consell plenari dels conseller de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis, disposar de l'execució dels acords del Gran i General Consell. El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat. 51 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Mercantil de Barcelona (Barcelona, fi 1918 - 1934) Organisme obrer. Creat al si de la CNT per a reunir tots els treballadors del ram. En una primera etapa -quan Josep M. Foix n'era el dirigent més destacat- ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT. El 1919 tenia uns 20.000 afiliats. Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’oct/1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc. Romangué dins la CNT fins a l’ago/1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes. Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants (pel des/1931 tenia 55 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicat Únic (Catalunya, jul/1918 - s XX) Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d'ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants. De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d'indústria a nivell local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis. Hom pretengué d'augmentar així la capacitat d'acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d'altres que denunciaven la possibilitat d'una burocratització del funcionament sindical. El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents que havien ja intentat des del 1915 la formació d'alguns sindicats únics (com en els sectors de la fusta o de la construcció). 52 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicats Agrícoles, llei de (Catalunya, 30/mar/1934 – 1939) Llei aprovada pel Parlament, essent conseller d'economia i agricultura J. Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria; els sindicats constituïts s'hi havien d'acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació; i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s'establien els estatuts i l'acta de la qual s'havia de trametre també al Consell Superior. 53 CATALUNYA - POLÍTICA Sindicats d'Oposició (Catalunya, mar/1933 – ago/1936) Denominació aplicada a les organitzacions sindicals separades de la CNT, en no assolir imposar-se en aquesta ls postures trentistes. Tingueren la principal força a Catalunya, així com al País Valencià, Huelva i Cadis, i comptaren amb més de 60.000 afiliats. En el congrés confederal de Saragossa (mai/1936) es produí la reunificació. 54 CATALUNYA - POLÍTICA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - LITERATURA Sinera (Catalunya, 1946) Mite literari, creat per Salvador Espriu, a partir del seu llibre Cementiri de Sinera (1946). Amaga la lectura (invertida) d'Arenys (de Mar), el món de la qual presenta subjectivament sublimat. 58 ILLES BALEARS - MUNICIPI
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - LITERATURA Singlot Poètic (Catalunya, 1864 – 1866) Col·lecció de Frederic Soler, que aplegà els escrits paròdics, sobretot les seves peces curtes conegudes amb el nom de gatades. Inclou peces de caire costumista, com Un barret de rialles, Les carbasses de Mont-roig, etc, o les més grotesques: Ous del dia, La vaquera de la piga rossa, etc. En fou editor Innocenci López i Bernagossi. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Singuerlín (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri, al nord-oest del nucli urbà, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Mateu i el Besòs. La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional (antic pla de regadiu), ocupat per indústries i per una àrea classificada d'equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial. Es formà els anys 1920 amb torres d'estiueig (una de les quals donà nom al barri), i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris. El creixement ha estat anàrquic (les antigues torres, habitatges d'autoconstrucció i blocs de pisos) i té un gran dèficit d'equipaments. En depenen els barris de les Oliveres i de Can Franquesa. Té un centre social i associació de veïns. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sinyén (Fortaleny, Ribera Baixa) Despoblat (o Sinyent, ant: Sinent). 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sió, ribera de (Catalunya) Vall de la Depressió Central Catalana (o del Sió), conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia). Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara. Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals. Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - CULTURA
67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sira, la (Trullars, Rosselló) Veure> Sant Salvador de Cirà, monestir de. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sirac, Pere de (Catalunya, s XII – 1211) Prelat. Fou bisbe de Barcelona el 1208, succeïnt al primer Berenguer de Palou, mort dos anys abans. La seva governació és breu i poc coneguda. Morí en un encontre amb sarraïns. L'any 1212 fou succeït pel segon i famós Berenguer de Palou, nebot del seu antecessor. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siräq al-Dawlà (País Valencià, s XI) Darrer sobirà de la taifa de Dènia i Balears. Fill d’Al? ibn Mug?hid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia. Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siré, Agustí (l'Alguer, Sardenya, s XVIII – s XIX) Poeta. Canonge de la catedral de l'Alguer. Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s'han conservat, però encara pogueren ésser consultades el s XIX. La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l'illa. Alguna composició ha perdurat en la tradició. És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya (1799) i A l'arribada a Alguer del bisbe Blanch (1806). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siré i Cabré, Rosa (Lleida, 1944 - 2014) Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Lleida i amb Albert Coma i Estadella. Exposà individualment per primera vegada a Conca el 1968. La seva pintura, de realització tècnica molt acurada, conserva elements informalistes bé que hi predomina l'aparença d'ordre gràcies a la 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sirès (Bonansa, Alta Ribagorça) Poble, a l'est del terme, a l'esquerra del barranc de Sirès, que aflueix a la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert. De la seva església parroquial (Sant Cristòfol) depenien Buira, Gavarret i Espolla i els santuaris de la Mare de Déu de la Mola i de Sant Bartomeu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sirés i Puig, Frederic (Begur, Baix Empordà, 13/abr/1898 - Palafrugell, Baix Empordà, 7/nov/1971) Compositor. Després d'una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat. Fou autor de diverses sardanes (Dansa eterna, Cala fondo, etc) i havaneres, com la popular La Gavina. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sirvent, Bartomeu (País Valencià, s XIV - 1401) Alt funcionari reial. Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó; el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel. A la mort del rei (1387), fou secretari de la reina. El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d'aquests, es beneficià d'una amnistia de Martí I. Fou efectivament secretari d'aquest darrer rei. En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç. Sembla que redactà una obra de caràcter històric. Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d'estil prociceronià, amb d'altres membres de la cancelleria, que demostra el seu afany per una renovació estilística, generalitzat en l'ambient humanístic de la cancelleria d'aquests anys. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sirvent, Manuel (Perpinyà, 1795 – 1865) Escriptor. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica de Perpinyà (1833), de la qual fou repetidament secretari. Tingué una actuació destacada en la creació de centres escolars gratuïts a Perpinyà. Publicà, entre altres obres, estudis històrics, com Ephémérides de l'hôpital Saint-Jean et de l'hospice de la Miséricorde, i el llibre de poemes Raison et folie (1835). 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sirvent, rec (Alt Empordà) Sèquia de la comarca, a la zona d'inundació de la Muga i del Fluvià, que es forma als termes de Garrigàs i Siurana, limita pel sud el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al nord de la desembocadura del Fluvià. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Sis d'Octubre, fets del (Catalunya, del 6 al 11/oct/1934) Moviment revolucionari durant la II República, contra la participació de la CEDA en el govern. El dia 5, Barcelona restava paralitzada per una vaga general i arribaven notícies semblants de les poblacions pròximes. Però la Generalitat dubtava, temerosa de veure's immiscuida en un procés revolucionari sense poder-ne controlar la direcció. El dia 6, quan va arribar de 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisa, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14), fou un dels millors oficials de la guarnició. Era capità del regiment de Santa Eulàlia. Sobresortí repetidament pel seu coratge i la seva competència. El 12/ago/1714 fou un dels oficials que dirigiren la reconquesta del baluard del Portal Nou. A la nit del 13 al 14/ago participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on fou ferit. L'11/set ja s'havia refet i era al cos de reserva del convent de Sant Agustí. El general Bellver li ordenà que anés a ocupar el convent de Sant Pau. Aconseguí l'objectiu i defensà el convent de les primeres escomeses enemigues, fins que caigué molt malferit. Encara que donat per mort per alguns, sembla que sobrevisqué i que escriví un informe sobre la seva missió al sector de Sant Pere, informe aprofitat per l'historiador Castellví. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisbert, Bartomeu (Catalunya, s XIV) Mestre d'obres. Establert a Barcelona. En 1386 fou un dels tècnics reunits per dictaminar sobre la viabilitat del projecte de nau única de la catedral de Girona, tan debatut. Sisbert votà en contra, fet que determinà la prossecució momentània dels treballs segons la traça de tres naus. 85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Siscar (Benavarri, Ribagorça) Poble (594 m alt) de l'antic mun. de Calladrons (or trad: Ciscar), a la dreta del riu de Queixigar, a l'est del municipi. L'església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar, Guillem de (Catalunya, s XIII – Grècia, 1305) Cavaller. Participà a l'expedició a Orient. El 1305, després de l'assassinat de Roger de Flor, fou encarregat per Berenguer d'Entença, esdevingut cap de la Companyia, perquè anés a Constantinoble i lliurés la declaració de guerra contra l'Imperi. De tornada, a Redeston, fou detingut i esquarterat per ordre de l'emperador. La Crònica de Muntaner l'anomena només pel cognom. Es probable que es digués Guillem i que fos el pare del seu homònim, a qui Muntaner deià Guillemó per no confondre. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar, Guillem de (Catalunya, s XIII – Grècia ?, s XIV) Cavaller. Probablement fill de l'homònim. fou figura destacada de la Companyia d'Orient. A la darreria de mai/1305, quan els catalans eren assetjats a Gal·lípoli i Berenguer d'Entença féu la seva terrible incursió per mar contra Heraclea, fou un dels sis cavallers que 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar, Ramon de (Catalunya, s XII - Lió, França, 1247) Abat de Poblet (1237-38) i bisbe de Lleida (1238-47). Es distingí per la seva resistència a acceptar el càrrec d'abat de Poblet: la primera vegada que fou elegit (1236) aconseguí de convèncer la comunitat, i fou elegit Simó Ximeno en lloc seu com a XIX abat; però aquest fou nomenat bisbe de Sogorb l'any següent, i Siscar hagué d'acceptar, bé que no sense resistència, la nova elecció que el tornava a designar (1237). Però el seu abadiat fou curt, ja que el 1238 fou nomenat bisbe de Lleida. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Siscar i de Montoliu, Ramon de (Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1889) Escriptor i historiador. Féu nombrosos viatges. Estudià a fons les llengües clàssiques. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1860. Féu traduccions al castellà de Virgili i Horaci. És autor dels treballs La carta-puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera, L'Església parroquial d'Agramunt i El primer libro impreso en Tarragona en 1484. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Siscar i Siscar, Francesc (Oliva, Safor, 17/mar/1760 – Madrid, 9/mar/1833) Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis. Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d'esquadra. Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas... de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829). 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
92 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Siscarri (Montanui, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1966 del terme de Castanesa, a la dreta de la Valira de Castanesa, enfront de Fontjanina, lloc amb el qual es comunica per l'antic pont de Siscarri. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisebut (Catalunya, s IX) Bisbe d'Urgell (823-840). El 833 consagrà l’església del castell de Lillet i el 834 la del monestir d’Alaó. Féu testament el 839, en el qual féu importants llegats de llibres a la catedral i als monestirs de Codines, Tresponts, Gerri, Sant Serni de Tavèrnoles, Alaó, Senterada i Tavèrnoles. Augmentà amb compres el patrimoni del bisbat, la darrera de les quals el 840. 94 ANDORRA - GEOGRAFIA Sispony (la Maçana, Andorra) Poble (1.315 m alt), situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d'Ordino, al sud del terme. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquella, la (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Llogaret, a l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells, al sud-oest del poble. La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sisquella i Oriol, Alfred (Barcelona, 26/abr/1900 - Sitges, Garraf, 2/set/1964) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. De jove fou un dels fundadors del grup d'avantguarda anomenat Els Evolucionistes, encara que després s'inclinà cap a un realisme més tradicional. Conreà especialment la figura i la natura morta. Entre les distincions que rebé destaquen el premi Plandiura del 1921 i la medalla d'honor de l'Exposició de Primavera del 1953. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquer (Guíxers, Solsonès) Poble disseminat (1.116 m alt), situat en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls. La seva església parroquial és dedicada a sant Esteve. El lloc és esmentat ja el 839. Des del s XIV és esmentat el castell de Sisquer. Al s XIX formà un municipi amb Montcalb i Valls, que depenien de la seva parròquia. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sisquer (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Poble (1.182 m alt) (ort trad: Cisquer), en un coster que domina la confluència del riu de la Vansa amb el riu de Bona. 101 ANDORRA - GEOGRAFIA Sisqueró (Canillo, Andorra) Coma, a la capçalera de la vall d’Incles, dins la parròquia. És centrada pels estanys de Sisqueró i dominada pel senyal de Sisqueró (2.761 m alt) i el pic de Sisqueró (2.630 m alt), entre els quals s’obre la portella de Sisqueró, a la línia de crestes que limita Andorra amb el País de Foix.
Anar a: [ Sim ] [ Simon ] [ Sin ] [ Sine ] [ Sire ] [ Siscar ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Simó i Monllor, Isabel-Clara
Simó i Vinyes, Ramon
Simon i Delitala, Mateu Lluís
Simon i Tarrés, Antoni
Sinarques
Sindreu i Pons, Carles
Sineu
Sió i Guardiola, Enric
Sirera i Jené, Antoni
Sirera i Turó, Josep Lluís
Sirera i Turó, Rodolf
Sisa i Mestres, Jaume
Sisquella i Planas, Conxa