|
|
|
Anar a: [ T ] [ Tagamanent, J ] [ Tal ] [ Talar ] [ Tall ] [ Tallan ] Un rellotge aturat no marca les hores, però tres milions d'aturats desperten l'alarma. (Nando) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA T (Catalunya) Sigla de la província de Tarragona a les antigues plaques de la matrícula dels vehicles. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Tabac (Montoliu de Lleida, Segrià) Antic terme, despoblat. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tabaca, pui del (Pallars Sobirà) Cim (1.718 m alt) de la serralada que separa la vall de Cardós del Vallat, domina els pobles d'Estaon, Benante i Ainet de Cardós. 4 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Tabalet, El (València, 2/mai/1847 - 31/jul/1847) Setmanari d'humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de "La Donsayna" (1844-45) i precedent immediat d'"El Sueco" (1847). Publicà tretze números. Satiritzava el centralisme madrileny i l'actualitat política i social. Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tabescà, Josep "el Tei" (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 1833) Guerriller. Formà part d'una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s'acollí al seu indult (oct/1827). El 1833 era voluntari reialista i s'alçà en armes a Sant Vicenç dels Horta (2/mar) contra la imminent liberalització de la monarquia. Fracassat l'intent, fugí a Rubí on el repetí. Detingut, fou executat poc després. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tabescan (Lladorre, Pallars Sobirà) Veure> Tavascan. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tacàritx (Alcúdia, Mallorca Septentrional) Possessió, vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tacsida (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, a l'est de la ciutat, entre les de Soterrani i Ramell. Era una antiga alqueria d'època musulmana. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tadeu d'Urgell (Catalunya, s XIV) Fill de Pere II d'Urgell, segons Zurita, hagut en tot cas de la segona muller Cecília de Montferrat. Morí de pocs anys. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Tafalla, molí de (Cubells, Noguera) Antic nucli, al sud del terme, al límit amb el de Montgai, a l'esquerra del Sió. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taga, el (Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès) Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d'orientació est-oest, segons l'estructura herciniana del Pirineu axial. Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l'oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l'est, passada la portella d'Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès). Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d'Ogassa, mentre que el nord i l'oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba. Remats d'equins pasturaven a l'estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba. 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tagamanent, Bernat de (Catalunya, s XIV - 1412) Cavaller i castellà de Tagamanent. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363). Fill seu era Jaume. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tagamanent, Jaume de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Fill de Bernat. En 1410, com a procurador de Violant de Bar, la vídua de Joan I, assistia a les Corts de Barcelona. Fou un dels parlamentaris que s'adreçaren al rei Martí I l'Humà, el 15/abr/1410, demanant-li que nomenés un successor per al cas de morir sense fills. En 1430 fou un dels membres del consell especial que es reuní a Tortosa per tractar del cas de Frederic de Luna. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tagamanent, Lluís Vidal de (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. El 1413 cooperà amb Ferran I d'Antequera, i fou un dels qui anaren a assetjar a Balaguer el comte Jaume II d'Urgell. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tagarina (Sella, Marina Baixa) Caseria, al nord del terme, al vessant meridional de la serra d'Aitana. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tagell, Francesc (Catalunya, s XVIII) Poeta. El 1720 ja era sacerdot i el 1752 canonge. El 1720 escriví un Poema anafòric que consta de dotze descripcions de saraus celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes d'aquest any; cada part té un metre diferent, el llenguatge és correcte i la versificació fàcil. El 1740 era a Roma al servei del cardenal Colonna i escriví un extens poema, també de caràcter festiu, i a vegades obertament satíric, sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV. Tanmateix, el final constitueix un cant d'exaltació patriòtica d'un gran interès. Fou publicat el 1971. 22 ILLES BALEARS - ART Tago, Grup (Mallorca, 1959 - 1961/63) Grup artístic. Format a l'entorn de Pere Quetglas -Xam-. L'integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal -Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo -Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó. Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d'un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d'una renovada figuració. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tahuenga, Gaspar (País Valencià, 1613 – València, 1680) Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d'arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri. És autor de l'obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tahuenga, Gaspar (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, s XVII – València, 1705) Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu. Publicà diversos sermons remarcables. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Taià, castell de (Serinyà, Pla de l'Estany) Antic castell (o de Teià), situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l'indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d'una torre. Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taix, Jeroni (Lleida, s XVI) Escriptor i frare dominicà. El 1602 publicà un estudi, molt difós, sobre els miracles de la Mare de Déu del Roser. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Taix, serres del (Vandellòs, Baix Camp) Sector de les muntanyes de Tivissa, contrafort (690 m alt) meridional de la mola de Genessies. 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Taixac (Sant Martí de Fenollet, Fenolleda) Caseria i antic terme, a l'est del poble. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taixequet, Miquel Tomàs de Veure> Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel. 32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Taixequet, son (Llucmajor, Mallorca) Possessió (o çon Taixequet), al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del s. XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talaia, racó de sa (Pollença, Mallorca Septentrional) Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d'altura). 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talaia de Sant Josep, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Veure> Talaiassa, sa. 36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talaiassa, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Puig (475 m alt), el més elevat de l'illa, conegut també per sa Talaia de Sant Josep, a l'extrem sud-oest de l'illa. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talaier, cala des (Ciutadella, Menorca) Cala de la costa meridional de l'illa, a llevant de l'arenal de son Saura, del qual la separa la punta des Governador. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Talaies d'Alcalà, les (Baix Maestrat / Plana Alta) Serralada del Sistema Ibèric Valencià, paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu i la vall de les Coves de la vall d'Alcalà de Xivert, entre la rambla de Cervera i la de les Coves. Culmina a la serra d'en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d'Alcalà de Xivert. Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d'Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt (serra de la Vall d'Àngel). 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Talaiola, la (Canet lo Roig, Xert, Baix Maestrat / Vallibona, Ports) Cim (948 m alt) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels tres municipis. Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol. 40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Talaiola, la (Santa Pola, Baix Vinalopó) Antiga torre de defensa de la costa, a l'indret de l'actual far de Santa Pola. 41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA talaiòtic –a (Illes Balears) Civilització indígena de la darreria de l'edat del bronze. El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l'etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l'arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituts dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis. La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l'agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d'altres pobles mediterranis. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talaixà (Montagut i Oix, Garrotxa) Poble, situat dins l'antic terme d'Oix, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí, romànica d'origen i refeta modernament, situada al peu de l'encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol. L'església és esmentada ja al s X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt. 44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Talamanca, baronia de (Talamanca, Bages) Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca, que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (el s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i el s XVII als Amat, marquesos de Castellbell. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talamanca, cala de (Eivissa, Eivissa) Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d'Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l'illa Plana, la qual deixà d'ésser illa fa temps. És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l'illa Plana. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talamanca, Gaspar de (Catalunya, s XV) Cavaller. Serví a Nàpols amb Alfons IV el Magnànim. Hi restà amb el rei Ferran, fill natural i hereu d'Alfons. El 1462 fou ambaixador del monarca a la generalitat de Catalunya, quan aquesta es trobava ja en guerra oberta amb Joan II. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Talamanca, Gaspar de (País Valencià, s XV) Escriptor. Traduí al català la versió llatina de Guillem Nicolau de la crònica anomenada de Sant Joan de la Penya. La seva prosa és de bon estil. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Talamanca, Jaspert de (Sicília, Itàlia, s XIV) Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini. El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d'assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí l'Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Talandi, baronia de (Grècia) Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d'Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Talapi (sa Pobla, Mallorca Septentrional) Possessió, la més important del terme, al sud de la vila, vora el límit amb els termes de Llubí i de Muró. Era una antiga alqueria musulmana, un dels focus generadors de sa Pobla. 53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA - HISTÒRIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn, Acard de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Hereu de Jaume de Talarn. El 1352 anà a Aragó amb els reforços catalans que hi passaren quan fou donada l'alerta per infiltracions des de Castella de gent armada de l'infant Ferran, germanastre de Pere III, exiliat al reialme veí des dels conflictes de la Unió. El 1363 era novament a Aragó, en plena guerra amb Castella, formant part dels grans reforços duts de Catalunya per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel, que havia pres Carinyena. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Talarn, corregiment de (Catalunya, 1716 - ? ) Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia l'antiga vegueria de Pallars. El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo; el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn, Guillem (Barcelona, s XV - a 1491) Pintor gòtic. Apareix documentat des del 1434. El 1436, conjuntament amb Bernat Mates, contractà amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu un retaule dedicat als sants Pere i Feliu. El 1442 féu un retaule per a la parròquia de Sant Cebrià de Folgars. L'any 1449 col·laborà amb Thierry de Metz en la realització d'una vidriera de colors per a la Casa consistorial de Barcelona. També és autor del retaule de Sant Miquel de Terrassa, influït per l'estil de Bernat Martorell. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn, Jaume de (Catalunya, s XIV) Noble. Anà a Sardenya el 1347, amb l'expedició que hi conduí Hug de Cervelló. Aquestes forces serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talarn, pantà de Veure> Sant Antoni, pantà de. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn i Anglès, Josep (Barcelona, s XIX – s XX) Escultor. Fill de Domènec Talarn i Ribot i germà de Pelegrí. Tingué una certa anomenada local. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn i Anglès, Pelegrí (Barcelona, s XIX – s XX) Pintor. Fill de Domènec Talarn i Ribot i germà de Josep. Tingué una certa anomenada local. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talarn i Ribot, Domènec (Barcelona, 1812 – 1902) Escultor imatger. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, i fou deixeble de Damià Campeny, amb qui col·laborà afaiçonant alguns dels relleus dels Porxos d'En Xifré, a Barcelona. La seva obra personal fou molt sol·licitada tant a Barcelona com a la resta de la península i a Amèrica. Escultor d'inspiració neoclàssica, la seva obra evolucionà vers el naturalisme, especialment en els treballs per a figuretes de pessebre i de calvaris. Com a obra important conservada, cal esmentar el Grup del Calvari, a la catedral de Barcelona. 63 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Talatí de Dalt (Maó, Menorca) Estació megalítica, a l'oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l'illa. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA - MUNICIPI
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talaverón i Solà, Joaquim (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1905 - ) Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933. Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l'orde pontifici de Sant Joan de Leterà. Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Talayero, Martí (Castelló de la Plana ?, v 1385 - Bohèmia, Alemanya, v 1425) Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios. Aviat es destacà per 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Talens, Joan Baptista (València, 1754 – s XIX) Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions. És autor d'escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tallada (Costera) Veure> Novetlè. 70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tallada (Roglà i Corberà, Costera) Veure> Martí Tallada. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tallada, la (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble, al sud del terme, damunt l'altiplà que separa les aigües de l'Anoia i del riu d'Ondara, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tallada, mas de (Agramunt, Urgell) Masia i antic terme (esmentat el s XI), al sud del terme, al límit amb el municipi de Tornabous (enclavament de la Guàrdia d'Urgell). 74 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Tallada, pic de la (Montanui, Alta Ribagorça / Viella, Vall d'Aran) Cim (2.955 m alt) (o del Feixant), de la serra que separa les valls de les Salenques i la de Mulleres. 75 CATALUNYA - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Tallada i Móra, Francesc (Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 - el Bruc, Anoia, 1822) Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al "Diario de Manresa" i "El Argos Manresano" durant la guerra del Francès. Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes 'Memorias para la historia eclesiástica de Manresa. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallada i Paulí, Josep Maria (Barcelona, 1884 – 1946) Economista i polític. S'interessà per l'organització del treball i pels problemes laborals. El 1929 participà amb Bernis i Flores de Lemus en la Comissió del patró or. El 1931 fundà la Borsa de Treball de la diputació de Barcelona i la Unió Catalana d'Estudis Polítics i Econòmico-Socials. Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya. Entre les seves obres, influïdes per Irving Fisher i per Cassel, i centrades en l'estudi dels fenòmens demogràfics i els problemes monetaris d'Espanya, sobresurten Demografia de Catalunya (1918), Economia monetària espanyola (1930), La desinflació monetària (1930) i Les crisis econòmiques (1931). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallada i Romeu, Antoni (Ulldecona, Montsià, 1799 - Chinchilla, Castella, 1838) Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant. El 1833 s'uní als carlins de Morella; participà en l'Expedició Reial (1837) i en la d'Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat. Pare de Francesc Tallada i Forcadell. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Talladell, jaciment del (Tàrrega, Urgell) Jaciment paleontològic. El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Talladell, Pere de (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1187) VIII abat perpetu de Poblet (1185-87). Fou elegit a la mort d'Esteve Droc. Durant el seu abadiat foren seguides les obres de l'església major i del claustre, entre d'altres. Fou succeït per l'abat Esteve. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tallades i Venrell, Francesc (Campos, Mallorca, 1746 – 1818) Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l'estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l'illa. Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallaferro Sobrenom de Bernat I de Besalú. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallana, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1229 participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallander, Antoni "Mossèn Borra" (Barcelona, s XV - Càpua, Itàlia, 1446) Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d'albardans o bufons d'Alfons IV el Magnànim. Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques. Gaudí de bona posició econòmica i realitzà prèstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien. Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tallante, Joan (País Valencià, s XV) Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València, el 1486, en honor de la Concepció de Maria. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tallat, el (Vallbona de les Monges, Urgell) Antic priorat i santuari marià (787 m alt), dins l'antic terme de Montblanquet, situat al cim de la serra del Tallat, dominant la Conca de Barberà. S'hi celebra un aplec anual el penúltim diumenge d'agost, al qual acudeixen devots de diferents comarques. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - MÚSICA
107 CATALUNYA - CULTURA
92 CATALUNYA - CULTURA Talleret de Salt (Salt, Gironès, 1977 - ) Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc. L'any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talló (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.060 m alt), al sud de la vila, al pla de Talló, àmplia plana quaternària de l'esquerra del Segre. L'església parroquial de Santa Maria, romànica (s XII), ha estat restaurada modernament; té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat. L'església és esmentada ja el 839 (el seu territori és anomenat pagus); al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098. Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià. Hi residia l'ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d'Urgell. Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver. S'hi venera la Mare de Déu de Talló, talla del s XIII. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talló, el (Beget, Garrotxa) Muntanya (1.288 m alt), que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget). 95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Talló d'Aulet, el (Sopeira, Alta Ribagorça) Serra (1.501 m alt) de direcció est-oest, continuació de la serra de Sant Gervàs a ponent de la Noguera Ribagorçana, a l'indret on forma l'estret de Sopeira, aigua avall d'Aulet. Culmina a 1.501 m alt (tossal de les Cornasses); a ponet d'aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d'Aulet (1.486 m alt). 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talltorta (Bolvir, Baixa Cerdanya) Poble (1.097 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica. 98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Talrich, Pere (Serrallonga, Vallespir, 1810 - París, França, 1889) Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal. Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos. (1902). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Taltabull i Balaguer, Cristòfor (Barcelona, 28/jul/1888 – 1/mai/1964) Compositor i pedagog. Deixeble d'E. Granados, de F. Pedrell i més tard, a Munic, de Marc Reger. A partir del 1912 residí a París, fins al 1940, en que tornà a Barcelona, on es dedicà a l'ensenyament. Es conserven fragments d'una Passió, un Pròleg Simfònic per a un drama, i reduccions per a piano de música escènica. És autor de Variaciones sobre un tema de Max Reger (1908), Variaciones sobre un tema de Bach, un Preludi i una Sonatina (1910), obres totes elles per a piano. Compongué dues cançons amb text francès i cinc Cançons Xineses (traducció catalana de Josep Carner), i nombroses composicions corals. El seu mestratge durant més de vint anys fou decisiu per a les joves generacions de músics. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Talteüll (Massoteres, Segarra) Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós. La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà. El 1014 és esmentat el castell de Talteüll. 103 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Talteüll, home de (Talteüll, Rosselló) Restes humanes trobades a la cova de l'Aragó (o home de l'Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.
Anar a: [ T ] [ Tagamanent, J ] [ Tal ] [ Talar ] [ Tall ] [ Tallan ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tagamanent
Talamanca
Talarn
Talavera
Tales
Tallada d'Empordà, la
Taller de Músics
Talteüll