A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    T ]    [ Tagamanent, J ]    [ Tal ]    [ Talar ]    [ Tall ]    [ Tallan ]

Un rellotge aturat no marca les hores, però tres milions d'aturats desperten l'alarma. (Nando)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

T  (Catalunya)  Sigla de la província de Tarragona a les antigues plaques de la matrícula dels vehicles.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tabac  (Montoliu de Lleida, SegriàAntic terme, despoblat.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tabaca, pui del  (Pallars SobiràCim (1.718 m alt) de la serralada que separa la vall de Cardós del Vallat, domina els pobles d'Estaon, Benante i Ainet de Cardós.

4 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Tabalet, El  (València, 2/mai/1847 - 31/jul/1847)  Setmanari d'humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de "La Donsayna" (1844-45) i precedent immediat d'"El Sueco" (1847). Publicà tretze números. Satiritzava el centralisme madrileny i l'actualitat política i social. Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTabarca, illa de  (Alacant, AlacantíVeure> Plana, illa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tabescà, Josep "el Tei"  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1806 – Barcelona, 1833)  Guerriller. Formà part d'una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s'acollí al seu indult (oct/1827). El 1833 era voluntari reialista i s'alçà en armes a Sant Vicenç dels Horta (2/mar) contra la imminent liberalització de la monarquia. Fracassat l'intent, fugí a Rubí on el repetí. Detingut, fou executat poc després.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tabescan  (Lladorre, Pallars SobiràVeure> Tavascan.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tacàritx  (Alcúdia, Mallorca SeptentrionalPossessió, vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tacsida  (Castelló de la Plana, Plana AltaPartida, a l'est de la ciutat, entre les de Soterrani i Ramell. Era una antiga alqueria d'època musulmana.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tadeu d'Urgell  (Catalunya, s XIV)  Fill de Pere II d'Urgell, segons Zurita, hagut en tot cas de la segona muller Cecília de Montferrat. Morí de pocs anys.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tafalla, molí de  (Cubells, Noguera)  Antic nucli, al sud del terme, al límit amb el de Montgai, a l'esquerra del Sió.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTafalla i Navarro, Domènec  (Alacant, 1895 – s XX)  Escriptor. Col·laborà a la premsa alacantina i murciana. És autor del llibre Memorias del Benacantil (1964), suposada autobiografia de la muntanya que s'alça damunt la seva ciutat natal.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taga, el  (Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, RipollèsMassís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d'orientació est-oest, segons l'estructura herciniana del Pirineu axial. Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l'oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l'est, passada la portella d'Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès). Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d'Ogassa, mentre que el nord i l'oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba. Remats d'equins pasturaven a l'estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalTagamanent  (Vallès OrientalMunicipi: 43,48 km2, 354 m alt, 322 hab (2014). Situat al vessant occidental del Montseny, vora el puig de Tagamanent (1.055 m alt), al nord de la comarca. El bosc de pins, alzines, roures i faigs i els pasturatges ocupen una gran part del terme. Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i llegums); petites extensions de regadiu prop del Congost. Ramaderia de bestiar boví i oví. Pedreres en explotació, que donen abast a una destacada indústria de materials per a la construcció. Modernament ha esdevingut lloc d'estiueig i de segones residències. El cap del municipi és Santa Eugènia del Congost (amb l'església parroquial). El castell de Tagamanent és a l'extrem occidental del pla de la Calma. El municipi comprèn, a més, el poble de la Móra, el veïnat de l'Avençó i nombroses masies, algunes ja abandonades. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTagamanent, Berenguer de  (Illes Balears, s XIV - ?, 1418)  Cavaller. Participà en la croada valenciano-mallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa. El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I. Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el compromís de Casp, exigència a la qual Catalunya cedí per tal de no rompre amb Aragó. L’enèrgica protesta de Berenguer de Tagamanent davant del parlament català fou inútil i els mallorquins hagueren de tornar-se'n sense poder intervenir a Casp. El 1415 fou jurat en cap de Mallorca i en 1417-18 substituí el lloctinent de governador de l’illa.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tagamanent, Bernat de  (Catalunya, s XIV - 1412)  Cavaller i castellà de Tagamanent. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre's Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel (1363). Fill seu era Jaume.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tagamanent, Jaume de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Fill de Bernat. En 1410, com a procurador de Violant de Bar, la vídua de Joan I, assistia a les Corts de Barcelona. Fou un dels parlamentaris que s'adreçaren al rei Martí I l'Humà, el 15/abr/1410, demanant-li que nomenés un successor per al cas de morir sense fills. En 1430 fou un dels membres del consell especial que es reuní a Tortosa per tractar del cas de Frederic de Luna.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tagamanent, Lluís Vidal de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413 cooperà amb Ferran I d'Antequera, i fou un dels qui anaren a assetjar a Balaguer el comte Jaume II d'Urgell.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTagamanent, Miró de  (Tagamanent, Vallès Oriental, v 1113 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)  Canonge agustinià i beat. Era fill de Ramon Berenguer de Tagamanent i d'Ermessenda i fou lliurat pels seus pares a la canònica de Sant Joan el 25/jun/1127. Allà habità, amb fama de santedat, fins el 12/set/1161. A causa de la veneració que hom li professà tot seguit el 1345 hi fou construït un sepulcre d'alabastre amb una estàtua jacent i una inscripció que recorda la seva vida. Aquest sepulcre fou profanat pels francesos el 1794 i destruït en part el 1936, però ha estat recompost i es guarda a l'església del monestir de Sant Joan. També hi ha una vida llatina anònima (s XIV) que recorda la seva santedat. El seu culte, amb caire privat, s'estengué a altres indrets de la diòcesi de Vic.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tagarina  (Sella, Marina BaixaCaseria, al nord del terme, al vessant meridional de la serra d'Aitana.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tagell, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Poeta. El 1720 ja era sacerdot i el 1752 canonge. El 1720 escriví un Poema anafòric que consta de dotze descripcions de saraus celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes d'aquest any; cada part té un metre diferent, el llenguatge és correcte i la versificació fàcil. El 1740 era a Roma al servei del cardenal Colonna i escriví un extens poema, també de caràcter festiu, i a vegades obertament satíric, sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV. Tanmateix, el final constitueix un cant d'exaltació patriòtica d'un gran interès. Fou publicat el 1971.

22 ILLES BALEARS - ART

Tago, Grup  (Mallorca, 1959 - 1961/63)  Grup artístic. Format a l'entorn de Pere Quetglas -Xam-. L'integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal -Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo -Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó. Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d'un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d'una renovada figuració.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTagomago  (Santa Eulària del Riu, EivissaIlla, una de les més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d'en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. Té 1.525 m de llargària i 113 m d'alçària. Hi ha un far. La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana. El port, que s'obre al sector de ponent, és unit al far (que s'alça a l'extrem sud-oriental) per una carretera.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tahuenga, Gaspar  (País Valencià, 1613 – València, 1680)  Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d'arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri. És autor de l'obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tahuenga, Gaspar  (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, s XVII – València, 1705)  Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu. Publicà diversos sermons remarcables.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taià (MaresmeVeure> Teià.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Taià, castell de  (Serinyà, Pla de l'EstanyAntic castell (o de Teià), situat al sud-est del poble, dalt un tossal, a l'indret del mas de can Parella, on resten alguns murs i la base d'una torre. Esmentat ja el 957, en la revolta de magnats que occiren el comte Guifré II de Besalú; el comte Miró el cedí amb Serinyà a la jurisdicció del monestir de Banyoles.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaialà  (Girona, GironèsPoble, a l'esquerra del Ter, a l'antic terme de Sant Gregori, dins la zona d'expansió de la ciutat. De l'església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç. El 1974, part de l'antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s'incorporà al terme de Girona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taix, Jeroni  (Lleida, s XVI)  Escriptor i frare dominicà. El 1602 publicà un estudi, molt difós, sobre els miracles de la Mare de Déu del Roser.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taix, serres del  (Vandellòs, Baix Camp)  Sector de les muntanyes de Tivissa, contrafort (690 m alt) meridional de la mola de Genessies.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Taixac  (Sant Martí de Fenollet, Fenolleda)  Caseria i antic terme, a l'est del poble.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taixequet, Miquel Tomàs de  Veure> Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Taixequet, son  (Llucmajor, Mallorca)  Possessió (o çon Taixequet), al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del s. XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaia, racó de sa  (Pollença, Mallorca SeptentrionalBadia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d'altura).

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTalaia, vénda de sa  (Sant Josep de sa Talaia, EivissaVénda de la parròquia i municipi.

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaia de Sant Josep, sa  (Sant Josep de sa Talaia, EivissaVeure> Talaiassa, sa.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaiassa, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Puig (475 m alt), el més elevat de l'illa, conegut també per sa Talaia de Sant Josep, a l'extrem sud-oest de l'illa.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talaier, cala des  (Ciutadella, MenorcaCala de la costa meridional de l'illa, a llevant de l'arenal de son Saura, del qual la separa la punta des Governador.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Talaies d'Alcalà, les  (Baix Maestrat / Plana AltaSerralada del Sistema Ibèric Valencià, paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu i la vall de les Coves de la vall d'Alcalà de Xivert, entre la rambla de Cervera i la de les Coves. Culmina a la serra d'en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d'Alcalà de Xivert. Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d'Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt (serra de la Vall d'Àngel).

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Talaiola, la  (Canet lo Roig, Xert, Baix Maestrat / Vallibona, PortsCim (948 m alt) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels tres municipis. Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol.

40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Talaiola, la  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Antiga torre de defensa de la costa, a l'indret de l'actual far de Santa Pola.

41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginatalaiot  (Illes BalearsMonument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l'edat del bronze a l'època romana; a Mallorca n'hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500. Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n'hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s'aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.

42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

talaiòtic –a  (Illes BalearsCivilització indígena de la darreria de l'edat del bronze. El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l'etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l'arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituts dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis. La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l'agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d'altres pobles mediterranis.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talaixà  (Montagut i Oix, GarrotxaPoble, situat dins l'antic terme d'Oix, és centrat per l'església parroquial de Sant Martí, romànica d'origen i refeta modernament, situada al peu de l'encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol. L'església és esmentada ja al s X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d'Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesTalamanca  (BagesMunicipi: 29,55 km2, 552 m alt, 141 hab (2014). Situat en una planícia, al sector oriental de la comarca, a l'esquerra del Llobregat, límit occidental del terme. El territori, molt trencat, és drenat per la riera de Talamanca, afluent per la dreta de la de Mura (aquesta forma el límit meridional). Dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (boscos de pins i alzines), i alterna amb importants claps de rocam. La resta és dedicada a l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Ha esdevingut centre d'estiueig i deInici página segones residències. El poble és en un planell de la serra del Rossinyol, damunt la riba esquerra de la riera de Talamanca; l'església parroquial de Santa Maria (s XII), té una interessant portada romànica i conté el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca; de l'antic castell de Talamanca no resta pràcticament res. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talamanca, baronia de  (Talamanca, Bages)  Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca, que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (el s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i el s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talamanca, cala de  (Eivissa, EivissaCala i platja molt concorreguda, immediata al port d'Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l'illa Plana, la qual deixà d'ésser illa fa temps. És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l'illa Plana.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talamanca, Gaspar de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví a Nàpols amb Alfons IV el Magnànim. Hi restà amb el rei Ferran, fill natural i hereu d'Alfons. El 1462 fou ambaixador del monarca a la generalitat de Catalunya, quan aquesta es trobava ja en guerra oberta amb Joan II.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talamanca, Gaspar de  (País Valencià, s XV)  Escriptor. Traduí al català la versió llatina de Guillem Nicolau de la crònica anomenada de Sant Joan de la Penya. La seva prosa és de bon estil.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Talamanca, Jaspert de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l'illa a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini. El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d'assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí l'Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTalamanca, riera de  (OsonaCurs d'aigua, afluent dretà del Ter (o de Montorro), que neix al vessant meridional del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès. S'uneix al seu col·lector a la Farga d'Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà.

51 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Talandi, baronia de  (Grècia)  Territori de la Grècia catalana, fronterer amb el marquesat de Bodonitza i dins el ducat d'Atenes que pertangué a Pere de Puigpardines i als seus fills, Galceran i Francesc de Puigpardines, senyor de Karditza.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Talapi  (sa Pobla, Mallorca SeptentrionalPossessió, la més important del terme, al sud de la vila, vora el límit amb els termes de Llubí i de Muró. Era una antiga alqueria musulmana, un dels focus generadors de sa Pobla.

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàTalarn  (Pallars JussàMunicipi: 29,9 km2, 572 m alt, 413 hab (2014). Situat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida. Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d'aigües derivades de l'embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. central hidroelèctrica de Talarn. Campament d'instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l'antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al s XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d'Encús, els antics llocs d'Enhorts, Casals i Santes Creus i l'antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l'antiga quadra de Margarit. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTalarn  (les Pallargues, Segarra)  Antiga quadra, al nord-oest del poble, al límit amb els termes de Florejacs i d'Ossó de Sió.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Acard de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Hereu de Jaume de Talarn. El 1352 anà a Aragó amb els reforços catalans que hi passaren quan fou donada l'alerta per infiltracions des de Castella de gent armada de l'infant Ferran, germanastre de Pere III, exiliat al reialme veí des dels conflictes de la Unió. El 1363 era novament a Aragó, en plena guerra amb Castella, formant part dels grans reforços duts de Catalunya per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel, que havia pres Carinyena.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talarn, corregiment de  (Catalunya, 1716 - ? )  Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia l'antiga vegueria de Pallars. El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo; el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Guillem  (Barcelona, s XV - a 1491)  Pintor gòtic. Apareix documentat des del 1434. El 1436, conjuntament amb Bernat Mates, contractà amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu un retaule dedicat als sants Pere i Feliu. El 1442 féu un retaule per a la parròquia de Sant Cebrià de Folgars. L'any 1449 col·laborà amb Thierry de Metz en la realització d'una vidriera de colors per a la Casa consistorial de Barcelona. També és autor del retaule de Sant Miquel de Terrassa, influït per l'estil de Bernat Martorell.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Anà a Sardenya el 1347, amb l'expedició que hi conduí Hug de Cervelló. Aquestes forces serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTalarn, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Talarn. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa per l'aliança d'Alfons XI de Castella amb els granadins (1331).

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talarn, pantà de  Veure> Sant Antoni, pantà de.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Anglès, Josep  (Barcelona, s XIX – s XX)  Escultor. Fill de Domènec Talarn i Ribot i germà de Pelegrí. Tingué una certa anomenada local.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Anglès, Pelegrí  (Barcelona, s XIX – s XX)  Pintor. Fill de Domènec Talarn i Ribot i germà de Josep. Tingué una certa anomenada local.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talarn i Ribot, Domènec  (Barcelona, 1812 – 1902)  Escultor imatger. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, i fou deixeble de Damià Campeny, amb qui col·laborà afaiçonant alguns dels relleus dels Porxos d'En Xifré, a Barcelona. La seva obra personal fou molt sol·licitada tant a Barcelona com a la resta de la península i a Amèrica. Escultor d'inspiració neoclàssica, la seva obra evolucionà vers el naturalisme, especialment en els treballs per a figuretes de pessebre i de calvaris. Com a obra important conservada, cal esmentar el Grup del Calvari, a la catedral de Barcelona.

63 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Talatí de Dalt  (Maó, Menorca)  Estació megalítica, a l'oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l'illa.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaTalau  (Aiguatèbia i Talau, ConflentPoble (1.328 m alt), a l’extrem nord del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils. La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament. El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededéu del s XII. En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc; el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve. El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011.

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraTalavera  (SegarraMunicipi: 30,05 km2, 791 m alt, 267 hab (2014). Situat al sud de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la capçalera del riu d'Ondara, al peu del turó de Suró (827 m alt). Hi ha una part de sector forestal de bosc (roures, pins i alzines) i de pasturatges. L'agricultura és quasi íntegrament de secà; els conreus més difosos són el blat i l'ordi. Ramaderia de llana i aviram. Població en part disseminada en poblets. El poble és al sector occidental del terme, en una elevació on hi ha les restes de l'antic castell de Talavera; església parroquial de Sant Salvador. El municipi comprèn, a més, els pobles de Pavia, Santa Fe de Montfred, Civit, Bellmunt de Segarra, Pallerols, Ondara i les caseries de Suró i de Rodell. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talaverón i Solà, Joaquim  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1905 - )  Pintor i dibuixant. Residí a Manresa. Estudià amb Vicenç Borràs i Enric Galwey. Exposà individualment a Barcelona el 1933. Féu pintures murals a la basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquests treballs li valgueren la creu de l'orde pontifici de Sant Joan de Leterà. Ha destacat com a paisatgista. Conreà el dibuix a la ploma i al carbó.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talayero, Martí  (Castelló de la Plana ?, v 1385 - Bohèmia, Alemanya, v 1425)  Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios. Aviat es destacà perInici página la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites. S'ha conservat i és editada l'Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17/gen/1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat. Consta que el 1425 ja havia mort.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Talens, Joan Baptista  (València, 1754 – s XIX)  Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions. És autor d'escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaTales  (Plana BaixaMunicipi: 14,71 km2, 239 m alt, 858 hab (2014). Situat en terreny accidentat, a la vall del riu de Sonella, entre les serres de Cantallops i d'Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües de fonts; els conreus més difosos són els de garrofers i d'oliveres, en els sectors de secà, i les hortalisses i els tarongers en les àrees irrigades. Bestiar porcí. Bona part de la població treballa a les indústries d'Onda. La part més antiga del poble és a la falda d'un turó coronat per les ruïnes del castell de Tales; l'església parroquial de Sant Joan (s. XIX) és a la part més moderna. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tallada  (CosteraVeure> Novetlè.

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tallada  (Roglà i Corberà, CosteraVeure> Martí Tallada.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTallada, la  (la Secuita, TarragonèsMasia i antic terme, al nord del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita. El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus; l'any següent Guillem d'Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe. S'hi establiren ermitans.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, la  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble, al sud del terme, damunt l'altiplà que separa les aigües de l'Anoia i del riu d'Ondara, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, mas de  (Agramunt, UrgellMasia i antic terme (esmentat el s XI), al sud del terme, al límit amb el municipi de Tornabous (enclavament de la Guàrdia d'Urgell).

74 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallada, pic de la  (Montanui, Alta Ribagorça / Viella, Vall d'AranCim (2.955 m alt) (o del Feixant), de la serra que separa les valls de les Salenques i la de Mulleres.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàTallada d'Empordà, la  (Baix EmpordàMunicipi: 16,74 km2, 20 m alt, 454 hab (2014). Situat en un terreny pla, al sector nord de la comarca i a l'esquerra del Ter, encara que la part nord-est és més abrupta, ocupada per la serra de Marenyà o de Sant Grau. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, que alternà secà i regadiu gràcies a aigües derivades del Ter; els conreus més difosos són els de blat, moresc i farratges, als sectors de regadiu, i de cereals, vinya, oliveres i farratge, a les àrees de secà. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Maria, dels s. XII-XIV. Al terme hi ha diverses fortificacions medievals i comprèn els pobles de Tor, Canet de Verges i Maranyà. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTallada i Forcadell, Francesc  (Alacant, 1824 - Gurb de la Plana, Osona, 1873)  Militar. Fill d'Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s'uní a Cabrera, amb el qual s'exilià (1840). Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.

77 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Tallada i Móra, Francesc  (Tamarit de Llitera, Llitera, 1762 - el Bruc, Anoia, 1822)  Eclesiàstic i escriptor. Canonge de la col·legiata de Manresa, col·laborà al "Diario de Manresa" i "El Argos Manresano" durant la guerra del Francès. Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol (1822) i deixà inèdites unes 'Memorias para la historia eclesiástica de Manresa.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallada i Paulí, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1946)  Economista i polític. S'interessà per l'organització del treball i pels problemes laborals. El 1929 participà amb Bernis i Flores de Lemus en la Comissió del patró or. El 1931 fundà la Borsa de Treball de la diputació de Barcelona i la Unió Catalana d'Estudis Polítics i Econòmico-Socials. Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya. Entre les seves obres, influïdes per Irving Fisher i per Cassel, i centrades en l'estudi dels fenòmens demogràfics i els problemes monetaris d'Espanya, sobresurten Demografia de Catalunya (1918), Economia monetària espanyola (1930), La desinflació monetària (1930) i Les crisis econòmiques (1931).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallada i Romeu, Antoni  (Ulldecona, Montsià, 1799 - Chinchilla, Castella, 1838)  Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant. El 1833 s'uní als carlins de Morella; participà en l'Expedició Reial (1837) i en la d'Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat. Pare de Francesc Tallada i Forcadell.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTalladell, el  (Tàrrega, UrgellPoble (390 m alt), a la dreta del riu d'Ondara. L'església parroquial és dedicada a sant Pere d'Alcántara. El lloc fou donat per Ramon Berenguer I a Ramon Guifré de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població. A mitjan s XIV figura ja com a propietat dels hospitalers, dins la comanda de Granyena. Part de la jurisdicció era dels ducs d'Híxar. Fou municipi independent fins el 1969, que s'annexà a l'actual. L'antic terme comprenia també l'antiga abadia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l'antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Talladell, jaciment del  (Tàrrega, Urgell)  Jaciment paleontològic. El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Talladell, Pere de  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1187)  VIII abat perpetu de Poblet (1185-87). Fou elegit a la mort d'Esteve Droc. Durant el seu abadiat foren seguides les obres de l'església major i del claustre, entre d'altres. Fou succeït per l'abat Esteve.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tallades i Venrell, Francesc  (Campos, Mallorca, 1746 – 1818)  Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l'estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l'illa. Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallaferro  Sobrenom de Bernat I de Besalú.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTallaferro  (Catalunya, s XVI - Alt Penedès ?, 1616)  Nom de dos germans bandolers, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16. Morts en una batuda, llur banda actuà encara uns quants anys.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallana, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1229 participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallander, Antoni "Mossèn Borra"  (Barcelona, s XV - Càpua, Itàlia, 1446)  Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d'albardans o bufons d'Alfons IV el Magnànim. Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques. Gaudí de bona posició econòmica i realitzà prèstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien. Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tallante, Joan  (País Valencià, s XV)  Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València, el 1486, en honor de la Concepció de Maria.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tallat, el  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Antic priorat i santuari marià (787 m alt), dins l'antic terme de Montblanquet, situat al cim de la serra del Tallat, dominant la Conca de Barberà. S'hi celebra un aplec anual el penúltim diumenge d'agost, al qual acudeixen devots de diferents comarques.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTallat, serra del  (Conca de Barberà / UrgellSerralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l'Urgell, continuació cap a l'oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l'Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud. Culmina a 804 m alt, prop de les ruïnes de l'antic monestir del Tallat.

91 CATALUNYA - MÚSICA

logo de Taller de MúsicsTaller de Músics  (Barcelona, 1972 - )  Escola de música moderna. Fou creada per Lluís Cabrera, Fernando Hernández i el trompetista americà Américo Bellotto. Al llarg de la seva existència ha aglutinat nombroses iniciatives relacionades amb el jazz: a més a més dels cursos de música s'hi organitzen seminaris internacionals de jazz, cursos intensius, festivals, etc. Els estudis que s'hi imparteixen estan dividits en tres nivells (preparatori, mitjà i superior, cadascun dels quals consta d'un nombre variable de cursos monogràfics trimestrals), i es basen en un mètode pedagògic inspirat en el model americà: l'alumne tria les matèries que vol cursar i així defineix la seva especialització; des del començament, i paral·lelament als estudis teòrics, pot iniciar-se en l'estudi de l'instrument. L'escola té un club de jazz (petit auditori, obert cada dia, on els alumnes de l'escola i músics amateurs poden assajar gratuïtament) i una big band composta per músics formats al taller que ofereix actuacions públiques esporàdicament, a més d'un Departament de Management que promociona especialment grups que surten de l'escola. El 2004 celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari convertit en una institució de referència de la docència de la música popular dels Països Catalans. Té un segell discogràfic propi, La Col·lecció del Taller, amb més de 20 referències, i organitza el Festival de Flamenc de Ciutat Vella. Des del 1989 disposa d'una àrea pròpia de flamenc que ha donat llum a una generació de músics reputats. Taller de Músics

107 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTaller Tres  (Catalunya, 1968 - )  Grup artístic. Era integrat per Josep Maria Mañà (n 1949), Alexandre Ferrer (n 1948) i Francesc Casademont (n 1948). Treballaren d'una manera col·lectiva, lluitant per fugir dels mitjans de comunicació merament comercials. Un dels seus treballs més característics fou l'acció dins les escoles.

92 CATALUNYA - CULTURA

Talleret de Salt  (Salt, Gironès, 1977 - )  Grup de teatre. Durant els quatre primers anys actuà com a grup amateur, i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, Goethe, etc. L'any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors i participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talló  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.060 m alt), al sud de la vila, al pla de Talló, àmplia plana quaternària de l'esquerra del Segre. L'església parroquial de Santa Maria, romànica (s XII), ha estat restaurada modernament; té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat. L'església és esmentada ja el 839 (el seu territori és anomenat pagus); al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098. Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià. Hi residia l'ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d'Urgell. Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver. S'hi venera la Mare de Déu de Talló, talla del s XIII.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talló, el  (Beget, Garrotxa)  Muntanya (1.288 m alt), que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget).

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Talló d'Aulet, el  (Sopeira, Alta Ribagorça)  Serra (1.501 m alt) de direcció est-oest, continuació de la serra de Sant Gervàs a ponent de la Noguera Ribagorçana, a l'indret on forma l'estret de Sopeira, aigua avall d'Aulet. Culmina a 1.501 m alt (tossal de les Cornasses); a ponet d'aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d'Aulet (1.486 m alt).

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Inici páginaTalltendre  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.579 m alt), arrecerat al turó de la Llacuna. L'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és esmentada ja el 839. Fou municipi independent fins el 1962, en que s'agregà a l'actual. L'antic terme comprenia també el poble d'Ordèn.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talltorta  (Bolvir, Baixa CerdanyaPoble (1.097 m alt), a la dreta del riu d'Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica.

98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Talrich, Pere  (Serrallonga, Vallespir, 1810 - París, França, 1889)  Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal. Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos. (1902).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taltabull i Balaguer, Cristòfor  (Barcelona, 28/jul/1888 – 1/mai/1964)  Compositor i pedagog. Deixeble d'E. Granados, de F. Pedrell i més tard, a Munic, de Marc Reger. A partir del 1912 residí a París, fins al 1940, en que tornà a Barcelona, on es dedicà a l'ensenyament. Es conserven fragments d'una Passió, un Pròleg Simfònic per a un drama, i reduccions per a piano de música escènica. És autor de Variaciones sobre un tema de Max Reger (1908), Variaciones sobre un tema de Bach, un Preludi i una Sonatina (1910), obres totes elles per a piano. Compongué dues cançons amb text francès i cinc Cançons Xineses (traducció catalana de Josep Carner), i nombroses composicions corals. El seu mestratge durant més de vint anys fou decisiu per a les joves generacions de músics.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaTaltavull, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1790 - s XIX)  Eclesiàstic. Fou advocat i catedràtic de retòrica a Osca. Més tard guanyà canongies a València i a Ciutadella. Excel·lí com a predicador. És autor de diversos escrits.

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTalteüll  (RossellóMunicipi: 53,47 km2, 110 m alt, 869 hab (2012), (ant: Taltevull). Situat al massís de les Corberes i a la serra de Talteüll (518 m alt), a la vora del Verdoble, afluent de l'Aglí, al nord-oest de la comarca, al límit amb Occitània i la Fenolleda. Economia agrícola: vora el riu s'estenen els conreus de regadiu, destinats a verdures i fruiters (albercocs); els de secà es destinen a la viticultura, que ocupa la major part de les terres conreades. Explotació de pedreres. El poble és situat a l'esquerra del Verdoble, al voltant de l'església parroquial i on destaquen la torre de Talteüll (s XIV) i restes de l'antic castell de Talteüll (esmentat ja el 1011). Museu de la Prehistòria. A la serra de Talteüll hi ha la cova de l'Aragó, on s'han trobat importants restes humanes del Paleolític inferior (l'home de Talteüll). El municipi comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles. Ajuntament (en francès) - Museu de la Prehistòria - Turisme (en castellà)

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Talteüll  (Massoteres, Segarra)  Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós. La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà. El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.

103 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Talteüll, home de  (Talteüll, RossellóRestes humanes trobades a la cova de l'Aragó (o home de l'Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.

Anar a:    T ]    [ Tagamanent, J ]    [ Tal ]    [ Talar ]    [ Tall ]    [ Tallan ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons