|
Anar a: [ Ton ] [ Torai ] [ Tord ] [ Toren ] [ Tormo, s ] [ Tornam ] Que la moderació sempre sobrevisqui al fanatisme, per molt ancorat que estigui. (Stefan Zweig) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tona i Xiberta, Baldomer (Barcelona, 1864 – 1937) Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a "El Poble Català", i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907). Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s'integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toni, mas de (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Masia (o mas Toni), de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència. Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tonyà (Garrigàs, Alt Empordà) Poble, al sector oriental del terme. L'església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d'Empordà. El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana. 6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tor (Llesp, Alta Ribagorça) Veure> Castelló de Tor. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tor (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà) Poble, situat a llevant del poble de Maranyà, de la parròquia del qual depèn. 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tor, flum de (Alta Ribagorça) Veure> Noguera de Tor, la. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tor, pla de (Salardú / Viella, Vall d'Aran) Pla de la vall de l'Unyola, a la capçalera, aigua avall de l'estany de Liat, situat al límit dels dos termes, a l'indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor. 97 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tor d'Olvan, la (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Església romànica i antic lloc, a l'oest del terme, a la dreta de la riera de Pinya, al peu de la serra de Biure. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tor i Desheures, Ramon (Borredà, Berguedà, 1880 – Barcelona, 1951) Actor i escriptor. El 1917 estrenà Indibil i Mandoni de Guimerà. Publicà versos de caire tradicional i maragallià generalment en edicions il·lustrades de bibliòfil, com: La companyia (1925), Ruta (1930), Novenari líric (1938), Cants de guerra i de 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torà de Tost (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble (1.014 m alt), de l'antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l'esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d'aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torà i Marcé, Domènec (Olot, Garrotxa, 1797 – 1857) Metge. És autor d'escrits remarcables, com Tratado completo de patología y fisiología médica, Reflejo del influjo de la simpatía en el tratamiento y diagnóstico de las enfermedades i Observación de una hidrofobia. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Toraixa (es Castell, Menorca) Caseria, al sud de la vila, a l'oest de la cala de Sant Esteve. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Toralla, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Alexandre de Palau i d'Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols. Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d'Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Toralla, varvassoria de (Catalunya) Nom donat a la senyoria de Toralla des del s. XVI. Pertangué als Toralla i passà per herència (1687) als Sentmenat, marquesos de Sentmenat. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toralla i Serradell (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Antic municipi, incorporat el 1969 al nou de la Conca de Dalt, a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal). L’antic terme comprenia els pobles de Toralla (l’antic cap del municipi), Serradell (que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom), Erinyà, Rivert i Torallola. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toralles (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Masia i veïnat, a l'esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d'Ogassa. Vora la riera, poc més avall, hi ha l'estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Toralles, cap de les (Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça) Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes. Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toralles, Joan (Vic, Osona, s XIV – s XV) Cronista. De l'estament ciutadà, és autor d'un curt i concís Noticiari, interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública. Ha estat publicat al "Butlletí de l'Ateneu Barcelonès" (1916). 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torallola (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (762 m alt), fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell, al sud del terme. L'església parroquial (Sant Martí) depèn de la de Toralla. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toran, vall de (Canejan, Vall d'Aran) Vall, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi. La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra (2.630 m alt) i de Serralta (2.713 m), n'és el límit septentrional; la línia de crestes que uneix el Montlude (2.517 m) amb els rasos de Liat (altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla), a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al sud. És drenada pel riu de Toran, afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i els rasos de Liat (torrent de Güerri, que s’engorja profundament) i de les serres meridionals (comes de Cagüilha, 28 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
29 CATALUNYA - HISTÒRIA Torcafeló (Maçanet de la Selva, Selva) Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del s XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera. Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre. Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torcas (Sogorb, Alt Palància) Veure> Torques. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tordell, riera de (Bages) Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Cardener, que neix a la serra de Castelladral i s'uneix al seu col·lector aigua avall de Súria. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tordera (Granyanella, Segarra) Poble, al nord del terme, vora el de l'Aranyó. La seva antiga església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Curullada. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tordera, Francesc (País Valencià, s XVI) Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521. El 24/jul d'aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tordera, Vicent (València, 1620 – s XVII) Metge. Fou catedràtic durant catorze anys a la facultat valenciana. Sobresortí durant les epidèmies de pesta de 1648 i 1649. És autor d'una Commentaria pertinentia ad libros physiologicos Hippocratis et Galeni (1670). 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tordera i Lledó, Francesc (Alacant, 1826 – 1889) Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix. És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d'Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica. 39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Torell, el (Tarragona, Tarragonès) Antiga quadra, esmentada encara el s XVIII. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Torella, Joan (Rosselló, s XVII – s XVIII) Religiós jesuïta i gramàtic. Ensenyà llatí i humanitats al col·legi de Cordelles de Barcelona. El 1719 escriví una gramàtica llatina, amb anotacions en català. 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torelló (Maó, Menorca) Caseria, a l'oest de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l'important talaiot de Torellonet Vell. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torelló, castell de (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Castell termenal, situat gairebé al límit amb el terme de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m alt. Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló (exclosa la Vola, que era del terme de Curull) i el sector de Saderra, del terme d’Orís. Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià. Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el determinatiu de Torelló. Després d’un període que fou pres als Montcada (1312-51) passà als Cabrera i finalment als marquesos d’Aitona (1577), que, només amb una petita venda als Granollacs (1623-28), el posseïren fins al s XIX. Del castell resta en peu una torre del s XII; les muralles i les defenses foren abatudes el 1554 perquè no servís de refugi als bandolers. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torelló, Mateu (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1873) Industrial. Es destacà introduint diverses millores tècniques a la fabricació d'estampats. Cooperà a diverses exposicions destinades a fer conèixer els teixits catalans. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torelló i Borràs, Ramon (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1844 – 1897) Pedagog i economista. Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona. Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent (1865). Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano (1870) i un Método para la enseñanza de la aritmética. El seu pensament social seguia la 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torèn (Saorra, Conflent) Poble (ort trad: Torrent), a l'est del cap municipal. Hi ha mines de ferro, actualment no explotades. El lloc és esmentat ja l'any 901. L'església parroquial (Santa Creu), romànica, conserva una marededéu de fusta. El castell de Torèn, en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn (el s XVIII n'eren barons els Satger). 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Torena (Sort, Pallars Sobirà) Despoblat, dins l'antic terme de Llessui, a l'indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt). El castell de Torena és esmentat ja l'any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d'Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al s XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d'Àssua pel castell de Malavella. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torent i Buxó, Santiago (Barcelona, 1897 – 1975) Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia. És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d'articles a diaris i revistes. Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya. Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torent i Torrabadella, Ramon (Granollers, Vallès Oriental, 1826 - Barcelona ?, 1882) Metge. Estudià a Barcelona i es llicencià amb premi extraordinari (1849). Tingué gran fama com a cirugià. Metge de la Casa de Maternitat de Barcelona (1854), es destacà en les epidèmies del còlera d'aquell any i del 1865. El 1869 esdevingué metge degà de l'Hospital de la Santa Creu i doctor en medicina. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina des del 1872; el seu discurs d'ingrés es titulà Consideraciones sobre recientes adelantamientos del diagnístico quirúrgico. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toreski Pseudònim de l'actor Josep Torres i Vilata. 54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
55 CATALUNYA - HISTÒRIA
56 FRANJA PONENT - MUNICIPI
57 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Torm (Sopeira, Ribagorça) Despoblat de l'antic terme de Sant Orenç. En resta l'antiga església parroquial, on hom venera la Mare de Déu de Torm. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tormé i Llori, Albert de (Catalunya, s XVII) Cronista. Fill de pares catalans i nét de castellans. Escriví unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639, publicades parcialment el 1889. És una relació de la guerra dels Segadors vista amb poca simpatia envers els catalans i que dedicà a Felip IV de Castella. La prosa és contundent i sentenciosa i molt enfarfegada, però aporta alguna informació útil. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tormo, Francesc (País Valencià, s XVIII) Pintor, daurador i obrer de vila. A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l'any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l'Assumpció, que havia remodelat l'escultor Pasqual Valentí. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tormo, Joan de (Albaida, Vall d'Albaida, v 1490 – Barcelona, 1553) Eclesiàstic i jurista. Com a bisbe de Vic (1511-53), tingué un pontificat llarg i molt actiu: lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies. Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya. Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tormo, Josep (Albaida, Vall d'Albaida, 1710 - Oriola, Baix Segura, 1796) Bisbe d'Oriola. Estudià a la Universitat de València. El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València. El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social: fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx (1789). Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tormo, serra del (Ribera d'Ebre) Sector de l'esquerra de l'Ebre, de l'alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l'Ase. Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l'Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud. 65 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tormo, vall del (Matarranya) Veure> Vall del Tormo, la. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tormo, Vicenta (València, s XIX - Madrid, s XIX) Arpista. Començà els seus estudis musicals a València. A deu anys anà a Madrid, on estudià arpa al conservatori. Féu la seva presentació artística a València quatre anys més tard. A partir d'aleshores sovintejà les actuacions amb orquestra i com a solista. Formava part de l'orquestra que estrenà Aida al Liceu (1874). S'instal·là a Madrid i hi fou professora al conservatori. Gaudí de bon prestigi com a arpista i donà nombrosos concerts. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tormo de Cirat, el (Cirat, Alt Millars) Poble (418 m alt), a l'est de la vila, al nord del Millars. L'església (la Mare de Déu dels Desemparats) depèn de la parròquia de Cirat. Després de la conquesta cristiana pertangué a Abü Sa'ïd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, l'any 1247, a l'arquebisbe de Tarragona. Lloc de moriscs, l'any 1602 tenia sis focs. En posseïren la senyoria els Carròs. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tormo i Monzó, Elies (Albaida, Vall d'Albaida, 1869 – Madrid, 1957) Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d'història de l'art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del "Archivo Español de Arte y Arqueología". És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc. 70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torn, coll de (Cauders de Conflent, Conflent / Matamala, Capcir) Depressió (1.902 m alt) de la línia de crestes que separa el Capcir de les Garrotxes de Conflent, per on passa l'antic camí de Formiguera a Prada. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torn, el (Sant Ferriol, Garrotxa) Poble, situat a la dreta del riu Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn. L'església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú; té per sufragània la de Ventajol (Gironès). Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tornadissa (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Martí del Clot. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tornafort (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera. La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat. Formà part del vescomtat de Vilamur. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Tornamira, castell de (Oristà, Osona) Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l'antic castell d'Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa. Esmentat des de la fi del s XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d'Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als s XIII i XIV. Vers el 1476 el 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tornamira, Joan (Catalunya, s XVI) Metge. És autor del tractat Classificatorium super almanjaris nono, i d'altres escrits professionals. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tornamira, Martí (Catalunya, s XVI – Itàlia, s XVII) Monjo cistercenc. És autor d'obres religioses. Residí molt de temps a Itàlia. Traduí a l'italià algunes obres castellanes. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tornamira de Soto, Joan (País Valencià, s XVIII – s XIX) Escriptor. És autor d'un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torné, Albert (Catalunya, s XVII) Escriptor. És autor d'un manuscrit, que fou recollit a la Biblioteca Nacional de París, titulat Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña, desde 1639. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torné i Esquius, Pere (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1879 - Flavancourt, Illa de França, 1936) Dibuixant i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i pensionat, després, a Madrid. El 1905 s'establí a París; col·laborà en revistes franceses i féu nombrosos paisatges urbans de París. A Barcelona reuní una sèrie de dibuixos en el llibres Els dolços indrets de Catalunya (1910, prologat per Joan Maragall). Il·lustrà també uns Contes d'Andersen (1918) traduïts per Josep Carner. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner (Catalunya, s XVIII - s XIX) Família de gravadors, llibreters i impressors. Iniciada per Josep Torner (I). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner, Joan (Barcelona, s XVIII) Llibreter. Possiblement germà de Josep Torner (II). Ingressà al gremi de llibreters l'any 1818. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Historiador. És autor d'un estudi sobre història local antiga. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner, Josep (Catalunya, s XVII) Historiador. Era advocat. És autor de l'estudi Compendio de las grandezas y prerrogativas soberanas de la antigua casa de los vizcondes de Rocabertí (1641). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner, Josep (I) (Barcelona, s XVIII – s XIX) Llibreter. Primer membre d'aquesta família. Ingressà al gremi d'impressors el 1797. Fou mestre de molts col·legues del seu temps. Pare de Joan i de Josep Torner (II). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner, Josep (II) (Barcelona, s XIX - a 1857) Impressor. Fill de Josep Torner (I), i possiblement germà de Joan. Publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña, de Jeroni Pujades (1829-32), el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), i les poesies del Rector de Vallfogona (1849). Fill seu fou Miquel Torner i Germà. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner i Fornés, Josep (Barcelona, 1867 – 1938) Gravador. Descendent de la família homònima. De molt jove anà a París. En tornà el 1888. Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l'Institut de les Arts del Llibre. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner i Germà, Miquel (Barcelona, 1802 – 1863) Il·lustrador. Fill de Josep (II). Estudià dibuix a l'Escola de Llotja. Il·lustrà llibre i revistes, com "El Museo de las Familias", de Barcelona, i el "Semanario Pintoresco Español", de Madrid. Féu bons treballs de xilografia. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torner i Pifarré, Carles (Barcelona, 27/mar/1963 - ) Poeta. Ha fet estudis de medicina i, el 1984, amb el recull A la ciutat blanca, guanyà el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits. El mateix any, amb Els límits de la sal, guanyà el premi Carles Riba, després publicà altres llibres de poesia, la qual és caracteritza per una opció formalista amb una pulcra i acurada consciència del llenguatge i el conreu majoritari del sonet. Temàticament, és una poesia que recull aspectes religiosos i temes vinculats amb el món urbà, el rock, l'amistat, etc. També ha tingut cura de l'edició catalana de La victòria pòstuma de Hitler (1995), recull de texts de diversos autors sobre la guerra de Bòsnia. També ha escrit novel·la i literatura infantil. President el Moviment Internacional dels Estudiants Catòlics. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tornigo, marquesat de (Milà, Itàlia, 1625 – 1637) Títol concedit a Albert Dameto i Cotoner, senyor de l'honor de Bellpuig (Artà) i de Banyuls, a Mallorca. Fou suprimit a la seva mort i convertit en marquesat de Bellpuig. Anar a: [ Ton ] [ Torai ] [ Tord ] [ Toren ] [ Tormo, s ] [ Tornam ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|