|
|
|
Anar a: [ Torre de F ] [ Torre de M ] [ Torre del C ] [ Torre d'Er ] [ Torreb ] [ Torred ] Un bon lector fa un bon llibre. (Ralph Waldo Emerson) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Ferrer, la (Costera) Veure> Granja de la Costera, la. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Fluvià, la (Cubells, Noguera) Poble, al sud-est de la vila. La seva església depèn de la parròquia de Cubells. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Foix, la (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Veure> Sant Climent de la Torre de Foix. 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torre de França, la (Fenolleda) Veure> la Tor de França. 6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torre de la Mata, comtat de la (País Valencià) Títol atorgat el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, a Josep Antoni de Mata i de Copons. Ha passat als Burell. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de la Mata, la (Torrevella, Baix Segura) Poble, al nord de la vila, que formà fins fa poc un enclavament dins el terme català de Guardamar (Baix Segura), entre la mar i la llacuna de la Mata, que forma part de les salines de Torrevella. La parròquia (el Roser) fou creada el 1772; l'església s'enderrocà amb el terratrèmol del 1829. 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torre de la Ribera (Ribagorça) Veure> Torlarribera. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de la Sal, la (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Caseria, al sud del terme, a l'indret de l'antiga torre de la Sal. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de l'Alcúdia, la (Costera) Veure> Alcúdia de Crespins, l'. 11 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre de l'Espanyol, comtat de la (Catalunya) Títol atorgat el 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa. Continua en la mateixa família. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Lloris, la (Xàtiva, Costera) Veure> Torre d'en Lloris, la. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Marata, la (Maçanet de la Selva, Selva) Veïnat, situat al nord-oest de la vila. Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d'un incendi el 1924. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre de Montornès, sa (Sineu, Mallorca Septentrional) Possessió. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Orchet (Racó) Veure> Torre Baixa. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Piles, la (Piles de Mar, Safor) Barri marítim, a l'oest del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles. 20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Portaceli, la (Serra de Portaceli, Camp de Túria) Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli. És coneguda pels seus vins i olis. Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Rialb, la (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria i cap del municipi (o Torrabadal), a l'esquerra del Rialb. La seva parròquia és la de Polig. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Riu, la (Alp, Baixa Cerdanya) Gran casa, a la sortida de la vall d'Alp, a la dreta del riu d'Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d'Ovella. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Romaní, la (Sollana, Ribera Baixa) Veure> Romaní, el. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre de Santa Maria, la (Vallfogona de Balaguer, Noguera) Antic terme, al nord del poble, vora el canal del Sió. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Tamúrcia, la (Tremp, Pallars Jussà) Poble (1.049 m alt) de l'antic municipi d'Espluga de Serra, situat al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d'una vall tributària, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana. De la seva església parroquial (la Purificació) depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia. 27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torre de Triniac, la (Rosselló) Veure> Torre de França, la. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Vernet, la (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Caseria, al sud del poble, al límit amb el terme de Castellví de la Marca. 29 FRANJA PONENT - MUNICIPI
30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torre d'Eina, la (Eina / Planes / Sant Pere dels Forcats, Alta Cerdanya) Pic (2.832 m alt) del massís de Puigmal, que es destaca vers el nord de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s'uneix a través del pic d'Eina. Es termenal dels tres municipis. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre del Baró, la (Barcelona) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes). El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització. Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista. Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans. 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torre del Bisbe, la (Alta Cerdanya) Veure> Torre d'Eina, la. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torre del Bosc, la (la Font de la Figuera, Costera) Despoblat, origen de la vila. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 FRANJA PONENT - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torre del Negret, la (Beneixama, Alt Vinalopó) Despoblat. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre del Penedès, la (Alt Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre del Puig, la (el Puig de Santa Maria, Horta) Caseria, a l'est de la vila, vora la platja. És un antic barri de pescadors. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre del Virrei, la (Eliana, Camp de Túria) Veure> Torre de Bava, la. 39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre dels Frares, la (Canals, Costera) Veure> Torre de Cerdà, la. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre dels Pares, la (Gandia, Safor) Gran alqueria, que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d'alqueria medieval al País Valencià. 43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre d'en Bord, la (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Antic terme, esmentat el s XIV. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre d'en Domènec, la (Plana Alta) Veure> Torre dels Domenges, la. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre d'en Gaumés, sa (Alaior, Menorca) Lloc o possessió (o d'en Galmés), al sud de la ciutat, al camí de Sant Llorenç. Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre d'en Lloris, la (Xàtiva, Costera) Poble (o de Lloris), al nord del terme, al límit amb el de l'Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d'Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta. Les seves terres són regades amb la sèquia de la Torre d'en Lloris. El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s'hi erigi una parròquia (Santa Maria), amb Miralbò com a annex. L'església parroquial és dedicada actualment al Roser. Antic lloc de moriscs (42 focs el 1609), en fou el darrer senyor el duc d'Almodóvar. Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre d'Eroles, la (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Caseria, a la capçalera del riu d'Abella, al vessant meridional de la serra de Carreu. És esmentada ja el s XIV. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre d'Espioca, la (Picassent, Horta) Veure> Espioca. 50 CATALUNYA - HISTÒRIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre d'Oristà, la (Oristà, Osona) Poble, situat al nord-oest del terme, prop del castell de Tornamira. Esmentat ja el 968, el 1241 hi havia una església dedicada a Santa Maria, regida per un beneficiat, que esdevingué sufragània de la parròquia d'Oristà, i el 1877 se n'independitzà. Des del s XVI hi hagué un nucli de poblament (el 1782 tenia 83 focs). 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Falconera, la (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Antic terme, al nord del poble de Ribelles, prop del límit amb els termes de Florejacs i de Sanaüja (Segarra). És documentat el s XIV. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Filella, camp d'urnes de (Lleida, Segrià) Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d'urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment. De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d'un camp d'urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols. Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s'aproximen a una cronologia del s VII aC. Hi ha referències de l'aparició en el moment de la destrucció d'uns vint enterraments. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Gavosera (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Antiga quadra, de l'antic terme de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torre i Sevil, Francesc de la (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Escriptor. És autor de les obres Baraja nueva, Agudezas de Juan Oven i Luces de la aurora. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Isabel, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i Garcia-Tornel, director de l'hacienda de Cuba i director general de contribucions. Ha passat als Moreu. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Llauder (Mataró, Maresme) Vil·la romana. Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions. Malgrat ésser monument historico-artístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable. El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F. Clariana. Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores. La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època alt-medieval. 59 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Torre Lliure, la (Matarranya) Nom adoptat el 1937 per al municipi de la Torre del Comte. 60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre Nova, sa (Calvià, Mallorca Occidental) Urbanització construïda damunt la punta de sa Porrassa (o de Pasqual Martí), promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf. 61 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre Valentina (Calonge, Baix Empordà) Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s'aixeca l'antiga torre Valentina, de defensa. Ha estat realitzada per l'arquitecte Josep Antoni Coderch. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Verona, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el s XVIII, pel rei-arxiduc Carles III, a Josep d'Escala de la Scala, del consell del rei i cavaller de Sant Jaume. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torrebaró (el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça) Poble (833 m alt) (o Torre de Baró), al vessant oriental de la serra de l'Almúnia. La seva església és dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors. 65 CATALUNYA - MUNICIPI
66 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
67 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Torreblanca (Fraga, Baix Cinca) Despoblat. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA Torreblanca (Castelldans, Garrigues) Despoblat, a la vall del riu Set. El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan s. XIII pertanyia al monestir de Poblet. 69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torreblanca (Ponts, Noguera) Poble (o Torreblanca del Tossal), fins al 1970 del terme del Tossal, a la dreta del Segre. La seva església depèn de la parròquia del Tossal. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torreblanca de Montserrat (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri d'estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l'antic camí de Terrassa a Montserrat. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrebonica (Terrassa, Vallès Occidental) Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h. És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi. Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrebusqueta (la Llacuna, Anoia) Llogaret, al sud-oest de la vila, al peu de la serra d'Ancosa. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tòrrec (Vilanova de Meià, Noguera) Poble, a l'est del terme, a l'esquerra del riu de Tòrrec, afluent, per la dreta, del Segre davant Vilves. La seva església depèn de la parròquia de Lluçars. Formà part del municipi de la Baronia de Lavansa. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torrechiva (Alt Millars) Veure> Torre-xiva. 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torrecorrals (Dénia, Marina Alta) Caseria, a l'oest de la ciutat, vora el límit amb el terme d'Ondara. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Torredà (Castelló de Farfanyà, Noguera) Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme. Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d'Almenar. Vers el 1414 deixà d'ésser explotada directament pels monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens. La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes). 80 FRANJA PONENT - MUNICIPI
81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - HISTÒRIA Torredemora (Belianes, Urgell) Antic terme, al nord-oest del municipi, al límit amb el d'Arbeca (Garrigues). 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torredenegó (Llobera, Solsonès) Poble (ort trad: Torredenagó), al sud-est del terme, proper al santuari del Miracle. La seva església parroquial (Santa Maria) és romànica, amb un absis i un portal interessants. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrefeta (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (475 m alt) i capital del municipi. L'església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona. El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de 86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrefiel, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, olim Puigmolto i de la Tonda, avi del primer vescomte de Miranda; fou ajudant de camp del general Bessières. Continua en la mateixa família. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torreflor (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Nom oficial del municipi, adoptat arbitràriament al de Torrefeta en agregar-se-li, el 1972, el de Florejacs. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torreforta (Tarragona, Tarragonès) Barri perifèric, a l'oest de la ciutat. És situat a la dreta del Francolí. Sorgí el 1953 com a barri obrer. En el període 1961-75 s'hi afegiren una sèrie d'urbanitzacions, al voltant de la zona industrial de Riuclar. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torregassa (Olius, Solsonès) Masia i antic hostal (o la Torregassa), , al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l'antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa. En aquest indret té lloc anualment el 20/set una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torregassa (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Poble, a l'oest del terme. La seva església (Sant Antoni) depèn de la de Sant Jaume dels Domenys. Al s XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells. 93 CATALUNYA - MUNICIPI
94 CATALUNYA - HISTÒRIA
95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torregrosses (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseria, al sud-est de la vila, vora el límit amb el terme d'Alacant. 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Torreilles, Felip (Perpinyà ?, s XIX – s XX) Historiador i clergue. S'especialitzà en l'estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l'època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums. Cal esmentar també entre els seus estudis L'annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d'Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l'annexion. 1660-1700 (sd), L'université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.
Anar a: [ Torre de F ] [ Torre de M ] [ Torre del C ] [ Torre d'Er ] [ Torreb ] [ Torred ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Torre de Fontaubella, la
Torre de l'Espanyol, la
Torre de Vilella, la
Torre d'Elna, la
Torre dels Domenges, la
Torre d'en Besora, la
Torrebesses
Torredembarra (
Torrefeta i Florejacs (
Torregrossa (