|
|
|
Anar a: [ Torrel ] [ Torrella d ] [ Torrelles, B ] [ Torrelles, P ] [ Torrelles i d ] [ Torrelles i F ] No hi ha res que faci més mal a una nació que el fet que la gent astuta passi per intel·ligent. (Francis Bacon) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrelavit (Alt Penedès) Veure> Terrassola i Lavit. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - EMPRESA Torrell de Reus (Reus, Baix Camp, 1946 - ) Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d'André Maurois. Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l'únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l'Associació d'Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura. Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n'ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrell i Eulàlia, Salvador (Reus, Baix Camp, 1900 - Barcelona, 1990) Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes "La Columna de Foc" (1918) i "Reus, 1973" (1923), entre d’altres. Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc. Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus. La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Torrella, cavalleria d'en (Sòller, Mallorca Occidental) Possessió o alqueria, concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella. A la primeria del s. XVII passà als Ferrer de Santjordi. Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torrella, Gaspar (València, s XV – s XVI) Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II. És autor d'obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l'època. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torrella, Jeroni (València ?, s XV - d 1512) Metge i astròleg. Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella. Es graduà a Siena en arts i medicina. Coneixia el grec i l’àrab. Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II. El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina. A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris (1496). 11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Torrella, Joan (Canet de Rosselló, Rosselló, s XVII) Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València. El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torrella, son (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Possessió. Situat al nord de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei de Mallorca. Al començament del s XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa (germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner), que féu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc; de l’antiga construcció resta, entre altres vestigis, un portal apuntat del s XV amb les armes dels Torrella. A la fi del s XIX fou posseïda per la comtessa de Peralada i de Savallà, que morí el 1899. A mitjan s XX fou adquirida per la vídua del comte de Carnarvon i el seu fill, l’historiador del lul·lisme Jocelyn N. Hillgarth, els quals l’han restaurada. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torrella i Burguès, Pere (Illes Balears, s XIV - d 1348) Cavaller. Fill de Bernat de Torrella (o de Torroella). Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca (1270) i veguer (1291). Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un gran volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrella i Cascante, Ramon (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30/abr/1923 - Tarragona, 22/abr/2004) Eclesiàstic i ecumenista. Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953. Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma (1958) amb la tesi L’humà i el diví en l’Església. Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani. Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona (1966-68). President de la nova Facultat de Teologia (1967) i bisbe auxiliar de Barcelona (1968), Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau (1970) i del Consell Pontifici “Cor Unum” (1971). El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Unió dels Cristians, on desenvolupà una gran tasca ecumènica. Fou copresident del Grup Mixt de Treball entre l’Església Catòlica i el Consell Ecumènic de les Esglésies i el Comitè de Coordinació de la Comissió per al diàleg amb l’Església Ortodoxa. El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1996, un any després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense, del qual fou impulsor i president, presentà la renúncia al càrrec per motius de salut, que es feu efectiva el 1997. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrella i Niubó, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1920 - 2008) Historiador de l'art tèxtil. Llicenciat (1945) i doctor (1952) en filosofia i lletres (ciències històriques) amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana. La “bolla” y el comercio textil. De sus orígenes a su decadencia (Siglos XIII a XVI). Fou director del Museu Tèxtil de Terrassa (1946-86) i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1986) i estrangeres (Hispanic Society of America; Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978; International Council of Museums, del comitè espanyol del qual fou secretari en 1978-80; etc). Impulsà diverses activitats culturals i docents, de les quals sobresurt la tasca com a promotor i primer director del Centre Cultural de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, Entre les seves publicacions hom pot destacar: Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido artístico a través de una visita al Museo (1949), Evolución histórica de la industria textil (1951), Vida económico-social de un gremio textil en una ciudad catalana de los siglos XV y XVI (1952), El Arte textil (1952), Los orígenes de la industria textil tarrasense (1953), Descripción general de las nuevas series de las telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca (1953), Significado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la corona de Aragón (1956), El impuesto textil de la bolla en la Cataluña Medieval (1954) Los antiguos gremios y la actual industris de la Cataluña textil (1955), Aspectos sociales de los antiguos gremios textiles catalanes: mutualismo, enseñanza, urbanismo (1958), Los Progresos de la hilatura en Cataluña al finalizar el siglo XVIII (1960), Gremios y cofradías: síntesis histórico-social (1961), El Moderno resurgir textil de Barcelona: siglos XVIII y XIX: aportación cronológica parcial: contribución al estudio histórico de la industria textil catalana (1961), Tarrassa y los tarrasenses (1939-1964) (1966, amb M. Palomares i J. M. Castells), Factors psicosocials en la nostra indústria tèxtil: segles XIX-XX: característiques històriques (1969), Cien años del instituto industrial: un siglo de la Tarrassa textil (1873-1973) (1975) i La Mútua i Terrassa: cent anys d’història 1900-2000 (2000). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrella i Pineda, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 30/set/1910 - 14/jun/2003) Escriptor i historiador. Cap del departament de cultura de l'ajuntament de Sabadell durant el període republicà, cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i creà i presidí l'entitat d'Amics del Cinema. Crític de cinema i teatre després de la guerra civil, escriví, entre altres publicacions, els llibres El cine amateur español (1950) i Crónica y análisis del cine amateur español (1965) i fou cofundador i director de la revista especialitzada en cinema amateur "Otro Cine". A més d'algunes obres de teatre infantil en català, publicà Una història de Sabadell per a tots (1981). Fou director de la Fundació Bosc i Cardellac (1970-81). 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torrellafuda (Ciutadella, Menorca) Lloc o possessió, a llevant de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Hi ha una important estació megalítica amb la taula de Torrellafuda. En època islàmica era Hesmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividia l'illa. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torrellano (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, situat a l'est de la ciutat, vora la frontera amb la comarca de l'Alacantí. 23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torrellano, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1716, per l'emperador Carles VI, al seu cambrer Joan Baïllo de Llano i Ferrer. Passà als Canícia, marquesos del Bosc d'Ares, i als Rojas. 24 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Torrellas, concòrdia de (Torrellas, Aragó, ago/1304) Acord entre Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i l'infant Alfons de la Cerda, pel qual aquest últim, a canvi de diverses viles (Alba de Tormes, Montsó, etc), renunciava a la corona de Castella. Ferran IV recobrava la part sud del riu Segura, al regne de Múrcia, i la resta quedava per a la corona catalanoaragonesa: Cartagena, Guardamar, Alacant, Elx, Elda i Novelda. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles (Catalunya-Aragó, s XIV - s XV) Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d'un mateix lloc. El més famós fou el català, i els seus origens romanen hipotètics. Un dels més antics personatges d'aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrelles (Puigpelat, Alt Camp) Despoblat. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrelles (Vimbodí, Conca de Barberà) Despoblat, esmentat encara el segle XVIII. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Alexandre (Catalunya, s XVI) Marí. Fou una de les figures sobresortints de la famosa batalla naval de Lepant, lliurada victoriosament contra els turcs el 1571. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Arnau (I) de (Catalunya, s XIII – s XIV) Castlà de Montesa (1298). Potser fill de l'altre homònim. Probablement anà a la campanya d'Almeria, fou lloctinent de procurador de l'infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16), ambaixador a la cort pontifícia, d'on el papa l'envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Arnau de (Catalunya, s XII - d 1210) Noble. Possible successor de Mir de Torrelles a les seves possessions del Vallès. Fou pare de Sibil·la de Torrelles. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló. Formà part del seguici de l'infant Pere i tingué possessions a Mallorca. Potser era germà seu Ramon de Torrelles. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1274, arran d'haver-se format una lliga nobiliària que féu front al rei Jaume I, aquest utilitzà els seus serveis com a missatger i parlamentari, amb el propòsit d'apaivagar els ànims dels rebels. En aquesta missió actuà no pas com a representant directe del monarca, sinó del príncep hereu Pere, el futur Pere II el Gran. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Arnau de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví Jaume II com a diplomàtic i com a militar. El 1317 fou enviat a Sicília per intervenir a les treves que foren pactades aleshores entre Frederic III i els angevins de Nàpols. El 1323 anà a Sardenya, amb l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Berenguer de (Catalunya, s XII - d 1195) Noble. Potser germà de Mir Guillem, ambdós relacionats amb Santes Creus. També apareix juntament amb Ramon de Torrelles. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Bernat Mir de (Catalunya, s XII) Noble que vivia el 1131. Un dels més antics personatges d'aquest cognom. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou Mir de Torrelles. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Ferrer de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIII - Grècia, s XIV) Home de confiança de Berenguer d'Entença. Serví d'enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l'afer de l'expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença. Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l'emperador, després de l'assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d'Andrònic quan ja tornava de la seva missió. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Francesc de (Catalunya, s XV) Cavaller. Destacà com a marí expert. Era un dels capitans de mar que, ja el 1483, es trobaven en campanya naval contra el regne sarraí de Granada. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Francesc de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02. El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S'uní al camp de Carles d'Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l'Alabarders. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Jaume (Catalunya, s XV) Cavaller. Assistí a les Corts generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Joan de (Catalunya, s XV) Senyor de Sant Boi. Successor de Martí Benet i fill d'un Ramon. Continua el conflictes d'aquest amb el Consell de Cent de Barcelona per la seva possessió de Sant Boi. Adoptà en la qüestió una actitud molt violenta, secundat per alguns altres petits aristòcrates del Baix Llobregat. La seva hostilitat el dugué a fer una entrada de força a la capital, amb molta gent armada, lliurant-se a intimidacions i agressions diverses, adreçades en especial contra l'antic conseller Pere Destorrent (1444). En 1449 armà una nau corsària que actuà contra el comerç de Barcelona. La ciutat féu perseguir la nau, que seria vençuda i presa prop d'Alacant. El Consell barceloní oferí 500 florins per la captura de Torrelles. Aquest, retornat a la legalitat, cooperà en 1457 a la defensa del Pla de Llobregat contra les depredacions d'un estol genovès. És molt possible que aquest personatge sigui el mateix que anys a venir seria conegut per Martí Joan. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrelles, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles III, a Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, únic titular. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Mir de (Catalunya, s XII - d 1177) Fill de Bernat Mir de Torrelles. Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles (mort d 1210). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Mir Guillem de (Catalunya, s XII - d 1169) Noble. Potser era germà de Berenguer de Torrelles (mort d 1195), ambdós relacionats amb Santes Creus. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles, Pere (Saragossa, Aragó, s XIV – s XV) Metge (o Torrellas). El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos. Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina. A partir d'aquest any fou metge del papa Benet XIII i d'altres alts dignataris eclesiàstics. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Pere (Catalunya, s XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Pere (Catalunya, s XV) Noble. Descendent de Martí Benet. El 1482 figurava com a senyor de la quadra de Torrelles i de Pallejà, al Baix Llobregat. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Ponç de (Catalunya, s XIII - Tortosa, Baix Ebre, 1254) Prelat. Fou bisbe de Tortosa des del 1213, com a successor de Gombau de Santa Oliva. Assistí a les Corts de 1218. El 1233 participà al setge de Borriana amb Jaume I el Conqueridor, del qual era amic. Assistí a les Corts de Montsó de 1236. Dos anys després era present als convenis de capitulació de València. A la seva mort fou succeït per Bernat d'Olivella. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Ramon de (Catalunya, s XII - d 1226) Apareix juntament amb Berenguer de Torrelles. El rei Pere I li donà (1197) la força de Torrelles (probablement al Rosselló), en comú amb altres senyors. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Ramon (II) de (Catalunya, s XIV - d 1419) Fill de Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes, del qual heretà la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrelles, riera de (Alt Empordà) Curs d'aigua, afluent per l'esquerra del Llobregat d'Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l'Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Sibil·la de (Catalunya, s XII – s XIII) Filla d'Arnau de Torrelles, del qual no hi ha altres notícies. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles, Tomàs (Aragó, s XV - Catalunya, s XV) Fill de Joan de Torrelles i López de Gurrea, el comte d'Ischia. El 1465 caigué presoner de Galceran de Requesens, almirall del rei Ferran de Nàpols. Restà lliure en virtut d'una de les clàusules de la capitulació de l'illa d'Ischia. Poc després, amb el pare, s'establí a Catalunya. Col·laborà amb el bàndol de la Generalitat contra Joan II. Prestà homenatge de submissió a aquest el 1472. El 1474, amb dues galeres seves, perseguí tres galiotes sarraïnes i les obligà a encallar prop de Cartagena. Els cent cinquanta fugitius, foren en gran part capturats per l'adelantado de Múrcia, que no 59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
61 CATALUNYA - MUNICIPI
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Alemany-Descatllar, Ramon Martí de (Catalunya, s XVI – 1567) Castlà de Bellver de Cerdanya. Fill de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc. Fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Bell-lloc, Martí Joan de (Catalunya, s XV – 1519) Segon baró de la Roca. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Pere Antoni. Fou succeït pel seu fill Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Bell-lloc, Pere Antoni de (Catalunya, s XV - d 1517) Senyor de Pallejà. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Martí Joan. Fou l'iniciador de la branca dels senyors de Pallejà. Castlà de Bellver de Cerdanya i sots-veguer del Baridà. El seu fill fou Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Blanes, Pere de (Catalunya, s XIV - l'Alguer, Sardenya, 1410) Lloctinent de Sardenya. Fill d'Antoni de Torrelles i Marc. Senyor de Castellet (Penedès), ocupà els càrrecs de conseller de Martí l'Humà i de cap de l'expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona. Nomenat també capità general de l'armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany. Martí l'Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Morí de pesta. Era probable germà de Ramon. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de (Catalunya, s XV – 1463) Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons. Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430). Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462). Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Gurrea, Carles de (Aragó, s XV – 1483) Hospitaler. Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Martí i de Joan de Torrelles i López de Gurrea. Actuà en el setge d'Ischia. Amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472). 70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Gurrea, Joan de (Aragó, s XV - d 1498) Senyor de Berbegal (o Juan López de Torrelles). Fill i successor de Martí de Torrelles i López de Gurrea i d'Aldonça de Gurrea. Participa en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà Martí Joan, que litigà amb l'altre germà Pere. 71 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Gurrea, Martí Joan de (Aragó, s XV) Senyor de Berbegal. Fill de Martí de Torrelles i López de Gurrea i d'Aldonça de Gurrea. Succeí el seu germà Joan i litigà amb el seu altre germà Pere. 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Gurrea, Pere de (Aragó, s XV) Fill de Martí de Torrelles i López de Gurrea, i d'Aldonça de Gurrea. Litigà amb el seu germà Martí Joan per la senyoria de Berbegal, fins que arribaren a una concòrdia. Es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. Fou succeït per llurs fills Francesc i Joan de Torrelles i de Perellós. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Perellós, Francesc de (Aragó, s XV – 1510) Vescomte de Rueda i Perellós (dit Francesc de Fenollet). Fill i successor de Pere de Torrelles i de Gurrea i de Francesca de Perellós-Fenollet. Fou succeït pel seu germà Joan. 75 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i de Perellós, Joan de (Aragó, s XV – 1510) Noble. (dit Joan López de Gurrea). Fill de Pere de Torrelles i de Gurrea i de Francesca de Perellós-Fenollet. Succeí al seu germà Francesc i, per concòrdia amb el seu cunyat Guillem de Caramany, tingué els vescomtats de Rueda i Perellós, que passaren a la seva filla Caterina de Torrelles i Ferrandis d'Híxar. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de (Catalunya, s XIV - Grècia, 1385/1400) Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d'Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant. Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de Ramon (II) de Torrelles. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Rosanes, Joan Agustí de (Catalunya, s XV - d 1457) Sembla que fou fill de Ramon (II) de Torrelles i de Joana de Rosanes. Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Sentmenat, Pere de (Catalunya, s XV) Fill de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar i de Violant Maria de Sentmenat, i germà de Martí Joan i de Ramon. Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d'Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Sentmenat, Pere de Veure> Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, Pere de (s XVII-s XVIII). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Sentmenat, Ramon de (Catalunya, s XV) Fill de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar, i de Violant Maria de Sentmenat, i germà de Martí Joan i de Pere. Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i de Torrelles, Pere Antoni de (Catalunya, s XVI - d 1579) Cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó). Fill d'Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat. No tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568). 83 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de (Catalunya, s XVI – 1595) Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar. Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles. Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Hospital, Jeroni Restitut de (Catalunya, s XVI – 1550) Tercer baró de la Roca. Fill i successor de Martí Joan de Torrelles i de Bell-lloc. Disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu fou Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Torrelles i López de Gurrea, Joan de (Aragó, s XV - 1483/87) Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó. Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457). No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats. Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses. De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les seves 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i López de Gurrea, Martí de (Catalunya, s XV - d 1451) (dit també Martí López de Gurrea). Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Joan de Torrelles i López de Gurrea i de Carles de Torrelles i de Gurrea. Heretà els béns d'Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea. Fou succeït per llur fill Joan de Torrelles i de Gurrea. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marc, Antoni de (Catalunya, s XIV - d 1419) Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d'Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d'Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan. Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d'Aragó, comte de Luna (1410). Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marc, Joan de (Catalunya, s XIV – d 1394) Senyor de Rosanes. Fill d'Arnau de Torrelles i Marquet, i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà d'Antoni. Deixà descendents. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marquet, Arnau de (Catalunya, s XIV - Mallorca, a 1374) Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Ramon (I), Guillem, Blanca i Humbert. Iniciador de la 'línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d'Antoni i de Joan de Torrelles i Marc. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marquet, Guillem de (Catalunya, s XIV) Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Ramon (I), Arnau, Blanca i Humbert. Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d'Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marquet, Humbert de (Catalunya, s XIV) Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Guillem, Arnau, Blanca i Ramon (I). Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué 'Humbert de Fenollar. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrelles i Marquet, Ramon (I) de (Catalunya, s XIV - d 1408) Probable fill d'Arnau (II) de Torrelles, i de Constança Marquet, i germà de Guillem, Arnau, Blanca i Humbert. Era senyor de Rubí i fou l'iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrelletes (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat) Llogaret, al sector occidental del terme comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torremendo (Oriola, Baix Segura) Poble, al sud del terme, vora el de Sant Miquel de les Salines. La seva església (la Mare de Déu de Montserrat), dependent fins aleshores de la catedral d'Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torremorell, Bernat de (Lleida, s XIV - s XV) Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Li'n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.
Anar a: [ Torrel ] [ Torrella d ] [ Torrelles, B ] [ Torrelles, P ] [ Torrelles i d ] [ Torrelles i F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Torrelameu
Torrella de la Costera (
Torrelles de Foix (
Torrelles de la Salanca (
Torrelles de Llobregat (