|
|
|
Anar a: [ Torren ] [ Torrent d ] [ Torrent i O ] [ Torrents i L ] [ Torres, c ] [ Torres, S ] Hi ha tanta presa per ser els millors que no hi ha temps per aprendre dels errors (Ramon Piera) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torrendell i Escalas, Joan (Palma de Mallorca, 31/ago/1869 - Buenos Aires, Argentina, 31/ago/1937) Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l'Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de "La Veu de Catalunya" i un dels fundadors de la revista "La Cataluña". En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a "El Día", diari de Montevideo, els treballs de redactor d'"El Hogar" i "La Nación", de Buenos Aires, i els assaigs a la revista "Nosotros". Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d'introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del s XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA
3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torreneules (Argelers, Rosselló) Masia i antic terme, al sud de la vila, a la capçalera del torrent de Ravener, sota la torre de Madaloc. És esmentat als fogatges del s XIV. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torreneules, puig de (Queralbs, Ripollès) Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s'alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt). 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torrenostra (Torreblanca, Plana Alta) Barri marítim, originàriament de pescadors, a 3,5 km de la vila. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torrenova, codolar de (Ciutadella, Menorca) Cala i platja de la costa septentrional de l'illa, a llevant de la punta d'en Nati. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrens i Boqué, Eduard (la Selva del Camp, Baix Camp, v 1850 - Buenos Aires, Argentina, s XIX) Compositor. Fill de l'organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l'orquestra del Circ Barcelonès. El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements, i més tard visità el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i l'Argentina, on s'establí (Buenos Aires). Hi estrenà la seva òpera Gualter. Deixà també composicions religioses. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrens i Dalmau, Àngel (Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962) Polític i advocat. De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (mai-des/1935), durant l'estat d'excepció subsegüent al Sis d'Octubre. L'oct/1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l'exercici de la seva professió. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torrens i Pastor, Andreu (Sóller, Mallorca, 1907 - Mallorca, s XX) Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l'Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962). Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrens i Tormó, Mercè (Barcelona, 1930 - ) Compositora. Deixebla de Cristòfor Taltabull. Ha escrit música amb textos de Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart, J.V. Foix, etc. Entre les seves obres instrumentals destaquen un Tríptic, per a violoncel i piano (1960), Suite per a orquestra (1960) i tres obres per a piano: Exercici (1970), Instants (1970) i Mediterrànies (1977). És autora també de Ballet valencià (1986), per a cobla i piano. 12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torrent (la Roca d'Albera, Rosselló) Veure> Rocavella. 13 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torrent, cala des (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa occidental de l'illa, a ponent de la badia de Portmany. La vénda des Torrent formava part del quartó de Portmany. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrent, el (Balaguer, Noguera) Antic nom de la parròquia de Sant Salvador de Balaguer. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrent, el (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria, fins al 1969 de l'antic terme de Queixans, al sud del poble. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrent, el (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Caseria, a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall de Lavit. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent, Jaume (Girona, s XIX - d 1877) Mestre d'obres i agrimensor. Projectà la casa Torrent (1843) a Girona, així com les de Foixà, Contreras (1844), Torrent -al pont Major- (1845), Prat (1847), etc. Féu obres al Col·legi Tridentí (1851). Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades. Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper. Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent, Pere (Catalunya, s XV) Escultor gòtic. Autor, juntament amb Alfons Rams, del retaule de Sant Joan de les Abadesses entre el 1485 i el 1496. Féu també un retaule per a la parròquia de Tiana i l'obra del cor de l'església dels mercenaris a Palma de Mallorca el 1497. 20 FRANJA PONENT - MUNICIPI
21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent de la Goula, Gabriel "Trucafort" (Manlleu, Osona, s XVI – Barcelona, 1616) Bandoler. Dirigí una de les quadrilles més importants dels cadells, que actuà durant el virregnat del marquès d'Almazan (1611-15). Perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien. Capturat per l'algutzir Miquel Joan de Monrodon en una masia de Sant Esteve d'En Bas (Garrotxa), fou dut a Barcelona i executat. 23 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrent del Capellà, el (Sabadell, Vallès Occidental) Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom. Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic. Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels mayors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya. 26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent d'Illa, Pere (Vimbodí, Conca de Barberà, s XV) Escultor gòtic. Entre el 1485 i el 1496 féu, junt amb d'altres, el retaule de Sant Joan de les Abadesses. A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià de la seva mà procedent d'un retaule. Vers el 1497 acabà el cor de l'església dels mercedaris de Palma de Mallorca. El seu estil, tot i que palesa la influència del Renaixement, és relacionat amb el gòtic germànic. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torrent Fondo, es (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa, dins la parròquia del Pinar. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrent Gornal, el (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri (o el Polígon Gornal), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l'antic torrent Gornal, a la part de dalt de l'autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials. Programat per l'Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d'habitatges. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Albertí, Joaquim (Girona, s XIX) Mestre d'obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857). Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876). Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Fàbrega, Joan (Regla, Cuba, 9/des/1901 – Barcelona, 1996) Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S'ha dedicat a l'estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta. Ha publicat cinc volums de l'epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer. El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torrent i Llorca, Ferran (Sedaví, Horta, 30/mai/1951 - ) Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comisari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L'any de l'embotit (1992). El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L'illa de l'holandès (1998). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Lloveras, Josep Maria (Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957) Eclesiàstic. Sacerdot des del 1900, ingressà a l'Oratori de Sant Felip Neri. Es dedicava només a la cura d'ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres. En esclatar l'alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s'amagà i nomenà (ago/1936) tres vicaris generals, l'únic dels quals que pogué actuar fou Torrent. Enmig d'una terrible persecució, reorganitzà com pogué la vida de l'Església clandestina i, amb col·laboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques. Acabà establint-se a casa de l'advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era conegut per les autoritats catalanes i republicanes. Després dels fets de mai/1937 gairebé cessà la persecució i, a les festes, hom deia a Barcelona unes dues mil misses. No essent home de govern, li escapaven aspectes de l'alta política eclesiàstica (tingué una nodrida correspondència amb el cardenal Pacelli, secretari d'estat). La seva funció de bisbe, de fet, el portà a relacionar-se amb el ministre republicà Manuel de Irujo, que volia obrir algunes esglésies al culte públic, però Torrent mai no veié prou garanties. Escriví dues pastorals i ajudà econòmicament els sacerdots sense mitjans. El 1939 hagué de renunciar el càrrec, no sense veure's forçat però abans a demanar als rectors que prediquessin en castellà. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Molleví, Mateu (Peramola, Alt Urgell, 1921 - ) Veterinari. S'especialitzà en clínica bovina a Organyà. La seva tesi doctoral és una aportació a l'estudi tècnico-econòmic de les explotacions bovines de l'Alt Urgell. Ha fundat i dirigit la revista "Lérida Pecuaria", i ha publicat obres com Bovino-tecnia lechera (1966). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Orri, Rafael (Olot, Garrotxa, 1915 - Figueres, Alt Empordà. 1992) Historiador. Fou un dels fundadors de la revista "Pyrenae" (1949) i de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956). Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat (1953), La Societat Coral Erato (1970), Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie (1977). Obtingué (1969) el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (1977-78), i el premi Consolat de Mar (1974) amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps. Escriví també Dos federalismos y su pugna en España desde los orígenes de la Primera República (1974, finalista del premi Mundo d’assaig). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrent i Serra, Montserrat (Barcelona, 1926 - ) Organista. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ha estat catedràtica. Va ampliar els seus estudis a Siena i a París. Ha realitzat una carrera de concertista internacional amb un repertori format preferentment per obres antigues i contemporànies. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrente, Ramon (Barcelona, 1951 - ) Dissenyador gràfic. En 1970-75 fou director d’art de les revistes "Bocaccio", "Siesta" i "Por Favor". El 1976 creà, amb Salvador Saura, un estudi de disseny gràfic, i el 1983 fundaren les "Edicions de l’Eixample". Han realitzat llibres-objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrentí (Torrent d'Empordà, Baix Empordà) Poble, al sector nord del terme. L'església de Sant Fèlix depèn de la de Sant Feliu de Boada. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrentó i Prim, Dolors (Artesa de Segre, Noguera, 1921 - ) Soprano. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss). Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l'estat espanyol. Ha enregistrat diversos discs d'òpera i sarsuela. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrents, els (l'Espunyola, Berguedà) Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents), a la dreta de la riera de l'Hospital, dins l'antic terme del Cint. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrents, els (Lladurs, Solsonès) Poble, centrat a l'església parroquial de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), situada a 907 m alt, a l'est del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener. La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents, Joan (Catalunya, s XVII - Santes Creus, Alt Camp, 1706) LXIII Abat de Santes Creus (1706), XXVIII dels quadriennals. Morí el mateix any de la seva elecció. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents, Joaquim (Catalunya, s XIX – s XX) Compositor. És autor de la partitura de nombrosos espectacles musicals, com L'ou com balla, de Duch Salvat, col·laborant amb el mestre Nogués, La reina ha relliscat, d'Alfons Roure, Deauville, port de París, de Gastó A. Màntua, el Tenòrio sonor i d'altres. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrents, Sant Pere dels (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Pere dels Torrents. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Bertrana, Ricard (Folgueroles, Osona, 10/gen/1937 - ) Escriptor i estudiós de la literatura catalana. Ha estudiat teologia, ciències bíbliques i filologia catalana, i compaginà la tasca d'editor a Eumo Editorial amb la de professor universitari als Estudis Universitaris de Vic, que dirigeix. S'ha especialitzat en la literatura de la Renaixença i en Verdaguer, sobre el qual ha realitzat diversos estudis erudits publicats en revistes especialitzades, i d'altres de divulgació com Verdaguer, un poeta per a un poble (1980) o Ruta Verdagueriana de Folgueroles (1992). També ha estudiat l'obra de M. Martí i Pol. Presidí la "Societat Verdaguer" i fou membre del consell de redacció de les publicacions "Reduccions" i "Anuari Verdaguer". El 1999 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Brunet, Martí (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1887 – 1977) Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Fou cartellista i fresquista, a més de conrear intensament l'aquarel·la. 53 EUROPA - BIOGRAFIA Torrents i d'Amat, Estanislau Pere Nolasc (Marsella, França, 1839 - Canes, França, 1916) Pintor. Fill de catalans de Vilanova i la Geltrú. Fou deixeble de Couture a París. Residí des de jove a Barcelona, on estudià a Llotja i el 1866 exposà Grup d'escolans (Barcelona). Pensionat a Roma (1866-71), el 1875 fou premiat en el Salon de París pel seu oli Un mort (Museu de Belles Arts de Marsella), que hom ha situat encertadament en l'òrbita d'un Benet Mercadé. Féu obres de temes diversos: històriques, religioses, costumistes i de paisatges, sempre dins un correcte realisme. A la fi de la seva vida s'instal·là a Canes. Llegà la seva obra al Museu de Belles Arts de Marsella i la seva considerable fortuna a la mateixa ciutat, destinant-la a obres assistencials i a la creació d'un premi anual al millor alumne de Belles Arts. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Gutiérrez de Pando, Jaume (Barcelona, 1900 – 1976) Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l'orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923). L'any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de "La Vanguardia". Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970). Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Monner, Antoni (Barcelona, 1852 – 1921) Professor mercantil i perit agrícola i químic. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats. Publicà un gran nombre d'obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística (Geografía y estadística económico-industrial, 1899), d'administració i finances públiques, dret (Manual de leyes sobre el trabajo, 1905) i agricultura (Cooperativas de crédito agrícola, 1904). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Ricart, Ramon (Barcelona, s XIX) Advocat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com "El Vapor" i "El Nuevo Vapor". És autor de llibres i opuscles com els titulats El obrero independiente i Manual de procedimientos. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Riu, Ramon (Vic, Osona, 1910 – 1971) Pintor i decorador. Format a la vigatana Escola de Dibuix, al taller familiar i fins i tot amb els contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d'on li provingué l'especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques. S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l'alcaldia de la casa de la ciutat de Vic. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrents i Vinyes, Marià (Vic, Osona, 1779 – 1823) Frare jerònim. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Fou poeta en català. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrepicona (Alfés, Segrià) Antic terme, al nord del terme, que forma part del de Vinfaro. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre-ramona, la (Subirats, Alt Penedès) Poble (o Subirats de Baix), al nord-est del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal. La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats. El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona (o torre Ramon), obra del s XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon. 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre-roja, comtat de la (Catalunya) Títol concedit el 1839, pel pretendent Carles (V), comte de Molina, a Maria Anna Pujol i Gener, muller de Bartomeu Vallescar i Bataller, sobre la torre Roja de la Força (ara campanar) a Sant Pere de Vilamajor, per a premiar els serveis de la seva família durant la primera guerra Carlina. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre-roja, la (Viladecans, Baix Llobregat) Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt. Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada. La quadra és esmentada encara el 1834. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre-romeu (Sabadell, Vallès Occidental) Barri, a l’est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll. S'estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo. Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d'Arraona (s XI). Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys 1950. Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torres (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, 2 km a llevant del nucli urbà, a la dreta de la desembocadura del barranc de Torres, que davalla del Puigcampana. 68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torres (Marines, Camp de Túria) Despoblat de l'antic terme d'Olocau de Carraixet, que fou atorgat a Marines en erigir-se aquesta parròquia, era ja abandonada el 1574. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torres (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Poble, a l'extrem nord-oriental del terme, a la dreta del Segre. La seva església depèn de la parròquia d'Estamariu. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Agustí (Montmaneu, Anoia, 1773 – Barcelona, 1833) Literat i eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805. Durant la guerra del Francès fou redactor de la "Gaceta" de la Junta Superior de Catalunya; el 1814 obtingué una canongia a Vic. El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal. Amb la restauració de l'absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic. Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies. Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Torres, baronia de les (Catalunya) Títol atorgat el 1919 a Joaquima Despujol i Reynoso. Ha passat als Álvarez de Estrada. 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Cosme (València ?, 1510 - Shiki, Japó, 1570) Missioner jesuïta. Després d'ensenyar a València i Mallorca, fou destinat a Nova Espanya (1538), i passà a les Filipines l'any 1542. A Goa ingressà al noviciat dels jesuïtes, admés per Francesc Xavier (1548), amb el qual entrà al Japó, on restà fins a la mort, treballant en l'organització de les primeres comunitats cristianes. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Domènec Veure> Torres i Maeso, Domènec (dirigent anarco-sindicalista). 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Eduard (Albaida, Vall d'Albaida, 1872 - Sevilla, Andalusia, 1934) Músic. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l'orquestra Bética. És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Francesc (Oriola, Baix Segura, s XVIII) Escultor i tallista. El 1754 tallà el frontís de fusta de Santa Maria d'Alacant. El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l'església de Santa Justa i Santa Rufina d'Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Francesc (Barcelona, 1948 - ) Artista plàstic. Inicià l'activitat artística a París, junt amb l'escultor Piotr Kowalski. Establert a Nova York des del 1974, s'interessà per qüestions relacionades amb el comportament de l'individu enfront d'estímuls procedents del context social. Ha realitzat escultures, accions, 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torres, Gabriel (Illes Balears, s XVII - d 1687) Arquitecte i decorador. Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de Palma de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona (1680), caracteritzat per la decoració manierista. Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d'Esporles. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Jaume (Igualada, Anoia, 1851 – Barcelona, 1917) Religiós escolapi. Era professor mercantil i publicà algunes obres relatives a la seva especialitat. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Jeroni (Montblanc, Conca de Barberà, s XVI - Catalunya, 1611) Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l'esperit de la Contrareforma. Els seus títol principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torres, Josep de (Illes Balears, s XVII) Pintor. Autor d'una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi (església de Mont-sion, de Palma de Mallorca), datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torres, les (Artesa de Segre, Noguera) Caseria, fins al 1966 del terme d'Anya, a la serra de Comiols, a l'est d'aquest antic poble. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torres, les (Pujalt, Anoia) Caseria i església (pop: les Estorres), al sud del poble. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torres, les (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Veïnat, situat al marge esquerre del Segre. Originàriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Actualment es divideix en dos sectors, la partida de les Torres i la de l'Olla i Segalers. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Martí de (València, s XIV – Barcelona, 1423) Eclesiàstic i polític. Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei. Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421. El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sots-diaca. Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla. L'any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Maruja (Barcelona, 1943 - ) Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris. El 1981 entrà al diari "El País", on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu. Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997). 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torres, Miquel (Artà, Mallorca, 1595 - Palma de Mallorca, 1670) Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador. Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d'ells sobre Llull (1645). 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torres, Pere (València, s XVI – 1631) Frare cartoixà. Prengué l'hàbit a Porta Coeli el 1576. És autor d'un gran nombre d'escrits religiosos, que restaren inèdits. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Ramon Veure> Torres i Clavé, Raimon. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Segimon (Torà de Riubregós, Segarra, s XVII - França ?, s XVIII) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, al front d'una partida pròpia. Assolí el grau de coronel. El 1713 es negà a llicenciar els seus homes i es mantingué sobre les armes a disposició de les autoritats catalanes. Pel nov/1713 era a Cardona, on ajudà a rebutjar els atacs enemics. Participà a la lluita comarcal de 1713-14, a les ordres d'Antoni Desvalls. Els dies 13 i 14/ago/1714 fou figura destacada al doble combat de Talamanca-Sant Llorenç Savall. Pel set/1714 s'acollí a la capitulació de Cardona. Infringint els pactes d'aquesta capitulació, els borbònics li confiscaren els béns. El 1718, quan esclatà la guerra entre Espanya i França, anà al Rosselló per posar-se al servei dels francesos. Manà un regiment de fusellers catalans format entre els 10.000 voluntaris que adoptaren la mateixa actitud. Per dues vegades escriví al famós guerriller Carrasclet perquè es decidís a combatre acceptant ajut de França. El 1720, finida la guerra, els francesos frustaren els seus desigs d'escapar, amb altres oficials, per anar a servir l'Imperi austríac. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torres, ses (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Jesús. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres, Simó de (Lleida, Segrià, s XIV) Ciutadà de Lleida. Era un dels burgesos més rics de la ciutat. Tingué greuges amb Guillem Ramon de Montcada (II de la branca d'Aitona-Fraga). Acceptà els deseiximents d'aquest i li plantà cara per la violència. Hi hagué encontres escandalosos, en plena ciutat, entre els servidors de l'un i de l'altre, amb gran alarma de la Paeria. L'últim xoc es produí en 1372, al temps de la mort del seu oponent. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torres de Gaitan, les (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, al sud-est de la ciutat, a la carretera de Santa Pola, al límit amb aquest municipi. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Torres de Palau, les (Girona, Gironès) Antic castell o casa senyorial de l'antic municipi de Palau-sacosta. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA
97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torres del Bisbe i Jusseu (Graus, Aragó) Antic municipi de la Ribagorça: 32,3 km2, 542 m alt, incorporat el 1974 a l'actual. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Amat de Palou, Ignasi (Sallent de Llobregat, Bages, 1768 – 1811) Eclesiàstic i erudit. Era deixeble i nebot de l'arquebisbe Amat. Fou catedràtic de filosofia i teologia i director de la biblioteca pública diocesana de Barcelona. Succeí en aquest càrrec al seu oncle. Reuní a l'esmentada biblioteca un gran fons d'autors catalans, que resultaren utilíssims per als estudis del seu germà Fèlix. Ell mateix hi col·laborà com a redactor. En 1803 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Hi féu alguns treballs, el de major interès és el titulat ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelos para arreglar la ortografía catalana?. En 1807 fou nomenat degà de Girona, d'on hagué de fugir en arribar-hi les tropes 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Argullol, Josep (Sallent de Llobregat, Bages, 1850 ? - Montevideo, Uruguai, 1909) Arquitecte. Fill de Manuel Torres i Torrents. Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875. Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic. D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal”. Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès. Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort. És autor d’una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora -Seo de Manresa- (1899). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Barberà, Humbert (Mont-roig de Segarra, Segarra, 1879 - Perpinyà ?, 1955) Metge i polític. Fou batlle de Lleida i diputat a la Mancomunitat. Membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts (1931) i al Parlament de Catalunya. Col·laborador a "La Terra" (1921-36), "Lleida" (1921-30), "L'Opinió", "La Humanitat", etc. Com a metge, dirigí la revista "Informació Mèdica", que es publicava a Lleida i s'interessà per la metapsicologia, la sexualitat i les malalties de transmissió sexual. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Carreras, Ramon (Veciana, Anoia, 1878 – Barcelona, 1951) Metge radiòleg. Es llicencià a Barcelona (1902) i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología (1916). L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico, reeditada l’any 1931 dins la col·lecció de "Monografies Mèdiques". Formà part del comitè de publicació de "Medicina Física", portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Casanovas, Ramon (Barcelona, 1877 – 1922) Cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1900) i es doctorà a Madrid (1901). A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica. Fou un mestre clínic extraordinari. Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya. Fou vice-president del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi (Barcelona) i president de l'Institut Mèdico-farmacèutic (1910-12). Participà en l'elaboració del projecte d'estatut del Segon Congrés Universitari català. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Clavé, Josep (Barcelona, 1906 - front de l'Ebre, 1939) Arquitecte. Juntament amb J.Ll. Sert fou un dels principals promotors del GATCPAC i assistí a la major part de congressos del CIAM. Amb J.Ll. Sert i J.B. Subirana, féu importants obres, que cal incloure entre les millors del racionalisme arquitectònic català: Unió de Cooperadors de Gavà, Dispensari Central Antituberculós a Barcelona (iniciat el 1934), etc. Durant no 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Clavé, Raimon (Barcelona, 1912 – 1987) Baríton. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d'Anna Milich i es perfeccionà a París. Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans. Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d'El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d'Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d'òperes, sobretot catalanes. També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Dalmau, Pacià (Girona, s XVIII – 1877) Impressor. S'establí a Girona amb l'impressor Tomàs Carreras i Roca (1842). Des del 1843 tingué impremta pròpia. Tingué molts anys l'exclussiva d'impressió del Calendario para el Principado de Cataluña. El seu fill fou Pacià Torres i Estrada. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i de Bages, Ignasi (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Combaté a la guerra de Successió i es destacà especialment durant la lluita contra Felip V (1713-14). Fou aleshores capità del regiment de cavalleria de la Fe. Sortí de Barcelona amb l'expedició del diputat militar Berenguer. L'11/ago/1713 manà les sis companyies de genets que obtingueren el triomf de Caldes d'Estrac sobre la cavalleria francesa. el 5/oct/1713 es trobà aïllat a Alella, però aconseguí d'arribar a Cardona travessant terreny enemic. Participà activament a la lluita exterior dirigida per Antoni Desvalls. Pel mai/1714 entrà a Barcelona duent les conclussions del consell de guerra de les forces exteriors celebrat a Olesa de Montserrat. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torres i Estrada, Pacià (Girona, s XIX - v 1888) Impressor. Fill de Pacià Torres i Dalmau. Continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès.
Anar a: [ Torren ] [ Torrent d ] [ Torrent i O ] [ Torrents i L ] [ Torres, c ] [ Torres, S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Torrent de l'Horta (
