|
|
|
Anar a: [ Tra ] [ Tragg ] [ Tramu ] [ Transm ] [ Traves ] [ Tred ] La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa. (M. Gandhi) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Trabajo, El (Barcelona, mai/1872 - 30/jun/1872) Setmanari obrer internacionalista. Aparegut amb el subtítol de Periódico socialista, substituí "La Federación", suspesa governativament, però conservà el format, el contingut, els redactors i fins i tot els caràcters tipogràfics. Se'n publicaren quatre números, fins que reaparegué "La Federación". 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Trabajo, El (Sabadell, Vallès Occidental, 1898 – 1913) Periòdic obrer. Fou l'òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell. Fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, comptà amb la col·laboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment. El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès. 3 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trabal i Altés, Ramon (Barcelona, 1930 – 1970) Escenògraf i figurinista. Estudià a l'Institut del Teatre de Barcelona durant el període 1951-54. Treballà per al Théâtre de l'Étoile de París i per al Carnegie Hall de Nova York, i assolí un notable reconeixement internacional. Va ser director artístic de la companyia de Roberto Iglesias (1960-62) i treballà també per a l'Òpera de Charleroi i per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, entre d'altres. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trabal i Benessat, Francesc (Sabadell, Vallès Occidental, 5/mai/1899 - Santiago de Xile, 1957) Novel·lista. Des dels primers escrits es manifestà com una personalitat literària nova, alhora que li donava un to humorístic proper al dadaisme. Edità a la seva editorial La Mirada la primera obra, L'any que ve, gairebé sense text, il·lustrada amb diversos dibuixos. Donà a conèixer diverses narracions, vertaderes novel·les curtes en els quals s'acostava vers el tipus de narrativa psicològica amb temes eròtics pròpia de la literatura catalana dels anys trenta. En són representatives L'home que es va perdre (1929), Judita (1930), Era una dona com les altres (1932), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) i Quo vadis, Sánchez (1935). La novel·la Vals (1935), amb la qual guanyà el premi Joan Creixells, el situà, per la seva construcció i per la modernitat amb què era escrita, entre els novel·listes més importants de la dècada del 1930. A l'exili publicà Temperatura (1957). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trabalúger (es Mercadal, Menorca) Veure> Trebalúger. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trabucador, el (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Istme sorrenc de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l'Ebre, de 5,5 km de longitud, que tanca per llevant el port dels Alfacs. 9 CATALUNYA - EMPRESA Trabucaire, Llibres del Veure> Llibres del Trabucaire. 10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Traca, La (València, 15/nov/1884 – 1938) Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l'anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15/nov/1884 - 13/mar/1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei. L'any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28/set/1909 - 1938) amb canvis de títol ("La Chala" i "La Sombra", entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tracista, El Veure> Concepció, Josep de la. 12 CATALUNYA - LITERATURA
13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tradició Catalana, La (Barcelona, mar/1893 – ago/1894) Revista ideològica. Editada pel doctor Sardà i Salvany, amb un total de vint-i-un números. Partí del Círcol de Sant Jordi, entitat integrista de Barcelona. A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler. Hi col·laboraren diversos escriptors. La publicació es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme i tractava de temes literaris i artístics des de l'ortodòxia catòlica. 14 CATALUNYA - CULTURA Tradicionàrius (Barcelona, 1987 - ) Nom amb què és coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas. La iniciativa, celebrada des del 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic. El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni. El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional. Ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou 15 CATALUNYA - LITERATURA Tragèdia de Lançalot (Catalunya, 1496) Novel·la cavalleresca de mossèn Gras. Es tracta d'una adaptació dels primers episodis de la novel·la francesa Mort del rei Artís, del s XIII, que l'autor ofereix d'una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampul·lós i pedant. 16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de (Saragossa, Aragó, v 1750 - Aragó ?, d 1813) Militar i inventor. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des del 1788). Inventà una màquina de bregar cànem (premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País) i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático (1788). Fou comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès. Fou substituït aviat pel general Joan Miquel de Vives. El 1811 la Junta de Cadis el nomenà capità general conjuntament d’Aragó i València i president de les respectives audiències. Preparà València per a resistir l’imminent atac del general Suchet, però fou aviat substituït pel general J. Blake i passà a Alzira, on organitzà una segona línia defensiva. 17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tragó, Pere (País Valencià, s XV – s XVI) Historiador. Era advocat. Fou mestre racional del vescomtat de Castelló. És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518). 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Tragó, priorat de (Os de Balaguer, Noguera) Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l'antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna. Des de mitjan s IX els abats d'Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d'Alaó. Al s XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l'antiga església vers el 1172 s'establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Tragó de Noguera (Os de Balaguer, Noguera) Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l'actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L'església parroquial era dedicada a l'Assumpció. El lloc, d'origen islàmic (hi ha restes de l'antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l'antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Traià (Argentona, Maresme) Veure> Treià. 23 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Traiguera, parlament de (Traiguera, Baix Maestrat, 1411) Assemblea convocada per la fracció de nobles valencians encapçalada pels Centelles, que prestava suport a la candidatura de Ferran d'Antequera al tron de Catalunya-Aragó, en oposició a Jaume d'Urgell, que era el candidat proposat pel Parlament convocat a Vinaròs. 25 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
26 ALGUER - HISTÒRIA Tramariu, torre del (l'Alguer, Sardenya) Antiga torre de defensa, que s'alça a la costa de ponent del port del Comte. 27 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Tramoia, La (València, 1987 - ) Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català, dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Té un tiratge de 1 500 exemplars. 28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tramontana (Barcelona, 1/ago/1907 - 1907) Setmanari anarquista. Publicat per iniciativa de Felip Cortiella i Ferrer, que ja havia promogut, dos anys abans, el també setmanari "Avenir". Portava com a subtítol Sociologia. Interessos populars. Arts i lletres, i seguí una línia d'anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana. N'aparegueren pocs números. 29 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tramontana (Barcelona, 15/feb/1913 - 1913) Setmanari bilingüe. D'orientació lliurepensadora, catalanista i progressiva, però independent dels partits. N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi col·laboraren en la seva breu existència Víctor Folch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d'altres. 30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
31 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Tramontane, La (Perpinyà, 1917 – 1971) Publicació. Bimensual primer i després mensual. Fundada per Carles Bauby (ajudat per Joan Burset i Lluís Pech), que en fou el principal redactor. En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló. Publicà treballs d'història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l'Albera, però també de la resta dels Països Catalans. Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi col·laboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, J.M. López-Picó i Josep Sebastià Pons. Deixà d'aparèixer després de la mort del seu fundador. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tramoyeres i Blasco, Lluís (València, 1854 – 1920) Periodista i erudit. De la seva extensa bibliografia sobre crítica d'art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tramulles Veure> Tremulles (família d'artistes). 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tramuntana, sa (Menorca) Sector septentrional, que ocupa cap a un terç de l'illa, entre el cap de sa Mola (riba nord del port de Maó) i la cala d'Algaiarens, al nord-est de Ciutadella. Es una contrada constituïda per materials paleozoics i mesozoics dels trias, que l'antic massís Catalanobalear devia relacionar amb el terç nord, paleozoic, del sistema Mediterrani Català. És accidentat per la petita serra de Tramuntana, que 35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tramuntana, serra de (Mallorca) Principal cadena muntanyosa de l'illa, que s'estén amb una direcció sud-oest - nord-est, en uns 90 km, entre sa Dragonera i el cap de Formentor, per la banda més occidental, a tocar de mar i, entre les badies de Palma i Alcúdia, al sector interior. Està constituïda per tres unitats tectòniques o mantells de corriment formades per calcàries juràssiques i cretàciques per sobre de margues del triàsic. Forma una veritable pantalla orogràfica paral·lela a la costa, la qual és alta i rocosa entre Formentor i Sóller; des d'aquest punt fins a Andratx perd altitud. La màxima altitud és el puig Major (1.445 m). Pel que fa a la vegetació, predominen les pinedes al vessant meridional i l'alzinar al nord. 36 CATALUNYA - EMPRESA Tramvia de Mataró a Argentona Societat Anònima (Mataró, Maresme, 1926 - 9/oct/1965) Companyia fundada per a explotar la línia de tramvia entre Mataró i Argentona, promoguda per Eduard Fortí i Soler i inaugurada el 28/mai/1928. La línia, de 5,8 km de longitud, era de tracció elèctrica. Fou suprimit arran dels desperfectes soferts per la central en la riuada del 1965. 37 CATALUNYA - EMPRESA Tramvia Econòmic de Reus a Salou, Societat del (Catalunya, 23/jun/1887 - s XX) Companyia concessionària del ferrocarril establert entre Reus i Salou, de via estreta, i 8,2 km de longitud. Inicialment de vapor, des del 1966 emprà màquines amb motor Diesel. El ferrocarril, popularment anomenat carrilet, va desapareixer els anys 80 del s. XX. 38 CATALUNYA - EMPRESA Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (Catalunya, 1881 – 1919) Companyia fundada per a explotar la concessió de la línia ferroviària de Manresa a Olvan i Berga i el perllongament (1903) fins a Guardiola. El 1919 s'integrà, sense fusionar-s'hi, a la Companyia dels Ferrocarrils Catalans. 39 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
40 CATALUNYA - POLÍTICA Tramvies, vaga de (Barcelona, 1/mar/1951 - 6/mar/1951) Boicot que els barcelonins van fer a la Companyia de Tramvies. El motiu immediat d'aquesta protesta fou un augment del preu del bitllet, que va provocar un greuge comparatiu amb el mateix servei de la ciutat de Madrid. Però l'explicació de la vaga dels tramvies cal cercar-la en les precàries condicions en que vivia la majoria de la població en aquells anys. El boicot va ser una operació que va néixer espontàniament, i força espectacular, ja que provocà imatges insòlites de corrues de gent anant a treballar a peu, en una acció que ningú no podia condemnar per il·legal. El dia 6 les tarifes dels tramvies van tornar al preu inicial. 41 CATALUNYA - EMPRESA Tramvies del Baix Empordà (Catalunya, 1884 – 1942) Societat concessionària del ferrocarril de via estreta de Girona a Palamós. Formada per capital belga, es constituí en obtenir la concessió. El 1913 obtingué una altra concessió per a una extensió fins a Banyoles. La companyia fou absorbida per l'estat espanyol, i el ferrocarril de Girona a Palamós, malgrat la protesta popular, fou suprimit a la darreria del 1955. 42 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tramvies Elèctrics de València, Companyia General dels (País Valencià, 1898 – 1911) Societat. Formada amb el nom de Compagnie Générale des Tramways Électriques de Valence, per tal d'explotar les línies de l'antiga Companyia General de Tramvies de València. Electrificà el primer tramvia de València (1900) i fou absorbida per la Societat Valenciana de Tramvies. 43 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Tramway de Carcaixent a Gandia, Societat Anònima (País Valencià, 1861 – 1881) Companyia formada per a explotar la concessió obtinguda el 1861 per a instal·lar un tramvia de tracció animal establert entre Carcaixent i Gandia, inaugurat el 8/feb/1864, que fou el més antic dels Països Catalans. El 1881 fou convertit en tramvia de tracció a vapor i més tard esdevingué elèctric. El mateix any la societat fou absorbida per la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Tranquil·litat, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes. La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx. 46 MÓN - EMPRESA Transatlàntica, Companyia (Cuba, 1852 - ) Empresa de transports marítims. Fundada per Antoni López i López amb el nom d'Antonio López y Compañía. El 1861 obtingué en exclussiva els transports entre l'estat espanyol i les Antilles i des del 1877 obtingué també línies amb països sud-americans, les Filipines, etc. El 1881 l'empresa es traslladà a Barcelona amb el seu nom actual i prosperà considerablement durant l'època dita de la Febre d'Or. Superà la crisi que suposà la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (1898) i el 1914 era la companyia marítima més important d'Espanya, amb 23 vapors en actiu (tonatge brut de 105.099 tones) i serveis propis o combinats, mercants i de passatgers, que cobrien la major part del món. Actualment serveix, entre altres, les línies marítimes de Barcelona a La Guayra i Veracruz, per València i Cadis. 47 CATALUNYA - CULTURA
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Trànsits, camí de (València, Horta) Camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l'enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l'Horta, tot evitant la ciutat. Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l'antiga estructura ha desaparegut i s'ha convertit en grans avingudes modernes voltades d'edificis sense arbres ni carrils. El projecte fou de F. Móra. 49 CATALUNYA - EMPRESA Transmediterrània, Companyia (Barcelona, 25/nov/1916 - ) Empresa de transports marítims, dedicada al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses i les Canàries, i també té línies interinsulars. L'any 1969 l'empresa disposava d'una flota de més de quaranta vaixells, amb un tonatge superior a les 200.000 tones. El 1978 passà a dependre del Patrimonio del Estado (ministeri d'hisenda). L'any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores. 50 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Transports Urbans de València, Societat Anònima Laboral dels Veure> Tramvies i Ferrocarrils de València, Companyia dels (Nom que prengué en adoptat una administració col·lectivitzada). 51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Transversal Catalana, serralada (Catalunya) Cadena muntanyosa que s'estén, en direcció nord-oest - sud-est, pel sector nord-est de Catalunya, enllaça els relleus sud-orientals del Prepirineu meridional amb l'extrem nord de la Serralada Prelitoral (muntanyes de les Guilleries) i separa les planes interiors de la Depressió Central de la fossa de l'Empordà. Geològicament, es constituïda per materials eocènics, idèntics als que formen la plana de Vic, els quals descansen sobre el sòcol paleozoic; presenta, també, nombrosos afloraments volcànics (regió d'Olot) del final del terciari i del començament del quaternari. La seva gènesi es remunta a l'era mesozoica, i es troba prefigurada en la direcció actual en l'antic llindar de la Garrotxa. El relleu és condicionat per la tectònica, i fonamentalment per un sistema de falles que ha individualitzat una sèrie de blocs descendents vers l'Empordà: 1) la plataforma estructural del Collsacabra, separada de la plana de Vic pels relleus tabulars formats pels cingles d'Aiats i Cabrera, i de la fossa d'Olot per la vall d'Hostoles, formada pel riu Brugent; 2) la fossa volcànica d'Olot, formada per una dovella enfonsada entre les muntanyes del Ripollès (tallades per la falla del Puigsacalm) i les muntanyes de la Garrotxa prepirinenca, i 3) el horst de la Garrotxa (serres del Corb, Finestres i Rocacorba), limitat per la fossa d'Olot, a l'oest, i per la falla de Banyoles-Besalú (que origina la depressió de l'Empordà), a l'est. L'eix hidrogràfic fonamental és el Ter, i la seva característica essencial el règim climàtic, molt particular, que li dóna una pluviositat elevada (se sobrepassen els 1.200 mm anuals a Siuret) i una alta humitat atmosfèrica, amb unes temperatures mitjanes hivernals moderades. La vegetació natural té caràcter de transició entre la típicament mediterrània i l'atlàntica, i presenta una clisèrie altitudinal formada per alzines fins als 300-800 m (segons les zones), roures martinencs i pins roigs fins als 1.000 m (especialment al Ripollès i a la plana de Vic), i faigs a partir de 1.000-1.100 m. Hi predomina el poblament dispers. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trapa, coll de la (Saldes, Berguedà) Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l'aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol. Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Trapa, la (Maella, Matarranya) Nom modern del monestir de Santa Susanna. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Trasllat, el (València, 1911 - ) Processó que es fa a la ciutat al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral. Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèliz Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trassamària (Pals, Baix Empordà) Barri, al sud del nucli urbà, prop de Samària. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trauqué i Cassi, Llorenç (Barcelona, 1816 – 1880) Pedagog. Exercí primer a Banyoles i després a l'escola pública de Sant Feliu de Guíxols, d'on passà més tard a l'Escola de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona com a director. Escriví nombrosos textos escolars, entre els quals cal esmentar El libro del estudioso catalán per aprendre gradualment el castellà, la Memòria presentada a la "Asociación Barcelonesa de Amigos de la Instrucción" el 1865 i El origen de la música y su historia en España. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Travadell, vall de (Comtat) Comarca històrica que forma el riu de Seta entre els vessants occidentals de la serra d'Almudaina i els orientals de les serres de Gorga i de l'alt de la Capona. El nom li ve de l'antic castell de Travadell, d'època islàmica, situat prop de Gorga. Té 28 km2 d'extensió i comprèn els municipis de Gorga, Billeneta, Benillup i Benimarfull; la població viu concentrada a la vora del riu i és en regressió, i les velles collites de vi, seda, oli i fruita s'han reduït a les dues darreres. 59 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Travau (Cruïlles, Baix Empordà) Veïnat i antic poble de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, a 2 km de la població. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Traver (Jorba, Anoia) Caseria (o les Cases de Traver), al nord del poble, prop del límit amb el terme de Rubió. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Traver, Nicolau (o Travé) (Catalunya, v 1723 - s XVIII) Escultor i imatger. La seva obra representa l'últim moment de l'escultura barroca catalana i la transició al neoclassicisme. És autor de l'estàtua de Neptú, inspirada en l'Hèrcules Farnese, de la font del pati de Llotja, a Barcelona, edifici on intervingué en diferents treballs de decoració juntament amb Salvador Gurri i Ramon Amadeu. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Traver, pla (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent. Al centre d'aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el s XIX una dependència de remunta de l'exèrcit, filial de Conanglell. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Traver i Garcia, Benet (Vila-real, Plana Baixa, 1866 – 1933) Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l'església arxiprestal de Vila-real. Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d'història local. 66 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Travessani, agulles de (Alta Ribagorça / Vall d'Aran) Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d'un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d'Aigoamòtx, que dominen, per l'est, l'estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l'emissari del qual alimenta l'estany Negre. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Travesser, Bernat (Llenguadoc ?, s XIII - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1260) Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars. Rebé culte com a sant a la Seu d'Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Travessera, sèquia (Xeraco / Xeresa, Safor) Sèquia, al nord de l'horta de Gandia, que forma part del sistema de regadius del riu de Xeraco i rega els dos termes. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Travil (Capolat, Berguedà) Llogaret, situat a l'extrem occidental de l'altiplà de Capolat, al peu dels cingles dels Tossals. 71 CATALUNYA - POLÍTICA Traza, La (Barcelona, jul/1923 - 1935) Organització d'extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A. Pérez-Terol i d'altres. Publicà un butlletí (1924) i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s'adheriren al falangisme. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Treball (Barcelona, 1/gen/1930 - 13/des/1930) Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de "L'Andreuenc". Era l'òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball. N'era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó. Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s'hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Treball (Barcelona, 2/mai/1934 – inici 1936) Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol. N'era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç. Suspès arran dels Fets del Sis d'Octubre, tornà a sortir el 31/mar/1935. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
75 CATALUNYA - POLÍTICA Treball, Conselleria de (Catalunya, 19/des/1932 – 1939) Organisme de govern de la Generalitat. Creat per decret, juntament amb els altres departaments. D'acord amb l'Estatut, la legislació social corresponia a la República i l'execució de les lleis en territori català a la Generalitat; per tant les delegacions provincials del ministeri del treball i tots els tribunals industrials que actuaven en territori de Catalunya passaren a dependre de la Generalitat. El set/1933 fou creat el Consell de Treball de Catalunya, que era l'organisme consultiu superior del govern de la Generalitat en tot el que afectés l'execució de les lleis de treball i que informava el conseller sobre els recursos interposats contra les resolucions dels Tribunals Mixts. Després dels Fets del Sis d'Octubre (1934) i fins a l'abr/1935 el ministeri reassumí aquestes facultats i nomenà un delegat a Catalunya. La Consellera s'anà estructurant d'acord amb les necessitats de cada moment. El principal problema que hagué d'afrontar fou el de la manca de treball provocada per la crisi econòmica; per aixó fou creat l'Institut contra l'Atur Forçós i una Secció de Col·locació Obrera, Crisi de Treball i Estadística. A partir del jul/1936 la conselleria organitzà el treball amb el doble objectiu de guanyar la guerra i impulsar una transformació socialista de la societat. El mes de jul/1937 creà l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona per tal de substituir els treballadors mobilitzats. Fou restablerta el 1978, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Treballs, Jofre de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà a l'expedició de Pere III per sotmetre Mallorca (1343). En nom del rei es féu càrrec de les forces que anaren tot seguit a prendre possessió d'Eivissa, en unió de Gilabert de Corbera. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - LITERATURA Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (Catalunya, 1972 - ) Estudis publicats per la Secció homònima de l'Institut d'Estudis Catalans. Formen una sèrie monogràfica, paral·lela a les "Memòries" de la Secció Històrico-Arqueològica i als "Arxius" de la Secció de Ciències. Els primers volums editats contenen obres d'Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer. 79 ILLES BALEARS - LITERATURA Treballs i els Dies, Els (Palma de Mallorca, 1964 - ) Col·lecció de llibres de l'Editorial Moll. Dedicada a temes d'assaig i d'investigació. Iniciada amb L'art en el regne de Mallorca, de Marcel Durliat, n'han sorgit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics -entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, de Rafel Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca, de diversos autors- o lexicogràfics: Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català, de Francesc de B. Moll. 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trebalúger (es Mercadal, Menorca) Lloc o possessió (o Trabalúger), prop de la costa meridional de l'illa, on s'obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l'illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúuger. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trebalúger (es Castell, Menorca) Llogaret (o Trabalúger), al sud de la vila, vora el límit amb el de Sant Lluís. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tregurà (Vilallonga de Ter, Ripollès) Poble, a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró. És format pels nuclis de Tregurà de Dalt (1.425 m alt.) i Tregurà de Baix (1.350 m alt.). La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú. El 1194 l'abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l'aprovació del rei Alfons I. Des d'aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l'abat Pere de Soler. Fou un terme autònom fins al principi del s XIX. Al barri o nucli de Tregurà de Baix es construí al principi del s XVII una capella de la Mare de Déu del Roser. Prop del nucli hi ha un pantà, que dóna lloc a la central elèctrica de Tregurà, a la dreta del Ter. 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tregurà, Jaspert de (Rosselló, s XIV) Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa. Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel feb/1341, l'envià d'ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342. Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Treià (Argentona, Maresme) Veïnat, a l'esquerra de la riera d'Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins a l'any 1840. És esmentat ja l'any 972. S'hi alcen les restes d'una església construïda al s IX, a l'indret d'una d'anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del s XVII ençà, que antigament es trobava sota l'advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Treiter (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Antic volcà (749 m alt) i masia, al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trejuvell (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble de l'antic terme de la Guàrdia d'Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs. El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó. 87 ANDORRA - GEOGRAFIA Tremat, el (Encamp, Andorra) Poble, a l'esquerra de la Valira d'Encamp, que forma una conurbació amb la Mosquera. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tremena (Planeses, Fenolleda) Castell (o Tramena), que domina, pel nord, el poble. És d'origen carolingi (la torre rectangular i el recinte poligonal), i fou ampliat el s XIII. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tremolar, el (Alfafar, Horta) Llogaret, vora l'Albufera, format per barraques. Les seves terres són regades per la sèquia del Tremolar. Era el centre del marquesat del Tremolar. 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Tremolar, marquesat del (País Valencià) Títol atorgat el 1818 a l'oficial del ministeri de marina Manuel de Navarrete y Rezábal. Ha passat als Zaforteza. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tremoleta (Catalunya, s XII) Trobador. La seva obra és avui desconeguda. Hom en té notícia per l'esment en una poesia de l'occità anomenat el Monjo de Montaudon. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tremolosa (les Llosses, Ripollès) Masia i església, dins l'antic terme de Vallespirans. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trèmols i Borrell, Frederic (Cadaqués, Alt Empordà, 1831 – Barcelona, 1900) Botànic i químic. Ocupà de càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l'Acadèmia de Ciències i Arts. El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya. Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.
Anar a: [ Tra ] [ Tragg ] [ Tramu ] [ Transm ] [ Traves ] [ Tred ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Tremoleda i Roca, Josep