|
|
|
Anar a: [ Trib ] [ Trill ] [ Trin ] [ Trio ] [ Trobat ] [ True ] Quan vegis un malaurat, sàpigues que és una persona. (Sèneca) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tribuna, La (Barcelona, 30/mar/1903 - 8/nov/1924) Diari en castellà, independent. Canvià diverses vegades de format. Concedia força importància a l'art -Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats-, a la cultura i a l'esport, a part les cròniques d'actualitat. Fou un diari àgil però de caire espanyolista. Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat. Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat el set/1919. Pel gen/1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l'etapa anterior. Fou, de fet, substituït per "La Noche". 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tribuna d'Arqueologia (Catalunya, 1983 - ) Revista en català especialitzada en arqueologia. Fou creada amb la finalitat de difondre els resultats de les excavacions fetes a Catalunya, sense excloure la publicació de treballs sobre jaciments destacats d’altres àrees. Els anys 1990 s’hi publicaren també treballs referents a la conservació i difusió dels béns patrimonials. Apareix amb una periodicitat anual. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
4 CATALUNYA - POLÍTICA Tribunal de Cassació de Catalunya (Catalunya, 2/mar/1934 – set/1939) Organisme judicial de la Generalitat. Establert per l'Estatut de 1932 i amb jurisdicció última en el civil i en l'administratiu de legislació autònoma. Tenia seu en el Palau de Justìcia de Barcelona i constava de 12 membres. Va desparèixer per llei, però deixà com a llegat una sèrie de sentències que van tenir vigència al dret civil català. 5 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal de Corts (Andorra, ? ) Tribunal col·legiat. Constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d'apel·lacions, que actuen de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors, dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci. Òrgan suprem de la justícia penal a les valls d'Andorra, amb jurisdicció sobre tot el territori andorrà, les sentències per ell pronunciades sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenen caràcter definitiu i no admeten recurs. Des de l'any 1965 les seves sessions són públiques. Darrerament hi han estat introduïdes modificacions importants que afecten l'ordenament processal (1972), la institució del ministeri fiscal i la intervenció dels advocats (1975) i el procediment (1976), per mitjà de decrets promulgats conjuntament pels veguers dels coprínceps. 6 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Tribunal de les Aigües de València Veure> Aigües de València, Tribunal de les. 7 CATALUNYA - POLÍTICA
8 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal Superior de la Mitra (Andorra, s XX - ) Organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneix, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions. La seva composició, facultats i procediment són regulats avui per una instrucció del 1905 i un decret del 1974. Els seus membres són nomenats directament pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys, i celebra les seves sessions indistintament a la Seu d'Urgell i Andorra. 9 ANDORRA - POLÍTICA Tribunal Superior de Perpinyà (Andorra, 1888 - ) Organisme col·legiat de la justícia andorrana. Dependent de l'autoritat del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra. Els litigants disconformes amb la resolució del jutge d'apel·lacions poden acudir a qualsevol dels dos tribunals superiors, de Perpinyà i de la Mitra, i pertany exclussivament al tribunal elegit de conduir el procés de la causa fins a la sentència definitiva. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Tricàrico, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1745 a Nicolau Hipòlit de Revertera i Pignatelli (mort el 1752), quart duc de La Salandra. El 1912 passà als Maresca-Donnorso, ducs de Serracapriola. 11 CATALUNYA - CULTURA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Triginer i Fernàndez, Josep Maria (Agramunt, Urgell, 1944 - ) Polític. Dirigent socialista, es convertí en el primer secretari (1976) de la Federació Catalana del PSOE i dirigent (jul/1978) del nou Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Elegit diputat al Congrés (1977, 1979, 1982, 1986), fou conseller sense cartera (1977-80) en el govern de Tarradellas. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Triguell (Castelldans, Garrigues) Antic terme, proper a Matxerri. És esmentat el s XIV. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Trilla (l'Argentera, Baix Camp) Antic terme. 15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla, Simó (Castellserà, Urgell, v 1552 - Poblet, Conca de Barberà, 1623) Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l'exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs. Fou vicari general de l'abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d'Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l'abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor. Prosseguint les gestions de l'abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l'ex-monjo sant Bernat d'Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Alcover, Agustí (Cervera, Segarra, 1851 - Catalunya, s XX) Escriptor. Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya (1870). Col·laborà a "La Gramalla" i fou redactor de "La Independencia" i "La Gaceta de Cataluña"; juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats "Pepe-Hillo" (1874), que incloïa texts en català. Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics. El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d'hereu segons les lleis catalanes, aparegut primer a "La Renaixença" (1885) i traduït al francès el mateix any. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Arrufat, Josep (Tàrrega, Urgell, 1936 - ) Geòleg. Llicenciat i doctor en ciències (geologia) per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França. Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona. Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva constitució, per organitzar-hi la geologia aplicada. Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’estat espanyol 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Caballol, Joan (Oliana, Alt Urgell, 1861 - Osca, Aragó, 1900) Eclesiàstic. Excel·lí com a predicador. És autor d'algunes obres religioses. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilla i Rostoll, Marçal (Mataró, Maresme, 1887 – 1967) Escriptor i polític. Dirigí el "Diari de Mataró" (1923-36), fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d'Aladí (1930) i Basar màgic (1968). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trillas i Ràfols, Florià (Barcelona, 1909 - Mèxic DF, Mèxic, s XX) Llibreter i editor. S'establí a Mèxic en 1921. Hi fundà, en 1959, una editorial de gran importància, especialitzada en obres de caràcter pedagògic. També ha establert tres llibreries a la capital mexicana. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trillas i Ruiz, Enric (Barcelona, 1940 - ) Matemàtic. Catedràtic de matemàtiques a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Introduí els espais mètrics generalitzats, teoria que unifica els conceptes mètrics de Fréchet, Menger i Riesz. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trilles, Desideri (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1936) Militant obrer. Inicialment cenetista, i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de "La Batalla", i passà finalment al socialisme. Tingué un paper molt actiu en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31. Dirigent de la UGT catalana, col·laborà en el seu 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Martí (Vilafranca del Maestrat, Alt Mestrat, s XV – València, 1454) Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448). Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Ramon (València, 1869 – Madrid, 1910) Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles, Vicent (València, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles i Badenes, Josep (Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894) Escultor. Deixeble de J. Piquer i de l'Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat. Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trilles i Vidal, Pere Joan (València, 1566 – 1626) Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana. És 30 CATALUNYA - CULTURA
31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Triniac, torre de (Rosselló) Veure> Tor de França, la. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, castell de la (Roses, Alt Empordà) Castell, les ruïnes del qual s'aixequen als vessants del puig Rom, dominant la costa (punta de la Poncella) al sud-est de la vila. Era de petites dimensions, amb la planta en forma d'estrella, per a protegir la vila i la badia. Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la Guerra contra Napoleó. Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat. 33 CATALUNYA - CULTURA Trinitat, Col·legi de la (Barcelona, 1675 - 1834) Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d'acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes. Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S'hi començà a ensenyar el 1685, i s'hi cursava filosofia i teologia. La 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (Barcelona, Barcelonès) Barri residencial, obrer i perifèric, situat al nord de la ciutat, dins l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. L'edificació d'aquest sector s'inicià al decenni de 1950; en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s'estén des del Besòs a la Meridiana, ocupada per immigrants que compraren petites parcel·les a terminis i es construïen la casa; la Trinitat Nova, que s'estén des de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola, es començà a edificar a la segona meitat dels anys 1950 i és formada principalment per blocs d'habitatges de protecció oficial i de deficient construcció, que van ocupant terrenys sense urbanitzar, sovint amb forts pendents. Hi són deficitaris els principals equipaments urbans. Té associació de veïns, que forma part dels Nou Barris. Hi ha localitzada la presó de dones. Donà nom a aquest sector la capella romànica de la Trinitat (cremada per les tropes napoleòniques el 1808), situada a l'antic coll de Finestrelles (anomenat posteriorment de la Trinitat), on hom féu aixecar el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà) Santuari, en una petita vall al sud-est de les Masies. És lloc molt frondós i ric de fonts. L'església, existent el s XIV, fou reedificada el 1790. Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l'Alzina Sagrada, propera a la capella. És lloc de molta devoció, on es fan aplecs el 16 i el 30 d'agost. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat, la (Sitges, Garraf) Santuari (179 m alt), damunt la costa, a ponent del poble de Vallcarca. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trinitat de Batet, la (Olot, Garrotxa) Santuari de l'antic municipi de Batet de la Serra, enlairat a la serra de Batet. Hom hi celebra aplecs i romiatges i prop seu hi ha un hostal. 39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Trinitat de Bellpuig, la (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Antiga església parroquial, dita abans de Sant Pere de la Serra, al poblet de Bellpuig, on hi ha la casa del comú. Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig. Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII. Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un absis semicircular i té la volta que reposa sobre arcs torals. Al s XII li fou afegida una segona nau, construïda amb pedres grans i ben tallades i amb volta de quart de cercle, que té una cornisa ornada amb escultures d’animals; finalment, al s XIII hom li afegí a l’est de la segona nau una capella rectangular, també amb una cornisa decorada geomètricament. El campanar és més tardà. Té una porta amb ferramenta romànica i dos antics retaules barrocs. 40 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trinitat de Valldemossa, la (Valldemossa, Mallorca Occidental) Ermita i convent d'ermitans, prop del lloc on hi hagué l'antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull. Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l'oratori i les dependències annexes. Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l'edificació actual (1703), composta d'una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705. La comunitat d'ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada el s XX, després de l'erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trinxeria, Josep de la (Prats de Molló, Vallespir, v 1630 - Catalunya Nord ?, d 1689) Guerriller. Es féu cèlebre en 1667-68, quan va ésser cap d'una partida de guerrillers que actuaven contra l'ocupació francesa del Rosselló, anomenats Els angelets. Més tard ingressà a l'exèrcit espanyol per tal de continuar aquesta lluita d'una manera més regular, actuant a les ordres del futur general Josep Bonau (1675). 43 CATALUNYA - CULTURA Trio Bartók (Barcelona, 1973 - ) Conjunt de cambra. Integrat per M.C. Poch, piano, M. Gaspà, clarinet, i P. Serra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable. Ha actuat arreu de l’estat espanyol i a diversos països europeus. Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans escrites expressament per al grup. L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment J.Ll. Moraleda. 44 ANDORRA - GEOGRAFIA Tristaina, coma de (Ordino, Andorra) Vall de capçalera de la ribera d'Ordino, al Pirineu axial, el límit amb França. Hi ha el pic de Tristaina (2.879 m alt) i els estanys de Tristaina, que originen el riu de Tristaina, un dels dos que formen la ribera d'Ordino. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Benet (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, Solsonès, 17/mai/1847) Canonge i guerriller carlí. Assolí el grau de mariscal de camp i fou conegut generalment per Mossèn Benet. Obtingué celebritat per primera vegada arran de l'aixecament reialista català del 1822, designat també amb el nom de guerra dels Malcontents. A la mort de Ferran VII (1833) es revoltà contra el govern liberal. Apoderant-se de Solsona (abr/1837), permeté a la Junta Superior Governativa de Catalunya d'instal·lar-se per primera vegada en una 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Bonaventura de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Probablement nebot de Bonaventura Tristany-Bofill i Benach. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou capità del regiment de la Diputació. Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14. El 13/jul/1714, durant l'atac català a la primera paral·lela dels atrinxeraments d'aproximació a la plaça, resultà malferit. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany, Miquel (Catalunya, s XIX - Lloberola, Segarra, 1834) Guerriller carlí. Germà de Benet. Aquest l'ajudà a les operacions inicials de la primera guerra Carlina. El 1833, al front de quaranta homes, hostilitzava les forces del general Llauder. La seva partida passaria a ser comandada aleshores per Benet Tristany. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany i Parera, Rafael (Ardèvol, Solsonès, 1814 - Lorda, Gascunya, 1899) Guerriller carlí. Havent-se començat a distingir a la darreria de la guerra dels Set Anys, a la guerra dels Matiners va posar-se, juntament amb el seu oncle Mossèn Benet, al capdavant d'una partida a la muntanya catalana, fins que l'any 1849 hagué de traspassar la frontera; aquest mateix any, amb la mort del baró d'Alella, el seu nom va començar a obtenir una certa celebritat. Durant l'última lluita carlina (1872-75) formà part de la legió de guerrillers catalans que, en proclamar-se l'alçament del 1872, es revoltaren contra la República. La seva actuació autònoma i la manca de submissió a les directrius de l'alt comandament, exercit per l'infant Alfons, va restar 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tristany-Bofill i Benac, Bonaventura (Barcelona, s XVII – 1714) Jurista. Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d'Alfama i sacerdot. Fou membre de l'audiència de Barcelona i assessor jurídic de l'orde benedictí. Recopilà en tres volums les decisions de l'audiència barcelonina: Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones (1688), i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina (1677) i Escudo montesiano... (1703), sobre el seu orde. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Trivento, comtat de (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan. Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trives i Gascon, Eduard (Guardamar, Baix Vinalopó, 1928 - ) Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d'Alacant, Múrcia, Madrid, etc. És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960). 52 CATALUNYA - CULTURA Trobada Nacional de Bastoners (Catalunya, 1976 - ) Festa bastonera anual, la més important del país. Consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general. La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent. 53 CATALUNYA - CULTURA Trobades de Joves a Montserrat (Montserrat, Bages, abr/1971 - ) Aplecs que consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu. D'acord amb l'edat dels participants, s'organitzaren al llarg de l'any 88 CATALUNYA - LITERATURA Trobadors moderns, Los (Catalunya, 1859) Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Menero, arran de l'èxit obtingut per la precedent de Los trobadors nous. Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l'editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent. Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal. 54 CATALUNYA - LITERATURA Trobadors Nous, Los (Catalunya, 1858) Col·lecció de poesies catalanes. Publicades per Salvador Manero, arran de l'èxit obtingut per la precedent de Los trobadors nous. Aquesta vegada la tria (29 autors i 70 composicions) fou feta per Víctor Balaguer, que, juntament amb l'editor, pretengué de donar-li un caràcter més progressista que la seva antecedent. Autors com Aribau, Aguiló, Bofarull, Rubió o Balmes no hi eren inclosos, i hi eren incorporats, en canvi, Bernat i Baldoví, F.P. Briz, Vicent Boix, J.A. Clavé i Eduard Vidal. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trobat, Joan Baptista (Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701) Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi. Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700). 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trobat, Josep (València, s XIX) Ebenista. Possible parent de Sebastià Trobat. Fabricà en gran escala el moble corbat i l'exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s'independitzaren. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trobat i Vinyes, Josep (Perpinyà, s XVII – 1701) Eclesiàstic. Germà de Ramon. Fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l'orde benedictí. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Trobat i Vinyes, Ramon de (Perpinyà, s XVII – 1698) Polític. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya. Ocupà durant molts anys el càrrec d'advocat general de l'anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l'anexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès. Dos anys més tard, el 23/nov, prenunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya. L'any en què s'estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d'incorporar francesos. 60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trocadors, es (Formentera, Eivissa) Extrem nord de l'illa, llarg i prim, cap a l'illa de s'Espalmador. 89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Troços (Barcelona, 1916 - 1917) Revista d'avantguarda artística. Editada i dirigida per Josep Maria Junoy. Publicà sis números, els dos darrers dirigits per J.V. Foix. Inserí dibuixos de Miró, Lagar, Ynglada, Ricart, Gleizes i Burty. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Trona, la (Orís, Osona) Nom popular de la carretera de la Gleva a l'Hostal del Vilar, per Sant Boi de Lluçanès, per tal com té un revolt construït amb obra i en forma de trona. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Troncar, barranc del (Alcoi, Alcoià) Veure> Polop, barranc de. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Tronxó (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Despoblat. 65 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tros de Paper, Un (Barcelona, 16/abr/1865 - 16/set/1866) Publicació humorística en català. Publicada a partir d'una idea d'Albert Llanas. Editada per Innocenci López i Bernagosi i il·lustrada per Tomàs Padró, en foren redactors diversos escriptors. Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d'aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal. Divergències entre Llanas i Padró feren que aquest deixés de col·laborar-hi; l'editor suspengué aleshores la seva publicació i féu aparèixer "Lo Noi de la Mare", il·lustrada per Padró i redactada per Conrad Roure. El 1920 Carles Riba publicà una antologia d'"Un Tros de Paper", i en 1926-27 aparegué com a fulletó a "La Campana de Gràcia". 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trotta, Josep (Barcelona, 1907 – 1979) Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Primer violoncel de l'Orquestra Municipal de Música de Barcelona i de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Fou catedràtic de violoncel de l'Escola Municipal. Fou un gran intèrpret d'obres barroques, clàssiques i romàntiques. 67 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
68 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Trucafort (Castigaleu, Ribagorça) Antiga quadra. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trudegarda (Catalunya, s IX – s X) Comtessa d'Empúries-Rosselló. Fou casada, abans del 920, amb el comte Gausbert I d'Empúries-Rosselló. Hom desconeix la seva filiació. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trueta, Antoni (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1709 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1774) Religiós premostratenc i abat de Bellpuig de les Avellanes. Entrà al convent el 1734, i fou abat quatre triennis, que començaren els anys 1745, 1751, 1760 i 1772. Es distingí per les obres d'ampliació del convent i per haver impulsat els estudis i la cultura del monestir i guiat els primers passos religiosos i culturals de Jaume Caresmar, que el succeí en dos dels seus abadiats. El monestir li dedicà una elogiosa làpida sepulcral, retrobada el 1964. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 ANDORRA - GEOGRAFIA Truita, tossal de la (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Perafita, coma de. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Truites, riu de les (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Altre nom de la rambla de Sellumbres (o rambla de les Truites), la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó. En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Trull d'En Vic, es (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Trullars (Sollana, Ribera Baixa) Partida, al sud del terme. Era una antiga alqueria islàmica, esmentada en el Repartiment. 77 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
78 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Trullars, comtat de (Catalunya Nord) Títol concedit el 1794 a Francisca Maria Dávila, vídua del general Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz, en memória de la victòria d'aquest sobre els francesos a Trullars (Rosselló) en la Guerra Gran. En fou l'única titular. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Trullenc, Joan Gil (Vila-real, Plana Baixa, s XVII – València, 1645) Eclesiàstic. Publicà cins obres religioses, escrites en llatí. Dues d'elles foren editades poc després de la seva mort. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trullol i Plana, Sebastià (Figueres, Alt Empordà, 1852 - Maià de Montcal, Garrotxa, 1946) Escriptor. Era llicenciat en dret. Fou crític d'algunes publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics Música i Poesia, del llibret de l'òpera Artús, musicada per Amadeu Vives, i de les obres teatrals Lo diamant perdut, Lo vedell d'or, Glòria que mata i Diada de reis. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trulls, Francesc (Catalunya, v 1687 - s XVIII) Escultor. Fill de Jacint, germà de Josep i pare de Francesc. Obrà una imatge de Sant Jaume per decorar la reixa de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona (1721) i un sagrari per a l'església de Sant Genís dels Agudells (1724). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trulls, Francesc (Catalunya, v 1729 - s XVIII) Escultor. Fill de Francesc. La seva obra és desconeguda. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trulls, Josep (Catalunya, v 1677 - 1749) Escultor. Fill de Jacint, germà de Francesc i pare de Josep. Amb la col·laboració del seu fill, obrà el retaule de Sant Albert per a l'església del Carme de Barcelona (1747-48). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Trulls, Josep (Catalunya, v 1717 - 1776) Escultor. Fill de Josep, amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Albert per a l'església del Carme de Barcelona (1747-48). Fou un dels mestres de Ramon Amadeu (1756-60). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Truñó i Rusiñol, Àngel (Barcelona, 1895 - s XX) Arquitecte. Titulat el 1920. Contractista d'obres i col·laborador de Goday (escola Ramon Llull), Florensa (escoles del Guinardó), Jujol (Palau de la Pedagogia, 1927), de l'enginyer militar J. Sans (Govern Militar, 1929), de Quintana (escalinata de la Sagrada Família, 1950), Feu (Sant Miquel dels Sants, 1952), i Cendoya (Esclaves del Sagrat Cor, 1954). Restaurà les voltes del Pi (1940) i l'església de Linyola (1965). Ha estat encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l'Escola d'Arquitectura. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Truyols i Santonja, Jaume (Sabadell, Vallès Oriental, 18/mar/1921 - ) Paleontòleg. Llicenciat en ciències naturals (1945) i doctorat a Madrid, col·laborà amb M. Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit. Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers
Anar a: [ Trib ] [ Trill ] [ Trin ] [ Trio ] [ Trobat ] [ True ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Trillà (
Trueta i Raspall, Josep
Trullars (