|
|
|
Anar a: [ Ua ] [ Ud ] [ Ui ] [ Ullal ] [ Ulld ] [ Umb ] La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent; i una font d'il·lusions inexhaurible. (Josep Pla) 82 CATALUNYA - CULTURA UAB Sigla de la Universitat Autònoma de Barcelona. 84 CATALUNYA - CULTURA UB Sigla de la Universitat de Barcelona. 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach, Rafael (Catalunya, s XVI - Perpinyà, 1556) Prelat. Fou canonge de Barcelona. El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Fou nomenat bisbe d'Elna el 1555. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach i Medir, Bonaventura (Barcelona, 1879 - Montserrat, Bages, 1960) Biblista i orientalista. Seguí la carrera eclesiàstica i el 1894 va ingressar al monestir de Montserrat. El 1902 va ésser ordenat sacerdot. Coneixedor de les llengües orientals, anà a Palestina, on seguí els cursos de l'Escola Bíblica de Sant Esteve a Jerusalem; viatjà per Palestina, Egipte, Síria, etc, i va arribar a ésser un dels més bons coneixedors de la 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach i Pérez d'Osés, Visitació (Madrid, 1850 - la Garriga, Vallès Oriental, 1925) Pintora. Deixebla de Francesc Miralles i Galaup. Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l'escena burgesa elegant. El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori, fraudulentament signades amb el nom d'ell. Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en algunes de les exposicions oficials de Madrid. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ubach i Vinyeta, Francesc d'Assís (Tiana, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913) Escriptor. Va prendre part en la fundació de la Jove Catalunya i La Misteriosa. Poeta romàntic, participà als Jocs Florals de Barcelona, i hi fou nomenat mestre en gai saber el 1874. Els seus poemes quedaren recollits en els llibres Celísties (1866), Expansions (1879) i Romancer Català (3 volums, 1877-94). Deixà al teatre l'estudi Teatre Català, a més d'unes tragèdies d'esquemes romàntics, entre les quals sobresurten Margarida de Prades (1870) i Joan Blanques (1880). 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ubaid Al'là al-Tudgibí (València, s XII – 1228) Historiador àrab. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Úbeda i Montes, Josep Maria (Gandia, Safor, 1839 – València, 1909) Músic. Deixeble de Pérez i Gascón. Organista de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats. Fou un dels promotors del Conservatori de València, institució que dirigí durant uns quants anys. És autor de motets i altres obres polifòniques. És considerat el darrer representant de l'escola valenciana d'orgue. 9 ILLES BALEARS - CULTURA Uc (Eivissa, 1967 - ) Grup de música popular. Format per Isidor i Joan Marí, i considerat el més representatiu del folklore de les Pitiüses. L’any 1973 hi entrà a formar part Víctor Planells. De la seva producció discogràfica cal destacar Cançons d’Eivissa, En aquesta illa tan pobra (1974), Una ala sobre el mar i Camins de migjorn. El 1992 se'ls atorgà la Menció d’Honor Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de recuperació i promoció de la música popular. El 1996 enregistraren el disc Entre la mar i el vent, basat en l’obra del poeta Marià Villangómez. 81 CATALUNYA NORD - CULTURA
10 MÓN - BIOGRAFIA Ucelay de Cal, Enric (Nova York, EUA, 1948 - ) Historiador. Fill d’Ernesto Guerra da Cal, es llicencià al Bard College de Nova York (1969) i, des del 1972, resideix a Catalunya. Doctor per les universitats de Columbia i Autònoma de Barcelona, de la qual fou catedràtic, s’ha especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista (1931-1939) (1982), Francesc Macià. Una vida en imatges (1984), una antologia de texts de Daniel Cardona (1984), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997), amb F. Veiga i Á. Duarte, ERC. 70 anys d’història (1931-2000) (2001), Llegar a capital: rango urbano, rivalidades interurbanas y la imaginación nacionalista en la España del siglo XX (2002) i El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España (2003), a més de nombrosos articles en "L’Avenç", revista de la qual fou codirector (1993-98), "Recerques", etc. Ha dirigit les obres La joventud a Catalunya al segle XX (1987) i, juntament amb J. Fontana, Història Universal Planeta (1991-94). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Uclés i Cifuentes, Josep (Badalona, Barcelonès, 1952 - ) Pintor. En les seves obres recrea un univers oníric, protagonitzat per l’element humà, en el qual es fa present l’erotisme i l’esoterisme. 12 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ucria, baronia d' (Sicília, Itàlia) Jurisdicció senyorial, concedida el 1437 a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d'Agosta. Per mort de la seva néta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard Bernat (Catalunya, a 1058 - a 1118) Primer vescomte conegut de Besalú. En 1079 ostentava ja el títol vescomtal. Era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i nét d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Es casà amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut. En 1114 acompanyà Ramon Berenguer III de Barcelona, a l'expedició a les Balears. Per haver traspassat abans que ell el seu fill Pere Udalard, fou succeït com a vescomte de Besalú pel seu nét Udalard. La línia dels vescomtes de Besalú és l'antecedent de la casa vescomtal de Bas. Aquesta línia recauria anys després, ja amb el nom de Bas, en una filla d'Udalard Bernat i d'Ermessenda, que era casada amb el noble Ponç Hug de Cervera. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard I (Catalunya, s X - v 1014) Vescomte de Barcelona (v985 - v1014). Fill i successor del vescomte Guitard. Es casà amb Riquilda, filla de Borrell II. El 985, arran de la gran expedició d'al-Mansur contra Barcelona, el comte Borrell, que n'era absent, li encarregà la defensa de la ciutat; havent estat capturat, fou conduït a Còrdova amb els captius cristians. Durant els cinc anys que hi va restar presoner, exercí el vescomtat el seu germà Geribert. Rescatat a mitjan 990, reprengué les funcions vescomtals fins que, a la seva mort, el succeí el seu fill Bernat Udalard. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard I (Catalunya, s XI - v 1115) Vescomte de Besalú (v1055 - v1115). Fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda. Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard II (Catalunya, s XI - 1077/80) Vescomte de Barcelona (a1041 - v1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot. Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès. Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges. A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udalard II (Catalunya, s XI – 1123) Vescomte de Besalú (v1115-1123). Fill de Pere. Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest. Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada. 19 CATALUNYA - POLÍTICA UDC Sigla de la Unió Democràtica de Catalunya. 83 CATALUNYA - CULTURA UdG Sigla de la Universitat de Girona. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Udina i Martorell, Santiago (Barcelona, 23/des/1911 - 17/mar/2006) Advocat i polític. Germà de Frederic. Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil. Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d'alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament (1962), sots-secretari d'obres públiques (1965-70), procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina; a més, presidí el Cercle Català de Madrid. El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d'obtenir un escó per Alianza Popular. 22 CATALUNYA - ESPORT UEC Sigla de la Unió Excursionista de Catalunya. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ugarte i Pagès, Francesc Xavier (Barcelona, 1852 – Madrid, 1919) Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l'Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l'exèrcit i es distingí com a periodista. El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari "El Comercio Español". Fou corresponsal a Madrid del "Diario de Barcelona" i col·laborador de "La Época" i de "El Tiempo". Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials. Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d'estudiar els origens de la Setmana Tràgica. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Uguet, Joan Just (Catalunya, s XIX) Escriptor. Residí a Madrid i a Barcelona. És autor d'un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas (1868), antiabsolutista, i de nombroses novel·les fulletonesques: Adelina (1859), El árbol caído o Juanita la costurera (1864-70), Los mandamientos de la ley de Dios (1865) i La inquisición en Barcelona (1863). Publicà també els poemes La Redención (1859) i Los almogávares (1867) i obres disperses: Las primeras bellezas del mundo... (1878), El culto a la hermosura... (1880) i El carpintero moderno... (1888). 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Uhr, Jan (Rattvik, Suècia, 1858 – València, 1922) Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d'Estocolm (1884-86). Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l'entorn (1895-1922). Edità el periòdic infantil "Hojas Dominicales" (1901-14), que tingué bona acceptació. 27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixó, castell d' (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI. Consta de tres recintes: l'antic, que mira al sud i comprèn l'alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna. D'origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí l'insurrecció d'Al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l'ago/1250. Posteriorment pertangué a la corona. Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l'infant Enric d'Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb. 28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixó, riu d' (Plana Baixa) Veure> Belcaire, el. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixó, vall d' (Plana Baixa) Veure> Vall d'Uixó, la. 31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixola (Pego, Marina Alta) Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica que el 1248 fou poblada per cristians. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Uixola, baronia de la (País Valencià) Títol concedit el 1799 a Vicent Merita i Albornoz, regidor perpetu de València. Passà als Rovira. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Uixoles, les (Alcoi, Alcoià) Barri (o la Uixola), al sud-oest de la ciutat. Era una antiga alqueria islàmica que Jaume I donà a poblar el 1248 a cristians. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Uixols (Castellterçol, Vallès Oriental) Veure> Sant Julià d'Uixols. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Uja, Sant Aniol d' (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Sant Aniol d'Aguja. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ull, Sanç d' (Real, Navarra, s XIV - Avinyó, França, 1356) Bisbe d'Albarrasí-Sogorb. Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319, però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València. Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets. Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - HISTÒRIA Ullà, monestir d' (Ullà, Baix Empordà) Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d'Ullà), i més tard col·legiata. El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç II d'Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella. Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc. L'any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ish?q ibn G?niya (potser ell mateix dirigí l'expedició), saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus comunitaris. Poc després, una inundació del Ter obligà a aixecar un nou temple sobre l'anterior, mig soterrat per les arenes, que fou consagrat el 1182. Sota la protecció dels Santaeugènia, senyors de Torroella, la comunitat es mantingué amb força vitalitat fins a l'entrada dels priors comendataris el 1452. Fou secularitzada el 1592 i es convertí en col·legiata, que, regida per un prior i amb quatre canonges, subsistí fins el 1835. El 1804 la comunitat es traslladà a la nova església construïda per a parròquia del poble d'Ullà, sota el títol de sant Andreu, a la qual els canonges traslladaren la vella imatge romànica de Santa Maria de la Fossa i els retaules i algunes de les 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ullals, riu dels (Ribera Alta) Curs d'aigua de la comarca (o Verd), afluent esquerrà del Xúquer, que neix a la serra del Palmerar, dins els termes de Tous i de Sumacàrcer, constitueix el límit entre els termes d'Alberic i Massalavés i, després de travessar el d'Alzira, s'uneix al seu col·lector aigua amunt d'aquesta ciutat. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ullaró (Campanet, Mallorca Septentrional) Llogaret, a l'est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro. 42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ullastrar, s' (Sant Lluís, Menorca) Llogaret, al sud-oest de la vila. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ullastre (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Veïnat, situat al sud del poble. El lloc és esmentat el 882. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ullastre, Josep (Banyoles, Pla de l'Estany, 1690 - Peralada, Alt Empordà, 1762) Escriptor i eclesiàstic. Fou domer de Sant Martí de Peralada. És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià..., publicada per primera vegada vers el 1833 i que tingué un gran èxit durant tot el s XVIII i part del XIX: se'n feren moltes edicions (com a mínim 35 fins el 1859) per tot Catalunya. L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer. Deixà manuscrita una interessant Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies..., escrita cap a mitjan segle, que conté, a més de la dedicatòria, on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica pròpiament dita, que representa un esforç de sistematizació considerable i que conté bastants encerts (ús de l’apòstrof, de la conjunció i, etc). És autor també d’una compilació de versos de Francesc Fontanella en el volum que titulà Diversió per los alumnos del Parnàs Català; obres poètiques de Francisco Fontanella, inèdita. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA
47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ullastrell, cap d' (Portvendres, Rosselló) Cap de la costa de la Marenda, que tanca pel sud el golf de Paulilles. 49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - HISTÒRIA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Ulldecona, abrics d' (Ulldecona, Montsià) Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d'art rupestre llevantí de Catalunya. Especial rellevància té l'abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme. Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l'edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Ulldemó, riu d' (Matarranya / Baix Ebre) Curs d'aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes. La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s'uneix al seu col·lector, dins el terme d'aquesta vila. 56 CATALUNYA - MUNICIPI
55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ulldemolins (Reus, Baix Camp) Veure> Comes d'Ulldemolins, les. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ulled i Altemir, Jesús (Osca, Aragó, 1894 – Barcelona, 1968) Periodista i advocat. Vinculat al partit radical d'A. Lerroux, fou tinent d'alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona. Autor de l'obra teatral El diví vagabund. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ulled i Altemir, Josep (Sarinyena, Aragó, 1888 – Barcelona, 1929) Polític i advocat. Fill d'Antoni Ulled i Ballarín i germà de Jesús i de Rafael. Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana, fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical. Antisolidari, fundador i redactor de "La Rebeldía" (1906-10), fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros, i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica, s'exilià més tard a París. Diputat provincial (1915) i conseller de treball de la Mancomunitat (1917-19), sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ulled i Altemir, Rafael (Sarinyena, Aragó, 1885 – Barcelona, 1937) Polític, advocat i enginyer. Germà de Jesús i Josep. Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears. Antisolidari fervent, diputat provincial (1911-15) i regidor de Barcelona (1915), pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit. Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província; membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals. Al jul/1936 fou detingut i empresonat al vaixell Uruguay, on morí. 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
62 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Última Hora, La (Palma de Mallorca, 1893 - ) Diari de la tarda, en castellà. Fundat per Josep Tous i Ferrer. Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d'informació, literari i artístic, de caire castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants. Més tard s'ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista. A partir del 1976 publica una secció setmanal en català. 63 CATALUNYA - MÚSICA Último de la Fila, El (Catalunya, 1985 - 1998) Grup de rock en castellà. Format per Manolo Garcia i Quimi Portet. Creat el 1980 amb el nom de Los Rápidos, passà a dir-se Los Burros el 1983, i dos anys després adoptà el nom definitiu. El grup obtingué un cert èxit ja amb el seu primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1984), on es mesclen el rock i els ritmes mediterranis i flamencs. Edità després, entre altres, Enemigos de lo ajeno (1986), Como la cabeza al sombrero (1989), Astronomía razonable (1993) i La rebelión de los hombres rana (1995). Després de nou discos gravats i més de dos milions i mig de còpies venudes, el grup es dissolgué el 1998. Ambdós components seguiren carreres musicals en solitari. 64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umayya ibn al-Muhayyir (Àfrica ?, s VII – Barcelona ?, s VIII) Primer valí de Barcelona després de la conquesta àrab, posat, segons sembla, per al-Hurr el 719. Era germà d'Abd Alläh, el fundador dels tugibites. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert (Catalunya, s XI) Cavaller. Devers el 1040 es trobava amb forces de Barcelona fent una incursió en terres d'Alhama, de dominació sarraïna. Hom no sap a quina de les diverses poblacions espanyoles d'aquest nom correspon aquesta atribució històrica. D'allí estant, Umbert demostrà les seves simpaties pel poderós magnat rebel Mir Geribert. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert, Joan (Catalunya, s XIX) Escriptor. Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu "Anuari Català" (1894-1900). Com a poeta, fou autor també de La musa rebelde de 1897 a 98: Jardí de l'ànima i La musa rebelde de 1900 a 1901: Catalònia. En prosa publicà unes Lletres cruels-cartes a un provincial. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert de Cervelló (Catalunya, s XI – Barcelona, 1086) Bisbe de Barcelona (1069-86). Era fill d'Hug de Cervelló i d'Eliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida. Umbert s'havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana. Abans d'ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu (1063). Continuà la construcció de la catedral romànica i l'embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d'or. L'any 1076 consagrà l'església de Sant Feliu d'Arraona (Sabadell). Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d'Auloron, en el qual es dictaren cànons contra la simonia que imperava al país. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Umbert i Vilaseró, Domènec (Barcelona, 1916 – 1993) Constructor de gegants. El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls. A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell. Allí desenvolupà la seva faceta artística: a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc. El 1967 tenia un taller de maniquins propi. L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó. La seva última etapa estigué vinculada a l’escola dels Pares Escolapis del carrer de Sant Quintí, de Barcelona. Allí tingué un taller i féu tres parelles de gegants per al mateix col·legi. El seu últim treball fou el Iaio del Barça, gegantó de la colla del barri de les Corts de Barcelona. El 1987 hom li concedí la Carta de Mestre Artesà i el 1991, la Creu de Sant Jordi. 71 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Umbral (València, 10/jul/1937 – Barcelona, 21/gen/1939) Setmanari gràfic. Impulsat per la CNT que, dirigit per A. Fernández Escobés, aparegué a València (fins al 4/des/1937) i a Barcelona (des del 8/gen/1938). D'edició molt acurada, comptà com a il·lustradors amb J. Monleón, Castelao i Arturo Ballester. Entre els seus col·laboradors més regulars hi havia destacats escriptors anarquistes del moment. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Umfred (Alp, Baixa Cerdanya) Veure> Sant Esteve d'Umfred. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA
74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Uncastillo, tractat de (Uncastillo, Aragó, 1363) Acord signat entre Carles II de Navarra i Pere III de Catalunya-Aragó. Carles II trencà la seva aliança amb Pere I de Castella i posà fi a la guerra navarro-aragonesa del 1362. Hom establí una aliança contra Castella i França i un repartiment del territori castellà. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Unde, La (Aiora, Vall de Cofrents) Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme. 76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Unidad Católica, La (Palma de Mallorca, 7/mar/1869 - 23/feb/1873) Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l'Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l'època. Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Balears). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unifred (Catalunya, s X) Vescomte de Conflent. Acusat de traició fou desposseït dels seus béns, que foren adjudicats al comte Sunifred II i els germans d'aquest, devers l'any 952. En 959, aquests béns anaren a un nou vescomte, Isarn. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unifred I de Ribagorça (Franja de Ponent, s IX – 950) Comte de Ribagorça (v920 - v950), anomenat també Bernat. Associat al govern pel seu pare, Ramon II de Pallars-Ribagorça, reconquerí les terres centrals de la Ribagorça als sarraïns (908). Es casà amb Toda d'Aragó, i estengué els seus dominis per les terres del Sobrarb, que repoblà. Heretà el comtat junt amb el seu germà, Miró I, mentre que els altres dos germans heretaven el Pallars. Les seves conquestes als sarraïns el convertiren en una figura mítica popular, sobre la qual es creà la llegenda de Bernat de Ribagorça. 80 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Unifred II de Ribagorça (Ribagorça, s X - 980/981) Comte de Ribagorça (v960 - 980/981). Fill de Ramon III, del qual fou successor. Morí sense descendència i fou succeït pel seu germà Arnau.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Úbeda i Gramage, Teodor
Udaeta i París, Josep Lluís de
Ullastrell (
