|
|
|
Anar a: [ Unio ] [ Unio E ] [ Unio R ] [ Univ ] [ Universitat de P ] [ Universitat L ] És un gran privilegi haver viscut una vida difícil. (Indira Gandhi) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Unió, Guerra de la (País Valencià i Aragó, 1347 – 1348) Conflicte intern, que enfrontà les tropes dels nobles i de les ciutats i viles colligades a la Unió de València i a la Unió d'Aragó amb les dels qui es mantingueren fidels a l’autoritat reial. La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat. Des del jun/1347 ambdues parts reunien tropes: el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran. Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del nov/1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell. Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on els reialistes resultaren derrotats i on moriren el lloctinent de governador Andreu Guillem Escrivà, el seu fill Arnau, Guillem de Bellvís, etc. No gaire més tard Alfons Roger de Lloria aconseguia d’entrar a Cocentaina, però aquest èxit es veié anul·lat per la derrota que els reialistes sofriren a Bétera (1347), batalla sagnant en la qual moriren el jutge de Terol Pedro Munyós i Gonçal Dies d’Arenós i caigué presoner Ramon de Boixadors. El rei envià reforços al governador i decidí de passar personalment amb tropes a València per tal de dominar la insurrecció i evitar que la guerra s’estengués també a Aragó, on els unionistes havien començat a aplegar tropes. Part d’aquestes tropes aragoneses foren enviades precisament a València, sota el comandament de Lope de Luna i Juan Ximénez de Urrea el Jove, per ajudar els unionistes valencians. Però, a causa de les diferències entre ambdós caps, els conservadors de la Unió feren retirar Lope de Luna, que llavors prengué partit obertament pel rei, es fortificà a Daroca i es col·ligà amb altres nobles reialistes i amb la vila de Terol. Al començament de l’any 1348 la guerra esclatà també a Aragó. Mentrestant, les tropes de Juan Ximénez de Urrea havien partit vers Morella, i d’aquí a València, on s’havien unit amb els 800 cavallers castellans que hi havia portat l’infant Ferran. També al començament d’any, el rei Pere s’havia instal·lat amb les seves tropes a Morvedre i s’hi havia fortificat esperant esdeveniments, però pel març mancaren els diners per a pagar les tropes i hagué de llicenciar-les. Poc després, una insurrecció popular a Morvedre l’obligà a dirigir-se a València, on restà a mans del unionistes, que el retingueren a la ciutat fins al mes de juny. Mentrestant, continuaren al regne i a Aragó les escaramusses entre reialistes i unionistes, amb accions limitades, com ara la presa de Cocentaina. La partida del rei de València cap a Terol permeté, però, la reorganització de les tropes reialistes. Justament llavors els unionistes aragonesos atacaren els nobles reialistes tancats a Épila (batalla d'Épila). La intervenció de Lope de Luna, que estava assetjant Tarassona ajudat per tropes navarreses i castellanes, aquestes comandades pel seu parent Alvar García de Albornoz, provocà la derrota dels unionistes. L’infant Ferran i Pere Ferrandis d’Híxar caigueren presoners dels castellans i hi moriren Juan Ximénez de Urrea el Vell, el capitost més destacat de la Unió, Gombald de Tramacad, Ximèn Peres de Pina i d’altres. Juan Ximénez de Urrea el Jove, que caigué presoner, fou executat, sembla, tot seguit. La derrota significà la fi de la Unió aragonesa. Després d’haver entrat a Saragossa, el rei tornà a Terol per tal d’organitzar la campanya contra els unionistes valencians, que mentrestant s’havien apoderat de Paterna, de Planes de la Baronia i del Puig, havien assetjat Benaguasil i amenaçaven Borriana des de Castelló de la Plana, lloc que pertanyia a la reina vídua Elionor de Castella. Mentre les tropes reialistes (uns 1.200 cavallers i 15.000 peons aragonesos i valencians) es concentraven a Sogorb sota el comandament de Lope de Luna, els unionistes atacaven encara Riba-roja de Túria, lloc de Ramon de Riu-sec, i saquejaven el call de Morvedre, per retirar-se i fortificar-se després a València. Un atac per sorpresa a Mislata, defensada pels unionistes, donà la victòria als reialistes, victòria que fou decisiva i que determinà la rendició de València. 2 CATALUNYA - CULTURA Unió Baptista de Catalunya (Catalunya, s XX - ) Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española. La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes: evangelització, beneficiència, educació, etc. A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas (Madrid) el 1972. 3 CATALUNYA - POLÍTICA
4 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Unió d'Aragó (Aragó, 1283 – 1348) Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial. La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea (dos per cada districte: un ric home i un mainader). Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià: les terres de València; Ribagorça i Sobrarb; les terres d’Osca; la sobrejunteria de Jaca; Terol i Daroca i llurs respectives aldees; la sobrejunteria de Saragossa; Belchite i Tortosa; i la sobrejunteria de Tarassona. La missió dels conservadors era la de pacificar les lluites entre particulars, administrar la justícia a fur d’Aragó (amb atribucions més àmplies que no els sobrejunters reials, puix que tenien jurisdicció també sobre les terres dels nobles), convocar les forces armades per perseguir els malfactors i rebre la jura dels membres de la Unió, els quals havien de contribuir amb una quota fixa, segons llur estament, al fons comú de la lliga i no podien sortir-se'n, sota pena de perdre llurs béns en benefici d’aquest comú; els vassalls dels qui se'n sortissin havien d’abandonar llur senyor, i la Unió es comprometia a ajudar-los. La Unió encarnà també la defensa dels interessos nacionals d’Aragó, regne per al qual volia l’hegemonia dins el conjunt de la corona catalanoaragonesa, hegemonia que de fet exercia el Principat de Catalunya. En aquest camp les reivindicacions principals foren: intervenció en la direcció de la política conjunta, expansió aragonesa al País Valencià i modificació de les fronteres entre Aragó i Catalunya, amb la inclusió de la Ribagorça dins Aragó. El ressentiment que els nobles aragonesos covaven des de la conquesta del Regne de València per Jaume I, que no els l’havia repartit per cavalleries i, a més, havia fet regne independent, amb furs propis, es revifà amb la conquesta de Sicília, una empresa mediterrània que no interessava a Aragó, que Pere el Gran havia decidit sense consultar els rics homes i que posava en perill les fronteres del regne i l’enemistava amb el papat. El 1283, quan aquests perills començaren a mostrar-se amenaçadors, els rics homes reunits a l’assemblea de Tarassona exigiren que el rei els confirmés llurs furs i llibertats, i, havent-s’hi negat aquest, es col·ligaren en una unió, a la qual s’afegiren després diverses ciutats i viles. Davant llur amenaça de considerar-se deslligats de l’obediència a la dinastia i d’elegir un altre rei (que hauria estat Carles de Valois, a qui el papa havia donat els regnes de Pere el Gran, excomunicat), Pere el Gran hagué de cedir a la cort de Saragossa del mateix any 1283 i atorgar el privilegi general d’Aragó, que ell i l’infant Alfons confirmaren el 1284. El 1285 encara hagué de cedir en el nomenament d’un justícia de València i d’un altre de Ribagorça i en l’extensió del fur aragonès a aquests territoris; només llavors accediren a col·laborar en la defensa del regne contra els croats francesos. El seu fill i successor, Alfons II el Franc, que heretà una situació internacional amenaçadora, hagué de claudicar també davant els unionistes i concedir, el 1288, el privilegi de la Unió, que limitava greument l’autoritat reial i imposava al monarca un consell, al qual hauria de consultar tots els afers relatius a Aragó, València i Ribagorça. El seu germà i successor Jaume II portà a terme una política prudent i conciliadora amb l’ajut del justícia Ximèn Peres de Salanova; cedí en la qüestió de la Ribagorça, Sobrarb i la Llitera, que foren incorporats a Aragó (1300), però condemnà la Unió a la cort del 1301, i rompé llavors amb els rics homes més revoltosos, que se n'anaren a Castella, on es posaren al servei del seu enemic Ferran IV i feren impossible la conclusió de la pau que s’estava negociant amb Castella i que reconeixia la incorporació de Múrcia a la corona catalano-aragonesa. Ni Jaume II ni el seu fill Alfons el Benigne no confirmaren el privilegi de la Unió, però el problema rebrotà en temps de Pere III el Cerimoniós, amb motiu de la qüestió successòria plantejada pel rei en nomenar la seva filla Constança hereva del tron (1347). Al voltant del germà del rei, Jaume d’Urgell, i, mort aquest el 1347, al voltant del seu germanastre, l’infant Ferran, s’agrupà la noblesa aragonesa, gelosa del predomini dels nobles catalans i rossellonesos en el consell reial, i nombroses ciutats i viles aragoneses, i es reconstituí així la Unió. A la cort de Saragossa del 1347, on el rei restà pràcticament presoner dels unionistes, aquests l’obligaren a confirmar els privilegis de la Unió i a concedir-ne de nous. La Unió, per mitjà de la seva assemblea o cort i dels conservadors que aquesta nomenà, exercí de fet el poder a Aragó, bé que Terol no s’hi adherí mai i Daroca, Calataiud, Magallón i Borja es mostraren també filoreialistes. A poc a poc, però, el rei aconseguí d’atreure's diversos nobles, entre ells Lope de Luna, que, amb l’ajut d’aquestes viles, lluitaren per la seva causa en la guerra de la Unió i derrotaren els unionistes a Épila (1348). Després d’aquesta victòria el rei entrà a Saragossa, on executà tretze dels principals responsables. A la cort que hi celebrà tot seguit revocà els privilegis unionistes i, desfogant el rancor acumulat aquells dos anys, els rompé i els cremà, i destruí personalment a cops de mall el segell de la Unió (hi figurava el rei al tron i el poble a sota amb les mans enlaire suplicant justícia). 5 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Centre de Catalunya (UCC) (Catalunya, 1978 - 1981) Partit polític de caràcter centrista, successor del Centre Català en fusionar-se aquest amb diferents grups, com ara la Lliga de Catalunya. Amb coalició amb Centristes de Catalunya-UCD, aconseguí dos diputats en les eleccions de 1979, i sota la direcció de J. Molins i Amat passà a integrar-se dins de Convergència Democràtica de Catalunya. 6 CATALUNYA - CULTURA
7 CATALUNYA - ESPORTS Unió de Federacions Esportives Catalanes (Catalunya, 1933 - ) Entitat representativa del conjunt de les federacions esportives catalanes. Fou fundada amb el nom d’Unió Catalana de Federacions Esportives l’any 1933, i hi pertanyien les divuit federacions esportives existents fins en aquell moment. El seu primer consell directiu fou presidit per Pompeu Fabra i Poch, i l’any 1934 fou declarada corporació oficial de la Generalitat. Els esdeveniments que se succeïren a partir de l’any 1936 feren desaparèixer aquesta entitat fins l’any 1985, que, ja amb el nom actual, es tornà a crear amb l’adhesió de les cinquanta-set federacions esportives de Catalunya. 8 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca (Illes Balears, 1955 - ) Corporació nobiliària. Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis. S'hi admeten les dones. Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del Regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d'or i somada de la corona reial. 9 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
10 CATALUNYA - POLÍTICA
11 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (Catalunya, 1922 – 1939) Sindicat de camperols. Sorgida amb motiu de la qüestió rabassaire. Impulsada per Lluís Companys i Amadeu Aragay, el seu primer president fou Francesc Riera. La defensa de la possibilitat de redempció de la terra a instàncies de l'arrendatari li permeté d'arrelar fortament durant la II República, quan presentà la polèmica Llei de Contractes de Conreu. Molt vinculada a Esquerra Republicana, a partir del 1934 s'aproximà a la Unió Socialista de Catalunya i durant la guerra civil al PSUC. El seu òrgan de premsa fou "La Terra". 12 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya (USA) (Catalunya, 12/jul/1931 – gen/1937) Poderosa associació de cooperatives agrícoles. El seu òrgan de premsa era "La Pagesia" (ago/1932 - des/1936), i comptava amb diverses seccions especialitzades: cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc. Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d'ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l'augment de la producció agrària; conseqüentment, intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris, però, obligada a pronunciar-se, la seva moderació mostrà que s'atansava més als propietaris que no pas als parcers. El jul/1936 restà sota el control de la Unió de Rabassaires, bo i conservant una autonomia teòrica, que perdé el gen/1937 en integrar-se en la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. 13 CATALUNYA - POLÍTICA
14 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC) (Barcelona, 26/oct/1934 - Catalunya, 1936) Organització sindical catòlica. Aplegà entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d'Enric Escamilla i Pich, sibstituït més tard per Audaç Gallego. De filiació demòcrata-cristiana, defensava la doctrina social de l'església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya, mantenint també relacions amb l'obrerisme catòlic europeu. Desenrotllà una considerable activitat, i el 1935 comptava amb 3.000 afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç. Creà l'Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe "Defensa Obrera" (22/des/1934 - 18/jul/1936), dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín. 15 CATALUNYA - POLÍTICA Unió de Treballadors del Camp (Catalunya, 1871 - 1874) Sindicat agrícola. Integrat, com a unió d'ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l'AIT; l'any 1872 tenia 44 seccions a tot l'estat espanyol, 33 de les quals radicades a Catalunya. Al mai/1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de 47 localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers. Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat col·lectiva de la terra, desaparegué després de la interdicció de la Internacional. 16 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
17 CATALUNYA - POLÍTICA Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya (UCDCC) (Catalunya, 1977 - ) Coalició electoral, establerta per a les eleccions legislatives espanyoles del 1977, entre els partits Centre Català i Unió Democràtica de Catalunya. Obtingué dos diputats. 18 CATALUNYA - POLÍTICA
19 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
20 CATALUNYA - HISTÒRIA Unió d'Escaladei, la (la Morera de Montsant, Priorat) Veure> Conreria d'Escaladei, la. 21 CATALUNYA - ESPORT Unió Esportiva de Sants Veure> Sants, Unió Esportiva de. 22 CATALUNYA NORD - ESPORT Unió Esportiva i Arlequins Perpinyanesos (Perpinyà, 1933 - ) Club de rugby. Sorgit de la fusió entre la Unió Esportiva Perpinyanesa, fundat el 1902 i campions de l'estat francès en 1914, 1921 i 1925, i l'Arlequins Club. Ha estat campió de l'estat francès i guanyador de la Challenge Du-Manoir durant diversos anys, a més de bastants sots-campionats en ambdues competicions. 23 CATALUNYA - ESPORT Unió Esportiva Santboiana (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1921 - ) Entitat esportiva. Fundada per iniciativa de Baldiri Aleu i Torras, que en fou president fins el 1936. Dedicada principalment al rugbi, tingué el seu primer camp en el terme municipal de Sant Joan Despí. Després de la guerra civil no fou oficialment autoritzada fins el 1944. Des d'aleshores ha edificat noves instal·lacions per a diversos esports, però s'ha destacat sobretot en rugbi: el 1923 guanyà el campionat de Catalunya d'aquest esport, títol que ha assolit 24 cops (del 1930 al 1986), així com una desena de campionats d'Espanya (d'ençà del 1931). També 24 CATALUNYA - ESPORT
25 CATALUNYA - ESPORT Unió Excursionista de Sabadell (UES) (Sabadell, Vallès Occidental, 1970 - ) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l'Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926). Promou nombroses activitats relacionades amb l'excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (Barcelona, 24/abr/1910 – Catalunya, 1917) Partit polític. Fundat per la fusió dels republicans federals, la Unió Republicana i el Centre Nacionalista Republicà, presidit per Pere Coromines. En fou president Josep M. Vallès i Ribot. Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d'altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910. La mort de Vallès i Ribot refredà l'entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana se separaren de la UFNR per a ingressar al Partido Reformista. Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la Lliga, empenyien el partit a cercar una aliança d'esquerres. La firma del pacte electoral de Sant Gervasi amb els radicals anticatalanistes de Lerroux (1914) va provocar el fracàs polític de la UFNR i la seva dissolució. Molts dels seus homes representatius anaven a nodrir les rengles del nou Partit Republicà Català. Tenia per òrgan de premsa "El Poble Català". 27 CATALUNYA - POLÍTICA
28 CATALUNYA - POLÍTICA Unió General de Treballadors (UGT) (Barcelona, 12/ago/1888 - ) Central sindical obrera d'orientació marxista lligada estretament al PSOE. Va ésser fundada en el congrés celebrat a Barcelona i presidit per Pablo Iglesias. Al capdavant va ésser col·locat un comitè nacional resident a Barcelona; la primera presidència va recaure en Antoni García Quejido. A la fi del mateix la UGT va quedar constituïda, bé que només amb 27 seccions i 3.355 federats. El congrés del 1899 va ordenar el trasllat del comitè nacional a Madrid. Durant la dictadura de Primo de Rivera, continuà funcionant legalment, i el seu congrés, celebrat a Madrid (1928) va ratificar la seva col·laboració amb el règim. Durant la Segona República fou un dels sindicats importants de l'estat, malgrat que tingué poca incidència a Catalunya. Durant la guerra civil lluità activament contra el bàndol franquista, i el 1939 hagué de passar a la clandestinitat. A partir de la dècada de 1980 s'allunyà del PSOE, degut a la seva política econòmica del govern socialista, i s'aproximà a les postures de CCOO, amb la qual declarà la vaga general del 14/des/1988. El 1994, després de la fallida de la cooperativa d'habitatges PSV que afectà a 13.000 famílies, es posà en dubte la gestió i el funcionament del sindicat. 29 CATALUNYA - ESPORT Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona (Badalona, Barcelonès, 1932 - ) Entitat esportiva. Fundada com a resultat de la fusió de la Societat Gimnàstica i el Badalona Club. En fou primer president Pere Capeta i Suari. Actualment hom hi practica els esports de lluita, halterofília, gimnàstica i atletisme. 30 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
31 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Mallorquina (UM) (Palma de Mallorca, 1982 - ) Partit polític. D'ideologia liberal i nacionalista, ha participat des de la seva creació en diversos òrgans de govern de l'illa i donà suport al govern autonòmic del PP des del 1987 al 1995. Després de les eleccions del 1999 s'integrà en una coalició de partits que prenia el govern als populars després de 16 anys, i donà suport a l'elecció del socialista Francesc Antich com a president balear. La presidenta del partit, Maria Antònia Munar, presidí des del 1999 el Consell Insular de Mallorca. 32 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Manufacturera (Barcelona, nov/1871 - Catalunya, d 1882) Sindicat (o Unió dels Obrers Manufacturers de la Regió Espanyola), creat com a conseqüència de la federació entre Les Tres Classes de Vapor i la Societat de Teixidors a Mà, amb l'objectiu d'aplegar tots els obrers relacionats amb la indústria tèxtil. Tenia per òrgan "La Revista Social", i assolí aviat una gran importància numèrica. Dividida en diverses tendències -moderats pro-republicans, autoritaris i bakunistes-, desaparegué després del 1874. Legalitzades de nou les associacions obreres el 1881, fou reorganitzada, ara ja amb una clara orientació anarquista, però Les Tres Classes de Vapor se'n separaren quan la Unió s'adherí a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1882), i l'organització romangué minoritària. 33 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Unió Musical de Llíria (Llíria, Camp de Túria, s XIX - ) Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del s XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva refundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903. Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat. També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució. 34 ILLES BALEARS - POLÍTICA
35 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Unió per una Regió Catalana (Catalunya Nord, 1981 - ) Associació cívica. Creada arran de l'arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d'una anunciada descentralització administrativa i política. 36 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Protectora Mercantil (Palma de Mallorca, 1889 - ) Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s'incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure's mai a cap central sindical. Publicà "Unión Protectora Mercantil" (1900-12), revista quinzenal. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Provincial Agrària (Lleida, feb/1932 - 1936) Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida. Controlada pel Bloc Obrer i Camperol; constituïa, amb l'Acció Social Agrària de Girona, la base de l'organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d'aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l'Urgell. Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí la xifra de 8.000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals. L'estiu de 1933 dirigí i protagonitzà l'agitació agrària a la zona del canal d'Urgell, enfrontant-se amb les autoritats de l'Esquerra; l'any següent, s'adherí a l'Aliança Obrera, i el 1936 s'integrà en el POUM. Publicà un butlletí periòdic i, des del jun/1936, la revista "Unió Agrària". 38 CATALUNYA - POLÍTICA
39 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Sacerdotal (Barcelona, 1947 - ) Associació de preveres. Hi destacaren el primer president -aglutinant i orientador-, Manuel Bonet i Muixí, i Pere Tarrés i Claret. Tenia com objectiu d'animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats. Recollí l'herència d'aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic (Columba Marmion i el monestir de Montserrat) i el sentit d'església local, propi de corrents europeus. Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya. Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d'ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil. L'associació, tot i evolucionant internament, ha tingut uns anys d'una especial influència, i ha aplegat sacerdots de vida parroquial, consiliaris i professors. 40 CATALUNYA - POLÍTICA Unió Socialista de Catalunya (USC) (Barcelona, 8/jul/1923 – 1936) Partit polític. Format per Serra i Moret, Campalans, Alomar i altres. De caràcter intel·lectual, sorgí com a reacció a les posicions anticatalanistes del PSOE, i intentà la defensa del socialisme i de l'autonomia de Catalunya. Durant la República s'alià amb l'Esquerra Republicana i així, malgrat d'ésser minoritària, envià representants a les Corts de la República, al Parlament Català i al govern de la Generalitat. L'any 1934 va constituir la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya. La influència de Joan Comorera inclinà el partit cap a posicions més marxistes, i el 22/jul/1936 fou un dels grups integrants del PSUC. El seu òrgan de premsa fou "Justícia Social". 41 ILLES BALEARS - POLÍTICA Unió Socialista Menorquina (Menorca, mar/1930 - 1932) Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay. Comptà amb grups a diverses ciutats de l'illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s'hi integrà. 42 ILLES BALEARS - POLÍTICA
93 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unió valenciana (País Valencià, 1283 - 1348) Veure> Unió de València. 43 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
44 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Unión, comte de La Veure> Carvajal i Vargas, Luis Fermín de. 45 CATALUNYA - EMPRESA Unión Industrial Bancaria (Bankunion) (Barcelona, 1963 - ) Entitat bancària. Constituïda per a la promoció de tot tipus de societats industrials o agrícoles. El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers. 46 CATALUNYA - POLÍTICA Unión Monárquica Nacional (Barcelona, feb/1919 - 1932) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d'Alfons Sala i Argemí (després comte d'Egara), diputat i càcic del districte de Terrassa. Aplegava l'ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d'ésser una reunió de notables, sense base organitzada. Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l'UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25). Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s'integraren en les organitzacions de l'extrema dreta alfonsina, com ara la Peña Blanca. 47 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Unión Obrera (Barcelona, mar/1921 – abr/1924) Revista quinzenal. Òrgan oficial de la Corporació General de Treballadors - Unió de Sindicats Lliures. En fou director Joan Llaguia i Lliteres. Com a portaveu del Sindicat Lliure, ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l'exemple dels sindicats cristians europeus. Excepcionalment inclogué algun número solt en català. 48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
49 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Unión Republicana, La (Palma de Mallorca, 1/ago/1896 – 1904) Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí. Substituí, de fet, "Las Baleares", i fou l'òrgan del Partit d'Unió Republicana. 50 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Unitat del Poble Valencià (UPV) (País Valencià, 1983 - ) Organització política. Creada com a coalició electoral de tres forces nacionalistes: Agrupament d'Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. El resultat de les eleccions autonòmiques del 1983 la situaren com a quarta força política valenciana (uns 60.000 vots) i inicià tot seguit un procés que desembocà en la unificació al des/1984. De caràcter unitari, plural, nacionalista i progressista, l'any 1986 obtingué només 40.000 vots. A les eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assolí dos escons a les Corts Valencianes. Uns quants mesos més tard, però, la UPV trencà la coalició, per desacords polítics amb Esquerra Unida, i els seus diputats s'integraren en el grup mixt. 51 CATALUNYA - EMPRESA Unitat Hermètica SA (Sabadell, Vallès Occidental, 1962 - ) Empresa industrial. Fabrica moto-compressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració. Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana i després de la Hitachi japonesa. El 1986 era la primera empresa industrial de Sabadell amb 1.715 treballadors. 52 CATALUNYA - LITERATURA
53 CATALUNYA - ESPORT Universitari Barcelona Club (Barcelona, 1931 – 1939) Entitat esportiva. Fundada pels estudiants de la Universitat de Barcelona. Nasqué de la fusió de la Unió Esportiva Universitària, del Rugby Club Universitari i de la Federació d'Estudiants Catòlics. L'últim president fou August Pi i Sunyer, catedràtic de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tingué seccions de rugby, atletisme, boxa, beisbol i hoquei sobre herba. En formaren part diversos campions i recordmen d'atletisme. Desaparegué a la fi de la guerra civil. 54 CATALUNYA - CULTURA Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (Barcelona, 1968 - ) Institució d'ensenyament superior. Fundada i establerta a la urbanització de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès des del 1971. Símbol d'una certa liberalització en la cultura i l'ensenyament, es va constituir en una de les universitats més importants de Catalunya, especialment en matèria de recerca. El Col·legi Universitari de Girona en va dependre entre 1969 i 1991, any en que es constituí en la Universitat de Girona. 55 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Cardenal Herrera (Montcada / Alfara del Patriarca, Horta, 1999 - ) Universitat privada. Creada per la Fundació Universitària San Pablo. És un centre docent d'inspiració cristiana, basada en l'ideari de l'Associació Catòlica de Propagandistes. La universitat és gestionada per un patronat. El primer rector de la institució fou José Luis Manglano de Mas. El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques. Amb la col·laboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l'Institut de Drogues i Conductes Addictives. Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions. 56 CATALUNYA NORD - CULTURA
57 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat d'Alacant (Alacant, 1979 - ) Institució d'ensenyament superior. És constituïda per alguns centres que havien estat dependents de la Universitat de València i altres de nova creació, tots ubicats a Sant Vicent del Raspeig i a Sant Joan. Els tres centres d'Elx conformaren el 1997 la nova Universitat Miguel Hernández. Acull l'Institut Marítim Internacional. 58 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Barcelona (Barcelona, 1401 - ) Institució d'ensenyament superior. A la seva creació trobà dificultats, entre revocacions i autoritzacions, fins que Carles V li va donar un privilegi el 1533. L'estudi general va tenir un pla d'estudis inicial conformat per l'ensenyament de gramàtica, lògica, filosofia natural i moral. Posteriorment s'afegiren els de retòrica i grec (1544), teologia (1547) i lleis (1559), i l'antic estudi de medicina i arts, creat el 1401, s'incorporà al general el 1565. Durant la guerra de Successió, l'alumnat i el professorat del centre van lluitar en defensa de la ciutat i, com a càstig, Felip V va decretar el 1717 que l'única universitat catalana havia d'ésser la de Cervera. El 1845 la Universitat de Barcelona recuperà aquest privilegi. A partir de la llei Moyano de 1857 va haver-se d'equiparar amb les universitats de la resta de l'estat, fet que provocà una creixent necessitat de reivindicar la seva autonomia, reivindicació que el 1931 provocà el canvi de nom pel d'Universitat de Catalunya, fins que al final de la guerra civil va provocar una tornada a la situació anterior. Posteriorment es crearen nous centres dependents de la Universitat de Barcelona a l'anomenada Zona Universitària (dècada de 1950) i a la Vall d'Hebron (a partir del 1990), així com una escola de turisme a Sitges, mentre que els col·legis universitaris de Lleida i Tarragona, que depenien d'ella, se segregaren el 1992 i van esdevenir respectivament la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili. 59 CATALUNYA - CULTURA
60 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de Ciutat de Mallorca (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució universitària, ampliada el 1979. Comprèn diverses facultats i escoles universitàries que ja existien com a dependents de la Universitat de Barcelona o de la Universitat Autònoma de Barcelona. 61 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat de Gandia (Gandia, Safor, 1547 - 1772) Institució d'ensenyament superior. Creada per petició de Francesc de Borja i d'Aragó i que el 1548 passà a ser controlada per la Companyia de Jesús, i esdevingué el primer centre universitari de l'orde. De gran esplendor al s. XVIII, va patir les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes de l'estat espanyol, i fou suprimida. 62 CATALUNYA - CULTURA
63 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de les Illes Balears (UIB) (Palma de Mallorca, 1978 - ) Institució d'ensenyament superior. Creada a partir dels centres que depenien de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el nom inicial de Universitat de Palma de Mallorca, el 1985 adoptà la denominació actual. El 1992 tots els seus estudis, abans en edificis repartits per tota la ciutat, es traslladaren al nou campus creat a la carretera de Valldemossa. 64 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Lleida Veure> Estudi General de Lleida. 65 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Lleida (Lleida, 1991 - ) Institució d'ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya per tal d'agrupar l'Estudi General de Lleida, dependent de la Universitat de Barcelona, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Escola Universitària de Professorat de EGB de la Universitat Autònoma de Barcelona. Inicià la seva activitat el curs 1992-93. 66 ILLES BALEARS - CULTURA Universitat de Mallorca Veure> Estudi General Lul·lià. 67 CATALUNYA NORD - CULTURA
68 CATALUNYA - POLÍTICA Universitat de Prohoms de Ribera (Barcelona, 1258 - ? ) Corporació. Creada per Jaume I, agrupava els homes de mar residents a la Ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc. Aquesta universitat redactà el mateix any de la seva creació unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l'esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns d'ells referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar. 69 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Solsona (Solsona, Solsonès, 1620 - 1717) Institució d'ensenyament superior. Creada per una butlla del papa Pau V i que convertia el Col·legi de Sant Miquel i Sant Gabriel de la ciutat, creat el 1615 pels dominicans, en universitat literària. Fou regentada pels dominicans, i podien conferir graus que valien al Principat i a Mallorca. S'hi formaven inicialment els futurs capellans de la nova diòcesi de Solsona, car el seminari no es creà fins el 1846. Tingué una vida pròspera i una notable qualitat acadèmica, fins que fou suprimida pel decret de l'11/mai/1717 de Felip V, que l'agregava a Cervera. Continuà, però, com a col·legi fins a l'exclaustració dels dominicans el 1835. 70 CATALUNYA - CULTURA
71 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Tortosa (Tortosa, Baix Ebre, 1645 - 1717) Institució d'ensenyament superior. Creada per un decret de Felip IV com a continuació del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec. Fou dissolta pel decret de Felip V del 1717 i el col·legi continuà funcionant sota el control dels dominicans, fins a esdevenir posteriorment seminari. 72 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat de València (València, 1499 - ) Institució d'ensenyament superior. Establert l'ensenyament universitari a València a partir del 1499, el 1502 va ser confirmada, mitjançant un privilegi atorgat per Ferran II, la fundació d'un estudi general. La universitat va rebre al llarg de la seva història moltes ajudes pontifícies que la condicionaven en el seu ensenyament. A partir del 1904 intentà assolir l'autonomia universitària i fou un important centre del republicanisme. Amb l'arribada de la democràcia passà a ser controlada per la Generalitat Valenciana. Alguns centres es van segregar per constituir la Universitat d'Alacant. 73 CATALUNYA - CULTURA Universitat de Vic (Vic, Osona, 1997 - ) Institució d'ensenyament superior, de caire privat, però inscrita en l'oferta universitària pública. Integra tots aquells centres dependents d'altres universitats catalanes que el 1977 havien constituït els Estudis Universitaris de Vic. 74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
75 ILLES BALEARS - POLÍTICA Universitat i Consell General de Menorca (Menorca, s XIII - 1835) Organisme representatiu de l'illa, instaurat arran de la conquesta catalana. De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior, es Mercadal i castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals. Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella. El governador de Menorca, Galceran de Requesens, per acabar les dissensions, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General. També regulava les convocatòries, insaculació, jurament, drets i deures del Consell General, jurats i clavaris i, igualment, el règim de les universitats particulars. Les dominacions angleses i francesa respectaren les universitats, les quals s'extingiren el 1835, transformades les particulars en municipis. 76 CATALUNYA - CULTURA Universitat Industrial Altre nom amb què també fou coneguda l'Escola Industrial de Barcelona. 77 CATALUNYA - CULTURA
78 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Jaume I (Castelló de la Plana, 1991 - ) Centre d'ensenyament superior. Disposa de tres campus: el de la Penyeta Roja, el de Riu Sec i un situat al centre de la ciutat. És la seu de l'Institut Universitari Lluís Vives. 79 CATALUNYA - CULTURA Universitat Literària de Vic (Vic, Osona, 1599 - ? ) Institució d'ensenyament superior. Creada per privilegi del rei Felip III, com a continuació de l'estudi ja existent des del 1388. El 1717 Felip V la va fer traslladar a Cervera. Controlada pels jesuïtes, els seus estudis tornaren a ser oficials a partir del 1743, com a conseqüència d'un conveni entre el bisbe de Vic i la Universitat de Cervera. 80 CATALUNYA - CULTURA Universitat Lliure de Catalunya Veure> Universitat Internacional de Catalunya. 81 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Universitat Miguel Hernández (Elx, Baix Vinalopó, 1997 - ) Centre d'estudis superiors públic. La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat. El curs 2005-06 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents: l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de ciències experimentals i la facultat de medicina. La seu central de la universitat és situada a la ciutat d’Elx i s’estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d’Alacant. 82 CATALUNYA - CULTURA
83 CATALUNYA - CULTURA Universitat Politècnica de Barcelona Veure> Universitat Politècnica de Catalunya. 84 CATALUNYA - CULTURA
85 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
86 CATALUNYA - CULTURA
87 CATALUNYA - CULTURA
88 CATALUNYA - CULTURA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Unya (Salardú, Vall d'Aran) Poble (1.280 m alt) (aranès: Unha), a la confluència de l'Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d'aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d'Unya (2.200 m alt), contrafort oriental de la serra d'Arenho. L'església parroquial (Santa Eulàlia), situada a la part alta del nucli, és romànica (s XII), de tres naus; conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775. Vers Salardú hi ha l'antiga casa senyorial çò de Brastet, del s XVI. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Unzeta, Martín (Biscaia, País Basc, s XVI – Alacant, 1630) Arquitecte. Treballà, sota les ordres d'Agustí Bernardino, en les obres del Col·legi de Sant Domènec d'Oriola (1611-15) i el 1615, en abandonar aquest l'obra, fou nomenat mestre major, i la dirigí fins al 1626. Substituí aleshores Bernardino en la direcció de l'església de Sant Nicolau d'Alacant. El seu estil es confon amb el d'aquell. 92 CATALUNYA - CULTURA UOC Sigla de la Universitat Oberta de Catalunya. 95 CATALUNYA - CULTURA UPF Sigla de la Universitat Pompeu Fabra.
Anar a: [ Unio ] [ Unio E ] [ Unio R ] [ Univ ] [ Universitat de P ] [ Universitat L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Unió de Llauradors i Ramaders
Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
Unió Excursionista de Catalunya (UEC)
Unió Valenciana
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Politècnica de València
Universitat Ramon Llull
Universitat Rovira i Virgili