|
|
|
Anar a: [ Vilafr ] [ Vilafranca d ] [ Vilag ] [ Vilal ] [ Vilallo ] [ Vilallonga i ] "Experiència" és el nom que cadascú dóna als seus propis errors. (Oscar Wilde) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Albert de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d'Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). A les darreries de la revolta l'abandonà obertament. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Bartomeu de (Catalunya, s XIII – Terra Santa ?, s XIV) Frare de l'orde del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa. Fou emissari de la plaça d'Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més; els templers Guillem d'Hostalric i Guillem de Villalba i l'hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s'interessà encara perquè fossin alliberats. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Bartomeu de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Formava al bàndol de Nunyo Sanç, comte del Rosselló. Acudí a la concòrdia de 1226, que no havia d'assolir resultats absoluts fins a la pau d'Alcalà de l'any següent. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1462 seguí la causa de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Bernat de (Catalunya, s XIII) Eclesiàstic. Camerari de Tarragona. El 1281, amb Gilabert de Cruïlles, fou procurador de Pere II el Gran per tractar el matrimoni de la infanta Isabel, filla del monarca català, amb el rei Dionís de Portugal. Poques setmanes després ja es celebraren les noces per poders. El 1285 assistí el rei Pere a la seva darrera malaltia, i intervingué als documents especials redactats en aquella ocasió. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Ferrer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví Jaume II. Era veguer de Barcelona i del Vallès. El 1317 anà d'ambaixador al rei Felip de França, que acabava de pujar al tron, per exposar-li l'interès de Jaume II per la qüestió de Montpeller. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Ferrer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344). En aquesta avinentesa actuà al consell reial. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Joan de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller de l'orde de l'Hospital. Fou castellà de la fortalesa de Rodes en temps del mestre Antoni de Fluvià. El 1430 assistí al conveni de pau entre Alfons IV el Magnànim i el soldà d'Egipte, signat a Rodes pels ambaixadors respectius. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vilafranca, Lluís de (Joan Mestre i Oliver) (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847) Erudit caputxí. Ingressà a l'orde el 1788, i es dedicà preferentment a l'estudi de la història i dels clàssics. Fou bibliotecari i guardià al convent dels caputxins de Palma de Mallorca, i ajudà Joan Ramis, Jaume Villanueva, Gaspar Melchor de Jovellanos i altres. Corregí i continuà els Annals i l'Episcopologi del paborde de Terrassa i escriví diverses obres -inèdites, fora d'un escrit contra Joaquim M. Bover (1839)-, la més important de les quals són les Misceláneas históricas baleáricas, en tretze volums. 13 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Vilafranca, marquesat de (Illes Balears) Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d'Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears. El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d'Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilafranca, Pere Berenguer de (Catalunya, s XII) Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV el 1155. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 ILLES BALEARS - MUNICIPI
17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
19 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vilafranca de Conflent, vegueria de (Catalunya Nord, 1126 – 1790) Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Conflent juntament amb la sots-vegueria de Capcir. És esmentada pocs anys després de l'annexió del comtat de Cerdanya (al qual pertanyia l'antic pagus de Conflent), i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent. Persistí fins a la Revolució Francesa, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca. 20 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilafranca del Penedès, concòrdia de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21/jun/1461) Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran. El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l'actuació dels quals podia ésser fiscalitzada. La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilafranca del Penedès, corregiment de (Catalunya, 1716 - 1833) Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta el 1716. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sots-vegueria d'Igualada. Tenia dues alcaldies majors, l'una a Vilafranca i l'altra a Igualada. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA
25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilafranca del Sit (Alt Maestrat) Veure> Vilafranca del Maestrat. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vilafranquesa (Alacant, Alacantí) Veure> Palamó, el. 27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilafranquesa, comtat de (País Valencià) Nom que prengué el comtat de Vilallonga (1628) en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança. Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l'annexió de la grandesa d'Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilafreser (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, al sector meridional del terme, a la vora d'una riera afluent a la de la Farga. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilafreser (Amer, Selva) Veure> Pedreguet. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilagaià (Gaià, Bages) Caseria, al peu de la serra de Vilagaià, a l'extrem meridional del terme. L'església és dedicada a sant Andreu. El 1774 Francesc Delàs, primer baró de Vilagaià, hi establí una colònia agrícola per a l'explotació de la vinya i altres conreus de secà. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilagaià, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1790 a Francesc d'Assís de Delàs i Silvestre. Continua en la mateixa família. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilagelans (Gurb, Osona) Antic castell i quadra, centrada en el casal de Vilagelans, situat en una recolzada del riu Gurri, poc abans d’unir-se al Ter. La vil·la Evigilanus (1012) es transformà en castell vers el 1050, i els seus senyors, els Vilagelans, intervingueren activament en la vida comarcana fins que es fusionaren amb els Alta-riba, el 1440. El seu terme es convertí en quadra civil, amb 7 famílies, al s XV, sota el domini dels consellers de Vic. L’antiga fortalesa es transformà en masia fortificada al s XV, i en casal residencial vers el 1925. Prop seu hi ha la capella romànica de Santa Fe, molt reformada modernament. El 1840 l’antiga quadra es fusionà amb el terme de Gurb. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilageliu i Castells, Oleguer (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1872) Arquitecte. Titulat per l'Academia de San Fernando el 1846. Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l'estil neoclàssic. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilagrasa i Ibarz, Joan (Lleida, 1953 - 2003) Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona el 1978, presentà la seva tesi doctoral el 1983. Fou professor de geografia a la facultat de lletres de la Universitat de Lleida des del 1978, catedràtic des del 1991, degà de la facultat (1988-90), director del servei de publicacions (1993-96) i del departament de geografia i sociologia (1996-98). S'interessà per la geografia urbana, amb especial atenció als agents i la morfologia urbans, estudis que aplicà especialment al cas de Lleida. Publicà diversos estudis sobre geografia històrica, com Centre històric i Activitat Comercial: Worcester 1947-88. Un estudi de morfologia urbana (1990), Creixement urbà i agents de la producció de l’espai: el cas de la ciutat de Lleida (1940-1980) (1990), i Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX i XX) (2000), a més de nombrosos articles. Organitzà les Setmanes d’Estudis Urbans a Lleida. Creà i dirigí el grup de recerca Territori i Societat i impulsà la publicació de la sèrie de monografies Espai/Temps (1988) i el ressorgiment de la "Revista de Geografia" (2002). 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilagrassa (Cambrils de Mar, Baix Camp) Despoblat. A mitjan s XIX encara formava un municipi. 38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilagrasseta (Montoliu de Segarra, Segarra) Poble (618 m alt) (ant: Vilagrassa), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s'uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell. El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilagrau (Urús, Baixa Cerdanya) Caseria (o el Puig de Urús), al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l'església de Sant Grau d'Urús, dita també de Sant Pau del Puig d'Urús, esmentada ja el s XII. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilagut, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Manava algunes companyies de reforç, trameses de Barcelona a Sardenya pel juliol de 1409. Serví amb les armes a l'illa. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilagut, Joan de (Catalunya, s XV - Malta, oct/1444) Castellà d'Amposta. Pertanyent a l'orde de l'Hospital. Féu una donació de 100.000 sous barcelonins per a la manutenció de l'hospital de Rodes, fundació recent del difunt mestre català Antoni Fluvià. L'orde, com a prova de reconeixença, féu marcar amb el seu escut la vaixella de l'hospital de Rodes i, després, del de Malta. Prop d'aquesta illa, venint de Rodes, Vilagut naufragà i morí ofegat. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilajoana i Rovira, Jordi (Barcelona, 17/set/1949 - ) Polític i economista. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i diplomat en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE) i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard. Ha treballat activament en el món de la publicitat. Fou membre fundador d’Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya, i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional. Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es féu càrrec de la direcció general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Compaginà aquest càrrec amb la cogestió de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) i amb la presidència del complex multimediàtic català Media Park. Fou membre de la Permanent de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya, del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, del Consell Social de la Llengua Catalana, del Patronat del Liceu, del Patronat de la FUNITEC, Enginyeria La Salle, i de la Fundació de l’Orfeó Català Palau de la Música. Sota la seva gestió, les emissores de ràdio i televisió de la Generalitat entraren de manera decidida en l’àmbit de les noves tecnologies de la comunicació, entre les quals hi ha la difusió via satèl·lit. Novament diputat al parlament català el 1999, assumí el càrrec de Conseller de Cultura, que ocupà fins el 2003, i durant el seu mandat creà (2001) l’Institut d’Indústries Culturals, que presidí. Posteriorment, del 2004 al 2008 fou diputat al Congrés. A feb/2011 fou designat senador pel Parlament de Catalunya, i després de les eleccions del 25/nov/2012, el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i Gavarró el nomenà secretari general de la Presidència. 45 CATALUNYA - MUNICIPI
46 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Vilalba (Nonasp, Matarranya) Despoblat. Desaparegut ja el s XVIII. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilalba (Abrera, Baix Llobregat) Veure> Santa Maria de Vilalba. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilalba, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, a Galceran de Vilalba-Meca i de Vilallonga, únic titular. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilalba, Francí de (País Valencià, s XV) Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalba, Marc de (Catalunya, s XIV - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1439) Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39). Fidel al papa d'Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34). Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d'abundoses citacions bíbliques i d'autors clàssics l'acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l'oratòria, de l'humanisme català contemporani. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalba-Meca i de Llorac, Galceran de (Cervera, Segarra, 1736 - Madrid ?, d 1821) Militar. Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan. El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d'aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA
57 FRANJA PONENT - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles, Anoia) Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme. L'església és un edifici del s XVII que substituí l'antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques. També hi ha les restes de l'antic castell de Vilallonga, esmentat des del s XI. Des del s XV en foren senyors els Rajadell; passà el s XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga. A mitjan s XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilallonga (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Veïnat, al sector nord-est de l'antic terme de Sant Esteve d'En Bas, a l'antic camí de Sant Feliu de Pallerols a Olot, sota el coll de Bas. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilallonga, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1901 al diputat a les corts i senador Marià de Vilallonga i d'Ibarra (Bilbao 1864 - 1913), fill del figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló. Continua en la mateixa família. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilallonga, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga. el succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l'orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills. En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilallonga, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles III, a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga. El 1916 fou rehabilitat per la seva néta cinquena Carme de Dalmases i d'Olivart, baronessa de Pierola. Ha passat als Fontcuberta. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilallonga, Ramon de (Catalunya, s XII – Elna ?, Rosselló, s XIII) Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. El 1209 fou nomenat bisbe d'Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vilallonga, Sibil·la de (Rosselló, s XII – s XIII) Dama. Pubilla del noble Simó de Vilallonga. Era hereva del castell i les terres de Vilarnau d'Avall, prop de Canet. Es casà amb Jaume de Vallgornera, noble empordanès, que aleshores, a la darreria del s XII, s'establí al Rosselló. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vilallonga, Simó de (Rosselló, s XII) Noble. Era senyor del castell de Vilarnau d'Avall, prop de Canet. El deixà a la seva pubilla Sibil·la, casada amb el noble empordanès Jaume de Vallgornera. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
70 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilallonga de Saportella, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles III, a Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d'Estaràs, únic titular. 71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA - MUNICIPI
73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vilallonga i Burgués, Gaspar de (Illes Balears, s XVI) Humanista. Doctor en drets. És autor d'una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d'Olesa Obra del menyspreu del món, en resposta a la carta llatina que aquest li havi adreçat; fou publicada al davant d'aquesta obra (1540). És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l'època. 76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Vilallonga i Cabeza de Vaca, Josep Lluís de (Madrid, 29/gen/1920 - Port d'Andratx, Mallorca, 30/ago/2007) Escriptor i actor. Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya. Adversari del franquisme -que ell havia defensat en la guerra civil-, s’instal·là a França el 1950. Amb la novel·la Les Ramblas finissent à la mer (1953), de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món (Les gens de bien, 1955; L’heure dangereuse du petit matin, 1957; L’homme de sang, 1959; Allegro barbaro, 1967; Fiesta, 1971; A pleines dents, 1973; etc.). Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error (1980), La imprudente memoria (1985), Encuentros y encontronazos (1995), quatre volums de Memorias no autorizadas (2000-2004) i Políticamente incorrecto (2006). Participà com a actor secundari en diversos films en papers d’aristòcrata llatí, dels quals sobresurt Giuletta degli spiriti (1965), de F. Fellini. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilallonga i Saportella, Magí de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d'habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d'Àustria. En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l'ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d'ajudant del príncep Enric de Darmstadt. L'any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa del 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vilallonga i Velasco, Jordi de (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1724) Militar. Tenia el títol de comte de sa Cova. Assolí el grau de tinent general. Fou virrei de Xile i de Perú. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilalta (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Antic terme, al límit oriental de l'antic terme de Freixenet de Segarra, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d'una antiga torre medieval. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilalta (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Gran masia i veïnat, al nord del poble. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilalta (Targasona, Alta Cerdanya) Llogaret (1.616 m alt), a ponent del poble, situat al vessant meridional del pic dels Moros, vora el límit amb l'enclavament de Llívia (Baixa Cerdanya). L'antiga església és dedicada a sant Vicenç. El lloc és esmentat el 1163 com a possessió del monestir de Sant Martí del Canigó. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilalta (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Poble (463 m alt), entre Florejacs i Cabanabona. La seva església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de Ribelles. Formà part de la baronia de Ribelles. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta, Alexandre (Barcelona, 1905 - ) Pianista. Fill d'Emili Vilalta, amb el qual es formà, i amb C.G. Vidiella i amb F. Marshall. Ha actuat com a solista a Europa i Amèrica. Establert a Torreón Coah (Mèxic), hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta, Bernat (Catalunya, s XV) Eclesiàstic. Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l'annexà a Montserrat, d'on esdevingué monjo. El 1443 la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, l'envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat. Hom li atribueix el nucli primitiu (1433) del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d'aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, de gran valor històric. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta, Emili (Barcelona, 1867 – 1930) Pianista. Fou deixeble d'Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos. Deixà sardanes i música instrumental. Fou pare d'Alexandre Vilalta. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta, Rafael (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona, el 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne, reeditat el 1679. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta, Ramon de (Urgell, s XII) Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII a Lleó. Col·laborà amb ell a la conquesta d'Extremadura contra els sarraïns. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilalta i Vidal, Antoni (Barcelona, 1905 - Berlín Oriental, Alemanya, 1981) Polític i advocat republicà. Participà, integrat en el grup de "L'Opinió", en la fundació de l'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona (1931-33). El 1933, juntament amb l'esmentat grup, se separà de l'ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona (1934-36). President del Consell Directiu de la Unió de Municipis Espanyols (1934) i membre de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1936). S'exilià el 1939 a Mèxic, on continuà l'exercici de la seva professió. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilaltes, les (la Llacuna, Anoia) Caseria, al nord de la vila, al peu de la serralada que separa les valls de la Llacuna i de Miralles. La seva església és dedicada a sant Antoni.
Anar a: [ Vilafr ] [ Vilafranca d ] [ Vilag ] [ Vilal ] [ Vilallo ] [ Vilallonga i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vilafranca de Bonany (
Vilafranca de Conflent (
Vilafranca del Maestrat (
Vilafranca del Penedès (
Vilajuïga (
Vilalba dels Arcs (
Vilalba Sasserra (Vallès Oriental)
Vilalleons (
Vilaller (
Vilallonga de la Salanca (
Vilallonga de Ter (
