[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Vilam ]    [ Vilamar ]    [ Vilamari, J ]    [ Vilamb ]    [ Vilamur ]    [ Vilamur, P ]

El temps és un gran mestre, malauradament mata tots els seus alumnes. (Louis Hector Berlioz)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilamacolum  (Alt Empordà)  Municipi: 5,49 km², 5 m alt, 307 hab (2014). Situat al sector pròxim a la costa, a la plana empordanesa formada pels rius Fluvià i la Muga, a les ribes del canal de Sirvent. El territori és completament planer i fèrtil (els antics estanyols foren dessecats). Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters), regats per nombroses sèquies adjacents al rec Sirvent. La ramaderia ovina i porcina complementa l'economia. Població en descens. El poble, dit també Vilacolum de Baix, per oposició al veí poble de Vilacolum (o Vilacolum de Dalt), del terme de Torroella de Fluvià, és centrat per l'església parroquial de Santa Maria, amb estructures d'època romànica (s XI-XII), antigament fortificada i que ha estat restaurada els darrers anys. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Els Valentins

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamajor  (Àger, Noguera)  Caseria i antic terme, a la vall d'Àger, proper a Santa Linya.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamajor  (Vallès Oriental)  Veure> Sant Antoni de Vilamajor.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamajor d'Agramunt  (Cabanabona, Noguera)  Poble (465 m alt), al sud del terme, al límit amb el de Vilanova de l'Aguda. La seva església depèn de la de Cabanabona.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamajor dels Prats  (Pujalt, Anoia)  Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l'altiplà que separa les conques de l'Anoia i del Sió. La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamala, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Religiós. Era sagristà del monestir de Banyoles. Fou membre del Braç Eclesiàstic a la reunió de Barcelona de finals de jun/1713. Sortí elegit diputat eclesiàstic de la Generalitat el 22/jul/1713. Després de la capitulació de Barcelona el 1714, els borbònics dissolgueren la Generalitat, i per això, fou el darrer president de la institució abans del restabliment d'aquesta.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamala, torrent de  (Guixers, Solsonès)  Curs d'aigua de la vall de Lord, que neix al vessant meridional del tossal de la creu de Codó, al peu de la serra de Port del Comte, i després de recollir, per la dreta, les aigües procedents de la serra de les Encies es dirigeix vers el Cardener profundament engorjat i s'hi uneix, per la dreta, a la rua de la Llosa de Cavall.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilamalefa, castell de  (el Castell de Vilamalefa, Alt Millars)  Antic castell (o de Vilamalea), origen de la vila i de la nova vila de Vilafermosa (fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa); queden restes de l'edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila. L'indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa, afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora (el riu s'anomena en aquest sector riu de Linares) i Castellbispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa. A Cedraman hom ha previst la construcció d'un pantà. El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general nord-oest - sud-est, passa encara per Lludient i Argeleta (la part més baixa del riu rep també el nom de riu d'Argeleta) i s'uneix al seu col·lector prop de Vallat.

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilamalla  (Alt Empordà)  Municipi: 8,66 km², 45 m alt, 1.103 hab (2014). Situat a la plana empordanesa, al sector de la dreta del riu Manol i la riera d'Alguema, al sud de Figueres. Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses i farratges). La ramaderia bovina i porcina, les granges d'aviram i les activitat derivades de l'agricultura complementen l'economia. Població en ascens. El poble és prop de l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou; l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica, estigué fortificada; havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Dins el municipi hi ha també part del veïnat del Pont del Príncep. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Vilamalur  (Alt Millars)  Municipi: 19,47 km², 644 m alt, 75 hab (2014), (cast: Villamalur). Situat al vessant septentrional de la serra d'Espadà, a l'extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977). Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d'explotació directa. Població en descens. El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l'església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba. Ajuntament

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilamaniscle  (Alt Empordà)  Municipi: 5,40 km², 169 m alt, 170 hab (2014). Situat al sector septentrional de la plana empordanesa, a la zona de contacte amb els contraforts meridionals de la serra de l'Albera que enllacen amb la serra de Rodes. És drenat pels barrancs que porten les aigües al sector d'estanys pròxims a la desembocadura de la Muga. Una part del territori és coberta de boscs de pins i alzines. Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i l'userda, i antigues extensions de vinyes i oliveres. La ramaderia bovina i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és al raiguer de la serra; l'església parroquial de Sant Gil és de construcció moderna. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament (no funciona) - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilamantells  (Guixers, Solsonès)  Antic terme, al límit amb el terme de Sant Llorenç de Morunys, a l'oest de la vila. La seva església és la de Sant Serni del Grau.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamanya  (Queralbs, Ripollès)  Caseria (1.200 m alt), en procés de despoblament, dins la parròquia de Fustanyà. Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb. Són molt notables les fonts de Vilamanya, que porten l'aigua al torrent del Barnit.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamanyanor  (Sant Martí de Riucorb, Urgell)  Veure> Vilet, el.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Vilamar, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1643 a Ignasi d'Aimeric i Camí, senyor de Villa Mara i Arbaci (Sardenya) i cavaller de Calatrava (o de Villa Mara). Continua en la mateixa família.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamarí  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes. L'església parroquial és dedicada a santa Maria; d'origen romànic, fou reedificada al s XVII. El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí  (Alt Empordà, s XI - Catalunya, s XVI)  Llinatge, originari possiblement del llogaret de Vilamarí (Pla de l'Estany), conegut des del s XI pels germans Pere i Adalbert Bernat de Vilamarí.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Adalbert Bernat de  (Catalunya, s XI)  Noble. Un dels primers membres d'aquest llinatge, juntament amb el seu germà Pere, els quals donaren unes terres d'Orriols a la canonja de Girona (1098).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – 1305)  Marí. Membre del llinatge homònim. És conegut com a capità d'una galera de la Companyia Catalana, l'única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d'Entença.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Berenguer de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Potser germà de Joan (I), de Ramon i de Francesc de Vilamarí i de Palau. Fou domèstic de la reina (1386). Lluità contra els Armanyac a Cabanyes (1389-90) i, pels seus serveis a la campanya de Sicília (1393), fou fet castellà de Perpinyà pel rei Martí I (1396). Possiblement és el mateix que acompanyà a Sicília el rei Alfons IV (1419), bé que, en aquest cas, pot tractar-se del seu nebot Berenguer de Vilamarí i de Sagarriga.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat de  (Catalunya, s XIII - Viena, Àustria, 1312)  Bisbe de Girona. Anà al concili de Viena del Delfinat, on morí. El succeí en la mitra els seu nebot Guillem de Vilamarí.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat de  (Catalunya, s XIII – v 1334)  Noble. Juntament amb el seu germà Guillem moriren en lluita de bàndols, a mans de Ramon de Castellbell i els seus.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat (I) de  (Catalunya, s XIV – 1385)  Veguer de Lleida. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1364 fou un dels homes distingits a l'ofensiva empresa per Alfons I de Gandia.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat de  (Catalunya, 1403/11 - al mar, Itàlia, 1463)  Almirall. Dirigí la majoria de les empreses mediterrànies del temps d'Alfons IV el Magnànim i Ferran II el Catòlic. L'any 1443 ajudà amb quatre galeres catalanes el dèspota d'Artà, Carles II Toco. Per ordre d'Alfons IV ocupà l'illa de Castellorizzo (1450). El 1451 operà a l'embocadura del Nil, després es llançà sobre el litoral de Síria i atacà el port de Stalamur. També va conduir feliçment una campanya marítima contra Gènova. Col·laborador, amb el seu estol, del rei Joan II, obtingué des de la seva base naval de Castellorizzo diverses victòries sobre els turcs a Síria, als Balcans i a Egipte. Amb Ferran el Catòlic va contribuir a la conquesta de Trípoli.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat de  (Catalunya, s XV – 1516)  Almirall. Fill del també almirall Bernat de Vilamarí i d'Elionor de So i de Castro. Es posà al servei de Ferran el Catòlic i rebé d'aquest el títol de comte de Carpaccio. Dugué a terme una aferrissada campanya contra els pirates turcs que hostilitzaven les costes de la Mediterrània. Fou molt espectacular l'atac naval que dirigí (1467) contra els pirates establerts al delta del Nil. Les seves accions posaren en perill el comerç entre Turquia i Egipte. El 1479 defensà Rodes contra els turcs, el 1483 prestà els seus serveis a Ferran de Nàpols i el 1502 ocupà l'almirallat de Nàpols i col·laborà a l'empresa del Gran Capità. El 1510 atacà Trípoli, plaça que fou conquerida.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilamarí, Bernat Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Germà de Botafoc i cosí de Francesca de Vilamarí i de Palau. De filiació no establerta. Fou sobrecoc (1381) i obtingué el lloc de Xixona. Es casà amb Elionor d'Arborea, neboda del jutge Marià IV. Juntament amb el seu germà, acompanyà la reina en la seva fugida de Barcelona (1386). El rei Joan I li vengué novament Xixona (1391).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Botafoc de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Germà de Bernat Ramon, amb el qual acompanyà la reina Sibil·la en la seva fugida de Barcelona (1386). El rei Joan I li vengué Xixona (1391).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Tenia en feu l'església de Sant Esteve d'En Bas (1226).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Guillem de  (Catalunya, s XIII – 1318)  Abat de Sant Feliu de Girona. Nebot de Bernat de Vilamarí, al qual succeí (1312) en el bisbat de Girona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Guillem de  (Catalunya, s XIII – v 1334)  Noble. Juntament amb el seu germà Bernat moriren en lluita de bàndols, a mans de Ramon de Castellbell i els seus.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Guillema de  (Catalunya, s XIV)  Muller de Guillem de Montagut. Era filla de Ramon de Vilamarí.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Joan de  (Catalunya, s XV – 1479)  Cavaller. Probablement fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella, i d'Agnès. Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera. Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs (1440). Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat (1463), i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats. També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia (1466). Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya (1467), li fou constituïda la baronia de Bosa i la Planargia (1468). Amb la flota dirigí el blocatge d'Amposta (1465-66), però fracassà en l'ajut que per mar volia prestar a la guarnició reial de Girona. Anà a Sardenya per tal de socórrer el lloctinent, Nicolau Carròs, contra Lleonard d'Alagó, el qual capturà i portà a Sicília, i després davant el rei, que envià el pres a Xàtiva (1478). Serví un quant temps Florència, i com a capità general li fou encarregada la recuperació de Còrsega (1479). Nomenà hereu el seu cosí Bernat de Vilamarí (m 1516).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Joana de  (Catalunya, s XV)  Filla de Bernat I de Vilamarí. Es casà amb Joan de Cardona, fill d'Anton de Cardona. El seu germà Bernat es casà amb la seva cunyada Isabel de Cardona. El seu marit fou virrei de Calàbria i comte d'Avellino. Tingué una filla, Maria de Cardona, que es casaria amb Artau de Cardona.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Lluís Galceran de  (Catalunya, s XV - Itàlia, s XVI)  Militar. Nebot de Bernat (III) de Vilamarí, al qual succeí com a almirall de la flota de Nàpols. Es distingí en diverses accions guerreres, especialment a Itàlia, on devia continuar la descendència familiar, extingida, sembla, a Catalunya.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Pere de  (Catalunya, s XI)  Noble. Germà d'Adalbert Bernat, junt amb qual donà unes terres d'Orriols a la canonja de Girona (1098). Foren els primers membres coneguts del llinatge.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Pere de  (Catalunya, s XV)  Noble. Es casà amb Agnes, senyora de Boadella i foren pares de Joan de Vilamarí.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. Rebia delmes d'Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc (1311-20).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fou el pare de Ramon de Vilamarí.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Ramon de  (Alt Empordà, s XIV)  Fill d'un Ramon de Vilamarí i germà de Bernat (I). Fou el pare de Guillema de Vilamarí.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí, Ramon de  (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XVI)  Noble. Serví a les guerres d'Itàlia amb els exèrcits de Carles V. Devers el 1520 ja n'era un dels caps destacats. Combaté especialment amb les forces d'Hug de Montcada. L'ajuda en 1526, arran de la primera entrada a Roma, a impedir el saqueig de Sant Joan de Laterà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Cardona-Bellpuig, Elisabet de  (Catalunya, s XVI - Sicília, Itàlia, d 1556)  Dama. Filla i successora de Bernat (III) de Vilamarí i d'Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens. Fou segona comtessa de Capaccio. Es casà (1520) amb Ferrante Sanseverino, príncep de Salern i duc de Vilafermosa.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Palau, Francesc de  (Catalunya, s XIV - 1418/21)  Senyor de Boadella. Fill de Bernat (I) de Vilamarí i germà de Ramon. Fou enviat a Avinyó i a França en defensa de Benet XIII (1393). Conseller i algutzir del rei Martí I (1405). Pres pel comte Jaume II d'Urgell (1412), fou alliberat a precs del parlament, on el seu germà Joan (I) havia protestat, però amb la prohibició d'anar-se'n d'Àger, i li foren presos tots els béns que posseïa a Sicília. En esmena, Ferran I li donà els llocs de Vilves i Collfred, confiscats al comte d'Urgell (1415). De la muller, Elionor Armengol, no deixà descendència.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Palau, Francesca de  (Catalunya, s XIV)  Filla de Bernat (I) de Vilamarí. Es casà amb Berenguer de Fortià, els quals foren pares de la reina Sibil·la de Fortià, muller de Pere III el Cerimoniós.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Palau, Joan (I) de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Veguer de Puigcerdà (1384-87). Fill del veguer Bernat (I) i de Francesca de Palau. Es casà amb Esclarmunda de Sagarriga. Pel testament de Ramon de Palau, probablement pare de Francesca, corresponia a Joan el castell de Palau-saverdera, el qual ocupà per sorpresa (1408). Assetjat per les forces de la Generalitat, el castell se sotmetè el 1411: La seva herència fou adjudicada a Sança, vídua del seu fill Joan (II) de Vilamarí i de Sagarriga.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Palau, Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fill de Bernat (I) de Vilamarí i germà de Joan (I) i de Francesc. Fou cavaller santjoanista i comanador d'Avinyonet i de Castelló d'Empúries.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Sagarriga, Asbert de  (Catalunya, s XIV – 1419)  Canonge de Girona (1378). Fill de Joan (I) de Vilamarí i de Palau i d'Esclarmunda de Sagarriga, i germà de Joan (II), Berenguer i Pere. Gaudí dels beneficis de la reina Sibil·la. Fou fet rector d'Inca (1383), i per a ell demanà la reina una canongia a la Seu d'Urgell, una altra a Lleida i la rectoria de Dénia.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Sagarriga, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Fill de Joan (I) de Vilamari i de Palau. Fou germà de Joan (II), Pere i Asbert, amb els quals hauria gaudit dels beneficis de la reina Sibil·la.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Sagarriga, Joan (II) de  (Catalunya, s XIV - Càller, Itàlia, 1411)  Noble. Fill de Joan (I) de Vilamarí i de Palau i d'Esclarmunda i germà de Berenguer, Pere i Asbert. Casat amb Sança, que, un cop vídua, i juntament amb el seu fill Bernat (II) de Vilamarí. reberen l'herència del seu sogre Joan (I) amb plet amb la seva sogra Esclarmunda.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamarí i de Sagarriga, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fill de Joan (I) de Vilamarí i de Palau i d'Esclarmunda de Sagarriga, i germà de Joan (II), de Berenguer i d'Asbert, els quals gaudiren dels beneficis de la reina Sibil·la.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamarics  (Monistrol de Montserrat, Bages)  Caseria i antiga quadra (o Vilamarits), enclavada (0,55 km²) dins el territori de Marganell, a l'esquerra de la riera de Marganell. De l'església romànica de Sant Pere (s XII), antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes.

52 país VALENCIÀ - MUNICIPI

Vilamarxant  (Camp de Túria)  Municipi: 71,75 km², 160 m alt, 9.204 hab (2014). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, a la dreta del Túria. Es conrea la major part del terme, amb un gran predomini del secà; els conreus més estesos són els cereals (blat), cebes i, en especial, tarongers i farratges (regadiu); i els de vinya, oliveres i garrofers (secà). Hi ha dues cooperatives, una d'àmbit comarcal. Ramaderia de llana i aviram. Pedreres de calcària. Indústria derivada de l'agricultura (farineres, confitures) i de fabricació de materials per a la construcció (guix, rajoles). La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del Túria, sobre un petit turó; l'església parroquial de Santa Caterina fou bastida el 1900. Dins el terme, on s'han trobat restes romanes, hi ha la zona residencial d'Orquera i diverses masies i partides, com la Llomaina, la Pea, etc. Àrea comercial de València. Ajuntament - Institut

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila-Matas, Enrique  Veure> Vila Matas, Enrique.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilambert  (Vic, Osona)  Antiga quadra, del terme del castell de Sentfores, situada prop del límit amb Malla. Prengué el nom d'un villare Lamberti, documentat als s X i XI. Formà una quadra de domini eclesiàstic (3 masos el 1380) que es fusionà amb Sentfores al s XV.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilamflor  (Sort, Pallars Sobirà)  Despoblat, a l'est del municipi, al vessant occidental del pic de l'Orri, dins l'antic terme de Pernui. La seva església era dedicada a sant Feliu. El s XVII era ja només un mas. Hom ha suposat, sense fonament, que era l'origen de Sort.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamilanys  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliuet de Vilamilanys.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilamirosa  (Manlleu, Osona)  Antic poble, situat prop de l'antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu. Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al s XIV s'uní com a sufragània a Granollers de la Plana i que deixà d'existir el 1868. El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa després amb el terme de Manlleu. Hi resta l'església romànica, amb ampliacions tardanes, avui abandonada.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamitjana  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (450 m alt) (o Vilamitjana de la Conca), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria). La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d'Urgell. Fou municipi independent fins el 1972. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamitjana  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (958 m alt), dins l'antic terme de Castellbó, el més meridional de la vall de Castellbó, vora el terme de la Parròquia d'Hortó. De la seva església parroquial (Santa Coloma) depenen les de Cercedol i de Castellnovet.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamitjana i Vila, Benet  (Sant Vicenç de Torelló, Osona, 1812 – Tarragona, 1888)  Eclesiàstic. Fou canonge magistral de la Seu d'Urgell. Del 1862 al 1879 fou bisbe de Tortosa, on governà amb molt d'encert. En 1879 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Constantí Bonet. En 1888 fou publicada una selecció dels seus sermons i després de la seva mort aparegué l'edició de les seves pastorals. També havia escrit un resum d'història medieval usat com a text als seminaris. Li succeí a l'arxidiòcesi Tomàs Costa.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamolat de Mur  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)  Llogaret (731 m alt) de l'antic mun. de Mur, situat al vessant septentrional de la serra on s'alça el castell de Mur.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamolera  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Despoblat i església (Sant Salvador).

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamontà  (Manlleu, Osona)  Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà), situades a l'extrem septentrional del terme, prop del límit amb Torelló. El mas i la capella existien el 1247; la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta de còlera del 1854 dalt d'un pujol (1857). És un santuari, amb casa d'ermitans, molt popular. Romanen restes de l'antiga capella romànica.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamorell  (Borrassà, Alt Empordà)  Poble, a llevant del cap del municipi, a l'esquerra de la riera d'Àlguema. És esmentat el 982 com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Vilamòs  (Vall d'Aran)  Municipi: 15,39 km², 1.255 m alt, 171 hab (2014). Situat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l'enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges. La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l'església parroquial de Santa Maria, obra romànica del s XII, reformada al s XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del s XI, amb tres pisos de finestres. A l'est de la vila hi ha l'església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall. Àrea comercial de Viella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Vilamulaca  (Rosselló)  Municipi: 5,60 km², 90 m alt, 1.191 hab (2012), (fr: Villemolaque). Situat a la dreta del Rard, límit septentrional del terme, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà. Agricultura de regadiu (fruiters, verdures), així com de secà, aquesta és destina al conreu de la vinya, que ocupa la major extensió, i que és destinada a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres i vi dolç natural de la zona de les Costes de l'Alt Rosselló. Hi ha una mica de ramaderia de bestiar cabrum. Població en ascens. El poble és a la dreta de la riera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp; l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d'origen romànic, ha estat recentment ampliada. El municipi comprèn, a més, l'antic priorat de Candell. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament - Turisme (en castellà)

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilamur  (Guissona, Segarra)  Antiga quadra, dins l'antic lloc de Fluvià.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilamur  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Vila (1.264 m alt), a l'oest d'aquest poble, al vessant sud-occidental del pic de l'Orri, dominant, per la dreta, la vall del riu del Cantó. L'església parroquial (Santa Maria) és originària del s. XIII (en resta un antic portal gòtic). D'ella depèn la d'Embonui. El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur  (Catalunya, s XI - s XV)  Llinatge pallarès, que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim. El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur. Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere (III) de Vilamur.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Primer dels vescomtes del Pallars o vescomtes de Siarb que, pel que sembla, adoptà el cognom de Vilamur. Apareix documentat el 1118 amb el cognom esmentat i el títol vescomtal de Pallars. Aquests vescomtes de Pallars o de Siarb posseïen el lloc de Vilamur des de 1014 o 1015.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Bernat de  (Catalunya, v 1175 - v 1203)  Eclesiàstic. Era canonge sagristà del capítol d'Urgell. Fou elegit bisbe de la diòcesi el 1199, succeint a Bernat de Castelló. Hagué de vèncer una situació econòmica molt difícil. Li succeí Pere de Puigverd.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fill de Pere (IV) de Vilamur i germà de Sibil·la i de Pere (V) de Vilamur. Fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels (1280). El dit rei el defensà (1281) dels atacs del comte de Foix.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. Nebot i hereu de Ponç de Vilamur. Probablement el mateix Bernat que, amb un fill anomenat Jaume de Talarn, damnificà, el 1299, el monestir de Gerri.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Bernat de  (Catalunya, s XIII – 1312)  Prelat. Fou bisbe de Girona del 1292 al 1312. Fou succeït a la diòcesi per un altre Vilamur, Guillem.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Bord de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Probable fill del vescomte Ramon I. Fou molt protegit pel rei (1333-39).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV. Rebé algunes cases a la ciutat.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Guillem de  (Catalunya, s XIII – Girona, 1318)  Prelat. Potser era nebot de Bernat, durant l'episcopat del qual degué situar-se bé al capítol de Girona. Mort Bernat el 1312, Guillem en fou el successor al bisbat gironí, fins a la seva mort.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Abat d'Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Pere (III) de  (Catalunya, s XII – v 1203)  Vescomte de Vilamur. Fill i hereu de Ramon Guifré de Vilamur. Potser era fill seu -o potser germà- el bisbe Bernat de Vilamur-. El succeí el seu fill Pere (IV) de Vilamur.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Pere (IV) de  (Catalunya, s XIII – v 1255)  Vescomte de Vilamur. Fill i hereu de Pere (III) de Vilamur. Fou pare de Bernat, de Sibil·la i de Ponç de Vilamur.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Pere (V) de  (Catalunya, s XIII – 1275)  Vescomte de Vilamur. Fill i hereu de Pere (IV) de Vilamur, i germà de Bernat, Sibil·la i Ponç de Vilamur. Es digué parent del bisbe de Lleida Guillem de Montcada. Fou pare de Ponç, de Bernat i de Ramon de Vilamur i de Pallars.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Pere (VI) de  (Pallars, s XIII – v 1340)  Vescomte de Vilamur. Fill de Ramon (I) de Vilamur i de Pallars. Obtingué la concessió de mercat per a la Pobla de Segur (1315) i fou armat cavaller a Saragossa durant la coronació del rei Alfons III (1328). Sembla que la línia troncal s'extingí amb el seu besnét el vescomte Pere (IX) de Vilamur.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Pere (IX) de  (Catalunya, s XIV - a 1381)  Vescomte de Vilamur. Besnét de Pere (VI) de Vilamur. Sembla que la línia troncal del llinatge s'extingí a la seva mort.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Ponç de  (Catalunya, v 1196 - v 1257)  Eclesiàstic. Era fill del vescomte Pere (IV) de Vilamur i nebot del bisbe d'Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d'Erill. Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l'havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos (1202). Fou elegit bisbe d'Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231. Tota la seva vida com a bisbe d'Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis (1248). És difícil de veure-hi clar, en tal assumpte, car s'hi barregen interessos feudals i lluita contra els heretges. El papa encarregà a Ramon de Penyafort de pronunciar el litigi (1252). Sembla que fou deposat del càrrec i que era home violent i tumultuós. Deixà hereu el seu nebot Bernat de Vilamur.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat del rei Pere II el Gran, per complir el desafiament d'aquest amb Carles d'Anjou (1283).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Ramon Guifré de  (Catalunya, s XI)  Noble. Fou el primer personatge de que hom té notícia d'aquest llinatge, ja que apareix actuant el 1067.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Roger de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Comanador hospitaler de Susterris (1265).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur, Sibil·la de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Filla de Pere (IV) de Vilamur, i germana de Bernat, de Ponç i de Pere (V) de Vilamur. Tenia la vila d'Araós en penyora per l'ardiaca de Galliners (1231).

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilamur, vescomtat de  (Catalunya, 1135 - s XV)  Jurisdicció feudal de l'antic comtat de Pallars, que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb -avui, de Soriguera-. Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149; el primer a fer-ho fou Pere (II) de Vilamur (vescomtat de Pallars). Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò. Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa (1250), acordat entre el vescomte Pere (IV) de Vilamur i el comte Roger I; com a garantia el comte lliurà els castells de Montcortès, Peramea, Estac, Enviny, Castellgermà i Espluga de Serra (1254) i els llocs de Santa Engràcia, Salàs, Riverd, Puiforniu, Llavorsí, Torre de Ribera, Escaló i Segura (al camí del port de la Bonaigua); el vescomte lliurà els castells de Naens, Cadolla, Castellnou i les Escaldes, i amb el consentiment dels seus vengué el castell de Sarroca al monestir de Gerri (1213). Sense possibilitats d’expansió, s’abocaren a la Ribagorça i Aragó: el vescomte Pere (V) de Vilamur manà de restituir el mal que havia fet als homes de la Clamosa, Graus, Montsó, Cofita, Estadella, Alaó, Lasquarri, Xalamera, Siscar i Sant Pere de Molins. Tingué poc relleu al comtat d’origen, davant l’influx creixent dels Cardona, estretament lligats a la casa comtal. Es convertiren en fidels col·laboradors de la monarquia, després que el vescomte Ramon (I) de Vilamur es revoltés contra el rei Pere II, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell; assetjat a Balaguer (1280) i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de Naens, Sant Just, Cadolla, Casterner, Betesa, Tornafort, Vilamur, Montenartró, Embonui, Santa Creu, Burg i Rubió (1282). Vengué els castells de Tendrui i Claret al bisbe d’Urgell (1287) i fou nomenat pel rei Pere II veguer de Pallars i Ribagorça i sobrejunter de Sobrarb i les valls (1298). El rei Pere II eximí els homes de Vilafranca del Penedès d’anar a la guerra contra el vescomte de Vilamur (1336). Pere (VII) de Vilamur, donzell, recuperà les viles de Juneda (1338) i la Pobla de Segur (1355), i participà en les campanyes del Rosselló (1343-44), Sardenya (1353) i contra l’infant Ferran i Castella (1352). Per tot això el rei li concedí la potestat dels llocs de Basturs, la Pobla i el Pui de Segur (1358). El vescomte Pere (IX) de Vilamur (dit també Pericó), menor de vint anys, amb la seva mare Sibil·la, senyora de les valls de Vilamur i Montenartró (1380), marcà el límit d’aquestes amb l’honor de Bellera; el rei concedí a Sibil·la la fadiga de Basturs, que Pere (IX) tenia en feu, amb el mer i mixt imperi (1380). Pere (IX) devia morir tot seguit, car Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig, ja era vescomte de Vilamur el 1381 (vescomte Ramon (II) de Vilamur), i en morir (1386), el seu nebot, el comte Hug (II) de Cardona, heretà el vescomtat de Vilamur, que restà vinculat als Cardona.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur i de Pallars, Bernat de  (Catalunya, s XIII – 1302)  Noble. Fill de Pere (V) de Vilamur i germà de Ponç i de Ramon (I). Rebé del rei (1297) els castells de Calentí, Tebar i Cochos, al regne de Múrcia, i el d'Oriola, que deixà en herència al seu germà Ramon (I).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur i de Pallars, Ponç de  (Catalunya, v 1299 - v 1324)  Eclesiàstic. Era fill del vescomte Pere (V) de Vilamur i nebot del bisbe d'Urgell Ponç de Vilamur. El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona. Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d'Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa. Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei. Poc després de l'elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals. Féu l'obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323. Morí molt aviat. El jurista Guillem de Montlauzun li dedicà una obra.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilamur i de Pallars, Ramon (I) de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Noble. Fill de Pere (V) de Vilamur i germà de Ponç i de Bernat, del qual rebé en herència els castells d'Oriola. Fou vescomte de Vilamur, proposat com a hereu pel seu oncle el comte Arnau Roger I de Pallars en el cas que Ramon Roger de Pallars -germà seu- morís sense fills (com així s'esdevingué). Fou pare del vescomte Pere (VI) de Vilamur.

Anar a:    [ Vilam ]    [ Vilamar ]    [ Vilamari, J ]    [ Vilamb ]    [ Vilamur ]    [ Vilamur, P ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons