Vilaró, Felip (Arbúcies, Selva, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Compongué sardanes que foren molt populars a començament d'aquest segle. Les més conegudes són les titulades Sol naixent, L'estiuet de Sant Martí, Pirenenca i El goig de batre.Anar a: [ Vilaro ] [ Vilarr ] [ Vilart ] [ Vila-seca ] [ Vilaseca i M ] [ Vilato ]
Ens queixarem sempre fins que no obtinguem el que volem, fins que no ens deixin d'emprenyar. (Joan Solà i Cortassa)
1 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilaró, el (Lladurs, Solsonès) Masia i església (Sant Salvador), dins la parròquia de la Llena.
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilaró, el (Pardines, Ripollès) Veïnat, situat a l'esquerra de la vall de Pardines, a l'esquerra del Segadell, prop de la confluència d'aquest darrer amb el torrent del Vilaró. Eclesiàsticament depenia de l'església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilaró, el (Olius, Solsonès) Masia i antic lloc (o el Villaró), al sud-oest del terme, al límit amb els de Pinell i Llobera. El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d'Anseresa i de Santa Fe d'Anseresa.
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaró, Felip (Arbúcies, Selva, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Compongué sardanes que foren molt populars a començament d'aquest segle. Les més conegudes són les titulades Sol naixent, L'estiuet de Sant Martí, Pirenenca i El goig de batre.
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaró, Francesc (Arbúcies, Selva, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Germà de Felip. Autor de sardanes, que foren molt interpretades i aconseguiren força popularitat. Se'n destaquen La festa del barri, Record, Per què estàs trista? i Cap al tard.
6 ANDORRA - HISTÒRIA
Vilaró, hostal del (Ordino, Andorra) Antic hostal de la parròquia, a la dreta de la ribera d'Ordino, vora el poble de Llorts.
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaró, Ponç de (Catalunya, s XIII - Igualada, Anoia, 1306) Eclesiàstic. Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica. El 1302 fou nomenat bisbe de Vic. Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a fundar una casa a Cervera (1303). Li calgué oposar-se a l'abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic.
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaró i Codina, Isidre (Viver de Segarra, Segarra, 1872 - Catalunya, 1930) Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres i dret, s'establí a Calaf, on exercí d'advocat. El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d'Horaci. És autor també de versions catalanes d'Horaci: Obres de Q. Horaci i l'Epístola als Pisons, totes dues del 1922. Deixà, inèdites, moltes poesies.
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaró i Galceran, Ramon (Guissona, Segarra, 1897 - Rubí, Vallès Occidental, 1967) Veterinari. Fou secretari de redacció de "La Veterinaria Catalana" i secretari del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña... (1933). Treballà especialment sobre el bestiar porcí. Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí. Presidí la secció d'art i cultura de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona.
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-robau (Ventalló, Alt Empordà) Poble, situat a l'esquerra del Fluvià, al nord-oest del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part del comtat d'Empúries. Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià.
11 CATALUNYA - MUNICIPI
Vila-rodona (Alt Camp) Municipi: 32,91 km2, 259 m alt, 1.264 hab (2014). Situat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès. Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. La vila és a l'esquerra del Gaià; restes dels castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d'arqueologia local i d'indumentària. El municipi comprèn, a més, els llogarets de de la Serra, del Mas d'en Bosc del Mas de l'Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats. Al terme s'ha trobat restes fossils de Paleolític, de l'edat del bronze, ibèriques i romanes, com l'important columbari romà del s I. Àrea comercial de Valls. 
Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa Agrícola
12 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-rodona, columbari de (Vila-rodona, Alt Camp) Edifici funerari d'època romana. El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia. Té planta rectangular i forma de temple clàssic. Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l'edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic. Conegut de fa temps, els anys 1980 hom hi realitzà excavacions sota la direcció de J.M. Gurt, les quals han pogut confirmar l'existència d'una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del segle II dC.
13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
Vila-roja (Costoja, Vallespir) Poble, a l'oest del cap del municipi, al vessant septentrional del coll de Vila-roja, que comunica la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga.
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-roja (Girona, Gironès) Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l'Onyar, a l'antic municipi de Sant Daniel. Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d'Onyar. A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades. Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
15 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-romà (Palamós, Baix Empordà) Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s'aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc. El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al s XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos). La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l'actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del s XVI a l'església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
16 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-romà (Baix Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-rosal (Parets del Vallès, Vallès Oriental) Masia, que centra un enclavament (33 ha) entre els de Lliçà d'Amunt, Lliçà d'Avall i Palau-solità.
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrassa i Costa, Eduard Maria (Barcelona, v 1825 - v 1890) Eclesiàstic i escriptor apologista. Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat. Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l'època; en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià. Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo (1858), que és una refutació de les doctrines de F.R. De Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economia (1865), Pío IX. Historia documentada de su vida (1871), Historia de las revoluciones sufridas por la Iglesia Católica (1878) i Sublimidades del cristianismo.
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrassa i Vall, Salvador (la Pobla de Lillet, Berguedà, s XX - Ripoll, Ripollès, 1943) Folklorista. Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer, ressenyà en diversos articles apareguts a "Catllar" i a "Scriptorium", publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil. Recollits i editats en forma de llibre (Vida dels pastors, 1935; La vida a pagès, 1966) per l'impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador.
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Vilarroig, Josep (Castelló de la Plana, s XVIII – València, s XVIII) Frare agustí. Fou prior del convent valencià de Sant Agustí, on ordenà la copiosa biblioteca i la catalogà. Deixà inèdita una gramàtica siríaca.
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrúbia i Garet, Antoni (Torrellebreta, Osona, 1901 – 1957) Entomòleg. Del 1932 al 1957 fou recol·lector i més tard conservador d'antròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona. Professor de l'Escola Superior d'Agricultura. Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d'insectes d'aquest ordre. És autor, entre altres treballs, de Caràbids de la comarca de Vic i Montseny... (1922) i Les zoocecídies de les plantes de Catalunya (1936), extensa monografia de les cassanelles catalanes.
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrúbia i Garet, Conrad (Torrellebreta, Osona, 1912 - Taradell, Osona, 1973) Zoòleg. Ha estat alcalde de Malla i de Taradell. Succeí el seu germà Antoni com a professor de l'Escola Superior d'Agricultura. Són notables els seus estudis d'apicultura i sobre coleòpters, dels quals posseí una gran col·lecció. També ha treballat intensament en l'estudi dels rèptils. Tenia instal·lat a la seva casa de Taradell un observatori meteorològic que depenia del Ministeri de l'Aire.
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrúbia i Garet, Joaquim (Torrellebreta, Osona, 1902 - Malla, Osona, 1987) Entomòleg. Germà d'Antoni, Conrad i Lluís. Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d'observació i de treball. Soci d'honor de la Societat Hispano-luso-americana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d'Història Natural. Expert en lepidòpters, sobretot en licènids (blavetes), dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies. Posseïa una magnífica col·lecció de més de quaranta mil exemplars de papellones, conservades a la casa pairal. És autor del manual Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica i d'una vintena d'articles sobre lepidòpters.
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrúbia i Garet, Lluís (Torrellebreta, Osona, 1904 – 1983) Sacerdot i entomòleg. Germà d'Antoni, Conrad i Joaquim. Capellà de l'hospital comarcal de Vic. Ha recollit més de trenta-cinc mil exemplars d'himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta. Ha enriquit la col·lecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics. Algunes subspècies de cinipidocecídides porten el seu nom. És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes (1930) i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic. Fam. Vespidae (1930).
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilarrúbia i Verneda, Josep Maria (Torrellebreta, Osona, 1898 – 1967) Entomòleg. Germà de Joaquim Vilarrúbia i Garet. Fou el patrocinador del Museu de Torrellebreta. És autor del manual Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica.
26 MÓN - BIOGRAFIA
Vilarrúbias i Perarnau, Teresa (Santiago de Xile, Xile, 1912 - ) Pintora. De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona. Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho féu el 1947. Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona i ha exposat a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa. S'ha dedicat sobretot a la figura, i ha fet també vitralls policroms.
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilars, els (Calonge, Baix Empordà) Veïnat, a 1,5 km. de la vila.
28 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
Vilars, els (els Masos, Conflent) Antic terme, esmentat el s XIV.
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilars, els (Espolla, Alt Empordà) Poble, al peu del sector muntanyós, vora un afluent de capçalera de l'Orlina. Prop seu fou descoberta (i excavada) al primer quart del s XX la notable necròpoli dels Vilars, de l'època hallstàttica.
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilars, els (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Poble, al sector meridional del terme, a la dreta de la riera d'Arnera. L'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic, actualment sufragània de la de Maçanet, fou des del 1364 possessió, igual com el poble, de la canònica de Vilabertran. Formà part de la batllia de Figueres.
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilars, els (Montagut i Oix, Garrotxa) Veure> Sant Eudald de Jou.
32 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilars, poblat ibèric dels (Arbeca, Garrigues) Jaciment situat en una plana agrícola. Ha estat excavat des de l'any 1985 per un equip de la Universitat de Lleida. L'indret fou ocupat al final del s. VIII aC per una comunitat dels camps d'urnes tardans, que en construí el primer recinte excepcionalment fortificat (muralla amb torres, barrera de pedres clavades i fossar). A la meitat del s. VI aC, el poblat s'iberitzà i pervisqué fins a la meitat del s. IV aC, moment en qué s'abandonà pacíficament. La recerca s'ha centrat en l'evolució historico-arqueològica de l'assentament i la comunitat que l'habità, i la reconstrucció ecològica i econòmica del territori. Hom hi continua treballant en l'actualitat.
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilartolí (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Poble, situat a banda i banda de la riera d'Anyet, aigua avall del poble. L'església era sufragània de la parròquia de Sant Climent. El lloc és esmentat ja el 882. Formà part del comtat d'Empúries.
34 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-rúbia (Sant Pere de Ribes, Garraf) Antiga quadra, actualment caseria de les Torres. És esmentada ja el s XIV.
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-rubla (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble, a l'esquerra del riu de Solans, enfront de Biscarbó. La seva església depèn d'aquesta parròquia. El lloc és esmentat el 839. Formà part del vescomtat de Castellbó.
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilàs i Fernández, Darius (Barcelona, 1880 – 1950) Pintor i gravador. Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París. Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la col·lectiva del 1908 a la Sala Parés. Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona (1910), en la Sisena Exposició Internacional (1911) i en les municipals del 1922 i el 1923. El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928. Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes (1930) i del Saló de Primavera del 1934. Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20 passà per una etapa plenament noucentista, de factura més arcaïtzant (Costa Brava, L’Empordà), i després retornà a un plàcid realisme camperol, ja convencional. Portà a terme una intensa tasca de muralista, normalment religiós, que féu que hom el comparés amb Maurice Denis; d’aquestes obres -per a Sitges, Palma, Barcelona, Loiola, Montserrat, Sant Pol de Mar, Reus, Santa Coloma de Gramenet, etc-, diverses foren destruïdes el 1936, bé que subsisteix la que ha estat considerada la millor, els murals del Foment de Pietat Catalana, a Barcelona (1924). Exposà sovint a Barcelona, i participà en exposicions també a Madrid, Vitòria i Palma. Fou germà de Joan.
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilàs i Fernández, Joan (Barcelona, 1892 - mar de la Xina, 1920) Ceramista. Germà de Darius. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí i professor de ceràmica a Bells Oficis. Morí en un viatge al Japó, on anava a perfeccionar-se, pensionat per l'Escola.
38 CATALUNYA - MUNICIPI
Vila-sacra (Alt Empordà) Municipi: 6,19 km2, 16 m alt, 681 hab (2014). Situat a la plana empordanesa, a la dreta del riu Manol, a la confluència d'aquest amb la Muga. El territori és pla, i és ocupat pràcticament en la seva totalitat per l'agricultura cerealista de secà, a més de farratge i blat de moro; el regadiu aprofita l'aigua de la Muga a través de sèquies, i també de pous. La ramaderia bovina i porcina, l'avicultura i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. Té tradició la fabricació de canyissos. És dins la zona d'expansió de Figueres, per això els darrers anys s'han instal·lat diverses empreses (metal·lúrgiques, materials per a la construcció, alimentàries, etc). El poble és prop de la riba dreta del riu Manol; l'església parroquial de Sant Esteve és un petit edifici romànic, engrandit al s XIII i posteriorment fortificat. Formà part del comtat d'Empúries. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
39 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-salva (Montblanc, Conca de Barberà) Antic nucli de població (o Duesaigües), precedent de la vila de Montblanc, fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d'Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d'Alfons I, a l'altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-sana (Pla d'Urgell) Veure> Utxafava.
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilasau, Gil (Catalunya, s XIX) Actor. Durant algun temps fou primera figura de l'Odeon de Barcelona, coincidint amb la instal·lació al local de la societat dramàtica La Gata, de la qual era animador Frederic Soler Pitarra, del qual estrenà diverses obres. Sobresortí en els papers còmics.
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Navès, Solsonès) Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d'Ora, al sud del Soler de Gramoneda. El 1545 encara hi residia un capellà.
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Colònia fabril, situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà. Rebé el nom d'un antic mas. La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s'originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880. L'incendi d'una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió. El 1972 tenia 12.000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns. La colònia, on habitaben 450 persones (1972), es creà el 1880, i el 1883 s'hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família. Té dispensari i escola.
44 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vila-seca (la Granja d'Escarp, Segrià) Despoblat, al límit amb el de Seròs, a l'esquerra del Segre.
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Cunit, Baix Penedès) Masia i antiga quadra, al nord del terme, al límit amb els de Cubelles i de Castellet i la Gornal. És esmentada el s XIV.
46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
Vila-seca (Glorianes, Conflent) Veïnat, al nord del poble.
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Montseny, Vallès Oriental) Veïnat, al nord del poble, al vessant de l'esquerra de la Tordera, abans de la seva confluència amb la riera de la Castanya, al voltant de la desapareguda església de Santa Anastàsia.
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, a ponent de la vila, de la qual ha esdevingut pràcticament un barri.
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (les Llosses, Ripollès) Veïnat de l'antic mun. de Palmerola, al sector meridional del terme, a l'esquerra de la riera de Merlès.
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-seca (Castellar de N'Hug, Berguedà) Veure> Santa Maria de Vila-seca.
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca, Boronat de (Catalunya, s XIII - Santes Creus, Alt Camp, 1308) Abat cistercenc del monestir de Santes Creus (1293-1308). El 1296 obtingué de Jaume II el nomenament de capellà major dels reis d'Aragó. L'any següent fundà la casa filial de Valldigna, i el 1307 fundà també, per privilegi de Frederic III, la casa filial siciliana d'Altofonte o Porcio.
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca, Josep Maria (Igualada, Anoia, 1831 – Mèxic, 1910) Religiós paulí. Passà la vida a Mèxic, on fou rector del seminari de Monterrey (1860) i missioner molt actiu. Fundà l'Institut de Germanes Josefines. Féu intenses campanyes contra els protestants i els maçons, dins la línia intolerant pròpia de l'època. És autor de bon nombre d'obres morals i religioses.
53 CATALUNYA - MUNICIPI
Vila-seca de Solcina (Tarragonès) Municipi: 21,3 km2, 45 m alt, 21.923 hab (2014). Situat al litoral mediterrani, comprèn l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp. Agricultura d'alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l'antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del s. XVI), gòtico-renaixentista. Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d'atraccions de Port Aventura. S'han trobat restes d'un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans. Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al s. XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Anguera, Salvador (Reus, Baix Camp, 17/abr/1896 – 13/abr/1975) Prehistoriador i paleontòleg. Estudià medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922. Exercí professionalment la seva carrera i arribà a exercir la direcció de l'Institut Pere Mata de Reus (1939-61). En altres terrenys, fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural (1920-21), membre de la Societat Internacional d'Antropologia de França (des del 1928) i d'altres institucions. Infatigable investigador, descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d'interès geològic al Camp de Tarragona i féu nombroses publicacions, especialment de treballs d'excavació, en butlletins i revistes, així com monografies, com Descobriment d'una cova prehistòrica a Prades (1926), Un enterrament prehistòric a Riudecols (1932), Les coves d'Arbolí (1934), La indústria del sílex a Catalunya, les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), El cau d'En Serra (1940), El campo de urnas de Les Obagues del Montsant (1947), Cuevas sepulcrales de Ciurana en la Sierra de Prades (1956) o Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII-XVI (1961). Fou fundador i director fins a la seva mort del Museu Municipal de Reus, que ara porta el seu nom. Fou el pare de Lluïsa Vilaseca i Borràs.
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Borràs, Lluïsa (Reus, Baix Camp, 1924 - ) Doctora en història. Filla de Salvador Vilaseca i Anguera. Directora del Museu Municipal i de l'Arxiu de Reus des del 1975. Ha publicat les monografies El gremi de blanquers i assaonadors de Reus (1954) i Los alfareros y la cerámica de reflejos metálicos de Reus de 1550 a 1650 (1964), així com diversos treballs, alguns en col·laboració amb el seu pare.
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Casanovas, Josep (Barcelona, 1848 – 1910) Arquitecte. La seva obra més coneguda és l'Arc de Triomf de Barcelona, fet amb motiu de l'Exposició Universal del 1888. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i Balears i catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Marcet, Josep Maria (Barcelona, 1920 – 13/abr/1995) Advocat, jurista, empresari i mecenes. Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill. Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62. Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986.
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Masferrer, Joan (Sallent de Llobregat, Bages, 1863 – 1938) Escriptor. Autodidacte, es dedicà al comerç. Fou membre del Centre Republicà, i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops. Col·laborà a "La Veu Sallentina" i dirigí el periòdic "La Xispa Elèctrica" (1911). Publicà el volum Recull de poemes (1927) i Sallent (1928). Era conegut com a Juanitu Català.
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Rius, Isidre (Manresa, Bages, 1835 – 1900) Sacerdot, pedagog i publicista. És autor d'algunes obres docents de geografia i història, així com d'una Biografia d'En Jacint Comas i Galí (1893).
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilaseca i Rivera, Joaquim (Barcelona, 1885 – 1963) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1910. Començà amb l'estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques. Arquitecte municipal, reformà -col·laborant amb A. Florensa- la casa de la ciutat de Barcelona (1929), i en bastí l'escala d'honor. Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l'actual Museu Marès (antic convent de Santa Clara). El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d'Horta i diverses cases d'habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent (1924).
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vila-setrú (Manlleu, Osona) Veure> Vilacetrú.
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilasís i Fernández-Capallejà, Andreu (Barcelona, 1934 - ) Esmaltador. Format a Llotja i a l'Escola Massana de Barcelona, amplià estudis a París, Llemotges, Florència i Roma. Ha desenvolupat una considerable labor difusora i investigadora sobre l'esmalt mitjançant la docència i nombroses publicacions. És creador del butlletí "L'Esmalt" (1976) i fundador del Centre d'Informació i Difusió de l'Art de l'Esmalt -CIDAE- (1982). Així mateix, és autor del llibre L'art d'esmaltar (1982). Des del 1970 fou professor d'aquesta especialitat a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Ha fet moltes exposicions i ha guanyat la menció d'honor al Prix Ville de Genève (1977), la medalla Ville de Limoges (1980) i el premi especial de l'Exposició Internacional de l'Art de l'Esmalt de Tòquio (1985), entre d'altres. Curador de la Biennal Nacional d'Art de l'Esmalt de Salou.
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilasís i Fernàndez-Capallejà, Francesc (Barcelona, 1932 - ) Esmaltador. Es formà a Llotja i a l'Escola Massana de Barcelona, on durant onze anys (1946-56) fou deixeble i directe col·laborador de Miquel Soldevila. Posteriorment féu estades a París, Llemotges, Florència i Roma. Després d'haver participar en diverses col·lectives, l'any 1968 exposà amb el seu germà a Barcelona. Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986. També a expossat a moltes altres ciutats de l'estat i de l'estranger. Ha estat present a les Biennals de Llemotges -de la qual ha estat invitat d'honor el 1986- i a les principals exposicions d'esmalts del món, on ha rebut molts premis. Les seves peces són d'un extraordinari preciosisme i refinament. En la seva producció recent combina l'esmalt miniaturístic amb altres procediments de caràcter pictòric. Des del 1979 signa F. Valasís-Capallejà.
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Vilasolar, Guillem (Illes Balears, s XV) Arquitecte. El 1455 succeí Guillem Sagrera a les obres de la Llotja mallorquina.
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Vilaspinosa, Pere (València, s XV - v 1500) Poeta. Notari de València des del 1458. Fou diverses vegades conseller de la ciutat (1480, 1481, 1489 i 1495) i majoral dels notaris. Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb el notari barceloní Joan Fogassot. Participà, el 1486, en el certamen poètic valencià organitzat per Ferran Dies, amb unes cobles. Dedicà al mestre de Montesa i lloctinent de València Lluís Despuig una Salve regina en estrofes de vuit heptasíl·labs catalans, impresa a València i reimpresa el 1482.
66 CATALUNYA - MUNICIPI
Vilassar de Dalt (Maresme) Municipi: 9,08 km2, 139 m alt, 8.882 hab (2014), (o Sant Genís de Vilassar). Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral. Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l'església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet. Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
67 CATALUNYA - MUNICIPI
Vilassar de Mar (Maresme) Municipi: 3,92 km2, 10 m alt, 20.185 hab (2014), (o Sant Joan de Vilassar). Situat al litoral mediterrani. Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s'inaugurà el Mercat de la Flor i la Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d'apartaments, club nàutic i càmping. La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt. Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal. Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
68 ANDORRA - GEOGRAFIA
Vilastremera (Encamp, Andorra) Veure> Vila.
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilatenim (Figueres, Alt Empordà) Poble (19 m alt) i antic municipi, annexat voluntàriament el 1975 a l'actual. És a l'esquerra del riu Manol, a uns 2 km, a llevant, de la ciutat de Figueres. L'església parroquial de Sant Joan és romànica, d'una sola nau, amb dos cossos afegits posteriorment; havia estat possessió del monestir de Vilabertran. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Palol de Vila-sacra.
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilates, les (la Llacuna, Anoia) Caseria, al nord-est de la vila, sota la plana de l'Apotecari. Prop seu hi ha la capella de Sant Antoni.
71 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilatinyós (Pardines, Ripollès) Nom antic del nucli de la població, que tenia aquest nom de l'antic mas de Vilatinyós, documentat des del 1280.
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilató i Ruiz, Josep (Barcelona, 1916 - París, França, 1969) Pintor i gravador. Conegut per J. Fin. Nebot de P. Ruiz Picasso. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 1932 ja participà en una exposició col·lectiva a Barcelona. El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona. Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937. Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França. Retornà el 1940 i tractà molt M. Hugué. El 1943 exposà a Barcelona (Galeries Reig) amb el seu germà Xavier i d'altres, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona. Becat pel govern francès (1946), anà a París, on derivà cap a l’abstracció i exposà en diversos salons i col·lectives. Exposà sol a París, Saint Raphäel i Vallauris (1952), de nou a París (sèrie de gravats Tauromàquia), així com a Barcelona, Berna, Madrid i Palma de Mallorca. Després del parèntesi abstracte inicià un figurativisme sintètic de contorns ben delimitats. Conreà el muralisme (1944, església de Coscojuela de Sobrarbe; 1960, factoria CSF de París) i l’escultura. A Barcelona li fou dedicada una exposició antològica pòstuma (1971).
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilató i Ruiz, Xavier (Barcelona, 1921 - París, França, 2000) Pintor i gravador. Germà de Josep, amb qui exposà a la famosa conjunta del 1943 (Galeries Reig) de Barcelona. S'havia format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Exposà en aquesta ciutat (1945), i s'establí a París, on ja exposà sol el 1946 i després més d'una dotzena de vegades (des del 1948), així com a Atenes, Lausana, Canes, Ginebra, Zuric, Chicago i Pal-Beach, Juan-les-Pins, Barcelona, St. Paul de Vence, Göteborg, Uppsala, Madrid, Estocolm, etc. La seva obra, molt variada d'estils, ha evolucionat cap a un superrealisme de factura ingenuista o primitivista.
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilatobà i Fígols, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – 1954) Pintor i fotògraf. Residí a Tolosa de Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l'impressionisme. Deixeble, com a pintor, de Josep Lluís Pellicer i de Modest Urgell. Com a fotògraf fou premiat per "La Ilustració Catalana" (1903) i, amb medalla d'honor, a l'Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905. Féu fotografies d'estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge, bé que aconseguí una qualitat sorprenent. Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l'ensenyament.
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilatobà i Ros, Màrius (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 - Mèxic, 1969) Pintor. Fill i deixeble de Joan Vilatobà. Format a Mallorca i a la Llotja barcelonina. A setze anys ja exposà a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Exposà a Barcelona el 1930 (Sala Parés), i anà després a París. Formà part del grup d'artistes europeus reunit a Tossa els anys 1930. El 1936 exposà de nou a Barcelona, i ho féu també a Perpinyà. Tornà a Catalunya el 1941, i després ha residit a l'Argentina, Mèxic i els EUA. La seva obra es caracteritza per un impressionisme serè.
76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Vilatorques, marquesat de (Torques, Alt Palància) Títol concedit el 1680 a Josep de Castellví i d'Alagó, sobre el lloc de Torques. Passà als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d'Almonesir.
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilatorrada (Bages) Veure> Sant Joan de Vilatorrada.
78 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilatorrada de Cardener (Bages) Nom adoptat el 1937 per al municipi de
79 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilatorta (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilatorta, Sant Julià de (Osona) Veure> Sant Julià de Vilatorta.
81 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilauba (Banyoles, Pla de l'Estany) Vil·la rústica romano-visigoda, que es troba al terme de Camús, a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al sud-oest del llac de Banyoles. Era coneguda des de l'any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig. Foren realitzats llavors alguns treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de Jaume Butinyà i Ramon Alsius, estudiosos de Banyoles. El 1978, J. Tarrús i J.M. Nolla, arqueòlegs, reinicaren l'excavació del camp baix de la vil·la i localitzaren una habitació gran, de 7x8 m2, amb interessants estructures de conducció d'aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC. A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la col·laboració de professors i estudiants catalans i anglesos. El 1982, l'àrea excavada al camp alt era d'uns 20x20 m2, amb importants estructures d'habitació superposades, compreses entre els s IV i VII dC. Cal destacar les habitacions centrals, amb restes d'una premsa d'oli i cisternes i, dels material arqueològics descoberts, una làpida inscrita sobre marbre dedicada a un emperador d'inicis del s I dC. És una de les poques vil·les romanes de Catalunya que podrà ser excavada totalment. Tots els materials arqueològics trobats són dipositats en el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.
82 CATALUNYA - MUNICIPI
Vilaür (Alt Empordà) Municipi: 5,56 km2, 65 m alt, 153 hab (2014). Situat a la dreta del Fluvià, que forma en part el límit septentrional del terme, al sector accidentat per una sèrie de turons de l'interfluvi del Fluvià i el Ter, al sud-oest de la comarca. Els boscs (pins i alzines) es localitzen als turons. Agricultura amb conreus de secà (cereals, farratge, oliveres i vinya) que predominen de tros sobre els de regadiu (hortalisses), a la plana. La ramaderia ovina i porcina, l'avicultura i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. Població en descens. El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; l'església parroquial de Sant Esteve conserva l'absis de la construcció romànica. Al nord del poble hi ha el veïnat de la Masia Blanca. El lloc és esmentat ja el 1017. Formà part del comtat d'Empúries. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Activitats
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilaüt (Pau, Alt Empordà) Poble, situat al sud del terme, prop del sector pantanós de Castelló d'Empúries. L'església és dedicada a sant Salvador. Hi ha un casal fortificat del s. XV.
84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Vilavella (Valldellou, Llitera) Església, a l'oest del poble.
85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Vilavella, la (Plana Baixa) Municipi: 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014), (o la Vilavella de Nules, cast: Vilavieja). Situat als darrers contraforts orientals de la serra d'Espadà, envoltat pel terme de Nules. Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d'espart per a la indústria espardenyera. Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d'aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments. La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l'ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d'origen probablement pre-musulmà. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Vilavenut (Fontcoberta, Pla de l'Estany) Poble, situat al nord-est del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. El lloc formà part inicialment del comtat de Besalú, i fou del monestir de Banyoles. Al s XVII formava amb Ollers una batllia dels comtes de Peralada. A uns 3 km del poble hi ha les restes d'una església romànica dedicada a sant Bartomeu, que, segons tradició, havia estat un priorat de monjos benedictins.
87 CATALUNYA - HISTÒRIA
Vilaverd (Castellar del Riu, Berguedà) Antic lloc, al límit amb el de Guíxers (Solsonès), entre Llinars de l'Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles. En resta l'església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.
88 CATALUNYA - MUNICIPI
Vilaverd (Conca de Barberà) Municipi: 12,82 km2, 269 m alt, 487 hab (2014). Situat a la dreta del Francolí, entre el riu Brugent (límit meridional) i el barranc de la Vall (límit septentrional), a l'entrada del congost de la Riba, i accidentat pels contraforts occidentals de les muntanyes de Prades, a l'extrem meridional de la comarca, al límit amb l'Alt Camp. El territori és ocupat en bona part per la garriga, el pasturatge i el bosc. L'agricultura ocupa poc menys d'una quarta part del territori; hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals, oliveres i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Hi ha avicultura amb escorxador i dins el terme es troben diverses guixeres. Població en descens. La vila és a la dreta del Francolí; l'església parroquial és dedicada a sant Martí. Prop de la població hi ha el santuari marià de Montgoi, de base gòtica. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
89 CATALUNYA - CULTURA
VilaWeb (Catalunya, 1995 - ) Portal d'Internet i diari electrònic. Nasqué amb el nom d'Infopista amb la voluntat de ser un dels primers directoris locals del món i el primer en català. En aquell moment inclogué un centenar d'enllaços a altres llocs d'Internet. L'evolució del portal cap als mètodes del nou periodisme electrònic generà iniciatives com ara "La Plaça Internet", secció des de la qual es féu el seguiment de les eleccions catalanes del 1994, i "24 hores a Internet", en què s'oferia un servei d'informació contínua. Al mai/1996 adoptà el nom actual i incloïa seccions informatives com els xats, els fòrums, un projecte de mercat, una biblioteca i el repàs a les pàgines web més destacades del dia. Al jun/1997, coincidint amb un canvi de disseny, es donà pas a les edicions locals, que cobreixen tots els territoris de parla catalana i amb representacions a altres països. A l'oct/1998 presentà el nou directori Nosaltres.com, i també inclogué enllaços amb bona part dels mitjans de comunicació catalans i amb gran quantitat d'entitats, associacions i centres educatius, entre d'altres.
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilches, Ernest (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1954) Actor teatral i cinematogràfic. Debutà a Cartagena en teatre castellà. Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero. Més tard formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest (1916), recorregué l'estat espanyol i l'Amèrica del Sud, on assolí èxits al costat de la seva primera actriu, Irene López de Heredia, fins que se'n separà (1927). Es destacà en obres de J. Benavente i en la creació de personatges exòtics. Més tard intervingué en algunes pel·lícules. Es retirà el 1936.
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Vilches, Fermina (Catalunya, s XIX) Actriu. Interpretà bon nombre d'obres catalanes a l'Odeon i al Romea de Barcelona.
Anar a: [ Vilaro ] [ Vilarr ] [ Vilart ] [ Vila-seca ] [ Vilaseca i M ] [ Vilato ]