|
|
|
Estima'm quan menys m'ho mereixi, ja que és quan més ho necessito. (Proverbi xinès) monestir de CARDONAAntiga abadia canonical (Sant Vicenç de Cardona)
Les primeres notícies de l'església són del 980; aleshores ja hi vivien diversos clergues comunitàriament. Les intromissions dels vescomtes d'Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1018 pel vescomte Bremond I, aconsellat per l'abat Oliba. Bremond inicià la construcció de la gran basílica, consagrada el 1040. La comunitat canonical hi vivia ja el 1029, i prosperà notablement els segles següents amb les donacions fetes pel mateix Bremond i els seus successors. Vers el 1090 hi fou introduïda la reforma augustiniana.
Fou secularitzada el 1592, que restà convertida en col·legiata secular regida per un abat. La comunitat de Sant Vicenç es traslladà a la vila de Cardona al s XVIII, on subsistí fins al 1851. El monestir i l'església foren convertits en caserna a partir del 1794. Les dependències canonicals i el claustre gòtic són en restauració. La basílica, restaurada recentment, és un dels monuments més importants de l'art romànic; té tres naus i tres absis amb un transsepte sobremuntat d'una cúpula. L'edifici és precedit d'un atri o nàrtex que s'estén al llarg de la façana de ponent, cobert, com les naus laterals, amb volta d'aresta decorada, amb unes pintures de tema religiós del s XII, dins l'estil del Mestre de Polinyà, i unes altres del 1300, amb escenes del setge de Girona del 1285, recentment restaurades. La nau central és coberta amb volta de canó. Sota el presbiteri hi ha una àmplia cripta de tres naus, coberta amb voltes d'aresta sostingudes amb columnes. L'església fa 49 m de llargada i 17,5 d'amplada al creuer, i la nau central fa 8 m d'amplada i 19 d'alçada.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Situada dins el clos del 
