|
|
|
Anar a: [ Carc ] [ Cardedeu ] [ Cardona ] [ Cardona, B ] [ Cardona, Bernat ] [ Cardona, D ] El salvatge és inferior a l'home civilitzat. Ara cal decidir qui és el salvatge i qui el civilitzat. (Abel Cutillas) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carcassó i Font, Julià (Barcelona, 1856 - 1916) Comediògraf. Germà de Josep. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carcassona, Arnau de (Catalunya ?, s XII – s XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l'hàbit de la Mercè en ser constituït aquest orde. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carcassona i Garreta, Bartomeu (Barcelona, 1830 – 1888) Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala. Relacionat amb Josep-Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d'estil satíric, romàntic o costumista, L'incendi d'Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Mora, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878). També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i Valenciano). 5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carcassonne, Maurici Mateu (Perpinyà, 1796 – 1847) Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà. Descobrí l'aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassone. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carcellé i Tosca, Antoni (Barcelona, 31/mai/1904 – 24/oct/1983) Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l'orquestra de jazz "Catalònia", que dirigí fins a l'esclat de la guerra civil de 1936-39. Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l'edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol. Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carceller, Vicent Miguel Veure> Miguel i Carceller, Vicent. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carceller i Núñez, Andreu (València, 1894 - Barcelona ?, s XX) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. S'establí a Barcelona. Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes. 10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Càrcer (Sagunt, Camp de Morvedre) Despoblat, a l'esquerra del Palància, davant Torres Torres. Desaparegué arran de l'expulsió dels moriscs el 1609. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Càrcer (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d'Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l'Estartit. És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar. Al començament del s XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos. 13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Càrcer, baronia de (Càrcer, Ribera Alta) Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d'Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d'Eslava). Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Càrcer, Miquel Ferrando de la Veure> Ferrando de la Càrcer, Miquel. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Càrcer, port de (la Llosa de Ranes, Costera) Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d'Almansa, damunt l'alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Carcerenya, torre (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Antic nom de la torre Pallaresa. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carcolze (el Pont de Bar, Alt Urgell) Veïnat de l'antic mun. d'Aristot, a l'esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze. La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d'Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia. 19 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Cardassar, es (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental) Territori on fou establerta la vila. 20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Cardell (Fraga, Baix Cinca) Despoblat (255 m alt), al centre dels plans de Cardell, al sud de la carretera de Barcelona a Saragossa, que formen, juntament amb els de Buriat, la zona més oriental de l'altiplà dels Monegres. Es conserva l'església romànica i restes d'època paleocristiana i visigòtica. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardellà i Crusells, Joan (València, 1900 - Barcelona ?, s XX) Escultor. S'establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l'Exposició de Belles Arts de 1923. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardellach, Miquel (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII – Montserrat, Bages, 1819) Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra. Era violoncel·lista. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardellach i Alivés, Fèlix (Barcelona, 1875 – 1919) Enginyer industrial i arquitecte. Professor fundador de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d'arquitectura industrial. S'especialitzà en la construcció d'ascensors. És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardellach i Busquets, Pau (Terrassa, Vallès Occidental, 1814 – Barcelona, 1879) Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona. És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardells i Aleman, Joan (València, 1948 - ) Pintor i escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials. Des de l'any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester Bonilla, passà a integrar l'Equip Realitat. També és autor d'escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardenal i Pujals, Lleó (Barcelona, 1878 - Madrid, 1960) Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa. Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector. Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d'Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d'empelts glandulars. Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916). 28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardener, el (Catalunya) Riu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km2. Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra de Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central. En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet. De règim nivopluvial; l'embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat. Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardener, el (Solsonès) Nom amb què també ha estat coneguda la comarca, inclosa generalment, però, Cardona i la seva rodalia, territori que coincideix aproximadament amb el de l'antic vescomtat de Cardona. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardener, puig (Manresa, Bages) Turó, damunt el qual s'assenta el nucli antic de la ciutat, amb la seu de Santa Maria. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cardet (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble (1.193 m alt) de l'antic mun. de Barruera, a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l'estret de les Cabanasses. La seva església parroquial, romànica (s XI), és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l'hostal de les Cabanasses. La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardigassos, serra d'Es (Salardú, Vall d'Aran) Alineació muntanyosa de l'antic mun. de Bagergue (pic d'Es Cardigassos, 2.640 m alt), contrafort oriental del pic de Parros, al nord del pla de Beret. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cardina (Saldes, Berguedà) Veïnat, a l'oest del poble. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona (Catalunya, 1062 - s XVIII) Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana. Té l'origen en els vescomtes d'Osona, posseïdors de l'antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc (mort el 1086) s'anomenaren vescomtes de Cardona. L'explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d'Aragó des del s XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491. Al s XVII l'heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mentenen el títol i l'arxiu. De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Adelaida de (Catalunya, s XI - 1078) Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d'Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond, Eribau i Folc. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d'importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Agnès de (Catalunya, s XVI) Dama. Una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d'Aitona. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Aldonça de (Catalunya, s XV) Dama. Era una de les filles del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d'Urgell. Es casà amb el noble Guerau Alemany de Cervelló, que fou governador de Catalunya i gran figura de l'Interregne precedent al comrpomís de Casp. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Aldonça de (Catalunya, s XVI) Dama. Una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Lluís de Benavent, comte de Lerín. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Alfons de (Catalunya, s XV – s XVI) Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV i d'Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12/jun/1514. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Anglesa de (Catalunya, s XII – 1209) Filla de Ramon Folc II de Cardona i d'Elisabet d'Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n'hagué un fill, Guillem. Mort Ramon en 1177, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d'un matrimoni anterior del comte. Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Anna de (Catalunya, s XVI) Dama. Filla d'Anton, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d'Alagó i d'Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat). 51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Anton de (Sicília ?, s XV) Noble. Era fill d'Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Anton de (Catalunya, s XV - 1466) Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d'Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s'equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Anton de (Catalunya, s XVI) Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s'hi estatjà l'emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat. 54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Anton de (Sicília, s XVI) Noble. Era fill de Pere de Cardona, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (v1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Anton de (Itàlia ?, s XVI – Hongria ?, s XVI) Noble. El 1531 destacà a les guerres d'Hongria. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona, Arnau (País Valencià, s XIV – s XV) Marí. Era patró i propietari d'una galiota. A la primeria de 1410 capturà, després d'alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats. La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Arnau de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d'un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Arnau de (Catalunya, s XII – 1214) Noble. Sembla ser un altre que l'homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana. 61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cardona, Artau de Veure> Cardona i de Gonzaga, Artau de. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cardona, Bartomeu (País Valencià, s XVI - València, d 1560) Pintor. Fill de Joan. Col·laborà amb aquest a l'exercici del càrrec de pintor de la ciutat de València. Treballà almenys fins al 1560. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Beatriu de (Catalunya, s XIV - Aragó ?, s XIV) Dama. Filla de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural de Pere II el Gran. Havia estat promesa a Marià d'Arbòrea, gran noble sard. Desfet aquest compromís, es casà amb el noble aragonès Pero Cornel, senyor d'Alfajarín. D'aquesta unió naixeria Luís Cornel, darrer senyor d'aquell domini. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Beatriu de (Catalunya, s XIV) Dama. Neboda de l'homònima. Fou l'única filla que tingué el comte Hug II de Cardona amb la primera muller, Blanca d'Empúries. Es casà el 1363 amb el comte Pere II d'Urgell. No li donà successió. A la seva mort, prematura, el seu marit tornaria a casar-se amb Margarida de Montferrato. Beatriu tingué una germanastra del seu mateix nom. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Beatriu de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Germanastra de l'homònima, i segurament nada després de la mort d'aquella. Era filla del primer comte de Cardona, Hug II, i de la seva segona muller, Beatriu de Luna. Es casà amb el comte Roger Bernat de Pallars. Fou mare del comte pallarès Arnau Roger IV. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Beatriu de (Catalunya ?, s XV) Dama. De filiació incerta. Es casà amb Pere Ramon de Montcada, de la branca valenciana d'aquest llinatge i hereu sortós de la baronia d'Aitona-Serós. Fills seus foren Joan, primer comte d'Aitona, i Hug, gran almirall. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Beatriu de (Catalunya, s XV) Personatge. Era filla i hereva de Pere i de Joana, com consta en un document del 1450. No ha estat precisada la seva posició genealògica. Era casada amb Hug de Serrallonga, notari d'Igualada. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XII) Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l'homònim que figura com a canonge d'Urgell el 1131. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer I de (Catalunya, s XII) Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III i d'Elisabet d'Urgell. Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1175). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem. Fou enterrat al monestir de Poblet. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XII – s XIII) Personatge. Era fill d'Arnau de Cardona que testà el 1214. N'era l'hereu principal. En data anterior s'havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l'heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIII - d 1296) Mestre del Temple a Catalunya-Aragó. Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d'ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d'Àger contra l'autoritat reial. Fou un dels ostatges per a garantir l'entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d'Anjou (1290). Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d'Alagó (1293). El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis. Renuncià en nom del Temple als drets de l'orde sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares, les Coves de Vinromà i altres 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Noble. És esmentat com a senyor del castell d'Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Noble. Figura com a senyor del castell d'Esparreguera el 1274. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIII – s XIV) Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l'homònim que figura com a porter de Jaume II el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIII - s XIV) Eclesiàstic. Un dels fills legitimats del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amistançada Flor de Pontiac. El 1317, essent només sots-diaca, ja tenia la dignitat de canonge de Tarragona. Tot i això, emparat per la mare i els germans, pretengué aleshores la pabordia de Solsona, que un dels germans, Pere, administraria durant cinc anys. Sense persistir gaire en l'intent se n'anà a Itàlia, devers el 1319, a fer la guerra als enemics del papa secundant el seu parent Ramon de Cardona. Visqué uns deu anys en terres italianes, i fins s'hi casà. Tornat el 1329, renuncià voluntàriament al canonicat que tenia a Tarragona. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Fill d'Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II, i d'un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien anvaït Aragó. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Berenguera de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla de Guillem. Li comprà Maldà i Maldanell el 1266. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bernat Amat de Veure> Claramunt, Bernat Amat de (mort el 1155). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bernat de (Catalunya, s XI - a 1086) Noble. Fill del vescomte Ramon Folc de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se'n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bernat de (Catalunya, s XI – 1102) Cavaller. Fill d'un Bremond i germà d'un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L'heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d'aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l'homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bernat de (o Bernat Folc) (Catalunya, s XII - s XIII) Noble. Fill del vescomte Guillem de Cardona i de la seva segona muller, Anna o Agnès d'Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d'un Pere de Puiggener. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l'antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Blanca de (Catalunya, s XIV - 1322) Dama. No n'és conegut altre esment que la referència de la seva mort. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bremond de (Catalunya, s XI) Personatge. No n'és conegut sinó l'esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bremond de (Catalunya, s XII) Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Bremond I de (Catalunya, s X – 1029) Vescomte de Cardona. Fill de Ramon i d'Engúncia. A la mort del seu pare (1015) el succeí. Fundà l'abadia de Cardona. Morí sense successió, i aleshores heretà el vescomtat el seu germà Folc I, que compartiria les funcions de govern amb un tercer germà, Eribau, el futur bisbe d'Urgell. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Brunissenda de (Catalunya, s XIII) Dama. Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d'Agnès de Torroja. Es casà amb el comte Roger IV de Foix, primer dels membres d'aquell casal que també fou vescomte de Castellbó. Fills d'aquest enllaç foren Roger Bernat III, futur comte de Foix i vescomte de Castellbó, Esclaramonda, futura muller del rei Jaume II de Mallorca, i les altres tres filles, Agnès, Sibil·la i Felipa, que es maridarien respectivament amb el comte de Bigorra, el vescomte de Narbona i Arnau d'Espanya, fill del comte de Comenge. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Brunissenda de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. Neboda de l'homònima, filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva primera muller, Esclaramunda de Foix. Germanastre seu fou el famosíssim Ramon Folc V. Es casà amb el noble Guerau de Cervelló. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Brunissenda de (Catalunya, s XIV) Dama. Nebona de l'homònima (filla de Ramon Folc IV). Era filla del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amant francesa d'aquest, Flor de Pontiac, que durant molts anys visqué a tot honor a la cort vescomtal. Es casà amb el noble Guillem de Fluvià. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Catalana de (Catalunya, s XII – s XIII) Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc de Cardona i d'Elisabet d'Urgell. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Caterina Antònia (Catalunya, s XVII) Duquesa de Cardona. Era filla de Lluís Ramon de Cardona. A la mort del seu pare (1670), el succeí com a pubilla. Per haver-se casat amb el duc de Medinaceli, els títols i les propietats dels Cardona passaren amb caràcter secundari a la gran família castellana. En aquesta ocasió, el cognom de Cardona, que s'havia mantingut en primer lloc malgrat els diversos casos anteriors de successió per línia femenina, perdé definitivament la seva preferència i restà incorporat en lloc poc vistent als usats pels Medinaceli. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Caterina de (Catalunya, s XV) Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d'Urgell. Morí soltera. 99 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Constança de (Catalunya, s XIII – s XIV) Dama. Era filla de Bernat Amat de Cardona, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el noble Gilabert de Cruïlles. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Constança de (Catalunya, s XIV - 1325) Dama. Una de les filles legitimades del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amistançada Flor de Pontiac. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Dolça de (Catalunya, s XII) Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elfa de (Catalunya, s XIV) Filla del comte Hug Folc I de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d'Urgell. Es casà amb el comte Joan II d'Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí l'Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elionor de (Catalunya, s XIV) Dama. Germana d'Elicsèn. Filla de Ramon de Cardona i de Beatriu. Es casà amb el noble Hug de Cervelló. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elionor de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. És esmentada entre les filles menors del primer comte de Cardona Hug Folc II. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elionor de (Catalunya, s XV) Dama. Sembla que era filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la segona muller d'aquest, Beatriu de Pallars. En 1451 embarcà cap a Sardenya per casar-se amb Antonio Cubello, marquès d'Oristany. No en tingué fills, Restà vídua en 1455. Els poetes Lleonard de Sors, Francí Guerau i Joan Berenguer de Masdovelles li dedicaren composicions. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elisabet de (Catalunya, s XVII) Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici la baronia de Sant Morí. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Elisenda de (Catalunya, s XIII) Dama. Era filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc III. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau de Castellbó. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Enric de (Catalunya, s XVI - s XVII) Noble. Fill de Pere. El 1570 col·laborà amb el seu pare a la defensa del Rosselló contra els francesos. Participà a la batalla de Lepant (1572), on fou desfeta l'esquadra turca. Fou nomenat governador de Catalunya (1593-1602), càrrec que ja havien ocupat el seu pare i el seu avi. El 1581, durant el virregnat del duc de Terranova, s'encarregà de padificar les dures bandositats de Tortosa. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Enric de Veure> Cardona i de Córdoba, Enric d'Aragó Folc de. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Eribau de (Catalunya, s XI - Terra Santa, 1040/42) Prelat i vescomte de Cardona. Era fill de Ramon de Cardona i d'Engúncia. Mort sense fills el seu germà Bremond I (1029), n'heretà el vescomtat el seu altre germà Folc I, per bé que compartint les seves funcions amb ell. Eribau fou nomenat bisbe d'Urgell el 1036, ocupant la seu vacant per la mort de sant Ermengol. El nou càrrec no impedí que continuessin les seves activitats vescomtals. L'any 1038 assistí a la consagració de l'església de Girona. El 1040, assassinat el seu germà Folc I, Eribau exercí tot sol el vescomtat durant uns mesos. Morí mentre feia un viatge a Terra Santa. Fou succeït al vescomtat pel seu nebot Ramon Folc I, fill de Folc, i al bisbat per Guillem de Cerdanya, germà de l'arquebisbe Guifré de Narbona, dels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d'Elna, i del comte Ramon Guifré de Cerdanya. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ermengarda de (Catalunya, s XI – s XII) Dama. Filla d'un Bremond i germana d'Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ermessenda de (Catalunya, s XII) Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. Es casà amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal, al qual degué donar la major part dels fills coneguts d'aquell personatge. Quan morí el 1180 el vescomte Ramon Folc, germà d'Ermessenda, fou intentat a favor dels fills d'aquesta l'heretatge de part dels béns del difunt. En aquest intent actuà de negociador el seu cunyat Ot de Montcada. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Ermessenda de (Catalunya, s XIII) Dama. És esmentada com a filla del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar. Probablement ha de ser distingida d'una homònima, que podia ser tia seva, casada amb Guillem Ramon IV de Montcada. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cardona, Esperandéu (Barcelona, s XIV - s XV) Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller. Fou inclós al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l'Humà com a vice-canceller (1404). Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d'aquest a la corona catalano-aragonesa. Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.
Anar a: [ Carc ] [ Cardedeu ] [ Cardona ] [ Cardona, B ] [ Cardona, Bernat ] [ Cardona, D ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cardenal i Fernández, Salvador
Cardó
Cardó, serra de
Cardó i Sanjuan, Carles
