|
|
|
Anar a: [ Cal ] [ Cala R ] [ Calaf ] [ Calap ] [ Calbi ] [ Calder ] Quan vegis una persona bona, intenta imitar-la, quan vegis una persona dolenta, examina't a tu mateix. (Confuci) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cal Canonjo (Aiguamúrcia, Alt Camp) Veïnat (o Cal Canonge), situat a l'est de Masbarrat. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Cal Guardiola (Terrassa, Vallès Occidental) Jaciment del Plistocè inferior. Fou excavat l'any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l'ampliació de la Mútua Sanitària d'aquesta licalitat. Un seguit d'esllavissades procedents de l'àrea actual de Matadepera propicià la conservació d'una variada fauna d'un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d'altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d'altres més propis d'espais oberts, com el cavall de Stenon, l'elefant i un simi macaco. Aquesta varietat d'herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l'ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos. L'excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d'ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cal Rubió (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Caseriu, a la dreta del riu de Foix. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cal Salines (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Caseriu, a la dreta del riu de Foix. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cala, la (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre) Altre nom del poble. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cala, la (Benidorm, Marina Baixa) Urbanització turística, situada a la platja que s'estén al sud de la ciutat, al peu del tossal de la Cala. 28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala, sa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda de l'antic quartó de Santa Eulària, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), a l'extrem nord-oriental de l'illa. És drenada pel torrent de sa Cala, que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent (dita també popularment sa Cala). 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cala, tossal de la (Benidorm, Marina Baixa) Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d'un poblat ibèric, poc excavat, i d'un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (s III-I aC). A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d'un altra poblat ibèric, potser una mica més antic. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Cala Blanca, naveta de (Menorca) Naveta d'habitació situada a l’illa. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar. Es una de les poques construccions d'aquest tipus que han estat documentades a l'illa. Fou utilitzada entre el final del s XVIII i el s XIII aC. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Blava (Llucmajor, Mallorca Oriental) Urbanització de la costa de l'illa, entre s'Arenal i el cap Enderrocat. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Bona (Son Cervera, Mallorca Oriental) Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, al nord de Cala Millor. És un important centre turístic. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala de Bou (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni. És una zona d'hotels i d'importants urbanitzacions turístiques de l'àrea de Sant Antoni de Portmany. 131 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala de Portinatx, sa (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Urbanització turística i residencial, situada al voltant de cala Portinatx. 132 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala de Sant Vicent (Pollença, Mallorca) Veure> Sant Vicent. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala d'Or (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s'obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran. Projectada per l'urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d'estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers. 133 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala en Porter (Alaior, Menorca) Nucli turístic, a la costa meridional de l'illa, a la cala d'en Porter. 13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Figuera (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l'extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d'alt. Hi ha un far. Des de l'edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d'en Beu. Al llarg del s XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s'hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja; darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d'estiueig. 134 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Fornells (Calvià, Mallorca) Urbanització turística, situada a la cala Fornells. Fou projectada el 1958 i actualment és conurbana amb Peguera. 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Gamba (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri d'estiueig, Situat a la costa, a l'est de la ciutat, tocant al nucli de població de Coll d'en Rabassa. Té un port de pesca i esportiu. 135 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Lliteres (Capdepera, Mallorca) Urbanització turística, vora Cala Rajada. 136 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Llonga (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Major (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri residencial, situat a l'oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major. Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Millor (Son Cervera, Mallorca Oriental) Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, situada al nord de la punta de n'Amer. És un important centre turístic. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Molí (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Caseriu d'estiueig, a la costa occidental de l'illa, prop de cala Molí, al nord de Cala Vedella. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Moreia (Manacor, Mallorca Oriental) Caseriu i centre turístic (o s'Illot), a la costa de l'illa, al límit amb el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, on s'esten la major part de la platja arenosa de sa Moreia. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Morlanda (Manacor, Mallorca Oriental) Caseriu de la costa de l'illa, al sud de Cala Moreia. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Murada (Manacor, Mallorca Oriental) Urbanització, a la costa oriental de l'illa, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956. 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
137 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cala Romana (Tarragona, Tarragonès) Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca Oriental) Caseriu i centre d'estiueig de la costa, en una cala, a l'est de Cala Figuera, prop d'on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Saona (Formentera, Eivissa) Vénda, a la costa occidental de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc Xavier. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cala Vedella (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l'illa, entre Cala Molí i Cala d'Hort. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calabarra (Torís, Ribera Alta) Caseriu, situat a l'extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 EUROPA - BIOGRAFIA Calàbria, Joan de (Itàlia, s XV – 1504) Fill de Joan d'Anjou. Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d'Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu (1471). Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l'ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l'ofensiva desencadenada per Joan II. La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calabuig (Bàscara, Alt Empordà) Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig. L'antic castell de Calabuig, del comtat d'Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l'església parroquial de Sant Nicolau (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord. El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l'expedició de càstig contra el comtat d'Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618. El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l'antic castell, on s'havia anat traslladant la població, sota l'advocació de sant Feliu. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calabuig i Carra, Vicent (Bocairent, Vall d'Albaida, 1852 – València, 1915) Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València. Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d'Alzira, Gandia i València en diverses legislatures. 35 FRANJA PONENT - MUNICIPI
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calado i Colom, Màrius (Barcelona, 1862 – 1926) Pianista. Actuà a París amb molt d'èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d'aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica. Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exlusivament a l'ensenyament. 37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Caladroer (Bellestar de la Frontera, Fenolleda) Poble i antic castell (354 m alt), a l'oest del coll de la Batalla. En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el 38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calaf, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l'infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Calaf, batalla de (Calaf, Anoia, 28/feb/1465) Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72). L'exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l'assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II comandades pel comte de Prades. Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l'enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d'arribar fins a Cervera. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calaf, calcàries lignitíferes de (Calaf, Anoia) Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Calaf, priorat de (Calaf, Anoia) Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona. El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d'aleshores com a col·legiata, regida per un prior. Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l'edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calaf i Genovès, Josep (Reus, Baix Camp, 1915 - ) Pintor. Estudià a Tarragona, a l'Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat. El 1939 obtingué la "Medalla Fortuny". 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calaf i Tous, Ramon (Santes Creus, Alt Camp, 1917 - ) Escriptor. Anà a residir a Barcelona. Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L'avió de les 10,30 (1959). 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calafat, Nicolau (Valldemossa, Mallorca, s XV - Palma de Mallorca, v 1501) Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista Bartomeu Caldentei, la primera impremta de l'illa, traslladada durant algun temps a Miramar. Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de Caldentei; la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calafat i Danús, Baltasar (Santa Margalida, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1735) Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor. Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú). Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730). 49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calafat i Estelrich, Jordi (Palma de Mallorca, 24/jun/1968 - ) Regatista. Fou medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F. Sánchez Luna. Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calafat i Mesquida, Josep (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1887 - Sant Jordi, Palma de Mallorca, 1918) Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca). És autor d'unes Poesies de to menor, amb 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Calafell, ciutadella ibèrica de (Calafell, Baix Penedès) Conjunt arqueològic. Després d'anys de treballs d'excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s'obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del s VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives. Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d'un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans. Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels guerrers i les muralles de la ciutadella. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calafell i Gibert, Pere (Barcelona, 1907 - Benicàssim, Plana Alta, 1984) Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38). Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calaforra, la (Elx, Baix Vinalopó) Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calaix de la Mar, el (Tortosa, Baix Ebre) Estany litoral (o de Baix), enclòs a l'illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc. 56 CATALUNYA - LITERATURA Calaix de Sastre (Catalunya, 1769 – 1816) Extens dietari escrit en català per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents. Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu. En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps. N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calaix Gran, el (Tortosa, Baix Ebre) Estany litoral (o de Dalt), enclòs a l'illa de Buda. Un terraplè el separa del Calaix de la Mar o de Baix. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calamanda (Calaf, Anoia, s VIII - Catalunya, s VIII) Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d'on és patrona i on des del s XVI en són venerades les relíquies, a l'església de Sant Jaume. Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5/feb. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Calaons, Sant Jaume de (Catllà de Conflent, Conflent) Veure> Sant Jaume de Calaons. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Calapatar, barranc de (Matarranya) Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes; prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d'animals. El barranc rep el nom de l'antic castell de Calapatar, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calapatar, el (Safor / Marina Alta) Altre nom del riu Bullent. 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Calassanç (Peralta de la Sal, Llitera) Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l'antic castell de Calasanç. Conquerit el 1083 per Ermengol IV d'Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d'Urgell fins al 1098, amb l'ajuda de Pere I d'Aragó. L'antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d'Alaó. L'església parroquial de Sant Cebrià és obra del s XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels s XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa. Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calassanç, Antoni de (Lleida, s XVI - Catalunya, s XVI) Cantor. Fou membre de la Capella Pontifícia, on ocupà càrrecs de consideració. Assistí al concili de Trento com a delegat per a qüestions musicals. 66 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
67 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Calassanç, Josep de (Peralta de la Sal, Llitera, 1557 – Roma, Itàlia, 25/ago/1648) Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares. Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l'Urgell. A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l'Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calassanç, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Amb el seu germà Bertran aportà a Jaume I l'únic ajut inicial amb que comptà el monarca, el 1228, per a empendre la campanya d'expulsió dels Cabrera al comtat d'Urgell. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calassanç de Llavaneres Nom de religió del caputxí i cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó. 127 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Calatabiano, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte. El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles. 128 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Calatafimi, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d'Alcamo, a Jaume de Prades; ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calataiud i Ferrandis d'Híxar, Agnès Maria de (País Valencià, s XVII – 1733) Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara. Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calatayud, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1883 - Illes Balears ?, s XX) Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important. És autor de nombroses obres per a guitarra. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calatayud i Bonmatí, Vicent (Asp, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1908) Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València. Publicà mitja dotzena d'obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema "La cesación en el trabajo en días festivos" (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909). 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calatrava, sa (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l'antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava. Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al s XIII hom hi establí el convent de Santa Clara. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calbell de Banat (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Vilanova de Banat. 78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Calbera (Beranui, Ribagorça) Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L'església parroquial (Sant Andreu) és gòtica. Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz). Dins l'antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calbet (Alboraia, Horta) Caseriu format per barraques i alqueries. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calbet, Jaume (Barcelona, s XIV) Jurista. Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calbet, Pere (Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista. També fou bon il·lustrador. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calbet d'Estrella, Joan Cristòfor (Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593) Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (després 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calbet i Camarasa, Josep Maria (Vinaixa, Garrigues, 1935 - ) Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del s XIX i l'obra dels homeòpates. És autor d'un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb J. Corbella 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calbet i Riera, Vicenç (Eivissa, Eivissa, 1938 - ) Pintor. Realitzà la seva formació a l'illa natal, València i alguns països europeus. Obtingué el primer premi a la Biennal d'Art Universitari d'Eivissa. Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calbinyà (Anserall, Alt Urgell) Poble (1.013 m alt), al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d'Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L'església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839. Dins l'antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calbo, Baltasar (Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4/jul/1808) Eclesiàstic (o Calvó). Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d'on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter. Incità la revolta popular que s'apoderà de la Ciutadella (5/jun/1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calbo, Joan (València, s XVI - 1599) Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia. Autor d'obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l'edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596). 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calbó, mas (Reus, Baix Camp) Veure> Mascalbó. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calbo i Caldés, Pasqual (Maó, Menorca, 1752 – 1817) Pintor. Fou pensionat a Roma per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, que el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calbó i Gualbes, Francesc (Barcelona, 1625 - Deinze, Flandes, 1690) Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors. Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652). Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d'Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament. En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona. Els últims anys lluità novament a Flandes. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calç, el (Porqueres, Pla de l'Estany) Llogaret (o Descalç). La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol. 94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calç, punta de sa (Eivissa, Eivissa) Cap de la costa oriental de l'illa, a l'est del municipi. 138 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Calçà (Rosselló) Veure> Calce. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calça, Francesc (Barcelona, s XVI – s XVII) Historiador i escriptor. Fou deixeble de l'humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d'arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector. Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits). Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calçada, la (Veciana, Anoia) Antic terme (actualment masia), situat entre aquest poble i Montfalcó el Gros. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calçada, la (Albocàsser, Alt Maestrat) Caseriu, al sud de la vila. 98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Calçada, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent. Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calçada, Sant Pau de la (Figueres, Alt Empordà) Veure> Sant Pau de la Calçada. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
129 CATALUNYA - CULTURA calçot (Catalunya) Grill de ceba blanca cultivada a la qual s'hi afegeix terra al voltant (calçar) i que és cou a foc viu durant la tipica Calcotada. 126 CATALUNYA - CULTURA calçotada (Valls, Alt Camp) Apat originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots, els quals són cuïts a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada). Té lloc generalment a l'aire lliure, en colla. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldagués, Raimon (Catalunya, s XVIII – s XIX) Militar (o Càldegues), titulat comte de Caldagués. En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (ago/1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (set/1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona. En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (feb/1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut a 103 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Càldegues (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya) Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km2, a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l'antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà. L'església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d'un fragment de l'antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII. Fou annexat a l'actual municipi el 1973. Dins l'antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés. 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caldentei, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 1445/47 – Palma de Mallorca, 1500) Eclesiàstic. Catedràtic de l'Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d'humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants. Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l'edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caldentei, Guillem (Felanitx, Mallorca, s XV – Illes Balears, 1510) Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentei. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre. Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496). 106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calderó, Mateu (Barcelona, s XIV – 1446) Mestre il·luminador. Documentat del 1391 al 1446, és autor d'una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una excel·lent cal·ligrafia. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calderó, Miquel de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l'audiència, s'oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l'excomunicaren, però el Consell d'Aragó els castigà. Quan tingueren lloc les corts del 1701 s'oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d'Aragó. Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns. Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calderó i Ripoll, Pere (Reus, Baix Camp, 25/oct/1916 - 16/jul/2009) Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calderó i Vila, Francesc Xavier (Vic, Osona, 1832 – 1908) Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d'advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881. És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d'uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista "El Eco de la Montaña" (1862-68). 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calderona, serra de la (Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta) Alineació muntanyosa triàssica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest - sud-est, s'estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra. Aquest massís ha estat conegut com a centre d'activitat dels bandolers dels s XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli. La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d'alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s'enfilen en bancals pels vessants. El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig. 113 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - HISTÒRIA
115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calders (Sant Gregori, Gironès) Santuari de la Mare de Déu de Calders, obra del 1770, situat a la parròquia de Constantins. 116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calders, Antoni ? (Llucmajor, Mallorca, s XV – Illes Balears, s XV) Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l'orde. Fou consultor i confessor de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calders, Blanca de (Catalunya, s XIV – Vallbona de les Monges, Urgell, 1446 ?) Abadessa del monestir cistercenc de Vallbona. El governà del 1422 al 1446. Al seu temps foren construïts el claustre major, el refetor i la sala capitular de l'estructura actual. Reorganitzà la biblioteca de la comunitat. 118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calders, Lluís Joan de (Catalunya, s XVI – s XVII) Militar. Conseller en cap de Barcelona (1639), obligat per un avalot popular es dirigí a Salses (Rosselló) a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa (gen/1640). Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona. Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores. 119 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calders, Pere (Llucmajor, Mallorca, 1527 - Valldemossa, Mallorca, 1595) Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d'on esdevingué prior (1595). Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià... Quan ou la santa 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calders, Ramon de Veure> Caldes, Ramon de. 121 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calders, riera de (Bages) Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat. Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l'altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres. Després de drenar el terme de Calders, i s'uneix al seu col·lector prop de Navarcles. 122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calders, riu de (Ports) Curs d'aigua intermitent dels ports de Morella, afluent del Bergantes per l'esquerra. Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu col·lector. Té una direcció est-oest fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l'esquerra (la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal), on pren la direcció sud-nord, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l'esquerra, i amb el Bergantes. 123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calders del Baix Penedès (el Vendrell, Baix Penedès) Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Vicenç de Calders. 130 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calders i Arús, Vicenç (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 - Barcelona, 1969) Escriptor i grafista. Dirigí la revista "Enllà" de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a "La Tralla" i "Catalana", generalment amb pseudònim. És autor d'obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d'hivern, de 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calders i de Ferran, Ramon de (Catalunya, s XVI - s XVII) Senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d'introduir un nombre elevat de parents a la bosses d'insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l'administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639. Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l'incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (mai/1640). Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Cal ] [ Cala R ] [ Calaf ] [ Calap ] [ Calbi ] [ Calder ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Calafell
Calatayud i Cerdán, Miquel
Calatrava i Valls, Santiago
Calbó, Bernat
Calçada i Olivella, Miquel "Mikimoto"
Calders i Rossinyol, Pere